#673 - Càncer de mama, registre HPO i desinformació

Passant 5 minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 13 d'octubre, dia mundial del càncer de mama metastàcic. Una setmana molt centrada en aquesta malaltia perquè a més diumenge es commemora el dia mundial del càncer de mama. Per xerrar de tot això, avui conversarem amb la presidenta d'Onco Lliga, Milagros Calleja, i també amb una membra de la Junta d'Onco Lliga, Paqui Jiménez, però també volem saber com es viu aquesta experiència d'aquesta mala experiència de tenir càncer de mama i xerrarem amb una supervivent d'aquesta malaltia, la Georgina Esteve. Després xerrarem del registre de sol·licitants d'habitatge protegit amb el tècnic de ProUrsa Jordi Martínez I arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Estela Luengo, David Burillo i Xavi Ribas, que xerraran del Dia de la Salut Mental, que es va celebrar divendres i de tot el que va passar aquí a la ciutat en aquest sentit, i també xerraran d'un estudi de les illes per fomentar la lectura dels diaris entre els joves. I per acabar, a les 11, Lídia Martín conversarà amb Rafael Russinyol, president del Casal de la Gent Gran, sobre l'homenatge que es farà a la Gent Gran, i també amb Jacint Fornols i Víctor Pérez sobre cinema i seris. Començant! Iniciem aquesta setmana xerrant d'un tema que ens afecta i molt a les dones, també als homos, però sobretot a nosaltres, a les dones. Estem xerrant del càncer de mama, perquè avui és el dia mundial del càncer de mama metastàsic i diumenge el dia mundial del càncer de mama en general. A Rubí, sobretot es faran activitats aquest dissabte. I per xerrar d'això tenim a nosaltres la presidenta Don Colliga Rubí, Milagros Calleja, i també a una membra de la Junta Don Colliga, Paqui Jiménez. Benvingudes a les dues. Hola, bon dia. També volem conèixer en primera persona aquesta mena de càncer i a l'estudi també tenim en nostres la Georgina Esteve que és supervivent d'aquesta malaltia. Bon dia i benvinguda. Hola, bon dia, moltes gràcies. Comencem pels actes que es faran aquest dissacte. Quins actes ha organitzat un colliga amb motiu d'aquesta commemoració del Dia Mundial del Càncer de Mama? Bé, la veritat és que tenim moltes activitats. La veritat és que estarem... Lo fem el dissabte, aprofitant que és dissabte, que és millor que el diumenge, a més és Sant Galderic. O sigui, començarem... Tendrem dues parades. La primera, al mercat. Al mercat es van vendre les espermes, perquè l'EMA es posa llum al càncer. Les espermes allà al mercat. En Sant Galderic estarem fins a les 6 de la tarda. i després ens traslladarem tot a la plaça de l'Ajuntament, posarem un llast a terra, com l'any passat, i l'omplirem de llum, d'espelmes. La veritat és que esperem que sigui com l'any passat, que va ser molt maco, molta gent, i és un dissabte ple d'activitats i ple de feina, molta feina, però estem contents, és un dia assenyalat, el càncer de mama, i com dèiem, parlàvem abans, no és tot rosa, perquè el llat serà rosa, però nosaltres, com dèiem Colliga, el tema és el llat és rosa però el càncer no. De fet, ara xerrarem d'aquest tema dels colors que envolten el càncer, però abans, l'encés a les peumes solidària, que com deies es diu, posem llum al càncer de mama. Ja fa uns anys que l'esteu duent a terme, quina experiència en teniu? Com la valorau? Nosaltres vam començar fa quatre anys. Al principi, les tres que estaven a la Junta tenien molt clar que seria un tema de llum, saps? I vam posar aquest lema que sempre s'ha mantingut, posem llum al càncer. Llavors vam començar d'una manera molt senzilla, vam dibuixar el terra del mercat fora, per la part de la plaça de darrera, un cor i a partir d'aquí lo vam omplir. La gent comprava les espelmes i les omplia. Dos anys vam fer aquesta història i després, sempre ens agrada tindre reptes, i vam fer el llast que lo va fer el Joan. Va ser una experiència molt maca perquè pensàvem que no ho faríem i el Joan se va ficar i va fer aquell llast. Ha quedat preciós, està pintat de color rosa, però és un rosa potent. I l'any passat va ser molt guapo, molt guapa l'experiència i aquest any la repetirem. No m'agradaria deixar que aquesta experiència sí que és molt nostra, però també des de l'any passat que vam parlar en Comerç Rubí, la Maite Sauló, les botiguers, els comerciants, els farmacèutics, tots es van posar i van fer molta pinya. I d'ahir va sortir que la plaça de la Vila estigués plena de gom a gom l'any passat. I ens agradaria que aquest any siguessin el mateix. La veritat és que portem ja quasi tres setmanes, que es queden espelmes per moltes botigues de Rubí. Repeteixen, la gent repeteix i, bueno, hem hagut d'encarregar dues caixes més d'espelmes perquè s'estan quedant sense espelmes. Molt bé, molt bé. Que si tota la gent que l'ha comprat... Perquè nosaltres la campanya diem, si pots venir, vine, i si no, nosaltres ja te la posarem per tu. Això és el que volia