La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.
Subscriu-te
#1123 - Urbanisme a Rubí, política estatal i economia submergida
Presentació del programa "Rubí al dia" i dels tertulians (Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan). La conductora avança els principals temes: el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i la possible segona estació de Ferrocarrils, la situació política espanyola amb Pedro Sánchez i, finalment, el debat sobre els Bízums i l'economia submergida.
Es presenta la informació sobre la possibilitat d'una nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la zona de la Llana, condicionada a que hi hagi urbanització o projecte urbanístic. Els tertulians critiquen que la Generalitat es posi aquest límit quan altres estacions de la línia (Les Planes, La Floresta, Baixador de Vallvidrera) donen servei a pocs habitants. Es denuncia que Rubí, amb 80.000 habitants, pateix greuges en infraestructures i tarifes, i que el Vallès és tractat com una perifèria oblidada per governs de tots els colors.
S'analitza si la ubicació a la Llana és la més adequada. Milà defensa que una segona estació hauria de servir especialment la zona nord i barris com Can Oriol, mentre que la Llana beneficiaria sobretot zones industrials amb bon aparcament. Es planteja el dilema de si l'estació ha de justificar-se per un nou desenvolupament urbanístic o per millorar el transport públic actual. Rabadan matisa que una segona estació no resoldrà la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa; caldrien més trens o trens amb més capacitat. Es parla de les dificultats d'urbanismes dispersos (urbanitzacions) i de la necessitat d'un bon transport públic o aparcaments dissuasius per fer atractiu l'ús del tren.
S'aprofundeix en la crítica a la manca d'inversió al Vallès. S'utilitza l'exemple de la Línia 9 del metro de Barcelona, amb una despesa multimilionària, i s'argumenta que amb una petita part d'aquests recursos es podria dotar el Vallès d'una xarxa de transport públic molt més potent, amb túnels i noves connexions. Es posa l'exemple de la desviació de la línia a Vellaterra i les obres de Terrassa i Sabadell per mostrar que hi ha capacitat tècnica. La conclusió és que el problema no és tècnic sinó de **voluntat política**, i que Rubí demana serveis bàsics, no luxes.
Es matisa que no tot el Vallès està igual de maltractat: Terrassa i Sabadell han guanyat estacions, i Terrassa disposa a més de servei de Renfe amb viatges ràpids a Barcelona. Es planteja la necessitat de **transparència**: es reclama que Ferrocarrils faci públiques les dades d'ús de cada estació i freqüències, aprofitant el control actual amb bitllets electrònics. Es recorda que Rubí havia estat la segona estació en nombre de viatgers de la línia després de Plaça Catalunya i es parla d'una estimació de 4.000 viatgers diaris a la futura estació de la Llana.
Es descriu l'evolució de Rubí: abans molta gent vivia i treballava a Rubí (polígons industrials); ara, amb la terciarització de l'economia, hi ha una **mobilitat brutal** cap a Barcelona i altres pols industrials del Vallès. S'assenyala que Rubí té un **estrat social** que depèn més que ningú del transport públic. Es lloa el funcionament tècnic de Ferrocarrils (puntualitat, precisió), però es critica la Generalitat per **abandonar Rubí** en les grans decisions d'inversió. S'introdueix el cas de trens reservats per a escoles elitistes, vist com una discriminació de classe indigna d'un servei públic.
Es debat el cas de vagons reservats als alumnes de centres elitistes (com Casa Bona), separats de la resta d'usuaris. Tot i que algun tertulià apunta que la resta de viatgers pot sentir alleujament per no compartir vagó amb grups sorollosos, s'insisteix que és una **mala pràctica** per un servei públic que ha de ser compartit. Es qüestiona si aquests centres eren concertats o no, i s'insinua que hi ha hagut formes de "concertar" privilegis. Es critica la manca de protesta social i institucional davant d'aquesta discriminació.
