La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1103 - Residus, habitatge i sector primari a debat
Presentació de la tertúlia "Rubí al dia" i dels tertulians (Gerard, Sole, Martí i Ània). La conductora avança els tres grans blocs del programa: **gestió de residus i nova deixalleria de proximitat a Rubí**, **habitatge i topalls europeus al lloguer** i **situació del sector primari** (agricultura, ramaderia i pesca). Es recorda també el telèfon obert per a la participació dels oients.
S’explica el nou pressupost del **Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental**, de gairebé **58 milions d’euros** (+14% respecte 2024). Es detallen les inversions principals: ampliació i modernització de la **planta de Can Barba** (orgànica) fins a 60.000 tones anuals, amb un projecte de **48–49 M€** finançat per l’Agència de Residus i fons Next Generation; consolidació del **Centre de Tractament de Residus (CTR)** amb més de 24 M€ d’ingressos; impuls del **programa PRAE** per recollides eficients en municipis petits; i una partida de **70.000 € per sensibilització i educació ambiental**. Es menciona que Rubí tindrà una **nova deixalleria de proximitat o punt zero** l’any vinent, però sense aclarir encara el detall del model.
S’obre el debat sobre el **desconeixement ciutadà** respecte a què són i què fan la **planta de Can Barba** i el **CTR**. Es critica que moltes persones del Vallès ni tan sols sàpiguen que existeixen o per a què serveixen. Els tertulians coincideixen que cal molta més **pedagogia i sensibilització** per part de consells comarcals i ajuntaments, ja que una gran part de la població ni sap que ha de **separar la brossa**. Es remarca que els 70.000 € en educació ambiental són positius però **insuficients** i que caldria invertir-hi bastant més.
Es debat si la gent **no recicla per desconeixement o per falta de voluntat**. Alguns apunten que la majoria ja sap que cal separar però **no ho fa perquè no vol**, prioritzant la comoditat i l’estalvi de temps. Es recorda la importància vital dels **sistemes de recollida, neteja i clavegueram** per a la salut pública i la vida urbana: sense ells, els carrers serien insalubres en pocs dies. S’argumenta que el progrés humà té tant a veure amb la **higiene i la gestió de residus** com amb la industrialització. Es conclou que cal una **sensibilització molt més estratègica** i també convèncer la ciutadania que reciclar **beneficia tothom** i evita escenaris ingovernables.
La Sole explica que molta gent que abans reciclava ara està **“rebotada”** per la pujada de la **taxa de residus / basures** i ho utilitza com a protesta: decideixen no reciclar perquè consideren injust pagar més sense entendre a on van els diners. S’aclareix que no és un **impost** sinó una **taxa** que ha de cobrir **el 100% del cost del servei**, mentre que abans només se’n pagava una part. Es constata que hi ha **molt desconeixement** sobre la diferència entre taxa i impost i sobre el destí real d’aquests diners. Es reclama que la partida de 70.000 € per formació i sensibilització és clarament **insuficient** per fer aquesta pedagogia fiscal i ambiental.
El Gerard planteja que abans de qualificar la situació de preocupant caldria mirar **l’evolució històrica** del reciclatge. Es llegeixen les dades de **recollida selectiva a Rubí** des de 2015 fins al 2023, mostrant una pujada sostinguda des del 28% fins al màxim del 40,3% el 2021, seguida d’un lleuger **estancament i descens** fins al 38,4%. Es debat si les xifres s’han de llegir com a percentatge de **brossa separada** o de **població que recicla**, però s’acorda que el resultat pràctic és el mateix: la situació està **encallada** al voltant del 40%. Es remarquen les dificultats logístiques (pisos petits, espai per als cubells), però també es critica que sovint això s’utilitza com a **excusa** per no reciclar.
Es qüestiona amb força l’**excusa de la manca d’espai** a la cuina per no separar residus, recordant que hi ha solucions d’organització com les que popularitza IKEA, i que es poden repartir cubells per la casa (cuina, celobert, etc.). Martí afirma que si es vol, **sempre es pot**, i que si no es vol, qualsevol excusa serveix. Després, es debat el **cost real de la taxa de residus**: es dona la xifra orientativa d’uns **80–89 € anuals**, és a dir, uns **6,6 € al mes**, molt menys del que es paga per serveis com internet o Netflix. S’insisteix que la neteja i recollida és un **servei essencial** i que al pressupost municipal la partida de residus és una de les **més elevades**. Es recorda que sense aquest servei la ciutat seria insostenible en pocs dies, com es veu quan hi ha vagues d’escombraries.
