#1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí
Albert Soler presenta la tertúlia "Rubí al dia" i els tertulians (Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos). Avança els tres grans temes: la polèmica pels bancs del davant de l’escola Pau Casals, la pesta porcina africana i la grip. Convida també els oients a participar per telèfon.
S’explica la història recent de la plaça Manuel Miralles davant de l’escola Pau Casals: l’Ajuntament hi treu contenidors i hi posa bancs el 2018 per dignificar l’espai. Durant la pandèmia es retiren pels riscos associats a les restriccions i per l’incivisme nocturn. L’AFA i la comunitat educativa reclamen el retorn dels bancs i Esquerra Republicana ho inclou en el pacte de pressupostos 2024. Un any després es reposen com a cadires individuals, però l’incivisme torna i el govern els torna a retirar. Es recullen queixes veïnals que descriuen baralles, sorolls, brutícia i consum de drogues.
S’obre el debat: tots reconeixen la utilitat dels bancs per a famílies i avis que esperen els nens, però també el fort problema d’incivisme a la zona, especialment a les nits. Es destaca que la plaça és amagada i desangelada, cosa que facilita botellons. S’apunta que, si el criteri és treure bancs allà on hi ha conductes incíviques, caldria retirar-ne molts a la ciutat. Apareix la sensació que "els incívics guanyen" i que el veïnat afectat també té dret al descans. Es cita com a exemple la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan s’hi van instal·lar bars i terrasses.
Els tertulians exploren possibles solucions: bancs retràctils que desapareguin de nit, més vigilància policial i sancions econòmiques als incívics. Alguns, reticents a governar amb multes, admeten que tocar la butxaca sovint és l’únic que funciona. Es recorda que hi ha altres punts conflictius a Rubí i que el problema no és només aquest espai, sinó un patró d’ús incívic de l’espai públic. S’insisteix que cal posar-hi més interès i trobar un equilibri entre drets veïnals i ús social de la plaça.
S’afegeix la dimensió política: l’AFA acusa un veí proper al govern de tenir més influència en la decisió de retirar els bancs; aquest veí, al seu torn, acusa Esquerra de manipular el cas. Els tertulians lamenten que tot es polititzi, quan és sobretot un problema veïnal de convivència. Paral·lelament, es vincula el fenomen a la manca d’oferta d’oci juvenil: es recorden experiències a Can Oriol, l’Arboretum i altres espais on els joves es reunien de forma relativament ordenada, i com la situació s’ha degradat amb el temps. Es parla de la proliferació de botellons, de l’impacte en els barris perifèrics i de com les reformes urbanes poden estimular tant l’oci nocturn com els conflictes.
La tertúlia canvia de tema per abordar la pesta porcina africana detectada a la zona de Collserola. Els Agents Rurals comptabilitzen uns 50 senglars morts en un radi controlat. Hi ha un desplegament de 250 professionals (Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME, Bombers) centrats a evitar que el virus s’escampi cap al parc de Sant Llorenç del Munt. Es delimiten fronteres naturals (C-16, C-58, AP-7 i la línia dels FGC). El cos d’Agents Rurals té preparats paranys i sistemes de captura massiva, però espera l’autorització europea per sacrificar animals. S’introdueix el debat entre gestió sanitària, posicionaments ecologistes i necessitat de controlar una població de senglars que ja provoca accidents, destrosses i problemes de convivència.
Es comenta que, malgrat l’allau de notícies, a les carnisseries de Rubí el consum de carn de porc es manté normal, tot i les preguntes dels clients. Els tertulians confien en els controls sanitaris en un cas tan visible. Es parla de la hipòtesi de l’"entrepà contaminat" com a origen més probable del brot i s’esmenta l’IRTA-CReSA, ubicat a l’Autònoma, on s’analitza específicament la pesta porcina africana. La proximitat del centre al focus alimenta sospites populars sobre possibles fuites de laboratori, que el director del centre desmenteix explicant les estrictes mesures de bioseguretat. Es compara amb la recerca del pacient zero de la Covid i es destaca com la manca d’explicacions clares alimenta teories conspiratives, tot i que a la tertúlia es miren amb ironia. També es reflexiona sobre interessos econòmics (campanya de Nadal, sector del pernil) i sobre com les crisis sanitàries s’entrecreuen amb l’economia.
