La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1106 - Judicis, memòria històrica i cultura popular
S’introdueix el cas del **judici contra quatre joves** (un d’ells rubinenc, Pau Major) acusats arran de la manifestació del 26 de febrer de 2021 pel suport a **Pablo Hasél**. El judici, previst feia una setmana, s’ha **ajornat** perquè només s’havien citat els testimonis de l’acusació i no els de la defensa, cosa que es percep com una **irregularitat greu**. Es recupera part de l’entrevista amb Pau Major emesa abans a la ràdio.
A partir de les paraules de Pau Major, s’analitza com la **por a ser encausat o empresonat** condiciona inconscientment la participació en **protestes i militància**. S’insisteix en la idea d’"un pas en fals" que pot atrapar un jove durant anys en un procediment judicial. Es debat si ell mateix **tornaria a actuar igual** sabent el que ha vingut després, i es relaciona el cas amb la protestes contra l’empresonament de **Pablo Hasél** per les seves lletres contra la Corona i el delicte d’"inviolabilitat del rei".
La tertúlia deriva cap a la **comparació històrica**: es contrasta l’actualitat amb el **franquisme**, remarcant que llavors la repressió policial era pròpia d’un **règim totalitari**. Es critica que alguns joves actuals **no percebin la dictadura com tan negativa** i que hi hagi una tendència a menystenir la lluita que va fer possible la democràcia actual. Es planteja la necessitat que els joves entenguin que la **llibertat de manifestar-se i d’expressar-se** és un bé guanyat a pols i fràgil.
Es parla d’una **rebifalla del feixisme**, que avui es manifesta més per la via **judicial** que per la militar. Es constata que del franquisme i del feixisme **se n’ha parlat poc** en l’esfera pública i educativa, i això fa que se’n desconeguin els perills. Es reivindica que la **democràcia s’ha de cuidar cada dia** i que l’oblit del passat pot portar a repetir-lo.
S’introdueix una notícia de Ràdio Rubí sobre com s’explica el **franquisme a les escoles**, i se sent l’opinió de l’historiador i professor **Héctor Rodríguez** (Institut Doctor Montblanc). Explica que els **canvis curriculars** posen l’accent en els *valors democràtics* més que en els fets del franquisme, i que **cap norma obliga** formalment a explicar Guerra Civil i franquisme a 4t d’ESO. Tot i això, molts departaments d’Història mantenen com a objectiu **arribar a explicar aquests períodes** per donar base històrica a l’opinió dels joves.
Es comenta que, segons l’experiència de Ràdio Rubí, molts joves **no coneixen ni dates ni durada** del franquisme ni de la mort de Franco. A Instagram hi ha una enquesta on gairebé ningú encerta aquestes dades, si bé molts defineixen el règim com a **totalitari**. S’esmenta que hi ha joves que arriben a dir que seria bo un **règim dictatorial** per donar més autoritat a qui governa, fet que alarma sobretot perquè ho expressen **noies**, les mateixes que perdrien molts drets en una dictadura.
Es parla de com a moltes cases **no s’ha explicat prou el franquisme** i de com això contrasta amb famílies que sí que en parlen intensament. Es menciona un programa especial on historiadors locals van desmuntar mites com que **Franco va inventar la Seguretat Social** o que és el responsable de tots els **pantans**. També es comenten dades menys conegudes, com el fet que el règim **va fer fusellar comandaments de la Guàrdia Civil** fidels a la República o el rol de forces estrangeres i d’interessos econòmics en el bàndol sublevat.
S’assenyala que abans el que deia el **mestre** o el **llibre de text** es considerava gairebé *la veritat*. Ara aquesta autoritat competeix amb **relats a xarxes socials**, que sovint tenen el mateix pes en l’opinió dels joves. Es critica la pèrdua de **credibilitat de les fonts acadèmiques** i el pes de la desinformació. També es mencionen episodis foscos poc divulgats (com el cas del **germà de Franco**), que difícilment s’arriben a conèixer si no hi ha un treball pedagògic i divulgatiu continuat.
S’incorpora a la tertúlia **Francesc Hinojosa**. Es resumeix el fil de conversa: s’havia començat parlant de **Pau Major** i la repressió actual, i això ha portat al debat sobre el **Vintena** i el franquisme, destacant les similituds en la **por a la policia i a la repressió** malgrat les diferències entre règims.