Es torna als greuges comparatius: Sant Cugat, amb població similar a Rubí, té més estacions i una tarifa diferent pel fet d'estar a l'àrea metropolitana. Es recorda que això provoca que rubinencs vagin a aparcar a l'Hospital General i agafin el tren des d'allà perquè surt més barat, i que altres veïns baixen a peu fins a l'estació de Renfe. Es remarca que l'àrea metropolitana es pot redibuixar i que caldria resoldre aquests **dèficits de coherència tarifària**.
S'introdueix el cas de l'enderroc de Cremalleres com a exemple de modificació del Pla General d'Ordenació. Es fa memòria de les requalificacions dels anys 90 (torres de Francino, sectors propers a Sant Cugat) i de moviments veïnals com la CUC que van criticar l'aprofitament urbanístic. Es repassen altres zones en transformació o pendents: Picaguilera, sectors Ficosa, la banda superior de l'avinguda de l'Estatut (sector Z, nous barris). Es destaca que moltes àrees industrials han passat o passaran a **residencial**, i que Rubí ha tingut casos d'urbanisme fet sense plans parcials clars. També es recorda que el PGO de 1981 va preparar sobretot el reciclatge de zones industrials, però que des de llavors hi ha reptes que continuen sense resoldre's.
Es parla específicament del **POUM** actual. Un tertulià, que va formar part del Consell Consultiu del POUM, denuncia que aquest òrgan **porta més d'un any sense ser convocat** i que la seva opinió no ha estat tinguda en compte. Es critica que, malgrat que partits de govern i oposició reben informació i fan reunions sobre el POUM, el Consell Consultiu resta al marge. L'intervinent afirma que **negarà** que la ciutadania hagi participat realment en la redacció del POUM i que no s'ha de fer servir aquest consell com a coartada de participació. Es distingeix entre la tasca tècnica (que es valora) i les decisions polítiques unidireccionals que generen **frustració** entre qui volia una planificació més participada.
Es recupera una proposta recent d'UP: no construir habitatge a l'Escardívol, zona inundable, i destinar-la a **espai verd i de lleure** que esponji el sector. A canvi, es proposa **traslladar l'edificabilitat** a un altre punt (s'esmenta davant l'antiga residència de direcció de la Relàmpago i la zona de Cremalleres). Un tertulià defensa la permuta immediatament per treure un gran risc sobre un punt crític per la riera. Es debat si Cremalleres pot admetre encara més densitat, però es coincideix que l'Escardívol és mal lloc per a nous blocs. Es critica també la **resistència política** a renunciar a allò que es preveia al POUM (fins i tot un gran edifici municipal a l'Escardívol), que es qualifica de projecte "faraònic" i demagog.
Es denuncia que l'aparcament actual de l'Escardívol ocupa **sòl qualificat com a zona verda i esportiva**, i que la seva condició "provisional" dura indefinidament. Es remarca que això és una "argúcia legal". S'exposa una visió de futur: convertir l'Escardívol i el seu entorn en una **gran plaça pública** que Rubí no té, amb la possibilitat d'un **pàrquing soterrat**. S'explica que l'Escardívol funciona ara com a **zona de laminació** de la riera (s'estén l'aigua en crescudes per reduir cabal al centre). Es planteja que, amb **infraestructures soterrades de retenció d'aigua**, com els dipòsits pluvials de Barcelona (per exemple, al camp de l'Espanya Industrial), es podria compatibilitzar plaça i seguretat hidràulica. Es remarca que el canvi climàtic fa obsolets els antics càlculs d'avingudes i cal replantejar-ho tot amb criteris nous.
Es canvia de tema cap a la política estatal. S'analitza la situació del govern de Pedro Sánchez, afectat per casos d'assetjament sexual dins el PSOE i altres escàndols, i les tensions amb el soci de coalició, Sumar, que reclama una reunió urgent. Es comenta la intervenció de Pilar Alegría, que insisteix a continuar centrats en "treballar per la gent" i aprovar polítiques socials. S'analitza el discurs de Feijó, que diu tenir cada cop més interès a presentar una moció de censura, però condicionada a la coherència dels socis d'investidura (principalment Junts i PNB). Es recorda que una moció de censura exigeix proposar un **candidat alternatiu** i una majoria clara, i es considera poc plausible que Junts o PNB tombin Sánchez per investir un govern amb PP i Vox. Es destaca que la dreta tampoc vol arriscar-se a una moció fallida que els debiliti.