La conversa s’amplia a la sobrepoblació de senglars i a la relació entre humans i fauna salvatge. Es parla de la facilitat reproductiva del senglar, de l’absència de depredadors i del fet que no és una espècie invasora sinó una espècie que ha trobat un entorn molt favorable. Es comparen casos internacionals (tigres a l’Índia que baixen als pobles per manca de selva). A Rubí i les "urbis" es descriu el paper dels contenidors adaptats per evitar que els senglars els bolquin, però també la responsabilitat humana quan es deixa brossa fora. Es normalitza la presència de famílies de senglars per carrers, ponts i avingudes, i es remarca que els animals són capaços d’arribar allà on troben menjar. Es conclou que, fins i tot amb sacrificis puntuals, la pressió demogràfica dels senglars seguirà, i que el problema és complex i de difícil solució.
Després de la pausa publicitària, la tertúlia aborda la grip. El Departament de Salut preveu que el pic arribi d’aquí a tres setmanes, coincidint amb Nadal. Es parla de l’elevat nombre de casos i de la càrrega sobre el sistema sanitari. Es fa una ronda entre tertulians sobre si s’han vacunat o no de la grip i del Covid, recollint experiències diverses: alguns sempre es vacunen i enguany s’han trobat bé, d’altres expliquen que cada any que es vacunaven agafaven una grip forta i aquest any han decidit no fer-ho a tall de prova. Es recorda que la vacuna de la grip no és infal·lible però redueix quadres greus, i que cada temporada la vacuna es formula amb les variants de l’any anterior. Hi ha un punt d’humor negre ("ja explicaré al final de l’hivern si ha funcionat") i es recorden els efectes secundaris de les vacunes Covid quan es van introduir.
Es discuteix la proposta de recuperar l’ús obligatori de la mascareta en alguns espais (CAPs, trens, llocs tancats) durant els pics de grip. Una tertuliana recorda que, amb mascareta a l’escola, pràcticament no hi havia refredats ni gastroenteritis, i fins i tot va pensar en seguir portant-ne cada hivern, però admet que la incomoditat fa que, un cop aixecada l’obligació, gairebé ningú la mantingui. Es parla del costat positiu (abriga el nas a l’hivern) i del negatiu (sensació de "tallar les ales" socials). També es tracten els efectes en els infants que van aprendre a llegir amb mascareta (problemes d’oralitat i pronúncia) i es recorda el caos de restriccions (límit de persones a reunions familiars, ventilació…) i com moltes mesures bàsiques no es mantenen si no hi ha prohibicions. S’apunta que funcionem sovint per "prohibició, multes i obligacions" i es critica l’alarmisme de certs mitjans, que dramatitzen cada hivern el pic de grip en lloc de transmetre missatges senzills com "si la cosa es complica, caldrà posar-se mascareta". S’hi afegeix la sospita que sempre hi ha interessos econòmics al darrere (fabricants de mascaretes, indústries farmacèutiques), alimentant un brou de cultiu per teories conspiratives que els tertulians tracten amb escepticisme però també amb certa preocupació.
Es fa una digressió sobre teories conspiratives relacionades amb virus com la pesta porcina, el Covid o la sida. Algú confessa que li costa no pensar que alguns brots puguin haver sortit de laboratoris o haver estat aprofitats per fer proves amb la població, tot i que reconeixen que és molt difícil comprovar-ho. Es reflexiona sobre la vulnerabilitat humana en un món ple de virus i contaminació, i sobre com el cos s’acaba adaptant a viure en un entorn brut i poc saludable. Un tertulià recorda una pel·lícula antiga on un virus militar escapa en un tren, com a metàfora de com un accident pot desencadenar una catàstrofe. Tot plegat serveix per remarcar la sensació de viure en un "món modern" on les crisis sanitàries són recurrents i on la confiança en les institucions es barreja amb el dubte constant.