Es compara la taxa anual de residus amb altres rebuts (*aigua, llum, gas*), que són mensuals o bimensuals i sovint molt més elevats. Es posa en context que el que es paga per residus és relatiu a la dimensió del servei i hi ha qui recalca que, si s’hagués de triar, seria més prescindible un servei com Netflix que no pas la recollida d’escombraries. Es recorda que el contracte de neteja i recollida és un dels **més voluminosos** del pressupost municipal. També es parla de diferències entre municipis (exemple d’un pis a València on no ha pujat l’altre impost d’escombraries) i es veu que part del malestar prové de **comparacions** entre ciutats. Els tertulians insisteixen que cal molta més **pedagogia** perquè la ciutadania entengui que una major recollida selectiva podria, a mitjà termini, **reduir la taxa**.
Es proposa que escoles, casals d’avis i ciutadania en general visitin espais com el **Molí de la Bastida** (on es concentren els camions i equipaments de recollida) per veure físicament la **magnitud de recursos** que requereix el servei: camions, maquinària, personal... Es remarca que això ajudaria a **visualitzar els costos reals**. El Gerard recorda que a primària ja es fan visites a la deixalleria i tallers sobre processos de reciclatge, i la Belén destaca la trajectòria de **“escoles verdes”** i el programa **50/50** d’estalvi energètic a Rubí. Els nens i nenes coneixen bé la importància del reciclatge i de l’estalvi, però encara no són suficientment nombrosos com a adults independents per reflectir-ho en les estadístiques globals de reciclatge del municipi.
Es debat sobre la dificultat de canviar hàbits en alguns col·lectius, com **persones molt grans** que han viscut tota la vida d’una altra manera. Es recorda, però, que abans ja existien pràctiques de "reciclatge" tradicional com **guardar les restes de menjar per als animals**. Es critica que sovint hi ha una pèrdua d’hàbits sostenibles quan es passa de primària a secundària. Cap al final del bloc, el Martí obre el tema de la **reducció dels residus a l’origen**, criticant l’excés d’embolcalls (per exemple, caixes innecessàries en productes quotidians com la pasta de dents, o sobreembalatges en compres online). Es considera que els governs i fabricants han trigat massa a legislar sobre **embalatges innecessaris**, i que això ja no depèn tant de la voluntat ciutadana com de **decisions polítiques i empresarials**.
Es torna al concepte de **deixalleria de proximitat o punt zero** anunciat per Rubí. Els tertulians es pregunten si es tracta d’un **nou punt fix** o d’una **ampliació de la deixalleria mòbil** i constaten que la notícia no ho especifica prou. També es comenta la confusió amb altres termes com **punt Òmnia**, que poden desorientar la ciutadania. Martí destaca que la **terminologia tècnica** hauria de traduir-se a un llenguatge clar. La conductora explica que hi va haver queixes d’una usuària perquè a la deixalleria mòbil no li posaven el **segell per als descomptes**, i aclareix que, després de consultar-ho, sí que **es pot segellar** també a la deixalleria mòbil. Es compromet a investigar millor què implica exactament aquest **nou punt zero** de Rubí.
S’obre el segon gran bloc: **habitatge**. La Belén explica que, per primer cop, la **Comissió Europea** planteja **límits al preu del lloguer i la venda** d’habitatges, adaptats a la realitat de cada país, dins el seu **pla d’habitatge assequible** que s’avança al 16 de desembre. La vicepresidenta Teresa Ribera exposa que es volen establir **mínims i màxims de lloguer i de compra** per facilitar programes de suport més transparents. També es proposa **condicionar les ajudes a la rehabilitació**: si un immoble rep fons públics per reformes, no es podrà posar en el mercat almenys en **20 anys**, per evitar que es faci servir diner públic per **especular** amb segones residències o pujades artificials de preus. Ribera remarca que la UE no té una competència directa sobre habitatge, però pot donar **orientacions i suport** als estats.