Es critica que només recentment s’hagi iniciat el procés per **il·legalitzar la Fundació Francisco Franco**, que exalta la figura del dictador i rep **finançament públic**. Es considera que s’hi arriba molt tard. També es valora el pas d’**exhumar Franco del Valle de los Caídos** com una decisió necessària, tot i que durant anys cap govern no s’havia atrevit per por a les conseqüències polítiques. S’insisteix que el **silenci i la por a “trepitjar ulls de poll”** han permès perllongar mites i relativització del franquisme.
Es fa una crida a **aprendre a consumir críticament** els mitjans de comunicació i distingir entre **informació rigorosa** i *pseudomitjans* d’opinió. Es recorda com durant el franquisme la gent havia après a **llegir entre línies** a causa de la censura, i es contrasta amb l’actualitat, on molts **es creuen tot el que veuen** a xarxes. Es destaca el paper dels mitjans que fan fact-checking i pedagogia per **desemmascarar notícies manipulades**.
Es matisa que hi ha **joves ben informats** que diferencien entre informació històrica i interpretacions partidistes. No obstant això, es detecta un **repunt del suport a idees autoritàries** entre una minoria creixent. També es menciona que la **gent gran** que va viure el franquisme a vegades també cau en la desinformació. S’evoca el **25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch** per ETA, com a recordatori d’una altra forma de violència política recent i de com sovint es triga a elaborar-ne la memòria.
Es reivindica la necessitat de **canviar el relat**: no parlar de la Guerra Civil com d’un enfrontament simètric entre "dos bàndols", sinó com el resultat d’un **cop d’estat feixista** contra un govern legítim. S’explica que la guerra va ser en bona part una **guerra del poble contra exèrcits professionals i estrangers** (alemanys, italians, tropes d’Àfrica) finançats per la burgesia i la banca. Es remarca que el règim franquista va mantenir una **repressió brutal fins al 1975**, amb execucions fins pocs dies abans de la mort de Franco, i que l’objectiu era fer una autèntica **“neteja” política i social**.
S’aprofundeix en el fet que el **pitjor del franquisme** va ser la **postguerra**, amb dècades d’afusellaments i persecució. Es recorda que l’única ajuda estatal clara a la **República** va ser la de la **Unió Soviètica**, tot i les seves pròpies mancances i interessos, mentre que els països democràtics europeus van mantenir una política de **“no intervenció”**. Es destaca que bona part de l’ajuda soviètica **ni tan sols va arribar** per les traves a les fronteres. Es fa un paral·lel amb conflictes actuals, com el d’Ucraïna, on les ajudes també tenen **contraprestacions a llarg termini**.
Es cita amb humor la frase *"Con Franco se vivía a lo mejor"* (joc de paraules amb "mejor"), per remarcar que sota la dictadura **podies viure o no**. Això serveix de tancament del bloc sobre franquisme i de transició. Després, la moderadora proposa **canviar de tema**, tot i que seguiran parlant de judicis, per abordar ara el cas **del fiscal general de l’Estat**.
S’explica que s’ha produït un **fet inèdit**: la **inhabilitació del fiscal general de l’Estat, García Ortiz**, acusat d’haver filtrat dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Es recullen declaracions de **Félix Bolaños**, que diu que el govern **respecta però no comparteix** la sentència i defensa la innocència del fiscal. Els tertulians debaten la **manca de proves sòlides** i critiquen que el Tribunal Suprem hagi fet un **gir de 180° en la seva pròpia jurisprudència** sobre la presumpció d’innocència, basant-se sobretot en un **informe de la UCO** que interpreten com una **opinió, no com un fet provat**. Es destaca el paper dels **periodistes que coneixen la font real** de la filtració i que, per protegir-la, no la revelen, tot i que això pugui comportar la condemna d’una altra persona.
Es defensa que l’objectiu del procés no era tant aclarir els fets com **fer caure el fiscal general** i, de retruc, **castigar el govern**. Es creu que el cas acabarà al **Tribunal Constitucional**, que probablement revertirà la sentència per vulneració de drets fonamentals, però això arribarà tard: el **dany personal i polític** ja estarà fet. Es comenta també la **indemnització** concedida a la parella d’Ayuso (10.000 € en lloc dels 100.000 sol·licitats) i la no imposició de penes de presó, fet que es qualifica de "recotxineo" simbòlic.
