Entrevistes Rubí al dia
Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí
Subscriu-te al podcast
Testimonis d'AA: convivència, esperança i unitat
Context i objectiu
Conversa amb membres d’Alcohòlics Anònims (AA) —Juan, Alicia i Montse— sobre la seva experiència personal, el sentit de pertinença i el poder del suport mutu, arran de la 7a convenció estatal a Salou i el 90è aniversari d’AA.
Temes clau
- Què és AA i com funciona: preàmbul, requisit únic per ser membre (voler deixar l’alcohol), independència econòmica i no afiliació a cap institució; objectiu: mantenir la sobrietat i ajudar altres.
- Convenció de Salou: emoció compartida, 1.500 persones, acte de les banderes i forta unitat; organització impecable i esperit de servei.
- Alicia: el valor d’“estar i sentir” les emocions; consciència d’una xarxa mundial (187 països) i del servei als qui arriben nous; recuperar l’amor propi.
- Montse: de la desesperança a 32 anys de sobrietat; acceptació, nous valors i una “família de cor” dins d’AA; suport en moments durs (dol familiar).
- Anunci local: aniversari del grup de Rubí i les Torres amb celebració oberta.
Cites destacades
"El único requisito para ser miembro de AA es el deseo de dejar la bebida."
"Nuestro objetivo primordial es mantenernos sobrios y ayudar a otros alcohólicos a alcanzar el estado de sobriedad."
"Se tienen que sentir [las emociones]… no hay palabras para explicar una emoción."
"Aquí ets lliure de venir o marxar… tens la porta ben oberta."
Missatges clau
- La sobrietat és possible amb companyonia, servei i programa.
- Pertinença i unitat: d’un grup local a una comunitat global (90 anys, 187 països).
- Valors recuperats: dignitat, amor propi i relacions sanes.
- El testimoni ajuda: compartir experiència inspira i sosté els qui arriben nous.
Informació pràctica
- Aniversari del grup Rubí i les Torres: dissabte, 18.00 h.
- Lloc: Església Santa Maria, c/ Joan Puig, 3, Rubí.
- Reunió oberta: tothom hi és benvingut.
Seccions de l'episodi

Introducció i presentació
Presentació del tema (Alcohòlics Anònims), entrada de Juan, Alicia i Montse, i context local (Rubí–Terrassa).

Preàmbul d’Alcohòlics Anònims
Es llegeix el preàmbul: requisit únic (desig de deixar l’alcohol), absència de quotes obligatòries, no afiliació i objectiu d’ajudar a mantenir la sobrietat.

Experiència de Juan a la 7a convenció (Salou)
Quatre dies d’harmonia i germanor; acte de les banderes amb gran emoció; organització i servei excel·lents; 1.500 assistents; celebració dels 90 anys d’AA.

Visió de les convencions i dimensió global
Es destaca l’impacte emocional de les convencions grans i la magnitud de les trobades internacionals (p. ex. Toronto, estadis amb desenes de milers de persones).

Testimoni d’Alicia: emocions, pertinença i servei
Viu la comunitat com una xarxa d’afecte i suport; les emocions s’han de viure; consciència d’una comunitat en 187 països; importància d’ajudar qui arriba nou.

Testimoni de Montse: camí de 32 anys en sobrietat
Des de la desesperança i intents autolesius a l’acceptació i la recuperació; aprendre nous valors, formar una ‘família de cor’ i rebre suport en moments de dol.

Anunci: aniversari del grup de Rubí i les Torres
Convite a l’acte d’aniversari (reunió oberta) amb llistat d’anys de sobrietat de diversos membres; lloc i hora de la celebració.
