episodis

Context i protagonistes Entrevista a Francisco Gracia (president del Centre Aragonès de Rubí) i Amador Ferrer, amb la presentadora del programa. Conversa inicial sobre el parlar de la Franja i el xapurreau: riquesa dialectal i lèxic viu com "pataca" (patata), "tomata" i "olives/olives". "És una forma d'hablar també diferent... No és català-català ni és aragonès. És una mezcla." Inici oficial: pregó al Celler Pregó celebrat el dia 4 al Celler, amb Carmen García Llorente (exalcaldessa) com a pregonera. Vincle emocional amb l’espai: durant el seu mandat es va iniciar la restauració del Celler. "Me habéis traído a un sitio... yo fui de la que empecé a restaurarlo." Gran assistència i ambient: un acte llarg i participatiu, preàmbul de les festes. Eix central de la festa: 12 d’octubre La jornada clau és el 12 d’octubre: missa i ofrena floral a la Verge del Pilar (Església de Sant Pere; enguany a les 11.30 h). Per al Centre Aragonès, és el nucli de tot el calendari festiu: comencen i acaben l’any amb el Pilar. "El Pilar es esencial... 12 de octubre, día del Pilar y día de la Hispanidad." Programa d’activitats Festival de Jotes: se celebra la vigília (11 d’octubre). Acte molt esperat pel públic de Rubí. Missa i ofrena (12 d’octubre) i dinar de germanor posterior en un local de la ciutat. Campionat de guiñote (dilluns 13 a la tarda): joc tradicional aragonès obert a participants que el coneguin. Tradició i connexions amb Saragossa Molts socis viatgen a Saragossa per viure el Pilar en gran; a Rubí se’n fa una versió més recollida. El 13 d’octubre destaquen el Rosari de Cristall: processó nocturna amb passos de vidre, considerada una joia comparable a grans processons de Sevilla o Valladolid. Incidències recents i compromís cultural L’any anterior, el festival es va ajornar per problemes tècnics a la sala; es va reprogramar a inicis d’any, mantenint l’esforç del grup. El Centre Aragonès treballa tot l’any per difondre arrel, cultura i tradicions aragoneses a Rubí, amb especial atenció a la jota, la devoció a la Verge del Pilar i el joc del guiñote.

El director de Ràdio rubí, Albert Solé, resumeix la setmana informativa: 1-O i desmobilització independentista, condicions laborals a l’Escola Bressol Sol Solet, judici a Pau Majó, judici a Pau Major, Gaza.

Resum general La Nuu celebra la seva 11a edició a Rubí, omplint la ciutat de fotografies de gran format a espais com la plaça del Doctor Guardiet, la biblioteca, l’antiga estació i diverses places. Organitza: Ull per Ull, amb suport de l'Ajuntament de Rubí, Generalitat i Diputació de Barcelona; puntualment, també Europa i Ministeri de Cultura. El festival ha crescut en estructura i burocràcia, mantenint la qualitat com a principi. Lema i mirada crítica Lema 2024: "Totes les pantalles del demà". Reflexió sobre com consumim i socialitzem imatges sobretot a través de pantalles. Problemes destacats: Addicció a les pantalles i desconnexió de la realitat i de nosaltres mateixos. Sensació falsa d’estar informats; auge de la postveritat i les fake news. Pèrdua de jerarquia en les opinions i risc de postdemocràcia. Excés d’imatges amb efecte narcotitzant, dins el capitalisme de l’atenció. "Les imatges, més que ser contemplades, ens estan contemplant elles, ens estan devorant elles mateixes." "No totes les opinions ni són respectables ni tenen la mateixa jerarquia." "El 99,9% de les imatges que contem un dia és a través de pantalla." Convidats i exposicions destacades Alberto García-Alix: Presència d’honor. Presenta un treball en pantalla que combina fotografia i paraula. Tato Gustafson (Finlàndia): Autoretrats amb càmeres meteorològiques i de trànsit; qüestiona vigilància, drets d’imatge i control estatal. Mandina Kuhlman: Relectura crítica dels selfies d’Instagram i l’exhibició del cos femení (incloent OnlyFans), amb humor i ironia. Imatge del cartell: selfie amb màscara de pallasso. Xavi Bou: "Ornitografies"; captura el moviment del vol d’aus amb càmeres de cinema (5 fps). Evoca els auguris antics i amplia el concepte de pantalla. Carles Cansbondó: Poeta visual; sèrie "La Nuu" amb núvols i transformacions tipogràfiques. Activitats i espais Nova ubicació d’activitats: l’Ateneu (espai més acollidor i íntim). Programa: cinema expandit (Luis Macías), instal·lació poètica del grup de teatre Aplicimo, recital performatiu de Lola Nieto, fira de fotollibres i autopublicacions, xerrades i música. Formació: Taller amb la fotògrafa Vanessa Winship. Visites guiades Tots els dissabtes a les 11:30 h, trobada a l'antiga estació per fer ruta per les instal·lacions amb explicacions de curadoria de Carles Mercader. Format proper i familiar, amb públic fidel i participants que repeteixen any rere any. Informació pràctica Més informació: lanu.cat i el web de l'Ajuntament de Rubí. Exposicions de gran format repartides per tota la ciutat.

