#1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE

Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana

Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona.

Context urbanístic

• La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou).
• El nou POUM preveu:
• Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments.
• Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell.
• Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera.
• Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon.

"L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà)

Necessitat de la segona estació

• Reivindicació històrica de la ciutat.
• Donaria servei:
• A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants).
• A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera.
• Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM.

Debat sobre el condicionament al POUM

• Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions:

• Arguments favorables a avançar l’estació:
• Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5.
• Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General).
• El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica.

• Arguments a favor de lligar-ho al planejament:
• Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer:
• Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions).
• Accessos i infraestructures d’arribada.
• Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn.

Mobilitat i finançament d’infraestructures

• Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat.
• Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres:
• Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques.
• Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre.

Calendari i escepticisme amb el POUM

• El POUM està en fase avançada de redacció.
• Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals.
• Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment.
• Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític.
• Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port.

Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí

Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric.

Espectacle inaugural i relat històric

• Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent.
• Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local.

Contingut de l’acte

• Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928:
• Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans.
• La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera.

• Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí:
• Guerra Civil i dictadura.
• Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942).
• La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida.

• Moment teatral destacat:
• L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80.
• És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte.

• Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco.

Final simbòlic i mirada al futur

• Final cíclic:
• Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer.
• Missatge de fons projectat a l’escenari:

"Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare)

• Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques.

Valoració de l’equipament restaurat

• Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles.
• Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps.

• S’elogia la rehabilitació respectuosa:
• Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals.
• Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat.

Ús cultural i associatiu

• El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats.
• Avantatges funcionals:
• Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes.
• Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils.

• Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional.

Bar, terrassa i vida urbana

• S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino:
• Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament.
• Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà.
• Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí.

• L’equipament es veu com:
• Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat.
• Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran.

Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic

Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política.

Mesura anunciada

• Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat:
• 60 € mensuals (preu general).
• 30 € per a menors de 26 anys.
• Cobreix:
• Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals.
• Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025.
• Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026).

Funcionament i encaix amb Catalunya

• L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla).
• En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte.

• El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat.
• Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%.

Valoració de la mesura

• Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar:
• Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament.
• Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic.

• Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític:
• Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE.
• Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers.

Limitacions estructurals

• Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei:
• Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies.
• Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf).
• Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions.

• En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances.

Connexions deficients i paper dels autobusos

• Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona:
• Exemple: Rubí – Cornellà:
• 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus).
• Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat.

• Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid.

• Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”:
• Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries.
• Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.).

• Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre.

Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció

Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura.

Missatge polític de Sánchez

• Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau:
• Reconeix errors en matèria de feminisme.
• Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció.
• Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027.

• Retrat del context:
• Escenari internacional incert.
• Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”.
• Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana.

Relació amb l’independentisme català

• Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC.
• Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic.

Debat a la taula sobre la crisi

• Es distingeixen tres nivells:

1. 1 Durada de la legislatura
   

• Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible.
• Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar.

1. 2 Casos de corrupció
   

• S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment.
• Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats.

1. 3 Casos d’assetjament
   

• Es considera l’àmbit més greu i més intolerable.
• Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal:
• Demanar perdó amb claredat i sense excuses.
• Actuar ràpid i amb contundència interna.
• Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos:
• Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta.
• Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments.

Mirada autocrítica i guerra política

• Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta.

• Es reconeix alhora que:
• El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder.
• Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”.

• Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta.

Fil conductor de l’episodi

Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí:

• La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat.
• El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions.
• Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat.
• La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.