I ara arriba el moment de parlar amb una entitat que ja sabeu que de tant en tant ens ve a visitar cada dos o tres mesos. Depèn per fer una mica de divulgació del que es fa, les activitats i també de l'ajuda que podeu tenir si esteu en una situació on la beguda està duent les regnes de la vostra vida. Estem parlant d'alcohòlics anònims i ja sabeu que aquí al programa últimament tenim un clàssic que és Juan. Juan, què tal? Buenos días. Buenos días. A ti te gusta mucho venir aquí a la radio, ¿eh? Bueno, porque me dais la oportunidad de pasar el mensaje a los compañeros que lo necesiten y por eso estoy dispuesto a ayudarle en todo lo que pueda. Y además estás siempre pendiente, ¿eh? Cuando nos toca, me ve por la calle y dice acuérdate, sí, sí. En primer lugar, si te parece, voy a leer el preámbulo. No, en primer lugar voy a presentar a tus compañeras, que por eso has venido acompañado, claro. Muy bien, muy bien. Has venido con Alicia. Alicia, ¿qué tal? Muy bien, gracias. A ti también te conozco ya, hace tiempo, por varios temas. Por varios temas, sí. Y aquí en la radio también. Ya habitual, ahora hacía un tiempo que no venías. Bueno, sí, bueno, porque he estado un poco pachucha, pero ya estoy bien, gracias. Bueno, bien, bien no estoy, pero vale. Pero que puedo hablar ya. Estás bien porque vas haciendo bromas fuera del micro también, o sea que estás perfectamente. Sí, gracias. I avui heu vingut amb la Montse. Hola, bon dia. ¿Qué tal? Bon dia. Molt bé. Que tu no ets de Rubí. Soc de Terrassa. Ets de Terrassa, però bueno, todo queda aquí en la comarca. Sí, sí. I primer m'agradaria saber, i perdona, eh, Juan, m'agradaria saber com tan enredat per venir aquí a Radio Rubí, tu que ets de Terrassa. Perquè jo fa bastant temps que vinc i sessiono aquí al grup de Rubí i les Torres. Sí, sí, vull dir, mira, hi ha a Terrassa també grups, també hi vaig algun dia a la setmana, però no ho sé, m'he enamorat dels grups de Rubí. M'he enamorat. Que maco, no? Sí. Déu-n'hi-do. Doncs venga, Juan, ara sé que te toca, va. Bueno, me llamo Juan y soy alcohólico. Hola Juan. La costumbre. La costumbre. Tranquila. Acércate un poquito más al micro que te escucharán mejor. Alcohólico Anónimos es una comunidad de personas que comparten su mutua experiencia, fortaleza y esperanza para resolver su problema común y ayudar a otros a recuperarse del alcoholismo. El único requisito para ser miembro de AA es el deseo de dejar la bebida. Para ser miembro de AA no se pagan derechos de admisión ni cuotos. Nos mantenemos con nuestras propias contribuciones. AA no está afiliada a ninguna sexta religión, partido político, organización o institución alguna. No desea intervenir en controversia, no respalde ni se opone a ninguna causa. Nuestro objetivo primordial es mantenernos sobrios y ayudar a otros alcohólicos a alcanzar el estado de sobriedad. Bueno, pues en principio daros las gracias por darnos esta oportunidad. para poder pasar el mensaje, que es lo que realmente necesitamos. Y yo hoy voy a hablar un poquito de la experiencia que he tenido, que para mí ha sido formidable. He estado cuatro días en la convención de Alcohólicos Anónimos, que hacía su séptima convención, y he tenido la oportunidad de poder llevarme a mi señora. Pero una cosa que me ha sorprendido de todo es la armonía, la amistad de los compañeros, que ya no nos damos la mano, nos abrazamos, nos abrazamos como si fuéramos familiares. Y llega el momento en ver tantas personas como éramos allí en el auditorium de Salou, Madre mía, una maravilla, una maravilla. Teníamos los cuatro... Están, porque no podéis verlas evidentemente, pero tanto Monse como Alicia están diciendo tenemos la piel de gallina recordando el momento. Sí, porque aparte de esto yo era la primera vez que asistía a una convención de esta y me quedé impresionado porque el día, como ha comentado Monse, el día esto de las banderas, Ves que, bueno, tuvieron la amabilidad de cómo se hacía en Cataluña, la primera