Resum La 53a Marxa Infantil de Regularitat de Rubí se celebrarà el 19 d’octubre, organitzada pel Centre Excursionista de Rubí (CER). L’entitat fa una crida a les famílies i a les escoles per impulsar la participació, amb novetats al recorregut i recordatoris de seguretat i sostenibilitat. Dades clau Data: 19 d’octubre Organitza: Centre Excursionista de Rubí (CER) Públic: infants de 7 a 12 anys (format en parelles) Inscripcions: ja obertes; actualment +100 parelles (més de 200 infants) Objectiu: arribar a 250 parelles (postpandèmia, es vol recuperar el volum previ) Preus: infants 8 €, adults 3 €; socis del CER: inscripció a la marxa gratuïta Quota anual CER: 52 € (descomptes a activitats i comerços col·laboradors) Lloc i recorregut: sortida a l’era de Can Oriol → zona antic camp de golf i serra de Penjallops Novetat 2024: canvis de traçat, nous corriols i girs per aportar nous al·licients i descobrir nous camins del terme Paper de les escoles: clau per arribar als infants; el CER impulsa un grup de docents per dinamitzar la participació La Nocturna (recordatori exprés) Inscripció obligatòria i dorsal per accedir al recinte (tema d’assegurança i seguretat) Portar roba d’abric (canvi de temperatures), frontal i got reutilitzable No hi haurà gots per reduir residus "Tothom ha de portar-se el seu got de plàstic reutilitzable... allà no tindrem gots." Valor i impacte de la marxa Activitat amb solera i tres generacions implicades (avis, pares i nets) Gran responsabilitat organitzativa per l’èmfasi en seguretat infantil Després de la pandèmia, es treballa per recuperar la tradició (de 400 parelles pre-COVID a 200-250 actuals) Com funciona una marxa de regularitat? No és una cursa; es tracta d’ajustar el ritme a uns temps marcats entre controls segons un mapa facilitat per l’organització Guanya qui més s’aproxima als temps establerts (córrer no ajuda; cal regular i mantenir ritme constant) "No sempre s’ha de córrer... hem d’anar fent un ritme constant." Beneficis de sumar-se al CER Entorn sa i social, amb benestar físic i mental a l’aire lliure Entitat autogestionada: pots proposar i organitzar sortides Descomptes a activitats (Nocturna, Marxa, Cursa, Volta, RM) i comerços locals Crida final Famílies: inscriviu-vos amb antelació per assegurar plaça i gaudir d’un entorn natural proper Escoles: implicació decisiva per motivar els infants i fer créixer aquesta activitat de ciutat

Resum executiu La Xarxa d’Espectacles de Rubí presenta dos muntatges familiars: “Com els pingüins” (12 d’octubre, 18 h) i “Hotel Bucarest” (9 de novembre, 18 h), al Teatre Municipal La Sala. Marató de Contes: torna el 14 de desembre amb participació d’entitats locals, vinculada a La Marató de TV3 (recerca contra el càncer). Alerta sobre la continuïtat: la xarxa ha estat «a punt de desaparèixer» per poca assistència i pressió econòmica; l’Ajuntament assumeix la part econòmica d’aquests mesos, però el gener és incert. Entrades a 7 € (preu molt accessible). Reclam de més suport institucional i d’estratègies per créixer en públic familiar. "Ara de moment, la situació és que tenim xarxa tres mesos; el gener no sabem què passarà." Programació destacada Com els pingüins (Cia. La Bleda, Helena Escobar) – 12/10, 18 h Pallassa i humor per abordar una història real d’infància sobre comentaris feridors i diferència. To amable i missatge educatiu: reflexionar sobre com les paraules poden fer mal. Hotel Bucarest – 9/11, 18 h Espectacle de circ amb tres grums que intenten tirar endavant un hotel amb gag visual i ritme. Referències lúdiques i cinema; proposta familiar i divertida. Marató de Contes – 14/12 Presenta: Robert Govern. Oberta a entitats i veïnat: poesia, música, dansa, narració i més. Connexió amb La Marató de TV3 (enguany, recerca del càncer). Situació econòmica i de públic