La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1105 - Drets dels infants i veu dels joves a Rubí
La conductora presenta la tertúlia especial de "Rubí al dia" pel 20 de novembre, Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. Explica breument la Convenció sobre els Drets de l’Infant i recorda que Rubí és "Ciutat amiga de la infància" (UNICEF). Presenta els sis membres del Consell dels Infants i Joves de Rubí (Gina, Jana, Robert, Kairui, Jerónimo i Martina) i avança que parlaran dels drets dels infants i del funcionament del Consell.
A partir de la primera pregunta, els consellers expliquen què és el Consell de la Infància i l’Adolescència: un espai de reunió periòdica on infants i joves proposen millores per a la ciutat i aquestes es traslladen a l’Ajuntament. Posaran com a exemple concret el procés de triar el nom d’un parc, que finalment es diu "Ferro Parc" gràcies a les propostes del Consell. Comenten altres noms que havien sortit (com Parc sense bandera o Parc màgic) i reflexionen sobre la necessitat d’arribar a acords entre totes les propostes.
Cada infant explica per què li agrada formar part del Consell. S’hi destaquen diverses motivacions: ajudar a millorar Rubí, sentir que contribueixen al poble, fer la ciutat més divertida, viure experiències com activitats i programes de ràdio, representar la pròpia classe i institut, poder dirigir i posar ordre per beneficiar més gent i conèixer nous amics d’altres escoles. Es reforça la idea que el Consell és un espai de participació, responsabilitat i socialització.
La conductora introdueix el tema central: els drets dels infants. Jerónimo menciona el dret a un habitatge digne, que dona peu a repassar alguns dels drets principals recollits a la Convenció: dret a la vida, a tenir un nom i una nacionalitat, a ser cuidats per adults, a la salut, a l’educació, a la no discriminació, a un habitatge digne i al dret a jugar. Es planteja si han treballat aquests drets en les seves reunions i com els perceben en el context actual.
Es posa el focus en el dret a jugar, que els infants consideren molt interessant i lligat a la infància. Es contrasta la seva realitat amb la d’infants en països en guerra (Ucraïna, Palestina) que no poden exercir aquest dret. La Martina introdueix la idea que una vida digna implica també viure en entorns nets i cuidats, sense brutícia ni carrers degradats, enllaçant-ho amb el dret a una vida digna i a espais públics de qualitat.
Es parla del dret a tenir nom i nacionalitat, i de la figura dels "apàtrides" (persones sense nacionalitat). S’explica que, segons la Convenció, els infants no poden ser apàtrides i han de tenir nacionalitat independentment de l’origen o situació migratòria dels pares. Es reforça també el dret a ser cuidats per pares o altres adults: els infants reconeixen que donen per fet tenir menjar, roba i afecte, però la periodista subratlla que no tothom té aquesta sort i que, en aquests casos, l’Estat ha de garantir els drets dels infants.
S’aprofundeix en situacions en què els pares no cuiden correctament dels seus fills. Es planteja que, davant d’això, l’administració té l’obligació de garantir que aquests infants tinguin les mateixes oportunitats que la resta. Això inclou la possibilitat que l’Estat assumeixi la tutela per protegir-los. Es reforça la idea que els drets dels infants són una eina perquè la societat vetlli pels nens i nenes que no reben el suport necessari de les seves famílies.
Es juga a escollir números d’articles de la Convenció per llegir-los i comentar-los. L’article 6 (dret intrínsec a la vida) porta a parlar de la impossibilitat moral i legal de fer mal o abandonar un infant, i del deure de l’Estat de protegir-lo. L’article 14 (llibertat de pensament, consciència i religió) obre un debat sobre la discriminació dins la família o l’entorn per creences religioses o per orientació afectiva/sexual. Jerónimo posa exemples molt clars sobre no poder obligar algú a creure en Déu ni a estimar d’una determinada manera. La Martina explica un cas real d’una companya discriminada per la seva religió i defensa que cadascú pot opinar i creure el que vulgui mentre no faci mal als altres.
A partir dels articles comentats, els infants formulen la seva visió: cadascú té la seva opinió i ningú hauria de canviar una persona per ser com és, sempre que no faci mal a ningú. La conductora posa un exemple extrem per marcar el límit (no és acceptable fer mal físic als altres al·legant que “un és així”), i els joves coincideixen que la llibertat individual ha d’estar sempre acotada per no danyar tercers. Es consolida la idea de llibertat responsable.
