Scaner Setmanal, l'anàlisi de l'actualitat rubinenca de l'Albert Solé

A la fi és divendres i com cada divendres tenim en nosaltres l'Albert Soler que ens farà, ens mostrarà la seva manera de veure l'actualitat rubinenca. Aquesta setmana, no tinc ni idea per on vas, he estat pensant i no li trob la paraula al fil conductor perquè, clar, han passat moltes coses però no li veig la manera d'enganxar-les. Dona, per mi està claríssim. Vaja, ja ho veuràs. Quan t'ho ensenyi, veuràs. Ostres, com no ho podia haver vist. Per mi, el fil conductor d'aquesta setmana, la paraula és fotografia. I potser jo hauria d'haver caigut en el sentit que, clar, l'anul, les fotos que veig pel carrer... Ah, ah, ja ho veurem, ja ho veurem. Exposicions. Mira que està tot el dematí xerrant d'exposicions i de fotos i... Tens raó, tens raó. Començam. Quina és la primera? Doncs no crec que m'equivoqui si dic que tots els rubinencs volem veure la foto de l'actor Oriol Borés recollint el Premi Butaca com a millor director de teatre del 2025. Els rubinencs i els no rubinencs. Els no rubinencs, suposo que sí. Bueno, els no rubinencs no ho sé, perquè la veritat és que amb qui competeix, la veritat és que Déu-n'hi-do. Però vaja, els altres segur que en tenen molts. Sí, per això, per això. Aquest any li toca a l'Oriol. És que clar, està competint amb l'Àlex Rigola, amb el Julio Manrique, amb l'Oriol Broggi i amb la Sílvia Munt. Ho té difícil, eh? Poca cosa, poca cosa. Però escolta, tu, un any serà, si no és aquest serà un altre, però ens agradaria molt que fos aquest. I les nominacions es van conèixer aquest passat dilluns, si no m'equivoco, i el vau trucar en directe per felicitar-lo. La veritat és que, home, tota l'acollida que ha tingut Ànima ens ha agradat moltíssim. Estem molt emocionats perquè ens han nominat amb moltíssims premis, hi ha premis molt importants, com jo han tingut els Premis Max o els de LIA... Però t'he de dir que els Butaca tenen un encant especial. Jo recordo que quan jo començava a estudiar teatre, jo em comprava entrades per anar a les gales dels premis Butaca. I veia els actors que et miraves, veia allà com recollien premis, i de cop està nominat i està nominat amb ànima. I clar, òbviament, entre ells la millor direcció, doncs, ostres, és un somni. Doncs si el 17 de novembre, el dia que es farà la 31ena gala dels Premis Butaca, Premià de Mar, l'Oriol Borés torna amb una estàtua de la butaca, perquè és una butaca, l'estàtua que els hi donen és una butaca, doncs volem que la porti aquí a l'estudi i li fem una bona foto. Home, li fem una foto a la butaca, a ell i a tothom amb la butaca, i perquè no ens podrem seure perquè és petitona, que si no també fèiem una foto seguts. Va, quina és la segona foto de la setmana? Les xarxes s'omplen cada dia, les xarxes robinenques, les xarxes socials, s'omplen cada dia de fotos en què es veu el mal estat de les urbanitzacions de Rubí, en especial les voreres amb mal estat, els vorals plens de males herbes, les zones infantils també plens d'aquestes herbes que han crescut, sobretot amb les últimes pluges, de manera molt... molt dispersa, i uns representants d'aquestes urbanitzacions, l'associació Avis Districte 2, van venir aquí a queixar-se per aquesta situació, i en particular de les allargues que els està donant l'Ajuntament per poder-se reunir amb ells. Voreres, principal. principal, voreres, perquè és molt injust que la gent gran, o no gent gran, o gent amb cadira de rodes, o gent amb crosses, no pugui sortir al carrer a caminar, perquè o estan rebentades, o són inexistents, o estan aixecades, o tenim un pal de ciment al mig de la cera, d'una cera d'un metro, poc més, que no podem caminar, que ens hem de baixar a la carretera, jo crec que és el principal, unes voreres dignes. Si els veïns es queixen amb fotos a les xarxes, l'Ajuntament i l'alcaldessa responen també amb fotos d'operaris de l'Ajuntament cada cop que van a fer una acció de neteja i manteniment a les urbanitzacions per demostrar que sí que estan fent coses i que sí que hi inverteixen. És com una guerra de fotografies, en certa manera. Cal dir que en el paquet d'inversions de 14,5 milions que va presentar el govern municipal fa unes setmanes, hi ha un milió per a les urbanitzacions. A veure si serveixen perquè s'acabin aquestes fotos de veïns enfadats. No sé jo si s'acabaran perquè ells diuen que són insuficients. De fet, diuen que no saben a què es destinarà aquest milió d'euros i que volen participar en la decisió per poder dir de primera mà on necessiten més els dobbers en un lloc o en un altre. Tercera foto. Qui no ha fet mai una fotografia de la Riera de Rubí cada cop que passes per sobre d'un dels ponts? Almenys jo, quan passo per sobre... Cada vegada que passes hi fas una foto? Home, no diré cada vegada, però la veritat és que l'hi faig. Sí, m'agrada fer fotos a la Riera quan passo per sobre del pont. Jo ara diré una borrada. Ai, ai, ai. Però m'hauria agradat fer-li una foto quan l'aigua baixava blava o baixava vermella. Que