Problema central: pocs espectadors + catxets professionals + subvencions minses = pressió de sostenibilitat. Preu d’entrada molt assequible (7 €); cal molt volum de públic per cobrir costos. Suport del consistori: la sala i el personal no es cobren, però el conveni és insuficient. Comparativa: en altres municipis, l’Ajuntament cobreix íntegrament i la canalla entra gratuïtament. "La xarxa estava a punt de desaparèixer" | "L’entrada de la xarxa és molt barata, 7 euros." Públic, difusió i territori Difusió a escoles i nous esforços de promoció: Flyers específics al Festival Kilòmetre Zero per captar famílies. Malestar per no haver estat convidats a tallers infantils del festival tot i ser una entitat clau en teatre familiar. Diagnosi d’assistència: competència d’estímuls digitals, activitats esportives i hàbits de lleure que desplacen el teatre. "O hi som tots, o no." Model, equip i propostes Voluntariat: equip de 10–12 persones (amb relleu jove), 40+ anys de trajectòria. Despeses sovint assumides de la butxaca quan cal; compromís amb la qualitat i la programació. Propostes preparades si hi ha suport: festivals de carrer, instal·lacions, circuits d’animació (idees vistes a FIT Camp Montmeló i FIT Cerdanyola). "Podríem muntar festivals al carrer... però clar, s’ha de pagar." Temporada d’adults (apunt final) Recomanacions de la convidada: Poncia (Lolita) – alta demanda, entrades exhaurides però possible alliberament d’última hora. El Guateque – humor i energia; ganes de cantar i ballar. Dades clau i crides a l’acció Dates familiars: 12/10, 18 h: Com els pingüins (La Bleda) 9/11, 18 h: Hotel Bucarest 14/12: Marató de Contes (Rubí) Preu: 7 € (públic general; avantatges per a socis de La Xarxa). Missatge a institucions: més suport per garantir la continuïtat a partir de gener. Missatge a famílies: anar al teatre és invertir en educació cultural i en el teixit associatiu de Rubí.

Resum Context i presentació Pau Navarro presenta una nova etapa de la llibreria de Coaching Canalla, una col·laboració amb Radio Rubí i disponible a diverses plataformes. Proposa relacionar un clàssic de la fantasia èpica amb el coaching per extreure aprenentatges vitals. "El Silmarillion es un libro que cuesta un poco al principio leerlo." Per què “El Silmarillion” de Tolkien? L’obra de J.R.R. Tolkien serveix de fonament de la Terra Mitjana: explica els Valar, l’origen del món i elements que donen sentit a situacions i personatges d’El Senyor dels Anells i El Hobbit. Estil inicial dens i poètic-arcaïtzant, però que recompensa amb coherència i profunditat a mesura que avança. Connexió amb el coaching Alguns personatges lliguen el seu destí als Silmarils, convertint aquesta decisió en una llosa que condiciona les seves vides. Metàfora de les profecies autocumplides i les creences limitants en coaching: Mantras imposats o interns del tipus: “jo no podré”, “tu mai arribaràs a ser…”. Aquests missatges, sovint inculcats des de la infància, esdevenen patrons que repetim sense adonar-nos-en. En sessions de coaching, els clients detecten com reprodueixen patrons que no volien seguir i aprenen a desactivar aquestes creences. "En coaching muchas veces se trabajan elementos que tienen que ver con las profecías autocumplidas." Recomanació de lectura Llibre molt recomanable tant si t’interessa el coaching com si ets fan de Tolkien. Consell pràctic: dona-li marge fins que “tot encaixi” (com una sèrie que t’atrapa cap al tercer capítol). Possibilitat de meravellar-se amb la mitologia i el món fantàstic que Tolkien va imaginar. Idees clau Relació creativa entre literatura fantàstica i desenvolupament personal. Identificar i qüestionar profecies autocumplides i creences limitants. La densitat inicial d’El Silmarillion és part del camí cap a una comprensió més rica de la Terra Mitjana.