Es llegeix l’article 8, que garanteix el dret de l’infant a preservar la identitat (nacionalitat, nom i relacions familiars) i obliga l’Estat a actuar si se’l priva d’aquests elements. Els joves ho entenen com el dret a no ocultar qui ets. Després es tria l’article 3, que estableix que en totes les decisions que afectin infants s’ha de prioritzar el seu interès superior. Es posen exemples de situacions de divorci i violència familiar: els tribunals han de garantir la seguretat de l’infant i, en casos severs, poden limitar o impedir el contacte amb progenitors perillosos, encara que l’infant els tingui estima. Es reflexiona sobre com, abans dels 18 anys, l’Estat pot haver de prendre decisions difícils per protegir-los.
Es llegeix l’article 12, que garanteix el dret dels infants a formar-se un judici propi i expressar-lo lliurement en assumptes que els afecten, tenint en compte l’edat i la maduresa. Això dona peu a un llarg bloc distès on tots expliquen anècdotes d’haver volgut "marxar de casa" de petits després d’una baralla amb els pares (per coses com no menjar galetes abans de sopar). Alguns van arribar fins al replà o fins i tot van planificar anar a casa dels avis, però sempre hi ha una tornada ràpida i certa ironia quan ho recorden. Es posa en relleu com, amb el temps, veuen aquestes reaccions com "tonteries" que formen part del procés de créixer i de posar a prova límits i autoritat.
Es reflexiona sobre la quantitat de "tonteries" que encara els queden per fer, però també sobre com guanyen maduresa. Reconeguen que, si ells decidissin totes les normes, seria un desastre, i que els pares sovint posen límits pel seu bé. Parlen de salut: la idea de sobreviure a base de galetes i croquetes és temptadora però poc saludable. Expliquen rutines com tancar-se hores a l’habitació, menjar, fer deures o ser amb el mòbil, i la sensació d’estranyesa quan surten i sembla que han perdut el sentit del temps. Aquest bloc combina humor amb consciència sobre la necessitat de límits i hàbits saludables.
La conductora recorda que el 20 de novembre també és l’aniversari de la mort de Franco i l’inici del final de la dictadura. Es pregunta als infants si saben qui va ser Franco i què en saben: el descriuen com un dictador lligat a Hitler i Mussolini, i relacionat amb la Guerra Civil. Alguns ho han estudiat a l’escola, d’altres ho han sentit a casa o ho han après a YouTube. Es parla de la repressió (no es podia parlar català en públic), de les dificultats per a les dones per estudiar i fins i tot per fer compres importants sense permís del marit. Es comenten relats familiars de la guerra i la postguerra (besavis emportats, morts, participació a la batalla de l’Ebre). Tot plegat serveix per contrastar la manca de drets en la dictadura amb la situació actual, en què els drets dels infants i les llibertats són reconeguts i protegits.
Es detalla d’on treuen la informació sobre Franco: classes d’història, vídeos en blanc i negre, recursos que els envien els pares, YouTube. Alguns admeten que la història els costa però en veuen la importància. La periodista dona exemples concrets per fer tangible la desigualtat de drets durant el franquisme, sobretot per a les dones, com el cas de no poder comprar una rentadora sense l’autorització del marit, i com això simbolitza una situació de dependència legal i social. Els infants reaccionen amb sorpresa i veuen clar que es tractava d’una injustícia i d’un sistema molt restrictiu de drets.
Es fa un tancament conceptual d’aquesta part històrica, explicitant el contrast: en època de Franco les dones i molts ciutadans no gaudien de drets bàsics, i avui existeixen marcs com la Convenció dels Drets de l’Infant que protegeixen especialment els menors de 18 anys. Es recuperen alguns dels articles comentats (vida, identitat, opinió, no discriminació) per remarcar que el coneixement d’aquests drets és clau per valorar i defensar les llibertats actuals.
