La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1112 - Pesta porcina, cultura a Rubí i joves hiperconnectats
L’Albert Soler presenta la tertúlia de "Rubí al dia" amb els periodistes rubinencs Estela Luengo i David Borilla. S’anuncien els temes que es tractaran: pesta porcina africana, festival Rubi Sound, espais culturals de la ciutat i la moda juvenil de compartir la ubicació del mòbil. També es recorda el telèfon de participació dels oients.
S’explica el context del brot de pesta porcina africana detectat a Vellaterra i s’insisteix que **no afecta els humans ni altres animals**, només porcs i senglars. El risc és sobretot **econòmic** per al potent sector porcí català i les exportacions. El Govern prohibeix l’accés al medi natural dins un radi de 6 km, incloent diversos espais naturals de Rubí. El conseller Òscar Ordeig remarca amb fermesa la **prohibició d’entrar al medi natural** i adverteix de sancions; alhora anuncia la petició de suport a la **UME**.
Es debat si la gent ha complert les restriccions. Tot i que ni l’Estela ni el David coneixen ningú que hi hagi anat, se suposa que hi ha hagut persones mogudes pel **morbo** i la curiositat. Es destaca la **confusió a Rubí** perquè els grans mitjans han focalitzat més en Collserola i Sant Cugat, i molts no identifiquen espais rubinencs afectats. L’Albert anuncia que publicaran una notícia detallant **quins espais concrets de Rubí estan prohibits** per frenar l’expansió del virus. Es remarca la dimensió econòmica: quasi **8 milions de caps de porcí a Catalunya**, molta dependència d’aquest model i ja hi ha **mercats d’exportació tancats**; si la situació s’allarga, el cop serà molt dur.
S’apunta que al Vallès, com que gairebé ningú treballa al sector porcí, **no es percep el risc com a propi**. En canvi, si el brot hagués estat a Osona, tothom seria conscient de la gravetat perquè hi depenen directament. Es reclama **consciència col·lectiva**: pensar en el conjunt del país i en els sectors econòmics afectats, no només en la pròpia comoditat a l’hora d’anar al bosc. Es reconeix que costa que la població entengui problemes que **no tenen un impacte sanitari directe en les persones**.
Es discuteix el típic argument ciutadà de "no m’han informat". L’Estela defensa que els mitjans fan un **esforç per ser presents a totes les plataformes** (xarxes, WhatsApp, etc.) i que no és possible avisar tothom de forma personal. Cal **responsabilitat individual** per informar-se. El David remarca que fins i tot qui diu que només consumeix mitjans estatals hi hauria sentit a parlar de la pesta porcina. S’introdueix el concepte d’*infoxicació*: hi ha tanta informació que alguns opten per **desconnectar** i després es queixen de no assabentar-se de res. L’Albert recorda l’eina **es-Alert** i fa autocrítica dels mitjans que abusen de les notificacions "d’última hora" per notícies menors, cosa que fa que la gent **desconnecti de les alertes** i pugui ignorar les que sí són reals emergències.
Es comenta un reportatge del TN en què **ciclistes i corredors ignoren tanques i avisos de protecció civil** i entren igualment al parc. S’identifica un problema cultural de fons: la tendència a fer "el que jo vull" fins i tot en situacions greus (en pandèmia o ara, sabent que el virus no afecta humans). Es tanca el tema de la pesta porcina remarcant que **no se sap quant duraran les restriccions**, però que Ràdio Rubí i el TOT en faran seguiment. L’Albert apel·la als oients: seran ells qui decidiran si volen escoltar o llegir aquesta informació.
Es presenta el **festival Rubi Sound**, organitzat per Ràdio Rubí a l’espai 1413, amb **set hores de música en directe** i més de **500 assistents** al llarg de la nit. En el pic d’afluència, la sala arriba al **seu aforament complet de 200 persones**. El seu impulsor, Robert Fernández, destaca el **gran potencial de les entitats musicals de Rubí** i de la pròpia sala 1413, i expressa la voluntat de fer **reformes** per augmentar-ne l’aforament i convertir-la en una **sala estable** de formació i concerts.
