La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.
Subscriu-te al podcast
#1076 - Urbanitzacions de Rubí, Trump-OTAN i cultura
Visió general
Punts clau
- Moció del PP per millorar les urbanitzacions de Rubí i debat sobre manteniment, neteja i civisme al nucli i barris.
- Fiscals locals: rebaixa de l’IBI vs. augment de la taxa de residus i la necessitat de més reciclatge.
- Gaza i OTAN: primer dia d’“alto al foc” i polèmica per l’amenaça de Trump d’expulsar Espanya de l’OTAN per no arribar al 5% de despesa militar.
- Hàbits culturals: Catalunya lidera assistència a teatre, museus i lectura, però es demana millorar la difusió cultural local i aprofitar abonaments i opcions gratuïtes.
“Moció de concentració, sense ideologies polítiques, només pensant en el rubinenc i en les urbanitzacions.” — Juan José Giner (PP)
“Potser caldria expulsar Espanya de l’OTAN.” — Donald Trump
Política local: urbanitzacions i fiscalitat
Moció del PP i estat de les urbanitzacions
- El PP proposa una moció “sense ideologia” per reclamar més inversió i atenció a les urbanitzacions, denunciant deixadesa i insuficiència del milió d’euros previst (≈83 € per persona).
- Els tertulians apunten que el problema és estructural (molts km de carrers) i que invertir-hi pot desplaçar recursos del nucli urbà.
Manteniment, neteja i civisme
- Es demana vigilància proactiva municipal per detectar deficiències (voreres aixecades, sotracs, contenidors) i millorar la supervisió de concessionàries.
- Queixes al nucli: voreres estretes i malmeses (ex. carrer Florida Blanca) i brutícia atribuïda sovint a incivisme veïnal (papereres mal utilitzades).
Ideologia i possibilitats d’acord
- Consens condicional: dependrà del redactat. Es veu difícil el vot favorable dels partits de govern si hi ha crítica implícita a la seva gestió; CUP i PP, també complicat per distància ideològica.
Ordenances fiscals, IBI i residus
- El PP vol rebaixa de l’IBI per compensar l’augment de la taxa de residus (d’origen comarcal). Es remarca que l’IBI és el principal ingrés municipal: baixar-lo pot afectar inversions i manteniment.
- Es planteja l’intercanvi polític: no presentar moció vs. rebaixar IBI, però xoca amb la realitat pressupostària.
Reciclatge i gestió de residus
- Nova campanya de conscienciació: repartiment de bosses (envasos, paper, vidre) i cubell d’orgànica per reduir el rebuig.
- Problemes habituals: bosses d’escombraries a papereres, contenidors de roba plens o mal usats. Es defensa la tasca de Humana (reutilització, reciclatge i inserció) i es critica el model d’Ecoembes com a lobby del plàstic.
- Debat sobre empreses de captació d’ONGs al carrer i pràctiques laborals; crida a triar amb criteri.
Geopolítica: Gaza i OTAN
Gaza: primer dia d’“alto al foc”
- Esperança moderada: pas positiu si atura el patiment, però escepticisme sobre la durada i objectius de fons.
- Es recorda el suport majoritari a Israel per a la recuperació d’ostatges i el risc que el conflicte es reprengui.
Trump i l’OTAN
- Trump acusa Espanya de no voler arribar al 5% del PIB en defensa i suggereix expulsió de l’OTAN. Es debat si Espanya ha tret beneficis clars de l’aliança.
- Postures dividides: des del “fora de l’OTAN” a la defensa d’un mínim dissuasiu; es posen exemples històrics (Balcans, cascos blaus de l’ONU) i es qüestiona la utilitat operativa de l’OTAN en casos concrets.
- Alternatives: cap a una defensa europea coordinada (UE), atesa la centralitat EUA a l’OTAN.
Cultura: hàbits, lectura i oferta local
Dades clau de l’enquesta
- Catalunya lidera assistència a teatre (35%), museus (48,8%) i cinema (56%); 73% ha llegit almenys un llibre l’últim any.
- Motiu principal de no assistència: manca de temps; a la clàssica, sovint manca d’interès.
- Lectura: Aragó destaca en compra de llibres (60%).
Lectura i novetats editorials
- Visió crítica: “encara” és poc anar 1 cop l’any al teatre o llegir 1 llibre; alhora, el 73% lector es veu com a bona notícia.
- Es valora la riquesa editorial (moltes novetats) i la qualitat de petites editorials; gèneres preferits: novel·la negra, thrillers, història i música.
- Impuls a la literatura infantil i juvenil: més oferta, formats interactius i de 0–1 any.
Teatre, concerts i preus
- Hi ha opcions assequibles: abonaments de teatres, preus joves (fins a 30 anys, 5 € en alguns casos), i concerts gratuïts de petit format.
- Reconeixement a la programació de La Sala a Rubí, però s’anima a aprofitar-la més.
Difusió cultural a Rubí
- Cal millorar la comunicació: informació dispersa entre webs i poca presència a OPIs, panells i zones de pas.
- Proposta: agenda mensual visible i cartelleria senzilla però constant, també als barris.
Públic familiar i pantalles
- Descens de l’assistència familiar a teatre; més pes de pantalles a casa. Contradiccions: nadons a concerts de rock amb cascos vs. poca assistència a titelles.
Equipaments i festivals
- Es destaca la Fira Mediterrània de Manresa i es reclama un cicle/festival estable a Rubí.
- Expectatives amb el Casino (nou espai per petit format) i crida a programació regular i coordinada.
Seccions de l'episodi

Introducció i sumari del programa
Presentació dels tertulians i dels temes del dia: urbanitzacions de Rubí, fiscalitat local, Gaza i OTAN (Trump), i enquesta d’hàbits culturals. Recordatori del telèfon d’antenna.

Moció del PP per millorar les urbanitzacions
Context i objectiu de la moció (crida a la resta de partits). Tall de veu de Juan José Giner demanant una iniciativa “sense ideologia” per atendre urbanitzacions “abandonades”.

Manteniment, neteja i model de ciutat
Debat sobre la dificultat estructural (molts km a urbanitzacions), prioritats d’inversió, vigilància proactiva municipal, i queixes de voreres, sotracs i ús incívic de papereres.

Ideologia, consens i opcions de vot al ple
Es preveu que el vot dependrà del redactat. Es veu difícil el suport del govern si hi ha crítica implícita; dubtes sobre CUP–PP. Possible negociació per assolir unanimitats parcials.

Ordenances fiscals: IBI i taxa de residus
El PP demana rebaixar l’IBI (per compensar la taxa de residus), però es recorda que l’IBI és clau per finançar serveis. La taxa ve del Consell Comarcal; risc d’afectar inversió i manteniment.

Reciclatge, comportaments i gestió de residus
Campanya de separació (bosses i cubell d’orgànica). Problemes: bosses a papereres, contenidors de roba plens. Defensa de la tasca social d’Humana, crítiques a Ecoembes i a la captació d’ONGs al carrer.

