#1085 - Transports al Vallès, habitatge i crèdits ràpids

La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 10 del matí, comencem la tertúlia, ja sabeu, aquest espai de reflexió, de comentar tot allò que passa a la ciutat o passarà, i també de fora. Avui fem tertúlia amb l'Isidre Rubio. Molt bon dia. Bon dia, bona hora. La Conchita Jimeno. Bon dia. El Pep Adelantado. Bon dia. I la Maria Àngel Ruiz. Bon dia. Amb tots ells parlarem avui de transports, parlarem també d'habitatge, ja sabeu, és el tema de la setmana o pràcticament del mes, i de crèdits ràpids, perquè avui hem sabut que l'Agència Catalana de Consum ha iniciat una campanya per controlar les condicions de comercialització dels crèdits ràpids. Ja sabeu, aquells que surten per la tele o que de vegades et truquen... No necessites un crèdit, pocs diners, ràpid, tot molt fàcil. Interessos a dalt de tot. Sí, sí, sí. No és hort tot el calló. I l'Agència Catalana de Consum ha posat l'alerta. De tot això parlarem. També pots participar a la tertúlia si estàs a casa, fins i tot explicar-nos la teva experiència amb això dels crèdits ràpids, si alguna vegada t'ha passat. El telèfon és al 93 588 59 60 i ja saps que pots participar a la tertúlia amb la teva opinió o explicant els teus testimonis. La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Dèiem que comencem parlant de transports, de fet, ja ho hem fet fa una estona, el Rubi al dia, la Generalitat de Catalunya ha fet el primer pas per construir dos intercanviadors a Sant Cugat, un a l'estació d'Hospital General i l'altre a l'estació de Volpalleres. La subscripció a aquest conveni per part del govern català s'aprovava... i concreta els detalls de la construcció d'aquestes infraestructures que connectaran la xarxa de ferrocarrils i la xarxa de Rodalies. Concretament, es tracta de les instal·lacions que enllaçaran la línia de ferrocarrils Barcelona-Sancugat-Terràs i Sabadell amb la línia R8 de Rodalies, que passa per Rubí, que ve de Granollers i que segueix cap a Martorell. Avui hem tingut oportunitat de parlar amb el Manel La Rosa, que és de l'entitat Femballers, i també arquitecte, i una de les entitats que més ha reivindicat aquests intercanviadors, els ha dibuixat, per dir-ho d'alguna manera, els ha quantificat, i ha insistit en que amb una inversió relativament petita es podia fer una obra d'aquestes característiques que tindrà molts avantatges. I ell ha fet una radiografia perfecta de què significaran aquests intercanviadors. Doncs, per exemple, ponent a granollers fàcilment... des de la part nord del municipi. Des de la part Súria ja hi havia la línia R8, però des de la part nord, agafant ferroquis de la Generalitat, baixant i, per exemple, anar a Granollers, anar a Mollet, anar a Martorell, l'Autònoma. La R8 és l'única línia que travessa totes les línies radials de Barcelona, per tant fa malla. I en comptes de vegades d'estar obligats a anar a Barcelona per anar a un altre destí, doncs tenir aquesta línia transversal ens va molt bé a tothom, a tots els municipis. Quan es veu el projecte dibuixat, no cal ser un gran expert per dir, ostres, per què no se li havia acudit a ningú això? Aquí a Catalunya tenim una fórmula de transports bastant semblant a la que hi ha a Espanya, és a dir, radial, en el cas d'Espanya. és radial cap a Madrid, que almenys està al centre, però aquí és radial cap a Barcelona, que està en realitat en un extrem del país. És a dir, que tampoc és una veritable xarxa radial, és com mitja. Mitja. Mitja xarxa radial. Clar, evidentment, unint parts d'aquestes línies radials es converteix en una altra cosa. Aquesta és una reivindicació, la d'unir zones que estan pròximes, però que no tenen transport a prop. És una reivindicació de la nostra població, però també de moltes altres pròximes i d'altres zones. Sou usuaris habituals del transport públic? Jo sí, sempre que puc. Jo a Barcelona fa molt de temps que no vaig amb cotxe, ja. Directament sempre... I si tinc a caminar 10 minuts o un quart d'hora, camino. Vull dir, no... I, bueno, em sembla que és una línia, és una obra que ja se'n parlava, jo n'he sentit parlar ja de fa molt de temps. No s'entén ben bé perquè no... Bueno, no s'entén, sí, s'entén tot. Quan es tracta de fer coses que interessin el ciutadà, em sembla que la cosa va més lenta. Jo el que em preocupa és que, clar, aquesta connexió d'això entre la Renfe i els ferrocarrils no ens contamini els ferrocarrils i acabem... Perquè amb l'historial de la Renfe, de la Rodalies, amb l'historial de Rodalies... De moment tranquil·litat, perquè els intercanviadors no faran tard. Els intercanviadors faran quins allà, però sí que fa por. Perquè per més que intercanvies i posis quatre passes, si el tren no ve, a veure... Sí, sí. Comunicar-se amb el tema Renfe ho veig complicat, eh? Perquè, clar, tu arribaràs allà a l'estació per fer el transbord i, clar, si la Renfe no arriba, ja m'explicaràs. No et servirà... Però la possibilitat existirà, la possibilitat. Sí, encara que hagi justat una hora de les tessis. Després hi ha parlaments. Després hi ha parlaments. Marroquí, en general, no està mal comunicat. Jo crec que és una ciutat que pot millorar en comunicació. No, en general no. Et desplaça relativament còmode, però sí que és cert que, per exemple, Castellbisbal, que està caminant a mitja hora, tres quarts, si vas en transport públic, arribes abans a tenir edifici. I tota la part del Llobregat igual. Hi ha moltíssima gent que venen de la part del Basi Llobregat a treballar aquí i a la inversa. i això, havies d'anar a Barcelona, agafar el tren, canviar a Renfe, que també era una altra història, però clar, evidentment no hi ha cap comunicació. I Vallès Oriental tampoc està tan lluny i en canvi un transport públic és una aventura. No, no, no, per això t'ho dic, que no et pensis. Són uns projectes que haurien de ser prioritaris i al final ja veus, si és que es fa. No, no, ara sí, perquè hi ha la dotació econòmica i el projecte s'està... Bueno, bueno, bueno. Està bé que tinguis fe, sí. Cal redactar ara els projectes constructius i executar les obres. Home, està clar. No, res. Fer-s'esperar, ara. Jo d'aquesta estació d'aquí baix, de Campañol Ruan, no em puc estar sempre d'explicar el que em va passar. La primera vegada que ho vaig fer servir, per veure què feien, al