Jordi Martínez i Sara Hernandez, tècnics de l'Oficina Municipal d'Habitatge i PROURSA, expliquen tot el que ncessites saber sobre lloguers: contractes; fiança, garanties i prórrogues, obres i més.

Resum principal Entrevista amb els representants de la SAP (entitat solidària de Rubí) per repassar els programes d’ajuda, la inserció laboral, el suport a famílies i infants, la recollida d’aliments i roba, la bugaderia social, i les properes cites solidàries de la tardor. "La solidaridad es una calle de dos vías." Punts destacats Inserció laboral (Incorpora – Fundació "la Caixa"): Perfils de majors de 45 anys, atur de llarga durada i situacions socials vulnerables. Sectors més demandats a Rubí: neteja, magatzems i vigilància. Resultats: 60 insercions l’any passat; mitjana 60–70/any des de 2016. Tallers ocupacionals: Bijuteria i costura, amb llista d’espera. Reforç escolar amb suport alimentari: 2 grups de primària (24 infants) i 1 de secundària (12 joves). Inclou berenar i sopar lleuger. "Después de noche no tienen nada" (sobre algunes famílies amb beca menjador però sense sopar a casa). Primera infància: trobades mensuals amb mares noves a la ciutat per crear xarxa de suport; lliurament de papilles, bolquers i tovalloles humides. Idiomes i acollida: cursos de castellà (dl-dc) i català (dt-dj), 12 persones per grup; primera acollida per a persones migrades. Tot gratuït. Ajuda material: atenció a ~100 persones (unes 70 famílies). Recollida i lliurament de roba (amb criteri tècnic) i bugaderia social per a 5 famílies en rotació (cada 5 setmanes), amb derivacions de l’Ajuntament. Voluntariat: 15 persones actives; crida oberta a noves col·laboracions. La solidaritat es fomenta també com a retorn en forma de voluntariat. Necessitats urgents de donació Bolquers: sobretot talles 5 i 6. Tovalloletes i potitos (alimentació infantil). Aliments no peribles: Llet, oli, pasta, arròs, fideus, sopes deshidratades. Tonyina o sardines (proteïna assequible). Pots de llegums cuits (llenties, cigrons, mongetes) en vidre. Pensant en la pobresa energètica: aliments que es puguin escalfar fàcilment (p. ex. microones). Properes cites i recaptes 18 d’octubre – Sant Galderic: parada de recapte davant del Condis. 26 d’octubre – Festa de Tardor a Les Torres (Plaça Rafael Alberti), de 10 a 20 h: activitats culturals, musicals i esportives i paella gratuïta a canvi d’un aliment. Organitzen conjuntament amb l’Associació de Veïns de Les Torres i Lindo Ecuador. Com pots ajudar Portant aliments i productes infantils esmentats. Fent-te voluntari/ària per reforçar els projectes actius. Assistint als esdeveniments de recapte i difonent la crida a la comunitat.

