#1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina

Context general de l’episodi

Tertúlia matinal de Ràdio Rubí amb diversos col·laboradors on s’aborden tres blocs principals:

• Reinauguració del casino de Rubí: memòria històrica, emoció ciutadana i polèmica pels sobrecostos.
• Debat sobre la pacificació de la carretera C‑1413A i les obres de mobilitat a la ciutat.
• Gestió de la pesta porcina africana al voltant de Rubí, l’impacte econòmic i el debat sobre la fauna salvatge.

Intercalat, s’hi inclou un bloc publicitari/programació de la ràdio i una secció final sobre hàbits musicals a Spotify i drets d’autor.

1. Reinauguració del casino de Rubí

1.1. Un espai molt vinculat a la memòria col·lectiva

La tertúlia s’obre amb l’anunci que demà es reinaugura el casino després de molts anys tancat i d’un llarg període d’obres amb retards i sobrecostos que han duplicat el pressupost inicial.

• La Lídia explica que farà la presentació de la gala inaugural i que li fa molta il·lusió per la seva vinculació personal amb el casino.
• Tots recorden balls, cap d’anys, carnavals, teatre i activitats culturals que s’hi havien fet.
• Es destaca que quasi tots els rubinencs tenen alguna anècdota lligada al casino, cosa que reforça el seu valor simbòlic.

“És difícil que hi hagi algun rubinenc que no tingui alguna història lligada al casino.”

La Lídia comparteix una anècdota íntima: una nit de cap d’any al casino va ser clau en la seva relació de parella, amb el record del fred intens i la font de la plaça glaçada.

1.2. La Marató de Contes i el paper de les entitats

La xarxa d’espectacles i la seva Marató de Contes tindran l’honor de ser la primera entitat que utilitzarà el casino en la seva reobertura.

• La Carme expressa emoció i orgull per haver-ho demanat i aconseguit.
• Recorden la història de la Marató de Contes: Ateneu, Casal Popular, antics anys al casino i després la sala del Teatre Municipal, amb prop de 30 anys de trajectòria.
• Es considera que és una inauguració molt encertada, ja que:

- És una entitat arrelada, amb molta feina feta. - Connecta el casino amb Rubí i el teixit associatiu.

També s’aclareix que durant els espectacles no es podrà visitar lliurement l’edifici; per això s’han organitzat visites teatralitzades en dies específics.

1.3. Debat sobre el nom i la història del casino

Sorgeix el dubte històric: casino o casino espanyol?

• Es recorda que a la República hi havia el Centre Democràtic Popular i el casino, vinculats respectivament a esquerres i dretes.
• Després de la Guerra Civil, el casino esdevé casino espanyol, associat a sectors falangistes.
• Actualment, els cartells oficials indiquen simplement “al casino”.

S’anuncia que en un programa especial posterior:

• L’historiador local Ramon Batalla explicarà la trajectòria històrica i aclarirà el tema del nom.
• Hi participaran representants de les dues entitats històriques del casino i els Clippers, grup musical molt lligat a la memòria del local.

1.4. Polèmica política pels sobrecostos i les absències

La reinauguració ha estat envoltada de polèmica política:

• PP i Vox no assistiran a la inauguració com a gest de protesta pels sobrecostos.
• Altres grups crítics, com Unides per Baixar (UB) i Veïns per Rubí, sí que hi aniran, però amb “esperit crític”.

Els tertulians destaquen:

• En obres públiques els sobrecostos són freqüents per imprevistos, fallides d’empreses i pujada de preus (materials, guerra d’Ucraïna, etc.).
• Consideren un error no assistir a la inauguració, sobretot per part del PP:

- El casino és un equipament de ciutat, de tothom. - La crítica s’ha de canalitzar amb debats polítics, mocions i control, però sense boicot institucional a un espai que beneficia tota la comunitat.

“Critica-ho al ple, però això no vol dir que no hi siguis present.”