Es dibuixa un perfil de Pedro Sánchez com a polític extremadament resistent, capaç d'aixecar-se de múltiples derrotes internes, i es preveu que intentarà **esgotar la legislatura**. No obstant, es critica haver de votar sovint pel "**mal menor**" (Sánchez) davant opcions encara pitjors (PP+Vox). Es reflexiona sobre la **corrupció**: la del PP al País Valencià no els va impedir tornar al govern; probablement la del PSOE tampoc serà determinant. Es veu molt més greu i deslegitimador l'allau de **casos d'assetjament i abusos sexuals** dins del PSOE i, en el passat, fins i tot a la CUP, que es presentava com a força molt estricta en aquests temes. Es denuncia la persistència de **tics masclistes i patriarcals** en la política i es critica que Sánchez no hagi estat prou contundent a l'hora de fer neteja, sobretot amb persones molt properes que el van ajudar a arribar al poder.
S'aprofundeix en la crítica al masclisme estructural: es recorda el cas d'Epstein als EUA, amb implicacions que podrien arribar fins a figures com Trump ("el taronja") i altres. Es subratlla que els casos espanyols, tot i ser greus, no arriben a aquest nivell de perversitat, però exemplifiquen la dificultat real d'erradicar abusos i masclisme del sistema polític i judicial. Es cita una conversa antiga entre jutges i una fiscal general, també impregnada d'actituds masclistes. Es conclou que aquests temes poden passar una **gran factura social i política** als partits que els gestionen malament, perquè generen desencís profund en una ciutadania que esperava una regeneració real.
La tertúlia entra en el debat sobre els Bízums arran dels rumors que Hisenda els controlaria. S'aclareix que no es fiscalitzaran microtransaccions entre particulars (dinars, copes), sinó **pagaments recurrents i cobraments d'activitat econòmica** (autònoms, empreses) que facin servir Bízum per evitar facturar. Es fa un gir cap a l'economia submergida: es recorda que hi ha uns **140.000 milions d'euros** de grans empreses en paradisos fiscals i una fuita anual d'entre **8.500 i 10.000 milions** que no tributen. Es denuncia que el sistema persegueix sobretot "**robagallines**" mentre tolera la gran evasió. S'assenyala que fins i tot en països escandinaus l'economia submergida és del 15–18% del PIB, i es qüestiona si realment hi ha voluntat de combatre-la o interessa mantenir-la com a vàlvula de supervivència i flexibilitat per a alguns sectors.
Des de la perspectiva del moviment de pensionistes, es reflexiona sobre les pensions baixes: es comprèn que gent de 70–80 anys avui pugui cobrar poc per haver cotitzat poc en altres temps. Però es considera **inacceptable** que d'aquí 10–15 anys hi hagi nous pensionistes en la mateixa situació, atesa la capacitat actual de control i registre. Es conclou que, si encara hi ha tant treball en negre, és perquè hi ha **interessos o desinterès polític** a l'hora de perseguir-lo. L'episodi acaba amb el comiat, agraïments als tertulians i desig de bones festes i bona entrada d'any.
Context i participants
Episodi de tertúlia local a Ràdio Rubí amb Belén Tierno i tres tertulians: Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan. Es parla de planificació urbanística a Rubí, del ferrocarril i el POUM, de la situació política espanyola al voltant de Pedro Sánchez i, finalment, de Bízum i economia submergida.
1. Segona estació de ferrocarrils i mobilitat al Vallès
Condicions de la Generalitat i ubicació a la Llana
- La Generalitat ofereix la possibilitat d'una segona estació de Ferrocarrils a la Llana, però condicionada a que hi hagi zona urbanitzada o projecte urbanístic a l'entorn.