final va resultar que el Vinllendo no estava tatxat, allò que no passes per la... per la validadora, i vam arribar a Barcelona, i no podíem sortir perquè allò no anava, i vam dir, escolti, que hem sortit, i dic, on t'ha pujat vostè? El Rubí. I encara no me sona, Li va preguntar a un altre company seu, diu, tu, en Rubí tenim una estació? Ja, ja, ja. Mare de Déu. Així he pujat a Rubí perquè hi ha estació. No m'he llançat el tren així com així. Home, és cert que l'estació de Rubí de Renfe, digue-li que està a Rubí perquè està en terme municipal de Rubí, però en realitat suposo que la gent de Sant Cugat sí que la fa servir perquè... perquè és travessar el carrer i ja està. El que passa és que també, a més a més, és una estació que fa una mica de por. La gent de Sant Congat d'on? Amb els que estan a prop de l'hospital. Tampoc. Estan a prop de l'hospital, sí. Sant Cugat va més enllà, eh? Però a Sant Cugat no tenen cap problema si no són... És a dir, si no són d'aquella zona, no pateixis, perquè tenen 5 estacions de ferrocarrils. És a dir, que és prou, bastant difícil, que visquis on visquis de Sant Cugat no et deixi ferrocarrils... Però si van a Granoller i es continuen necessitant la Renfi. Bé, els de Sant Cugat, algun greu ja la vida haurien de tenir, no? Ho has dit molt bé, això. No, és que recordo quan es van començar a construir aquestes noves estacions, que Rubí estava demanant una segona estació, i no es considerava oportú, però a Sant Cugat, pel camí li han fet tres o quatre més. Ja, bé, a Sant Cugat. La línia a Sabadell estava feta. O sigui, han aprofitat la línia que anava a Sabadell. Era menys complicat també que fer-ho aquí. Perquè aquí, per exemple, una estació... Estan parlant de la Llana. La Llana, ens diuen. Però és que, si no, a veure per on es desvien. Per exemple, que vulguis anar a Can Oriol o a algun lloc d'aquests. Com fas una estació? És complicat, eh? Però els que fem servir aquesta línia, la de Sabadell, Sant Cugat, per després agafar Sant Cugat i venir cap aquí, són com dues estacions més... En pocs metres. Sí, sí, sí. Igual podríem caminar. Bueno, però què sé. És que Sant Cugat és Sant Cugat. Bàsicament perquè hi viuen una bona part dels que manen. I diu, és clar. I diu, posa'm en tres, no? Posa'm en tres. Emvolica'm en tres, que ja vinc. Aquesta era una reivindicació històrica al transport públic. en tren o ferrocarrils, doncs, és força important per moure't d'una ciutat a l'altra o per anar a Barcelona, però a dins de la ciutat els autobusos. No sé si sou usuaris habituals dels autobusos, sí? No, jo no. Jo sí, jo ho vaig servir. Jo tampoc, però vaig molt caminant. Jo sé de gent que el fa servir que està content amb el servei d'autobusos de Rubí, eh? Quan hi va haver aquella... Recordeu aquella enquesta... que la ciutat de Rubí, amb quina era les coses que estava potser més satisfet, i van dir que amb el transport públic. Jo penso que és un servei bo. Potser sí que penso que tenim autobusos massa grossos pels carrers que tenim. I llavors això costa de fer funcionar, perquè sempre hi ha un espavilat que paro un moment... Fota cotxes sobre la cera, mig cotxe... Costa. i potser amb un tipus de transport més petit també funcionaríem bé. Però pel funcionament d'autobusos jo estic molt content, a més a més, amb una puntualitat d'aquelles que dèiem Suïssa. Jo li posaré una pega, només una. I escombro també cap a casa, com sempre. Però en aquests moments hi ha un problema urbanístic i és que la majoria de centres educatius es situen en una zona cèntrica, excepte alguns que no. I aquests alguns que no, arribar allà amb transport públic és en determinats moments i molt puntuals. Llavors, què passa? Estan arribant molts nens i nenes nouvinguts que s'han d'escolaritzar i els llocs on poder hi ha plaça són en centres que estan més lluny. Llavors, clar, necessiten un bus. Els infants ja el tenen, gratuït, amb la T16. però les famílies no deixaràs amb un nen de 4 anys solet en un autobús. Llavors, és un tema que s'està reivindicant que amb unes línies tan potents, perquè jo considero que és un bon servei el que dona l'autobús, no s'arrangi aquesta cua, que en total potser seria mitja horeta de matí de fer gratuïtat per la família o... no sé, o sigui, l'autobús hi arriba al centre però llavors crec que seria una bona idea posar-ho sobre la taula jo és que no em canso de posar aquests temes sobre la taula perquè una mica m'ha tocat reivindicar coses se solucionaria un altre problema de la ciutat que és el de concentrar tot l'alumnat no ha vingut als mateixos centres però se'n parla, se'n parla i no acabem sí, sí, jo ja fa temps em sento parlar també que si el Consell Comarcal, que si no sé què que no sé quant però al final Interessant l'aportació de la gratuïtat i probablement també s'hauria d'augmentar la freqüència de pas perquè aquí a l'Escardíbul, que hi ha una de les parades que van cap a aquests centres educatius, que són bàsicament el doctor Montblanc, el Ramon Llull... I el Joan Maragall, el Ribo, és que són molts centres. I al J.B. Foix n'hi parlem. O sigui, al J.B. Foix van com a enxoves, van cap allà com a enxoves i tornen cap aquí com a enxoves. I algú avui comentava la redacció. I si perds l'autobús, no és que el perdis, si no pots pujar l'autobús perquè ja no hi caben més. Més persones. T'has d'esperar el següent, que potser és mitja hora. Clar. En el cas de gent jove o fins i tot petits, també seria convenient que no facin tard i després que arribin a casa a una hora prudencial. Per tant, potser també s'hauria de fer una revisió d'aquestes freqüències de pas i fer-les més versàtils. A les 11 del matí no cal que hi hagi un autobús cada 10 minuts, però a les 8 del matí sí, perquè aquí els veiem pujar i de vegades és que pujan i l'últim que puja està enganxat a la porta. És a dir... Això, durant molts anys, ho feia el tren. Encara ho faig. Al carrer ho feia molts espacials, espacials de rodill de rasa. Perquè ajudaven unes hores de terminada. I en deu minuts en passaven tres o quatre i anàvem. I també un espai que a vegades queda penjat, és un espai cultural, com pot ser tot a l'auditori i el castell mateix, que és molt difícil anar-hi amb autobús. A part que després accedir ja és com una feina d'espavilats perquè els que anem amb bastona pugem. I llavors