preguntar-vos perquè on se poden comprar aquestes espèumes i la gent que no pot comprar-les sí que seria com una fila cero que fan els teatres. Això seria el mateix, pot comprar-la i la col·locau vosaltres. El lloc més ràpid és comprar el dissabte en el mercat, que és un dia de mercat, per tant hi ha molta gent. i en Sant Galderic, i després allí a la plaça també hi vendrem. Hi ha moltes botigues i farmàcies que han col·laborat, més, quasi 50. En el centre hi ha diverses botigues. Bé, de tota manera, en el centre, i ara ja estem a la serreta... a Can Oriol, a la zona de carretera de Sabadell, vull dir que... Repartides per tot Rubi. Sí, sí, estan repartides. No ens queda la part de Can Fatxo i tot això, però sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És el que deia la Paqui, que el tema de Rubi Comerç, la Maite i Saló, està col·laborant amb nosaltres, ens va fer tot un mail a tots els comerciants i hem anat a una resposta a dir, sí, jo vull col·laborar. En la Plaça Constitució hi ha una botiga que és una crac. O sigui, verdaderament hi ha molts llocs que... És que no s'oblidaríem. Són quasi 50 espais. Bueno, són 50 i després el que és veritat és que va començar amb molta potència. Aquest any pensàvem que seria menys, però després s'ha donat molta resposta el tema de... que la gent ho transmet i hi ha molta gent a nivell particular que també està comprant i està fent encàrrecs. L'esperma val dos i mig, vull dir, està molt bé de preu i és una manera de fer un acte solidari i passar una estona amb tots nosaltres allà. Perquè aquests diners van destinats a... A la Fundació. A la Fundació. O sigui, nosaltres som la Junta Local de Voluntariat, i la Junta Local de Voluntariat té dos objectius. Un és la difusió de la malaltia, la difusió de la Fundació, de tots els recursos que tenim, perdó, de tots els recursos, i perquè tot el que dona o collega, tot el que ofereix és gratuït. des de servici assistencial, psicòleg, cura de la pell, nutrició, préstec de perruques, préstec de cadires de rodes, de llit, tot és gratuït. Per tant, tenim aquesta doble funció, la de difusió de la Fundació Encolliga, de la malaltia i del que es pot fer, podem fer des d'encolliga, i l'altra seria la de recaptació de fons. I per això fem molts marchandais i estem en moltes paradetes, bé, estem en moltes paradetes durant tot el temps de l'any. Són dos cinquanta, són unes espelmes molt bones que duren més de vuit hores enceses. Déu-n'hi-do. Passa que no podrem tenir les tantes hores allà, però... La va dir-vos, posarem llum molta estona, eh? Molta estona posarem... Ho hem tastat, això, que duran vuit hores, perquè la vam posar perquè no sabien... És una empresa molt bona, és una empresa de llum i la roure, i és una ferreria, i nosaltres no comprens res, eh? Com bé ha dit la Milagros, tot el que nosaltres tenim o bé, No ho fan, o sigui, les claues, els llaços de buissets, tot no ho fan. O el merchandising que compra la Fundació. Aquest any és un dibuix de moltes tetes, com l'any passat. És molt bonic. Després potser ensenyo el dibuix perquè és molt xulo. I està en bosses, està en ampolles per anar-hi a fer esport, està en clauets i en xapes. En xilo de xapes. És que a ella l'agraden molt. De n'hi do, t'agraden, eh? M'agraden, però diuen que soc una mica cutre per les xapes. Cutre no, cutre no. No, a mi m'agraden. No, li van dir que estava una mica passat de moda, no cutre. Bueno, tot el que sigui per col·laborar és benvingut. Jo tinc una edat. I encara que no tinguis l'edat, tot el que serveixi per col·laborar en aquesta causa és benvingut. Jo volia... xerrar, sobretot, de totes les activitats, però, sobretot, volia xerrar amb la Georgina Esteve, perquè ella és una supervivent de càncer de mama i no hi ha ningú millor que ella que ens pugui explicar aquesta experiència. Primer de tot, com te varàs assabentar del diagnòstic I quins van ser els sentiments inicials? Per on passa una dona quan li arriba aquesta notícia? Bé, jo ja tenia antecedents i llavors era el grup de dones que feia revisions una miqueta més sovint per aquest tema. La meva mare havia mort el 85 de càncer de pit i jo estava molt sensibilitzada per això que feia efecte voluntària també. perquè en aquell moment no es parlava d'aquest tema, no hi havia ajudes, no hi havia pal·liatius, quasi que no hi havia res. Llavors, quan m'ho van dir, amb una revisió vina que et volem dir una cosa, jo ja m'anava sospitant alguna cosa. El que passa és que jo soc d'un caràcter que no m'anticipo mai. Saps? Ferenar bastant les emocions. Jo crec que el meu home d'aquest moment, que ell sí que li va fer falta un cunyac, perquè estava més espantat que jo. I jo anava com sostenint i dient, bueno, no ens ha d'anar en temps perquè avui en dia hi ha moltes coses i això està molt al principi i anem a veure a poc a poc. Si és veritat que passes uns dies una mica neguitós, nerviosa i una mica d'angoixa, però bé, com que allà