També es posa en paral·lel el cas de la ximeneia de les Cardellach / Cardíbor, on també hi ha hagut retard per fallides d’empreses i encariment de materials, i que és un altre element de patrimoni important per la ciutat.

1.5. Ús futur del casino i programació de Nadal

Es planteja la pregunta clau: “Ara que ja el tenim, què s’hi farà?”

• S’informa que la programació de Nadal al casino ha exhaurit totes les entrades en molts espectacles, fet que mostra l’expectació ciutadana.
• La Marató de Contes manté el seu funcionament especial (possibilitat de “fila zero” de facto: comprar entrada i no assistir), però es remarca que no és respectuós entrar i sortir durant les actuacions.
• Es preveu que el casino es converteixi en una mena de “segona residència” cultural per a gent com la Carme, que hi serà molt present veient companyies d’alta qualitat, algunes de prestigi internacional.

També es comenta, de passada, l’orgull per la presència de companyies rellevants i es fan bromes sobre portar-hi artistes locals com el senyor Txen.

2. Mobilitat i pacificació de la C‑1413A

2.1. Priorització d’obres: Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera

L’equip de govern municipal es planteja urbanitzar i pacificar la carretera comarcal C‑1413A, però no de manera immediata.

Segons declara l’alcaldessa Anna Maria Martínez en l’espai Parlem amb l’alcaldessa (àudio emès a la tertúlia):

• Abans cal finalitzar dues obres grans:

- Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. - Ampliació del pont de Cova Solera.

• Són actuacions que complicaran molt el trànsit durant les obres, tot i que milloraran la mobilitat un cop acabades.
• Per això consideren inviable fer-ho en paral·lel amb la pacificació de la C‑1413A.

“Les coses han d’anar una darrere de l’altra… No podem començar tot a la vegada.”

2.2. Cal pacificar la C‑1413A?

Es planteja el debat: val la pena pacificar la C‑1413A?

Punts destacats:

• És una via amb molt trànsit, no pas una carretera secundària.
• Té trams limitats a 70 km/h i altres a 50; pacificar implica reduir velocitats, més semàfors i passos de vianants.
• L’AUB fa temps que reclama un pas de vianants entre la Noguera i l’Sporting Can Rosés (Espocarn), especialment per l’afluència de gent en caps de setmana.

Els tertulians reconeixen la complexitat tècnica i de mobilitat, però accepten que caldrà actuar per seguretat viària i connexions urbanes.

2.3. Punts negres i accessos problemàtics

S’assenyalen alguns punts crítics de la xarxa viària:

• L’accés a la C‑1413 des del barri de les Torres, amb un stop molt perillós:

- Cal mirar trànsit de dreta i esquerra. - Quan el semàfor per als vianants talla un flux, n’arriba un altre cop de vehicles que dificulta la incorporació. - Hi ha hagut accidents recents, com el d’un motorista.

• L’entrada a Rubí venint de Molins de Rei, amb cues constants per:

- Rotondes. - Semàfors. - Stops.

Es compara amb l’entrada des de Terrassa, que es percep més esponjosa i millor resolta, malgrat els problemes propis (embussos als semàfors de les Fonts quan es va cap a Terrassa).

2.4. Evitar el col·lapse: no fer grans obres alhora

Hi ha consens que no es poden superposar grans obres de mobilitat:

• Es recorda una època d’eleccions amb Rubí plena d’obres, mentre l’eslògan era “Rubí cada dia millor”, provocant irritació dels conductors atrapats a l’Avinguda de l’Estatut.
• Fer coincidir dues o tres grans actuacions seria un caos circulatori.

Per tant, s’accepta la lògica de l’alcaldessa de seqüenciar les obres: primer Avinguda de l’Estatut i pont; després, timing i projecte concret per a la C‑1413A.

3. Pesta porcina africana i gestió del senglar

3.1. Tancament perimetral i impacte local

S’informa que el govern de la Generalitat ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques en un radi de 6 km des del punt on s’ha detectat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) en senglars.