Els tertulians valoren la iniciativa europea com un **pas simbòlic important**, tot i augurar que serà **difícil** d’aplicar. Es destaquen diversos punts: • Les constitucions modernes **protegeixen molt fortament la propietat privada**, cosa que limita la capacitat per intervenir preus. • La realitat socioeconòmica dels estats membres és molt dispar (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). • El més probable és que la UE ofereixi un **marc de referència**, i que després cada país apliqui o no mesures concretes segons la seva política interna. Martí posa l’èmfasi en l’**impacte generacional**: les noves generacions tenen moltes dificultats per accedir a un habitatge digne, tant de lloguer com de compra, i els estem deixant una **societat complicada** en aquest aspecte. També critica la distància entre les **promeses polítiques** i el que s’acaba fent quan s’arriba al govern, i apunta que això alimenta el **descrèdit de la política** i la desafecció ciutadana.
El debat es desplaça cap a la **pràctica política**. Martí argumenta que cal jutjar els partits més pels **fets** que per les **promeses**, i denuncia que sovint, fins i tot amb **majories absolutes**, no s’aplica allò que s’havia assegurat que es faria (posant com a exemples temes com la tauromàquia, la monarquia o altres grans debats). Ània respon que la política espanyola actual gairebé **no coneix majories absolutes**, sinó que es basa en **pactes** i aliances complexes que obliguen a **cedir** i matisar programes. Es comenta la dificultat de tirar endavant lleis d’habitatge o altres mesures estructurals quan cal l’acord de diversos partits amb interessos divergents. També es fa referència a iniciatives com una ILP contra la tauromàquia que ni tan sols va arribar a ser discutida per falta de suport en el primer tràmit. El to del debat contraposa una visió més **escèptica** (Martí) amb una de més **explicativa** de les limitacions del sistema (Ània).
La Sole posa el focus en la **gravetat del problema de l’habitatge** per a la ciutadania: moltes persones no poden accedir a una llar digna i acaben en habitacions llogades o compartint pis amb moltes famílies. Reclama que **govern i oposició**, sigui quin sigui el color, es **seiguin plegats** per cercar solucions conjuntes, en lloc de recórrer al Tribunal Constitucional o bloquejar mesures només per càlcul polític. Gerard i Ània destaquen que al sistema actual, amb **molts partits i poques majories**, és difícil que hi hagi una força que pugui aplicar tot el seu programa. Ània compara la situació amb altres països europeus (com Alemanya), on hi ha una tradició de **grans pactes d’estat** sobre temes clau (terrorisme, avortament, etc.), mentre que a Espanya sovint tot es converteix en **motiu de confrontació electoral**. Coincideixen que existeix una cultura política d’**oposició destructiva**, en què la prioritat és desgastar el govern de torn en lloc de prioritzar l’interès general.
Es continua analitzant la **manca de consensos** sobre qüestions fonamentals. Ània recorda que fins i tot en temes com el **terrorisme a Euskadi** o l’**avortament**, que haurien pogut ser objecte de grans pactes, s’han utilitzat més com a **armes partidistes** que com a espais de diàleg. Es remarca que en altres països hi ha més sentit d’"estat" i voluntat de pactar en assumptes bàsics. Sole insisteix que, si els polítics no es posen d’acord en temes crucials com l’habitatge, el país va molt malament, perquè això té efectes directes sobre el **dia a dia dels ciutadans**. El to general és de **frustració** amb la dinàmica política i de reconeixement que, tot i que seria desitjable un gran acord d’habitatge, la realitat actual ho fa difícil.
S’introdueix el **tercer gran bloc** del programa: el **sector primari** (agricultura, ramaderia i pesca). La Belén repassa diversos titulars recents: • Línia d’**agroliquiditat** ampliada fins a **37 M€** per donar suport a la pagesia a través de l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura. • Denúncia d’**Unió de Pagesos** pels retards en la posada en marxa d’una planta d’**aigua regenerada** a Reus. • Problemes greus a la **ramaderia** per malalties com la **dermatosi nodular** i la **grip aviària**. • Els pescadors de la demarcació de Tarragona han exhaurit el **permís anual de pesca** per a l’arrossegament just abans de Nadal, posant en risc la campanya. • Notícia positiva: convocatòria pública per **facilitar l’accés a terres agràries abandonades**, prioritzant dones i joves per recuperar l’activitat i reforçar la **població rural**.