- Alguns tertulians ho veuen com una ingerència: posen d'exemple estacions com Les Planes o La Floresta, ubicades en zones molt menys densament poblades.
- Es planteja el dilema clàssic:
- Què ha de venir primer, l'estació o el desenvolupament urbanístic? - L'estació s'ha de justificar només per nous habitatges, o per millorar el transport públic per a la població actual?
“Què és primer, l’ou o la gallina?”
Saturació de la línia i límits reals de la solució
- Es descriu la massificació extrema dels trens a Rubí:
- Al matí: trens “a tope” entre dos quarts de set i dos quarts de deu. - A la tarda: de 16 h a 20 h també plens.
- Crítica central: una segona estació no resol la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa.
- Solució real que apunten:
- Més trens o trens amb més capacitat. - Desdoblament de vies i obres d'infraestructura, comparant el cost amb la Línia 9 de Barcelona (milers de milions d’euros) i reclamant que amb una fracció d’aquesta inversió es podria resoldre al Vallès.
Greuges comparatius i centralisme
- Sentiment fort de discriminació territorial:
- El Vallès (especialment Rubí) es veu com “el cul del món” respecte a Barcelona. - S’esmenten les zones tarifàries: Terrassa paga 3 zones, Rubí 2, Sant Cugat és àrea metropolitana i té més estacions i millor tarifa.
- Es critica que governs de tots els colors han passat per la Generalitat sense resoldre la situació de Rubí.
“Estem abandonats. Aquesta és la paraula.”
Ús social del tren i elitisme
- Es denuncia que tècnics i directius de la Generalitat sovint no fan servir el tren i no pateixen la situació real.
- Cas molt criticat: trens reservats per a escoles elitistes (per exemple, Casa Bona), amb vagons separats per als alumnes.
“És un servei públic compartit per tothom.”
- Això es llegeix com a discriminació de classe i reflex d’un model educatiu i social elitista.
Reflexions urbanístiques sobre l’estació de la Llana
- Dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació a la Llana:
- Donaria servei a polígons industrials on és fàcil aparcar i la gent ja hi va en cotxe. - En canvi, barris com Can Oriol i la zona nord tenen molta població i pitjor cobertura ferroviària.
- Es compara amb Terrassa: mateixa línia amb segona estació situada més enllà, servint barris densos.
- Es planteja que el disseny de la línia original fa difícil posar la segona estació on faria més servei social.
- Es reivindica una aposta global pel transport públic al Vallès:
- Xarxa potent, túnels, desviaments de traçat (exemple de Vallaterra i Terrassa/Sabadell). - Idea: “Si hi hagués voluntat política, els enginyers trobarien la solució”.
2. POUM, PGO i transformació urbanística de Rubí
Història recent i casos concrets
- Es repassen dècades de planificació urbanística a Rubí:
- PGO de 1981 com a base del creixement actual. - Reconversió de zones industrials a residencials.
- Casos destacats:
- Cremalleres: inici de l’enderroc després d’un llarg procés.
- Requalificació industrial–residencial feta als 90.
- Es vincula amb projectes de torres a l’entrada de Sant Cugat (zona Francino) i una segona fase actual.
- Josa: gran operació de renovació del teixit urbà al centre. - Picaguilera: potencial de reconversió encara pendent i fet “a posteriori” sense pla parcial clar.
- Es recorda el paper de la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC) i altres moviments veïnals que van qüestionar densitats i aprofitaments urbanístics.
Crítica al procés de planificació i a la participació
- Denúncia directa sobre el Consell Consultiu del POUM:
- Format per persones de diferents àmbits (empresarial, cultural, artístic, polític). - Porta més d’un any sense reunir-se ni rebre informació. - Es considera que la seva funció ha estat poc menys que decorativa.
