La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1113 - Pesta porcina, criminalitat a Rubí i política
Albert Soler obre la tertúlia des de l’estudi Lídia Juste i presenta els tertulians: Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García. Anuncia els temes que tractaran: pesta porcina africana i els seus efectes econòmics, dades de criminalitat a Rubí i sous dels alcaldes. Convida els oients a participar telefònicament.
S’explica la situació de la pesta porcina africana en senglars i les conseqüents restriccions d’accés a zones de bosc i torrents de Rubí (Can Oriol boscós, Can Tiraries, Torrent dels Alous, Serra de Galliners, etc.). Només es permet l’ús d’espais urbanitzats i àrees infantils. L’Ajuntament ha establert punts de control i senyalització amb Policia Local, Mossos i Protecció Civil, i ha reforçat la neteja de papereres per evitar que els senglars trobin restes de menjar. S’argumenta la importància d’obeir les restriccions per evitar la disseminació del virus fora del focus inicial.
Es destaca que, tot i no suposar risc per a humans, la pesta porcina africana pot tenir un impacte econòmic molt important. El sector porcí català té un excedent del 40–50% destinat a exportacions, especialment a països extracomunitaris. Es dona la xifra de 3.500 milions d’euros anuals en exportacions agroalimentàries porcines, amb uns 1.000 milions en risc. Es comenta que la Xina ha limitat el veto d’importacions a la província de Barcelona, permetent exportacions de la resta d’Espanya. Es remarca que la gravetat econòmica dependrà de contenir el brot i dels acords comercials que es reobrin.
Martí Pujol reflexiona sobre la fragilitat del sector primari, que acumula crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària, ara pesta porcina) i pateix greus dificultats i manca de relleu generacional. Recorda casos de ramaders obligats a sacrificar tot el bestiar. Fa una crida a la solidaritat: renunciar uns dies a passejar per certes zones naturals és un sacrifici menor davant el risc d’arruïnar famílies senceres. Critica les persones que desobeïxen cintes de prohibició a Collserola i apel·la al civisme col·lectiu.
Es debat fins a quin punt la ciutadania complirà les restriccions: alguns creuen que un petit percentatge (5–30%) se les saltarà, però la majoria serà responsable. Ània remarca la rapidesa de detecció i actuació, i la coordinació institucional. També es reflexiona sobre la naturalesa cíclica de les epidèmies i el possible paper de la sobreproducció i sobreexplotació porcina, especialment pel que fa a gestió de purins i impacte ambiental a la Catalunya central. Es posa en relació la necessitat de protegir el sector amb la de no sobrecarregar el territori.
Sol i Gerard recorden que, segons normativa, la detecció d’un senglar afectat obliga a tancar exportacions i zones durant 12 mesos, i que cada nou cas allarga el període, amb gran impacte econòmic. Es comparen les reticències inicials davant la COVID amb la realitat posterior del confinament. Es remarca que, tot i no ser una amenaça directa per a la salut humana, la pesta porcina afecta l’economia i l’ocupació. També es posen sobre la taula els efectes en turisme rural i altres activitats si els espais naturals romanen tancats molt temps.
S’assenyala que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país, i que la població de senglars és desconeguda però clarament sobredimensionada. Es relaten trobades freqüents amb senglars tant a Collserola com dins de barris de Rubí (Can Rosés, carretera de Can Barata). Es planteja que la sobrepoblació de senglars pot fer inevitable organitzar batudes de caça per reduir-ne el nombre, malgrat la incomoditat que això provoca a persones animalistes. Es remarca que el veritable drama seria la transmissió del virus a granges de porcs.
Es destaca que aquesta crisi posarà a prova la solidaritat col·lectiva en un cas on no hi ha risc directe ni per a la salut ni per a l’economia immediata de la majoria de rubinencs. La motivació per ser responsables ve de la consciència de país més que de l’afectació personal. Es remarca que els mitjans de comunicació, inclosos els locals, estan informant àmpliament, i que no és acceptable al·legar desconeixement. Es critica aquells que, tot i veure cintes de tancament a muntanya, hi passen igualment.
S’introdueix la polèmica sobre el fet que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no hagi tornat de la Fira del Llibre de Guadalajara arran de la crisi de la pesta porcina. Alguns partits ho han criticat, però la tertúlia ho veu com un debat oportunista. Es compara amb la DANA al País Valencià, una tragèdia amb víctimes mortals, i es considera que la situació actual, centrada en senglars sense afectació humana, no requereix necessàriament la presència física del president. Es recorda que Illa participa telemàticament en reunions, i que la seva presència a Guadalajara és important per donar suport a la cultura i al món editorial catalans. Es conclou que si hi hagués risc per a la salut humana, l’escenari seria molt diferent.