Gaza i l’amenaça de Trump sobre l’OTAN
Dia 1 d’“alto al foc” a Gaza; Trump suggereix expulsar Espanya de l’OTAN per no arribar al 5% de despesa militar. Sánchez entre pressions internes i externes.

Debat sobre l’OTAN: utilitat i alternatives UE
Postures enfrontades: de sortir de l’OTAN a mantenir dissuasió. Records dels Balcans i cascos blaus. Es planteja una defensa europea coordinada com a alternativa al lideratge dels EUA.

Dades clau de l’enquesta cultural i agenda musical
Catalunya lidera teatre/museus/cinema i lectura (73%). Esment de concerts i festivals a BCN (Manu Carrasco, flamenc, jazz). Raons de no assistència: temps i interès.

Lectura: volum, gèneres i edició
Debat sobre si les xifres són prou bones. Preferències (novel·la negra, thrillers, història, música). Valor de petites editorials i auge de la literatura infantil i juvenil.

Teatre i música: preus, abonaments i opcions locals
Maneres d’abaratir (abonaments, preus joves) i oferta local i gratuïta. Reconeixement a La Sala; recomanació de la Fira Mediterrània de Manresa.

Comunicació cultural a Rubí: millores necessàries
Cal fer més visible la programació: webs, OPIs, panells i cartelleria en zones de pas i als barris. Sense difusió, costa omplir la sala.

Públic familiar, festivals i nous espais (Casino)
Baixa assistència familiar al teatre vs. pantalles i casos de nadons a concerts. Es reclama un cicle/festival estable a Rubí. Expectatives amb el Casino per programació de petit format.
La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passa un minut i mig de les 10 del matí. Després de l'actualitat és moment de fer tertúlia, ja sabeu, de reflexionar amb els nostres tertulians dels divendres, els més culturals. Avui ens acompanya la Carme Pumareda. Hola. Molt bon dia. El Francesc Inojosa. Bon dia. I el Joan Manuel Fernández. Bon dia. Tots ells, bé, em falta la Lídia Juste, que avui també La disculpem per problemes de salut, perquè s'estan fent unes proves mèdiques. En tot cas, amb tots ells parlarem des d'ara i fins les 11 del matí de diverses qüestions. Dèiem, són els més culturals perquè divendres intentem introduir la cultura també a la tertúlia. De fet, en parlarem perquè ha sortit... l'enquesta d'hàbits de consum cultural a Espanya, que diu que els catalans som la comunitat autònoma que més va al teatre, mira concerts, llegeix llibres. Després parlarem dels nostres hàbits culturals. Però també parlarem, lògicament, de la nostra ciutat. Ahir el Partit Popular passava pels micròfons. de Ràdio Rubí, ja ens avançava que està preparant una moció per al ple del mes d'octubre, i tenim nou capítol de Gaza, Trump i els seus problemes, en aquest cas, amb l'estat espanyol, que diu que ens haurien d'expulsar de l'OTAN. Segurament els que estem a la taula recordem el moment d'entrada de l'OTAN i de com va anar tot plegat. El cas és que parlarem de tot això i si tu vols participar a la tertúlia ho pots fer trucant al 93 588 59 60. Ahir em van dir que no dic prou al telèfon. Doncs el repetirem en cadascun dels blocs temàtics perquè si algú vol trucar ho pugui fer. Ara el repeteixo. Va, 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Passen tres minuts de les deu del matí. Els tartulians ja parlen de què feien quan s'aprovava el tema de l'entrada d'Espanya a l'OTAN. Abans us proposo, abans de parlar de l'OTAN i de Trump, i de si hem de sortir o no, us proposo parlar de la nostra ciutat. Ens agrada començar pel mes pròxim. Ahir, el programa Els grups municipals, el Partit Popular, va avançar que vol liderar una moció conjunta per reclamar millores a les urbanitzacions i que la presentarà, o la podria presentar al ple d'octubre. Juan José Giner feia una crida a la resta de partits a unir-se a aquesta moció que pretén que serveix, així diu, per reclamar atenció i inversió a les urbanitzacions. Giner ha denunciat l'estat de deixadesa d'aquests barris i ha convidat tots els partits a sumar-se a una moció, ha dit, sense ideologia i pensant només en la ciutat. quiero también invitar al resto también de formaciones políticas del Pleno del Ayuntamiento para unirnos y llevar a Pleno una moción en defensa de las urbanizaciones de Rubí, porque están abandonadas. Y es un llamamiento a una moción de concentración, sin ideologías políticas, solo pensando en el rubinense y en las urbanizaciones. Us aporto una dada més. El Pla d'Inversions Municipals, que es presentava fa un parell de setmanes, contempla una inversió d'un milió d'euros per les urbanitzacions, però diu Giner que és insuficient perquè només representa una inversió de 83 euros per persona. I us pregunto, creieu que és una moció sense ideologies? Diu que és una moció de concentració, però sembla de... Cap moció d'un partit polític sense ideologia, perquè està clar que... Però ell diu que entenc el que vol dir. Entenem el que vol dir. Ara, jo us pregunto, és veritat això? Si és veritat el què? que és una emoció sense ideologia, perquè així a priori sembla una emoció en contra de l'equip de govern, perquè si les urbanitzacions no estan bé, vol dir que no s'ha fet bé des del govern. El problema del manteniment de les urbanitzacions... no és nou. És un problema que s'arrossega des de sempre. Jo no recordo cap any a l'Ajuntament de Rubí que no es debati alguna moció relacionada amb les urbanitzacions. Però és un problema que té difícil solució, perquè són molts quilòmetres, molts, molts. Vull dir, les urbanitzacions tenen més quilòmetres de carrer que la resta del nucli urbà. Aleshores, això vol dir que si s'inverteixen les urbanitzacions es deixa d'invertir a la resta de la ciutat. Està molt bé, el sentit de l'emoció està bé, perquè segur que es poden fer millor les coses, segur que necessiten que hi ha carrers que necessiten un manteniment molt més acurat, però que és de difícil solució. Una vegada dit això, evidentment, Tots els veïns tenim dret a que els nostres carrers estiguin en bona situació, però jo m'incloc en tots els veïns, perquè el meu carrer, des de l'últim episodi de pluges, és pla i està després d'un parc que fa baixada, i encara continua ple de restes de les últimes pluges. Abans d'ahir veia que els serveis municipals de neteja estaven netejant un invernal que s'havia quedat col·lapsat, i és necessari que estigui net, però la resta del carrer continua exactament igual. I no visca a les urbanitzacions, visca no al centre, però... El nucli, el nucli urbà. És el nucli urbà, vull dir que el manteniment es necessita a les urbanitzacions i es necessita també en els carrers que formem el nucli. I, bueno... l'Ajuntament ho podria posar més esforç en les empreses que