#1087 - Fira del Vi, vaga contra el bullying i cas À Punt

Resum executiu

La tertúlia aborda tres eixos principals: la Fira del Vi de Rubí i el seu impacte social i comunicatiu; la vaga estudiantil contra l’assetjament escolar arran d’un cas a Sevilla i el paper de les xarxes socials; i la polèmica a À Punt per no cobrir una gran manifestació pel primer aniversari de la DANA a València mentre emetia una corrida de toros de 1997. Es tanca amb un apunt sobre la gestió comunicativa de joves esportistes com Lamine Yamal.

Fira del Vi de Rubí: present, arrels i comunicació

Clau local amb projecció externa

• Eix social i cultural de ciutat: retrobada de veïns, “petita festa major” en format proper al celler modernista (Martinell).

• Debat sobre l’espai: mantenir el format petit i de proximitat vs. eixamplar recorregut sense perdre l’epicentre al celler.

• Atracció de públic extern: valorada per uns (turisme i vendes per als cellers), relativitzada per altres que prioritzen el servei a la ciutadania local.

Organització i màrqueting

• Organitza l’equip de Salvador Cot (Va de Vi, premis Binari): exemple de com “vendre-ho bé” és decisiu.

“Vendre-ho bé és clau perquè qualsevol proposta tingui èxit.”

• Reportatge de camp (Patricia Díaz): bona afluència i presència notable de visitants de fora.

Vaga estudiantil i assetjament escolar: xarxes, educació i famílies

Context i detonant

• Convocada una vaga als instituts contra el bullying, amplificada per influencers i TikTok.

• Testimoni de Mossos d’Esquadra (Aina) sobre l’assetjament digital: la complicitat també es produeix amb “likes” i silencis en grups.

“Els altres... poden optar per no dir res o, per exemple, posar likes. Llavors aquests també participen.”

Vies d’acció i prevenció

• Educació continuada i transversal més enllà d’una xerrada puntual. Debat sobre restriccions de mòbils vs. educació digital.

• Referents de la mateixa edat i contingut a xarxes per contrarestar l’assetjament; no demonitzar l’eina, sinó reorientar-la.

• Professorat i centres: detecció de canvis de conducta, aplicació de protocols i actuació proactiva (especialment on passa el fet: escola/pati/aula).

• Famílies: canal de confiança obert i constant, també per als casos en què l’assetjador és “el teu fill”. Necessari afrontar i corregir conductes, no negar-les.

• Entorns segurs alternatius (cau, extraescolars) per infants sense suport familiar sòlid.

• Alertes sobre omissions en centres concertats i la necessitat de prioritzar el benestar de l’alumnat per sobre d’interessos corporatius.

Eines de sensibilització

• Ús de relats audiovisuals que generen empatia: sèries/obres com Invisible, Pubertat o Adolescència per fer visible el dany i canalitzar respostes comunitàries.

À Punt i la DANA: servei públic, credibilitat i politització

El fet i les reaccions

• Durant una manifestació massiva pel primer aniversari de la DANA, À Punt no connecta en directe i emet una corrida de toros (1997).

• Queixa de la plantilla i crítica política i social per la pèrdua de servei públic i la imatge de “desconnexió deliberada”.

Fons del problema

• Canvis a la direcció després de la DANA: dimissió d’Alfred Costa; destitució d’Ivan Esteve (informatius). Sospites d’oferiment a Maribel Vilaplana “a dit” (sopar El Ventorro) pel president Carlos Mazón.

• Risc de desinformació i “guerra cultural” als mitjans públics. Contrast amb TVE, que viu un moment de credibilitat i audiències.

“No es tracta només d’emetre; un mitjà públic és per estar al costat de la gent.”

Bones pràctiques

• Governança per mèrits, projectes professionals i mur de contenció davant ingerències. Servei públic per damunt de sigles.

Joves esportistes i comunicació (cas Lamine Yamal)

• Context: declaracions en entorns d’streaming “distesos” poden esdevenir polèmiques.

• Recomanacions: media training, criteris clars de canals i formats, mentoria del club i portaveus, i aprendre dels errors sense demonitzar l’entorn digital.

Conclusions clau

• Fira del Vi: preservar l’ànima local i la proximitat, potenciant la comunicació i l’atracció equilibrada de visitants.

• Bullying: resposta integral amb educació, famílies, docents i xarxes com a aliades; tolerància zero a la inacció.

• Mitjans públics: la credibilitat es guanya amb servei, immediatesa i independència editorial; la politització visible erosiona la confiança.