
#5600 - Les agents cíviques expliquen la seva tasca
Les agents expliquen que van accedir a la feina mitjançant Rubí Forma i en coordinació amb el SOC. Comparteixen les primeres impressions i el procés d’aprenentatge que suposa trobar-se amb situacions diferents al carrer.
Descriuen les seves rondes a peu i la manera d’iniciar converses: amb educació, naturalitat i proximitat, sense jutjar ni imposar. Expliquen que les reaccions de la gent són diverses.
Parlen de patinets que circulen per l’illa de vianants o les voreres i de cotxes que hi estacionen, dificultant el pas. Expliquen que informen les persones sobre els riscos i sobre les dificultats per a cotxets i persones amb mobilitat reduïda.
Expliquen que fan servir l’empatia i informen sobre les ordenances municipals i les conseqüències de les conductes. També assenyalen els problemes amb gossos deslligats o dins dels parcs infantils.
Recorden la satisfacció d’aconseguir que algú retiri el cotxe de la vorera, però també la dificultat de fer-se escoltar, sobretot davant dels patinets. Expliquen que no poden sancionar: això limita la resposta davant les reincidències, però facilita el diàleg.
Les agents expliquen que valoren la varietat de situacions, el contacte amb la gent i la possibilitat d’ajudar. Acaben demanant empatia i esmenten gestos com recollir els excrements dels gossos, moderar el soroll nocturn i no deixar mobles al carrer fora d’horari.
L’entrevista presenta la feina de les agents cíviques Àngeles Estena i Antònia Calmaestra, que recorren els carrers de Rubí per informar la ciutadania i afavorir la convivència a l’espai públic.
Tasques i situacions habituals
- Expliquen que observen conductes incíviques i s’hi adrecen amb amabilitat, diàleg i empatia, informant sobre les ordenances municipals.
- Entre les situacions que troben més sovint hi ha patinets a les voreres i a l’illa de vianants, cotxes que impedeixen el pas i gossos deslligats o presents als parcs infantils.
- Assenyalen que no tenen capacitat sancionadora: això pot dificultar que algunes persones facin cas, però també afavoreix una relació més propera i dialogada.
«Nosaltres el que fem és intentar dialogar amb empatia, informant sobre les ordenances municipals i conversant sobre les conseqüències negatives dels seus actes, sempre.» — Agents cíviques
També expliquen que els satisfà aconseguir que algú canviï d’actitud, com quan una persona treu el cotxe de la vorera després de comprendre que dificulta el pas dels vianants. Per millorar la convivència, demanen empatia en els petits gestos quotidians.