han de fer això, les empreses que tenen concessionat la neteja dels carrers, perquè tinguin més cura. Potser això es podria resoldre com en altres ciutats veïnes que tenen un servei de vigilància, diguéssim, per part del personal municipal, de vigilància i de control de com està l'estat dels carrers i dels serveis. Els contenidors, les papereres, els sotracs, les voreres que estan aixecades. I tenen un servei que hi ha personal que va recorrent contínuament, diàriament, tots els carrers. i van apuntant i van passant part de totes les deficiències que troben. Això, aquí a Rubina, ho tenim. I ahí lo dejo. Ai, perdona. Jo sí que visc al centre i també falta molt manteniment. De neteja no em puc queixar, perquè si està brut no és per municipal, sinó és pels veïns que són, perdoneu, uns porcs. Ho sento una lànima. Però sí, les voreres estan fetes malbé, el carrer està fet malbé, ple de bunys i ple de coses rares, però això sí que falta molt manteniment. I sobretot hi ha un carrer que a les voreres algun dia passarà alguna cosa greu, però ja s'ha dit mil vegades, és el carrer Florida Blanca, i ja està, i té nom i cognom. I està molt malament, les voreres estan molt malament, molt. A banda de la dimensió que té, que són 80 centímetres. Ja tu ja ho saps. Però ara, per neteja, no em puc queixar d'aquest centre de Rubí. Però ja us dic, sí que les papereres es fan servir pel que no s'ha de fer servir. Però això no és culpa de l'Ajuntament, és culpa dels ciutadans. Jo veig així. Jo pensava, quan has dit que el Partit Popular feia una moció que seria en contra de l'avortament o una cosa d'aquestes. És un problema que, com deia el francès, fa milers d'anys que arrossega a l'Ajuntament de Rubí el manteniment de tot el que és el terme municipal i més d'una zona... que ja sabem com va sorgir tota aquella zona, i que s'ha anat arreglant com s'ha pogut, de mica en mica, i d'aquella manera. De totes maneres, i que valgui la redundància, penso que, bueno, jo no em queixo perquè jo soc del centre a centre, I en quant a neteja allò perfecte, el que sí que trobo fatal és el que deia el francès, que hi ha vegades que es fa malbé alguna cosa i trigues setmanes, mesos, que ja no es fa res, a més a més perill que això comporta. però vaja, que és el que diu, que òbviament s'hauria d'invertir més, com s'hauria d'invertir més en moltíssimes més coses, i clar, i votem els governs que tenim, no?, i després cada un d'aquests governs tenen les seves prioritats, i si no ens agrada, doncs ja saben el que han de fer a la propera, això està claríssim. Creieu que la resta de partits s'assumarien a una moció d'aquestes característiques? És a dir, deixarien davant de la ideologia o no pensarien que... No pensarien, va, no la votem perquè és el Partit Popular. Va, per exemple, Esquerra Republicana, la UB, que estan a les antípodes, li votarien una moció d'aquestes característiques al Partit Popular? Jo crec que depèn del contingut exacte de l'emoció, perquè dir-ho així de manera genèrica, evidentment que tothom està d'acord en què s'han de millorar les condicions de vida dels veïns d'aquestes zones. Clar, després depèn dels articles que hagin... Del redactat, no? Del redactat, clar, que hagin inclòs en aquesta moció per saber si se sumaran o no. I jo el desconec. Sí, sí. Bé, us ho pregunto perquè últimament al ple municipal hi ha algunes qüestions de fora que critiquen alguns partits, de fora, vull dir que quan és un tema de fora de Rubí es critica, però a l'inrevés també passa, és a dir que si presenten una moció d'aquí però no acaba d'agradar al redactat o el redactat té tanta càrrega ha hagut tanta intencionalitat ideològica, tampoc no voten. Vaja, no hem vist recentment que partits que estan oposats, diguéssim, en el bànol parlamentari... votin junts. De fet, jo recordo que... Això l'Ajuntament no hem d'oblidar. És l'administració més propera als ciutadans i a vegades que és fàcil posar-se d'acord quan és un tema que va en benefici de tota la ciutadania. No és la primera, ni espero que sigui l'última vegada en què es posen d'acord. Fins i tot no estan d'acord amb tot el contingut del redactat. Hi ha un període entre que es presenta la moció i es vota en el ple, en què normalment els partits... Parlen del contingut de la moció i a vegades s'acaba modificant perquè sigui, diguéssim, votable per tothom i s'arribi fins i tot a una unanimitat. Jo personalment crec que hi haurà dos partits que no votaran a favor, potser s'estindran, que són els que estan en el govern, perquè evidentment seria reconèixer que no estan fent bé la seva feina. Llavors dubto molt que aquests partits, si no es redacta d'una altra manera molt... que quedi sense gaire contingut ideològic, potser sí que votaran a favor, però jo dubto ara la resta de partits que estan a l'oposició, ho veig més factible. Jo no ho trobo tan complicat tampoc. És que segons els redactats, si diu, hòstia, des de l'Ajuntament s'ha de fer molt més del que es fa ara ser possible i si es donen les condicions per tal que les urbanitzacions no sé què, no sé quantos, llavors podria ser assumible per qualsevol. No recordo cap moció que l'equip de govern hagi votat a favor quan hi ha implícita una crítica. com diu el francès. Jo sí que ho recordo, eh? Sí, home, una crítica, una bona crítica, unes ganes de fer alguna cosa bé... Constructiva, quan és constructiva. Sí, però ja et dic, jo ho dubto perquè si porta implícita una crítica a l'anclació de l'equip de l'obert, no es votaran en contra seu. Per mi no seria votar en contra d'ells mateixos. Dubto més que, per exemple, un partit com la CUP voti una moció del PP, sigui el contingut que sigui, és igual, aquí sí que no cal ni entrar. Així, doncs, a fer-ho tots els partits, tenen aquesta... o miren aquesta càrrega ideològica... Moltes vegades per sobre del propi interès de la ciutat, encara que ells diguin que no. Sí, home, sí. Si no ho vés tant al Congrés dels Diputats. La intenció del Partit Popular és la que és, l'equip de govern no admetrà que fa coses malament i els partits que estan a l'oposició no li votaran perquè resulta que són una gent amb la que mai votarien. O sigui, que al final, com diu la meva mare, entre tots la materúnia i la Solàcia Murió. Us explico alguna cosa més sobre el que deia ahir el portaveu del Partit Popular, perquè estem en època de negociació d'ordenances, de fet s'haurien d'aprovar... D'aquí a poc les ordenances fiscals. Diu el Partit Popular que la seva aposta és una fiscalitat més justa, és a dir, que rebaixi l'IBI, i que no l'han trucat des de l'equip de govern per negociar amb ell. Serà que l'equip de