Resum Dades clau de l’esdeveniment Quan: demà dissabte, a les 17:30 (dos quarts de sis) i fins aproximadament les 23:00. On: Plaça del Doctor Guardiet (Rubí). Qui ho organitza: Aplec de Rubí (entitat formada el 2001 pel Foment de la Sardana de Rubí i l’Escola de Sardanes Flor de Neu), amb col·laboració d’ambdues entitats. Edició: 27 anys d’Aplec (primer el 1999; des de llavors, últim dissabte de setembre). Importància per a la ciutat Fita cultural i festa major de la sardana a Rubí. Atrau públic de comarques veïnes, Catalunya Nord, Andorra i Tarragona. Impacte local: 500–600 persones assistents, amb retorn econòmic i projecció de Rubí. "La sardana és ben viva" — malgrat que a les ballades hi predomini gent gran, hi ha molta activitat al país. Cobles convidades i efemèrides Juvenívola de Sabadell — fundada el 1976 (51 anys). Ciutat de Girona — en 50è aniversari. Principal del Llobregat — prop de la centenària (2029). "La cobla com a conjunt musical és un conjunt únic" — una sonoritat pròpia i potent que val la pena escoltar encara que no es balli. Programa musical Es preveuen unes 25–26 sardanes al llarg de la tarda i nit. Format de l’Aplec a Rubí: cada cobla fa la seva actuació completa, i en la sessió de tarda hi haurà dues sardanes de conjunt (les darreres de Juvenívola i primeres de Ciutat de Girona): Jardins de l’Ateneu (Jordi León), dedicada a Rubí. Joia de Palamós (Francesc Marrós). Repertori per a tots els gustos: Autoria nova: Iol Masdeu, Quirza i Gea. Consolidats: Xavi Pinyol, Marcel Sabater, Jordi Molina. Clàssics: Martirià Font, Josep Pau Faril, Ramon Vilà, Francesc Marrós. Compositora destacada: Anna Abad — molt productiva i amb peces que agraden al públic. Sardanes de lluïment (solistes/instrument): Tenora: En ardiment (Joan Jordi Bonmala) — amb el tenora solista rubinenc Gerard Montsec (Juvenívola de Sabadell). Fiscorn: L’avi Enric (Ricard Viladasau) — Cobla Ciutat de Girona. Cobla completa: So d’Aplec (Josep Balfarell) — Principal del Llobregat. "Sardanes obligades no n’hi ha cap, perquè no obligues a ningú; són sardanes de lluïment." — record del compositor Tomàs Gil. Activitats i dinamització Berenar popular entre la sessió de tarda i la de nit: coca i mistela per a tothom, gràcies a forners i pastisseries de Rubí. Sortejos per finançament i dinamització: Fins a 21 regals aportats per comerços locals. Venda de tires durant l’Aplec: 2 tires per 5 € o 6 tires per 10 €. Proposta assequible per gaudir de música en viu tota la tarda. Jovent i participació Reto pendent: incorporar més joves a ballades i aplecs; moltes colles de competició hi costen per horaris i dinàmiques (p. ex., coincidència amb concurs a Vic). Oportunitat d’assajar amb música en viu a plaça: entrenament útil de cara als concursos (sense pauses, com a la realitat del directe). La sardana, avui Dades d’activitat al país: 155 aplecs anuals (estimació recent; només Barcelona en concentra 75). Prop de 3.000 ballades a l’any a Catalunya. Missatge: continuïtat i vitalitat del gènere, amb públic divers i programació extensa. Mirant endavant En 3 anys: 30è Aplec de Rubí. 2026: inici dels actes del centenari del Foment de la Sardana de Rubí. Dades logístiques en un cop d’ull Lloc: Plaça del Doctor Guardiet (Rubí) Dia/hora: Dissabte (27), 17:30–23:00 aprox. Organitzen: Aplec de Rubí, amb Foment de la Sardana de Rubí i Escola de Sardanes Flor de Neu Cobles: Juvenívola de Sabadell, Ciutat de Girona, Principal del Llobregat Extres: Berenar amb coca i mistela; sorteigs (2 tires/5 €, 6 tires/10 €)