Es reflexiona sobre el **descrèdit generalitzat** que casos com aquest generen envers la **justícia i la política**. Es menciona que alguns joves recriminen als adults el "món" que els han deixat, on costa **creure en les institucions**. Es recorden les paraules de Feijóo, que torna a demanar **dimissió de Sánchez i eleccions**, una demanda recurrent. Es denuncia que la dreta política ha treballat durant anys, especialment sota **Aznar**, per **situar perfils afins** a la cúpula judicial, fet que condiciona fortament les decisions dels alts tribunals.
Es fa una crítica a com el **PP** nega la possibilitat de **pactar amb forces legals** com Esquerra, Bildu o Podemos, tot i ser partits representats al Congrés. Es considera que això implica **deslegitimar milions de votants** i restringir la democràcia. Alhora, es fa autocrítica sobre l’**esquerra**, especialment el **PSOE**, acusat de fer una **oposició massa tova** quan no governa i de no plantar cara amb prou fermesa. Es parla de la dificultat de gestionar la pluralitat interna de l’esquerra en contrast amb la **disciplina de la dreta**.
Es posa sobre la taula la necessitat de **reformar la llei electoral** perquè sigui més **proporcional** i representativa. Es critica que el sistema per províncies sobrerrepresenta territoris poc poblats. Es recorden esforços com els de la rubinenca **Marta Ribes** per impulsar una reforma sense èxit, a causa dels **interessos polítics**. També es qüestiona el model de **comunitats autònomes** sorgit del "cafè per a tothom" i com s’aconsegueix realment la **igualtat en sanitat i educació** entre territoris amb competències transferides.
Es debaten les **diferències entre comunitats autònomes** en àmbits com l’educació i les taxes. S’exposen casos de famílies que envien els fills a estudiar a altres comunitats, com **Andalusia**, on la matrícula universitària pot costar uns **800 €**, molt menys que a Catalunya. També es comenta el fenomen de canviar de comunitat per **treure’s el carnet de conduir** perquè és més barat i, segons es creu, més fàcil. Es qüestiona si això respon a una **mala gestió local** o a un **model de finançament injust**, on alguns territoris subvencionen serveis amb diners que **no han generat**.
Abans de canviar de registre, es mencionen breument dos casos de **gran impacte mediàtic**: l’inici a Madrid del **judici a Jordi Pujol i família** per diversos delictes de corrupció, i la citació per part del Tribunal Suprem de **José Luis Ábalos i Coldo García** el 27 de novembre per revisar si se’ls envia a presó en el marc del conegut com a *cas Koldo*. Es constata la dificultat de trobar una "notícia alegre" enmig de tants casos judicials.
Es canvia de registre cap a una notícia més amable: es celebren **15 anys** de la declaració dels **castells** com a **Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat** per la UNESCO. Es donen xifres de creixement en l’última dècada: **50% més de castells descarregats** i quatre vegades més **castells de gamma extra**. Alguns tertulians admeten que els castells els **fan patir** i que no són especialment aficionats, però coincideixen que és una **gran notícia** per a la cultura catalana.
Es parla de la **necessitat de participar** en activitats culturals i de voluntariat (castellers, gegants, entitats diverses) per **trencar l’aïllament individual**. Es constata que moltes entitats es queixen de la **manca de gent jove** per garantir el relleu generacional. Abans el **voluntariat** era molt valorat; ara, sobretot entre alguns sectors joves, pot ser motiu de **burla**. Es remarca la dificultat de fer entendre que hi ha qui treballa **sense cobrar** per al bé comú.
S’esmenta que, per currículum, a 3r o 4t d’ESO l’alumnat ha de fer **servei comunitari o voluntariat**, i molts instituts col·laboren amb entitats. Tot i així, costa que alguns joves s’hi impliquin més enllà del mínim obligatori per raons de **prestigi social**: ser "gegant" o "casteller" pot ser vist com a poc modern o poc atractiu. Es comenta que és possible incorporar-se a colles **fins i tot amb 60 anys**, almenys a la pinya, sempre que es tingui una salut mínima, posant èmfasi en el caràcter **inclusiu** de moltes d’aquestes activitats.