bandera que salía era de aquí de Cataluña y después de todas las regiones de España. Pero cuando en el auditorio lleno de gente como estábamos y todas las banderas, 22 banderas de las 22 comunidades que somos, Sacaron la bandera de Alcohólico Anónimo y empezaron a ondearla. Toda la gente de pie nos pusimos. Eso para mí es una cosa que yo jamás en la vida me hubiese creído. Que siendo alcohólico como era, yo iba a estar tan disfrutando y tanto de la vida sin beber alcohol. Yo no me lo esperaba eso en la vida. Total, que me ha servido una experiencia para mí inolvidable y pienso asistir a la próxima que se haga. Ha sido esta última semana, bueno, desde el viernes hasta ayer, estos cuatro días que estabas comentando en Salou, 1.500 personas de toda España. En realidad, impresionante. Porque, como te he comentado antes, no faltaba la organización y el brazo de servicio inmejorable. No nos faltaba agua, no nos faltaba café. Atento a cualquier persona que necesitara ayuda. Una maravilla. Una maravilla para mí impresionante. Y mi señora, que era la primera vez que venía conmigo, pues se la ha pasado también de maravillada. Además, nos dieron una habitación con cuatro camas. Madre mía. ¿Pero ibais cuatro en la habitación o no? No, dos. ¿Qué ibas a decir? No, no, no. No es conveniente. No es conveniente. Bueno, además en un año en el que Alcohólicos Anónimos celebra los 90 años. Los 90 años. O sea que es otro aniversario más. Vosotros también habéis estado en Salou, tú no. Pero igualmente se te ha puesto la piel de gallina. És que hi estaven diverses. Hi ha estat moltes, diverses. I explica'ns com eren aquestes convencions. És el que ell diu, no? Quan vas de jornades, que es fa a cada regió, sí que són potser 100 persones, però quan vas a una convenció nacional és el que diu ell, no? Veure gent de tot arreu, de les Isles Canàries, andalusos, bascos, gallegos, madrilenyos... Com si ens coneguéssim de tota la vida. I l'acte que ell ha dit de les banderes és que és flipant. Encara que un no ho expliqui, és que realment es té de viure. Perquè és una sensació de dir, formo part d'alguna cosa molt gran. I fora d'aquí es veu que és també bestial. No he tingut l'ocasió, però es veu que aquest any es fa un any a Toronto. a nivell mundial, i allà diu que no m'agradaria anar-me'n d'aquest món sense anar amb una d'aquestes, perquè aquestes es lloguen estadis, i allà sí que estan 60.000 persones. I també diu que és exactament igual, però a lo bèstia. Bueno, els americans ja saps tu que són brutals. Doncs és això, no? I bueno, què dir-te res més? És brutal. T'ha agafat tos. Os he dit que estic mal alta. Perdoneu. Alicia, explica tu teva experiencia. Sí, me llamo Alicia y soy alcohólica. Es igual. Bueno, yo sí que he estado y he estado en otras, pero es lo que comentaba Juan, se ha de vivir. Y el tema de las banderas es importante, pero a mí, que por suerte al moverme conozco tanta gente... Me dolían las mandíbulas de dar besos, ¿sabes? Y abrazos, ¿no? Es aquello que un señor, una compañía de Galicia que no lo has visto. Bueno, abrazos y besos, abrazos y besos, a mí me dolían las mandíbulas. O sea, hola, espera, espera, que saludo. O sea, es que son unos momentos para vivirlos. Porque tú sabes que las emociones no se pueden explicar. Se tienen que sentir. Y esto para estar y sentirla. Por eso no hay palabras para explicar una emoción. Se ha de vivir. Y entonces, como dice mi compañera, te das cuenta, por muchas que vayas, es igual, que perteneces a algo muy grande. Muy grande que a veces no se le da la importancia que tiene. Pero somos un grupo mundial. Estamos en todos los países del mundo africano. 