#1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí

Introducció

En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs:

• Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn
• Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars
• Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid
• Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil

1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos

1.1. Antecedents i context

• L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues.
• El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors.
• Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions.
• L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs.
• Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local.
• Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar.

Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”.

1.2. Bancs sí o bancs no?

Els tertulians coincideixen en una idea de fons:

• Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola.
• Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques.

Punts clau del debat:

• Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests.
• Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic.
• Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal.

1.3. Possibles solucions que es plantegen

Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives:

• Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva).
• Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme:

- Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni.

• Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils.

“No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”.

També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí:

• Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades.
• Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu.

1.4. Politització del conflicte

• Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa.
• Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas.
• Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”:

- El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits.

2. Pesta porcina africana i explosió de senglars

2.1. Situació sanitària i operatiu

• A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana.
• El perímetre d’afectació es manté de moment acotat.
• Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals).
• L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya.

2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars

• Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals.

Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”.

• Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva.
• Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa:

- Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”).

2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc

• Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí:

- La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat.

• Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum:

- Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar.

2.4. Origen del brot i teories

• Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat.
• Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus:

- Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.).

• Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid.

2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats

Hi ha un debat més ampli sobre:

• La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals.
• L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna:

- Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles.

• A Rubí i rodalia:

- S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià.

“És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”.

3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid

3.1. Situació de la grip

• El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal.
• Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat.
• La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat.

3.2. Vacunació: experiències personals

Ronda ràpida entre els tertulians:

• La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç).
• Casos personals:

- Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes.

Es recorda que:

• La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat.
• Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior.

3.3. Tornar a la mascareta?

Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern:

• Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles:

- Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants.

• Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la:

- És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament.

3.4. Impacte en nens i hàbits de salut

• Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària.
• Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació.

“Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”.

3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics

• Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans:

- Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització...

• S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics:

- Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.).

També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul:

“M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”.

4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics

4.1. La cançó i l’artista de l’any

A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical:

• Sonen:

- “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment.

• S’explica la diferència entre:

- Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes).

4.2. Spotify Wrapped i gustos personals

Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual:

• Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”).
• Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía.
• El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit.

Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”:

• A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove).
• A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove.

4.3. El fenomen Bad Bunny

Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial:

• Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”.
• Destaca que Bad Bunny:

- Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea).

“És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”.

4.4. Rosalía i el risc artístic

• Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”.
• Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar.

4.5. Clàssics atemporals i música d’infància

Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten:

• Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats.
• Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música.

També apareix el món de la música infantil:

• El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures.
• Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”.

4.6. Fenòmens virals infantils

• Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa.
• Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la.

4.7. Descobrir grups nous passats els 30

• Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada.
• El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia.

5. Tancament

La tertúlia es tanca amb to distès:

• Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana.
• Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú.

La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.