a la mutua, on em van operar, ho van fer tan ràpid, tan bé, tan, no sé, tan àgil, tot tan bé, que no et deixen temps ni de pensar, quasi bé, no? I la veritat que la meva experiència, dintre que passes uns dies angoixants, vull dir, no tinc cap queixa, no... Sort, perquè no totes les dones passen per l'experiència d'aquesta manera. No podem no xerrar del que ha passat a Andalusia, amb el tema dels cribatges. Vostres, tu com a supervivent i vostres com a integrants d'Onco Lliga, com esteu veient aquesta situació? Home, la veritat és que és molt greu, és una situació molt greu. Per una situació que diuen, perquè des de les 2.000 persones, les 2.000 dones que estan pendents de la ratificació o no, imagina't que estiguis mesos, bueno, porten dos anys, no? Només que siguin 3 o 4 persones o 10 persones que tinguin càncer de mama necessiten supervivència. Aquí en Rubin, Catalunya, no està passant això. El diagnòstic és molt ràpid. Normalment, en el moment que se detecta, en tant tot mutua com en l'Hospital de Terrassa, hi ha un sistema de cribatge ràpid. O sigui, si vas al metge de capçalera i detecta que tens un multe, a la setmana ja estàs dintre del circuit. I a partir d'aquí, com deia la Georgina... Sí, sí, és superràpid. O sigui, van pim-pam-pim-pam. I jo crec que això, l'Andalusia, és una barbaritat. Perquè jo a vegades penso, si a mi m'hagessin deixat dos anys amb la prova feta i sense fer res, evidentment no hauria sigut el mateix. Tot i que no són casos aïllats, eh? Jo entenc coneixement de casos, jo que sóc de les illes, entenc coneixement d'un cas molt proper en el que va passar això. I la veritat és que genera un neguit en les dones molt gran. Home, un neguit i suposo que una impotència, no? Deu ser impotent perquè no pots decidir els circuits normalitzats de detecció precoç d'aquesta malaltia. El temps va en contra. El temps va en contra i, per tant, l'important és que quan el més ràpid, millor. Bé, nosaltres el missatge que hem de donar de cara a la població és que aquí en Catalunya el cribatge és ràpid. L'entitat, on colliga, quan hi ha una escletxa, dius que a Catalunya això no passa, però si hi ha una escletxa entre diagnòstic i comunicació, quines responsabilitats podria assumir el tercer sector en aquest sentit davant d'aquesta mena de disfuncions? Suposo que de denúncia. Suposo que seria de denunciar el cas. Nosaltres, com a Oncolliga, el que tenim és un comitè científic que ens dona molta tranquil·litat, perquè totes les activitats que fem, totes tenen que passar, xerrades, paradetes, tot el que donem, tot ha de passar per Oncolliga, per Oncolliga Central, però per un comitè científic, i llavors el comitè científic suposo que tu prendria mesures, mesures de denúncia, perquè... Jo voldria afegir que sí que el comitè científic per nosaltres és el nostre paraigües, com bé diu la Milagros, i sí que és veritat que ho tenim present en tot. Vull dir, les tallers que fem passen per professors que estan formats. els tallers de cura de la pell, també xicún, ioga, tot passa sota el paraigües d'aquest comitè. Moltes vegades ja ha vingut gent molt ben formada a oferir-nos de forma voluntària i gratuïta els seus serveis, però ha passat que a l'hora de passar-lo al comitè científic, com que no estava formada per la part més oncològica, l'han tirat cap enrere. I és així. I nosaltres això ens dona confiança. Georgina, en el teu cas, quin paper ha tingut entitats com Oncolliga en el teu procés? Bé, però és que, clar, jo fa deu anys que vaig patir aquesta malaltia. Fa deu anys no... Si jo existia, jo no coneixia. Existia en Terrassa. Existia a Terrassa. T'has implicat després. M'he implicat després, quan vaig conèixer que hi havia aquesta entitat, em va tocar molt. Perquè vaig sentir que és molt, molt, molt necessària, fins i tot emocionalment, saber que tens un grup de persones... que sense cap benefici per elles estan darrere teu, t'estan ajudant, t'assessoren, el que necessitis estan allà. I això jo crec que és molt important. Emocionalment, saber que tens un grup de persones que saben el que és i que estan disposats a ajudar-te amb el que poden. A part de la part mèdica, que també és veritat que La part mèdica està molt disposat a ajudar-te, però la resta de coses que sembla que t'han de fer un cop de mà, les cadires, les barruques, informació, que t'expliquin coses, que t'acompanyin, tot això és molt, molt important també. I com ha canviat la teva vida? Perquè jo tinc amigues que diuen que no són la mateixa persona després de passar pel càncer i que veuen la vida d'una manera diferent, en el teu cas? Sí, home, qualsevol experiència que et doni com un toque, de dir, estàs aquí, demà no saps si estàs, és com un... vius menys el present. aprens a dir el dia a dia, agrair, sobretot torna a ser superagraïda amb tot el que tens i jo crec que la gent, no ho sé, aprens a funcionar amb el cor més, no? Perquè dius, bueno, val la pena que el