Tema de la setmana: Homenatges Context i to Nova secció a la ràdio —l’Escàner setmanal amb l’Albert Soler— que repassa cinc notícies unides per un fil conductor clar: la paraula homenatge. Cinc històries, un mateix fil: reconeixement a persones, memòria col·lectiva, consens polític, fenomen social i la natura. Clau narrativa: fer els homenatges en vida i preservar la memòria del que ens configura com a comunitat. 1) Homenatge a Lídia Juster i a la ràdio local Ràdio Rubí presenta temporada i bateja l’Estudi 1 com “Lídia Juster i Pujol”. "Els homenatges és millor fer-los en vida" Un reconeixement perquè el pugui gaudir la persona homenatjada. Anècdota clau: la Lídia va encoratjar fa anys l’actual direcció —“Ràdio Rubí necessita un director com tu”— sembrant el camí del relleu generacional i la digitalització. S’anuncia també la renovació de la placa de l’Estudi 2, dedicat al periodista Josep Ferrer Domingo (amb família encara a Rubí; el seu net és Carles Alujo Ferrer, síndic de Greuges). 2) Homenatge a les víctimes de la Riarada del 1962 Acte anual de memòria a les víctimes (més de 200 identificades, tot i que la xifra real fou superior) de la Riarada del 25/09/1962. Dades d’impacte: 200 l/m² en 2 hores (comparat amb 75 l/m² en 3 hores fa pocs dies) en un context d’infraestructures febles d’aleshores. Veus supervivents: "Avui, més de 60 anys després, continuem recordant amb emoció la solidaritat, l’esperit de comunitat i l’ajuda mútua…" — Elvira Altisent Juanita recorda tornar a classe i veure pupitres buits dels companys que s’endugué l’aigua: imatge que colpeix i persisteix. Missatge central: preservar la memòria per a les noves generacions i reconèixer la resiliència comunitària. 3) Homenatge al consens: pla d’inversions de 14,5 M€ Acord a tres bandes (PSC, En Comú Podem i ERC) per un pla d’inversions de 14,5 milions d’euros per “rentar la cara” a la ciutat. Projectes destacats: Millores a urbanitzacions i barri a barri. Centre d’acollida d’animals (nova gatera). Transformacions urbanes: torrent de les Abelles, entorns del pavelló del Gair i dels 100 patins, pont de Cova Solera, les Torres, Pearson, antiga estació, plaça Clavé, plaça del Casino i plaça de Catalunya. Habitatge: compra de pisos per tanteig i retracte i nou edifici adaptat per a gent gran. Clau política: el valor d’un consens ampli per impulsar transformació urbana tangible. 4) Homenatge popular a Ibai Llanos i al futbol de base Debut del Ronin CF (fundat per Ibai Llanos) a 4a Catalana: cues al Camp del 25 de Setembre i 30.000 espectadors en directe a YouTube. Contradicció assumida: després de promoure formats nous com la Kings League, Ibai abraça el futbol tradicional, creant un club des de zero (a diferència de Piqué, que va comprar l’Andorra). Reptes a seguir: sostenibilitat de la febre inicial i arrelament del club en el teixit local. 5) Homenatge a la pluja (i al sentit comú) Setembre i primavera plujoses després de tres anys de sequera i restriccions. Idea central: l’aigua és benvinguda si no es tradueix en danys; cal aprendre de la Riarada per gestionar millor els episodis extrems. Idees clau que queden Fer memòria en comunitat ens uneix i ens guia. Els homenatges en vida tenen un valor humà i cívic inqüestionable. El consens polític és un homenatge al bé comú. La cultura popular i l’esport continuen mobilitzant i generant identitat. La pluja: recurs vital que cal celebrar i gestionar amb prudència.