govern està negociant amb Esquerra Republicana amb qui ja ha negociat els pressupostos? Podria ser. Podria ser, però bueno... aquesta primera part dels pressupostos, vull dir, després condiciona el que es porten els pressupostos. Aleshores, sí, clar, jo dubto, dubto que l'equip del govern accepti una rebaixa en Libi. perquè és la principal font d'ingressos que paguem els ciutadans per la resta de serveis, per tots els serveis que dona l'Ajuntament. Llavors, si això implica una rebaixa en els ingressos, implica de manera directa també una rebaixa en les inversions, en el manteniment, en la despesa. El que s'ha de mirar és si és equilibrat els ingressos amb les despeses i amb la destinació d'aquesta despesa. O podríem fer canvi de cromus. No presenteu aquesta moció i baixem a l'IBI. O sigui, m'explico, no? Clar, si no, si baixem a l'IBI no es podran fer coses com les que esteu demanant vosaltres a la vegada. No, a més és que això sí que m'ho he pogut lleixir, amb una mica més de deteniment, la notícia aquesta, i el que demanen una rebaixa de livi per compensar l'augment en la taxa de residus. I no oblidem, l'augment aquest de la taxa de residus no ve de l'Ajuntament de Rubí. Ve imposada, entre cometes, des del Consell Comarcal. No pots pretendre que la despesa de Rubí baixi perquè altres s'estan posant un impost. Què té a veure, aquest impost té a veure amb una altra notícia de la recollida de residus, de la recollida separada dels residus, que això sí que faria minvar la factura que paga l'Ajuntament, i per tant paguem tots, que és la manca de, no sé com dir-ho, de tots plegats de la gent, dels ciutadans de Rubí i les ciutadanes, d'intentar separar més les diferents fraccions de residus. A partir de dilluns comença una campanya. Si tot va a la resta, no pararà d'incrementar-se la despesa en la taxa de residus. Perquè això suposa un increment de la factura que li presenten al... no sé quin organisme és exactament el que gestiona, l'empresa que gestiona l'abocador on va a parar els residus de Rubí, si han de separar més coses, la factura s'incrementa. Si no para d'incrementar-se la factura, no pararà d'incrementar-se la taxa, perquè cada vegada és més car. Deia que dilluns comença una campanya, sobretot de conscienciació, es farà durant el que queda del mes d'octubre, i a diferents punts de la ciutat repartiran aquelles bosses, sabeu, aquelles bosses per reciclar, o sigui, per separar, que són tan pràctiques, doncs repartiran uns lots que consisteixen en aquestes tres bosses per envassos, paper i vidre, i un covell... per orgànica. La intenció és aquesta, és tornar a explicar la importància de separar i que el gris posem almenys el contenidor gris, el menys impossible, perquè tota la resta estarà separat. I això contribuirà a veure si fan cas. Clar, tu abans deies, perdó, Carme, deies, fan servir les papereres pel que no toca. Home, jo he vist bosses d'escombraries a les papereres. Ara mateix. Sí, aquí al costat de Correus hi ha el costum de llençar les escombraries, la noia que fa la neteja, que a més a més és una noia molt diligent i que fa molt bé el seu feina. I acaba de passar a netejar i està ple amb bosses d'escombraries. I dius, a veure, perdona. I també, per exemple, a prop d'on jo he vist hi ha un contenidor de... De roba. Bueno, lo dels contenidors de roba a mi em sembla... I dius, què faig? La tiro al gris, me l'emporto a casa, busco un altre contenidor, perquè o bé estan plens i no pots obrir, perquè és una mica complicat, o bé està tota la roba per terra. Sí, és un costum. I fa un fàstic. Fàstic i pena, perquè molta d'aquella roba és reutilitzable, o si menys no, el material del que està fet és reutilitzable. I sap greu, perquè al final fas l'esforç de portar-ho allà. Bueno, l'esforç. L'esforç? No, no. Sí, és un esforç. I penses, i fas, i tal, i al final t'adones que està tot tirat pel terra. No pots anar a la deixalleria, dius, aquí tinc un contenidor de roba, Quan la tingui la bossa, la llenço allà. I no pots. Total. Què hi farem? També és perquè s'ha extès, i això ho hem sentit dir alguna vegada tots, em penso, que diuen que la roba que llences al contenidor aquest que gestiona una entitat com és humana, en aquest cas... que el que fan és revendre després aquesta roba. Home, hi ha una part que la venen per obtenir ingressos per la seva entitat per poder complir els seus objectius, que ha d'ajudar a la gent més vulnerable de la nostra societat. Hi ha una altra part que es recicla de manera, diguéssim, aprofitant les fibres i n'hi ha una altra part, i això les entitats que es dediquen a ajudar a l'agenda de la nostra ciutat ho saben bé com funciona, i hi ha una altra part en què el que es fa és donar aquesta roba a aquestes entitats que reparteixen roba entre la gent. Pensem una miqueta, abans de llençar crítiques d'aquest tipus que no són gens constructives, que evidentment aquesta entitat s'ha de mantenir perquè té unes persones que treballen a l'entitat i han de cobrar el seu sou, llavors que treguin un petit benefici, entre cometes. D'això, a mi no em sembla gens malament. És un benefici molt petit. És un benefici que els serveix per mantenir la seva activitat, no per guanyar diners. Alguna vegada, sobretot amb un nano de 16 anys, que està més conscienciat, a buscar... Coses de segona mà a les botigues que estan supernoves i els preus són baixíssims, no? I aquella canalla poden estrenar uns pantalons o una samarreta del seu equip, per exemple, si la troben, perquè van molt buscades, a uns preus irrisoris. Però estan molt conscienciats, eh, els joves. Però llavors aquests diners van per aquesta entitat, que a més a més qui treballa moltes vegades també són gent molt vulnerable. I que això ho hem de tenir clar, però... Al final la roba que tu portaves l'anaves a llançar. Per tant, el que es faci, si algú treu profit... D'això fa molts anys que viu Ecoembes, eh? Sí, sí, per exemple. Ecoembes és una altra història. És una empresa amb ànim de lucha. És una empresa que es dedica al reciclatge, però a la vegada és un lobby de pressió perquè no s'acabin d'una vegada amb els plàstics d'uns solos, per exemple. Perquè són les empreses generadores d'aquests residus les que gestionen després el reciclatge dels residus. Comencem per l'origen. Estaria bé començar per l'origen. Que també li separem. Que també li separem als ciutadans. Alguna cosa a afegir? No, no, res, que també s'ha de tenir en contra que no totes les ONGs són pures i castes, eh? No, home! Que també n'hi ha algunes que... Bueno, ja triem. Inflant i inflant i... Ja triem. I si no aquests dies, aquí al centre de Rubí, que