temps que estem aquí ho fem amb el cor. Jo crec que amb això sí que m'ha canviat. Sí. Tot i això, el moment, entenc que fas revisions encara, les setmanes abans del resultat d'aquesta revisió... Bueno, sempre hi ha un punt de... A veure, estic tranquil·la, però fins que no m'ho diguin tot correcte, tot bé... doncs clar, queda la cosa aquesta, no? Sí, és veritat. Cada mamografia, cada això, és una mica, bueno, un recordatori, que has d'estar alerta. Has constatat estigmes o silenci a l'entorn, ara que entenc que... Fins i tot vostres dues també, eh? Des d'on colliga, heu constatat aquests estigmes o silencis a l'hora de demanar ajuda, que a les dones els costa? Sí, no. A les dones li costa menys. Vull dir, li costa molt a les homes. Nosaltres no tenim cap home. Vull dir, que haia demanat cap tipus d'ajuda. De fet, tenim una senyora que va vindre per al seu marit i ell només que va vindre una vegada per a un acte, però normalment les dones venen i expliquen la seva història. El problema és que costa molt, penso que aquesta malaltia costa molt, parlar-la en la família. Com a dones, moltes protegeixen a les criatures, al marit, a les germans, i això ho queden cap a dins. I l'important, per això nosaltres, quan veiem les persones, les derivem moltes vegades a la psicòloga, perquè és una manera d'expressar i de començar a donar-li la volta a tot aquest patiment, i compartir-lo de manera... de manera natural. De fet, ara tenim una senyora que té una criatura i estava molt preocupada, milagros, i nosaltres vam dir, bueno, t'enviarem, i ho havia parlat, havia parlat en l'escola, saps?, per la xiqueta, havia parlat en el metge i tal, però no ho parlava de forma natural, i la bandera hi va, i l'altre dia va vindre, perquè està fent una activitat que fem de ganxet, i va dir, Molt bé. Saps allò que costa de compartir, eh, que sí? De totes maneres, aquests grups que tenim, el grup de xicún, el grup de ioga, el ganxet, tot el que seria oncollir els voluntaris amplis, són grups d'autosuport, no? Georgina, si no m'equivoco? Sí, sí. Relacionar-te amb persones que han passat el mateix que tu et dona una confiança i una autoajuda. Sí, sí, sí, totalment, sí, sí. És també una mica... quin cuida el cuidador, també. El cuidador? Sí, sí. Sí, està molt bé aquest aspecte. Bueno, és que on colliga, la Fundació ofereix els serveis tant al malalt com al familiar o cuidador. Sí. S'està en compte, tant important és el cuidador com que sigui familiar o no familiar. Georgina, des de la teva experiència, què li diries a les dones que reben un diagnòstic similar i que no saben com afrontar-ho? Ui, és que és difícil. Bueno, no sé. És que jo l'únic que sé és que No sé, s'ha d'acceptar. Has de pensar, mira, m'ha tocat a mi i llavors vaig a fer tot el que pugui fer i vaig a demanar tota l'ajuda que pugui. Saps? I viure el present pas a pas. No adelantar-se a el que pot passar. Hi ha molta gent que ha passat malament i hi ha molta gent que també ho ha passat com jo, no? Ha sigut una cosa de la seva vida. I ja està, no? No posar-se gaire negatiu, no? Perquè per negatiu ja al final ja sempre estàs a temps, no? Sinó, demana ajuda i parlar-lo. Això que dèiem ara, poder explicar als amics, als parents, em passa això, estic passant això. Parlar sempre va molt bé, treure les coses cap a fora. Sempre va bé. Milagros i Paqui, recorda-nos, ja per acabar, a Dissabte. Dissabte a 18 estarem en el mercat de 9 a 1, a 1 i mitja, i després estarem al Sant Calderí des de les 9 hasta les 6 de la tarda, i a partir de les 7 i mitja fins a les 9 i mitja estarem amb el llast a la plaça de l'Ajuntament. O sigui que teniu temps de sobre per comprar les espelmes solidàries i sobretot venir a encendre-les. Que us esperem a tots i a totes les que hagueu comprat les espelmes i els que no hagueu comprat que tindrem a la plaça de la Vila i que podeu vindre. Estarem encantats i veniu a saludar-nos i a compartir aquesta experiència tan maca. Us convidem a tots. Milagros, Paqui, Georgina, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui amb nosaltres. I que vagi molt bé dissabte. Moltes gràcies. Gràcies a tu. Gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo Con José Verde. I tornem a tenir a nosaltres l'Ariel Benavente, que la setmana passada el tenia mal al TED i no vam poder verificar notícies falses. Com estàs? Bon dia, Pam. Ja estic completament recuperat. Ara vinc aquí a portar la veritat. Molt bé, així m'agrada. Vens a dur la veritat a la ràdio. Totalment. Que a la ràdio ja hi havia veritat, eh? Però bueno, venga. La veritat del món general. A veure, tinc dues notícies. En primer lloc, una que a mi m'han sortit companys de seguidors que seguixen les xarxes, que l'han repostellat, o sigui... Que se l'han tragat. Se l'han tragat i és absurda. Com ja sabeu, ahir va ser el dia de la hispanitat. Sí? es va celebrar aquí a tot Espanya i diversos ministres de comunicació digitals es van fer eco