#1097 - Confiança en notícies, llenguatge clar i jugada de Junts

Panorama general

Tertúlia de periodistes a Ràdio Rubí centrada en tres blocs: desconfiança creixent en la informació, reforma per fer l’administració més entenedora i l’estratègia comunicativa de Junts després del seu veto al govern Sánchez.

1) Desconfiança i consum informatiu (Digital News Report 2025)

Dades clau i tendències

• 70% dels espanyols no confia en les notícies; 4 de cada 10 eviten informatius.
• Caiguda de la premsa escrita: del 61% al 21% de consum. Només 10% paga per mitjans digitals (vs 18% a la UE).
• Credibilitat per mitjà (Òmnibus, oct.): ràdio 24%, TV 22%, premsa 11%, xarxes 9%.
• L’ICPS recull que el 72% veu les fake news com una amenaça per a la democràcia, per sobre de l’extrema dreta.

Causes principals de la desconnexió

• Manca de credibilitat/biàs dels continguts.
• Impacte negatiu en l’estat d’ànim per excés de notícies negatives.
• Aclaparament informatiu (volum i velocitat).

Responsabilitats i nous hàbits professionals

• El Col·legi de Periodistes i el nou codi deontològic apunten a incorporar fact-checking de forma rutinària.
• Debat sobre el paper de TikTok com a “moviment de masses” i la necessitat de portar-hi contingut rigorós.
• Crida a estriar el gra de la palla i a explicar les fake news de manera proactiva.

"Si tu m’enganyes, jo no he de fer un esforç per tornar a creure en tu... La credibilitat te l’has de tornar a guanyar tu." — Anna Romeu

Generacions, formats i credibilitat

• Biaix generacional: 73% dels majors de 64 s’informen; només 40% entre 18-24.
• Ràdio percebuda com a més creïble; la premsa escrita perd aura en el pas a digital (percepció de canvis/modificacions).
• Anècdotes il·lustratives: foto falsa de Chávez (El País, 2013) vs. fotos reals de Franco intubat; declivi de quioscos; demanda de dades segmentades per Catalunya i localment (Rubí).

2) Reforma administrativa: llenguatge clar, IA i accessibilitat

Què proposa el Govern

• 1.500 formularis i comunicacions redissenyats per ser més entenedors (conseller Albert Dalmau).
• Portal GenCat reorganitzat per temes i no per departaments.
• Ús de intel·ligència artificial per revisar textos i simplificar el llenguatge; més pictogrames i estructures clares.

Per què importa

• Reduir errors i temps perdut del ciutadà.
• Millorar accessibilitat: llenguatge planer, tipografies més grans, atenció a dificultats cognitives.
• Equilibri entre rigor jurídic i claredat: destacar el missatge clau (p. ex. “ajuda concedida”, imports i terminis en negreta).

Friccions habituals i solucions

• Experiències comunes: signatura digital confusa, cookies, atenció telefònica amb llargues esperes, i spam comercial.
• Proposta: emprar IA per dirigir automàticament els tràmits al departament correcte i per simplificar formularis.
• Demanda d’un disseny centrat en l’usuari i formació/servei presencial per a col·lectius vulnerables.

3) Junts i el veto: relat, tàctica i estratègia

El moviment i el missatge

• Míriam Nogueras defensa el veto com a via perquè l’Estat “compleixi” amb Catalunya i presumeix d’un desbloqueig exprés de la llei contra la multireincidència després de l’avís.
• Comunicativament, Junts marca l’agenda amb missatges contundents i fàcilment virals.

Tàctica vs. estratègia

• Tàctica: pressió directa per obtenir concessions immediates i dominar el relat.
• Interrogant estratègic: beneficis tangibles per al país vs. objectiu de tombar el govern? En un context de cicles curts (4 anys), abunden moviments tàctics.
• Consens final previst: malgrat el “teatre” polític, tot apunta a acords inevitables per governar, mentre Sánchez mostra resiliència malgrat crisis prèvies.

Idees clau per emportar-se

• La credibilitat és el capital crític: recuperar-la requereix temps, transparència i verificació.
• L’administració guanya eficàcia i confiança quan parla clar i pensa en l’usuari.
• En política, guanyar el relat és condició necessària, però no suficient: cal definir bé la estratègia i els resultats concrets.