#1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE

Visió general de l’episodi

La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès.

1. Reinauguració del Casino de Rubí

1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit

• Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal.

• Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés.

• L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen:

- interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera.

• L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre:

- Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025.

• Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80.

“Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur.

1.2. Coreografies, assajos i emocions

• David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica:

- la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies.

• Processos d’assaig:

- l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge.

• Les danses tradicionals permeten representar moments històrics:

- danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics.

• Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament:

- música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança.

1.3. El Casino com a símbol històric i polític

• L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a:

- espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat.

• Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino:

- hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat.

• Es destaca la tasca política per recuperar-lo:

- Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat.

1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica

• Es posa en context històric el contrast:

- el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres.

• Margarit remarca que:

- el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes.

• Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg.

1.5. Peticions de continuïtat i públic

• Debat sobre si l’espectacle s’hauria de:

- repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure.

• Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada:

- es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates.

• Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat.

1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino

• Margarit evoca personatges típics del vell Casino:

- el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes.

• Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària.

• Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino:

- primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària.

2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política

2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE

La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE:

• Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat.

• Investigació oberta a:

- la dona de Sánchez - el seu germà.

• Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”:

- presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI.

• Casos dins de l’estructura del partit:

- dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual.

• Denúncies per assetjament contra:

- l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé.

• Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament.

2.2. Reaccions polítiques i discurs públic

• Pedro Sánchez:

- insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció.

• Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern):

- adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern.

• PP i Cuca Gamarra:

- acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”.

“Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra.

2.3. Comparacions històriques i lectura de fons

• Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres).

• Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos.

• Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política:

- “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”.

• Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025:

- per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza.

• Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins.

2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura

• A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però:

- la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián.

• Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols:

- salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema.

• Margarit expressa dos desitjos:

- que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya.

2.5. Visió del jovent i desafecció política

• David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament:

- percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política.

• Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals.

• Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament.

• Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats.

3. Consum audiovisual, català i plataformes

3.1. Hàbits de consum dels tertulians

• Belén Tierno:

- consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme.

• Jordi Margarit:

- més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma.

• David Burillo:

- no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles.

• Xavi Ribas:

- sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos.

3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video.

Percentatge de títols disponibles en català:

• Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té.

• Prime Video: 9,5%.

• Netflix: 3,5%.

• Max: 3,2%.

• Disney+: 2,2%.

Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin.

3.3. Prominència del català i algoritmes

L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies).

Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla:

• Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català.

• Prime Video: 26%.

• Netflix: 41%.

• Disney+: 10%.

• Max: 0%.

Aspectes destacats:

• En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%.

• Això es relaciona amb:

- la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català.

• Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència:

- sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua.

• Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana.

3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes

• Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu:

- recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO.

• Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua.

• Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès.

3.5. Cultura, infància i llengua

• Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació:

- Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos.

• Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos:

- és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització.

• Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes.

4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria

• La tertúlia acaba amb un to més lleuger:

- es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”).

• S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any:

- la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026.

Idees clau de l’episodi

• Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local.

• Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista.

• Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes.

• Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox.

• Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials.

• Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.