187. Sí, 187, ¿no? Con un montón de idiomas y tal. Entonces dice, bueno, pero todo esto estoy yo aquí. Yo soy una hormiguita dentro de esto que puedo hacer algo por algún compañero nuevo. O por un compañero que lleve tiempo que no lo pase bien, ¿no? Ostras, y yo puedo hacer algo. Dentro de tanta gente, ¿no? Y te sientes importante, pero no con ego, no. Importante decir, ostras, qué bien que haya llegado a esta bendita casa, ¿no? ¿Quién me lo iba a decir a mí? ¿Quién me lo iba a decir a mí en mis años? que bebía como una desgraciada, porque sufría, y con el alcohol aún más, pero es igual, que yo iba a estar aquí, iba a ser feliz, iba a tener una cordura más o menos normal, y claro, y eso pues te emociona, te emociona. Y vuelves aquí como con otro aire, ¿no? Yo esta noche no he podido dormir. Normalmente duermo poco. ¿Por qué? Porque cuando me emociono tanto es una sensación de que, ¿no? Es como que te llenas de adrenalina y la adrenalina es lo peor para dormir. Sí. Entonces me he dormido, no sé, las tengo que la mañana o así, ¿no? Porque piensas, ay, fíjate, he visto, he visto esto. Bueno, no se puede explicar. Ya te lo he dicho antes. Pero sí mucha adrenalina buena. Que bien que estoy aquí. ¿Cómo pude llegar y picar a esta bendita casa? Yo, que no creía en nada. No creía en mí la primera y menos en nada. ¿Cómo pude picar ese timbre? ¿Cómo pude entrar y quedarme? Que yo no quería, bueno, Dios menos, ese para allá. ¿Y cómo me pude quedar? ¿Qué hubo en aquella sala que me quedé? Había mucho amor, mucha complicidad. Me sentí que pertenecía, por fin, a los 51 Tacoya. Me toca pertenecer, ¿no? Bueno, y ves que somos todos uno, porque todos contamos lo mismo. Somos hermanos en el dolor y en el sufrimiento. Y ahí encuentras que poco a poco, trabajando el programa, yendo al grupo, hablando con los compañeros, preguntando, te llevan, pull up a otro, dejas de sufrir. Ostras, y que esto es muy grande, dejar de sufrir una persona. Yo lo valoro un montón porque, claro, Los problemas cotidianos están ahí y los de salud cada cual los suyos, ¿no? Pero el sentirte una persona satisfecha de que llevas una vida digna, de que ya tienes valores, que el alcohol siempre te quitó, a mí me los quitó todos, pues como el amor, bueno. la dignidad, no sé. Y que ahora los he recobrado todos. Todos. Sobre todo el amor hacia mí y hacia ellos. Si yo no me quiero, no quiero a nadie. Eso es así. Pues la historia de Alicia, perdona, ya la hemos escuchado otras veces también y te la agradecemos y todas estas palabras, pero me agradaría que ya que estás aquí, Montse, antes expliques una miqueta cómo ha sido la teva evolución. No m'agrada dir el temps que porto en sobrietat, però ho diré. Jo vaig entrar, que tenia 33, anava per 34 anys, mai el que deia ella. Jo el que em va enamorar d'allà era... quan em van començar a explicar les experiències que et porta l'alcohol. Que jo, en el meu entorn familiar, em deien, però per què veus tant? Controla, veu tant dues, veu tant tres. I jo deia, sí, sí, sí, jo ho intento. I juro que ho intentava. I em feia promeses i mai. I quan entres per aquella casa i veus la gent, jo vaig pensar, ai, aquí hi ha marro. Jo sempre ho dic en els grups, no? Jo me quedé perquè em pensava que eren haricrisme o alguna secta. Imagina't tu... I jo era la malalta. Però hi havia una cosa allà que em va enamorar, que era que m'explicaven el patiment que et porta l'alcohol. Jo vaig intentar dues vegades suïcidar-me amb el cotxe, però quan vaig arribar a punt del terra ple vaig dir, i si no me muero? i arribar a casa frustrat de dir que no servia ni per morir-me. Bueno, doncs un es queda allà, troba un amor molt bèstia, em van donar telèfonos, i una de les grans coses que em va enamorar és que no em van demanar el DNI. Em van dir, mira, si creus que tot el que t'hem explicat avui a tu et serveix i tu creus que ets alcohòlica, tu decidiràs dir-ho si ho ets o no ho ets. I això em va agradar, i que em van dir, aquí ets lliure de venir o marxar, tu mateixa, tens la porta ben oberta. I jo vaig pensar, bueno, si aquesta gent els hi ha anat bé, doncs ho intentarem. I bueno, i amb l'intent, doncs et diré que porto 32 anys que no veig res. Et puc explicar que els primers anys no són gens fàcils, perquè jo em feia la pregunta per què