Els Geganters de Rubí estrenen curs de gralla i anuncien sortida gegantera a Montserrat

Els lleganters de Rubí estan a punt de celebrar els 70 anys de vida i entre les propostes que estan preparant hi ha una que és molt curiosa. Perdoneu perquè ja m'està entrant l'atac de tos d'aquesta setmana. És així. Jo no pudo hacer el curso de graia, claramente, en aquests moments. No tinc capacitat pulmonar per apuntar-me a aquesta proposta que comenceu el divendres. Perquè ens expliquin això i altres coses, tenim aquí a l'estudi, ho hem dit abans. A la Fina Hinojosa, que és la cap de colla dels gegants de Rubí. Què tal, Fina? Bon dia. Bon dia. Apropa't una miqueta més al micro, que et sentirem millor. I al Marc Albert López, que ja sabeu que moltes vegades ha vingut també a fer promoció del que fan des dels gegants i que és el responsable de comunicació. Què tal? Molt bé. Com estàs? Molt bé. Doncs jo ja veieu que estic bastant refredada. De fet, ja porto dos dies que em entra un atac de tos en directe. però m'ha vingut bé per explicar una miqueta que s'ha de tenir certes qualitats per apuntar-se a aquest curs de graia. Primer de tot, per què heu pensat de fer aquest curs? Bé, primer de tot, bon dia. Doncs mira, ja fa temps que volíem fer aquest curs de graia obert per la gent de la colla i clarament pel poble, no? Vam preguntar diferents llocs per mestres de música, en concret de graia, però la veritat és que econòmicament no es podia fer perquè no arribem. I llavors vam preguntar a l'Escola de Música de Rubí, que malauradament, per falta de gent o del que sigui, no fan curs de graia, tot i que és un instrument molt... arrelat a la cultura popular, i al final vam estar parlant amb la Laia, que a part estudia música en un altre lloc, i al final hem arribat amb un enteniment, i ella molt contenta, ja que està a la colla, fer aquest curs, que esperem que tingui èxit, i ho tirem endavant a partir d'aquest divendres, i pot apuntar-se a tothom que vulgui. Només hem posat un preu simbòlic per, d'alguna manera, fer que la gent s'animi a venir, que no sigui un cost elevat, com ens costava abans, que no podíem fer-ho, i és obert per tothom. Normalment... A partir dels 18 anys, no? A partir dels 18 anys, pel tema toràcic, pel tema pulmonar i tal, perquè tinguin... I jo crec que serà un curs molt entretingut i, bueno, i en principi pensàvem que, a veure, hem fet una mica de publicitat per als rellatges socials i, en principi, tenim 13 persones apuntades. 13 persones. Apuntades per fer el curs de gralla. Tampoc fa tant que heu començat a fer difusió, no? No, fa potser un parell de setmanes. Un parell de setmanes. Sí. Déu-n'hi-do. Al final ho vam tirar endavant i vam dir, ostres, ho fem, no? Ja que era una de les propostes que feia temps que teníem, no? I, bueno, estem molt contents. A més, la gent podrà gaudir del nostre espai, la Casa dels Entremessos, que ja tenim tot el tema... geganter, capgrossos, una exposició permanent de la història dels gegants de Rubí, i espero que la gent que vingui gaudeixi de l'espai. Sí que una miqueta vau tirar ja la prova, anem a oferir aquest curs, a veure si la gent s'anima, N'hi ha dues setmanes només, Marc. Un èxit, no? Sí, és un èxit. Sí, sí, sí. I, bueno, tot és... Ella és una persona molt afable, ja ho saps, perquè fa coses al teatre... Sí, la Laia és la directora dels Dimoniets, que és un clàssic, ja, al Casal. Per això, per nosaltres és un orgull, tu. I, bueno, començarem amb aquest curs que comença ara i acabarà l'any que ve. I si veiem que té èxit i que continua, farem més cursos, vull dir, continuarem. O sigui, més edicions del mateix