Amb to més distès, es fa broma sobre el president valencià Mazón i la seva gestió de la DANA, així com sobre el fet que el Partit Popular li hagi donat un nou càrrec retribuït al Congrés. Es critica el costum de crear presidències de comissions poc actives que, tot i no reunir-se, comporten un plus econòmic. Aquesta part funciona com a descàrrega irònica dins d’una tertúlia política.
Es presenten les dades de criminalitat a Rubí del gener al setembre de 2025: 2.727 infraccions penals, 20 menys que l’any anterior (–0,7%), considerant-se una situació globalment estable. Es diferencia entre criminalitat convencional (lleuger descens) i l’augment sostingut de les estafes per internet. Es detallen increments: delictes sexuals (17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior; una vintena d’altres delictes sexuals), més sostraccions de vehicles (+24%) i més delictes de tràfic de drogues (+50%). En canvi, baixen els robatoris amb violència (–15%) i els robatoris amb força en domicilis i establiments (–12%). Gerard subratlla com a preocupants els delictes sexuals i els delictes en línia que afecten especialment la gent gran.
Martí Pujol adverteix que les estadístiques són necessàries però no ho expliquen tot. Considera una “barbaritat” 2.700 delictes i 17 violacions, independentment que siguin uns quants menys que l’any passat, i critica els discursos triomfalistes que es pengen medalles per variacions mínimes. Recorda que les dades recullen només delictes denunciats; molts furts menors o agressions no es denuncien per falta de temps, desconfiança en l’eficàcia o per la magnitud menor dels danys. Explica una experiència a Barcelona on diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals, però la sensació era d’impunitat. A partir d’això, es subratlla que la realitat delinqüencial és sempre més gran que la que mostren les xifres.
S’aprofundeix en els delictes contra la llibertat sexual i el tràfic de drogues. Es constata que en delictes sexuals hi ha un gran nombre de casos no denunciats, sobretot quan l’agressor forma part de l’entorn familiar o proper. L’augment de denúncies pot reflectir tant un increment real de casos com una major consciència i suport a les víctimes que anima a denunciar. Pel que fa al tràfic de drogues, s’explica que les dades depenen molt de l’activitat policial: només apareixen quan hi ha operacions i dispositius que desmantellen xarxes, sovint després d’anys de seguiment. Per això els increments percentuals poden estar vinculats a accions policials puntuals més que a una explosió sobtada del fenomen. En conjunt, es reconeix la dificultat de llegir les xifres sense tenir en compte aquests matisos.
Es debat sobre la reincidència i sobre com el sistema penal gestiona (o no) els delinqüents habituals. Ània explica que, per aplicar les conseqüències de la multireincidència, calen diverses sentències fermes, però els processos judicials s’allarguen anys; això fa que molts delinqüents continuïn actuant mentre tenen procediments oberts. Sol apunta que els policies se senten impotents quan detenen gent que surt l’endemà i torna a delinquir. Es posa l’accent en què el problema no és només policial, sinó també de recursos i celeritat judicials. Es planteja la necessitat d’augmentar mitjans als jutjats, reduir terminis i millorar els judicis ràpids en determinats delictes, per tal que la resposta penal sigui efectiva i percebuda com a tal.
Es comenta que al Parlament s’està debatent una reforma sobre multireincidència, per abordar els casos de persones que acumulen desenes de furts i delictes menors. Hi ha discrepància sobre si prioritzar el canvi legislatiu o la reforma del funcionament judicial, però es coincideix que calen totes dues coses. Martí critica que els legisladors hagin trigat tant a reaccionar, tot i que la percepció ciutadana del problema és antiga, i denuncia les lluites polítiques per capitalitzar la reforma i ‘posar-se la medalla’. Es recorda que, mentrestant, la ciutadania pateix els efectes directes d’aquests delictes i no entén la inacció. També es menciona que a Catalunya s’han obert alguns nous jutjats i s’han reforçat Mossos i Policia Local, però encara és insuficient per resoldre el col·lapse.