t'estan avasallant i quan els dones explicacions que tu ja tens les teves ONGs particulars, et diuen, home, el que ha de fer és repartir. Perdona'm, els meus diners faig el que em sembla. Ah, que tenim una campanya d'aquestes... Buf, cada dos per tres. Davant de Calvandranes és... Sí, és veritat. No saps per on passar. Perquè, bueno... I a sobre que et diguin això... Aquestes empreses que exploten a la canalla, no? Sí. Sí, sí, però explotar-les al 100%, eh? Bé, en fi... Que es fa malbé un tricti dels que porten i els hi fan pagar, eh? Oh! Això ja no ho sabia. I tant. Sí, sí. Un dia podem parlar d'aquestes empreses, però és que avui tenim a tram. Ai, per favor. I hem de parlar una vegada més. Quina macronia. Avui se suposa que és el primer dia del tu al foc a gasa des de les entitats... pacifistes, si insisteixes, és el primer dia d'alto al foc, això no vol dir que sigui una treva ni que s'hagi acabat la guerra, és el pla de pau, ja li podem dir pla de pau. Trump, ja sabeu que Sánchez i Trump no es porten gaire bé, doncs ahir Trump, el pacificador. va dir que potser calia expulsar Espanya de l'OTAN per no voler aplicar el 5% de despesa militar. Escoltem el moment en què ho deia. Encara que no entenguem l'anglès, entendrem molt bé a qui acusa. Ha dit Trump que som uns ressegats, que som els últims en aplicar això del 5% i que ens ha trucat per veure per què no s'aplica el 5%. Diu que potser caldria expulsar Espanya de l'OTAN. Ho feia ahir en una roda de premsa al costat del president de Finlàndia. on criticava l'executiu de Pedro Sánchez per no voler gastar el 5% del producte interior brut en defensa, tal com s'exigeix als socis de la coalició. Diu que els va bé, que li va bé a Espanya, per totes les coses que hem fet els va bé i no tenen excusa per no fer-ho, per no aplicar aquest 5%. potser els hauríem d'expulsar de l'OTAN, francament diu, literalment. I sabeu que aquesta setmana s'ha aprovat l'embargament a Israel, al Parlament, al Congrés, millor dit, i els propis socis de Sánchez li diuen que és insuficient el que ha fet. De fet, em sembla que deia una cosa així com que havia estat un acord o un embargament fake. Per tant... Aquest home està entre l'espai i la paret. No sé si s'escoltarà gaire a Trump, els seus socis els hauria d'escoltar perquè necessita els seus vots. Què creieu que passarà? Està Sánchez jugant també a ser el pacificador? Perquè així es parla d'ell com el pacificador de la guerra entre Israel... i no es parla d'altres cosetes seves. Jo espero que compleixi la seva paraula en aquest cas i que ens faci fora de l'OTAN, que no haurien d'haver entrat. Ah, el Trump, eh? Sí. Espero que compleixi en aquest cas la seva amenaça i ens faci fora de l'OTAN perquè m'agradaria saber com a país Quins beneficis hem tret d'estar integrats dintre d'aquesta organització? Despeses totes les que vulguis. Beneficis? Quan m'ho expliqui, i sigui una explicació raonable, potser diré llavors com el Felipe González en el moment del referèndum. D'entrada no, de sortida sí. Però és Trump, l'estil de Trump de sempre pressionar... d'aquesta manera en declaracions públiques. Malgrat això, penso que és una bona notícia, sobretot pels palestins, que s'hagi d'arribar a un acord amb totes les reserves, amb totes les mancances que pugui tenir aquest acord. Però si s'acaba amb aquest genocidi, ja s'haurà donat un passet. Hi ha moltes més passes per fer perquè aquesta zona que està, no en guerra, que està sent massacrada des del mateix moment en què es va fundar l'estat d'Israel, l'any 48, han estat sempre objecte als palestins de les agressions i de les matances per part dels diferents governs que han passat per Israel, que tot han tingut el mateix objectiu, que és netejar tota aquella zona dels habitants que sempre havien estat allà i que no els agraden. Emocionava veure la gent celebrar-ho al carrer i veure gent també israelians celebrant l'alto al foc. Fa pocs dies sortia una enquesta, no sé quin diari era, que deia que el 70% o el 80% de la població d'Israel volien que s'acabés això, que s'acabés aquesta massacre, aquest genocidi, digue-li com vulguis, però per una raó només, perquè tornessin els sostatges, que la resta ja els hi estava bé. La resta, que l'objectiu final d'aquesta guerra d'Israel contra els palestins, l'objectiu final que és esborrar del mapa els palestins, amb això el 70% estava d'acord. És a dir, que un cop tornin... És bastant probable que es torni. Per això que jo... Jo no m'ho crec. Aquesta petita passa d'aturar, com a mínim, el genocidi, ja està bé, però falta... No, no. No acabarà bé, això. Jo no m'ho crec. Sí, sí, no, jo tampoc. Jo soc molt incredul. Ha sigut un fake per part de l'oposició, és per part de Podem. Sí, sí. Ha dit que és un embargo fake. Sí, sí. Això... Ah! I el de la OTAN, jo vaig ser un dels que deia no a la OTAN, jo vaig estar a la macro manifestació a Madrid en contra de la OTAN, però amb el pas del temps jo sí que haig de dir, a veure, ens trobem amb la situació que jo estic aquí, el meu fill, la meva dona està aquí i ve un amb una pistola i l'apunta per matar-la. O per matar-lo. Tu què fas? No. No. Jo no faig res que la mati, o que el mati, si fa falta. N'hi ha extrems que s'ha de tenir... No t'entenc, no et segueixi. No, jo tampoc, perquè dic què té a veure això amb l'OTA. Jo el mato, clarament, però no necessito tant. Si tu no tens un exèrcit mínim, tal com està el món, i t'envaeixen per allà on sigui, tu què fas? Oh, benvinguts, passeu, passeu. No, però segurament es pot tenir exèrcit i no estar l'OTA, no? Sí, però tal com està el món avui en dia, el món és un avui en dia, com aquell qui diu. Tu no pots estar allà aïllat de la resta del món, i menys ara, en el segle XXI, de cap de les maneres. Ja, però... Tu què fas amb quatre soldats? Ja, però i de què he servit estar organitzats? O sigui, estar organitzats? Home, a vegades sí que ha hagut algun que altre problemilla, però quan... són la resta de països de l'OTAN qui defensa també, ja no és el mateix. I això ha passat. En petits detalls, però ha passat. Clar, no és que estic pensant i formar part d'aquest conglomerat ens ha servit per anar a una guerra a la qual la població no volia anar. Perquè... Jo no recordo l'última vegada que els cascos blaus o que una missió de l'OTAN de pau anés a salvar ningú. Bueno, potser estic molt desinformada, però no en són. A Irak, potser? Home, a Bosnia segur. Bueno, clar, però és que de Bosnia fa gairebé 30 anys. Bueno, no esperis tampoc... No, no, però que en la guerra dels Balcans... Jo ara no recordo exactament com va anar el tema, però no sé si va ser la