En la recta final, es parla específicament de les propostes que han fet al Consell dels Infants. La Gina proposa més carrils bici i per patinets als carrers de la ciutat per millorar la seguretat i evitar conflictes amb cotxes. La Jana vol més jocs i espais d’esbarjo per adolescents, com cinemes, per no haver d’anar a Sabadell. El Robert proposa un petit centre comercial a Rubí amb cinemes, botigues de roba, botigues de videojocs (com Game) i cadenes com Primark, a més de restaurants i llocs de menjar. El Kairui demana més parades de bus i que el transport arribi puntual, ja que molts joves depenen del bus per a les extraescolars. El Jerónimo proposa millorar camps de futbol de carrer com "la jaula" (zona carrer Edison, Rambla, Montessori): reforçar i elevar les tanques per evitar trencaments i pèrdua de pilotes, i tapar un forat per on les pilotes se’n van a una comunitat veïnal on no les retornen, cosa que genera conflictes i interrupcions del joc.
La conversa gira cap a l’accessibilitat i la inclusió. La Martina recupera una proposta ja plantejada en anys anteriors: que els parcs de Rubí tinguin jocs adaptats per a infants amb discapacitat (per exemple, tobogans aptes per a cadires de rodes), de manera que tots els nens i nenes puguin gaudir del dret a jugar. La Jana posa un exemple molt personal: al camp de futbol Olímpic de Can Fatjó hi ha només escales i cap rampa, cosa que impedeix que la seva àvia, que no pot pujar escales, vegi jugar el seu germà; demana que s’hi construeixin rampes. Es remarca també que molts carrers i espais “amagats” no estan adaptats a persones amb discapacitat. Al final, la Martina fa una observació humorística sobre la ciutat: hi ha "massa fleques" (forns de pa) gairebé a cada cantonada, però en canvi troba a faltar botigues específiques de galetes o altres opcions d’oci més variades.
La periodista tanca el programa destacant que les propostes dels infants són molt valuoses i que molts ciutadans segurament comparteixen aquests desitjos. Recorda que aquella mateixa tarda el Consell dels Infants i Joves té una reunió al Saló d’Actes amb motiu del Dia dels Drets dels Infants. Els anima a traslladar totes les idees a l’alcaldessa i es compromet a seguir des de la ràdio l’evolució de les seves propostes i quines s’acaben materialitzant a la ciutat. Agraeix als sis consellers i conselleres la seva feina i la seva participació al programa, posant en valor el seu paper com a representants de la infància i l’adolescència a Rubí.
Resum general
En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí, la Belén Tierno conversa amb sis membres del Consell dels Infants i Joves de Rubí coincidint amb el 20 de novembre, Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. Al llarg del programa es combinen tres grans eixos:
- Explicar què és i què fa el Consell dels Infants i Joves de Rubí.
- Reflexionar, amb exemples quotidians, sobre els drets de la infància segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
- Donar veu als joves perquè exposin propostes per millorar la ciutat i comparteixin la seva mirada sobre la història recent (dictadura franquista) i la vida quotidiana.
La conversa és molt dinàmica, amb intervencions espontànies dels infants, que mostren una gran capacitat de reflexió, sentit crític i ganes de participar en la vida pública de Rubí.
El Consell dels Infants i Joves de Rubí
Què és el Consell?
Els joves expliquen que el Consell de la Infància i l’Adolescència és un espai on:
- Es reuneixen infants i adolescents cada cert temps.
- Parlen de com volen que sigui Rubí i fan propostes de millora.
- Aquestes propostes es traslladen a l’Ajuntament, de manera que la veu dels infants es té en compte en les decisions municipals.
"És una manera que també escoltin els infants i adolescents" (Martina)
Un dels exemples que destaquen és la decisió del nom d’un parc:
- El parc es va acabar dient Ferro Parc, nom sorgit de les propostes dels infants.
- Altres noms finalistes van ser Parc sense bandera i Parc màgic.
- Expliquen que hi havia propostes molt desconnectades del parc (com noms de videojocs), fet que mostra la importància d’arribar a acords i consensos.
Per què els agrada ser consellers i conselleres?
Cadascú expressa motivacions pròpies, però amb fils comuns:
- Sentit de servei i millora de la ciutat:
- "Podem millorar d’alguna forma Rubí amb les idees dels infants i adolescents" (Robert). - "És com que ajudo al poble de Rubí" (Jana).