Es subratlla que, en pobles petits, la **trobada de gegants** és un dels moments més importants de l’any i que hi participa **tot el poble**. En canvi, en zones metropolitanes la **manca de participació** es fa més evident. Es remarca que moltes expressions de cultura popular **no surten als grans mitjans** ni tenen gaire presència a xarxes, cosa que dificulta que la gent jove les conegui o les valori. Malgrat això, les colles es mostren obertes a qualsevol persona, vingui d’on vingui.
Es debat sobre com **l’augment de la diversitat** (Rubí té més de 150 nacionalitats) afecta la **percepció i transmissió de les tradicions locals**. Alguns consideren que hi ha un excés de **bonisme escolar** que fa que es treballin més les cultures d’origen d’alguns alumnes que la **cultura catalana**, que es pot percebre com a "catalaneta" o "lletja". Es defensa que primer cal **conèixer i estimar la pròpia cultura** per poder obrir-se a les altres. Un tertulià, migrant, insisteix que les persones que arriben han de **fer un esforç actiu d’integració**. També s’esmenta el programa de Ràdio Rubí **“Els nous rubinencs”**, on es veu que moltes persones migrades tenen interès en la ciutat, però que això no és representatiu de tota la població nouvinguda.
Des del món geganter s’explica que les colles **no posen obstacles** a ningú i que estan encantades d’acollir **qualsevol persona interessada**, sigui d’on sigui. Es remarca que el problema no és la falta d’obertura, sinó que **costa despertar l’interès** d’alguns sectors de la població per una cultura que **no veu reflectida als grans mitjans**. Es conclou que la clau és la combinació de **portes obertes per part de les entitats** i **voluntat individual** de participar i aprendre per part de la ciutadania.
Es posa com a exemple la necessitat d’explicar llegendes locals com la del **drac de la Mola (Sant Llorenç)**. Tot i que es puguin considerar històries senzilles o "de poble", es defensa que són part del **patrimoni immaterial** i que cal **transmetre-les** a les noves generacions com a part de la identitat pròpia.
En els últims minuts, el to es fa més distès. Es comenta el **fred intens** dels darrers dies, la imatge de la gent comprant **mantes i abrics** a correcuita i el tancament de la **Casa de les mantes**. Finalment, es recomanen activitats de cap de setmana: concerts de **Paula Valls** i **Sara Roy** a la **Cava Urpí de Sabadell**, i la **caminada Fent Xarxa** (quarta etapa de la volta a Rubí). La tertúlia acaba amb comiat col·lectiu i desig de **bon cap de setmana**.
Resum general de l’episodi
La tertúlia gira al voltant de tres grans eixos:
- 1 Judicialització de la protesta i por entre els joves a partir del cas del rubinenc Pau Major, encausat per una manifestació en suport a Pablo Hasél.
- 2 Memòria del franquisme i auge del feixisme actual, amb una reflexió crítica sobre com s’explica (o no) el franquisme a les escoles i com això influeix en la percepció dels joves sobre les dictadures.
- 3 Crisi de la justícia i politització dels tribunals, a partir de la inhabilitació del fiscal general de l’Estat per la filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso.
A la part final, la tertúlia fa un gir cap a temes més lleugers i culturals:
- Celebració dels 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
- Debat sobre la participació en la cultura popular i el voluntariat (gegants, castellers, entitats locals) i la dificultat d’implicar-hi gent jove i persones nouvingudes.
- Breus recomanacions d’activitats i concerts per al cap de setmana.
1. El cas Pau Major i la por a manifestar-se
1.1. Judici ajornat als joves encausats
- Es recorda el judici als quatre encausats per la manifestació del 26 de febrer de 2021 en suport a l’entrada a presó de Pablo Hasél, entre ells el rubinenc Pau Major.
- El judici s’ha ajornat perquè:
- Només s’havien citat els testimonis de l’acusació. - No s’havien citat els testimonis de la defensa, cosa que es considera una possible irregularitat.
El propi Pau Major considera "estrany" i preocupant que no es citi la seva defensa, i ho viu com una irregularitat del procediment.
