#1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí

Introducció de la tertúlia

Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges.

1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí

1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre

• L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa.

• Motius oficials:

- Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa.

• Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat.

"De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic."

1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna

• Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada).

• Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit.

• Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible.

1.3. Dificultat de “contentar tothom”

• Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa.

• Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides.

1.4. Barris i manca de neteja

• Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja.

• Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta.

1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge

• Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes.

• Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes.

• S’explica el model que es vol implantar:

- Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria.

• Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana.

1.6. Consum responsable i envasos

• Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys.

• Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses.

• Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat.

• Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible.

• També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental.

2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí

2.1. Posada en marxa i abast

• Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre.

• Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca.

• Horari: dies feiners de 7 h a 20 h.

• Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions.

2.2. Posició de l’Ajuntament

• L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental.

• La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit.

"El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar."

• L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries.

2.3. Tràmits i desplegament tècnic

• Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa.

• L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità).

• Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE.

• L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial.

2.4. Opinions dels tertulians

• Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent.

• Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent.

• Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions.

• Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa.

2.5. Transport públic a Rubí

• Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic:

- Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts.

• Es parla de la xarxa d’autobusos urbans:

- Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent.

• Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza).

• També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient.

• A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient.

3. Mascaretes, grip i salut pública

3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris

• A partir d’ara és obligatori portar mascareta a:

- CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran

• Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana.

• Vigència inicial: 15 dies, prorrogables.

• La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat.

3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta

Posicions crítiques

• Una tertuliana expressa escepticisme i cansament:

- Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració.

• Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental.

Posicions favorables a la mascareta

• Altres tertulians defensen que:

- La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles.

• També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes.

3.3. Grip actual i variant agressiva

• Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic.

• Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens.

3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits

• Es remarca la importància de:

- Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho.

• Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent.

4. Vaga dels metges i situació de la sanitat

4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga

• Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener.

• Dades de seguiment:

- Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda.

• Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència.

4.2. Reivindicacions dels metges

El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga:

• Canvi urgent de condicions laborals per garantir:

- Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient.

• Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic.

"Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges."

• Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar.

4.3. Opinió crítica i matisos

• Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que:

- Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada.

• També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant.

4.4. Suport als metges des de l’experiència personal

• Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital:

- Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions.

• Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores.

• També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa.

5. Salut, esport i comunitat

5.1. Tennis taula com a activitat saludable

• Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva:

• 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli:

- Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats.

• Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social.

Conclusió

L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen:

• Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge.

• Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica.

• Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència.

• Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals.

Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.