dius, aviam, hauríem de trobar una manera que es pogués pujar, que fos fàcil, jo no sé si, però, per exemple, per les festes o quan hi ha activitats importants al castell, no veig que hi hagi cap servei d'autobús que et facis dit i anar i tornar. Dius, oi, acaba les 12 de la nit i què? que no acaben les discoteques, que no acaben... Vull dir, bueno, penso que això ho haurien de tenir present, de dir, home, això ho hem de resoldre, perquè va quedant allà. I hi ha molta gent que ja passa olímpicament d'anar a fer segons què. Jo fa segles que no vaig veure una exposició al castell, perquè és una... Bé, és incòmode. Seria relativament fàcil anar amb aquests autobussos que deies més petits, de poca gent, que poguessin estar... a diferents barris, només que et pugessin, no? La pujada aquella i et deixessin a la porta d'abast del castell. Si no, que passi una escala, que també n'hi ha. Exacte, escales mecaniques. Home, allò és que posar la sala a les posicions i després veure que és molt difícil de pujar-hi. És com una mena de... Sí. Bé, no és qüestió de pensar-hi, és qüestió de posar-s'hi, de tindre ganes de fer coses. Vull dir, perquè això no s'ha d'inventar res, no s'ha de projectar cap cosa, perquè això vas i copies el que tenen els 50 pobles de Catalunya, o 500, és igual, i ho fas. S'ha de tenir un pressupost. Bé, doncs que... que gestionin, que gestionen adequadament el pressupost, prioritari, facin prioritari el que de vegades té prioritat. El que s'ha de treure són els calés, perquè els pressupostos són els que vulguis. Ara, últimament, algú anuncia que el pressupost de segons quines places s'han fet amb corta i pega. I dius, bueno... una possibilitat. Sí, clar, clar. Hi ha una notícia d'aquesta setmana. Sí, sí, sí. Diu que alguns projectes s'han fet, semblen haver-se fet amb corta i pega d'un altre. Això, aquests projectes... Ei, això, jo de projectes rebo cada dia, o cada setmana, 8 a 10, eh? I tots són corta i pega. Sí. Perquè de vegades et demanen coses que dius... La línia 7 amb la línia 10... Es donen bufetades. I has de trucar al client i dir-li, escolta'm, aclareix-me, la 7 o la 10, què faig? Ah, no, no, tu mateix. No, no, jo mateix no. I són pressupostos que fan per licitar-los i després arriba el moment al cap d'un temps que te'l demanen o no te'l demanen. Però que sí, sí, que hi ha alguns... Bueno, hi ha coses que no venen a compte per explicar-les, però inclús qüestions de números. O sigui, per exemple, una estructura de 20, et diuen de 20 a 60. Una estructura que pugui fer 20 ha de tenir una base molt baixa, perquè si no, no pots baixar més. I si té una base de 20, com arribes a 60? Amb un espàrrec de 40. Però llavors l'espàrrec de 40 no podrà entrar en els 20. Llavors això està en el llibre de la construcció. està redactat així, i llavors es dius, bueno, doncs, vale. No serà que al final, per tot aquest tema tan burocràtic de les licitacions, etcètera, etcètera, algunes empreses estan fent servir, ho dic perquè conec gent que s'hi dedica i que dius, clar, tu pots fer licitacions o pots redactar documents de licitacions, però necessites uns coneixements tècnics. És a dir, tu pots escriure el que vulguis, però uns mínims, com això que acabes d'explicar, jo no ho sabia. Però això està redactat en el llibre de la construcció. És a dir, que hauries d'haver fet un cortar-pegar del lloc adequat. lloc adequat i agafar el que convé del lloc i el que més afegir-ho, escriure-ho tu, tio, que ja està bé. Amb la intel·ligència artificial s'està perdent. Amb una mica de coseria, amb quatre dades una mica de barasses, allò a tres segons tens un pressupost. Sí, sí. És que he esperat el que és capaç de fer, allò, eh? Sí, sí. Bueno, que vagin fent. No, vull dir que és això, que aquest mínim que tu reclames Els arquitectes el tenen, i podria més que el mínim, els aparelladors, Déu-n'hi-do, però llavors hi ha els becaris de l'oficina, els que diuen, fes aquest, li han explicat quatre coses, i aquell nano, doncs, va fent i diu, còpia't això, i fas això, i redacta't això, i ja està. I llavors hi ha la segona part de la història, que és que aquell arquitecte o aquell això, doncs, bueno, tampoc s'entretén massa a repassar el que ha fet l'altre, però el que ha fet l'altre ho envia a la subcontratada, a l'empresa subcontratada, que és la que farà el muntatge, també agafen, t'ho enxufen directament, fes-me preu, saps? I ningú s'ho repassa l'altre dia, encara li vaig veure amb un Dic, tio, que ho rota una mica, m'has enviat aquí una sèrie de planos, m'han enviat 20 fulles de planos, i a mi no m'interessen els planos per res. Jo vull que em diguis quants metres vols i ja està. I quin material vols? Però vull dir que tot això és una deixades que una mica ve a ser el mateix que està passant en les administracions. Que agafen un senyor que té una idea, més o menys, i diu, farem això, farem allò, i bueno, si no ho expliquen bé... Després passa el que passa, es retracen les obres, ara s'ha d'aturar perquè això no pot ser, ara ens hem d'esperar que l'altre passin els cablejats per sota del terra. Hi ha coses de molt sentit com ho parlant d'obres. Heu vist que ja fa dies, setmanes, que han començat per fi les obres de reparació de la xameneia de les cardívols. Sí, sí. Set anys ha costat. Ja costava, eh? Set anys. Només. Només. Jo sempre recordo... Una sensació que fa més. Sí, sí, jo crec que fa més. Algú va contar i em van dir... Fa set anys. Però set anys que van començar... Que van muntar la vestida. Que van muntar la vestida. Però que la idea de fer alguna cosa ve de la prehistòria. Home, jo sempre recordo l'Albert Roma, que era tertulià d'aquesta casa... i que cada dia es queixava d'aquesta xamanella que haurà, al final jo crec que va començar a fer molts moviments, a fer instàncies i a demanar, i a demanar, i finalment jo crec que el van escoltar per passat, l'Albert. Perquè... I d'això fa... Fa molt de temps. Mira, eren les primeres tertúlies que jo feia amb l'Albert Roma. Imagina't. Segur que... Segur que l'Albert des del cel està mirant la Xemeneia, eh? Deu estar content. Deu estar dient, hombre, por fin! Està veient que avança. De la cosa avança. Ara... S'ha d'acabar. S'ha d'acabar. A mi m'agrada que la ciutat estigui presentable i bonica, i dius la plaça Pearson, que arribes a l'estació i te la