“Que no s’omplin la boca ni de participació ni de res que s’hi assembli.”
- Es deixa entendre que hi ha negociacions polítiques internes (govern i oposició) sobre el POUM al marge d’aquest òrgan consultiu.
L’Escardívol, inundabilitat i alternatives
- L’Escardívol és un punt clau de debat:
- El POUM hi preveu construcció residencial i fins i tot, en el passat, un gran edifici municipal (projecte considerat faraònic). - Es tracta d’una zona inundable que fa de zona de laminació de la riera.
- Proposta de la UP (Unitat Popular) i un tècnic municipal:
- No construir habitatge a l’Escardívol. - Transformar-lo en gran espai verd i de lleure que continuï i esponji la zona. - Fer una permuta d’edificabilitat cap a la zona de Cremalleres (o altres sectors), tot i que aquí es dubta de si aquella zona ja admet més densitat.
- Denúncia important sobre l’ús actual:
- L’aparcament de l’Escardívol és legalment zona verda i esportiva (on hi havia la piscina). - Es qualifica l’aparcament de “provisional in secula seculorum”, una argúcia legal que perpetua un ús contrari a la qualificació urbanística.
“L’aparcament de l’Escardívol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.”
Propostes de futur: plaça gran i gestió de l’aigua
- Es planteja una visió estratègica:
- Transformar l’Escardívol en una gran plaça urbana que Rubí no té. - Potenciar la connexió entre comissaria, riera, Castell i nucli urbà. - Possibilitat de pàrquing soterrat sempre que es resolgui bé la gestió de l’aigua.
- S’explica que la zona és avui clau per a la laminació de crescudes de la riera.
- Es posen com a exemple els dipòsits pluvials soterrats de Barcelona (com el de l’Espanya Industrial) que retenen l’aigua de pluges intenses.
“Pensar coses impossibles és l’única manera que algú trobi la solució perquè puguin ser possibles.”
Densitat, serveis i canvi climàtic
- Discussió sobre densitats constructives a l’avinguda de l’Estatut:
- Alguns tècnics consideren un “disbarat” haver limitat a 4–5 plantes, defensant blocs més alts per concentrar habitatge.
- Reclam que l’urbanisme ha de tenir en compte:
- Serveis, zones verdes, connectivitat viària i transport públic. - La nova realitat del canvi climàtic, que invalida criteris antics de períodes de retorn d’avingudes (5, 50, 100 anys).
- Crítica a un urbanisme sovint dissenyat per tècnics que no viuen a Rubí i que, històricament, han menystingut la participació ciutadana real.
3. Crisi política estatal: Sánchez, moció de censura i casos d’abusos
Context: “marrons” del govern Sánchez
- Es repassen els escàndols que afecten el PSOE i el govern espanyol:
- Casos d’assetjament i abús sexual per part de dirigents socialistes. - Alguns en judici, altres en presó preventiva o detinguts recentment.
- El principal soci de govern, Sumar, demana una reunió urgent amb Sánchez per tractar la situació i la imatge de la coalició.
- La portaveu del govern, Pilar Alegría, accepta la reunió i insisteix que l’objectiu és “seguir treballant per la gent” i aprovar polítiques socials els dos anys que queden de legislatura.
Moció de censura i equilibri parlamentari
- Feijó afirma que cada dia té més interès a presentar una moció de censura, però que depèn de la “coherència” d’alguns socis d’investidura.
- S’explica la diferència entre:
- Qüestió de confiança (la presenta el president). - Moció de censura (requereix presentar un candidat alternatiu a president i majoria absoluta).
- Problema clau de la dreta i ultradreta:
- Han de proposar Feijó (i de facto Vox) com a alternativa. - Es considera poc viable que partits com Junts o PNB tombin Sánchez per posar PP + Vox al govern.
“Traiem el Sánchez per posar el Feijó més Abascal?”
Durada de la legislatura i “mal menor”
- Opinió majoritària: Sánchez intentarà aguantar fins al final de la legislatura.