- Participació i representació:
- La Martina destaca que representa la seva classe i el seu institut (Arabalmès), i que això és una responsabilitat però també divertit.
- Ganes d’ordenar i transformar:
- Jerónimo diu que li agrada dirigir i posar ordre, i que li satisfà fer coses que beneficiïn molta més gent, com quan van intervenir en un parc que estava trencat i amb plagues.
- Dimensió social i d’amistat:
- Kairui subratlla que és una experiència per conèixer gent nova de la mateixa edat i fer nous amics entre escoles diferents.
- Experiència divertida i motivadora:
- La Gina, tot just incorporada, explica que la primera reunió li va semblar divertida i interessant, amb propostes de llocs i idees per la ciutat.
Aquest bloc mostra com el Consell és un espai d’educació cívica pràctica, on els infants aprenen participació, responsabilitat i treball col·lectiu.
Drets dels infants: què són i com es viuen
Introducció als drets de la infància
A partir del Dia Mundial dels Drets dels Infants, es recorda que:
- Espanya ha ratificat la Convenció sobre els Drets de l’Infant des de fa més de 30 anys.
- Els menors de 18 anys són ciutadans de ple dret.
- Rubí és “Ciutat amiga de la infància” (distintiu UNICEF), amb el compromís de salvaguardar els drets dels infants i adolescents.
Es comenta que la Convenció té 54 articles i recull una vintena de drets clau: dret a la vida, a un nom i una nacionalitat, a l’educació, a la salut, a no ser discriminat, a un habitatge digne i al dret a jugar, entre d’altres.
Drets bàsics que els infants identifiquen
Els participants recorden o descobreixen alguns drets fonamentals:
- Dret a l’habitatge digne:
- Jerónimo l’esmenta com un dels principals: els pares han de garantir un lloc segur i en condicions dignes fins als 18 anys. - Connecten aquest dret amb l’actualitat: el preu alt de l’habitatge i les situacions de famílies amb dificultats.
- Dret a l’educació:
- Els infants són conscients que a Espanya anar a l’escola és “normal”, però que no és així a tots els països.
- Dret a la salut i a ser cuidats:
- Es parla de ser atesos, tenir accés a la sanitat i a cures bàsiques.
- Dret a no ser discriminats:
- Especialment per motius de pensament, religió, orientació o identitat.
- Dret a jugar:
- Considerat pels infants com un dret “molt interessant i molt divertit”, especialment important en la infància. - Es contrasta amb la realitat de països en guerra, com Ucraïna o Palestina, on molts infants no poden exercir aquest dret.
- Dret a viure en un entorn digne i net:
- La Martina introdueix el tema de tenir carrers nets i espais dignes, relacionant-ho amb una vida digna.
Identitat, família i protecció
La conversa es fa més profunda quan la periodista llegeix diversos articles concrets de la Convenció i els comenten junts.
Article 6 – Dret intrínsec a la vida
"Los Estados reconocen que todo niño tiene el derecho intrínseco a la vida."
- Interpreten que no es pot maltractar, abandonar o matar un infant, i que si això passa l’Estat ha d’actuar per protegir-lo.
Article 8 – Dret a preservar la identitat
- Protegeix la nacionalitat, el nom i les relacions familiars.
- Si es priva un nen de la seva identitat de manera il·legal, l’Estat ha de donar assistència i protecció.
- Els infants ho tradueixen així:
"Ets tu com a persona, no pots ocultar el que ets."
Article 3 – Interès superior del nen
En totes les qüestions que afecten els nens [...] una consideració primordial ha de ser atendre l'interès superior del nen.
- Significa que tota decisió de tribunals, administracions o institucions ha de prioritzar el benestar del menor.
- Ho vinculen a casos reals:
- Divorcis conflictius, situacions de violència a casa, tutela de menors. - Debaten si, en casos molt greus, s’ha de separar el nen encara que ell vulgui veure aquell pare o mare, i com l’Estat ha de protegir-lo per sobre de tot.
Article 12–14 – Opinió, pensament, consciència i religió
- Article 12: dret a formar-se un judici propi i expressar-lo lliurement en assumptes que afecten l’infant.
- Riuen amb records d’infància (voler “marxar de casa” amb 6 anys per un conflicte trivial), i veuen com la maduresa influeix en les decisions.