d'una notícia que deia que et poden multar fins i tot 600 euros per posar la bandera espanyola a la teva terrassa, al teu edifici. Això és totalment fals. O sigui, el que ha passat és que els mitjans han malinterpretat una de les lleis sobre les façanes i els edificis públics i s'han equivocat. O sigui... Literalment, la llei de propietat horitzontal afirma que tu pots posar qualsevol bandera sempre que sigui en un període de temps breu. És a dir, tu no pots posar una bandera de forma permanent. Ni amb motiu polític, ni res. Però clar, els mitjans s'han confós amb aquesta informació i... Però és que diversos, o sigui, OK Diario, molts mitjans digitals han dit això, que et poden multar. I doncs molta gent, com és comú, doncs a les xarxes estaven escalfadíssims perquè, clar, no em deixen posar la bandera del meu país, etcètera, etcètera. Però bueno, ja sabeu, si voleu posar una bandera, si és de forma temporal, no hi ha cap problema. De fet, està plegat de banderes per tot i no passa res. I no ha passat mai res, a més. Però avui, en aquest dia, no es pot fer res. I l'altra notícia és que no és cert que Coca-Cola deixarà de patrocinar la Super Bowl si actua Bat Bunny. Això als Estats Units ha causat una mica de polèmica, no?, perquè la Super Bowl, com ja sabeu, és un dels esdeveniments més importants dels Estats Units i ha tingut actuacions d'artistes gegants com Michael Jackson, Lady Gaga, Madonna, Coldplay, no sé, molts. Doncs aquest any li toca el torn a Bad Bunny, un dels artistes més grans del panorama internacional urbà ara mateix, i l'han nomenat a ell per fer el seu espectacle. Doncs què ha passat? Que molta gent està crispada amb la seva actuació pel fet que és de Puerto Rico, encara que sí que és estadounidense, és de Puerto Rico. I s'han inventat que el CEO de Coca-Cola ha dit que ell deixarà de patrocinar la Super Bowl si ha actuat bonic. L'han atribuït falses declaracions que ell no ha fet, Però és que no t'ho perdis, perquè Coca-Cola no patrocina la Super Bowl. Ma, molt bé! Meravellós! És una desinformació absurda. Absurda, o sigui, que va en contra d'ell. Altres rumors que s'han proclamat entorn a aquest àmbit han sigut declaracions de Donald Trump, que afirma que Puerto Rico és una província de Mèxico, i que ell no vol, que ha participat de Bad Bunny, però aquestes declaracions... Però això és fàcil de creure, eh? Si venen de Trump... És fàcil de creure, però afortunadament no és veritat. Afortunadament ha sigut un humorístic de late show als Estats Units que ha fet... com aquesta mena de xou i tal, en forma de paròdia, en un àudio, i s'ha viralitzat també, i la gent es pensa que el Bat Bunny no ha de participar. Molt bé, Ariel, moltíssimes gràcies per desmentir aquestes dues notícies que estan corregant com la pòlvora per les xarxes. A tu, Pam. Adeu. Tots fem Rubi Sound. Tots fem... Rubi Sound. D'acord, d'acord, tothom ho té ben clar. Tots fem Rubi Sound. Sí, sí, sí, ja fa 11 temporades que fem el Rubi Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubi Sound el divendres a les 21 h per promoure tota l'escena musical rubinenca. Tots som Rubi Sound. Queda clar? Va! I avui dilluns és moment de la secció d'habitatge i en nosaltres avui tenim el Jordi Martínez, que és tècnic de ProUrsa, i el Carlos Águila, que és gerent de ProUrsa, i venen a xerrar-nos del registre de sol·licitants d'habitatge protegit. Bon dia als dos, benvinguts. Bon dia. En primer lloc, ens podeu explicar què és exactament perquè la gent ho sàpiga, què és el registre de sol·licitant d'habitatges de protecció oficial? El registre, com bé diu el seu nom, és el registre on totes les persones que viuen al Principi de Catalunya i que estan interessats en optar, en obtenir un habitatge, que estigui titularitzat com a protecció oficial, s'han de registrar per poder-lo obtenir o per poder accedir a la possibilitat d'aquests habitatges. Ja bé siguin habitatges de protecció oficial del parc públic com bé habitatges de protecció oficial privats, no només perquè a vegades hi ha persones, ens trobem casos amb persones que... s'han volgut comprar un habitatge i quan l'han anat a comprar la immobiliària els ha dit aquest habitatge està titularitzat com a habitatge de protecció oficial i si vosaltres no esteu registrats com a sol·licitants HPO no el podeu comprar. I en aquell moment venen a les oficines amb les presses lògiques de dir, ostres, em vull comprar aquest immoble i no estic inscrit I què passa? Per tant, el registre on tota persona que està interessada en optar o en comprar o en llogar un habitatge que tingui tutelaritat de protecció oficial s'ha de registrar per poder optar d'aquests habitatges. Això no ho sabia. No s'han de registrar només les persones quan es fan promocions d'habitatge públic, sinó si estan interessats en altres habitatges que estiguin catalogats així. Això mateix. La meva recomanació sempre és que qualsevol persona que estigui