episodis

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Resum de l’episodi Context i participants Tertúlia conduïda per Belén Tierno amb Isidre Rubio, Conchita Jimeno, Pep Adelantado i Mariàngels Ruiz. Es debaten tres eixos centrals: transports i mobilitat, habitatge i polítiques públiques i crèdits ràpids/consum. Transports i mobilitat Intercanviadors Sant Cugat i la R8 (FGC–Rodalies) Projecte clau: intercanviadors a Hospital General i Volpalleres per connectar FGC amb la R8 (Granollers–Martorell) que passa per Rubí. Impacte: més connexions transversals (malla) sense haver de passar per Barcelona; millora d’accessos a municipis del Vallès i Baix Llobregat. Reptes: preocupació per la fiabilitat de Rodalies (retards, freqüències), i perquè la inversió arribi a obra efectiva (escepticisme sobre terminis i pressupostos). Busos urbans, escoles i equipaments Servei de bus a Rubí ben valorat en general (puntualitat), però: Hores punta escolars: saturació a l’Escardíbul cap a centres (Montllor/Monllor, Ramon Llull, Joan Maragall, JB Foix…), caldria més freqüència i gestió d’aforaments. Proposta: gratuïtat temporal per a acompanyants de menors amb T-16 en franges clau. Equipaments culturals (Auditori i Castell): accés difícil amb bus i barreres d’accessibilitat. Idees: microbusos de barri i/o escales mecàniques. Gestió de projectes públics Crítica a projectes i plecs “copiar-enganxar”, manca de revisió tècnica i externalitzacions en cadena; risc d’errors (exemples d’especificacions contradictòries). Alertes sobre l’ús acrític d’IA en redaccions i la necessitat de control i supervisió professional. Patrimoni i espai públic Xemeneia de l’Escardívol: obres de reparació en marxa després de anys d’espera. Plaça Pearson: debat sobre prioritats urbanes (imatge d’accés per FGC vs altres necessitats) i memòria històrica (la “pedra” del monument Pearson). Habitatge i polítiques públiques Arrelament com a criteri d’accés Proposta de Junts: prioritzar lloguer públic a qui tingui >10 anys d’empadronament (continuats o no). Debat: reconeix llaç amb la ciutat, però 10 anys pot ser excessiu i pot excloure qui encara no pot empadronar-se; caldrien matisos i garanties per evitar discrecionalitats. Mercat del lloguer i tensions Oferta escassa i proliferació de lloguers temporals; jovent que migra a Terrassa per preus més baixos. Regulació de preus: esment d’índexs i sancions a qui els supera; reclam d’una legislació més robusta i homogènia. Fons voltor i bancs (SAREB): impacte a comunitats (morositat, desatenció, ocupacions); demanda d’ús social de pisos buits, especialment els rescatats amb diners públics. Reflexió estructural: finançament de la política, pressió dels lobbies, paper de la justícia i de la premsa; necessitat de pactes i pressupostos per fer possible la política pública. Crèdits ràpids i consum Campanya de Consum L’Agència Catalana de Consum inspecciona 22 empreses físiques i 13 en línia per detectar publicitat enganyosa i clàusules abusives. Missatge central: prudència i informació abans de signar. "Ningú no dona duros a quatre pessetes" Riscos, pràctiques i publicitat Històrics i actuals casos d’usura (interessos molt alts, garanties sobre l’habitatge, pressions de cobrament). Targetes revolving i pagaments ajornats amb TAE elevats; finançament de vehicles on el “preu bonificat” exigeix finançar i amaga entrades i quotes finals (leasing). Crida a l’educació financera i a la transparència en publicitat (lletra petita, costos reals). Conclusions clau Transports: intercanviadors R8–FGC són un salt qualitatiu si s’asseguren freqüències i fiabilitat; ajustar busos en hores punta i millorar l’accessibilitat als equipaments. Habitatge: l’arrelament pot ser un criteri, però amb matisos; cal més oferta social, regulació efectiva i corresponsabilitzar bancs/fons. Consum: els crèdits ràpids tenen costos altíssims; informar-se, comparar TAE i desconfiar d’ofertes “massa bones”.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.