Els tertulians coincideixen que el **1413 és una sala molt bona però poc aprofitada**. L’Estela assenyala que estar **fora del centre** de Rubí pot limitar-ne l’ús, i posa sobre la taula el problema del **transport públic nocturn**: qui no té cotxe pot anar-hi però no tornar. Proposa ampliar horaris o habilitar **busos llançadora** en esdeveniments. El David remarca la importància que als **barris perifèrics**, com el Pinar, també hi hagi programació cultural. Considera que falta **visibilització** de les activitats que s’hi fan i suggereix establir una **programació més regular i estable** per consolidar l’espai com a referent cultural fora del centre.
Es relata l’anècdota d’una parella de Terrassa que ve al festival i felicita l’organització, afirmant que **a Rubí hi ha més música en directe gratuïta que a Terrassa**, malgrat que aquesta tingui una gran tradició de jazz (sovint de pagament). Es posa en valor el **ric teixit associatiu musical de Rubí**: societat de blues, jazz de l’Ateneu, Rubí Rock, la Serra, l’Aurora, la Sònica, etc. L’Estela admet que abans de treballar com a periodista també tenia el tòpic que "a Rubí no es fa res", però el contacte amb les entitats li ha demostrat el contrari. El David recorda el projecte **Superson** com a futur espai per grups i entitats, i defensa que cal **donar-los més eines i espais** per desenvolupar la seva activitat.
S’analitzen problemes estructurals del 1413: • **Aforament limitat a 200 persones** per qüestions de seguretat, malgrat que hi cabria més gent. Només hi ha **una sortida d’emergència estreta**, cosa que impedeix programar concerts que necessitin aforaments de 300–400 persones per ser viables. Ja s’ha demanat **obrir una segona porta d’emergència** i es preveu que es faci quan no coincideixi amb el festival. • **Manca de consergeria**: l’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics, però **queden buits** perquè no hi ha personal per obrir/tancar en els horaris necessaris. L’Estela subratlla que les entitats funcionen sobretot per **amor a l’art**, però calen **recursos i inversió** perquè aquesta oferta es consolidi. El David adverteix que al futur **Casino de Rubí**, molt publicitat, cal evitar repetir l’error: si no hi ha personal per obrir sales a les entitats, la inversió quedarà infrautilitzada, com ha passat en part amb el 1413.
Tram de publicitat i autopromoció de diversos programes de la casa: espais musicals com **Sonido Vinilo**, **Musical Express**, **Long Play**, i recordatoris dels **informatius de migdia i vespre**, així com dels butlletins horaris i l’accés a la informació local a través de **radiorubi.cat**.
Es reprèn la tertúlia amb un tema que sorprèn l’Albert com a "boomer": la pràctica, cada cop més habitual entre joves, de **compartir la ubicació del mòbil 24/7** amb pares, amistats i parelles. Es dona veu a testimonis recollits pel 3-24: molts joves ho veuen com una cosa normal, útil per seguretat o per curiositat, i alguns admeten que miren sovint on són els altres, fins al punt que els genera **inquietud quan algú treu la ubicació**. Especialistes apunten que aquesta generació ha crescut sota **vigilància parental** i que això ha modelat una idea d’*intimitat col·lectiva*. També s’adverteix que es tracta d’una **dada personal molt sensible** que pot ser explotada per empreses per inferir hàbits, salut i consum.
L’Estela explica que ella no comparteix la ubicació i que ho va descobrir per la seva germana adolescent, trobant-ho **força tòxic**. Considera acceptable compartir-la **només en casos puntuals de seguretat** (p. ex. una cita amb algú desconegut), però veu molt problemàtic tenir-la sempre activa: normalitza el **control i la dependència emocional** ("per què no has quedat amb mi si veig que ets a casa d’algú altre?"). El David admet que té una app de localització preinstal·lada i que comparteix la ubicació només amb **tres persones de màxima confiança** (pare, nòvio, millor amic), i l’usa molt esporàdicament per **coordinar trobades** (quan el venen a buscar o per trobar-se en concerts). Tot i trobar-li utilitat en aquests casos, reconeix que pot esdevenir una eina per a **conductes obsessives i tòxiques**, sobretot en parelles, i critica testimonis que admeten mirar constantment "per pura tafaneria".