trobes, però no la veia tan prioritària com altres necessitats urbanístiques que crec que té la ciutat, i no sé el que costarà, no m'he entretingut a mirar-ho, però per mi ja m'estava bé si s'avançava en altres necessitats que jo crec més prioritàries que arrenjar la plaça, que tampoc estava tan malament, vaja. Però el problema no és aquest. El problema és que la plaça Pirson també fa molts anys que el projecte aquest, que d'eleccions municipals està sortint. A canviar. Vull dir que no en parlis si no penses fer-ho. Jo et diria que com a mi, 3 o 4 legislatures sempre surt el tema plaça Pirson. I també tenim en compte una cosa, que aquella plaça quan tu arribes pels ferrocarrils és el primer que veus. Per això et dic. I jo sí que dic que està molt malmesa. Sí, però... Hi ha moltes coses. La plaça Figueres tenia allò d'aigüeta, aquell font d'aigua, i va haver-hi les sequeres, va deixar sense aigua, molt bé, però continua sense aigua, i ara hi ha aigua. Això és deixadesa, perquè fotre una neteja allà i omplir-ho d'aigua no crec que sigui cap cosa de l'altre món ni costi cap barbaritat de calés. És la deixadesa. Igual que la plaça Catalunya. És igual que la plaça Catalunya, igual que tu. A fer gràcia llegim un llibre que no està editat d'un robinent que va acabar els seus dies a Terrassa i va escriure una conya de coses i explica... Era fill del primer mestre que hi va haver a l'escola Ribas i llavors ell explica com va ser la seva arribada i tot això. Una de les coses que comenta és que a la plaça de Pearson hi va haver aquella inauguració tan complicada que hi va haver... intoxicacions i totes coses, i la pedra que havia de servir per posar el monument al Pearson estava enterrada a sota del sortidor. Ara que no hi ha sortidor, ja sabem si tenim la pedra o ja s'ha acabat tota la història. No ho sé. Aquest dia va sortir el tema, també no sé amb qui parlava, i també va sortir el tema de la pedra. A veure si me'n recordo... Parlaven que, bueno, si està a sota el sortidor, ara seria el moment de treure i veure què hi ha. I dius, bueno, qui ho diu que està a sota el sortidor? Jo no ho sé. Jo em refio d'un projecte que es va presentar sobre aquesta plaça, que al final no ha sigut el que s'ha fet, però que pensava utilitzar aquesta pedra per posar un bust del Pearson allà al mig. Ja. I em refio que sabia de què parlaven, vull dir que... Però la pedra, ho dic perquè, com a ànim del comentari del Pep, la pedra serà reconeixible, perquè si no, si envien al becari, igual, el becari diu que hi ha una pedra, l'he treta perquè he vist que no era gaire còmode. I això que no entra una excavadora jo es remengui tot, eh? Si vols posar un bust a sobre d'una pedra, serà una pedra. Una senyora pedra, eh? Sí, sí. Jo, si és que és veritat, jo no hi era. Quines coses. Canviem de tema, parlem d'un altre dels temes de la setmana o pràcticament del mes. En aquest cas, parlem de Junts, que demana que l'arrelament al municipi sigui un dels criteris principals per accedir a un habitatge públic de lloguer. La formació vol obrir aquest debat en una setmana que l'habitatge, ja sabeu, ha estat clau, se n'ha parlat a les sessions de control del Congrés dels Diputats, també al Parlament de Catalunya, i avui hi ha una notícia que diu que el tema de l'habitatge també arriba a Europa, perquè lògicament no és patrimoni exclusiu de Catalunya o de l'estat espanyol. Diu Junts en un comunicat que lamenta que el PSC votés en contra, al Parlament de Catalunya, de la seva proposta per incorporar aquest criteri a la normativa d'habitatge públic. Escoltem Anna Casamian de Junts per Rubí explicant quina és aquesta proposta. Posem sobre la taula la necessitat que l'arrelament al municipi esdevingui un criteri clau en l'accés de l'habitatge públic de lloguer. defensem que les persones amb més de 10 anys d'empadronament a la ciutat, sigui de manera continuada o discontinua, han de tenir prioritat a l'hora d'accedir als pisos públics. Aquest seria el reconeixement de la seva vinculació amb la ciutat, amb Rubí, amb la seva... contribució al municipi, tant sigui social com econòmic. Arrovilla molts veïns i veïnes que fa anys que hi viuen i treballen i paguen impostos, però que veuen com els és impossible accedir a un habitatge públic al seu propi municipi. El criteri de reglament és una qüestió de justícia i de cohesió social. Això és el que deia Castellamián, és la secretària d'Organització. de Junts explicava per què creuen que la reglamenta hauria de ser un dels motius, si no m'equivoco, si s'exigeixen, si es demana un temps d'empadronament a la ciutat. Entre altres coses, estic pensant no només en la gent que acaba d'arribar i que també necessita un pis, sinó en la gent que potser a Rubí es pot permetre el luxe de tenir un pis millor, m'estic explicant. perquè ahir parlàvem que Rubí ha crescut molt en població d'una banda perquè ha vingut gent de fora però també perquè ha vingut gent de ciutats veïnes que potser no podien pagar el preu en la seva ciutat i han vingut a viure aquí perquè era més econòmic. I nosaltres ens n'hem de fer càrrec. Però tampoc això no és un problema. Aquest tema de l'habitatge jo crec que no se l'estudien amb ganes. Jo crec que és més enllà de quatre titulars. Em sembla que no anem massa més enllà. Perquè el tema de l'arrelament em sembla perfecte que la persona que tingui un pis públic tingui una persona que tingui una activitat a Rubí... Molt bé. Però si tu no tens un accés a una vivenda a Rubí, no pots empadronar. I si no estàs empadronat a Rubí, no tindràs accés mai al pis públic. Llavors, que s'ho mirin amb calma, perquè, clar, això és el mateix de sempre. Amb els immigrants i tot això sempre passarà igual. Que hi hagi un criteri, sí. Després hi ha una segona part, que és això que s'haurà de matitzar segons d'això. Aquesta, com te diria, discrecionalitat, a mi em fa una mica de por. Perquè els pisos acabaran sempre... a les mans de qui ells vulguin que acabin. Aquests, els que vinguin i els que se'n vagin. Llavors, crec que la idea pot estar bé, però jo no me l'agafaria amb aquesta radicalitat, perquè això s'ha de matitzar molt. I s'ha de treballar bastant perquè sigui efectiu i perquè valgui la pena. Clar, 10 anys són molts anys. I a més a més de forma continuada, és a dir, en 10 anys un ha pogut marxar a viure