La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1109 - Indústria a Rubí, urbanisme i gir a la dreta
La conductora presenta la tertúlia, els tertulians i els temes que tractaran: industria i Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, baròmetre del CEO sobre intenció de vot (especialment Vox i Aliança Catalana) i situació del fiscal general de l’Estat. Es recorda que Rubí és una ciutat altament industrialitzada i s’anima l’audiència a participar per telèfon.
S’expliquen el funcionament i objectius del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, la seva composició (ajuntaments, agents socials, universitats) i l’aliança amb l’UPC per impulsar descarbonització i innovació. Es destaca el paper dels plans de desplaçament d’empresa per millorar mobilitat i reduir emissions. Es donen dades de l’IDESCAT sobre el pes econòmic de la regió metropolitana i de la indústria, i es presenta el futur Pacte Nacional per la Indústria, amb 4.400 M€ i 166 accions per assolir que la indústria arribi al 25% del PIB català.
S’exposa que Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de l’Estat, amb un 38% dels treballadors al sector industrial. La presentadora pregunta si ha millorat la imatge de la indústria. Els tertulians coincideixen que sí: durant un temps es va prioritzar un model de ciutat de serveis, però la realitat industrial de Rubí i el reconeixement actual del paper de la indústria han revertit aquella visió. Es remarca el pes històric de la indústria en l’ocupació local.
Es debat la col·laboració público-privada. Un tertulià alerta que l’Ajuntament no pot limitar-se a fer infraestructures mentre els beneficis industrials es queden només en mans privades: cal que reverteixin en el conjunt de la ciutadania. Es posa el focus en qui paga impostos i com s’han de redistribuir per compensar l’impacte de la indústria i millorar serveis i infraestructures urbanes.
Es qüestiona el mite de la col·laboració público-privada en un context on els ajuntaments tenen recursos limitats. Es remarca un dèficit: pocs empresaris viuen a Rubí, de manera que hi ha poca implicació directa en la vida de la ciutat més enllà de l’activitat econòmica. Es constata que Rubí continua sent una ciutat clarament industrial, però amb menys persones vivint directament de la indústria que anys enrere. També es planteja la necessitat de millorar comunicacions i infraestructures urbanes.
Una tertuliana defensa que la indústria necessita ajudes i incentius (subvencions, facilitats administratives, cessió o bonificació de terrenys) per instal·lar-se i créixer. Reclama que l’Ajuntament faciliti l’arribada de determinades activitats industrials i millori comunicacions i carrers. Es posa com a exemple altres ciutats, com Vigo o Madrid, que haurien donat moltes facilitats perquè la indústria s’hi consolidés. Es destaca el paper multiplicador del treball industrial sobre el comerç i la vida econòmica local.
Es repassa la transformació de Rubí des de finals del franquisme i primers governs democràtics. Als anys 70 la crisi de la construcció va donar pas a una aposta decidida per la creació de polígons industrials (Can Jardí, zona de la carretera de Sabadell i altres). Aquella aposta va ser polèmica, perquè alguns temien que Rubí esdevingués un poble massa industrial, però amb el temps s’ha consolidat com a base del model econòmic local. També es recorden intents posteriors de girar cap a un “Rubí de serveis” que la realitat industrial ha corregit.
Es remarca que el tipus d’indústria ha canviat: s’ha passat d’indústries pesants i contaminants a sectors més tecnològics i nets. Es vincula aquest canvi a la necessitat d’actualitzar el Pla General d’Ordenació, ja que les naus i necessitats d’ara no són les de fa 20 anys. S’introdueix una idea clau: Rubí gairebé no té burgesia local. A diferència de ciutats com Igualada o Granollers, on famílies industrials han impulsat ciutat i indústria, a Rubí molts inversors i empresaris vénen de fora i no fan vida al municipi, fet que dificulta el desenvolupament urbà i cultural propi.