Es discuteix el límit entre **seguretat** i **control**. El David recorda que, gràcies a una relació familiar basada en la confiança, mai ha necessitat ser controlat per ubicació. Entén que algunes famílies puguin usar aquestes eines per tranquil·litat, però veu el risc de substituir el **diàleg** per una app. L’Albert explica el seu cas com a pare: quan va haver de donar el mòbil als fills (abans del que hauria volgut per pressió social), hi va instal·lar **Family Link** per limitar horaris i controlar la ubicació per seguretat, però només ho consulta en casos de preocupació. Amb 16 anys, el fill gran ja no està sota aquest control; el petit sí. S’assenyala la paradoxa social: es posa molt èmfasi en la **protecció de dades**, però alhora molts usuaris comparteixen sense pensar-hi una dada tan sensible com la ubicació en temps real. Es tanca el tema reconeixent que és un **canvi generacional en la concepció d’intimitat**, que costa d’entendre als més grans.
S’obre el darrer gran bloc: **intel·ligència artificial i periodisme**. L’Albert exposa com Google, integrant la seva ia **Gemini**, respon consultes amb un **paràgraf-resum** abans que amb enllaços. Això fa que molts usuaris **no arribin a entrar als webs dels mitjans**, i els portals que vivien del **trànsit orgànic i del SEO** (com ElNacional.cat) vegin caure les visites i hagin de plantejar **ERO**. L’Estela confirma que al **TOT** també noten que amb el mateix contingut ara costen més els clics. Remarca que la ia condensa informació de moltes fonts però **sense donar prou context ni identificar clarament les fonts**, cosa que dificulta valorar-ne la fiabilitat i fa perdre el context necessari per entendre bé les notícies. El David admet que, com a usuari, la ia li resulta **molt útil per consultes pràctiques** (com buscar aeroports propers), però que en informació periodística cal **entrar als mitjans per tenir context i rigor**. Es comenta un article del mateix Nacional que apunta que **un 24% de recerques ja es fan a través de xatGPT**, que el 77% de persones perceben les respostes de la ia com més personalitzades que Google, i que un 30% confia més en xatGPT. L’Albert critica com molts mitjans van capgirar la **piràmide informativa** per agradar al SEO: posaven la informació clau a **l’últim paràgraf**, per retenir el lector i inflar el **temps de lectura**, clau per ingressos publicitaris. Ara la ia **extreu directament la resposta d’aquell darrer paràgraf**, neutralitzant el model pescaclics. Es reflexiona sobre la necessitat de **nous models de negoci** i sobre el risc d’**escletxa digital**: molts serveis (Spotify, YouTube, xatGPT avançat) es tanquen darrere subscripcions, privatitzant cada cop més l’accés a eines clau. El David suggereix que això obliga també a **repensar la funció del periodisme**: potser cal deixar enrere notícies trivials de clickbait i apostar per contingut més **rigorós i de qualitat**, que fidelitzi lectors. L’Albert diferencia entre **mitjans públics**, amb deure de servei i sense necessitat de fer trampes de titular, i **mitjans privats**, que han de buscar ingressos i es veuen empesos al pescaclics. L’Estela conclou que cal combinar **rigor i honestedat** amb una presentació **atractiva** que convidi l’usuari a clicar malgrat la competència de la ia.
Amb el temps esgotat, l’Albert tanca la tertúlia resumint que s’han obert debats que donarien per molt més. Agraeix la participació de l’Estela i el David i demana als oients que no marxin de Ràdio Rubí perquè tot seguit la Belén Tierno entrevistarà Domingo Quero sobre una **exposició solidària**, seguida de la secció d’**experts en sèries i cinema** per comentar les estrenes del cap de setmana. Es desitja un bon dia a tothom i es clou el programa.