Els tertulians reflexionen sobre la **duresa de viure del sector primari**. Martí afirma que pràcticament dona gràcies de no haver-hi de viure, perquè els agricultors i ramaders pateixen constants dificultats: malalties del bestiar que obliguen a sacrificar animals, restriccions de pesca, incendis, etc. Es destaca que a molts llocs de l’anomenada **“Espanya buidada”** les terres estan **abandonades**, cosa que augmenta la sensació de decadència del sector. En aquest context, la iniciativa de **posar en circulació terres en desús** per arrendament es veu com **molt positiva**, especialment per a joves que vulguin incorporar-s’hi. Es menciona el cas d’un jove de Terrassa que ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquests programes, demostrant que encara hi ha gent urbana disposada a **fer el salt al camp**.
Ània amplia el focus i relaciona el futur del sector primari amb el **model d’ús del territori** i les **energies renovables**. Planteja que cal decidir com es reparteixen els usos entre: • boscos, • conreus i pastures, • grans instal·lacions **fotovoltaiques** i **eòliques**. S’insisteix que si es desmantella el sector primari, el país podria perdre **sobirania alimentària** i dependre encara més de les importacions de menjar. Al mateix temps, si no es despleguen prou renovables, es manté la dependència energètica. Es subratlla també el paper de l’agricultura i la ramaderia en la **prevenció d’incendis**: camps conreats i animals pasturant redueixen la vegetació combustible i ajuden a frenar el foc. Es recorda que l’estiu passat Catalunya va estar relativament menys afectada per incendis que altres regions de l’Estat, però que el risc continua sent molt alt. Es conclou que el sector primari és clau tant per a l’economia com per a la **gestió ambiental i la seguretat**.
La Belén tanca la tertúlia agraint la participació dels tertulians i resumint els "deures" que surten del programa: • **Esbrinar amb precisió** què serà la **deixalleria de proximitat o punt zero** a Rubí i com funcionarà. • **Investigar qui s’emporta el gruix del marge** en el preu final dels aliments dins la cadena del sector primari (productors, intermediaris, distribució). Els tertulians es mostren disposats a continuar aprofundint en aquests temes en futures tertúlies i es desitgen bona setmana abans d’acomiadar-se.
Visió general de l’episodi
Tertúlia a Ràdio Rubí on es debaten tres grans blocs d’actualitat:
- Gestió de residus i reciclatge al Vallès Occidental
- Habitatge i possibles topalls europeus a lloguers i vendes
- Crisi i futur del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca)
L’episodi combina dades, experiències personals i reflexions polítiques, amb èmfasi en la responsabilitat ciutadana, el paper de les administracions i els canvis estructurals necessaris.
1. Gestió de residus i reciclatge al Vallès
1.1. Noves inversions i infraestructures
Punt de partida de la tertúlia: el pressupost del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la nova deixalleria.
- El consorci aprova un pressupost de gairebé 58 M€, un 14% més que el 2024.
- Inversions principals:
- Planta de Can Barba (orgànica): projecte de modernització i ampliació per valor de 48–49 M€, amb finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i fons Next Generation. - Objectiu: duplicar capacitat de tractament d’orgànica de 25.000 a 60.000 tones anuals, i millorar processos de tractament. - Centre de Tractament de Residus (CTR): més de 24 M€ en ingressos previstos i nova licitació del contracte d’explotació.
- Nova deixalleria de proximitat (punt zero) a Rubí prevista per l’any vinent.
- Programa PRAE: suport a sistemes de recollida d’alta eficiència en municipis petits (<50.000 habitants).
- Sensibilització i educació ambiental: partida de 70.000 € per a visites, tallers, compostatge i prevenció del malbaratament alimentari.
Idea clau: Es fan inversions molt importants en infraestructures, però sense canvi d’hàbits ciutadans no s’assoleixen els objectius de reciclatge.
1.2. Què són Can Barba i el CTR? Desconeixement ciutadà
La conductora detecta que molta gent no sap:
- Què és exactament el Centre de Tractament de Residus (CTR).
- Què fa la planta de Can Barba (orgànica) i en què es diferencia del CTR.