- Article 14: dret a la llibertat de pensament, consciència i religió.
- Ningú pot obligar-te a creure o deixar de creure en una religió, ni discriminar-te per pensar diferent. - Ho apliquen també a la llibertat d’estimar qui vulguis:
"Si arribes a casa i dius ‘m’ha agradat un noi’, els teus pares no et poden insultar ni fer-te fora."
- La Martina posa l’exemple d’una companya d’institut que creu en un altre Déu i rep comentaris; ella defensa que cadascú pot opinar i creure el que vulgui, mentre no faci mal als altres.
Qui cuida quan la família no pot o no vol?
Es reflexiona sobre el dret a ser cuidats pels pares o per adults:
- Reconeguen que ells són afortunats, perquè tenen famílies que els donen menjar, roba i, sobretot, amor.
- Parlen també de casos en què els pares no cuiden bé dels fills:
- Llavors, la societat i l’administració tenen l’obligació de garantir els drets dels infants, per exemple, amb sistemes de tutela.
Aquest bloc mostra una comprensió sorprenentment madura de com els drets no són només teòrics, sinó mecanismes concrets de protecció.
Vida quotidiana, conflictes i aprenentatges
“M’agafo la porta i me’n vaig de casa”: humor i creixement
En parlar del dret a opinar i ser escoltat, apareixen records compartits:
- Gairebé tots expliquen que, de petits, alguna vegada han intentat “independitzar-se” després d’una baralla amb els pares:
- Preparar una bossa, obrir la porta, arribar al replà, anar fins a l’ascensor… i tornar passats pocs segons o minuts. - Pensar a anar a viure amb els avis, on hi hauria menys normes i més macarrons.
- La Martina relata amb humor que la seva mare li va recordar que moltes coses que volia endur-se eren de la mare, no seves.
- Amb la distància del temps, qualifiquen aquestes accions de “tonteries” pròpies de ser més petits, però també veuen que són experiències que els han fet madurar.
Normes, límits i salut
La conversa deriva cap a:
- El paper de les famílies: els pares posen límits “pel nostre bé”; si els infants decidissin tot, diuen, seria “un desastre”.
- L’alimentació i la salut:
- Bromejen amb la idea de sobreviure només a base de galetes i croquetes, tot i reconèixer que no seria saludable. - Expliquen escenes típiques d’adolescents tancats a l’habitació moltes hores, menjant i desconnectant, i la sensació estranya quan surten i sembla que el temps “s’ha anat”.
En conjunt, aquest bloc combina humor, quotidianitat i reflexió sobre com es creix i es negocien els límits a casa.
Mirada infantil sobre la dictadura franquista
Qui era Franco i per què importa el 20 de novembre?
La periodista recorda que el 20 de novembre també és la data de la mort de Franco, el dictador que va governar Espanya durant gairebé 40 anys.
- Es planteja la coincidència simbòlica: el mateix dia s’associa al final d’una dictadura i a la celebració dels drets dels infants.
- Els joves mostren que tenen nocions bàsiques d’història:
- Saben que Franco va ser un dictador. - Que estava aliat o alineat amb Hitler i Mussolini. - Que va haver-hi una Guerra Civil prèvia a la dictadura.
Què saben i d’on ho han après?
Les fonts del seu coneixement són diverses:
- Escola: alguns ho han estudiat a primer d’ESO.
- Família: avis que expliquen records de la guerra i la postguerra.
- Internet i YouTube: en el cas del Kairui, que va descobrir qui era Franco en vídeos trobats navegant per Google/YouTube.
Històries familiars i memòria
S’expliquen casos personals que connecten amb la memòria històrica:
- La Jana explica que els pares de la seva àvia (els seus rebesavis) van ser emportats de casa i no van tornar, deixant dues filles petites que van anar a viure amb una germana gran ja casada.
- Un altre conseller explica que el seu besavi va sobreviure a la Batalla de l’Ebre i que existeix un monument amb els noms dels caiguts, que el seu avi li vol ensenyar.
Drets i dictadura: contrastos
A partir d’aquí, es comparen els drets actuals amb les restriccions de la dictadura:
- Prohibició de parlar català en públic.