curs, no? Sí, sí, sí. Clar, la gràcia és, jo no la sé tocar, però penso que és molt complicat. i suposo que el té el teu temps, el seu temps, i a part has d'aprendre tot el que és tema de la música, que el que vingui de nou, inesper, penso que és un bon moment per aprendre tot això. Clar, de fet és complicat aprendre a educar la gràcia, bàsicament també perquè, com dèieu abans, us ha costat trobar aquí a Rubí algú que pogués ensenyar, no? Sí, i potser són persones que d'alguna manera s'havien informat també, perquè nosaltres vam ser els primers que vam anar a l'escola de música, i ens van dir que no era viable, potser perquè hi havia poca gent, no ho sé, en aquell moment, no? I ja t'he dit que hem buscat professors a fora, però esclar, econòmicament no és viable. A més que venen d'altres poblacions, amb la qual cosa ja cobren un desplaçament, unes hores, i llavors vam dir, ho deixem, no? I ara, mira, hem trobat el... Hi havia gent que estava esperant potser que féssim això, no? Perquè a la vista està que de seguida s'han apuntat gent. I no cal saber res, no? Per apuntar-se? No. Saber res, vull dir, de música? No. Bé, de música, suposo que... O sí o no, no sé. Bé, potser dels que s'han apuntat, alguns tenen nocions. Alguns, però altres ja ho vam posar que no tenies que ser una espera a la matèria. I com dèieu, serà la seu, que hi ha l'oportunitat també de mostrar. Sí, i que la gent a veure si s'anima a participar en una activitat cultural que la veritat els que portem molts anys és molt maca, molt sana, per dir-ho d'alguna manera, no? pots portar la família, vull dir que és un tipus de trobades que després quan anem a un altre poble coneixes altres pobles, per suposat que d'altra manera potser ni els sabries que existeixen i el més important és la gent. Les persones, l'amistat que fas amb aquest món, amb les persones de qualsevol part del país, és el més maco de tot. Què és el que té la graia? Si haguéssiu de fer una descripció, per què us agrada? O per què acompanya tan bé la cultura tradicional i popular catalana? Bé, contestant. Més aviat, però després, quan fan els balls, que els gent ve ball als gegants, els gegants estàtics, sense moure's, no té gràcia. És la música. La base principal és la música. Clar, quan veus la gent ballar, quan balla... Per exemple, el ball d'Església de Rubí. Un exemple. Sense la graia, un ball, qualsevol. D'altra manera, amb la graia, tot això, sembla que sigui més solemne, més senyorial, més alegre, una altra manera de tocar la graia diferent, resta d'Espanya. I el so, i el so que és com màgic, vull dir que cap altre instrument dintre dels seus apartats, vull dir que té un so molt diferent dels altres, i jo què sé, és molt, per nosaltres és com màgic, no? Quan sents una gralla dius, uf, hi ha gegants o hi ha castellers, no? Perquè fan servir la gralla, vull dir aquest tipus d'activitats culturals. Bé, recordem que són 10 euros només, que comença aquest divendres i que després es faran el dia 14 i 28 de novembre, 12 de desembre, clar, aquí també les... Fem un salt. Fem un descans, entre cometes, el 9 i 23 de gener i el 6 i el 20 de febrer, que serà una hora en cadascuna d'aquestes sessions. Sí. de 6 a 7 de la tarda a la seu que teniu allà a la carretera de Terrassa número 10 i que l'Alaia Borràs és la professora d'aquest instrument. O sigui que si teniu 18 anys i encara que no tingueu experiència en música, si us agrada col·laborar i us agrada aquest so i la música tradicional catalana, doncs ja sabeu aquest curs de greia que de moment ja tenen 13. 13 persones. 