Visió general Tertúlia amb mirada local i social que enllaça tres eixos: salut mental i estigma, joves i consum d’informació, i impacte de la fast/ultra-fast fashion en la circularitat tèxtil, tancant amb acció cívica sobre reciclatge a Rubí. "Ja n'hi ha prou de tant judici... ja n'hi ha prou d'amagar el dolor per por, vergonya o per no incomodar." Temes principals Salut mental i estigma: Normalització, prevenció i corresponsabilitat de l’entorn; cas Alan Montoliu; impacte del bullying i de les xarxes; necessitat d’educació des de la base. Mitjans i llenguatge: Millores en el tractament informatiu, però encara hi ha camí; diversitat funcional vs. "discapacitat"; disseny universal per a la inclusió. Joves i informació: Projecte de subscripcions a premsa a Balears; dades d’ús de xarxes (Instagram/TikTok) i TV; reptes del paywall i alfabetització mediàtica. Fast/ultra-fast fashion i circularitat: Col·lapse de punts de recollida (Roba Amiga) per excés de roba barata i de poca qualitat; límits de la reutilització/reciclatge; dilema ètic vs. poder adquisitiu. Ciutadania i reciclatge a Rubí: Nova campanya municipal amb kits de separació i anticipació a la futura taxa comarcal i identificació per targeta. Punts destacats Salut mental: estigma, educació i entorn Estigma persistent tot i la millora respecte fa 10-20 anys; la ficció sovint reforça arquetips negatius. Dades greus: 1 de cada 10 sanitaris ha pensat en suïcidi o s’ha autolesionat l’últim any → símptoma de burnout i urgència de cures als cuidadors. El cas Alan Montoliu evidencia com bullying i entorns hostils poden esdevenir letals; cal formació per acompanyar i prevenir. Crida a la corresponsabilitat social: no només adaptar-se la persona amb trastorn; l’entorn ha d’aprendre a relacionar-se sense revictimitzar. Bones referències audiovisuals (p. ex. Atypical) per comprendre trastorns com l’autisme, però cal traslladar l’aprenentatge a la vida real. Context local: ampliació de serveis a CAP Sant Genís, nou centre de dia prop del CAP Anton de Borja; reforç de DAPSI i CESMIG. Mitjans, llenguatge i disseny universal Millora en no vincular crims a diagnòstics (“l’assassí amb esquizofrènia”), però cal formació continuada a redaccions. El CAC ha publicat guies/llibres blancs; debat viu sobre terminologia: diversitat funcional vs. condició legal de discapacitat. Impuls al disseny universal: solucions que serveixen a tothom (tipografies llegibles, rampes, colors inclusius, etc.). Joves i informació: hàbits i polítiques públiques Balears subvenciona subscripcions (29.000 €; 500 altes el 1r any). Objectiu: hàbit lector i esperit crític davant desinformació. Debat: cal diners públics o poden fer-ho els propis mitjans amb períodes gratuïts per a joves? Dades clau (Eurobaròmetre): 49% joves s’informen per xarxes socials (més via Instagram, després TikTok). 20% a Espanya (26% UE) via plataformes de notícies online. 44% encara consumeixen informatius a televisió (cada cop també a la carta, p. ex. 3CAT). El paywall expulsa joves cap a continguts menys rigorosos; facilitats d’accés poden retenir-los en fonts fiables. Fast/ultra-fast fashion i crisi de la circularitat La ultra-fast fashion aboca grans volums de roba barata i de baixa qualitat als contenidors → col·lapse de Roba Amiga i entitats socials. Efectes: Baixa reutilització en botigues de segona mà (demanda qualitat). Reciclatge tèxtil limitat per fibres de mala qualitat. Augment del percentatge que acaba a valorització energètica (cremat com a combustible). Dilema social: consciència ambiental/ètica vs. sous i cistella de la compra; la roba barata és sovint l’única opció immediata. La segona mà online (Vinted, Wallapop) afegeix circularitat peer-to-peer i alleuja contenidors. Alternatives locals i accés Opcions km 0 i cooperatives (p. ex. “Ecobodum”) poden ser assequibles si es coneixen; manca comunicació i visibilitat. Solucions: boca-orella, xarxa comunitària, suport mediàtic local, i ajust d’horaris/ubicació per facilitar l’accés. Rubí: reciclatge i nova taxa Campanya municipal amb informadors a la plaça de l’Estació: entrega de bosses plegables per fraccions i cubell d’orgànica; guia pràctica de separació. Preparació per a futura taxa comarcal de residus i ús de targeta als contenidors; cal aprendre bé què va a cada fracció. Conclusions La salut mental exigeix enfocament integral: educació, entorns responsables, mitjans formats i serveis reforçats. Per a joves i informació, cal acostament a les seves plataformes i reduir barreres d’accés a contingut rigorós. La ultra-fast fashion trenca la circularitat: urgeix millorar qualitat, regular fluxos i impulsar consum conscient viable. Accions locals com la campanya de reciclatge a Rubí són clau per convertir discurs en pràctica quotidiana.