1.2. Militància, por i autocensura
- Es recupera un fragment de l’entrevista amb Pau Major on explica que la situació judicial li genera por i prudència extrema a l’hora de tornar a manifestar-se.
- Idees clau:
- "Un pas en fals" et pot deixar anys empantanat en un procediment judicial. - Aquesta situació fa que els joves s’ho pensin dues vegades abans de sortir al carrer. - Es planteja si ell mateix repetiria el que va fer sabent tot el que ha vingut després.
- A la taula es considera esgarrifós que un jove del 2025 parli amb aquesta por de defensar idees al carrer.
1.3. De la protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél al debat sobre llibertat d’expressió
- Es recorda que la manifestació era en resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél per les seves lletres sobre la Corona.
- Es qüestiona:
- La lògica de la inviolabilitat del rei. - El fet que l’hagin condemnat per unes cançons que no es perceben com tan greus si es comparen amb altres expressions culturals crítiques.
- Es suggereix que Hasél ja estava al punt de mira i que el seu cas s’emmarca en una època de forta pressió repressiva sobre la dissidència.
2. Democràcia, franquisme i memòria històrica
2.1. Por, policia i la paraula “dictadura”
- A partir del cas de Pau, s’estableix un paral·lelisme amb el que passava en temps del franquisme (Vintena), salvant distàncies.
- Es critica que:
- Alguns joves veuen una dictadura com “no tan dolenta”. - Hi ha qui considera que “massa llibertats” són un problema i que cal més autoritat.
- Els tertulians remarquen que:
- Ara no vivim en una dictadura, sinó en una democràcia amb molts defectes, però democràcia al cap i a la fi. - La llibertat actual és fruit de molta lluita, i la democràcia s’ha de cuidar dia a dia.
2.2. El silenci sobre el franquisme i l’auge del feixisme
- Es denuncia la manca de memòria sobre el franquisme i la Guerra Civil:
- "Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la". - Es parla d’una “rebifalla del feixisme”, ara més per via judicial que no pas militar.
- Es critica la insuficient presència del franquisme al currículum escolar i el silenci històric que l’ha envoltat.
2.3. Professors d’història i dificultats curriculars
Es recupera l’entrevista a Héctor Rodríguez, professor d’Història de l’Institut Doctor Montblanc:
- Punts principals:
- Cap norma obliga formalment a explicar franquisme i Guerra Civil a 4t d’ESO. - Malgrat això, molts docents continuen fent-ho, perquè ho consideren imprescindible. - S’insisteix que cal explicar fets, dates i context, no només valors democràtics de manera abstracta.
- Els canvis curriculars posen l’accent en:
- Valors democràtics i camí a la democràcia. - Deixant en segon pla l’explicació detallada del règim franquista i la seva repressió.
2.4. Ignorància de dades bàsiques entre els joves
- Es comenta una enquesta a joves (disponible a Instagram de Ràdio Rubí):
- Molts saben que el franquisme era un règim totalitari. - Però gairebé cap encerta les dates:
- Quan comença el franquisme.
- Quan mor Franco.
- Quant dura exactament el règim.
- Alguns joves arriben a dir que potser caldria una dictadura perquè l’autoritat la tingués qui “li pertoca”.
Es mostra preocupació perquè moltes d’aquestes opinions les expressen noies joves, que serien precisament qui més perdria drets en un règim autoritari.
2.5. Desinformació, xarxes socials i autoritat del coneixement
- Es lamenta que l’autoritat del professorat i dels llibres d’història hagi perdut pes:
- Ara convivim amb informacions a xarxes socials a les quals es dona la mateixa credibilitat. - Hi ha una barreja perillosa entre coneixement històric i relats interessats.
- Es reivindica el paper de:
- Historiadors i docents com a fonts fiables. - Mitjans que fan verificació i anàlisi crítica de notícies per combatre la desinformació.
3. Franquisme: fets, repressió i mites
3.1. Dades i aspectes històrics poc coneguts
- A partir d’un programa previ amb historiadors, els tertulians diuen haver après dades impactants:
- Fusellaments dins de la Guàrdia Civil: comandaments que van romandre fidels al govern de la República van ser executats per no donar suport al cop d’estat. - Paper de tropes estrangeres en el bàndol “nacional”: forces vingudes d’Itàlia, Alemanya i del nord d’Àfrica. - Es matisa el mite d’un “exèrcit nacional” homogeni: hi havia molts interessos estrangers i de classes dominants.