S’analitza com la legislació encara tracta determinats furts en funció del valor econòmic directe, sense considerar el valor funcional i personal. Es posa l’exemple dels telèfons mòbils, que ja no són només aparells per trucar, sinó dispositius on les persones tenen dades bancàries, identitat digital i bona part de la seva vida. Això fa que el dany real sigui molt més gran que els 300–500 € de preu de mercat. Es reforça la necessitat d’adaptar la llei a aquesta realitat. Paral·lelament, Ània recorda que endurir penes no garanteix per si sol una reducció del crim: posa l’exemple dels Estats Units, amb penes molt més dures i, tot i així, un nivell de criminalitat més alt. Es defensa que cal combinar mesures penals amb polítiques socials, educatives i de reducció de desigualtats.
Es torna sobre els recursos de seguretat i justícia. Es recorda que a Catalunya s’han convocat centenars de noves places de Mossos d’Esquadra anualment i que Rubí ha ampliat plantilla de Policia Local, però això no resol automàticament la sensació d’inseguretat si el sistema judicial continua col·lapsat. Es posa com a exemple el jutjat de Rubí situat a l’antic supermercat de ‘la comprativa’, que no és un espai adequat, i la necessitat de noves instal·lacions i mitjans. Es conclou que cal una estratègia coordinada que impliqui més policia, més jutges, més funcionaris i un sistema més àgil i modernitzat.
La conversa deriva a les estafes per internet i ciberdelictes, que són una part important del creixement delictiu. Es comenten casos reals, com el d’una dona estafada mitjançant trucades on li clonaven la veu del sogre amb intel·ligència artificial per demanar-li diners. Es parla de la necessitat de noves estratègies de seguretat (com paraules clau familiars) i es reconeix la dificultat pràctica d’implementar-les. Es constata que la tecnologia permet sofisticar molt els enganys, que els servidors sovint són en altres països i que la legislació estatal té molts límits davant un fenomen global. Es dona per fet que la llei anirà endarrerida respecte la innovació dels delinqüents, i que les estafes digitals seguiran creixent i requeriran cooperació internacional i educació ciutadana.
En els darrers minuts, s’introdueix el tema dels sous dels alcaldes arran d’un informe del Ministeri. S’admet que és un tema que genera xafarderia i pot alimentar el populisme, però també s’insisteix que la transparència és necessària. Es defensa que els polítics, i especialment els alcaldes amb dedicació plena, han d’estar ben remunerats, sigui quin sigui el seu partit, perquè fan una feina 24/7. Es comenta el cas de l’alcaldessa de Rubí, el sou de la qual apareix com uns 17.000 € anuals perquè el sou principal el rep de la Diputació i de l’Ajuntament només cobra dietes. Es reivindica que sense sous dignes la política quedaria reservada a persones amb recursos i es perdria qualitat democràtica.
Albert Soler acomiada la tertúlia agraint la participació dels tertulians, incloent el Gerard que ha marxat una mica abans. Apunta que el debat sobre sous d’alcaldes podria reprendre’s en una altra ocasió amb la Belén Tierno. Tot seguit dona pas al següent espai del magazín, on Belén entrevistarà Santiago Granizal (Escola Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i Maria Rosàs (Bodega Rosàs) sobre recomanacions de vins per Nadal.
Context i participants
Programa: La tertúlia de Rubí al dia a Ràdio Rubí (estudi Lídia Juste). Participants: Albert Soler (conductor), Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García.
L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: la pesta porcina africana i el seu impacte, les dades de criminalitat a Rubí i, finalment, un apunt sobre sous dels alcaldes i transparència política.
1. Pesta porcina africana i restriccions a Rubí
1.1. Mesures i afectació al territori
- Es manté el focus en la pesta porcina africana detectada a senglars a Collserola–Cerdanyola i els seus efectes sobre Rubí.
- A Rubí s’han restringit els accessos a zones boscoses i de medi natural on hi pot haver senglars: Can Oriol (zona boscosa), Can Tiraries, Torrents de Rubí, Torrent dels Alous, Can Xercavins, Serra de Galliners, etc.
- Només es permeten espais clarament urbanitzats o parc infantil (per exemple, l’era del parc de Can Oriol).
L’Ajuntament ha informat que:
- S’han creat punts de control i senyalització segons criteris dels Agents Rurals, repartits entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil.
- Es col·locarà senyalització i recomanacions específiques a la zona de pícnic de Can Oriol, on sí es pot accedir, però amb molta precaució.
- S’ha intensificat la neteja de papereres i contenidors per evitar que els senglars hi trobin restes de menjar.
1.2. Risc sanitari i transmissió del virus
Es recorda una entrevista prèvia amb Francesc Accensi (IRTA-CReSA):
- El virus pot enganxar-se a bambes, pneumàtics, bastons de marxa nòrdica, etc., en forma de fang contaminat.