OTAN... O Nacions Unides. O va ser Nacions Unides a través dels cascos blaus. I recordeu el que va passar, eh?, als cascos blaus. Que no és la OTAN. Jo crec que la OTAN no va voler intervenir perquè era enfrontar-se en aquell moment el pacte de Varsovia. O les restes que quedaven del pacte... Era una manera d'afrontar-se amb l'enemic que suposava Rússia. No sé si ja havia acabat la... en aquell moment ja la Unió Soviètica, o encara estava com país, formava part, no recordo, aquesta data ara no la tinc al cap. Era just aquell moment. Sí, era en aquell impàs. La OTAN va intervenir... La meitat del 90. La OTAN va intervenir el 99, però estem parlant ja de la segona part, o del segon conflicte, si li volíem dir, dels Balcans, que és quan les forces de Iugoslàvia estaven... estaven atacant o reprimint la població albanocosobar. Que podem dir que va ser com, no sé si dir la segona part del conflicte o la segona guerra dels Balcans. Quan ja no existia. Quan ja no existia Jugoslàvia. Era un país en desintegració i que va atacar a un petit país que una part de la població era d'origen jugoslau, entre cometes. que eren croates i eren bosnis i eren de diferents regions. Potser, potser, que va ser una força d'interposició en aquell moment, però que el mateix resultat o la mateixa... Acció la podrien haver fet, com en altres ocasions, exercis de diferents destacaments, d'exercis de diferents països que intervenien en nom dels cascos, formaven part dels cascos blaus de Nacions Unides, no de la OTAN. Per això dic que quin benefici ens ha portat a nosaltres la OTAN? Jo no he vist cap, cap ni un. Poder la gran geopolítica mundial ha tingut algun pes, però jo de veritat que no he vist quin benefici hem tingut com a país del formar part d'aquesta organització. Hem de recordar els inicis d'aquesta organització que es va fundar per enfrontar-se al perill dels països capitalistes que representaven els països comunistes. Aquesta va ser el naixement de l'OTAN, que després, evidentment, ha anat evolucionant perquè ja no existeixen països comunistes, entre altres coses, en la qual cosa l'enemic, que és el que s'havia de combatre, ja no existeix. Llavors, quin és l'enemic que ara ha de combatre l'OTAN com a organització militar? N'hi ha algun enemic, entre cometes, en capacitat militar per fer un atac a un país de l'OTAN? Rússia? Un país només de la OTAN, digues. Sí, no, en teoria, a la OTAN, quan un país que pertany a la OTAN és agredit, ha de respondre, tota l'organització ha de respondre en defensa d'aquest país. Hi ha hagut casos en què hi ha hagut, no agressions, directament, però sí que intents, diguéssim... Però han estat a l'alerta. Ja que defensem tant el no a l'OTAN, tampoc a la mínima que deia jo has de jugar-hi també, no? Sí, però aquesta resposta que pot donar l'OTAN es pot donar d'altres maneres. Es pot donar d'altres maneres perquè per això existeix també una entitat que es diu Unió Europea. i que tots els països de la Unió Europea tenen els seus exèrcits, però que estan sotmesos al que dicta la OTAN, que també formen part de l'òrgan de decisió de la OTAN a aquests països. Alguns experts diuen que aquesta seria la conseqüència. Qui comanda això a la OTAN són els Estats Units. La cosa és així. Doncs que muntin un exèrcit a la Unió Europea. Bé, alguns experts el que diuen... Una organització de defensa europea. Recordem que els Estats Units, que ara diu que hauria d'expulsar Espanya de l'OTAN, fa quatre dies estava dient que s'hi va. Que sembla com un matrimoni amb l'avenió. El cas és que els experts el que sí diuen és que si els Estats Units sortissin de l'OTAN, i per tant la seva força militar, el que hauria de fer Europa és crear un exèrcit propi, o endurir, o augmentar... O coordinar. O coordinar els exèrcits que hi ha. Clar, perquè de vegades quan parlem dels exèrcits... Home, a Espanya no crec que facin gaire cosa, no? Bueno, tret de, de tant en tant, anar a una guerra... Fins i tot quan no toca, però bueno. El caso, que els posem, no sé, els coordinem i... Sí, sí, perfecte. Bé, queden 5 minuts perquè siguin 3 quarts del matí i avui volíem parlar de cultura i de música, de teatre, com sempre fem en aquesta tertúlia, però avui especialment fent un cop d'ull aquesta enquesta. Tiene un cañón de alegría disparando en los ojos y todo aquel que la mira se llena de amor. Es el ángel de la guarda para los demonios. Le juro que no. Escoltem Manu Carrasco, que és un dels artistes que actuen aquesta nit, per exemple, a Barcelona, però que hi ha centenars, avui hi ha, però moltíssims concerts a Barcelona, de molts tipus. Em sembla que està en marxa aquell festival de... flamenc que anunciàveu fa un parell de setmanes i a més a més també el de jazz i tot plegat és perquè us volem explicar que segons l'enquesta d'hàbits i pràctiques culturals Catalunya és la comunitat autònoma amb una assistència més alta a museus, teatre i cinema. El gairebé 73% dels catalans ha llegit algun llibre en el darrer any i això són 8 punts per sobre de la mitjana espanyola. El 35% dels catalans encastats diu que han anat al teatre almenys una vegada en els últims 12 mesos, un 48,8% a un museu i un 56% al cinema. I el que dèiem, la lectura que és una de les més altes. 7 de cada 10 catalans han llegit un llibre en el darrer any. Qui no hi va, per què diu que no ho fa? En la majoria de casos, per falta de temps, diuen. El resum és que el 30% diuen que per falta de temps. Per cert, que en totes les arts escèniques, Catalunya lidera, diguéssim, un hipotètic rànquing de gent que assisteix a mirar espectacles d'arts escèniques, i m'estic refinent a òpera, ballet, dansa o circ, excepte en espectacles de sarsuela. que és cert que tampoc hi ha tanta oferta. No se'n fan masses. Abans sí, hi havia més, crec, aquí a Catalunya. El cas és que qui està més a prop, per exemple, en temes de llibres és l'Aragó, on també aquests són els líders, podríem dir, en lectura, o en haver comprat un llibre en el darrer any, el 60% dels aragonesos ho han fet. Sí, però per davant nostre. És a dir, que nosaltres que tenim la festa del llibre, ens passen per davant els aragonesos, i l'estudi també parla de la música, de música clàssica i música actual. en aquest cas sí canvia la raó per no haver anat a un concert de música clàssica on el 41% diu que és per falta d'interès. I en el cas de la música actual, doncs tenim també força gent, em sembla que un 38% de catalans que han assistit a algun concert en el darrer any, i una cosa curiosa és que tenim la mateixa proporció, gairebé la mateixa proporció, de gent que ha anat a un concert en el darrer any, gent que Fa més