Secció Seguretat: Marta García directora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Civisme

Fa aproximadament un parell d'anys que es va posar en funcionament l'àrea de seguretat, ciutadana, convivència i civisme. És que és el refredat que de vegades passen aquestes coses. I per conèixer com està funcionant aquests mesos i sobretot des que el primer any n'és la directora, la Marta García, que la tenim aquí a l'estudi, l'hem convidada també amb l'acompanyament d'una de les tècniques d'aquest servei, de la Noelia Lorenzo. Les anem a saludar. Marta, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Jo també, molt refredada. Estàs molt refredada. Faré el que podré. O sigui, els virus o els mocs o el que sigui van afectant el cervell i a la boca, de vegades. Ja us aviso que pot passar qualsevol cosa, que per això són coses del directe a la ràdio. Noelia Lorenzo, què tal? Bon dia. Bon dia. Jo estic sana, crec, eh? De moment no... I com que no t'he fet dos petons, encara tens certa seguretat. Exacte. A veure com surto. Estan aquí ficades les tres, ves a saber tu com acabem, eh? Però en tot cas... Jo deia Marta, ara fa un any que ets directora d'aquesta àrea de seguretat, a veure si ho dic bé perquè em sembla que heu canviat noms i tal, policia comunitària, civisme i convivència. És així? Exacte. Molt bé. Doncs explica'ns quins eren els objectius principals d'aquesta nova estructura de l'àrea. Molt bé, doncs aquesta àrea eren i són els objectius principals és posar en valor els serveis que tenim en relació a dos conceptes molt clars. Per una banda, la seguretat. Entenem que va sorgir dins d'una enquesta a la ciutadania com una de les majors preocupacions. Això està passant a moltíssimes ciutats. i d'aquí es desprèn que el concepte de seguretat s'ha ampliat. Entenem per seguretat moltes més coses que la pròpia seguretat dels béns que ens puguin robar o de la nostra integritat. I això anava lligat amb tot el seguit de serveis que durant molts anys té l'Ajuntament de proximitat propers a la ciutadania per ajudar a gestionar la convivència. Per què? Perquè creiem que el ciutadà i de fet la pròpia llei de seguretat ja incorpora el concepte de seguretat ciutadana perquè va més enllà de la seguretat com l'enteníem. Parlem d'actituds posant valor, actituds cíviques de compartir, de viure i conviure. posant en valor l'administració més propera a la ciutadania, que ha d'escoltar, que ha d'entendre i que ha d'analitzar el que preocupa la ciutadania, i va lligat a tots aquests serveis que necessitaven d'una coordinació. I és per això que des de l'alcaldia es va decidir una nova estructura, un nou cartipàs, on poguessin treballar de manera coordinada la policia local, la protecció civil i tots aquells serveis, aquells programes que anomenem Relacions Ciutadanes i Servei de Civisme i Convivència als Barris, que ja des de fa molts anys treballaven per aquesta gestió de la diversitat, gestió del civisme, promoció de la mediació i gestió pacífica dels conflictes i tot el que té relació amb la convivència. El respecte, no? Podria ser fins i tot un resum. Sí, un respecte cívic, un respecte per viure i conviure. Noelia, com a tècnica del servei, quines són les tasques específiques que estàs desenvolupant? Mira, doncs, des que va arribar la Marta, jo diria que les tasques més específiques que estic assumint són la de coordinar aquests equips que dèiem de professionals que formen part de l'àrea, com poden ser les agents cíviques, com són els serenos o agents cívics, nocturns, l'equip de mediadors que tenim també a la ciutat i les dinamitzadores comunitàries que també estan fent feina sobretot a un dels barris de la ciutat. I la meva tasca és això, coordinar els diferents equips de professionals i sobretot liderar espais de... de coordinació entre aquests equips. Al final, som com diferents perfils professionals, faltaven espais on treballar conjuntament i abordar la convivència de forma unificant. Esforços, al final, ens hem adonat que és una forma d'optimitzar els recursos que tenim. I bé, aquesta seria una mica la meva tasca de coordinació i lideratge que tot l'engranatge funcioni, afegint-hi també la policia de proximitat. I com es coordina tot plegat aquests serveis? Estem parlant de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Relacions Ciutadanes, i després l'altre servei que deies, l'altre apartat, servei de civisme i convivència als barris. No és