a una altra ciutat i tornar a demanar l'accés a aquest pis perquè va néixer aquí. Jo he hagut de marxar per alguna circumstància, això està claríssim, i després tornen... Treballa, pots desplaçar perfectament l'empresa a un altre lloc... Jo també 10 anys ho trobo excessiu. Però bé, com a mínim un vincle amb Rubí i això sí. Sí, amb això estic d'acord. Un vinga, però que ho estudiïm bé. Que no falti allò de la construcció. Agafin l'helicòpia i pega. Que ho estudiïm. I a més a més els casos haurien de ser molt particulars també. Trobo jo que amb això tampoc estem comptes. El que ha comentat la Belén, que venien d'altres poblacions aquí perquè no es podien permetre la seva, però és que això està passant amb el jovent i amb els ciutadans de Rubí, que tampoc poden... Molts marxen a Terrassa perquè potser tenen un lloguer 150-200 euros per sota. A mi m'agarrifa veure... Soc molt aficionada a mirar les ofertes de pisos, de vivendes, no sé per què, una dèria com una altra. Sí, jo crec que això enganxa, no? Perquè el meu home també té necessitat d'anar mirant pisos a l'OMB, encara que sigui a Zimbabue. Que no em cal. Però mires, per exemple, un portal d'aquests famosos de venda i de lloguer, i a Rubí poden haver-hi 14-15 ofertes de lloguer, la majoria desorbitades, i una cosa que està creixent és el lloguer temporal. No accepten un lloguer perpètic. Clar... potser et quedes amb 3 o 4 vivendes dins del portal més important d'oferta. Clar, hi ha molta gent que necessita una vivenda de lloguer i hi ha gent molt desesperada que a mi és que de debò em pregunta molta gent, coneixes algun pis que pugui pagar? No ho sé. L'oferta està, però a part de tot n'hi ha molt poca. N'hi ha molt poca, per això. Abans Rubí era la porta de Sant Cugat i ara és que el propi Rubinec... Per això, perquè potser comparat amb Sant Cugat, moltíssima gent va tirant cap aquí, perquè hi ha moltíssima gent ara de nous habitants de Rubí que venien de Sant Cugat. Per què? Perquè la vivenda aquí és molt més assequible, llavors no això ha de ser normal, no? Era assequible, perquè ara és cert que Terrassa és més econòmica. Però t'ho ha sigut sempre abans, també. Jo tinc gent de la meva època que es compraven les cases a Terrassa perquè deien que està més bé que aquí. Però és curiós, no? Estic parlant de fa anys. El tema de la vivenda, jo per mi, té molts inconvenients i no se'l miren amb carinyo. I els inconvenients que té són els grans fons d'inversió que tenen blocs de pisos sencers i que els polítics d'aquests tipus de temes no els volen tocar. Es passen per sobre, aviam què passa, però no aquí, no. A tot l'Estat, eh? A tot l'Estat i a la resta d'Europa, no ho sé, possiblement també. Vull dir que és un tema que necessita una legislació dràstica, concreta i global. si més no per l'Estat, per tot l'Estat, també ja es faran. Però vull dir que no... No s'ho fan... És difícil de tocar el tema, perquè clar, tu tens un fons de... Per exemple, aquells pisos que va vendre la dona de l'Esnar, la botella, a Madrid, 2.300 pisos, d'una promoció pública, i ho va vendre amb un fons voltor, aquell fons voltor... Vés a vos... Toca-l'ara... diga-li alguna cosa. Llavors, esclar, dius, potser el que no s'havia fet era això, de permetre que un sol inversor, diguéssim, tingui 2.300 pisos en una zona de Madrid. Estàs parlant de la botella. Estàs parlant de la botella. La dificultat està en entendre aquest capítol primer o segon de la Constitució que diu que tothom té dret a l'habitatge. Perquè si tot és qüestió de lliure mercat, no en sortim. Ara, a mi em va semblar veure que el president Illa intentava fer una cosa que suposo que li s'haurà les orelles per tot arreu. És clar, de dir, interrogaria el mercat. Diu, què dius ara? Ah, no ho podrà. Això és pecat. Ah, no ho podrà. Aviam. I jo penso que això sí que al final serà la Unió Europea o serà, jo que sé. Jo juraria que hi ha un moment que és la dignitat de les persones que han d'acabar dient que aquell bé que tens allà és un bé comú i que tu no pots anar pujant el preu cada setmana o cada tres mesos. Això no pot ser, perquè molta part d'aquest problema el fem els particulars, eh? Ja hi ha uns voltors aquests que s'ho mereixen tot, ja. Però també els petits també fem el que podem. Sí, sí. Si pot llogar per 1.200, no lloga per 1.000, eh? Sí, sí. I diuen, però és que cuidado, que s'ha d'anar... Va, potser ho provo, a veure si cola, cola. Sí. Ja, això... Sí, però s'està penalitzant molt aquest tema ara, eh? Ara s'està penalitzat moltíssim. Està legislat i han arribat... Jo sé de gent que els ha arribat multes justament per això. Perquè tots, tots... O sigui, hi ha uns verems, depèn de la zona de la població, els metres quadrats i tot, i d'aquí no pots pressar-te, eh? O sigui, tu tens un pis a lloguer i et donen... Però és que això a mi em sembla bé, però és que a més a més fa 10 anys que ho hem començat a fer. Ja fa temps que s'està fent. I a més a més s'ha de fer a tothom. No els 4 petits que tenen 2 pisos o 3, sinó que el que en té 25 també. El de 25 ja en parlarem. Clar, tu parlaves de fons voltors i de bancs que tenen pisos sal en gros, però no ens oblidem que venim de... la punxada de la bombolla, encara queden pisos de forma particular en una comunitat resulta que hi ha un o dos pisos que són del banc o que són d'un fons voltor, no sé si és el vostre cas, però tenir com a inquilí o com a company de... d'una comunitat de propietaris a un banc, ja us asseguro que és el pitjor que et pot passar. No paga l'escala, no contribueix amb res, Déu-n'hi-do. Si ocupen els és igual. I a més a més, un dels problemes que ens trobem a Rubí, justament, que els pisos aquests que tenen els bancs, Hi ha moltíssims ocupats, però moltíssims, eh? I locals. Per això t'ho dic, si sapéssim realment la quantitat de pisos que hi ha ocupats en el municipi, ens en faríem creus. Bé, doncs igual cal regular-ho, si el pis està buit... i algú necessita un pis d'aquests senyors, els que, no ens oblidem, vam rescatar amb diners públics, doncs igual li podem demanar compte. O l'Estat li pot demanar compte. I em consta que s'està fent, a Rubi, concretament. Jo crec que el meu fill està prou ursa i sé de què va el tema, però s'està fent. I moltíssima gent en vivendes socials actualment que els hi van demanar I van agafant pisos