S’analitza l’urbanisme de Rubí: ciutat molt densa envoltada de polígons. Es recorden casos de mala planificació, com zones on conviuen fàbriques i habitatges (Can Rosés) o la històrica presència de la fàbrica Josa dins del nucli urbà fins als anys 90. Es debat fins a quin punt això és herència del franquisme o del Pla General de 1981. Es reconeix que el Pla del 81 va ordenar el caos previ, però també va permetre densificacions posteriors i no sempre ha generat una ciutat amable. S’hi contraposa el cas de Sant Cugat, amb urbanisme més cuidat però també molt més car.
Es compara intensament Rubí amb Sant Cugat. Es destaca que a Sant Cugat abans de construir habitatges es fan zones verdes i urbanització completa, gràcies a una major capacitat econòmica i a una fiscalitat més exigent sobre empreses i projectes immobiliaris. A Rubí, en canvi, s’ha permès densificar sense prou espais verds. També es discuteixen les diferències d’extensió i morfologia del terme municipal i la renda per càpita, molt superior a Sant Cugat. Es menciona el fenomen de desplaçament de població: durant molts anys gent amb més recursos i estudis se n’anava de Rubí a Sant Cugat; darrerament, fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden assumir els preus d’allà.
Es parla del rol de Rubí com a ciutat dormitori: molta gent hi va a viure però continua fent vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona. S’aporten exemples personals de persones que, en arribar, seguien vivint socialment fora de Rubí, però amb el temps s’hi han anat arrelant. Es comenta també com promocions immobiliàries de Rubí es venien com habitatges “a 5 minuts del centre de Sant Cugat”, reforçant la imatge subordinada de Rubí respecte el municipi veí.
S’obre el cas del polígon de l’ex-Ficosa, amb una nau abandonada i perillosa al costat de Sant Jordi Parc. Es revela que tot el polígon es va construir amb una situació urbanística irregular: el sòl no es va arribar a qualificar formalment com a urbà i el pla parcial no es va legalitzar. Empreses com Ficosa i Continental s’hi van instal·lar per la seva capacitat de crear llocs de treball, però sense tancar adequadament la part urbanística. El nou Pla General tombat per la Generalitat tampoc no ho resolia. Com que els terrenys continuen sent privats i el planejament no està actualitzat, l’Ajuntament té les mans parcialment lligades per actuar, tot i el deteriorament evident.
Es posa un altre exemple de mala gestió urbanística i patrimonial: la masia de Can Sant Joan, al límit entre Rubí i Sant Cugat. Quan es va desenvolupar el polígon de Can Sant Joan, una part del sòl i la masia van quedar dins del terme de Rubí, però no constaven com a patrimoni municipal. Això il·lustra descoordinacions en la gestió del territori i del patrimoni local.
La tertúlia canvia de tema i passa al baròmetre del CEO. Es comenta que Aliança Catalana empataria amb Junts en nombre d’escons (19-20) i que Vox superaria el PP amb 13-14. Entre els joves de 18 a 24 anys, un 12% votaria Aliança i un 13% Vox. Es remarca que, tot i ser percentatges alts, no són majoritaris. Es comença a analitzar el paper de Junts, la seva deriva política recent i com això pot afavorir el creixement d’Aliança.
Es critica la línia de Junts, especialment les seves posicions en contra de la reforma laboral i altres mesures, i la percepció de falta de lideratge i projecte clar. Es considera que s’han “buscat” la situació actual i que parteixen del seu electorat es desplaça cap a Aliança Catalana i Vox. Alhora, es qualifica les propostes d’Aliança i Vox com a molt perilloses i simplistes, tot i reconèixer que connecten amb malestars reals d’una part de la població.
Es desenvolupa un enfrontament sobre el paper de la immigració i la seguretat en el discurs d’Aliança Catalana. Una tertuliana defensa que el seu èxit té molt a veure amb la sensació d’inseguretat i amb el rebuig a una immigració “sense control”, remuntant-se al cas de Ripoll i als atemptats del 2017. Un altre tertulià replica que aquesta és una lectura interessada: la seguretat no és el problema central del país i vincular immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. Una treballadora social aclareix mites molt estesos: no existeixen subvencions específiques per ser immigrant ni preferències automàtiques davant de persones autòctones; les ajudes depenen de la situació socioeconòmica.