3.2. Les mentides del franquisme: pantans i Seguretat Social
- Es desmunten tòpics com:
- “Franco va inventar la Seguretat Social”. - “Franco va fer tots els pantans”.
- Es recorda que:
- Molts projectes d’infraestructures venien d’abans. - Encara que hagués fet pantans, no compensa la repressió, els assassinats i la manca de llibertats.
3.3. Guerra Civil o cop d’estat?
- Es reivindica anomenar les coses pel seu nom:
"No va haver-hi una guerra civil d’entrada, va haver-hi un cop d’estat feixista contra un govern legítimament escollit."
- Punts remarcats:
- Hi havia un govern de la República legalment votat. - Molts militars havien jurat fidelitat a la República i, tot i això, van fer el cop. - La guerra que segueix és:
- Una guerra del poble contra exèrcits professionals, molts d’ells estrangers.
- En sintonia amb els feixismes europeu (Itàlia, Alemanya).
3.4. Repressió durant i després de la guerra
- Es destaca que el pitjor no és només la guerra, sinó la repressió posterior:
- La guerra acaba el 1939, però la repressió franquista dura fins a la mort de Franco el 1975. - Es recorda que fins i tot una setmana abans de morir Franco encara es dictaven execucions. - El règim va continuar matant durant 36 anys.
- L’objectiu no era només guanyar militarment, sinó “fer neteja” política i social.
3.5. Suports internacionals i interessos econòmics
- S’explica que el cop i la guerra van comptar amb:
- Suport alemany (aviació, logística) i italià. - Pont aeri des del nord d’Àfrica per traslladar tropes. - Finançament de la burgesia catalana i de la banca (es cita la Banca March).
- L’URSS va ser l’únic estat important que va ajudar la República, però:
- Amb interessos propis. - No tota l’ajuda va arribar per bloqueig a les fronteres.
4. Polítiques de memòria: Valle de los Caídos i Fundació Franco
4.1. Il·legalització tardana de la Fundació Francisco Franco
- Es comenta que només ara s’està tramitant la il·legalització de la Fundació Franco.
- Idees clau:
- Es considera que s’hi arriba “molt tard”. - Indigna que una entitat que enalteix un dictador hagi estat finançada amb diners públics. - Es fa el paral·lel: una hipotètica “fundació Hitler” seria impensable.
4.2. Exhumació de Franco del Valle de los Caídos
- Es valora positivament que s’hagués tret Franco del Valle de los Caídos:
- “Ja era hora”, però també calia assumir el cost polític d’aquesta decisió. - S’havia evitat durant anys per por de conflictes polítics i electorals.
4.3. Mitjans, consum crític i fake news
- Es fa una crida a aprendre a consumir mitjans:
- Diferenciar entre periodisme rigorós i “mitjans de barra de bar”. - No creure’ns-ho tot acríticament.
- Es posa en valor:
- Els mitjans que desmunten notícies i expliquen com es manipula la informació. - L’experiència de la censura franquista, que obligava a “llegir entre línies”.
5. Crisi judicial: el fiscal general de l’Estat
5.1. Una condemna inèdita al fiscal general
- Es qualifica de fet històric la inhabilitació del fiscal general de l’Estat, García Ortiz.
- Context del cas:
- Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre qui era la parella d’Isabel Díaz Ayuso. - El govern, per boca de Félix Bolaños, diu que respecta la sentència però no la comparteix i defensa la innocència del fiscal.
Bolaños: "El govern té el deure legal de respectar el fallo, però també el deure moral de dir públicament que no el compartim."
5.2. Prova feble i vulneració de la presumpció d’innocència
- Els tertulians qüestionen la soliditat probatòria de la sentència:
- Denuncien que el Tribunal Suprem ha girat la seva pròpia jurisprudència sobre la presumpció d’innocència. - Afirmen que no hi ha proves clares que el fiscal fos la font de la filtració. - Es parla d’un informe de la UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) que seria més una opinió que no pas un conjunt de fets provats.
- Es considera que això pot ser una vulneració de drets fonamentals i que el cas acabarà al Tribunal Constitucional, que podria revertir la sentència.