Resum Context i antecedents A Rubí hi ha tres escoles bressol: Sol Solet, Lluna (gestionades per l’empresa externa Cavall de Cartró) i Bruna (de gestió municipal). Les educadores de la Sol Solet fa 15 anys que reclamen la municipalització i l’equiparació de condicions amb la Bruna. "De la vocació no es viu" Reivindicacions principals Equiparació salarial amb la Bruna: diferència estimada d’uns 6.000 € anuals. Condicions laborals dignes: millora d’horaris i més recursos. Fi de la discriminació salarial entre categories que fan una funció similar a l’aula: tutora, suport i auxiliar; reconeixement efectiu de la parella educativa. Municipalització del servei i fi de l’externalització en escoles bressol municipals. Diferències i impacte Sous: és la bretxa més gran i inacceptable segons les educadores. Horaris i recursos: hi ha millores menors; la darrera licitació ha permès 4 noves contractacions, però no ha resolt el tema salarial. Vida personal: dificultats per arribar a final de mes i necessitat de buscar segones feines. Impacte en infants: tot i el compromís professional, la rotació de personal genera canvis de referents i noves adaptacions en infants de 0-3, afectant el vincle. Relació amb Ajuntament i empresa Ajuntament de Rubí: s’ha anunciat una reunió, però encara no s’ha concretat cap proposta ni diàleg directe que resolgui l’angoixa del col·lectiu. Cavall de Cartró (empresa gestora): sense feedback sobre millores salarials. Accions i suport social Accions: concentracions als plens municipals i més mobilitzacions al llarg del curs per donar veu a la situació. Objectiu a curt i llarg termini: ser municipals amb salaris dignes i condicions equiparables a la Bruna. Suport: l’AFA i famílies actuals i antigues mostren suport total. "Mereixem un canvi" "Volem ser municipals" Missatge a la ciutadania Recorden que, malgrat ser centres municipals, dues de les tres escoles estan externalitzades, fet que impacta en les condicions del personal. Reivindiquen coherència amb la idea de servei públic. Conclusió Les educadores de la Sol Solet demanen equitat, dignitat salarial i municipalització per garantir estabilitat del personal, qualitat educativa i retenció de talent en l’etapa 0-3.

Resum de la secció Context i objectiu Nova secció de divulgació jurídica a Rubí al dia amb l’advocat Arnau Bonell. L’objectiu és explicar de manera senzilla i entretinguda com funciona el dret, començant per curiositats del Codi Civil. Convivència de dos Codis Civils a Catalunya A Catalunya conviuen dos textos: Codi Civil de Catalunya (2002) Codi Civil espanyol (1889) — amb 135 anys i diversos preceptes antiquats (encara en pessetes i amb conceptes com cap de família). Principals curiositats explicades (amb articles) Tresors i objectes perduts (arts. 614 i 617 CCE) Si és un tresor sense amo: 50% per a l’amo del terreny i 50% per al descobridor. Si és una cosa moble (p. ex. un bitllet): s’ha de lliurar immediatament a l’alcalde del lloc de la troballa; l’alcalde ho publica dos diumenges consecutius; si en 2 anys ningú ho reclama, ho pot reclamar el descobridor. Responsabilitat per objectes llançats pels infants des del balcó (art. 910, segons la transcripció) El cap de família que habita l’immoble és responsable dels danys causats per coses llançades pels menors des del balcó. Debat sobre el concepte avui dia de cap de família. Bestiar i règim de ganancials (art. 1350 CCE) Els caps de bestiar que excedeixen el nombre aportat per cada cònjuge durant el matrimoni són ganancials. Exemple: neix un vedell durant el matrimoni i, en separar-se, computa com a guanyal. Eixam d’abelles i dret de persecució (art. 612 CCE) El propietari d’un eixam d’abelles pot entrar en finca aliena per perseguir-lo i ha d’indemnitzar els danys causats. Si no el persegueix durant dos dies consecutius, el posseïdor de la finca pot ocupar-lo i retenir-lo. Coloms, conills i peixos que canvien de viver/finca (art. 613 CCE) Si, sense artifici ni frau, passen a una altra finca, passen a ser propietat del nou posseïdor. En la pràctica, l’“elecció” de l’animal determina la titularitat. Altres punts destacats Enfocament didàctic i amè: començar per temes entretinguts abans d’entrar en procediments tècnics. Recordatori del caràcter vivent i transversal del dret: tot allò quotidià pot estar regulat. Nota d’actualització pendent: molts imports encara figuren en pessetes, no en euros. Cita rellevant "Esto y todo lo que nos rodea hasta lo más pequeño e insignificante de la vida, queridos alumnos, es derecho." Idees clau Conviuen dos Codis Civils a Catalunya, amb diferències d’actualització. Les normes sobre tresors i objectes perduts són estrictes i formalistes. La responsabilitat civil per actes d’infants des del balcó recau en el suposat cap de família. El dret de ganancials pot abastar el bestiar nascut durant el matrimoni. L’ordenament regula situacions insòlites com eixams d’abelles i animals que canvien de finca.