Es reflexiona sobre per què el jovent dona un suport rellevant a Vox i Aliança. Una tertuliana es declara molt empipada amb la seva pròpia generació: considera que no han sabut transmetre valors, esperances ni eines de pensament crític als joves. Es destaca el paper de les xarxes socials en la difusió accelerada de desinformació, que els joves consumeixen de forma ràpida i acrítica. Es recorda que aquesta generació ha crescut entre la crisi del 2008 i la pandèmia, en un context de precarietat i manca de futur, cosa que facilita l’atracció per discursos simplistes i de trencament.
S’analitzen factors estructurals: es parla de crisi de valors, de societat sense esperança i de la desaparició de la classe mitjana. Es recorda que als anys 90 molta gent va deixar els estudis perquè hi havia feina fàcil, i que això té efectes avui. Es llegeix part del vot a Vox i Aliança com un vot de protesta, influït per l’atracció per l’“esperpent” i per la recerca de “les jajas”. També es constata que el vot jove està molt dispers i que els percentatges, tot i ser preocupants, no són majoritaris.
Es debat sobre qui és responsable de la precarietat, dels sous baixos i de la pèrdua de poder adquisitiu. Una visió posa l’èmfasi en la política i la forma de governar; l’altra respon que és ingenu pensar que la política ho controla tot i assenyala clarament els empresaris i el mercat com a responsables directes dels salaris i les condicions laborals. Es parla de treballadors del camp, de la indústria i dels serveis, i es denuncia que són qui realment pateix la precarietat, mentre que determinades elits econòmiques concentren beneficis.
La conversa es desplaça als impostos i a l’estat del benestar. Es discuteix si el govern central ha pujat massa els impostos, especialment l’IRPF, i es matisa que l’increment no és tan exagerat i que part de la major càrrega fiscal prové de decisions del govern català. Es defensa la importància dels impostos per mantenir els serveis públics. Es proposa un exercici comparatiu: calcular els beneficis empresarials per treballador avui i fa 20 anys. Segons els tertulians, en moltes empreses la rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis, mentre que els salaris no han seguit el mateix ritme. Això reforça la tesi que el repartiment de la riquesa és profundament desigual.
La presentadora acomiada els quatre tertulians després d’una sessió molt intensa. Ho fa amb to mig en broma, dient que li posen a prova el cor amb tanta tensió i debat. Es dona per acabada la tertúlia fins la setmana vinent.
Resum general
Tertúlia intensa centrada en la indústria a Rubí i a la regió metropolitana, els models d’urbanisme i planificació de la ciutat i l’auge de Vox i Aliança Catalana, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot.
1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí
1.1. Context metropolità i Pacte Industrial
- Es presenta el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, que agrupa 55 ajuntaments, agents socials i universitats.
- S’explica la nova aliança amb l’UPC per impulsar:
- Descarbonització de la indústria - Innovació i productivitat - Col·laboració público-privada en mobilitat i sostenibilitat
- Es destaca una acció clau: els plans de desplaçament d’empresa (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per:
- Millorar l’accessibilitat als polígons - Fomentar la mobilitat sostenible - Reduir emissions contaminants
«La visió multi-stakeholder de col·laboració público-privada pot tenir una aportació»
1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals
- Segons l’IDESCAT:
- La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el 55% del PIB català. - La indústria és el 19% del valor afegit brut, per sobre de la mitjana de la zona euro.
- La Generalitat impulsarà el Pacte Nacional per la Indústria a partir de gener:
- 4.400 M€ d’inversió - 166 accions en productivitat, descarbonització i sostenibilitat - Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB de Catalunya
1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial
- Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de Catalunya i de l’Estat.
- Dada clau: 38% dels treballadors del municipi estan ocupats a la indústria.
- Tertulians coincideixen que la imatge de la indústria ha millorat:
- S’ha superat la idea que el futur era només serveis. - Es reconeix la indústria com a motor d’ocupació i progrés.