Visió general Punts clau • Moció del PP per millorar les urbanitzacions de Rubí i debat sobre manteniment, neteja i civisme al nucli i barris. • Fiscals locals: rebaixa de l’IBI vs. augment de la taxa de residus i la necessitat de més reciclatge. • Gaza i OTAN: primer dia d’“alto al foc” i polèmica per l’amenaça de Trump d’expulsar Espanya de l’OTAN per no arribar al 5% de despesa militar. • Hàbits culturals: Catalunya lidera assistència a teatre, museus i lectura, però es demana millorar la difusió cultural local i aprofitar abonaments i opcions gratuïtes. “Moció de concentració, sense ideologies polítiques, només pensant en el rubinenc i en les urbanitzacions.” — Juan José Giner (PP) “Potser caldria expulsar Espanya de l’OTAN.” — Donald Trump Política local: urbanitzacions i fiscalitat Moció del PP i estat de les urbanitzacions • El PP proposa una moció “sense ideologia” per reclamar més inversió i atenció a les urbanitzacions, denunciant deixadesa i insuficiència del milió d’euros previst (≈83 € per persona). • Els tertulians apunten que el problema és estructural (molts km de carrers) i que invertir-hi pot desplaçar recursos del nucli urbà. Manteniment, neteja i civisme • Es demana vigilància proactiva municipal per detectar deficiències (voreres aixecades, sotracs, contenidors) i millorar la supervisió de concessionàries. • Queixes al nucli: voreres estretes i malmeses (ex. carrer Florida Blanca) i brutícia atribuïda sovint a incivisme veïnal (papereres mal utilitzades). Ideologia i possibilitats d’acord • Consens condicional: dependrà del redactat. Es veu difícil el vot favorable dels partits de govern si hi ha crítica implícita a la seva gestió; CUP i PP, també complicat per distància ideològica. Ordenances fiscals, IBI i residus • El PP vol rebaixa de l’IBI per compensar l’augment de la taxa de residus (d’origen comarcal). Es remarca que l’IBI és el principal ingrés municipal: baixar-lo pot afectar inversions i manteniment. • Es planteja l’intercanvi polític: no presentar moció vs. rebaixar IBI, però xoca amb la realitat pressupostària. Reciclatge i gestió de residus • Nova campanya de conscienciació: repartiment de bosses (envasos, paper, vidre) i cubell d’orgànica per reduir el rebuig. • Problemes habituals: bosses d’escombraries a papereres, contenidors de roba plens o mal usats. Es defensa la tasca de Humana (reutilització, reciclatge i inserció) i es critica el model d’Ecoembes com a lobby del plàstic. • Debat sobre empreses de captació d’ONGs al carrer i pràctiques laborals; crida a triar amb criteri. Geopolítica: Gaza i OTAN Gaza: primer dia d’“alto al foc” • Esperança moderada: pas positiu si atura el patiment, però escepticisme sobre la durada i objectius de fons. • Es recorda el suport majoritari a Israel per a la recuperació d’ostatges i el risc que el conflicte es reprengui. Trump i l’OTAN • Trump acusa Espanya de no voler arribar al 5% del PIB en defensa i suggereix expulsió de l’OTAN. Es debat si Espanya ha tret beneficis clars de l’aliança. • Postures dividides: des del “fora de l’OTAN” a la defensa d’un mínim dissuasiu; es posen exemples històrics (Balcans, cascos blaus de l’ONU) i es qüestiona la utilitat operativa de l’OTAN en casos concrets. • Alternatives: cap a una defensa europea coordinada (UE), atesa la centralitat EUA a l’OTAN. Cultura: hàbits, lectura i oferta local Dades clau de l’enquesta • Catalunya lidera assistència a teatre (35%), museus (48,8%) i cinema (56%); 73% ha llegit almenys un llibre l’últim any. • Motiu principal de no assistència: manca de temps; a la clàssica, sovint manca d’interès. • Lectura: Aragó destaca en compra de llibres (60%). Lectura i novetats editorials • Visió crítica: “encara” és poc anar 1 cop l’any al teatre o llegir 1 llibre; alhora, el 73% lector es veu com a bona notícia. • Es valora la riquesa editorial (moltes novetats) i la qualitat de petites editorials; gèneres preferits: novel·la negra, thrillers, història i música. • Impuls a la literatura infantil i juvenil: més oferta, formats interactius i de 0–1 any. Teatre, concerts i preus • Hi ha opcions assequibles: abonaments de teatres, preus joves (fins a 30 anys, 5 € en alguns casos), i concerts gratuïts de petit format. • Reconeixement a la programació de La Sala a Rubí, però s’anima a aprofitar-la més. Difusió cultural a Rubí • Cal millorar la comunicació: informació dispersa entre webs i poca presència a OPIs, panells i zones de pas. • Proposta: agenda mensual visible i cartelleria senzilla però constant, també als barris. Públic familiar i pantalles • Descens de l’assistència familiar a teatre; més pes de pantalles a casa. Contradiccions: nadons a concerts de rock amb cascos vs. poca assistència a titelles. Equipaments i festivals • Es destaca la Fira Mediterrània de Manresa i es reclama un cicle/festival estable a Rubí. • Expectatives amb el Casino (nou espai per petit format) i crida a programació regular i coordinada.