interessat, no només en llogar habitatges de protecció oficial i del parc públic, sinó també a plantejar-se de comprar un immoble sense tenir-lo, es pugui, es registi, estigui registrat perquè després no li puguin succeir aquests problemes de dir, ostres, perquè un cop tu has fet el registre, l'has registrat a ProUrsa i ProUrsa l'ha enviat tota la documentació a l'Agència de l'Evitatge de Catalunya, L'Agència de l'Habitatge de Catalunya triga uns tres mesos a donar-te la conformitat d'aquell registre, i fins que no ha estat aprovat per part de la Generalitat i t'ha donat una data de caducitat, aquell registre no està vigent. Per tant, jo és una recomanació que faig a les persones, això perquè... no es trobin en la situació de m'han dit que aquest habitatge està catalogat com a protecció oficial i ara haig d'esperar-me 3-4 mesos perquè si no és un problema. I quins requisits s'han de tenir per poder fer això? Perquè clar, entenc que no pot anar tothom a l'EM registro i ja està. Està registrat a totes les persones que tinguin més de 18 anys, la persona que ha de ser el demandant titular ha de tenir 18 anys, està empadronat, si vol fer el registre a la ciutat o a la població on estàs empadronat, és a dir, no pots estar empadronat a Rubí i anar a fer el registre a Sant Cugat o a Terrassa, si no has de venir a Rubí, i tenir després, doncs, estar visquent a Catalunya, com hem dit, a Rubí, en aquest cas, i dir posar en el teu registre la teva sol·licitud les persones que conformarien la unitat de convivència en cas de... entrar en un habitatge de protecció oficial. No és només la persona amb les que visc ara, perquè potser soc jo, estic visquent amb els meus pares, però només és per mi o la meva parella, és situar això, les persones que conformaran la unitat de convivència en cas d'obtenir un habitatge de protecció oficial, i no tenir un immoble de propietat del qual puguis fer-ne ús. Es poden registrar els propietaris d'habitatges que tenen habitatge però que, per exemple, són propietaris de menys del 50% o el 50% de l'immoble, com a molt, i no en poden fer ús, ja ve sigui perquè és una herència i entre germans un el fa servir... o bé perquè hi ha una separació i el fa servir l'altra cònjuga, o perquè l'immoble no té les condicions idònies per viure-hi. És a dir, totes les persones que viuen a Catalunya, que no tenen propietat, i aquelles persones que viuen a Catalunya que tenen propietat però no en poden fer ús, es poden registrar com a sol·licitants d'habitatge públic. Però se m'acorreix una cosa. Tu et registres a Rubí, perquè estàs empadronat a Rubí, però i si volguessis comprar un pis de protecció oficial a Terrassa, no podries? Sí. T'hauries de registrar a Terrassa? No, no. Si estàs empadronat a Rubí, et registres a Rubí, però el registre et permet sol·licitar habitatge fins a tres municipis del Principat de Catalunya. Quin és el problema, sobretot en els casos, i ara parlo dels casos de les promocions públiques, que moltes vegades els ajuntaments posen requisits a l'hora de poder accedir al sorteig. I moltes vegades un dels requisits és que estiguis empadronat a la ciutat on es fa aquell sorteig, perquè hi ha una demanda molt important. No seria normal, per exemple, que Rubi es fes una promoció i tingués les mateixes possibilitats, ciutadans de Sant Cugat, de Sabadell o de Terrassa, quan a Rubi la demanda és molt forta. Per tant, els municipis moltes vegades posen com a requisit Està empadronats en el municipi on es fa aquella promoció, on es fa aquells sorteig d'habitatges. Actualment, al registre de Rubí hi ha 1.363 sol·licitants actius? Sí, sí. I explicau-me un poquet com està aquest registre. Mira, més o menys, el que nosaltres ens trobem és que la majoria de gent, dues terceres parts, són famílies, amb el nucli de la família més un fill, això seria més o menys dues terceres parts. Després hi ha, sobretot, molta demanda de gent jove, de menors de 35 anys, i una part, sobretot, punyent, de... gent gran que té dificultats a millorar els seus ingressos. El que detectem des de la perspectiva de gènere és que està molt feminitzat, especialment amb la gent més jove, que té com una demanda, i detectem també molta vulnerabilitat social dins de la gent inscrita. El que també detecten igualment és de tota la gent inscrita que hi ha una demanda de protecció oficial molt alta perquè, independentment dels teus ingressos, com els ingressos en general de la població són baixos, pràcticament el 80% de la població de Rubí podria accedir a un pris de protecció oficial. I és el que des d'aquí també diem, que la gent s'inscrigui perquè hi ha diferents tipologies de protecció oficial on es pot encabir moltes de les demandes de les ciutadanes de Rubí. Gairebé el 80% de la ciutadania de Rubí podria sol·licitar un habitatge de protecció oficial, però no en tenim tants, no? No, però estem creixent. Ara tenim un parell de projectes més planificats per d'aquí