La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí
S’explica que falta hummus de Mercadona perquè la fàbrica Rensica de Rubí ha aturat temporalment la producció per una incidència tècnica no detallada. L’empresa diu que aviat tornarà a la normalitat i que les molèsties d’olors al barri de Can Fatjó són puntuals. Els tertulians admeten que no són grans consumidors d’hummus i utilitzen el tema com a introducció lleugera.
Es debat el model de Mercadona: exigència d’exclusivitat als proveïdors, risc que les empreses col·lapsin si Mercadona deixa de comprar, estocs etiquetats que després no es poden vendre. Alguns tertulians rebutgen comprar-hi per motius de principis i per la ideologia del propietari. Es parla del poder que té la cadena gràcies a la seva extensió a tot l’Estat espanyol.
Es contrasta l’antic model del botiguer de barri, proper i assessor, amb el nou model de grans superfícies on el client es troba desatès i sovint paga preus molt elevats per productes banals. Es critica la manca de personal, les cues i la fragmentació de seccions. També es menciona el canvi legal sobre què es considera gran àrea comercial, que afavoreix les grans cadenes i exclou petits inversors.
Es critica el bombardeig del Black Friday i com programa els consumidors a comprar encara que no necessitin res. Es denuncia que el preu d’origen d’alguns productes (ous, per exemple) es manté, mentre que el preu al supermercat puja, i es pregunta qui es queda la diferència. Es vincula amb el poder de les grans superfícies i amb un sistema que afavoreix els qui especulen amb la cadena alimentària.
S’analitza el drama de la pagesia, atrapada entre preus baixos d’origen i la pressió dels supermercats. Es comenten pràctiques del sector del cava, com comprar el camp sencer o utilitzar raïm de la Manxa per rebaixar graduacions i fer volum. Es posa en relleu com aquestes pràctiques desvirtuen la idea de cava d’origen català.
Es presenta la marca col·lectiva Corpinat com a intent de distingir els caves elaborats amb raïm del Penedès i criteris més estrictes. Es valora el cava de petits productors, amb l’exemple d’un elaborador vinculat a Rubí. Un tertulià comenta que té problemes d’acidesa amb molts caves però no amb el del petit productor, cosa que li fa sospitar de les barreges amb raïm de fora.
Es presenta el projecte de millora de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya: reparació de paviments, eliminació de contenidors soterrats, nova vegetació, bancs, font de boca i jardinera amb reg. El pressupost és de 48.000 €. Es destaca que la reinauguració del Casino serà el 13 de desembre amb una festa i activitats de Nadal. Els tertulians celebren l’arranjament però insisteixen en la importància del manteniment.
S’assenyala que la ciutadania mereix tenir la plaça arreglada tant si hi ha Casino com si no. Es remarca que una part important del deteriorament és culpa de l’incivisme: gent que embruta, fa pintades i trenca mobiliari gratuïtament. Es proposa que l’Ajuntament mantingui l’espai però també que es treballi perquè la gent entengui que el que es fa amb diners públics s’ha de cuidar.
Es relaten episodis d’ampolles, llaunes i fins i tot una navalla trencada abandonades en espais públics. Es planteja que seria impossible tenir un policia darrere de cada ciutadà. Es reflexiona sobre la necessitat d’educar des de petits en el respecte a l’entorn i sobre les dificultats per fer-ho en una societat on es percep una pèrdua de sentit de col·lectivitat i ciutadania.
Es comenta que molts infants compleixen les normes de reciclatge i civisme a l’escola però, en sortir, llencen papers a terra perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. Es denuncia que sovint s’ha delegat massa en l’escola el paper educatiu, mentre les famílies, pressionades per la feina i la manca de temps, s’hi impliquen menys. Es critica la idea que la vida estigui centrada només en el treball.
A partir de la reflexió sobre el temps que les famílies poden dedicar als fills, es critica un model de societat on sembla que «neixes per anar a treballar». Es reivindica que l’objectiu vital ha de ser viure, i que la feina ha de ser un mitjà, no una finalitat. Es relata el cas d’un treballador que rebutjava hores extres perquè després no tenia temps per gastar els diners.
Es destaca que els espais nets desincentiven l’incivisme: si un lloc és impol·lut, costa més llençar-hi brutícia. Es descriu el cas d’un comerç que aboca grans quantitats de cartró i bosses en contenidors domèstics, col·lapsant-los. Personal de medi ambient de l’Ajuntament fa tasques d’assessorament i control, i es planteja la necessitat de sancions per evitar la repetició. Es denuncia la mentalitat de «que s’espavili un altre». També es menciona la polèmica per la retirada de contenidors al centre i la necessitat d’informar bé els veïns sobre on han d’anar a llençar la brossa.