- El risc és transportar el virus fora de la zona inicial (Collserola / Vellaterra...) i generar nous brots llunyans: per exemple, anar a passejar pels entorns de Rubí i després anar a collir bolets a Olot amb el mateix calçat.
- El virus no afecta humans ni altres animals que no siguin porcs o senglars.
“És un risc terrible i és per això que s’han d’extremar les precaucions.”
- Es remarca que la Conselleria (d’Agricultura) està actuant ràpid i coordinadament, i que hi ha un esforç conjunt per contenir el focus.
1.3. Impacte econòmic sobre el sector porcí
- No hi ha risc sanitari per a les persones, però sí un fort impacte econòmic potencial sobre el sector porcí català.
- El sector porcí té un excedent del 40–50% de producció destinat a exportació; si es bloquegen mercats, els escorxadors no poden donar sortida al producte.
- El sector agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya, i el porcí és un dels més potents, amb:
- 3.500 M€ anuals en exportacions (3.000 en carn, 500 en embotits). - Una tercera part (uns 1.000 M€) depenen de països extracomunitaris, ara en risc.
- La Xina ha limitat el veto a la província de Barcelona, i manté les importacions de la resta de l’Estat.
A la tertúlia es destaca:
- El sector primari ja acumulava crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària...) i pateix manca de relleu generacional i molta precarietat.
- Es posa l’exemple de ramaders que han hagut de sacrificar tot el bestiar en altres episodis sanitaris: impacte devastador familiar i econòmic.
- També es recorda que la producció porcina té costos ambientals (porins, contaminació de sòls i aqüífers a la Catalunya Central), i que hi ha un problema de sobreexplotació del territori.
1.4. Crida a la responsabilitat i solidaritat ciutadana
Martí i la resta insisteixen en la necessitat de respectar les restriccions d’accés:
- Es demana solidaritat: renunciar uns dies a anar a Can Tiraries, Can Xercavins o torrents és un sacrifici menor en comparació amb el que es juga el sector porcí.
- Crítica als qui salten les cintes que tanquen camins o espais naturals: falta de civisme.
- Es recorda que no es pot al·legar desconeixement, ja que tots els mitjans (inclosa Ràdio Rubí) en parlen molt.
Hi ha matisos entre tertulians:
- Alguns pensen que un 30% de gent es saltarà les normes; d’altres rebaixen la xifra a un 5% i creuen que la majoria complirà.
- Es considera que la por i la cobertura mediàtica clara i constant ajudaran al compliment.
1.5. Sobrepoblació de senglars i possibles batudes
- Es recorda que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país.
- En canvi, no se sap quants senglars hi ha, però se’n constata la sobrereproducció i la presència fins i tot dins de nuclis urbans (Can Rosés, carreteres, Collserola, etc.).
- Es planteja que, tot i ser polèmic, probablement caldrà fer batudes de caça per reduir l’excés de senglars, sobretot si el virus es manté en fauna salvatge.
- Es subratlla que el gran punt d’inflexió seria que el virus arribés a granges de porcs, cosa que convertiria la situació en “un drama absolut”.
1.6. Comparacions polítiques: el viatge d’Illa a Guadalajara
Aprofitant el context de crisi, s’introdueix un debat polític:
- Alguns partits han criticat que el president Salvador Illa no hagi tornat de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) per “liderar” la resposta a la crisi.
- La taula ho interpreta com a crítica oportunista i recorda:
- La crisi és principalment econòmica i veterinària, no una tragèdia humana com la DANA del País Valencià. - Illa participa telemàticament en reunions; no està “desconnectat”. - A Guadalajara representa la cultura catalana i barcelonina en una de les fires literàries més importants del món.
Es conclou que:
- Amb el virus acotat a senglars i sense afectació humana, té sentit que la gestió operativa recaigui en el conseller d’Agricultura i tècnics, mentre el president compleix la seva agenda internacional.
- Es considera que si hi hagués risc per a la salut humana, la decisió hauria de ser una altra.
2. Criminalitat a Rubí: dades i debat de fons
2.1. Evolució general de les infraccions
El Ministeri de l’Interior publica les dades de criminalitat gener–setembre 2025 per Rubí:
- Total d’infraccions penals: 2.727 (20 menys que el mateix període de 2024, un –0,7%).
- Es considera una situació estable després d’uns anys de baixada.
Diferenciació principal:
- Criminalitat convencional (robatoris, agressions, etc.): baixa gairebé un 2%.