és dolent, eh? Pobreta la Riera, això és dolent. Però no m'ho puc imaginar com pot ser que tota l'aigua baixi d'un color i devia de ser, si més, no pintoresc. Des de fa uns anys, quan fem aquesta foto, per sort, l'aigua que baixa ja és transparent, cosa que no passava fa tants anys, com ara deies. De fet, la gent més veterana, però tampoc gaire veterana, se'n recorda quan baixava de colorins, que ara explicaves. Sí que és cert que quan plou molt fort, baixa marró. Tota la riera baixa plena d'aigua marrona. Enfangada. Enfangada, però ve de terrassa i això és normal. Ve de mata de pera. O mata de pera. Va, de més amunt, una mica més amunt. Tens tota la raó. O sigui, per tant, els marranos sou vosaltres. Som els mata de perins, exacte. Som nosaltres, els marranos. Molt bé. Doncs, però que sigui transparent, ara, no vol dir que l'aigua sigui de bona qualitat. Podria estar millor. Si us hi fixeu, l'aigua que baixa per la riera és una aigua clara, ara. Aquests últims anys no baixa una aigua tèrbola, ni de color blau o de color vermell, com havia passat fa molts anys. És una aigua clara, transparent, i per tant que permet la vida dels organismes. El que passa és que baixa la matèria orgànica, baixa d'altres coses que potser fan baixar una miqueta la qualitat d'aquesta aigua. Doncs, com ara deia aquesta dona, l'aigua que baixa és de qualitat mitjana baixa. Però això també s'ha de dir que és un fet normal per a una riera en una zona urbana com Rubí. Per tant, no és res estrany, però sempre hem d'aspirar a millorar, evidentment. I com ho sabem, quina és la qualitat de l'aigua de la Riera? Doncs perquè gràcies al projecte de Ciència Ciutadana, que es diu Llegim el Riu, i que el pròxim dissabte, 18 d'octubre, farà una nova sortida per recollir mostres i seguir monitoritzant l'estat del riu, del nostre riu, de la nostra Riera, amb la participació de voluntaris. Una activitat molt interessant i molt important. I la quarta, quina és? Doncs una de les coses que més preocupen els que som pares de fills i filles adolescents són les fotos que aquests pengen a les xarxes socials o les fotos que altres pengen d'ells a les xarxes socials. Doncs aquesta setmana hem vingut aquí a la ràdio els Mossos de l'Esquadra, del Rubí al dia, per explicar que van a fer xerrades a les escoles i instituts per advertir d'aquests perills a les xarxes socials però que inclús han hagut de multiplicar, és a dir, han hagut d'augmentar aquestes xerrades perquè també s'estan multiplicant els perills en aquest sentit. Doncs, nois i noies, si ens esteu escoltant, i els adults també, aneu molt en compte amb les fotos que pengeu a les xarxes socials. I d'aquí quatre setmanes tornaran els Mossos per seguir amb aquest tema, perquè xerraran de grooming i de sexting, que aquí entren a formar part. També tenen moltes rellevants aquestes fotografies que publican. Vinga, en quina fotografia acabes la setmana? Doncs ho has dit tu al principi, l'he deixat pel final perquè era la més òbvia de totes. És l'única que he acertat, eh? Però veus, totes tenen un fil conductor. Si el busques bé, si t'ho fas venir bé, tot té un fil conductor i aquesta setmana era aquest, la fotografia, però evidentment la notícia de la setmana. més evident respecte a aquest fil conductor és el Festival Lanú. També podríem posar-hi l'exposició de les fotos del Marrollo, evidentment. Però en aquest cas parlo del Festival Lanú, que es va inaugurar el divendres passat i des de fa 11 anys omple les places i carrers de la ciutat amb fotografies de grans artistes internacionals i de l'Estat i de Catalunya. i fotos amb gran format, amb lones grans, repartides per edificis de la ciutat, que la veritat és que és un goig aquests dies passejar per Rubí veient aquestes fotografies. Com deia, divendres va arrencar el festival, i aquestes fotos es podran veure fins al dia 31 d'octubre a les places Amcel Clavé, Nova Estació, Doctor Guardiet i Salvador Allende i el Celler, i també als carrers Joaquim Blume, és a dir, aquí, a l'edifici nostre. a l'edifici de l'Escardíbul, a la fàbrica Picaguilera, just a l'altra banda de la Riera, travessant aquest pont de Catmo que deia que jo faig fotos a la Riera, i a l'espai expositiu Antiga Estació, i a la biblioteca també, em deixava la biblioteca, i la veritat és que aquest festival és tot un luxe per una ciutat com Rubí. Doncs haurem d'anar a passejar, cada any a passejar. Jo algunes fotos no les entenc, però perquè potser sóc un poc curteta pel tema de la fotografia. És art, és art. És com els quadres aquests expressionistes, que dius, ostres, no acabo d'entendre, però és art. Sí, sí, sí. Albert, moltíssimes gràcies. Volia fer-te una pregunta. Fas esport? Menys del que voldria. Perquè ara venen els companys d'esports i sempre acaben venint corrents amb el banyador, o sigui que... Jo faig esport però intento no tenir cruiximents com el Toni. Ah, molt bé, així m'agrada que ens escoltis. Doncs ara vendrà el Toni a explicar-nos els esports. Albert, ens veiem la setmana vinent. Adéu.