fàcil, no? Tanta gent... No, hem establert diferents canals o espais de coordinació, però anem aprenent conforme anem treballant. Però sí que hem establert diferents comissions temàtiques, en funció de quan hi ha una problemàtica que ja arriba com a unes escales més importants, es fan comissions on participen diferents serveis, tant de dintre de l'àrea com de fora, perquè no podem treballar sense el suport d'altres serveis, com poden ser... llicències d'activitats o serveis socials en alguns casos, però també espais interns d'això, de reunions, taules de treball setmanals, on fem abordatge de casos, és a dir, cas per cas, ens entren queixes o a partir de tots els canals que tenim oberts a la ciutadania per transmetre problemàtiques o queixes sobre convivència i els abordem Un a un, de la millor manera que podem, i activant cadascú en funció dels seus recursos. A vegades hi ha casos que comencem amb el servei de mediació, a vegades hi ha d'altres que amb les agents cíviques ja els resolem, a vegades hi ha d'altres més complexos que requereixen de més feina. Una bona relació entre aquests serveis. Exacte, com deia la Noelia, i seguint el fill de com hem definit la composició de l'àrea, la Noelia s'encarregaria més de la proximitat i de la convivència, incorporant... una unitat petita encara, que espero que es pugui dimensionar, una unitat de policia de proximitat, i, per altra banda, la seguretat, entenent que la seguretat també és situacions que es donen d'ocupacions, situacions que generen malestar al veïnat, o a empreses o a locals on s'ha fet alguna ocupació. La comissió que va relacionada amb els bars i els espais públics... Soroll a les nits, no? Aquestes coses. Exacte. Doncs això seria el treball que fa l'àrea en coordinació amb altres serveis, d'activitats, de comerç, de protecció civil... Molts temes que s'aborden parcel·ladament i amb transversalitat, que és el més difícil i és el gran repte d'aquesta àrea. Aquesta coordinació que estàvem parlant entre diferents equips és complicat i si són diverses àrees i diversos temes encara més. Parlaves d'això, del soroll, era un exemple que estaves posant, ocupacions, bars, a les nits, tot plegat. Teniu dades de l'impacte que en aquest primer any que estàs com a directora ha tingut, tot plegat, la vostra gestió? Bé, és molt d'hora per aportar-te dades, sobretot quantitatives, i les anirem veient al llarg de diferents sessions que farem també amb Mossos d'Esquadra, amb policia local... de forma més concreta. Però sí que podem dir, arrel de l'enquesta que s'ha tornat a repetir i que aviat es publicarà, que la percepció de la seguretat sí que ha millorat moltíssim. I, per altra banda, hem fet enquestes, parlem moltíssim amb la ciutadania, la organitzada i no organitzada, i tothom està percebent precisament aquesta intenció de l'Ajuntament de sumar esforços per la seguretat, per la convivència... i per les normes, que també s'ha de dir, les normatives que s'han de complir. Des de la vessant educativa intentarem que s'incorporin en el dia a dia de la ciutadania, però també des de la vessant més punitiva, sent més fermes amb les situacions que no són correctes. Parlava la Marta d'aquesta percepció de seguretat i de convivència. Tu també ho has vist d'això, Noelia? Sí, jo volia afegir el que deia la Marta, al final també fem una tasca com d'educació a la ciutadania en quant a que parlem a vegades de problemàtiques complexes que per molt que activem tots els recursos cal temps per veure resultats. No és el mateix treballar amb persones amb malestars concrets, amb percepcions, i avaluar les millores respecte a això amb la feina que fas dia a dia és més complexa que potser d'altres serveis que treballen amb coses més concretes o materials. Aleshores, em sembla important destacar que que en la mesura que podem anem incorporant indicadors d'avaluació per veure quina percepció, quina opinió, com ens avalua la ciutadania, però que necessitem temps perquè al final són processos. Hi ha casos que no val en activar un únic recurs o un únic servei que es posi a treballar, sinó que quan comences a tocar portes veus, ostres, doncs això primer s'ha de fer allò. Hi ha problemàtiques complexes. No és tan fàcil com podria pensar algú. No. Clar, perquè estem implicant a la ciutadania en la pròpia seguretat, estem donant com més porta oberta que la ciutadania ens digui i ens trobem de tot. Hi ha situacions que s'han de derivar a