Els tertulians coincideixen que:
- Falta pedagogia per part de consell comarcal i ajuntaments.
- Moltes persones ni tan sols tenen clar que han de separar la brossa.
- Instal·lacions com Can Barba sovint es veuen “com una fàbrica més” des de la carretera, sense consciència de la seva funció.
Hi ha acord que els 70.000 € en sensibilització són positius però insuficients, i que caldria multiplicar l’esforç educatiu.
1.3. Dades de reciclatge a Rubí: evolució i estancament
Es comenten les xifres de recollida selectiva a Rubí (percentatge de residus separats):
- 2015: 28%
- 2016: 29–30%
- 2017: 33%
- 2018: 36,9%
- 2019: 38,8%
- 2020: 39%
- 2021: 40,3% (màxim històric)
- 2022: 39,3%
- 2023: 38,4%
Lectura dels tertulians:
- Hi ha hagut una millora sostinguda fins al 2021, però ara hi ha estancament i lleugera baixada.
- Es considera molt preocupant que Rubí estigui al voltant d’un 39–40%, lluny d’altres municipis que superen el 70%.
Punt crític: “Portem dècades fent pedagogia i, tot i així, el percentatge s’ha encallat.”
1.4. Per què la gent no recicla? Ignorància, mandra i protesta
Els tertulians debaten les causes de la baixa separació de residus.
Visió 1 – Falta de coneixement (Martí):
- Molta gent no sap que cal separar, ni com fer-ho.
- És un fracàs de comunicació de les administracions.
Visió 2 – Falta de voluntat (Ània):
- Una gran part de la ciutadania sí sap que ha de reciclar però no vol.
- Excuses habituals:
- Falta d’espai a la cuina. - Molèsties logístiques (quatre cubells, baixar sovint al contenidor...).
- Alguns es deixen portar per bulos com: “al final tot va al mateix lloc”.
Factor de protesta fiscal (Sole):
- Algunes persones han deixat de reciclar en rebuig a la pujada de la taxa de residus / “basures”.
- Sentiment: “Si pago més, que ja s’espavilin ells”.
Resposta pedagògica (Ània i Gerard):
- Es recorda que no és un impost, sinó una taxa: ha de cobrir el 100% del cost del servei.
- Abans el ciutadà pagava aproximadament la meitat del cost; ara es trasllada el cost real.
- Argument clau: si es recicla més, el cost global baixa i la taxa pot abaixar.
- Denuncien que això no s’ha explicat bé i alimenta el rebuig.
1.5. Cost real del servei i percepció ciutadana
Es posa en context el cost real del servei de residus:
- Exemple de taxa individual: uns 80–89 € anuals, és a dir, 6,6 € al mes aproximadament.
- Comparació amb altres despeses:
- Internet, plataformes com Netflix, etc., són molt més cares. - El servei de neteja i recollida és, en canvi, un servei bàsic per a la vida en societat.
- Al pressupost municipal, la recollida i neteja és una de les partides més altes (parlen de “uns quants milions d’euros”).
“Sense el sistema actual de recollida i gestió de residus no podríem viure com vivim ara.”
Es recorda l’exemple de les vagues d’escombraries (Girona, altres ciutats): en pocs dies els carrers es tornen insalubres, amb risc de malalties i impossibilitat de viure amb normalitat.
1.6. Civisme, canvi climàtic i responsabilitat col·lectiva
Reflexions sobre el fons cultural i social del problema:
- Hi ha un problema general de civisme, del qual el reciclatge és una peça més.
- Dificultat per entendre l’impacte global:
- Canvi climàtic, - contaminació per plàstics, - abocadors saturats, - degradació del planeta.
- Es lamenta que una minoria conscient no pot compensar la majoria que no actua.
Es critica també el discurs negacionista del canvi climàtic, que desincentiva el reciclatge sota la idea que “no serveix de res”.
1.7. Excusa de l’espai i exemples quotidians
Sobre la famosa excusa de “no tinc espai per a tants cubells”:
- Alguns tertulians la consideren poc creïble per a la majoria de llars.
- Es recorda que:
- Hi ha solucions molt eficients (exemple IKEA i gestió d’espais petits). - Es poden repartir cubells en diferents zones del pis (cuina, safareig, celobert, etc.).