Panorama general Tres eixos principals articulen la tertúlia: Riera de Rubí: estat de la qualitat de l’aigua, antecedents de contaminació i propostes d’ús social amb criteri d’inundabilitat i manteniment. Dependència i discapacitat al Parlament: manca de places (dia i residencials), saturació del CEE de Rubí i debat sobre prioritats de política social. Gaza i el “pla de pau” de Trump: escepticisme generalitzat, lectura geopolítica i discussió sobre la legitimitat del Premi Nobel de la Pau. La Riera de Rubí: qualitat, ús social i manteniment Resultats i ciència ciutadana Diagnosi: qualitat de l’aigua mitjana-baixa, però clara i amb vida d’invertebrats. Ciència ciutadana (UB): voluntariat recull mostres; els científics validen les dades. Sortida: 18 d’octubre per monitoritzar la riera (inscripcions via biblioteca). "És una aigua clara, transparent, i per tant permet la vida dels organismes. El que passa és que baixa carregada de matèria orgànica..." Antecedents de contaminació i canvi normatiu Records d’escumes detergents i colors a l’aigua (abocaments industrials de cap de setmana). Als 80-90: percepció de descontrol; durant la Covid, es va veure més fauna (cabirols, ànecs) amb menor activitat industrial. Canvi normatiu: multes abans sortien a compte; ara més duresa i control. Ús públic, inundabilitat i propostes Debat entre habilitar trams (bancs de fusta, camins, cales) vs. risc d’avingudes. Projectes puntuals: torrent de les Abelles, “Balcó de la Riera”; evitar grans obres, prioritzar solucions lleugeres i mantenibles. Educació ambiental: pedagogia + espais cuidats = millor comportament cívic. Manteniment i pressupostos Manteniment, clau: arbres perillosos, camins i neteja requereixen dotació estable. Marc legal (lleis de superàvit): va limitar inversions que generaven despesa recurrent; ara cal recuperar inèrcies positives. Reclam de proximitat política i trepitjar carrer per prioritzar bé la despesa. Parlament: dependència, discapacitat i prioritats Intervenció i diagnosi Connexió amb el ple: diputada d’ERC defensa competències i finançament en dependència. Hemicle buit i sensació d’absentisme en un debat de drets socials. Testimoni i dèficits a Rubí Famílies amb joves altament dependents: llistes d’espera llargues (fins a 10 anys en residencial), manca de centres de dia a Rubí i transport adaptat costós (400–500 €/mes). CEE de Rubí: sobresaturació (30 places dissenyades vs 90 alumnes), cinc licitacions d’ampliació fallides, docents dinant als passadissos per alliberar espais. Universalitat vs focalització Contradicció percebuda: demanar més recursos per a dependència i alhora menjadors i extraescolars gratuïts universals. Proposta: focalitzar prestacions en funció de la necessitat (beques, renda) i evitar mesures populistes. Impostos i responsabilitat Defensa dels impostos quan financen serveis crítics (p. ex., transport per a diàlisi). Crítica a la posada en escena partidista i a l’absència d’acords transversals en benestar. Gaza i el “pla de pau” de Trump; Nobel de la Pau Les parts i les reaccions Netanyahu ho presenta com a victòria moral; Hamas parla de retirada completa i final de la guerra. Escepticisme a la taula: condicions inviables, risc de continuïtat del cicle de violència. Trump, percepcions i poder simbòlic Experiència recent als EUA: suport fervent a Trump, posicions regressives en gènere i migració. Aspiració al “PIN” reputacional (resoldre Israel-Palestina) i a capital simbòlic (Nobel). Nobel de la Pau, legitimitat i referents Debat sobre legitimitat del premi i el seu prestigi recent. Dificultat per trobar referents de pau globals; risc de premiar notorietat vs trajectòries. "Si li donen el Premi Nobel de la Pau... jo tanco la barraca." Idees clau Riera de Rubí: cal equilibrar monitoratge i pedagogia amb manteniment realista i usos compatibles amb la inundabilitat. Dependència: urgència per ampliar places (dia i residencials), finançar transport adaptat i descongestionar el CEE; polítiques focalitzades abans que universalitats ineficients. Gaza/Trump: alt escepticisme sobre el “pla de pau”; alerta sobre l’ús de la pau com a eina de projecció personal i premis.