d'aquests, amb lloguers baixos. Clar, hi ha ajuts. El tema d'ocupació, qui el soluciona, Rubí? Quan sabem també que hi ha unes màfies, que són els que s'ocupen, que els mateixos et diuen, vagi vostè allà que a aquests senyors li obriran la porta. I hi ha la màfia contrària, després. Uns quants que són els que van a fer por i a amenaçar perquè els desemargin a condició que paguin. O sigui, d'aquest tema s'ha fet un negoci? Sí. La veritat, eh? I estan ocupant locals que no tenen cap servei. Moltes vegades aquestes problemes ens arriben a partir de legislacions molt estranyes. És a dir, quan hi va haver aquest ajut per salvar tots els bancs, Una de les coses que van fer la majoria de bancs va ser treure de sobre tots els actius bruts que teníem i posar-los en una altra empresa. I ara els tenim tots allà i ningú sap que quan s'anava bé. I el Sareb ja n'ha vengut uns quants, també. Però els calents no els han tornat. Això és una merinda de negros perquè, entre altres coses, les campanyes polítiques s'han de finançar. i s'ha acabat. I qui finança? Fulanito, manganito, els bancs. I llavors aquests bancs no se'ls pot tocar. Perquè, coi, si tu et donen calés, perquè sortís a l'egit i després tu agafes i li fas l'altra banqueta amb el seu projecte, doncs les properes eleccions ja et sentirem parlar. I llavors això, com que està viciat, el sistema està viciat, és molt complicat, s'ha de fer a la tremenda exposant-te a que et diguin de tot, o fins i tot que et fotin fora del govern, o no fer res. Anar marejant la per diu, donant titulars, i la premsa també està tota controlada, amb tots els respectes, la majoria de la premsa. Mejorando lo presente, ¿no? La premsa estatal està tot en consulta. Avui ells feien un model de control. Em sembla que es diu Aitana, aquesta cantant. Ha comprat totes les portades dels diaris de Madrid. Com se fa això, tu? És curiós, eh? Sí, sí, sí. Aquesta noia arribarà allà on vulgui perquè, esclar, tu sobiràs i jo t'empujo perquè hi ha molts calés i què no diré? El que passa és que hi ha molts diners i això no ho pots fer qualsevol, tampoc. No, però... El que té calessis. El que té calessis pot fer de tot. Exacte. El que té calessis. Promoció, suposo que no. Però si aquesta noia... Si els que patrocinen aquesta noia són capaços de fer això, què no farà un voltor d'aquests que vol comprar un edifici? S'atreveix el que sigui, és igual. Bona reflexió, clar. Els mitjans impresos, o sigui, la premsa escrita, la portada és... 20 vegades una pàgina interior, una pàgina interior de la dreta, que són les bones. Que cuesten dineros. Les esquerres són més barates. És curiós, ha passat amb els diaris de Madrid. Deu ser perquè la influència és diferent, perquè aquí no ha passat. Home, impacta veure el Mundo amb una portada de fotografia. Ja, però bé, no? Vull dir, una fotografia d'una cantant que està molt bé, però que vaja, que estan passant més coses al món que... Clar, però mentre parlem de la portada de l'Aitana, no parlem de les coses... No parlem d'una altra cosa, sí, sí. Deuen estar molt contents, també, aquests periodistes que, potser, alguns porten setmanes treballant un tema que apareix a les pàgines interiors, igual avui ningú se'ls mira. Sí, sí, sí, fa gràcia. Però tornem a estar al mateix. Si tu ets una miqueta d'allò que dius, tens una miqueta de sentit comú, una mica d'orgull i dius, no, jo per aquí no passo, A Madrid on vas? Si tots els mitjans de Madrid, tots estan controlats. Tots estan controlats. Els de digitals n'hi ha dos o tres que encara es poden salvar. Però el de més està tot controlat. Llavors dius que aquest nano què ha de fer? Té un criu petit, està pagant una hipoteca. Ara estem demanant solucions a un problema que per mi és bàsic, Constitució, Articlar. Tens dret. Estem demanant solució a un problema a uns polítics, que són els que l'han de resoldre, són ells, que si rasques una mica, ni qui se'n salva de no estar en algun tema o en una trama corrupta. Parlo de les altes cúpules, eh? Sí. No sé ara mateix. I el tema aquest dels fons de la botella, estava posat al fill i tota una sèrie de gent d'aquest partit. No, no, no. És que no passa res, perquè no és una qüestió... Estan involucrats els polítics, estan involucrats els jutges, tot Déu. Aquí hi ha un xiringuito muntat i que estan molt bé i molt còmodes. O sigui que jo enyoro... Portugal és un país que m'encanta, a mi m'agrada moltíssim. Però és que, a més a més, vam fer una transició com Déu mana. S'ha acabat, trenquem i comencem de nou. República i tota la història. I, bueno, tindrà els seus vicis i té els seus defectes, però funcionen. Aquí es parla d'una transició que no ha existit mai, que continua havent-hi els mateixos jutges, o els fills, o els nets dels jutges que hi havia en aquella època, i llavors tot el cotarro es mou en la mateixa direcció. Llavors, a partir d'aquí, clar, 2.300 pisos, o la dona del expresident... Home, com l'hem de tocar, els jutges, com l'hem de tocar... que ja no té sentit, però un jutge no pot ser ni del PP, ni del PSOE, ni de ningú. Un jutge ha de ser una persona neutral. Doncs no. Aquest és el problema. I a partir d'aquí, tot ens va rodat. El problema és de dir, això està molt bé, aquí hem fotut una bona estona al dematí criticant o dient això, però hem solucionat alguna cosa? No. I podem solucionar-ho? Servirà per alguna cosa el que hem dit? Tampoc. Gràcies. Per conscienciar les persones a l'hora de votar... Igual hi ha algú a casa que no s'havia plantejat algunes coses i després d'escoltar-vos se les ha plantejades. Tant de bo, tant de bo. Però vull dir que aquí, això, l'únic que pot servir i hauria de servir és perquè la gent a l'hora de votar, si no té ningú que l'entusiàsmica és molt probable, no té cap partit que l'entusiàsmica pot passar, almenys el que menys ràbia li faci. i que comencem a canviar coses, perquè els que manen sempre ja sabem de quin pal van, ens ho han demostrat, des de la famosa transició. Doncs busquem-ne d'altres, busquem-ne d'altres, i dius, home, és que, esclar, partits petits i tal, es fot un d'això... un puzzle ingovernable. Bueno, bueno, els partits grans sempre diuen que aquestes ruptures d'això són nefastes i tal, perquè a ells no els interessa. Però es pot governar perfectament amb 20 partits petits. Perquè llavors, el que passa és