- Frase contundent:
“Si ho vols, pots. Si no ho vols, qualsevol excusa és bona.”
1.8. Educació ambiental a les escoles i límits
Es destaca la feina feta amb les escoles de Rubí:
- Programes com Escoles Verdes i 50/50 (estalvi energètic i retorn d’una part a la pròpia escola).
- Visites a deixalleries, tallers de reciclatge, campanyes per portar l’esmorzar en envasos reutilitzables (no paper de plata).
Reflexió:
- La canalla ho sap i ho aplica a l’escola.
- Però quan arriben a la secundària i més endavant, es perd part del control i s’afluixa l’hàbit.
- L’esperança és que, quan aquests joves tinguin les seves pròpies llars, es noti un repunt del reciclatge.
1.9. Gent gran, memòria històrica i reciclatge “tradicional”
Sobre la gent gran:
- Dificultat de canviar hàbits en persones molt grans (exemple d’una àvia de 85 anys).
- Alhora, recorden que abans ja es “reciclava” d’una altra manera:
- Les restes de menjar es guardaven per als animals. - Es reutilitzaven molts materials per necessitat econòmica.
Es diferencia entre àvies urbanes i rurals: les segones sovint tenen més incorporada la lògica de no malbaratar.
1.10. Reducció de residus i embolcalls innecessaris
Cap al final del bloc, es posa l’accent no només en reciclar, sinó en reduir:
- Exemples d’embolcalls absurds:
- Pasta de dents amb caixa de cartró externa innecessària. - Enviaments de compres per internet amb múltiples capes d’embalatge.
- Es critica que s’hagi trigat dècades a regular detalls tan evidents.
- Es reclama una acció més decidida de governs i fabricants per reduir envasos.
També es parla breument de càpsules de cafè com a residu molt generat i difícil de gestionar; hi ha qui les reutilitza per fer manualitats, però el volum supera de molt aquestes sortides creatives.
1.11. Deixalleria de proximitat i deixalleria mòbil
S’obre un dubte tècnic sobre què serà exactament la “deixalleria de proximitat o punt zero”:
- No queda clar si serà:
- una instal·lació fixa cèntrica, o - un sistema mòbil (camió de deixalleria mòbil) reforçat.
- Es constata que la terminologia tècnica (punt zero, punt òmnia, etc.) confon la ciutadania.
- Compromís radiofònic: investigar què significa exactament punt zero a Rubí.
Es resol també un dubte pràctic:
- A la deixalleria mòbil es pot segellar el carnet per obtenir els descomptes, igual que a la deixalleria fixa, tot i que hi havia queixes en sentit contrari.
2. Habitatge i topalls europeus a lloguer i venda
2.1. Iniciativa de la Comissió Europea
Segon gran bloc: la crisi d’habitatge i el paper de la Unió Europea.
- Per primer cop, la Comissió Europea planteja límits al preu de venda i lloguer d’habitatge, ajustats a la situació nacional.
- Això s’inclou al pla d’habitatge assequible que s’havia de presentar el 2026 però s’avança al 16 de desembre.
- La vicepresidenta executiva Teresa Ribera explica que:
- Es volen fixar mínims i màxims de lloguer i compra com a orientació. - L’objectiu és dissenyar programes de suport més transparents.
Missatge de fons: l’habitatge es reconeix com una necessitat bàsica que requereix marc comú europeu.
2.2. Condicions per a ajuts a la rehabilitació
La Comissió també proposa condicionar les ajudes a la rehabilitació d’habitatges:
- Si un immoble rep ajuts públics per reformes, no es podrà posar al mercat (lloguer o venda) durant almenys 20 anys.
- Objectiu:
- Evitar que diners públics serveixin per revaloritzar un pis i després especular. - Prioritzar:
- primera residència,
- habitatge social o assequible,
- ús estable i no especulatiu.
Es recorda que habitatge és competència estatal (o subestatal), i que la UE sobretot marca línies i recomana.
2.3. Nous impostos? Debat inconclús
Sobre si arribarà una fiscalitat específica europea per finançar polítiques d’habitatge:
- S’ha parlat en alguns estats membres, però no hi ha consens.
- S’invoca el principi de subsidiarietat: cada país decideix.
- Ribera es compromet a un rol de suport més que no pas d’imposició.