Es comenta que veïns del centre es queixen perquè els han tret els contenidors de prop de casa i ara han de caminar més per llençar la brossa. S’espera que l’Ajuntament expliqui clarament on van les fraccions retirades. Es parla del model porta a porta, que funciona en alguns municipis (p. ex. Vilablareix) però es veu complex en edificis alts. Es diferencien possibles solucions per comerç, urbanitzacions i nucli dens.
S’explica un model alemany amb baixants de brossa des de la cuina i bosses identificades amb etiqueta personal. Si una bossa no està ben triada, el responsable ha de portar-la durant mesos a un punt específic; això fa que molt poca gent incompleixi les normes. Es recorda que hi havia idees de recollida conjunta a comunitats, però s’han abandonat. Es remarca que aquests sistemes només funcionen si es dissenyen els edificis pensant-hi des del principi.
El conductor resumeix com s’ha passat del Casino i la plaça Catalunya a parlar de recollida de residus i contenidors, destacant que són derivades naturals. Es fa una pausa i s’emet publicitat i promocions de diversos programes i esdeveniments de Ràdio Rubí (esports, Rubi Sound 1413, sardanes, sèries, música catalana).
Es reprèn la tertúlia amb un tema del ple municipal: l’Ajuntament vol cedir gratuïtament l’antiga oficina de CaixaBank del carrer Major/passeig Francesc Macià a la Generalitat perquè s’hi instal·li la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí. Actualment, per tràmits com el grau de dependència, la ciutadania ha d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat. La cessió es fa mitjançant la figura jurídica de la «mutació demanial subjectiva», que permet canviar la titularitat entre administracions, condicionant l’ús a serveis públics.
S’obre el debat sobre si és positiu que l’Ajuntament cedeixi un local que va comprar amb diners municipals a la Generalitat. Una part de la taula ho veu bé perquè cobreix una necessitat clara de serveis socials al municipi. Altres qüestionen que l’edifici no sigui directament de la Generalitat, que és qui hauria de finançar tant el local com el servei. S’explica que, segons el PP, la Generalitat assumirà les obres de reforma i el manteniment. Es destaca que l’èxit dependrà dels recursos humans i materials que hi destini la Generalitat.
Es recorda que, durant anys, l’Ajuntament havia considerat fer un FabLab en aquest mateix local. Una tertuliana explica que, des d’un projecte Magnet a l’escola Montessori amb la Fundació CIM (UPC), van impulsar la idea de FabLab com a espai de fabricació i capacitació social per a tota la ciutadania (joves, dones maltractades, etc.). Es van visitar FabLabs de ciutats com Barcelona i Cornellà, amb una forta funció social. L’interlocutora sospita que aquelles converses podrien haver inspirat la idea municipal. Ara es desconeix si el projecte FabLab es traslladarà a un altre espai o queda aparcat, però es considera que no és incompatible amb la nova Oficina d’Afers Socials.
Es conclou que és evident la necessitat d’una Oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí. El debat se centra més en si el lloc triat és el millor i en les condicions de la cessió. Es deixa l’expectativa que el ple municipal aclareixi el futur del FabLab i els detalls de l’acord amb la Generalitat.
Es presenta la investigació de Nació Digital sobre la història no explicada d’Aliança Catalana, guardonada amb el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació. L’estudi identifica figures clau a l’ombra (Eduard Llaguno i Maiol Saneuja), vinculacions amb una escola d’Osona, tensions internes al partit i la realitat del poder de Sílvia Orriols. Es valora que aquests treballs permetin entendre qui hi ha realment al darrere del partit i qui el finança.
Es comenta l’últim baròmetre del CEO, que pronostica un empat en escons entre Junts i Aliança Catalana (19-20 diputats), un salt enorme des dels 2 escons actuals. Ja al juliol el CEO els atorgava 10 diputats, i ara quasi es duplica. Es considera que això suposaria un gir important en la política catalana. Es destaca la presència creixent d’Aliança Catalana també a Rubí, on ja es fan notar als plens municipals.
S’analitza que l’ascens de partits com Aliança Catalana i Vox s’explica en part per la crisi de credibilitat dels partits tradicionals. Es critica que els partits catalans han perdut temps barallant-se entre ells, traient-se draps bruts i parlant poc de projectes reals. Això ha debilitat el catalanisme i la capacitat de tenir pes a Madrid. Es menciona també la degradació institucional a l’Estat, amb exemples com la pressió sobre el fiscal general, i el paper de mitjans de comunicació poc dignes.