- Delictes d’estafes per internet: continuen pujant de manera sostinguda.
2.2. Àmbits concrets que preocupen
Delictes sexuals
- S’han denunciat 17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior.
- Hi ha també una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que un any enrere).
- Tots coincideixen que és extremadament preocupant.
- Es remarca que en aquest àmbit hi ha molts delictes no denunciats, i que el repunt pot reflectir tant més casos com més disposició a denunciar gràcies a la feina d’acompanyament i conscienciació.
Robatoris i delictes patrimonials
- Robatoris amb violència: baixen un 15%.
- Robatoris amb força a domicilis i establiments: disminueixen un 12%.
- Lesions per baralla: 19 casos, xifra pràcticament igual que l’any passat.
- Sostraccions de vehicles (robatori de vehicles): pugen un 24%.
- Sorprèn a la taula, perquè es percebia com un delicte “dels 80/90”. - S’explica que sovint no és pel vehicle en si, sinó per robar pantalles, ràdios o objectes visibles a l’interior.
Drogues
- Delictes de tràfic de drogues: pugen un 50%.
- Es recorda que aquests delictes són visibles estadísticament sobretot quan hi ha operacions policials importants:
- No solen ser fruit d’una denúncia directa d’una víctima, sinó d’investigacions de mesos o anys. - L’augment pot reflectir més actuació policial, no necessàriament més consum.
Estafes per internet i ciberdelinqüència
- És l’àmbit que més creix i que sovint afecta col·lectius vulnerables (especialment gent gran).
- Es comenten casos concrets d’estafes telefòniques amb veu clonada per IA que suplanta familiars per demanar diners.
- Es constata que la llei va sempre un pas enrere de la tecnologia i que la ciberdelinqüència és transnacional (servidors a altres països, jurisdiccions diferents, etc.).
“En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia i de l’enginy humà per aquestes coses.”
2.3. Debat sobre estadístiques i “delictes ocults”
Martí Pujol posa èmfasi en la interpretació de les dades:
- Les estadístiques són necessàries per comparar, però no s’ha de normalitzar l’anormal.
- 2.727 delictes i 17 violacions en una sola ciutat continuen sent una xifra molt alta, encara que hi hagi un –0,7%.
- Denuncia l’ús polític “triomfalista” de petites baixades percentuals.
També subratlla que les xifres oficials recullen només delictes denunciats:
- Hi ha molts casos, sobretot en robatoris petits o en violència sexual, que no es denuncien per:
- Sensació que “no servirà de res”. - Pèrdua de temps burocràtic. - Por o vergonya, especialment en entorns familiars.
Relata una experiència personal a Barcelona on, després d’un robatori, diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals però el sistema no resolia el problema, cosa que alimenta la percepció d’impunitat.
2.4. Reincidència, sistema judicial i canvi legislatiu
S’obre un debat intens sobre multireincidència i funcionament de la justícia:
- Hi ha delinqüents que poden acumular desenes de furts en pocs anys sense acabar ingressant a presó.
- Es comenta que s’està tramitant al Parlament una modificació legislativa sobre multireincidència, però arriba tard per a la percepció ciutadana.
Dues línies de reflexió principals:
- 1 Canviar la llei
- Alguns defensen que cal actualitzar el Codi Penal, especialment en:
- Multireincidència: que els furts menors repetits tinguin conseqüències acumulatives. - Valor dels béns: el mòbil ja no és un “objecte de 300–500 €”, sinó un dispositiu on hi ha “tota la vida” d’una persona (banc, dades, comunicacions).
- Es veu necessari adaptar la llei a realitats contemporànies (mòbils, ciberdelictes, IA, etc.).
- 2 Fer funcionar millor la maquinària judicial
- Ània insisteix que, encara amb les lleis actuals, el gran coll d’ampolla és:
- La lentitud dels procediments (anys per a sentències fermes). - La manca de mitjans humans i materials als jutjats (piles d’expedients, edificis precaris com la “comprativa” de Rubí).
- Sense agilitzar judicis i reforçar la plantilla de jutges, fiscals, funcionariat, canviar la llei té un impacte limitat.
La conclusió compartida és que calen dues coses a la vegada:
- Reforma legislativa (multireincidència, actualització de valors i tipologies).
- Inversió seriosa en justícia (més recursos, més jutjats, processos més ràpids).
També es destaca que:
- En els darrers anys sí que s’han incrementat els efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Local, però la sensació ciutadana continua sent que “no n’hi ha prou” i que la cadena de conseqüències penals no es completa.