5.3. Fonts periodístiques i responsabilitat
- Es recorda que durant el judici:
- Un periodista va afirmar a porta tancada que sabia qui era la seva font i que no era el fiscal general. - Va invocar el dret a protegir les fonts i no va revelar el nom.
- Dilema plantejat:
- Fins a quin punt la protecció de la font pot justificar que una altra persona sigui condemnada injustament. - Es reconeix que aquest dret està constitucionalment protegit, però es qüestiona el seu ús en casos extrems.
5.4. Objectiu polític: fer caure el fiscal i castigar el govern
- A la tertúlia es defensa que l’objectiu real del procés era:
- Forçar el cessament del fiscal general. - Desprestigiar el govern que l’havia nomenat.
- Es destaca que, encara que en el futur el Constitucional revoqui la condemna:
- El dany polític i personal ja estarà fet. - S’han aconseguit els fets consumats que es buscaven.
5.5. Indemnització a la parella d’Ayuso
- Es comenta amb ironia que el company d’Ayuso:
- Demanava 100.000 € d’indemnització i només n’ha rebut 10.000. - També demanava pena de presó, que no s’ha concedit.
- Es considera un “recotxineo” que, a més de la inhabilitació del fiscal, hi hagi aquesta indemnització, encara que molt inferior a la reclamada.
5.6. Explosió de descrèdit institucional
- Reflexions finals sobre l’efecte d’aquest cas:
- Desprestigi global de la justícia i la política. - Alguns joves expressen als tertulians la sensació que "no es pot creure en res".
- Es planteja que:
- Qualsevol govern que vingui després també posarà el seu fiscal afí. - Ja durant l’etapa d’Aznar es va treballar per situar perfils conservadors a la cúpula judicial.
6. Política, dreta, esquerra i llei electoral
6.1. Reaccions polítiques: Ayuso i Feijóo
- Es recorda que Ayuso va denunciar que s’havien utilitzat mitjans de l’Estat per fer política.
- Feijóo aprofita per:
- Tornar a demanar la dimissió de Pedro Sánchez. - Reclamar eleccions anticipades, com fa reiteradament des de fa anys.
6.2. Crítica a la dreta i autocrítica a l’esquerra
- Es critica que el PP:
- Demonitzi formacions com Esquerra, Bildu o Podemos, tot i ser partits legals i representats al Congrés. - Afirma que “no s’hi pot pactar”, la qual cosa s’interpreta com una deslegitimació de milions de vots.
- Sobre l’esquerra:
- Es diu que quan està al govern porta la rosa i quan està a l’oposició, un lliri. - Es considera que fa una oposició massa tova, especialment el PSOE.
6.3. Llei electoral i representativitat
- Es defensa la necessitat de reformar la llei electoral perquè:
- El sistema de circumscripcions per províncies desvirtua la representació proporcional. - Hi ha províncies petites sobrerepresentades en escons respecte a la població.
- Es recorden intents frustrats de reforma, com el treball de la rubinenca Marta Ribes.
- També es qüestiona el model de “cafè per a tothom” en la configuració de les comunitats autònomes i el finançament autonòmic.
7. Desigualtats territorials: educació, sanitat i taxes
7.1. Diferències entre comunitats autònomes
- Es comenten exemples concrets de desigualtat territorial:
- Universitats: hi ha famílies que envien fills a estudiar a altres comunitats (com Andalusia) perquè les matrícules són molt més barates (ex.: 800 €/curs), mentre que a Catalunya són molt més altes. - Carnet de conduir: hi ha qui canvia de comunitat per examinar-se perquè és més barat i, segons es diu, més fàcil.
- Es qüestiona:
- Si és un problema de mala gestió a Catalunya o de model de finançament. - Es denuncia que alguns territoris subvencionen serveis amb impostos que no han generat.
7.2. Exemple d’Andalusia: ordinadors i serveis
- Es recorda que fa anys a Andalusia:
- Les escoles repartien ordinadors als alumnes amb una petita fiança (25 €), sense cost real per a les famílies. - A Catalunya, en el mateix període, l’accés a ordinadors similars passava pel pagament per part de les famílies.
- S’esmenta també el desplegament de fibra òptica o l’AVE, sovint abans en altres territoris que a Catalunya.