Resum general
Tertúlia de Rubí al dia amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals:
- 1 Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès
- 2 El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí
- 3 La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7
- 4 Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans
A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants.
1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural
1.1. Context i abast de l’emergència
- Es detecten dos porcs senglars morts a Vellaterra i s’activen tots els protocols de pesta porcina africana.
- Punt clau que es repeteix diverses vegades:
- No es contagia a humans - No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars
"La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta."
- El problema és sobretot econòmic i de sector primari, no pas una emergència sanitària com la Covid-19:
- El sector porcí és un dels motors de l’economia catalana, especialment per les exportacions. - Ja hi ha mercats tancats (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser duríssim.
- Dada molt destacada:
- A Catalunya hi ha aproximadament 7.932.163 caps de porcí, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones.
1.2. Restriccions al medi natural del Vallès
- La Generalitat decreta prohibició d’accedir al medi natural en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra.
- Això inclou diversos espais naturals de Rubí:
- Serra de Galliners - Can Xercavins - Antic camp de golf / Cap d’Angol - Torrent dels Alous (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”)
- Només es permet l’accés a zones urbanitzades, incloent:
- Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però no la resta de zones boscoses de Can Oriol)
- Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig:
- Fermesa en la prohibició d’entrar al medi natural i amenaça de sancions. - Petició de suport a la UME (Unitat Militar d’Emergències) per actuar coordinadament i ràpid.
1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat
- Els tertulians admeten que no coneixen gaire gent que hi hagi anat, però assumeixen que:
- El morbo i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut confusió, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí.
- El periodista anuncia que publicaran una notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits, per aclarir-ho.
1.4. Economia vs percepció del risc
- S’explica que:
- El focus al Vallès fa que molta gent no senti el problema com a propi, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a zones porcines com Osona, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes.
- Es reclama una consciència col·lectiva: pensar més en el conjunt del país i el sector que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici.
1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual
- Debat sobre el clàssic "no m’han informat":
- Es qüestiona si el problema és que els mitjans no informen prou bé o que la gent no es vol informar.
- L’Estela remarca:
- Els mitjans fan un esforç constant de ser a totes les plataformes (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "et truquin personalment" per avisar-te. - Cal responsabilitat individual per mantenir-se informat i filtrar la informació.
- El David hi afegeix:
- Hi ha gent que diu que no mira TV3 ni mitjans locals, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una voluntat de no voler estar informats i, fins i tot, de saltarse les normes conscientment.
1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència
- Es parla del fenomen infoxicació (massa informació):
- Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, es queixen de no estar informades.
- S’argumenta que tothom té dret a viure desconnectat, però:
- No es pot després culpar els mitjans o les institucions de no haver avisat un per un.
- Es posa d’exemple el sistema es-Alert:
- Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena administració → mitjans → ciutadania.
- Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions breaking news:
- Molts mitjans envien “última hora” per notícies que no són emergències. - Això fa que la gent desactivi o ignori les alertes, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda.
- Exemple gràfic: rebre una notificació de "Colo se niega a declarar" com si fos emergència.
1.7. Incompliment de normes i autoritat
- Es descriu un reportatge del TN Vespre:
- Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que salten tanques i ignoren l’autoritat.
- Conclusió compartida:
- No és només un problema d’informació, sinó de cultura del "faig el que vull". - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata".
2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat
2.1. El Rubi Sound: format i èxit
- Ràdio Rubí organitza el festival Rubi Sound a l’equipament del Pinar, espai 1413.
- Dades clau:
- Més de 500 persones al llarg de la nit. - 7 hores de música en directe. - 6 entitats musicals rubinenques participants. - En el moment àlgid (de 22:30 a 23:00 h aprox.), la sala arriba al seu aforament màxim de 200 persones.
- Valoració d’en Robert Fernández (director del programa Rubí Sound):
- Hi ha un potencial brutal de les entitats musicals locals. - L’espai 1413 té molt potencial, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir reformes perquè la sala tingui més aforament i funcioni com a sala estable de formació i concerts.