temps que ha anat a un concert, fa uns anys, i gent que no ha anat mai a un concert, un 30 o 33, 30 i escaig, m'ha cridat l'atenció. Bé, és una bona notícia, no?, que anem al teatre, anem al cinema... Jo, és una pena, és una pena que aquestes xifres siguin les més altes. Ah, bé. És una pena. Ah, bé. Jo, d'alegria cap ni una, que anem un cop a l'any, al teatre, que anem a un concert a l'any... Que comprem un llibre. Que comprem un llibre a l'any, és una pena. Vale, voleu dir que aquesta no és una bona notícia, si no és una mala notícia que... Però bé, com que és la millor de totes, doncs visca. Ja, ja, ja. No ho havia vist d'aquesta manera. Home, el 73% que hagi llegit un llibre en el darrer any, sí, em sembla una... Molt bé. Home, sí, em sembla una bona notícia. Un 73, 7 de cada 10, amb l'oferta que hi ha, amb l'oferta, em refereixo, amb l'oferta alternativa que hi ha, que la lectura clàssica que tots coneixem no és el que més agrada a la gent més jove. Home, un 73 a mi em sembla que és una molt bona notícia. Insuficient? Segur. Tant de bo tothom hagués llegit un llibre en el darrer any. No estaríem com estem si tothom llegís almenys un llibre a l'any. Uno. El que vulgui. Una mica fluixet. Una mica fluixet per aquesta banda. Però bé, jo m'incluc també amb això, perquè n'hi ha moltes maneres de llegir. avui en dia, que estan al nostre abast, i no només... El que passa és que quan parlen de llibres, parlen de llibres en format paper o de qualsevol... Jo entenc que deuen parlar de tot tipus de llibres, perquè al final un llibre... Un d'aquests dispositius també ho és. Que potser no compren tants llibres en format paper com abans, perquè hi ha altres maneres de... de llegir, no? D'estar al dia del que es publica. Però, bueno, és una estadística. Estar al dia del que es publica és per tornar-se boig. Que els catalans siguem els que lleixin més en el país. Potser s'ho haurien de fer mirar els altres. Diu la Carme, per experiència pròpia, que està el dia del que es publica és una boixeria. És una boixeria, és per tornar-te boig. És impossible. Està el dia. Està el dia de tot el que es publica, és impossible que li es llibre tés. Impossible. Perquè, això sí, som un país que publiquem, publiquem, publiquem. Potser també ens ho hauríem de plantejar. Això també està bé, perquè si jo tinc ganes de fer un llibre i encara que després vengui només 30 llibres, perquè no ho puc fer, està molt bé. Jo vull expressar el que sigui en paper i ho faig i ja està. Sí, home, clar, com fan ja milers d'ells, no? Ja, ja. Ara està el dia... Hi ha molts autors que avui en dia, si volen veure publicat el seu llibre, se l'han de pagar ells. Bueno, és que hi ha cada cosa, també us ho dic. Sí, sí, sí. Jo sí que em considero lectora i dius... Home, no calia. Tothom ha de viure. És com el teatre. No calia. Que dolenta, no calia. Tothom té dret a la vida. Tothom té dret a la vida. Ara, publicar un llibre, potser no, segons la Carme Pomereda. No cal. Hi ha coses que no cal. Estic d'acord amb tu, Carme, que està al dia de tot el que es produeix. No, no. Ja no parlo d'aquests llibres d'autopublicació que són normalment d'autors novells. És impossible. No, és que cada setmana quantes novetats poden haver? Sí, sí, una passada, però novetats encara que tu siguis... De les grans editorials ja, eh? Encara que tu siguis fan d'un tema en concret... Impossible. És impossible. És impossible. És que és impossible. Vosaltres llegiu a diari? Jo sí. A diari no. Ah. No, no, no. Si és pura enveja, pura enveja. El diari, el llibre... Tinc més temps. No, el tinc allà. El tinc allà, sempre a mà. Cada dia no. Cada dia no, perquè és que ja no et dona la vida per llegir els diaris. Que molts dies acaba el dia i... Avui no he mirat res. Què ha passat al món? I què us ha agradat llegir? Ja ho sabeu. A mi coses de música, coses d'història contemporània de Catalunya i Espanya, de manera superespecial. I, bueno, hi ha algun que altre llibre que no té res a veure amb això, també. Sí, a mi, sobretot, ficció, diguéssim, policíaca, diguéssim. Novela negra. Novela negra, sí. Podria dir així. Carme? M'agrada tot. M'agrada molt la novel·la negra. Els tril·lis m'agraden molt. I ara m'està agradant molt buscar les petites editorials perquè estic trobant joies de gent que està publicant ara petites joies que m'estan encantant. La Carme Pomereda, ja sabeu que tots els dijous, si no m'equivoco... Cada dijous, sí. Cada 15 dies. Cada 15 dies fa recomanacions literàries per si algú vol augmentar el nivell de lectura. Jo les faig més, en aquest cas, infantils i juvenils i també estic trobant unes joietes que m'encanten. Perquè és que estan sortint coses molt bones. Jo en l'últim any també llegeixo molt de lectura o llibres més que lectura de 0 a 1 any, eh? és que cada època cada època té els seus llibres i les històries tan maques que hi ha les seves musiquetes bueno, és que s'ha sofisticat això del llibre infantil i si pots pintar el mateix llibre i això és en la seva faceta d'avis els nostres tertulians disfruten també de la lectura i teatre, concerts museus també practiqueu Sí. I el teatre molt. Tant com puc. Si no puc més és perquè la bossa no em dona. Clar. A mi m'ha cridat l'atenció que la majoria de gent que diu que no va al teatre o no... o no va a un concert, etcètera, diu que és per falta de temps. I no arriba al 20% qui es queixa del preu, que jo crec que és... Ja sé que la cultura s'ha de pagar, però... S'ha de pagar. El que passa és que, també és veritat, hi ha moltes maneres d'anar al teatre, perquè si tu com estàs atent, com és en el meu cas, al juny surten abonaments pertot arreu, de tots els teatres públics i privats, val molt la pena, perquè si compres l'abonament llavors et surten les obres molt bé de preu. Però si, com que van sorgint, van sorgint perquè Barcelona i comarques, mira, comarques no es visiten, que es deien abans, cada dos per tres estan sortint coses noves, llavors sí que la bossa no et dona. Per exemple, la gent hauria de fer servir més la sala amb uns preus. Ja n'hi ha prou. Que es fan molt bones obres. Per això hi ha bon preu. I moltes vegades tirant de preu. El preu és molt diferent de Barcelona o la gent d'aquí que va a Sant Cuat perquè queda més bé, que són la mateixa obra, però és molt més car. És més carn a l'auditori que a la sala? Sí, sí. I les obres, el mateix mes no, però dos mesos més enrere... On fia que fan ara? La fan ara? Sí, sí. Amb un preu, els joves de fins a 30 anys... 5 euros, no? I vés-te'n a veure-la, on estarà... Al Goya. Al Goya. Vés-te'n a veure-la al Goya. No, de 20 i pico, 24 o 25 no et passarà. I al Goya