- S’assenyala la dimensió política: la reforma s’allarga sovint per càlcul de medalles i rendiments electorals, i això xoca amb la percepció de la gent que pateix directament els delictes.
2.5. Causes estructurals de la delinqüència
Més enllà de policia i lleis, es posa el focus en causes profundes:
- Part de la criminalitat està relacionada amb desigualtat social, manca d’oportunitats i exclusió.
- En el cas de delictes sexuals, hi ha una estructura cultural i patriarcal que legitima o normalitza certes conductes.
- Es recorda que als Estats Units, malgrat tenir penes molt més dures (inclosa pena de mort), hi ha més criminalitat que a Europa; això demostra que endurir penes no és suficient.
Per tant, les receptes han de ser múltiples:
- Millores legislatives i judicials.
- Polítiques socials i educatives (igualtat de gènere, integració, reducció de desigualtats).
- Treball preventiu i comunitari.
3. Recursos policials i percepció de seguretat a Rubí
3.1. Plantilles de Policia Local i Mossos
- Es comenta que Rubí té una mica més de 100 agents de Policia Local, repartits en diversos torns (matí, tarda, nit i caps de setmana).
- En els darrers anys s’ha incrementat la plantilla de Policia Local i, a nivell català, s’han convocat noves promocions de Mossos d’Esquadra (uns 850 anuals), però:
- Aquests increments són per a tot Catalunya, no només per a Rubí. - No es pot contractar ni formar “10.000 mossos de cop”, cal fer-ho gradualment.
Sol Expósito insisteix, però, que la seguretat ciutadana és clau i que més presència policial podria ajudar a reduir els 2.700 delictes anuals.
3.2. Impotència policial i frustració ciutadana
- Es comenta que molts agents acaben desmotivats:
- Detenen persones que al cap de poc tornen al carrer i reincideixen. - En furts menors repetits, la llei actual i la lentitud judicial els deixa amb poc marge d’acció efectiva.
- La ciutadania percep que conèixer els multireincidents no serveix de gaire si el sistema no culmina en condemnes fermes i mesures efectives.
3.3. Ciberdelinqüència: el repte creixent
- Les ciberestafes són un dels àmbits que més créixerà encara:
- Suplantació de veu i imatge amb intel·ligència artificial. - Trucades fraudulentes, phishing, robatori de credencials bancàries.
- Es reconeix que cal millorar la legislació i la cooperació internacional, però que sempre anirem darrere de la innovació tecnològica dels delinqüents.
4. Sous dels alcaldes i transparència
Per manca de temps, el tema s’obre només de manera breu i superficial, però deixa algunes idees clau:
4.1. Informes sobre sous municipals
- El Ministeri publica dades sobre sous dels alcaldes i alcaldesses.
- Són temes que generen xafarderia i populisme, però també interès legítim.
4.2. Defensar sous dignes i transparència
- Es defensa de forma clara que:
- Els càrrecs electes amb dedicació (especialment els alcaldes, que treballen “24/7”) han d’estar ben remunerats. - Sense sous dignes, només podrien dedicar-s’hi persones amb recursos propis (riscos per a la qualitat democràtica).
- Es reclama transparència real:
- S’ha parlat molt de transparència durant anys, però en alguns àmbits encara falten dades clares. - S’aplaudeix que aquests sous es facin públics i es puguin comparar.
4.3. Cas específic de l’alcaldia de Rubí
- Es comenta que el sou que apareix per a l’alcaldia de Rubí (uns 17.000 €) pot ser enganyós:
- L’alcaldessa cobra el sou principal de la Diputació. - Per tant, a l’Ajuntament només consten les dietes per plens i assistències, que expliquen la quantitat reduïda.
- Sol Expósito remarca que, en tot cas, està a favor que un alcalde o alcaldessa cobri bé, sigui del partit que sigui.
5. Tancament del programa
- El conductor acomiada la tertúlia ressaltant que no hi ha hagut temps per aprofundir en el debat sobre sous d’alcaldes, que queda pendent per a futures tertúlies.
- Es dona pas al següent tram del magazín, amb Belén Tierno entrevistat Santiago Granizal (Escola de Música Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i amb Maria Rosàs (Bodega Rosàs) parlant de vins per Nadal.
L’episodi combina informació local molt concreta (Rubí) amb reflexions de fons sobre sector primari, responsabilitat col·lectiva, seguretat ciutadana, funcionament de la justícia i qualitat de la política i la transparència institucional.