13 persones apuntades. Quin és el màxim? Dic, per ser algú que està sentint i diu, oi, és que a lo mejor... És que no hem posat màxim perquè tampoc esperàvem aquesta quantitat de gent. Vull dir que s'ha apuntat, que hi hagués tanta gent que tingués ganes d'aprendre aquest instrument, no? Perquè semblava que parles i dius uf, uf, saps? La garalla és com un instrument com tabú, no? Perquè costa molt o no sé exactament. És que ja no entenc ni per què no s'ha ofert aquest curs de gralla des de l'escola de música, perquè és un instrument musical. Vull dir, potser s'haguessin fent amb els... O perquè no hi ha professors, no sé, exactament no sé. El cas és que, bueno, ho tirem endavant nosaltres, a veure, a veure... És com altres coses que fas i dius, a veure què passarà, no? Fas la primera i després, bueno, surten bé o no surten, no? Però en aquest cas, estem molt contents, mira, de l'acceptació. I a més, com deia, si van allà i coneixen el món geganter, doncs potser després s'apunten i feu famílies sortides. De fet, el Marc, l'última vegada, no ho sé, o l'anterior que vas venir, vas explicar com havia sigut el teu cas i com, diguem, que et canvia la vida, el fet de viatjar, de conèixer gent. Fes un altre cop la crida, va. Bueno, tot un carrer de la cultura popular, t'ha convidat. I aprofito per dir que d'aquí un mes just, el 15 de novembre, a Montserrat tindrà la trobada gegantera del mil·lenari. Dissabte i diumenge. Nosaltres anem dissabte, amb 50 colles més. Potser maquíssima Montserrat. La trobada gegantera després del mil·lenari de la Moraneta. És una de les sortides que surt, bueno, unes sortides que te n'enteres quan vas a primer d'any, l'agrupació de colles giganteres de Catalunya fa una assemblea, lògicament, per informar totes les colles i tal, i aquesta va ser la novetat d'aquest any. Ens va dir, doncs ja això, la convocatòria era de seguida, perquè tampoc pensaven que s'apuntessin tantes colles al mil·lenari de Montserrat. Perquè el principi era només per diumenge 16. només era un diumenge. S'han apuntat moltíssimes i al final seran 100 colles. 50 i 17, 50 diumenge. Per l'espai, no per l'altra cosa, per l'espai a la basílica. Clar, és que és el que és. Exactament. Per l'espai no entran més. Per això sí, 50 i 17, 50 diumenge. I a més el lloc, vull dir, crec... Nosaltres ja fa molts anys vam anar a Montserrat amb els gegants quan vam portar la flama. El 75 aniversari del Centre Cucionista, quan vam fer la flama, la flama, la flama, vam anar a acompanyar-los. Vam anar a Montserrat. Va ser maquíssim. I la veritat és que molt bé. Són aquestes petites coses que al final et van fent tenir ganes d'estar amb una entitat, després cada entitat té les seves coses, ja ho sabem, això és irreverible. Però, vull dir, si vas fent família, doncs és molt maco, no? I nosaltres, per sort, ara últimament, hi ha temporades més baixes de les colles, de totes, que tenen menys gent, tenen més portadors, tenen... Vull dir, que passes una època que dius, uf, què farem, no? Perquè falten gent per portar gegants. Tots, tant els grans com els petits. I ara portem una temporadeta que, per sort, s'han apuntat famílies molt joves, amb nens, i això fa molt bé, que fa família... I relleu, també. I relleu, relleu generacional, perquè els que ja tenim una edat ja no podem, segons què hi portar, gegants. I això és molt important per una entitat. Ara mateix, quan sou, més o menys? Ara som uns 40... 