serveis socials, situacions d'altres problemes més enllà del conflicte en si. I això és difícil. Parlaves de la sensació, la percepció de seguretat que havia millorat i crec que has dit que parlant, diguem, amb col·lectius o amb persones individuals. Vull dir, associacions de veïns, per exemple, heu tingut resposta d'aquesta, diguem, millora en la percepció de seguretat o persones individuals que viuen en algun barri que si els resolt alguna problemàtica... Per una banda, des de l'Ajuntament i més des de l'Alcaldia, es fan periòdicament enquestes i és aleatori, no sabem si la persona que respon està associada o no, si té un vincle polític o no, però nosaltres des de dins de l'àrea tenim el Servei de Relacions Ciutadanes que es vincula directament amb entitats veïnals. Treballem directament amb els presidents i presidentes i incorporem la paraula seguretat i la paraula proximitat en la nostra feina des del treball d'aquesta àrea. Per altra banda, quan treballem en barris més concrets estem començant a tenir vincle amb la ciutadania individual i també de les escales de veïns, per exemple. Les comunitats veïnals també són molt importants i la representació que tenim amb presidents i presidentes ens aporten moltíssima informació de què està passant al barri a totes hores. És una mica un seguiment molt quirúrgic de les situacions i de les percepcions. No és fàcil treballar amb la percepció. i el que intentem és fer una anàlisi per diferents vies. Quins són els reptes que teniu? Doncs els reptes que tenim és abordar tot això d'una forma ordenada, de la mateixa manera que volem una ciutat ordenada i de convivència, doncs també, com diuen de cuchillo de palo, els propis serveis, la transversalitat i el treball conjunt també és difícil i també s'ha d'acordar protocols, processos, qui intervé abans, qui va després, com es lliga una situació amb un altre servei que en aquest cas concret s'ha de connectar i s'ha d'implicar. És una feina molt constant de generar comissions i espais de relació perquè realment la problemàtica multiproblemàtica, moltes vegades multifactorial, es pugui abordar des de l'Ajuntament. Parlaves abans, Noelia, d'alguns barris. Quines accions concretes s'han pres per millorar la convivència o el civisme a diferents barris? I també parlaves de dinamització, no? M'ha semblat que parlaves abans. Sí, en aquest cas, durant aquest any, hem dedicat molts esforços, si és cert que també tenim el suport de la Diputació de Barcelona, al barri de les Torres. Ja vaig venir aquí a explicar abans de l'estiu tota la programació que vam fer de cara al període vacacional. I sí, hem treballat molt en oferir espais de relació, de cohesió veïnal, de conèixer-nos entre nosaltres a partir d'activitats lúdiques que puguin agradar a diferents perfils de població. I ha estat una prova també que a partir d'aquests espais és on es genera el xup-xup necessari per fer barri, per sentir-te part del barri, per generar una identitat positiva i, a part d'aquestes activitats, hem abocat molts recursos quant als diferents equips professionals que mencionava al principi. Hi ha hagut més presència policial, hi ha hagut més presència d'agents cíviques, hi ha hagut més presència de serenos i hi ha hagut moltes altres activitats que no s'havien fet, crec, abans a les torres i d'aquí sí hem pogut fer una avaluació més concreta pre i post i les valoracions que hem obtingut són molt bones. Ara cal mantenir aquest llistó i potser un dels reptes també, Marta, serà destinar-hi més recursos per poder mantenir aquest nivell d'implicació i de participació i al final si volem que la ciutadania s'impliqui en les coses que fem i en fer ciutat ha de veure'ns també i ha de sentir-nos a prop i aquest és una mica l'objectiu. Sí, un repte seria dimensionar conforme als objectius que tenim i el que anem veient que necessitem. L'àrea acaba de començar i ens falten recursos, és cert, per arribar a tot i, com deia la Noelia, mantenir aquest llistó de satisfacció que sí que tenim, especialment amb el projecte del barri de les Torres. Hi havia un altre repte que no t'he dit. Perdona, Lídia. No m'enganyis, Marta. Que és un encàrrec molt directe que tenim com a àrea, que és generar una oficina on estava l'antic local del Shakespeare davant del Rubí Forma i Està actualment tancat i està en obres, és propietat de l'Ajuntament i la nostra idea és generar una oficina d'atenció a la convivència, especialment