8. Castells, patrimoni i cultura popular
8.1. 15 anys dels castells com a Patrimoni de la Humanitat
- Es celebra que es compleixen 15 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
- Dades destacades de l’última dècada:
- S’han descarregat un 50% més de castells. - Hi ha quatre vegades més castells de gamma extra (estructures de molta alçada i complexitat).
- Els tertulians expressen opinions diverses:
- Alguns reconeixen que no els agraden els castells o els fan patir. - Tot i això, hi ha consens que està molt bé que siguin patrimoni mundial.
8.2. Internacionalització i altres tradicions
- Es comenta que:
- Hi ha colles castelleres a la Xina. - Altres expressions com les sardanes han viscut moments de revifalla mediàtica (per exemple, gràcies a grups com Els Tiets).
9. Voluntariat, entitats i identitat local
9.1. Manca de relleu generacional
- Es parla de la falta de participació i relleu generacional en:
- Colles de gegants. - Castellers. - Entitats culturals i d’altres àmbits.
- Problemes detectats:
- Abans fer voluntariat estava ben vist; ara sovint es banalitza o se’n fa burla entre alguns joves. - Costa que entenguin que hi ha gent que treballa “per la cara” en entitats sense ànim de lucre.
9.2. Municipis petits vs. ciutats grans
- Es remarca que:
- En pobles petits (menys de 10.000 habitants), la trobada de gegants és sovint una de les grans festes de l’any, amb molta participació popular. - En ciutats grans de l’àrea de Barcelona, la participació es dilueix.
- Es planteja que quan les ciutats creixen molt s’hi difuminen les arrels i les “senyes d’identitat”, si no es treballa activament la cultura pròpia.
9.3. Diversitat cultural i integració
- Es recorda que Rubí té 150–160 nacionalitats i que això:
- Enriqueix la ciutat. - També fa més complex mantenir i transmetre les tradicions locals.
- Debat sobre responsabilitats:
- Alguns tertulians consideren que a l’escola es treballa més la cultura d’origen d’alguns alumnes que la pròpia catalana, per un excés de bonisme. - Es defensa que primer s’ha de treballar la cultura pròpia i, des d’aquí, obrir-se a la resta.
Un dels participants, migrant, diu que les persones que arriben "haurien de fer un esforç major" per integrar-se en la cultura del lloc on viuen.
9.4. Experiència de “Els nous rubinencs” i barreres reals
- La moderadora explica el programa “Els nous rubinencs” de Ràdio Rubí:
- S’hi entrevista setmanalment gent migrant. - Molts mostren interès per la ciutat i per implicar-se.
- Es matisa que:
- Aquesta gent no és representativa de tots els nouvinguts, perquè ja són persones amb una predisposició activa. - Potser algunes entitats també tenen dificultats per obrir-se als barris i fer-se visibles.
9.5. Obertura de les entitats i voluntat individual
- Des del món geganter es remarca:
- Les colles no posen traves a ningú. - “Que vingui qui vulgui, d’on vulgui; si no sap, ja li ensenyarem.”
- Es conclou que:
- Ha d’haver-hi voluntat personal d’implicar-se. - Les entitats han de continuar obrint portes i explicant-se, però sense perdre la seva identitat.
10. Tancament: fred, cap de setmana i propostes
10.1. El fred i els hàbits de consum
- Es comenta el fred intens dels darrers dies:
- Broma sobre “encendre la llar de foc” i anar a comprar mantes. - Es recorda que la “Casa de les mantes” ha tancat. - Es descriu l’escena de gent provant-se abrics a les botigues de Rubí.
10.2. Propostes culturals i d’oci
- Es recomanen alguns concerts i activitats:
- Cava Urpí (Sabadell):
- Avui: concert de Paula Valls.
- Demà: concert de Sara Roy.
- Esment de concerts grans com Oques Grasses i Deep Purple (Sant Jordi Club) com a exemples d’oferta exhaurida o de gran format.
- A nivell local:
- Diumenge: Caminada Fent Xarxa, quarta etapa de la volta a Rubí per conèixer itineraris locals.
- Es tanca la tertúlia desitjant bon cap de setmana i anunciant que es retrobaran la setmana vinent.