#1098 - Llistes d’espera, ajuts socials i estratègia d’IA

Punts clau

• Llistes d’espera sanitàries desbocades als centres de referència de Rubí (Mútua de Terrassa i Hospital de Terrassa), amb incompliments generalitzats dels terminis del CatSalut. Cas extrem: digestologia a Mútua, 424 dies.
• Debat sobre infrafinançament vs. gestió, el pes de l’atenció primària i la necessitat de consens en el model públic/privat, amb demanda de més transparència i d’equitat laboral dins del sistema concertat.
• Nou reglament d’ajuts socials: els ajuts de subsistència deixen de tractar-se com a subvencions per agilitzar l’accés; revisió anual per adaptar criteris a la realitat de Rubí. Debat sobre burocràcia, garanties i la renda bàsica universal.
• Estratègia catalana d’IA (fins 2030): 1.000 M€ per impulsar un núvol públic, cobertura fibra i 5G al 100%, i reduir tràmits un 40%. Enfoc en competitivitat, però es posa l’accent en qualitat de vida i l’impacte real en serveis públics com la sanitat.

Sanitat: llistes d’espera i model

Dades clau i context oficial

• Els dos hospitals de referència incompleixen els terminis del CatSalut per a especialistes (30 dies preferent, 90 dies ordinària), mentre que les quirúrgiques no urgents compleixen perquè el límit és alt (365 dies).
• Mútua de Terrassa: digestòleg, 424 dies; traumatologia, ~5,5 mesos; neurologia, ~3,5 mesos; oftalmologia, 94 dies; urologia, 93 dies. En proves, TAC 56 dies (relativament àgil).
• Hospital de Terrassa: cardiologia >7 mesos, traumatologia ~6 mesos; digestologia (47 dies) i al·lergologia (72 dies) dins termini; altres proves, fins a 272 dies (ressonància/prova d’esforç).
• El col·lectiu ciutadà Reclama Rubí Sanitat confirma que l’espera és el problema més denunciat.
• La consellera alerta de l’envelliment (≥65 anys = 20% població) i demana pressupostos per un pla de xoc:

"No es facin il·lusions. Si no arriben més recursos, no es resoldrà."

Finançament, gestió i primària

• Divergència entre falta de recursos i eficiència en la gestió. Es reclama reforçar l’atenció primària (prevenció, resolució precoç) per descongestionar hospitals.
• Es reconeix millora respecte l’època de retallades, però el repte demogràfic pressionarà el sistema.

Model públic/privat, consens i transparència

• Debat obert sobre el model mixt i la seva inèrcia política. Es veu difícil un consens estable per canvis estructurals per la fragmentació parlamentària i els interessos en joc.
• Es reclamen:
• Més transparència (especialment a Mútua) en dades de gestió i costos.
• Equitat laboral: «mateixa feina, mateixa retribució» dins el sistema concertat, abordant també l’accés per oposició.
• Crida a la coherència ciutadana en l’ús del sistema públic/privat.

Usuari, educació sanitària i recepta social

• Educar en l’ús responsable (evitar urgències per quadres menors) i reforçar la pedagogia (p. ex. ús d’antibiòtics).
• Reconeixement del valor d’atenció relacional (especialment gent gran) i de la recepta social (activitat física, clubs de lectura) per salut física i mental.

"Tenim marge de millora? Millorem-ho. Exigim? Exigim. Però hem de defensar el que tenim."

Ajuts socials: canvi de reglament i agilitat

Què canvia

• Els ajuts bàsics (vestir, allotjament, alimentació) deixen de tractar-se com subvencions per passar a ajuts assistencials: permet tramitar amb més rapidesa i evitar bloquejos (p. ex. deutes amb Hisenda).
• Revisió anual del reglament per adaptar-se a la realitat social de Rubí.

Debat: garanties vs. burocràcia i renda bàsica

• Millorar eficiència i simplificar tràmits sense perdre el caràcter garantista en la gestió de recursos públics.
• Recordatori de colls d’ampolla: Llei de Dependència amb tramitacions lentes; quan intervenen diverses administracions, l’eficiència es ressent.
• Rol dels ajuntaments: necessiten marcs jurídics més clars i unificats per aplicar polítiques socials amb agilitat.
• Mirada a mitjà termini: debat sobre Renda Bàsica Universal per reduir la dependència d’ajuts puntuals.

Intel·ligència artificial: inversions i impacte

Línies d’acció (2030)

• 1.000 M€: 8 eixos, 88 actuacions.
• Núvol públic i infraestructures digitals (+20% d’eficiència operativa).
• Fibra i 5G al 100% del territori (200 M€) per tancar la bretxa digital territorial.
• Reducció de tràmits del 40% i formació de 30.000 treballadors públics.

Debat obert: qualitat de vida i serveis

• Objectius declarats: competitivitat, qualitat de vida i prosperitat. Es demana mesurar l’impacte real en serveis públics (p. ex. reduir llistes d’espera a sanitat) i assegurar que els beneficis arriben a la ciutadania, no només a agents privats.

Ús quotidià i límits

• Experiències d’ús diari: redacció assistida, cerca contextual, suggeriments de contingut.
• Cal criteri humà: l’IA pot errar o gestionar malament grans volums de dades; important validar i formar-se.

Altres

• Obertura amb actualitat local: operatiu dels Mossos per estafes financeres immobiliàries i meteo (arriba l’estiuet de Sant Martí).