5 o 50. Sí, 45 o 50. Mira, comenta el que diu la Fina, gent jove que s'ha apuntat a la colla. Hi ha una persona que té 17 anys. Sí. Sí, perquè ja va conèixer des d'acabaneixer, que estava la mare embarassada. Alissà de Mont fa tres setmanes es va estrenar portant la geganta Paula. I a la valla, 17 anys. I va començar a portar un gegantor petitona. O sigui que tota la gent que ho vulgui és benvinguda. És 50 anys d'edat. A part que jo sempre ho dic, sembla que ho digui en plan de apuntat per això. No, no, és la relació amb la gent de fora. Fa 15 dies vam anar a Castelló, a l'Alcora, que van venir per la nostra trobada al setembre, i ara vam anar al seu poble. I la veritat és que magnífic. Vull dir, la relació personal... social, cultural, digue-li com vulguis, magnífica. No sé, som una colla com altra més, però potser pels nostres llegants, perquè són molt macos, són molt elegants, els cuidem molt, que això és molt important, i hi ha moltíssimes colles que ens demanen intercanvi pels diferents anys. Aquest any que ve, doncs, hem de fer una mica de tria perquè tenim més de 40 colles que volen fer intercanvi amb nosaltres. I totes, a la vegada, un any impossible. El 2026, i serà impossible, saps? I és, a més, el vostre aniversari. Sí. Però, bueno, això tens de mirar molt la part econòmica, clar, també. Vull dir, nosaltres, com a entitat de Rubí, i com que portem els gegants de la ciutat, tenim una subvenció, lògicament, però, clar, aquesta subvenció, hem de repartir-la durant tot l'any, lògicament. I llavors sí que fem moltes cosetes per part nostra i tal, però tens de comptar molt bé el que tens i fins on pots arribar, no? Però vull dir que estem molt contents, vull dir que quan mires el calendari i ara estem preparant el calendari l'any que ve, impossible. El possible hem de tallar la meitat i dir que una altra temporada serà, un altre any. Però bé, molt contents. Doncs us esperem després d'aquesta trobada a Montserrat, si voleu, i així parlem també de que ara ja l'any vinent. T'atendrem-nos una mica ja començar a llegar. Sí, no? Ja haureu parlat amb aquestes 40 colles. A veure com feu el plàning, no? De trobades o de sortides. Ojalà poguéssim, ojalà poguéssim. Però no, no es pot. Es pot avui per avui, no? Vull dir que... I aprofito per convidar la gent de la ciutat, els rubinens, rubinenques, que vulguin venir al nostre espai a veure'l, que poden participar a qualsevol activitat de les que fem. Ens queda un calendari curtet, ja de finalitzar l'any, però jo aprofito, ja que estic aquí, i dic que el 9 de novembre anem a la ciutat de Porreig, O sigui, abans de Montserrat teniu porreig. Sí, sí, sí. El dia 15 anem a l'1 del mil·lenari de Montserrat i després ja aprofitar per dir que fem quinto de Nadal. L'any passat va ser la prova pilot, ens va... funcionar molt bé, ens ho vam passar molt bé, que el principal és això. Va venir moltíssima gent i aquest any també hem dit, ostres, continuem donant-li una mica. I la gent ve el que dèiem, coneix una part de cultura de Rubí que hi ha potser molta gent que a vegades no saben ni que assistim. I el quinto el farem el dia 26 i 27 de desembre i després el dia 2 i 3 de gener per tot el que vulgui venir a participar al Quinto. Perfecte. Abans en parlarem, perquè vull que vingueu abans de Nadal. Sí, perquè potser tens novetats d'aquí a Nadal. Sí, no? Mira com s'està el Marc allà fregant les mans, diu, tinc notícies però no les vull explicar. Està tot en marxa. Bé, no passa res. Està com el vostre, estan acabant d'aprensir-ho tot. Estan acabant de cosir, no? Entra mais, moreno. Doncs moltes coses que estan tramant des dels geganters, afortunadament, perquè hi ha relleu i perquè hi ha molta proposta de cultura tradicional catalana. Marc, Fina, moltíssimes gràcies per venir al Rubi al dia. A vosaltres. Per donar-nos l'oportunitat d'explicar-ho per aquí. Per això estem aquí, la ràdio. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.