que s'ha d'aplicar el que és la política, que la política és negociar i arribar a acords. I aquí no, aquí volen tindre majories absolutes per dir ordeno i mando i això va així i s'ha acabat. Això és veritat, el que passa és que ens estem acostumant massa, per una banda, pels que manen de governar a través de decret llei, és igual ja, no cal que aprovem pressupost, tirem elles, i per l'altra banda, impedir els pressupostos per qüestions que des de fora semblen de cadires. I, esclar, dius, home, aviam... Això és una altra cosa, també. Sí, home, aviam, els pressupostos fan falta. Si no hi ha pressupost, després no hi ha baixadors, no? El Renfe no funciona. Això, home, sí. Sí, sí. Encara que després hi puguis trobar tots els elements que vulguis per darrere. Si et diuen que te'n donaran 10 i no te'n donen cap, també no cal pressupost per fer això, eh? No. Però ens hem d'habituar a dir, fem possibles les coses. Sí. Hi ha hagut moments, concretament a Catalunya, moments en què s'amenaça, dient, no t'aprovareu pressupost, però tu saps el que estàs dient. Això t'interessa a tu, això que dius tu. Però aquí hi ha 30 coses que interessen a un munt de gent. I potser val més que callis i aguanta. Menjar-se gripaus també és política, eh? Sí, sí, sí. O hem de guanyar sempre aquí. Sí, sí, no, no, és això. No, és que el que deia, és arribar a acords. Negociar i arribar a acords. Aquesta és la feina d'un polític. Em sembla que la Conxita volia afegir alguna cosa i canviem de tema? No només que penso que com a ciutadans ens ho empassem tot. Ens movem poc. El meu pare deia que se'n va un futbolista important del Barça i talla l'AP7. Oh, i tant! I en canvi, et pugen el preu dels transports, et pugen l'IPC. I a caseta, perquè potser tenim molt a perdre. La generació del meu pare no tenia res a perdre, perquè no tenien res. Però potser nosaltres ara tenim el nostre petit patrimoni i no ens movem de casa. Ens hem acomodat, estem acomodats. D'alguna manera vivim en una societat molt acomodada. I els polítics ho saben, saben que no ens mogrem. I la gent jove tampoc es belluga ni es mobilitza, perquè també la vida la tenen relativament fàcil. Millor encara. Comparativament hi ha coses que... Si la gent jove no es mobilitza, ho tenim molt difícil. I el problema és que els de la generació... Però ja n'hi ha, eh? Jo tampoc no voldria carregar el mort a la gent jove. Que hi ha molt joves que... passen de tot, d'acord? Però també n'hi ha que estan conscienciats, eh? I mira les tendències d'una part del jovent, que també fa por, eh? Però a vegades et fan... Ara, per exemple, que tenim aquesta història tan divertida amb el Barça, que se'ls ha acudit agafar d'esponsors aquells del taxi que... Sí, l'Uber. El taxi, però al cap d'un moment el sindicat del taxi fot una vaga, ja... Ho parem tot perquè tenim raó nosaltres. Dius, ai, cony, que no surt per tothom el sol, perquè parlem del que vulguis, però parar de ciutat, perquè a tu no t'agrada, toca tots els nassos. I el curiós del cas és que ahir parlen el bar se'ls ofereix tenir una parada de taxis allà a la Camp Nou per encutxar gent i s'acaba la vaga. Toca dels nassos. Hi ha cap interès de ningú, hi ha interès de la gent que porta el taxi. Els taxistes, el gremi dels taxistes són un lobby molt, molt potent. Molt fort. Ens queden una mica més de 10 minuts i m'agradaria parlar d'aquest tema que anunciàvem a l'inici, aquests crèdits ràpids que l'Agència Catalana de Consum està mirant, observant, i farà... Per una banda, revisarà la publicitat i les ofertes, i també els contractes de 22 empreses que ofereixen aquest tipus de productes de finançament nou, amb establiments presencials i 13 per internet. Què volen trobar? O què creuen que poden trobar? Doncs possibles pràctiques comercials deslleials que puguin resultar enganyoses o abusives. És una informació que avui publica l'ACN, l'Agència Catalana de Notícies, que ha parlat amb el director de consum, amb l'Isidor Garcia, i que diu una frase que segur que us sona. Ningú no dona duros a quatre pessetes, que és una expressió molt popular que l'hauríem de tenir present i des d'aquesta premissa analitzar propostes alternatives, estudiar el que s'ofereix, preguntar, assessorar-se, bé sigui per professionals del sector i per descomptat, i sobretot, ja que prenem aquesta decisió de tirar endavant, també una campanya formativa i de conscienciació dels serveis públics de consum, l'Agència Catalana, l'ASOMICS i els ajuntaments que presten aquests serveis. Doncs sou que ho heu sentit alguna vegada, allò de duros a quatre peixetes. És saludable que la gent tingui informació i que se li pugui donar totes les dades abans de fer aquestes coses. La frase que ha dit, com el que et diré ara, passa sempre. És més bé que anar a peu. Els usurers han fet sempre això. Tota la vida. Això és usura. Et compren la casa... i et fa un préstem i quan tu paguis el préstem et torna a la casa. O no. Llavors aquest és el problema. Però la gent hi cau. Entenc que perquè és gent que està necessitada. Per necessitat. S'aprofita de la situació. Jo conec casos que ho han fet per unes vacances o ho han fet per joies i se n'han trempat perquè a vegades no ho fas massa que se n'assabenti la resta de la família. I clar, quan comencen a pagar quotes venen els problemes i molta gent de la bombolla del 2008 Com que ja no rebien diners per un altre cantó, es van atrapar per aquí per mantenir un cert nivell de vida. Jo és que en conec diversos que estan no atrapats perquè ho van pagant, però quan et diuen el que estan pagant per anar-te'n de creuer, doncs tampoc ho veig normal, que a vegades... Aquesta és l'altra part de la història. Jo aquest tipus d'usura ja el vaig conèixer al Brasil. Al Brasil hi havia el que se'n deien agiotes, que eren gent que deixaven calés, amb uns interessos bestials, sense cap paper ni sense cap cosa, i que sempre hi havia el matón de torno, que si no pagaves te l'enviaven a casa. O sigui, tipus pel·lícula, directament. No, no, això jo he viscut... Eh, fa 60 anys, eh? Déu-n'hi-do. O sigui que no és cap novetat. I això, allà... Tenia una certa lògica, igual que en aquell moment, les botigues, els colmados, que no hi havia grans superfícies, els colmados tenien una caderneta, que és una llibreteta, on anaven apuntant el que anaves comprant i