jo soc alcohòlica. En una època que jo vaig entrar, jo em anava fixant en gent molt gran. Home, és que aquella és normal, perquè ja té molts anys. Però llavors va entrar amb gent de la meva edat i més joves, I dius, bueno, i jo d'aquesta gent gran em deien, mira, t'has evitat molts patiments, perquè aviam jo he tingut ingressos, jo he tingut delirium trèmons, jo he anat a la presó, que això et porta al veure perquè acabes bevent que no pots controlar. I em van dir, bueno, a veure, una cosa està molt clara, tens de tocar fons per poder deixar de veure, perquè no hi ha una altra cosa que ho tens d'acceptar sí o sí. Jo, a reganyar dientes, m'hi vaig quedar. Però jo no bevia i jo pensava, ostres, no pot ser que aquesta gent m'estan ajudant i jo no bec. I em van dir, això que sents que, ai, pobre de mi, que soc alcohòlic, quin fàstic aquest nom, no sé què, no sé quantos, em van dir. Arribarà un dia que aquest nom et donarà igual. Arribarà un dia, passat el temps, que l'estimaràs la paraula, que no serà abominable a la teva boca. Perquè quan para un de veure, la vida veus que té sentit. Tens de recompondre, com ha dit la meva companya, no? Jo no sabia estimar, jo era una tia hiperbrutalment, com es diu, irascible, jo m'esbarallava per no res, i clar, quan deixes de veure, jo soc extremista i no sabia parlar, jo només sabia cridar. Saps això? I em van dir, aprendràs uns nous valors, que és el poder sentir-me a mi mateixa que valgo alguna cosa, perquè jo sempre considerava que era menys que res. Bé, jo deia que era una merda, parlant clar i català. A mi em van ensenyar un programa de viure, de viure sense alcohol. Van passant els anys, aquelles sensacions de frustració que hi ha que haver, pobreta de mi, marxa, llavors et dius, hòstia, doncs val la pena. Llavors comences a enamorar-te de gent que veies i estaven parats i els hi veies un rostre tranquil, feliços. Jo deia, jo vull ser com aquell company o aquella companya. I em deien, tranquil·la, que tot és acceptació. Si la teva família no t'agrada és la que és, perquè és la de sang, no la pots canviar. Però en Alcohòlics Anònims trobaràs una família que tu estriaràs pel teu cor i els teus sentiments. I efectivament, van passant els anys i jo actualment tinc dues famílies, la de sang, perquè no és la que és, que han estat sempre al meu costat, que jo soc un petardo, ho dic així de clar, i m'han estimat bevent, deixant de beure i actualment no estic sola mai. I la família de cor. Què passa? Que descobreixes que quan et passen coses... quan va morir la meva mare, jo no me vaig imaginar que dues persones molt íntimes que sabien tota la meva vida van agafar dos avions per venir-me a fer costat a l'enterrament de la meva mare. Van venir molts companys i, clar, i això me'n vaig adonar que em van dir, com que tu has donat, tu hi ets, I llavors em van dir, pensa que el que fa un alcohòlic per un altre no ho farà ni la teva família. I te'n vas donant compte que realment val la pena viure i ser feliç. I per això estic encara aquí. Ja està, gràcies. És un gran missatge aquest. Estem a punt d'acabar el programa, però volem recordar que aquest dissabte tenim una cita d'aniversari. A les 6 de la tarda, el dissabte... Si vols, no em descompany que fan... A veure, diguem-ho tu, diguem-ho tu així ràpidament. És a les 6 de la tarda el dissabte, digues. Els companys que celebren el seu aniversari són Soe, en un any, Antonio, 3, Joan, 3, Edu, 17, Alicia, 18, Jair, 21 i Cristina, 22 anys. Llavors, esteu invitat, ja vaig també dir-ho, i podeu anar com cada dia que vulgueu. I si no també l'aniversari d'aquesta reunió oberta del grup de Rubí i les Torres, on vas també tu, Montse, aquest dissabte a les 6 de la tarda i a l'Església Santa Maria al carrer Joan Puig, número 3 de Rubí. Moltes gràcies, com sempre, Juan, Alicia, Montse, moltes gràcies per venir aquí a la ràdio a explicar el vostre testimoni i ens veiem aviat. Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.