2.4. Reaccions dels tertulians: esperança prudent
Ània i Martí coincideixen en una lectura matisada:
- Positiu:
- La UE reconeix la gravetat de la crisi d’habitatge. - Ofereix un marc polític i ideològic per legitimar mesures que alguns estats vulguin aplicar.
- Limitacions:
- La protecció de la propietat privada a les constitucions fa molt difícil intervenir en preus. - Gran diversitat de realitats entre països (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). - Al final, cada estat farà el que vulgui o pugui.
Es remarca l’impacte generacional:
- Les noves generacions tenen greus dificultats per accedir a una llar, sigui de lloguer o compra.
- Molts joves acaben compartint pis, vivint en habitacions llogades o en situacions de precarietat residencial.
“Els estem deixant un món molt complicat en matèria d’habitatge.”
2.5. Majories, promeses polítiques i descrèdit
A partir de l’habitatge, la tertúlia deriva cap a una reflexió sobre la política:
- Martí insisteix que hi ha molta distància entre el que es promet i el que es fa.
- Això alimenta la desafecció i el descrèdit de la política.
- Reclama mirar més els fets que les paraules:
“No em val el que diuen que faran, sinó el que han fet quan han tingut poder.”
Es distingeix entre:
- Situacions on un govern no pot complir perquè no té majoria.
- Situacions on sí que té majoria suficient i, tot i així, no aplica el que havia promès.
2.6. Pactes, cultura política i oposició destructiva
Ània i Gerard aporten una mirada més estructural sobre la cultura política espanyola:
- Actualment hi ha pocs governs amb majoria absoluta; cal pactar constantment.
- Això obliga a:
- cedir, - buscar acords fràgils, - acceptar que no es pot complir el programa al 100%.
Comparació amb altres països europeus:
- A Alemanya i altres llocs hi ha més tradició de grans pactes d’estat entre forces de centre-dreta i centre-esquerra sobre qüestions clau (terrorisme, avortament, etc.).
- A l’Estat espanyol, en canvi, molts temes centrals s’han utilitzat sempre com a arma de confrontació electoral.
Sole i Ània denuncien una cultura d’oposició destructiva:
- L’objectiu sembla ser fer mal al govern de torn per desgastar-lo electoralment.
- El bé comú i els problemes reals (com l’habitatge) queden en segon pla.
“La política que he vist sempre és aquesta: oposició destructiva, vingui d’on vingui.”
2.7. Crida a grans acords sobre habitatge
Sole fa una crida directa:
- Demana que govern i oposició es seuin plegats per abordar el problema de l’habitatge com una prioritat nacional.
- Insisteix que és un “gran problema per a la ciutadania espanyola” i s’ha d’afrontar remant tots a una.
Els tertulians coincideixen que això seria desitjable, però que la realitat política actual ho fa molt difícil.
3. Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca
3.1. Context general i notícies recents
Tercer bloc de la tertúlia: el sector primari i la seva crisi.
La conductora recorda diversos titulars recents:
- Agroliquiditat: l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura milloren una línia de crèdit i l’amplien fins a 37 M€ per donar suport al sector.
- Unió de Pagesos denuncia retards en la posada en marxa d’una planta d’aigua regenerada a Reus, necessària per al reg.
- Ramaderia afectada per:
- Dermatosi nodular en boví. - Diversos episodis de grip aviària.
- Pesca: a la demarcació de Tarragona, les barques d’arrossegament ja han esgotat el límit anual de dies de pesca abans de Nadal, posant en risc la campanya nadalenca.
3.2. Terra agrària abandonada: nova convocatòria
La notícia considerada més positiva:
- El Departament d’Agricultura obre la primera convocatòria per facilitar l’accés a terres agràries abandonades.
- Es tracta de parcel·les inscrites al registre de terres en desús que es podran arrendar.
- Prioritats:
- Dones. - Joves.
- Objectius:
- Recuperar activitat productiva en finques abandonades. - Reequilibrar població i reforçar el món rural.
Es comenta el cas d’un jove de Terrassa que, sent urbanita, ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquest tipus d’iniciatives.
Idees clau: L’accés a terres en desús pot donar sortida a joves que volen dedicar-se al camp i ajudar a evitar el col·lapse del sector primari.