- Es recorda l’aposta industrial dels anys 70-80 amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat clarament industrial.
2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat
2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria
- Hi ha acord que la indústria és clau, però discrepància en com repartir els beneficis:
- Una part defensa facilitats i incentius a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana).
«El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures»
2.2. Estat dels polígons i manteniment
- Es constata el deteriorament dels polígons industrials de Rubí:
- Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació
- Es considera que l’Ajuntament té un deute històric amb aquestes zones: cal invertir, mantenir i actualitzar els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania.
- S’assenyala com a model negatiu el cas de l’antic polígon de Ficosa, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc.
2.3. Infraestructures i mobilitat
- Es critica la mala qualitat de les comunicacions viàries de Rubí:
- Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons
- Es considera que cal:
- Millorar infraestructures de transport - Fer la ciutat més accessible i connectada per treballadors i empreses
3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local”
3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí
- Un tema clau del debat és la manca d’una burgesia local a Rubí:
- No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i no fan vida a Rubí.
- Conseqüències, segons els tertulians:
- Manca de lideratge local empresarial i cívic. - Menys implicació en el desenvolupament urbà i cultural. - Rubí es percep més com a poble dormitori que com a ciutat amb projecte propi.
«Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat»
3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981)
- S’analitza el Pla General d’Ordenació de 1981:
- Va ordenar un caos urbanístic previ. - Va permetre crear polígons industrials (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat densificació i barreges conflictives: - Zones amb habitatge i fàbriques barrejades (ex. Can Rosés).
- Es remarca que Rubí és:
«Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials»
- Es compara amb altres ciutats:
- Sant Cugat: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en molts diners i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - Igualada, Granollers: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat.
3.3. Zones verdes i qualitat de vida
- Es critica que a Rubí no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge, com sí que s’ha fet a Sant Cugat.
- Reclamació recurrent:
- Més parcs, arbres, espais verds - Una ciutat més agradable per viure, no només per treballar
«Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres»
3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic
- Can Rosés: exemple clar de planificació qüestionable, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges.
- Antiga Josa al carrer Calderón:
- Es reconeix com un abans i un després quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós “pelotazo urbanístic” per marxar i transformar el sòl en residencial.
- Polígon Ficosa / Continental:
- Situació urbanística irregular: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a urbà. - Es van instal·lar grans empreses sense tenir el pla parcial legalitzat. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus abandonades i perilloses, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és propietat privada.
«És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal»
4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial
4.1. Diferències socioeconòmiques
- S’assenyalen diferències clares:
- Renda per càpita molt més alta a Sant Cugat. - Més nivell d’estudis i capital cultural. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir en urbanisme de qualitat.
- Es recorda que:
- Molta gent de Rubí que va estudiar carreres se n’ha anat a viure a Sant Cugat. - En la darrera dècada, el flux s’ha invertit: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden pagar l’habitatge al seu municipi.
4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps)
- Es descriu la situació de moltes famílies:
- Viure a Rubí però fer la vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona.
- Tot i això, alguns recorden que:
- Amb el temps, la gent acaba arrelant-se a Rubí. - Els fills ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”.
- Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari:
Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat»
5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana
5.1. Resultats principals del baròmetre
- El CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra:
- Aliança Catalana empataria amb Junts amb 19-20 escons. - Vox superaria el PP amb 13-14 escons.
- Entre els joves de 18 a 24 anys:
- 12% diuen que votaran Aliança Catalana. - 13% diuen que votaran Vox.
- Es matisa que són percentatges significatius però no majoritaris: la majoria de joves continuen votant altres opcions.
5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts
- Es critica l’estratègia de Junts:
- Posicions contra la reforma laboral i altres mesures socials. - Percepció de “estar en contra de tot” sense projecte clar. - Manca de lideratge (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya).
- Es considera que part de l’electorat de Junts migra cap a Aliança Catalana i fins i tot cap a Vox.
- Es destaca una dada paradoxal:
- Entre un 40% i un 50% dels qui pensen votar Aliança Catalana són contraris a la independència.