La tertúlia fa un gir i entra en un bloc més lleuger sobre música. Es presenta "If the world was ending, I’d wanna be next to you" (Bruno Mars & Lady Gaga) com la cançó més escoltada del 2025 segons Spotify, i es revela que l’artista més escoltat globalment és Bad Bunny. Els tertulians que tenen Spotify expliquen el seu "Wrapped": un té com a tema estrella "Baile inolvidable" de Bad Bunny, una altra alguna cançó de l’últim disc de Rosalía, i el conductor té Els Pets com a artista número 1 (malgrat l’efecte de les escoltes del seu fill petit). Víctor fa una defensa llarga i apassionada de Bad Bunny: el seu origen humil, la manera com trenca amb discogràfiques, experimenta amb gèneres, crea àlbums conceptuals i juga amb les plataformes digitals (com canviar el missatge d’una pista antiga per anunciar una gira europea). S’estableix un paral·lelisme amb la Rosalía i la seva aposta per discos arriscats com el barroc/òpera actual. Els tertulians més grans mencionen gustos clàssics (Bee Gees, Paul Mauriat, bandes sonores com "Emmanuelle") i el fet que, a partir d’una certa edat, solem tornar a la música que ens ha marcat de joves. També es parla de la música infantil que domina moltes llars (El mic, El Pot Petit) i del fenomen de "Les guerreres del K-pop", una pel·lícula d’animació amb una cançó altament enganxosa que s’ha convertit en fenomen entre els més petits. El conductor admet haver descobert tardanament el grup Izal i haver-ne recuperat tota la discografia, com a exemple que encara es poden incorporar grups nous a la vida adulta. La tertúlia es tanca amb aquesta nota musical, més optimista, abans de l’acomiadament i el pas al programa següent de la graella de Ràdio Rubí.
Introducció
En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs:
- Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn
- Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars
- Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid
- Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil
1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos
1.1. Antecedents i context
- L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues.
- El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors.
- Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions.
- L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs.
- Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local.
- Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar.
Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”.
1.2. Bancs sí o bancs no?
Els tertulians coincideixen en una idea de fons:
- Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola.
- Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques.
Punts clau del debat:
- Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests.
- Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic.
- Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal.
1.3. Possibles solucions que es plantegen
Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives:
- Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva).
- Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme:
- Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni.
- Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils.
“No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”.
També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí:
- Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades.
- Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu.
1.4. Politització del conflicte
- Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa.
- Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas.
- Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”:
- El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits.
2. Pesta porcina africana i explosió de senglars
2.1. Situació sanitària i operatiu
- A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana.
- El perímetre d’afectació es manté de moment acotat.
- Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals).
- L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya.
2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars
- Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals.
Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”.
- Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva.
- Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa:
- Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”).
2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc
- Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí:
- La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat.
- Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum:
- Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar.
2.4. Origen del brot i teories
- Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat.
- Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus:
- Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.).
- Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid.
2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats
Hi ha un debat més ampli sobre:
- La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals.
- L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna:
- Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles.
- A Rubí i rodalia:
- S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià.
“És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”.
3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid
3.1. Situació de la grip
- El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal.
- Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat.
- La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat.
3.2. Vacunació: experiències personals
Ronda ràpida entre els tertulians:
- La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç).
- Casos personals:
- Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes.
Es recorda que:
- La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat.
- Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior.
3.3. Tornar a la mascareta?
Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern:
- Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles:
- Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants.
- Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la:
- És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament.
3.4. Impacte en nens i hàbits de salut
- Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària.
- Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació.
“Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”.
3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics
- Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans:
- Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització...
- S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics:
- Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.).
També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul:
“M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”.
4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics
4.1. La cançó i l’artista de l’any
A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical:
- Sonen:
- “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment.
- S’explica la diferència entre:
- Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes).
4.2. Spotify Wrapped i gustos personals
Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual:
- Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”).
- Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía.
- El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit.
Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”:
- A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove).
- A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove.
4.3. El fenomen Bad Bunny
Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial:
- Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”.
- Destaca que Bad Bunny:
- Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea).
“És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”.
4.4. Rosalía i el risc artístic
- Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”.
- Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar.
4.5. Clàssics atemporals i música d’infància
Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten:
- Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats.
- Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música.
També apareix el món de la música infantil:
- El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures.
- Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”.
4.6. Fenòmens virals infantils
- Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa.
- Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la.
4.7. Descobrir grups nous passats els 30
- Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada.
- El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia.
5. Tancament
La tertúlia es tanca amb to distès:
- Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana.
- Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú.
La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.