- Discriminació de les dones:
- Gran dificultat per estudiar a la universitat. - Exemples concrets: una dona no podia comprar una rentadora sense el permís escrit del marit.
"Les dones necessitaven l’autorització del seu home per fer coses tan bàsiques com comprar una rentadora."
Els infants reaccionen amb incredulitat i veuen clarament la injustícia i el masclisme estructural d’aquella època.
Aquest bloc enllaça la història amb la idea central del programa: avui existeixen drets que protegeixen infants i adults, i saber d’on venim ajuda a valorar-los i defensar-los.
Propostes dels infants per millorar Rubí
A la part final, la tertúlia es centra en els desitjos i propostes concretes que els consellers han portat al Consell dels Infants.
Mobilitat i espai públic
- Més carrils bici i per a patinets (Gina):
- Per evitar que bicicletes i patinets vagin per la calçada barrejats amb cotxes. - Més seguretat i ordre als carrers.
- Més parades de bus i puntualitat (Kairui):
- Molts joves fan servir el bus per anar a extraescolars i activitats. - Necessiten un transport públic més fiable i accessible.
Oci juvenil i espais per adolescents
Les adolescents coincideixen que a Rubí falten espais específics per a joves:
- Més jocs i activitats d’esbarjo per adolescents (Jana):
- Per no haver de desplaçar-se a ciutats properes (Sabadell, etc.) per anar al cinema.
- Proposta d’un centre comercial petit (Robert):
- Amb cinemes, botigues de roba, botigues de videojocs (game), llocs per menjar (hamburgueseries, llocs de galetes, etc.). - S’esmenten noms concrets com Primark o Game com a referents de botigues que agraden als joves.
Aquestes idees mostren una necessitat clara: tenir a Rubí espais d’oci i trobada pensats per a adolescents, com existeix per a infants (parcs) i gent gran (casino).
Instal·lacions esportives i convivència
Hi ha diverses propostes relacionades amb l’esport i l’accessibilitat:
- Millorar camps esportius de carrer (Jerónimo):
- Exemple de “la jaula” (carrer Edison, costat de la Rambla i Ferrocarrils): - Les tanques es trenquen sovint per la força dels xuts. - Això provoca un “efecte papallona”: s’espatlla la xarxa, fugen pilotes i bambes, s’ha de tancar el camp per arreglar-lo, i el cicle es repeteix constantment. - Proposta: elevar i reforçar les tanques per evitar trencaments i molèsties als veïns.
- Eliminar forats cap a comunitats veïnes:
- Hi ha un forat per on les pilotes salten a una finca on, segons expliquen, els veïns no tornen les pilotes. - Proposen tancar aquest forat per evitar conflictes.
- Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda:
- La Martina proposa que als parcs hi hagi jocs adaptats a infants amb discapacitat (tobogans i elements accessibles per a cadires de rodes). - La Jana demana rampes al camp de futbol Olímpic de Can Fatjó, perquè la seva àvia, que no pot pujar escales, pugui anar a veure jugar el seu germà.
Aquestes idees parteixen d’experiències molt concretes i posen el focus en una ciutat més inclusiva, segura i pensada per a tothom.
Igualtat i inclusió als espais de joc
Les propostes sobre parcs i espais públics es llegeixen a la llum dels drets:
- Tots els infants tenen dret a jugar, sense exclusions.
- Adaptar parcs, carrers i equipaments és una manera pràctica de fer realitat els drets (no discriminació, vida digna, joc, accessibilitat).
Mirada final i continuïtat
El programa es tanca recordant que:
- El Consell dels Infants i Joves és una eina real perquè els infants:
- Expressin opinions. - Participin en decisions. - Formulin propostes que poden materialitzar-se a la ciutat (com el nom de Ferro Parc o futures millores urbanes).
- Aquell mateix 20 de novembre a la tarda tenen una nova reunió al Saló d’Actes de l’Ajuntament per seguir treballant.
La conductora anima els consellers a traslladar totes aquestes idees a l’alcaldessa i es compromet a seguir de prop des de la ràdio les propostes i avenços del Consell.
Els infants hi apareixen com a protagonistes, conscients dels seus drets i de la seva capacitat de canviar i millorar Rubí, amb una combinació de lucidesa, humor i sentit col·lectiu.