Es destaca que Esquerra Republicana no cau tant a les enquestes com alguns esperaven, malgrat la desafecció d’una part del seu electorat. Es preveu que una part del vot de Junts i d’independentistes descontents es pugui desplaçar cap a Aliança Catalana o cap a l’abstenció. La gran preocupació és l’auge de l’extrema dreta entre el jovent, que sovint desconeix la història del país i els drets conquerits, especialment pel que fa a les dones. Es lamenta la manca de consciència històrica entre els joves.
Es relaten casos de joves que rebutgen votar perquè veuen la política com una «escola de carcamals». Els tertulians insisteixen que cal explicar que es va lluitar molt per aconseguir el dret de vot, cosa que no s’ha transmès prou. Es destaca especialment la paradoxa de dones joves que voten partits com Vox, ignorant els drets que les dones han recuperat en les darreres dècades. Es parla també de com, en els darrers anys, temes com el franquisme o cançons simbòliques (Els Segadors, Virolai) s’han convertit en temes delicats a l’escola, per por a acusacions d’adoctrinament.
Es posa com a exemple que professors de català troben alumnes que s’hi adreçen en castellà fins i tot a classe de català, al·legant que «s’hi entenen millor». Es vincula això amb factors com la immigració i les transformacions socials, però també amb la manca de polítiques adequades i valentia política. Es defensa que la situació actual és fruit de decisions preses durant dècades, no d’un simple accident. Es reconeix també certa responsabilitat col·lectiva per haver permès aquesta deriva.
El conductor admet que avui no resoldran els grans problemes plantejats, però anuncia que continuaran tractant temes polítics en futures tertúlies. Agradeix la participació dels tertulians i dóna pas al programa següent, on es parlarà del festival Rubi Sound al 1413 i de l’agenda d’activitats de la Torre Bassas. Es tanca amb una salutació als oients.
Introducció de la tertúlia
La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics:
- Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies
- Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme
- Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta
- Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies
- Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta
1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies
1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí
- Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries.
- La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada.
- L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes.
- Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior.
«Ja no hi ha humus al Mercadona?»
La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes.
1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder
- Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors:
- Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible.
- Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena:
- «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda.
- Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona.
1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits
- Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat.
- S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca.
- Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri:
- Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient.
1.4. Black Friday, consumisme i preus
- Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum:
- Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes.
- Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…):
- El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes.
1.5. Pagesia, cava i corpinat
- Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies.
- Es comenten pràctiques del sector del cava:
- Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques.
- Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor.
- Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí.
«Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.»
2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme
2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino
- L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre):
- Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg
- Pressupost aproximat: 48.000 €.
Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior.
2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana
- Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació.
- Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans:
«Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.»
- Es denuncia un incivisme creixent:
- Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública.
- Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses.
2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat
- Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu:
- A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència.
- Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família:
- Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú.
- Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers.
- Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix.
«L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.»
2.4. Temps de vida, treball i criança
- Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar:
- Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners.
- Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència.
3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors
3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta
- Es defensa que un espai net afavoreix el civisme:
- Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí».
- Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme.
3.2. Comerç i mal ús dels contenidors
- Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo:
- L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi.
- Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus.
3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives
- A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili.
- Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall:
- De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries
- Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda.
3.4. Model porta a porta i experiències europees
- Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí:
- Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat.
- Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris.
- Es comenta el model d’Alemanya, amb:
- Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos.
«Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.»
- Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent.
4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials
4.1. Proposta de cessió a la Generalitat
- Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat.
- L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials.
Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència.
- La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic).
- Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos).
4.2. El projecte FabLab: idea i situació
- Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab:
- Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a:
- Captar talent
- Compartir informació i idees
- Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.)
- Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie)
- Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs:
- A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social.
- Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank.
- Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc.
4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat
- En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats.
- Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats:
- Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi.
- Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat:
- Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament.
- Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos:
- Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos.
«El més important de tot és veure el rendiment que dona.»
4.4. Precedents i recels
- Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic.
- Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat.
5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític
5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana
- Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana:
- Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer.
- El treball revela:
- El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit.
Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança.
5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana
- Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió):
- Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts.
- Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista.
- Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula.
5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals
- Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per:
- Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur.
- Es parla d’una degradació general de la política:
- Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la».
«No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.»
5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons
- Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base.
- Es considera probable que:
- Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció.
- Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes.
6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica
6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves
- Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove.
- Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis:
- No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte.
«Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.»
6.2. Desafecció política i abstenció jove
- Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar:
- Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte.
- Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou.
6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú
- Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules:
- Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies.
«Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.»
- Es remarca que això limita:
- La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura.
6.4. Llengua, immigració i canvi social
- Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules:
- Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català.
- Es vincula això amb:
- Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració.
- Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades.
6.5. Lideratges i falta d’il·lusió
- Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu.
- Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis.
«Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.»
Conclusió de la tertúlia
La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics.
- A nivell local, preocupa:
- L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí.
- A nivell polític i social més ampli, inquieta:
- L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur.
La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.