«També s’ho haurien de fer mirar alguns…»
6. Immigració, seguretat i populisme
6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat
- Es debat si el problema central per a la població és la seguretat o altres factors.
- Una part defensa que seguretat i immigració sense control són claus en l’auge d’Aliança:
- Especialment arran de l’origen de la formació a Ripoll, marcat pels atemptats del 17 d’agost. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’inseguretat al carrer.
- L’altra part rebateix:
- La seguretat no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. negoci de mascaretes durant la pandèmia) han estat protagonitzats per “gent d’aquí”.
«Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob»
6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants
- Es desmenteix amb contundència un dels bules més estesos:
- No hi ha cap subvenció específica per ser immigrant. - No és cert que els immigrants “passin per davant” dels autòctons en ajudes.
- La tertuliana treballadora social recorda que:
- L’accés a ajudes depèn de condicions socioeconòmiques, no de la nacionalitat.
«No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.»
6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes
- Es posen exemples històrics de migració gallega i espanyola a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que:
- Els catalans també han emigrat per necessitat econòmica. - També creaven casals gallecs/andalusos i mantenien el seu estil de vida.
- Es defensa que:
- És legítim mantenir la pròpia cultura i religió. - El límit és complir les lleis i normes del país d’acollida (com tothom).
«Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure»
7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors
7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical?
- Una tertuliana es mostra molt empipada amb la seva pròpia generació per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills.
- Factors que assenyalen:
- Jovent nascut en plena crisi (2005–2008). - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - Covid-19 en plena adolescència - Precarietat laboral i falta d’esperança de futur
- Influència de les xarxes socials:
- Consum d’informació molt ràpida i superficial. - Més exposats a desinformació i discursos extremistes. - Poc hàbit de contrastar fonts.
«És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar»
7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis
- Es comenta, amb to mig provocador, la idea de regular el vot per nivell d’estudis en lloc d’edat.
- La resta de tertulians no hi estan d’acord, però s’aprofita per qüestionar:
- El fracàs educatiu i l’abandonament escolar. - La responsabilitat de la societat adulta en el desànim i cinisme dels joves.
7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials
- Es parla d’una societat desenganyada, sense valors i sense esperança:
- Salaris baixos i cost de la vida altíssima. - Desaparició de la classe mitjana o reducció a “classe mitjana molt pobra”.
- Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal:
- Una posició assenyala sobretot la política i els governs. - L’altra insisteix que els empresaris i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.).
«Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?»
8. Beneficis empresarials, salaris i impostos
8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa
- Es proposa un exercici: comparar beneficis per treballador d’una empresa fa 20 anys i ara.
- Conclusió dels tertulians:
- La rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis en moltes empreses. - Mentre això passa, els sous no han crescut proporcionalment.
«Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis»
8.2. Impostos i estat del benestar
- Debat sobre la pujada d’impostos:
- S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’IRPF fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A Catalunya l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del govern de la Generalitat.
- Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’estat del benestar:
- Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les mancances del mercat.
«D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai»
8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial
- Es relata l’anècdota d’un gran empresari gallec del sector de cinemes:
- Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que cap venedor de crispetes als seus cinemes cobra això, evidenciant el desfasament entre discurs i realitat.
9. Conclusió de la tertúlia
- La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat:
- La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor.
- Eixos de fons que travessen tota la conversa:
- Indústria i model econòmic: - Rubí com a ciutat industrial forta però amb polígons degradats. - Necessitat de reforma urbanística i actualització del Pla General.
- Model de ciutat: - Reclam de més zones verdes i millor qualitat urbana. - Reflexió sobre la manca de burgesia local i de lideratge.
- Malestar social i polític: - Precarietat, pèrdua de classe mitjana, desafecció. - Augment de Vox i Aliança Catalana com a símptoma d’aquest malestar, alimentat per desinformació i discursos simplistes.
- Responsabilitats compartides: - Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical.
Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre economia, ciutat i democràcia a la Catalunya actual.