2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres
- L’Albert reconeix que no hi havia anat mai fins al festival i queda sorprès positivament: és una bona sala de concerts de petit format (200–400 persones).
- Tant l’Estela com el David coincideixen que:
- L’espai és molt bo però infrautilitzat. - Caldria una programació més estable i regular.
- Possible causa: localització perifèrica (barri del Pinar, fora del centre):
- A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al centre. - El 1413 pot ser una bona eina per descentralitzar l’oferta cultural i d’oci.
2.3. Transport públic i accessibilitat
- L’Estela apunta un obstacle pràctic important:
- Ella no té cotxe i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però no tornar, per manca de servei de bus a l’hora de finalització.
- Proposta:
- Ampliar horaris de bus o habilitar busos llançadora en esdeveniments nocturns.
- L’Albert explica que:
- Ja han pensat demanar busos especials de retorn per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho.
2.4. Infrautilització per problemes estructurals
- Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413:
- 1 Aforament limitat (200 persones)
- L’espai físic permetria més gent, però només hi ha una sortida d’emergència estreta. - Això limita la viabilitat econòmica d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). - Ja s’ha demanat obrir una segona porta d’emergència; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival.
- 2 Manca de consergeria i gestió de l’equipament
- L’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics. - No es fan servir perquè no hi ha prou conserges per obrir/tancar en els horaris necessaris.
"A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar."
2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats
- Episodi significatiu: una parella de Terrassa ve al festival i felicita l’organització.
- Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de jazz, però quasi tot és de pagament. - Envegen que a Rubí hi hagi tanta música en directe i gratuïta.
- Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc:
- Societat de Blues (activitat regular a Can Ramoneda) - Jazz de l’Ateneu (concerts mensuals) - Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica, etc.
- Reflexió de fons:
- A Rubí hi ha el tòpic de "aquí no es fa res", però la realitat és que hi ha molta activitat associativa cultural i musical. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions.
2.6. Necessitat de recursos i espais
- Es constata que:
- Les entitats funcionen bàsicament per amor a l’art, però això no és sostenible sense recursos. - Cal inversió, espais i suport municipal per consolidar i fer créixer aquest potencial.
- Es menciona el projecte Superson (nou espai per grups i entitats):
- Es veu com una oportunitat per oferir sales, assaigs i infraestructures a col·lectius culturals.
- El David alerta sobre el perill de repetir errors al futur Casino:
- S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que hi hagi personal encarregat (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò.
3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil
3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7
- Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com molts joves comparteixen la ubicació del mòbil de manera permanent amb:
- Pares - Parella - Amics propers
- Trets principals de la tendència:
- Ho veuen normal, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a comoditat, curiositat i, sovint, a seguretat. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de joc o entreteniment.
- Es parla d’una nova concepció d’intimitat:
"La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva."
3.2. Dinàmiques de control i toxicitat
- En el reportatge ja s’apunten riscos:
- Dinàmiques obsessives: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú desactiva la ubicació («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic en relacions de parella per les conductes de control.
- L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que:
- Hi ha un llindar molt fi entre ús per seguretat i conducta tòxica. - El que avui sembla "innocent" demà pot esdevenir control.
3.3. Ús personal dels tertulians
- L’Estela:
- No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar força tòxic. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació puntualment per seguretat (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la sempre activa per amics/parella, cosa que considera un "despropòsit".
- El David:
- Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació només amb el pare, el nòvio i el millor amic. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, li és útil i no ho viu com a tòxic, però és perfectament conscient del perill potencial.
3.4. Confiança familiar i control
- En David destaca la seva experiència:
- Ha tingut una relació de confiança amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu.
- El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança:
- Pot ser vista com una eina de seguretat. - Però també pot substituir o empitjorar el diàleg i la confiança entre pares i fills.
3.5. Visió de l’Albert com a pare
- L’Albert explica el seu cas:
- Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar Family Link (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la ubicació per seguretat.
- Distingir entre edats: - El fill gran, amb 16 anys, ja no té aquest control. - El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo.