• Rubí queda dins d’aquest perímetre, de manera que la ciutat està directament afectada.
• El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que les actuacions es faran entre el quilòmetre 4 i 6, creant una zona de seguretat sense animals per evitar la propagació.
• Es convoca la premsa a la zona de Can Rosers (carrer del Tenis) per donar més detalls del dispositiu.

També s’anuncia la convocatòria de la “taula del senglar”, on es presentarà un calendari d’actuacions i caça per al 2026.

3.2. Restriccions d’accés i vida quotidiana

El tancament i les mesures de contenció han comportat:

• Prohibició temporal de passejar per zones molt freqüentades com Cantireres, Torrent dels Alous, camp de golf i Camí dels Monjos.
• Afectació a ciclistes i famílies que hi anaven sovint; s’exemplifica amb un net que feia rutes fins al Tibidabo i ara no pot.

Es comenta el cas del darrer cap de setmana llarg (pont):

• Malgrat molts avisos previs, mileres de persones van sortir igualment a buscar tions i passejar.
• Els ciclistes es van veure obligats a baixar de la bici pels col·lapses en carrils bici i entorns naturals.

Els tertulians insisteixen que cal “fer bondat”:

No passarà res si un cap de setmana no pots anar amb bici o a buscar tions; és el preu d’intentar contenir un risc molt greu.

3.3. Control de la PPA i impacte econòmic

Es valora la gestió com a seriosa i contundent:

• De moment, només s’han detectat 13 senglars infectats dins el perímetre.
• S’afirma que el dispositiu està funcionant i que és millor “passar-se de precaució” que quedar curt.

S’analitza l’impacte econòmic de la pesta porcina africana:

• El sector porcí a Catalunya mou milions d’euros i dona feina a moltes famílies.
• Es exporta moltíssim a altres països.
• A nivell local, la població sovint pateix els impactes ambientals i de gestió de purins, però s’oblida el pes econòmic del sector.

Es reconeix també la feina del govern a l’exterior, negociant amb països importadors per minimitzar l’impacte en les exportacions.

3.4. Sobrepoblació de senglars i debat animalista

El dispositiu de contenció comportarà sacrificis massius de senglars:

• El govern s’ha proposat reduir-ne la població a la meitat com a mínim.
• Es preveu un futur debat intens amb els col·lectius animalistes, especialment quan es vegin imatges de batudes i captures.

Es comenta que:

• En alguns territoris, com Lleida, el senglar (i altres caça major) es consumeixen en forma de civet, embotits, etc. i tenen una cultura gastronòmica associada.
• En canvi, a la major part del país quasi no es menja senglar, i la caça té poc pes en la dieta.

Es descriu la presència creixent del senglar a zones urbanes:

• Aparicions en urbanitzacions i rotondes com la de Can Vallhonrat.
• Animals que tomben contenidors i papereres, perfectament adaptats a l’entorn urbà.
• Es veu com un cas de manual de selecció natural: l’espècie aprofita la disponibilitat de menjar i prolifera.

3.5. L’origen del brot i el laboratori de Vellaterra

S’analitza la polèmica sobre l’origen del brot de PPA:

• S’ha descartat la teoria inicial d’un entrepà contaminat.
• Ara totes les mirades apunten a l’IRTA-CReSA (Vellaterra), un dels pocs laboratoris autoritzats a treballar amb la PPA.
• Segons informacions periodístiques, pocs dies abans del primer cas de senglar infectat, al laboratori s’hi havien rebut mostres per experimentació.

Els tertulians destaquen:

• El principal risc és el prestigi del centre i del sistema de bioseguretat, ja que només hi ha tres laboratoris a l’Estat amb aquest nivell d’autorització.
• Si s’ha produït una fallada de protocols, caldrà:

- Transparència total; amagar informació empitjoraria encara més el descrèdit. - Revisar i reforçar protocols (circulació de personal, roba contaminada, etc.).

Es recorda que cap sistema és infal·lible i que,

“Si alguna cosa pot acabar amb la humanitat, segurament serà una cosa invisible: un virus.”