uns anys. També la Generalitat ens ha situat com a municipi de demanda forta i acreditada. Dins de les dues tipologies estem en la més urgent. Aquesta, quan la gent s'inscriu, també la Generalitat fa servir aquestes inscripcions per veure quins són els municipis de Catalunya que tenen més demanda i Rubí és un dels que té més demanda a nivell de Catalunya. Això fa que, com l'any passat va haver-hi una promoció de la Generalitat a Rubí, doncs probablement s'estimin fer més promocions en un futur. Per edats, quins serien els més afectats? Qui serien els que actualment, per lògica, penses els joves, no? Sí, hi ha diferents. Els joves per emancipar-se, la gent gran per la dificultat de tenir més ingressos, vull dir, una persona jubilada o pensionista no generarà més ingressos, llavors té una dificultat ja purament econòmica. La gent jove és... amb els ingressos que tens per emancipar-te o el que et demanen per emancipar-te, que no arribes. Jo crec que aquests dos són els grans, però també la gent en família. Quan tens un fill, tens una sobrecàrrega, unes obligacions i, a més, una necessitat també de fer un projecte de vida a llarg termini, que amb els actuals preu de mercat fan que pràcticament tothom tingui una necessitat real d'habitatge. Els edificis de protecció oficial d'obra nova es donen mitjançant un sorteig, es fa una prioritat per col·lectius, però abans el Jordi xerrava que tu te'n vas a una immobiliària i potser no saps que aquell pis és de protecció oficial. En aquell pis... pots accedir sense competir amb un altre. Vull dir, tu estàs inscrit al registre, però potser hi ha una persona que ho necessita més que tu. No sé si m'estic explicant, eh? Sí, sí, sí. De fet, nosaltres a Proursa tenim dues formes d'adjudicació. Una que és quan es prioritza dins de serveis socials per un nivell de vulnerabilitat, i després tenim l'altra que és per sorteig. Llavors utilitzem els dos sistemes per intentar arribar a totes les capes de població que hem comentat abans. Vull dir, hi ha un que està molt prioritzat amb uns criteris que venen també pactats amb serveis socials i l'altre que va per sorteig perquè les situacions són bastant similes, més del que la gent es pensa. I quina és la durada de la protecció oficial d'un habitatge? Perquè això ho volien canviar, veritat? O sigui, no sé els números exactes, però sí que deien que volien que fos de per vida. És un dels plantejaments que hi ha, però la durada, Carlos us ho explicarà millor, depèn de la promoció, no hi ha una durada estàndard, no hi ha 20 anys. No són 20 anys, no, hi ha diferents, en Carlos en sap i ens ho pot explicar millor. Sí, bàsicament cada promoció depèn d'una normativa, llavors, depèn l'any que sigui, doncs se li aplica aquests anys de durada. El que sí que des de Rubí la nostra voluntat és que sigui indefinida, de fet no hem desqualificat en els últims anys cap habitatge ni desqualificarem en un futur, i la Generalitat està caminant també en aquesta direcció, de no desqualificar cap pis de protecció oficial. El problema és que els que estaven anteriorment qualificats es qualificaven per 10 o 20 anys i és un altre problema que estem patint actualment, que es desqualifiquen els pisos i passen al mercat privat. No passa amb els actuals, però sí que passa amb els que es van fer fa 10, 15, 20 anys. Ens estem quedant sense temps, però Jordi, quins són els procediments o passos que cal seguir per sol·licitar la inscripció en aquest registre? Bé, els ciutadans tenen dues, tres ara mateix, de canals o de formes per poder-ho fer, que és o bé registrar-se directament a través de l'Oficina Virtual de Tràmit de la Generalitat de Catalunya, poden fer-ho ells, presentar tota la documentació i tot, o bé fer-ho presencialment a les oficines de Prourça, al carrer General Prim, 33-35, quarta planta, de dilluns a divendres de 9 a 2 i els dilluns també per la tarda de 4 a 2 quarts de 7. Portar la documentació que és requerida, que és la sol·licitud omplerta amb totes les dades de totes les persones que formarien la unitat de convivència... on es vol optar els habitatges, és a dir, hem dit que es podien optar fins a tres municipis, posar a fer els municipis en els que es vol optar, quin és el règim en el que es vol optar, perquè també hi ha tres opcions, hi ha l'opció de lloguer-compra o lloguer amb opció-compra, es poden marcar les tres opcions, es poden marcar dues, el que un consideri, i portar la documentació requerida, que és el DNI de les persones que formen la unitat de convivència, el llibre de família... o certificats de naixement en cal que hi hagi menors. Si és una persona que està separada o divorciada, s'ha de portar el document que acrediti que està en aquesta situació, i si hi ha una separació amb nens, s'ha de portar el conveni regulador per veure quina és la situació amb la qual els menors estan... legalment en relació a la tutela i amb els pares. I també s'ha de portar els