- Insisteix que només mira la ubicació en casos de preocupació real, no com a rutina de vigilància.
3.6. Dades personals i contradiccions
- S’assenyala la contradicció social:
- Ens preocupem molt per la protecció de dades. - Però després regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real.
"Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor."
- També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a empreses que infereixen hàbits, salut, preferències de consum, etc.
4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme
4.1. Canvi de paradigma en les cerques
- L’Albert obre el tema amb el cas de Google i Gemini:
- Abans:
- Fes la pregunta → veies una llista d’enllaços i triaves. - Els mitjans invertien en SEO (Search Engine Optimization) per aparèixer a dalt i obtenir clics i visites.
- Ara:
- Google ja et dona directament un paràgraf-resposta generat per la seva ia (Gemini). - Sovint no cal clicar cap enllaç si la consulta és senzilla.
- Conseqüència:
- Molts mitjans basats en tràfic orgànic de Google veuen caure les visites en picat. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, ni cal arribar al primer scroll.
4.2. Impacte econòmic en mitjans com ElNacional.cat
- Es posa l’exemple d’El Nacional, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en SEO.
- Problemes actuals:
- Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) expedients de regulació de plantilla (ERO) perquè "ja no surten els números".
- L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait).
4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT)
- L’Estela confirma que al TOT també ho han notat:
- Amb el mateix tipus de contingut, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara costa molt més assolir-les.
4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari
- El David reconeix que, com a usuari, la ia li és útil:
- Cas concret: buscar aeroports propers a una illa per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports sense haver de llegir diverses webs.
- Reflexió dual:
- Per a consultes pràctiques, és còmode, ràpid i eficient. - Per a informació periodística, on cal context, rigor i fonts identificables, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf.
4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat
- L’Estela remarca que:
- La ia barreja múltiples fonts i condensa en un text on sovint no veus clar qui diu què. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La interfície i aparença professional o no. - La credibilitat de la capçalera. - Ara, sense aquest context, costa més jutjar la fiabilitat de la informació.
- També es perd part essencial del periodisme:
- No només els fets, sinó l’explicació del context, antecedents i conseqüències. - Un parell de paràgrafs ràpids no substitueixen una peça ben treballada.
4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança”
- L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al SEO:
- Van invertir l’estructura clàssica de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la desaven fins a l’últim paràgraf per retenir el lector i inflar el temps de lectura.
"Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic."
- Amb la ia, aquesta estratègia queda totalment desactivada:
- La ia extreu directament el fragment rellevant, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text.
- Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que més pateixen l’impacte de la ia.
4.7. Adaptació i nous models
- S’accepta que el periodisme sempre s’ha anat adaptant:
- De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un entorn dominat per la ia.
- L’Estela assenyala que cal:
- Explorar noves maneres de diferenciar-se de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent vulgui clicar a la notícia i no es quedi només amb el resum de la ia.
- El David introdueix dues idees addicionals:
1. Escletxa digital i privatització - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a models de subscripció (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la bretxa entre qui pot pagar i qui no, també en l’accés a eines d’informació avançada.
2. Repensar la funció del periodisme - Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb notícies trivials o pur clickbait. - I apostar més per informació rigorosa, útil i de proximitat, que fidelitzi lectors.
4.8. Model públic vs model privat
- L’Albert diferencia dos models:
- Mitjans públics (com la mateixa ràdio): - Tenen el deure de servei públic. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait.
- Mitjans privats (com el TOT o El Nacional): - Necessiten ingressos comercials. - Es veuen forçats a buscar estratègies per atraure trànsit (sense caure, idealment, en la desinformació).
- L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre:
- Rigor informatiu i honestedat. - I fer els continguts prou atractius perquè la gent hi entri i els llegeixi.
5. Tancament de la tertúlia
- L’espai es tanca recordant:
- Que la pesta porcina encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és responsabilitat de la ciutadania decidir si escolta i llegeix aquesta informació.
- Es dona pas a la programació següent:
- Entrevista sobre una exposició solidària. - Secció sobre sèries i cinema amb estrenes del cap de setmana.