#1097 - Confiança en notícies, llenguatge clar i jugada de Junts
Presentació de la tertúlia amb Belén Tierno, Jordi Margarit, Estela Luengo i Xavi Ribas. Es plantegen els tres blocs: desconfiança en les notícies (Digital News Report), reforma administrativa per fer més entenedors 1.500 formularis i, finalment, l’estratègia de Junts i el veto al govern de Sánchez. Obertura de telèfon per a oients.
Dades clau: 70% no confia en les notícies; 40% evita informatius; forta davallada de la premsa escrita i baixa disposició a pagar per digitals. La ràdio lidera en credibilitat. Causes: manca de credibilitat/biàs, efecte negatiu en l’estat d’ànim i saturació informativa. Debat sobre el rol del periodista (més fact-checking), el pes de TikTok com a ‘moviment de masses’, l’escletxa generacional (majors de 64 vs 18–24), la pèrdua de quioscos i el canvi de percepció de la premsa escrita en digital. Es reclamen dades per Catalunya i, idealment, a nivell local (Rubí). Referències a casos emblemàtics (foto falsa de Chávez; fotos reals de Franco intubat).
El Govern anuncia la simplificació de 1.500 formularis i comunicacions; reordenació del portal GenCat per temes i ús d’IA per revisar textos i fer-los planers. Objectiu: reduir errors i temps, i augmentar confiança. Els tertulians demanen equilibri entre rigor jurídic i claredat, amb missatges clau destacats (imports, terminis, resolucions). Es proposa IA per derivar tràmits al departament correcte i es reclama disseny centrat en l’usuari: accessibilitat, tipografies més grans, i suport presencial. Es comenten friccions habituals (signatura digital, cookies, esperes telefòniques, spam) i la necessitat d’una experiència d’usuari coherent entre tècnics, legisladors i comunicadors.
Míriam Nogueres defensa que el veto ja ha generat resultats (desbloqueig de la llei contra la multireincidència) i reclama complir amb Catalunya. Anàlisi del ‘relat’ i del valor dels missatges contundents. Distinció entre tàctica (pressió i visibilitat) i estratègia (beneficis concrets per al país o caiguda del govern). Es preveu que, malgrat el ‘teatre’ polític, els acords seran inevitables per governar, destacant la resiliència de Sánchez en crisis anteriors. Cloenda de la tertúlia amb mirades prudents sobre l’evolució de la legislatura.
Panorama general
Tertúlia de periodistes a Ràdio Rubí centrada en tres blocs: desconfiança creixent en la informació, reforma per fer l’administració més entenedora i l’estratègia comunicativa de Junts després del seu veto al govern Sánchez.
1) Desconfiança i consum informatiu (Digital News Report 2025)
Dades clau i tendències
- 70% dels espanyols no confia en les notícies; 4 de cada 10 eviten informatius.
- Caiguda de la premsa escrita: del 61% al 21% de consum. Només 10% paga per mitjans digitals (vs 18% a la UE).
- Credibilitat per mitjà (Òmnibus, oct.): ràdio 24%, TV 22%, premsa 11%, xarxes 9%.
- L’ICPS recull que el 72% veu les fake news com una amenaça per a la democràcia, per sobre de l’extrema dreta.
Causes principals de la desconnexió
- Manca de credibilitat/biàs dels continguts.
- Impacte negatiu en l’estat d’ànim per excés de notícies negatives.
- Aclaparament informatiu (volum i velocitat).
Responsabilitats i nous hàbits professionals
- El Col·legi de Periodistes i el nou codi deontològic apunten a incorporar fact-checking de forma rutinària.
- Debat sobre el paper de TikTok com a “moviment de masses” i la necessitat de portar-hi contingut rigorós.
- Crida a estriar el gra de la palla i a explicar les fake news de manera proactiva.
"Si tu m’enganyes, jo no he de fer un esforç per tornar a creure en tu... La credibilitat te l’has de tornar a guanyar tu." — Anna Romeu
Generacions, formats i credibilitat
- Biaix generacional: 73% dels majors de 64 s’informen; només 40% entre 18-24.
- Ràdio percebuda com a més creïble; la premsa escrita perd aura en el pas a digital (percepció de canvis/modificacions).
- Anècdotes il·lustratives: foto falsa de Chávez (El País, 2013) vs. fotos reals de Franco intubat; declivi de quioscos; demanda de dades segmentades per Catalunya i localment (Rubí).
2) Reforma administrativa: llenguatge clar, IA i accessibilitat
Què proposa el Govern
- 1.500 formularis i comunicacions redissenyats per ser més entenedors (conseller Albert Dalmau).
- Portal GenCat reorganitzat per temes i no per departaments.
- Ús de intel·ligència artificial per revisar textos i simplificar el llenguatge; més pictogrames i estructures clares.
Per què importa
- Reduir errors i temps perdut del ciutadà.
- Millorar accessibilitat: llenguatge planer, tipografies més grans, atenció a dificultats cognitives.
- Equilibri entre rigor jurídic i claredat: destacar el missatge clau (p. ex. “ajuda concedida”, imports i terminis en negreta).
Friccions habituals i solucions
- Experiències comunes: signatura digital confusa, cookies, atenció telefònica amb llargues esperes, i spam comercial.
- Proposta: emprar IA per dirigir automàticament els tràmits al departament correcte i per simplificar formularis.
- Demanda d’un disseny centrat en l’usuari i formació/servei presencial per a col·lectius vulnerables.
3) Junts i el veto: relat, tàctica i estratègia
El moviment i el missatge
- Míriam Nogueras defensa el veto com a via perquè l’Estat “compleixi” amb Catalunya i presumeix d’un desbloqueig exprés de la llei contra la multireincidència després de l’avís.
- Comunicativament, Junts marca l’agenda amb missatges contundents i fàcilment virals.
Tàctica vs. estratègia
- Tàctica: pressió directa per obtenir concessions immediates i dominar el relat.
- Interrogant estratègic: beneficis tangibles per al país vs. objectiu de tombar el govern? En un context de cicles curts (4 anys), abunden moviments tàctics.
- Consens final previst: malgrat el “teatre” polític, tot apunta a acords inevitables per governar, mentre Sánchez mostra resiliència malgrat crisis prèvies.
Idees clau per emportar-se
- La credibilitat és el capital crític: recuperar-la requereix temps, transparència i verificació.
- L’administració guanya eficàcia i confiança quan parla clar i pensa en l’usuari.
- En política, guanyar el relat és condició necessària, però no suficient: cal definir bé la estratègia i els resultats concrets.