no és el teatre més car. No. No. Sí, sí. Clar. Bé, que es pot... que sí, que si es vol es pot anar al teatre. I penso com tu, que a Rubí hi ha una bona programació de teatre i que no la sabem aprofitar. I de concerts n'hi ha en la tira gratuïts... a part dels macrofestivals dels nassos, però després pots trobar concerts i de petit format, que són l'hòstia santa, gratuïts, i que no va després ni deu ni setmana. Això és perdona. N'hi ha els que vulguis. Per cert, cada setmana des d'ahir hi ha la Fira Mediterrània de Manresa. Aneu a donar una volta. Hi ha de tot. Hi ha de tot. A part de música. Doncs avui també podreu llegir a www.radiorubi.cat, aquesta programació de la sala. Ahir vam tenir oportunitat de parlar amb la regidora de Cultura i el director de la sala. Ho dic perquè moltes vegades hi ha gent que es queixa de falta d'assistència a la sala, o que vas a veure una obra fantàstica i veus que la sala està a mig plena, no? amb preus 10 euros, madre mía. És que no val això ni el silenci. Podria fer alguna cosa més del que fa, també. És difícil trobar la programació. Si entres a Ràdio Rubí, al diari de Rubí, a la web de l'Ajuntament, si vas a buscar la informació, la trobes. Però has d'anar a buscar-la. Això tens raó. Quants veïns de Can Oriol, de Can Fatxó... saben la programació que hi ha a la sala amb panells amb plafons als seus barris algú d'aquests barris sap la programació abans es feia amb aquests pos els opis i això està molt bé perquè es canvia cada mes i abans sí que ho veus La programació mensual, que no cal tampoc fer allà una biblia que no et pares a llegir-la. I moltes vegades tampoc no cal que sigui molt sofisticat. Hi ha algunes ciutats pròximes on en zones molt concorregudes. Només les obres de teatre, si el museu està fent tal activitat, i són només lletretes, us en recordeu aquells cartells que hi havia abans de... que eren mòbils, però que eren no tan sofisticats com les pantalles d'ara. Sí, sí, sí. En alguna ciutat pròxima encara tenim aquells una mica antics, en zones molt de pas. Els sopis. Sí, però són aquells que es mouen. Recordeu aquells que es mouen? Sí, sí, de paper. I funcionen? Bé, funcionen. Jo, com a ciutadana, de vegades m'entero de coses que no m'hauria enterat. Sí, per això que la informació de les activitats que fa la sala, per exemple, Bueno, has d'anar a buscar tu la informació, no te l'ofereixen. Abans, per allò de fa 30 anys, al mercat municipal sí que vam posar, me'n recordo, unes pantalles de televisió i anava passant. No, i ara hi ha una pantalla immensa a la façana de... Sí, bueno, però has de passar per allà. Sí, has de passar per allà. Bueno, clar. Has de passar per allà, però que tampoc no hi és tota la informació que caldria. L'agenda cultural de la ciutat hauria d'estar més a l'abast de tothom. No et pots queixar que hi ha poca afluència de públic quan hi ha molt públic que no sap que s'està fent una cosa. I el pública molt. ara parlo del teatre familiar que si que ho sap tampoc no li interessa anar i ja està però això és una cosa que crida força l'atenció sempre passarà tenim un altre tertulia els dilluns que també és de la xarxa i també fa aquesta queixa, el Xavi Ribas, i a mi em crida l'atenció perquè segurament, ara fèieu vosaltres la conya dels llibres infantils, però tots quan hem tingut criatures hem llegit més llibres infantils i hem comprat més llibres pels nens que per tu mateix, has anat més a espectacles per ells que no pas per tu mateix, i això és una cosa que ara no sembla que passi, no, Carme? No està passada. A mi em crida l'atenció. Ah, i no... Jo em queixo de Rubí, però conec moltíssimes poblacions i no, la gent... Ara als pares d'avui en dia els costa molt portar els seus fills al teatre, perquè hi ha pantalles i perquè hi ha moltes històries que no els motiven, que els motiven més que el que es fa. Perdona, portar un nen a un concert. que últimament he vist alguns, a un bebè amb cascos. Ah, no, clar. Em sembla d'estar regulint xiu. Hi ha els dos extrems, evidentment. Una cosa és... He vist nadons. Nadons a primera fila, en un lloc que a mi m'estava... ocasionant problemes, diguéssim. Però això és una altra història. Això és perquè els pares no volen prescindir d'una cosa. Però tot té una època i té... Té una època i unes edats. Clar, però que m'al·lucina que no vagin a veure un espectacle de titelles, però sí al concert de rock amb la pobra criatura amb els cascos, que dius. I que són bebès. La persona no està bé. Sí, sí, jo també ho he vist. Bueno, es fa el que es pot. Jo us puc dir que la setmana que ve vaig a un poble que es diu Vilafranca de Bonany, a Mallorca, un poble que és un cop de puny, només té un carrer, dos o tres carrers, i es fa una fira de teatre i... La muntan allà, la feia de teatre internacional, que van promotors, programadors de tot arreu. I s'omplen els teatres, bueno, hi ha bufetades per obtenir els tiquets. I a mi em fa molta enveja. El que em queixo jo sempre ha de rubir, a nivell musical, que no té per què ser aquest format, però la població més petita de Catalunya té un festival i aquí no. Aquí m'enteniu la setmana passada. Ja sé que anaves a dir-ho, però vaja, allò més simple no pot ser. És posar-li un nom i contractar a dos o tres grups i ja està sense més ni menys. Això sí, espero que sigui la llavor. Alguna història. Pot ser que sigui la llavor. Ja fa anys que ho diem. Però bueno, és una petita llavor. És com el teatre sense teatre, va començar com una petita llavor i mira, ara és a nivell internacional. Rubí, espera, esperem-ho. Què costaria, a nivell municipal, muntar un cicle estable d'espectacles? Concerts, teatre de petit format, que no tots són artistes o companyies capaços d'omplir la sala, però que si hi hagués... Si hi hagués un espai més reduït... El tindrem ara, a partir del desembre. Bueno, esperem. No se saben els usos, perquè no han sortit, però jo sé que hi ha vist la sala i es podrà fer espectacles de més petit format, perquè la platea no és tan gran com la sala, l'escenari serà una passada... Estan parlant del casino, eh? Sí, parlant del casino. A mi em fa por perquè ja n'hi ha dos que s'hi ha abans d'inaugurar. Per què? Que tothom, perquè ja s'ha de fer, s'ha de fer... Hem d'acabar. Ball vol la gent. Vol anar a bailar. Acabem arribant les notícies. Us espero la pròxima setmana. Segur que parlem d'aquí al Nadal del casino en diverses ocasions. Ja ho vam fer i encara queda. Gràcies als tres. Que vagi molt bé. Adéu. Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. El grup de teatre de Font del Ferro va representar ahir a Can Oriol el seu nou espectacle, El viaje.