pensada per atendre situacions de conflicte o de dubtes o de necessitats en les comunitats veïnals. és un projecte que ens està recolzant la Diputació de Barcelona, que el veiem, el visualitzem molt, que formaria part d'aquest equip del que parlava la Noelia, justament l'espai que ella lidera, que seria policia de proximitat, mediació, agents cíviques, serenos, i l'afegit d'altres assessories, assessories en matèria d'administració de finques, assessories en matèria de drets. S'està posant molt a les ciutats aquest dret a la igualtat, el dret al respecte, un espai segur on la ciutadania pugui dir que està passant això, més enllà de la denúncia o més enllà d'apropar-te a un servei o a un projecte de l'Ajuntament, un espai segur per expressar-te com a ciutadà o ciutadana de la problemàtica que estàs tenint i que tu vius com a inseguretat. Tenim dates aproximades? Sé que això és una mica complicat, però jo aprofito ja que m'ho has dit. Finals del 2026, esperem que sí. Està en procés de licitació, tot plegat, i ja ens el donaran equipat. Hem triat fins i tot l'estructura i com seran els espais, les... per canviar-se els vestuaris, per canviar-se els diferents agents i els diferents serveis professionals. I jo crec que serà un èxit, està pensat no només pel barri de les Torres, tot i que estigui ubicat allà, sinó per tota la ciutadania. Un equipament obert a la ciutadania. Voldria que m'expliquéssiu també com es pot implicar la ciutadania al final en aquestes tasques de seguretat i convivència. Ja sé que és difícil de contestar. Estem treballant molt per barris i lligat al projecte Alcaldessa als barris. Què vol dir això? Doncs que hi haurà espais i alcaldessa es informa, que seria la modalitat que l'alcaldessa posa i explica l'objectiu d'un programa o un projecte, tot aquest tema. Ja es va fer una primera ronda amb la unitat de proximitat perquè entenguessin les funcions. De forma diària estem treballant amb Ciutadania, que ens demana i que ens explica el seu cas, i amb la generació d'espais que estem fent als barris, també... O sigui, hi ha moltes vies d'accés. És difícil d'explicar-t'ho. Jo, si em permeteu, afegiria que el que necessitem són ciutadania amb accions propositives. És a dir, és més fàcil queixar-se que... Que proposa una altra cosa. Que proposa coses, no? I a vegades posem sobre l'Ajuntament tota la responsabilitat de resoldre certes qüestions que sense la implicació veïnal i sense l'esforç també per part de la ciutadania nosaltres no podem tirar endavant. Aleshores, em recorda una miqueta el servei de mediació, que a vegades hi ha veïns i veïnes que acudeixen perquè se'ls ajudi, perquè tenen un conflicte amb el veí, però volen que el servei de mediació els arregli, però sense ells implicar-se. Aleshores, no és possible. És a dir, necessitem implicació i participació, si vols resoldre... Òbviament, quejar-se... És muy sano. Podemos hacerlo todos, però ens falten també... Et queixes d'això, però què proposes, què ofereixes, amb què puc comptar amb tu... O cedir en segons què, perquè no volen baixar del burro, perquè aquí hem tingut la secció de mediació i amb el Manel una salutació i per això. I a més el tema de civisme també implica això. El civisme és de tothom i la convivència és de tothom. Si no impliquem a la ciutadania i assenyala aquelles actituds incíviques, no ho podem resoldre tot des de l'Ajuntament. Molt difícil, però quina seria una cosa només que destacaríeu cadascuna del primer any de funcionament que teniu, tu com a directora, del que ha sigut més positiu? El que ha passat? Doncs la satisfacció que et queda d'un treball conjunt i de ballar per la convivència i la seguretat des d'aquests equips multidisciplinars i sobretot el projecte de les torres, que segur que la Noelia també ho dirà. Sí, ha sigut com una llavor d'esperança. Però sí, estic satisfeta amb aquest mini projecte d'aquest estiu que esperem que es reprodueixi i sobretot destacaria si he de ser més així, més en general. Això, la prova, la mostra que unificant esforços i treballant tots per un mateix objectiu treballem millor, més ràpid, més fàcil i I és molt més agraït, també. Doncs us agraïm nosaltres també a vosaltres que hàgiu vingut aquí al Rubi al Dia a explicar tot això. Moltes gràcies, Noelia. Moltes gràcies, Marta. I quan vulgueu, i sabeu que Ràdio Rubi també és casa vostra per explicar aquests projectes. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu.