La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria
Es descriu la detenció d’un home de 30 anys a Rubí per difondre missatges racistes i islamòfobs a les xarxes socials, incloent crides a expulsar immigrants, atribuir-los delinqüència i cremar un hijab en directe. Es contextualitza com a part d’una investigació dels Mossos iniciada al febrer.
S’aporten dades de l’Observatori del Racisme i la Xenofòbia que mostren un fort augment dels missatges d’odi, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. Es parla del sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, que monitoritza i quantifica aquests discursos.
Els tertulians reflexionen sobre quan preocupar-se pels discursos d’odi, posen en valor l’existència de delictes d’odi al codi penal i insisteixen a no normalitzar l’odi. Es destaca que l’objectiu de l’Estat de dret és evitar la violència i que actuacions policials puntuals ajuden a marcar límits.
Es critica el paper de les xarxes en amplificar insults i amenaces des de l’anonimat i es subratlla que molts usuaris no dirien cara a cara el que escriuen. També es retreu a determinats polítics i mediàtics que contribueixin al clima d’agressivitat amb intercanvis d’insults i estratègies de "i tu més".
Es debat la dificultat jurídica de convertir els discursos d’odi en delicte, sobretot quan no hi ha incitació directa a la violència. Es destaca X/Twitter com a espai especialment problemàtic, i es diferencia entre missatges clarament delictius (com cremar un hijab) i altres formes de xenofòbia més subtils però constants.
Es discuteix la frontera pràctica entre insult i opinió a partir d’un cas concret a les xarxes de Ràdio Rubí: un comentari que deia "xarismo" sobre unes convidades. Es debat si és insult, opinió o jerga juvenil i s’explica que, en cas de dubte, el mitjà aposta per esborrar continguts ofensius, apel·lant al seu llibre d’estil.
S’analitza com alguns insults històrics han estat reapropiats per col·lectius vulnerabilitzats (per exemple, "maricón"). Es diferencia entre el que és legal i el que és acceptable en espais públics i mediàtics. Els tertulians defensen el dret dels mitjans a moderar comentaris sense que això impliqui censura.
Es parla de missatges com "tots els moros haurien d’anar al seu país" i s’explica com legalment poden ser considerats opinions, sempre que no hi hagi crida explícita a la violència. S’exposen exemples d’odi contra dones (sobre l’aspecte físic) i contra catalans. Es critica amb duresa l’ús de l’anonimat per insultar i amenaçar, qualificat de covard i vil.
Es comenta el debat sobre exigir DNI per obrir comptes a xarxes socials, amb partidaris que ho veuen com a via per limitar l’odi i detractors que alerten de riscos en països no democràtics. Es recorda la complexitat de regular empreses digitals transnacionals i la diversitat de marcs legals (dictadures, democràcies, models econòmics diversos).
Es defensa que cada mitjà –especialment si és públic– tingui un llibre d’estil que defineixi què es permet i què no. S’explica que, tot i poder esborrar missatges d’odi, la manca de conseqüències legals fa que els agressors puguin reincidir fàcilment, cosa que limita l’efecte dissuasiu de la moderació.
S’introdueix el tema del brot de pesta porcina africana a Collserola, recordant que no afecta humans i que el consum de carn de porc és segur. Es descriu la creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar cinc instal·lacions que treballen amb el virus en un radi de 20 km.
Es reprodueixen declaracions del president de la Generalitat, Salvador Illa, que afirma que no es pot confirmar ni descartar la fuita del virus i que es revisaran a fons instal·lacions i protocols de tots els centres que treballen amb PPA a la zona. Es remarca la voluntat de comptar amb experts de l’Estat i d’Europa per garantir imparcialitat.
Els tertulians opinen que el fet que els primers senglars infectats apareguin a menys d’un quilòmetre de l’IRTA fa molt versemblant una fuita de laboratori, encara que sigui involuntària. Es fa un paral·lelisme irònic amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan, subratllant els possibles impactes judicials i econòmics si es confirma la negligència.
S’analitza positivament la resposta institucional: delimitació de cercles de seguretat, presència de vigilància, control del nombre de senglars afectats i absència de casos llunyans. Es considera que, malgrat la gravetat potencial per al sector porcí, la crisi s’està gestionant de forma raonablement eficaç i acotada.
Es debaten les queixes de ciutadans per no poder accedir a Collserola durant el pont. Els tertulians relativitzen l’impacte sobre el lleure i destaquen el paper dels corredors ecològics que connecten Collserola amb la Serralada Marina i altres espais. Es reconeix l’esforç d’entitats ecologistes per mantenir aquests corredors malgrat infraestructures com autopistes.
Es conclou el tema expressant l’esperança que la setmana següent ja no calgui parlar de pesta porcina, la qual cosa significaria que el brot s’haurà acotat millor o que s’haurà aclarit l’origen de la fuita i la manera d’evitar-ne de noves.
S’introdueix el reglament europeu de retorns que preveu la creació de centres de deportació fora de la UE per a migrants amb ordre d’expulsió, seguint l’exemple d’Itàlia amb Albània. La normativa exigeix que els tercers països respectin drets humans i el principi de no devolució. S’indica que Espanya ha votat en contra, mentre que la majoria d’estats hi donen suport.
Es qüestiona que molts dels anomenats tercers països segurs tinguin realment garanties democràtiques i de drets humans. Es plantegen dubtes sobre com la UE supervisarà el compliment d’aquests estàndards i s’adverteix del risc de traspassar línies vermelles sota el paraigua d’un marc legal aparentment garantista.
S’analitza el context polític que explica el suport majoritari al reglament: por creixent a la immigració, auge de partits d’extrema dreta i reaccions de governs, fins i tot socialdemòcrates (com el danès), que adopten mesures dures per contenir aquesta pressió. Es remarca el caràcter complex i polaritzat del debat migratori.
Des d’una perspectiva de drets humans, es critica durament que per una situació administrativa irregular –no penal– es pugui privar persones de la seva llibertat en centres tancats. Es remarca que, als sistemes penals europeus, la màxima pena és justament la privació de llibertat, de manera que aplicar-la a administratius vulnera de facto el principi de proporcionalitat.
Es denuncia que externalitzar la gestió migratòria a tercers països suposa mercadejar amb la vida de persones: aquests països rebran diners, cooperació o avantatges polítics a canvi d’acollir centres. Es tem que alguns facilitin l’entrada de persones només per després omplir aquests centres i augmentar els beneficis, creant un sistema profundament pervers.
Es dubta que el reglament arribi a aplicar-se plenament tal com s’ha dissenyat. Es recorda que sovint la política genera marcs legals o discursos que no acaben traduint-se en fets, però que serveixen per satisfer l’opinió pública interna i els electors preocupats per la immigració. Es cita la posició d’Alemanya, que defensa el text com a pragmàtic i respectuós amb el dret internacional.
Es reflexiona sobre el futur de les migracions, que estaran cada cop més lligades a la pèrdua d’habitabilitat de territoris per causes climàtiques. Es vincula el fenomen a l’herència colonial i al capitalisme neoliberal, que permeten que una part del món visqui amb un alt nivell de consum a costa de conseqüències desproporcionades sobre altres regions, especialment a l’hemisferi sud.
S’informa que el CRAC de Rubí ha aparegut amb la façana pintada amb una esvàstica, la cara de Guillem Agulló tatxada i símbols comunistes ratllats. Es comenta la denúncia feta per l’Alternativa d’Unitat Popular i es relaciona el cas amb l’augment de discursos i símbols d’odi. Es torna a criticar la ineficàcia dels sistemes de denúncia de continguts a xarxes socials, que sovint no eliminen publicacions clarament ofensives mentre en bloquegen d’altres d’innocents.
A partir del sistema FARO i de la investigació dels Mossos, es comenta que la intel·ligència artificial pot ser molt útil per detectar delictes d’odi i gestionar grans volums de dades, però també pot ser problemàtica quan automatitza decisions opaques sobre continguts a les plataformes digitals.
La tertúlia es tanca apuntant que Salvador Illa ha comunicat que el brot de pesta porcina està "controlat", entès com que no s’està estenent. Els tertulians s’acomiaden esperant disposar la setmana següent de conclusions sobre l’origen del brot i amb el desig de no haver de continuar parlant de la crisi si aquesta queda definitivament acotada.
Introducció de la tertúlia
- Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea.
- Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació.
- El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies.
1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió
1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals
- Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes.
- Els seus missatges:
- Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe.
- Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial.
- L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes.
- Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior.
- El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts.
1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi
- El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu.
- Els tertulians destaquen:
- Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física.
"Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable."
1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política
- Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter:
- Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc.
- Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió.
- Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals.
1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte
- Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi:
- Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència.
- Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades:
- Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial.
- Es diferencia entre:
- Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”.
- Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes.
1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències
- Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal.
- A Ràdio Rubí:
- S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin.
- Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet.
- L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses.
1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats”
- Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”:
- Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència.
- Es parla també d’odi:
- Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora.
- El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”.
1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes
- Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes:
- Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades.
- Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada.
2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis
2.1. Context del brot i mesures de seguretat
- A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars.
- Característiques del virus:
- Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat.
- Mesures adoptades:
- Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials.
2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA
- Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada.
- El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia:
- La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat.
- Missatge institucional:
“No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.”
2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita
- Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori:
- Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan.
- S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària:
- Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior.
- Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar.
2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi
- Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics.
- Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí.
- Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia.
- Valoracions sobre la gestió:
- Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”.
2.5. Reacció social i espais naturals
- Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats.
- Els tertulians relativitzen les queixes:
- Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica.
- Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades).
- Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures.
3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs
3.1. Nou reglament europeu sobre retorns
- Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió.
- Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria).
- Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni.
- Condicions formals del reglament:
- Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement).
- Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor.
- El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor.
3.2. Complexitat legal i marge dels estats
- Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional.
- Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació.
- Preguntes obertes:
- Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament?
- Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets.
3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta
- Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna:
- Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures.
- Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants.
- Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur.
3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació
- Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures:
"Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu."
- Punts crítics:
- L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans.
- S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats.
3.5. Mercantilització de la migració i tercers països
- Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades:
- Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit.
- Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”.
3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals
- Es posa la mirada a mitjà i llarg termini:
- Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles.
- Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual:
- El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat).
- El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de:
- Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global.
4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC
- Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada.
- Elements del vandalisme:
- Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme.
- L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes.
- El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió.
5. Tancament de la tertúlia
- Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA.
- Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent.
- Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.