3.3. Viure del camp: un ofici altament vulnerable
Els tertulians tenen una visió força crítica i empàtica amb el sector:
- Es parla del sector primari com un sector “altament sacrificat”:
- moltes hores de feina, - ingressos sovint molt baixos, - alta exposició a riscos que no controla (plagues, malalties, preus, clima, regulació...).
- Es menciona la idea: “dono gràcies de no haver de viure del camp” per la seva precarietat creixent.
Casos concrets:
- Ramaders obligats a sacrificar bestiar per malalties (dermatosi, grip aviària).
- Pescadors que no poden sortir a la mar per límits reglamentaris de dies de pesca.
3.4. Qui es queda els diners? Cadena de valor opaca
Ània planteja un dubte central sobre els preus dels aliments:
- Els agricultors sovint cobren preus miserables pel seu producte.
- Els transportistes han estat històricament un col·lectiu precaritzat (vagues, talls de frontera...).
- Tot i això, el preu final al supermercat pot ser molt alt.
Pregunta oberta: “A qui estem pagant realment quan comprem el menjar? Qui s’està quedant els beneficis?”
La tertúlia conclou que és un tema pendent d’investigació:
- Es sospita de les grans cadenes de distribució, però sense dades concloents.
- La conductora apunta que serà difícil d’esbrinar, però promet “investigar-ho”.
3.5. Sobirania alimentària i ús del territori
Es lliguen els temes de sector primari i energies renovables:
- El debat sobre com fem servir el territori inclou:
- Boscos. - Camps de cultiu. - Pastures. - Instal·lacions fotovoltaiques i eòliques.
- Risc doble:
- Si abandonem el camp, depenem d’altres països per menjar. - Si no despleguem renovables, depenem d’altres països per l’energia.
Idea de fons: cal un equilibri estratègic per garantir:
- Sobirania alimentària (produir part important del que mengem).
- Sobirania energètica (reduir importacions d’energia fòssil).
3.6. Sector primari i prevenció d’incendis
Es destaca el paper ambiental del sector primari:
- Camps conreats i ramats de pastura contribueixen a:
- controlar la vegetació, - reduir la càrrega de combustible als boscos, - minimitzar el risc i la intensitat dels incendis forestals.
Recorden la temporada d’incendis de l’estiu passat:
- Catalunya va sortir relativament ben parada, però en altres zones d’Espanya hi va haver una onada d’incendis molt greu.
- La pèrdua d’activitat agrària a moltes comarques augmenta el risc estructural d’incendis.
3.7. Valoració final del sector primari
Conclusions implícites dels tertulians:
- El sector primari és essencial, no només per raons econòmiques sinó també ambientals i socials.
- Necessita:
- Polítiques públiques estables i ben finançades. - Preus justos al llarg de tota la cadena. - Rejoveniment del sector (entrada de dones i joves). - Reconèixer el seu paper en la prevenció d’incendis i en el manteniment del paisatge.
La conductora tanca el programa apuntant els dos “deures” periodístics que han sortit:
- Aclarir què és exactament el “punt zero” o deixalleria de proximitat de Rubí.
- Investigar qui s’endú la major part del marge en el preu final dels aliments.
4. Interlocutors principals
- Belén Tierno – Conductora de la tertúlia.
- Gerard Moreno – Tertulià.
- Sole Expósito – Tertuliana.
- Martí Pujol – Tertulià.
- Ània García – Tertuliana.
5. Llista de tags (paraules clau)
- Rubí
- Ràdio Rubí
- tertúlia
- residus
- reciclatge
- deixalleria
- punt zero
- Consorci de Residus del Vallès Occidental
- Can Barba
- CTR
- fracció orgànica
- recollida selectiva
- taxa de residus
- educació ambiental
- civisme
- canvi climàtic
- habitatge
- lloguer
- topall de lloguer
- Comissió Europea
- Teresa Ribera
- especulació immobiliària
- política d’habitatge
- majories parlamentàries
- pactes d’estat
- desafecció política
- sector primari
- agricultura
- ramaderia
- pesca
- dermatosi nodular
- grip aviària
- agroliquiditat
- Unió de Pagesos
- aigua regenerada
- terres agràries abandonades
- sobirania alimentària
- energies renovables
- prevenció d’incendis