- Es destaca la seva resiliència personal i política.
- Alhora, es critica haver d’optar entre “el mal menor” i “el mal pitjor”.
“Jo no vull cap mal menor, jo vull el millor.”
- Es considera “molt trist” que la política es redueixi a escollir entre males opcions i no a projectes positius.
Corrupció, abusos i masclisme estructural
- Sobre la corrupció:
- Es recorda que la gran corrupció del PP al País Valencià no va impedir el seu retorn al govern després del govern de Compromís i el PSOE. - Es preveu que la corrupció socialista tampoc serà el factor que més factura passi.
- Es veu més greu i políticament letal la successió de casos d’assetjament i abusos sexuals dins del PSOE, i abans en altres forces com la CUP.
“Hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d’eliminar.”
- Es critica durament que Sánchez no hagi sigut molt més contundent a l’hora de:
- Apartar immediatament qualsevol càrrec implicat. - Netejar el partit de pràctiques inacceptables.
- Es compara amb casos internacionals extremadament greus com el d’Epstein i la possible implicació de figures molt poderoses (el “taronja” —Trump— i d’altres).
4. Bízum, control fiscal i economia submergida
Aclariment d’Hisenda sobre Bízum
- Es comenta l’alarma mediàtica sobre que Hisenda controlaria els Bízums.
- Aclariment oficial:
- No es fiscalitzaran els pagaments ocasionals entre particulars (dinars, copes, despeses compartides). - Sí que es vigilaran pagaments recurrents i cobraments rebuts per empresaris i professionals a través de Bízum, és a dir, quan hi ha activitat econòmica encoberta.
Desigualtat del control: “robagallines” vs grans fortunes
- Es planteja el tema de fons: la desproporció entre el control sobre la ciutadania i el tracte a les grans fortunes i empreses.
“Les lleis estaven fetes pels robagallines.”
- Dades i idees clau:
- Esment de 140.000 milions d’euros en paradisos fiscals procedents de grans empreses. - Fuita anual estimada de 8.500–10.000 milions que no tributen a hisenda estatal.
- Crítica que s’aplica un control molt estricte a baix (autònoms, petites activitats, ús de Bízum) mentre els de dalt “passen per sobre dels núvols” sense notar la tempesta.
“Els grans corruptes tot el dia veuen el sol; els de sota, visums controlats.”
Economia submergida a Espanya i Europa
- S’assenyala que l’economia submergida és molt rellevant a Espanya i altres països mediterranis, però també:
- A països escandinaus es mou en xifres del 15–18% del PIB, força altes.
- Es qüestiona si hi ha interès real a eliminar-la:
- Es planteja que hi ha un interès estructural o, com a mínim, un desinterès a controlar-la de debò.
- Es menciona la situació dels autònoms i treballadors precaris com a col·lectiu que sovint sobreviu gràcies a aquesta economia submergida.
Pensions i cotització
- Des del moviment de pensionistes, es fa una reflexió:
- Entenen que persones que avui tenen 70–80 anys puguin tenir pensions baixes per no haver cotitzat prou en un altre context històric. - Però consideren inacceptable que d’aquí 10–15 anys hi pugui haver nous pensionistes en la mateixa situació, donat el nivell actual de control i registres.
- Això porta a la pregunta de fons: si encara hi ha treball en negre és perquè algú hi té interès o no vol posar-hi remei de debò.
5. Tancament
- La tertúlia es tanca amb un comiat cordial, desitjant bones festes i bona entrada d’any.
- L’episodi deixa una imatge clara de:
- Una ciutat (Rubí) que se sent menystinguda en infraestructures de transport. - Una planificació urbanística complexa, amb molts interessos i poques eines de participació realment efectives. - Un escenari polític estatal crispat, on el govern de Sánchez aguanta sota escàndols i tensions amb socis. - Una estructura fiscal i econòmica que carrega el pes del control sobre la ciutadania comuna mentre tolera grans fluxos de diners opacs a dalt.