a final de mes, quan cobraven de la feina i tal, anaven i pagaven. Aquesta mena de crèdit sense control ja existia. Fa molts anys. I llavors jo el que vull dir és que com hem permès... Tornem a estar-ho de sempre. Com s'ha permès que aquí arribéssim, en aquest punt, Això fa 60 anys en altres països ja funcionava. I ja sabien en què acabava. En què de tant en tant trobava un tio liquidat en una cantonada, perquè no havia pagat el crèdit o qualsevol cosa. Ja sabien com anava això. I en canvi han anat deixant que es vagi inculcant a la mentalitat de la gent i ara para-ho. Però això és una cosa que funciona des de fa força temps, no? Sí, sí. L'Isida, que s'hi ha dedicat, o sigui que ha treballat a la banca, segur que el coneix. El crèdit fàcil o aquesta cosa. No és res de l'altre món, si es fa bé. No hi ha cap problema. Amb uns interessos raonables. No el 10% al mes, que és el que jo havia viscut. Diu entre el 170 i el 200%. Quan s'estava fent aquesta dicciosa campanya, que a més acabem tots morts del Sabadell i el BBVA. Sí, sí. Una de les coses que el BBVA faria era crèdits ràpids a les empreses de sempre. Perquè hi ha moltes vegades que hi ha molta gent que necessita un crèdit ràpid. I s'ha d'aconseguir una manera de fer-ho bé. Però la banca convencional no ofereix això. A preu de mercat, i passant pel cordó de governs, que et pugui dir, escolta, això està bé, està correcte, ja està. Ara, si comença a haver-hi intervencions rares, i gent que per mig... I per Barcelona es parlava de que algun notari també hi tenia la mà posada, que dius, home, això ja passa a taca d'oli, eh? Potser va més per tipus d'usuari d'una necessitat més baixa, no? Aquestes empreses, no dic noms, però potser no van destinades a grans... Això passa, per exemple, amb els temes de les targetes Visa. Vull dir, si la gent fa pagaments aplaçats, els interessos són bestials. Llavors vull dir, clar, i quanta gent ens va amb necessitat d'això, no? Que potser fan anar a la visa tot el dia, i llavors quan arriben a final de meso, jo això no puc pagar, faig un pagament aplaçat. I els interessos, no ho sé, però em sembla que deuen estar altíssims. Pel que vaig veure una vegada, que vaig estar llegint, més del 20%. Una mica el que deia la Conchita, no? El 2008 jo crec que va bé... una mica... No teníeu aquesta percepció que hi havia gent vivint per sobre de les seves possibilitats? Moltíssima. L'habitatge va ser un problema, però... Ostres, hi havia uns cotxes als carrers, la gent marxava unes vacances... Però bé, la culpa també era dels bancs, eh? Anaven a demanar un crèdit hipotecari i els oferien... Cada dia t'ho estan aixecant per la televisió amb tota mena d'elements. Amb sofàs, amb joies, no sé què. Dos mesos sense pagar i a més a més llavors pagaràs 10 euros durant 30 anys, és igual. Per això és tan important que ens ensenyen a ser crítics. Jo, hi ha uns anuncis que em treuen de polleguera, que són els anuncis de cotxes. Posen 190 euros al mes. Llavors, amb lletra petita, que la feina que tinc per llegir-me-la ja, amb un racó, et posa 6.000 i escaig d'entrada i pago al final 12.000 no sé quants. Diu, però què collo... Així que no deixa ser més un leasing en el qual, quan arriba el final d'això, et diuen, agafa un altre cotxe i continues pagant i tornes a donar l'entrada i tal. Però no donen. com una venda. Llavors, clar, la gent veu 190 al mes, jo això ho puc pagar, el que cobro ho puc pagar, sí, sí. I els 6.000, igual li demanes a la família, als pares, mira els 6.000 de l'entrada, jo parlo de 6 i 12 o 18, perquè és una xifra, però n'hi ha de 20 i de més. Ara funciona molt el leasing i amb aquest sistema tothom va fent. Sí, per això dir... És molt difícil comprar-se un cotxe i pagar-lo. És superdifícil. Em refereixo a si tu vas a una botiga i dius, quant costa aquest cotxe? Tant. I dius, aquí tinc els diners. Et costa més diners? Sí. Tu saps que ara és el que t'anava a dir. Ells et convencen perquè el financís. Perquè guanya la financació. Va ser així. Que no, escolti, que jo vull pagar el compte. La d'Unsia ja ho diu, eh? Aquest cotxe que et preu amb finançament de foralito. Clar. Sí, sí, clar, ja funciona així. Et convencen d'aquell finançament on t'inclouen fins i tot l'assegurança. Sí, sí, sí. Però clar, tu el cotxe... finançat l'estàs pagant potser en 5 anys. Vol dir que l'assegurança del primer any no s'acaba de pagar fins al cap de 5 anys. Què pagues? Un 0,001? Sí, funciona així. I a més et dic que els propis concessionaris de cotxes t'estan posant el... No, que jo vull comprar el cotxe, vull pagar el comptat. Pensa que pagaràs més. M'estàs enredant, no em pagaré més. Jo tinc claríssim que si compro finançat... No, perquè... Te'l pujam de preu. Me'l pujam de preu, clar, per això et dic, però t'estan venint la moto... No, has d'anar amb calculadora, directament. Calculadora... Però bueno, hi ha molta gent que pica. És que m'han dit que així pagarem menys. Perdona, no? A veure, ja és de lògica. Bueno, com els creuers de... La publicitat també potser necessitaria una mena de rasclet. Sí, sí, sí. Aviam... I ara que s'ha posat de moda que et fan un discurs humanitari amb una colla de productes, amb cotxes també, et fan totes reflexions de lo bé que has de viure i lo bé que has de fer i compra't aquest cotxe, creu-me. I és que dius, cony, a veure, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi. Sí, però clar, és que també és una mica la culpa que potser no tenim els consumidors, no? Que no estem al tanto exactament de... A veure, i el que et dic, de pensar que ningú dona dur-los a quatre pessetes. Aquí ja està. Com la caixa tonta comença a insistir, ho té tot guanyat, eh? Clar, però per això et dic... Pots dir el que vulguis, que allò no ho demana. Total. Sempre que no hi hagi un cert control i una certa reglamentació en la caixa tonta, que sembla ser que tampoc interessa a ningú... Hem d'acabar aquí. Perquè tu vols. És l'hora de fer un altre programa. No podem anar bé. Isidre, Conxita, Mariàngels, Pep, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que tingui una bona setmana. Gràcies, igualment. Adéu. Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. Protecció Civil demana precaució aquest dijous perquè s'esperen fortes ratxes de vent que poden superar els 72 quilòmetres per hora pràcticament a tot.