La pandèmia recent es posa com a recordatori de la vulnerabilitat humana davant agents microscòpics.

4. Música, Spotify i drets d’autor

4.1. Cançons i artistes més escoltats a Spotify

En l’últim tram, la tertúlia gira cap al consum musical a Catalunya a través de Spotify.

Es comenten tres llistes:

1. 1 Cançó més escoltada a Catalunya:

• La Plena de B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums.
• Es destaca el ritme ballable, però també la dificultat d’entendre la lletra i el fet que molts escolten música sense parar gaire atenció al contingut.

1. 2 Artista més escoltat a Catalunya i al món:

• Bad Bunny, coincidint Catalunya amb la tendència global.

1. 3 Artistes catalans més escoltats al món (no necessàriament en català):

• 1a: Rosalía – es posa La Perla, del disc LUX.

- Es remarca la seva versatilitat estilística i la diferència entre LUX, Motomami i El Mal Querer. - Es compara la seva cançó de despit amb la línia de la Shakira contra Piqué.

• 2n: Morat – es posa una cançó dedicada a Lamine Yamal.

- Es valora molt bé el seu estil i s’afirma que, com a proposta musical, agrada més Morat que Bad Bunny.

4.2. Cançons de despit: d’ahir i d’avui

Es reflexiona sobre el fenomen de les cançons de despit a exparelles:

• No és nou: en la cançó tradicional i melòdica ja n’hi havia moltes, però eren menys explícites.
• Abans, sovint els cantants no eren els autors; interpretaven lletres escrites per tercers (compositors professionals).
• Ara, en molts casos, l’artista escriu la pròpia lletra, cosa que dona un aire de confessió directa i personal.

S’esmenten exemples clàssics:

• Nino Bravo cantant Noelia (composta per un altre autor i escrita per a una persona concreta).
• Rocío Jurado interpretant temes de despit que no parlaven necessàriament de la seva vida.

La Lídia planteja la pregunta de si fer cançons tan explícites realment ajuda a superar una ruptura; hi ha escepticisme al respecte.

4.3. SGAE, Egeda i el repartiment dels drets

S’introdueix un debat sobre drets d’autor i d’intèrpret:

• SGAE recull diners de ràdios i altres mitjans pels drets d’autor (compositors, lletristes).
• Per cobrir els drets dels intèrprets, es va crear EGEDA (o Egedi, segons es pronuncia), que també reclama pagaments a les emissores locals.

Experiències comentades:

• Antigament, la SGAE enviava inspectors a les emissores, que s’hi passaven el dia anotant quina música sonava.
• Més endavant, el càlcul es fa a partir del pressupost del mitjà, ja sense control directe de les peces emeses.
• Això genera dubtes sobre el repartiment real:

- Hi ha autors i intèrprets (per exemple, de sardanes) que no reben els drets que els pertocarien, tot i enviar llistats detallats. - Es sospita que, si les seves obres no surten en les grans llistes de consum, els arriba poca cosa o res.

Es remarca que, si no hi ha moltes reproduccions, el que es cobra acostuma a ser “calderilla”, gairebé simbòlic.

5. Tancament i enllaç amb el programa especial del casino

L’episodi acaba recordant que, tot seguit, després del butlletí de les 11, hi haurà un programa especial dedicat al casino:

• Conduït per la Belén Tierno.
• Amb la participació de:

- Ramon Batalla (història del casino i debat “casino” vs “casino espanyol”). - Representants del Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad. - Àngel Miquel, responsable del guió de l’acte inaugural. - Els Clippers, grup molt vinculat històricament al casino.

Es convida els oients a seguir-ho per ràdio i en streaming de vídeo a la web de Ràdio Rubí.

La tertúlia es tanca amb un to proper i optimista, celebrant:

• La recuperació del casino com a gran equipament cultural.
• El debat obert sobre mobilitat i urbanisme a la ciutat.
• La gestió activa d’una crisi sanitària animal que afecta de ple el territori.