documents oficials en què es mostren els ingressos que pugui tenir aquella unitat de familiar, ja que sigui la declaració de la renda, el justificant d'ingressos, si no les nòmines, per establir quina situació econòmica hi ha la... la unitat familiar i amb aquesta documentació es pot fer el registre, un registre que té una durada de dos anys i tres mesos abans que hi hagi aquesta caducitat a la Generalitat de Catalunya els informari els recorda que es caduca aquest registre i que tenen des de tres mesos abans fins al dia de la caducitat per poder fer la renovació. El dia després, no. Carles, per acabar i ràpidament, no sé si ens pots fer algun avançament. Teniu pensat ampliar el parc d'habitatge protegit en els pròxims anys? Teniu un número? Sí, directament nosaltres jo diria que sobre uns 60-70 habitatges és el que estem plantejant en un futur... pròxim. Més el que es pugui fer des de la Generalitat o des d'altres administracions. Amb els 8 terrenys, aquell que s'han cedit. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. Ens queden moltes coses per xerrar, però ens hem quedat sense temps. Moltíssimes gràcies, Aldous. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. I ja és moment d'esports. Tenim aquí la Sisko Lara, que no té cara molt contenta, eh? Què ha passat? Estic trist. Estàs trist? No, home, no. Bon dia, què tal? Com estàs? Bon dia. No, home, és un dia. Sí que és cert que no ha estat un cap de setmana massa bo pels resultats del futbol, eh? D'altres modalitats esportives sí, però el Rubí va perdre a casa, 1 a 3, s'estrena com a locals i el Castelldefels, doncs, els va desfer com un terror de sucre. Oh! Minuts 60, el Rubí molt millor, allà va arribar el 0-1 i a partir d'aquí el Rubí es va enfonsar. Tampoc li van anar massa bé les coses a l'Olímpic, que també va perdre, al Camp de la M, només dos punts en quatre jornades, i el 20, que sí que va treure un puntet de la seva visita a la Terlenca barcelonista. Un punt de nou, revisant el futbol. El Rubí, això sí, juga dimecres recuperant el partit davant de l'Atlètic Sant Just i dissabte una altra vegada. Estaran cansats, doncs. Suposo. Això no li diguis a l'entrenador, al José Solibella, que no està massa d'acord amb aquest moviment que hi ha hagut de l'ajustament de jornades. Era per la qüestió de la Copa del Rei de l'Atlètic, Sánchez. Però hi ha notícies bones, eh? Sí que és cert que un water polo masculí es va perdre. L'estrena era de preveure davant del Terrassa, però el masculí... No, espera, a partir d'aquí el masculí va guanyar, va guanyar el femení, perdona, el femení sí que va guanyar, 10 a 9, per tant, primera victòria en el seu camí cap al retorn a la divisió d'honor, en futbol sala també victòries, el masculí amb l'estrena de David Parrilla a la banqueta, 7 a 3, les noies guanyaven sense problemes 11 a 1 al Club Natació Caldes, per tant... són alta de la classificació de segona nacional. I atenció al bàsquet, eh?, perquè ens porten un any, de moment, que només ens estan donant que alegries. Mira que és difícil fer coincidir que els dos equips, tant el masculí com el femení, els primers equips, guanyin. Doncs porten tres onades consecutives, tots dos guanyant tots tres partits. Líders de la classificació, en el cas de les noies a segona catalana, van guanyar a la Gramanet 37-50. Els nois van guanyar a la S 74-70. I a Copa Catalunya, la categoria que es trenen aquest any mai s'havia estat aquesta categoria amb aquest nom per part del CEP Sant Jordi, 3 partits, 3 victòries, són líders fins i tot superant... el Futbol Club Barcelona, el Barça de bàsquet, que té un equip de cadets i juvenils perquè es desfoguin davant de jugadors que li plantegin més problemes que no pas els equips de la seva edat. Va perdre aquest cap de setmana, els nostres van guanyar, són els únics, el grup 2 de competició que han guanyat els 3 partits fins ara disputats. Bueno, doncs molt bé, el Manco me deixes amb bones noticis, així m'agrada. Clar, hem començat per la part una miqueta més tristona i acabem per la positiva, tu. Molt bé, Sisko, doncs moltíssimes gràcies per tota aquesta informació. Vos escoltam al migdia. Que vagi bé. I nosaltres ho deixem aquí, però no marxeu perquè ve la Valentí Arnò amb la Tartúlia. Ara us deixem en la recomanació musical del Robert Fernández. Hola, bon dia, què tal, com esteu? Avui la recomanació musical va vinculada a posar-vos al dia, a saber quins són els fenòmens musicals del moment. Farem un crossover del món de les sèries o plataformes i el món comercial de la música, sèries televisives o sèries que pots veure en diferents plataformes, en refereixo. A veure, dues setmanes consecutives en el número 1 dels 40 principals aquí a Espanya i ara també número 1 del Billboard Hot 100. I darrere de tot això trobem els personatges ficticis de Haunt Tricks, on hi ha tres veus reals, les d'AJ, Audrey Nuna i Ray E. Doncs, de què estem parlant? Estem parlant d'una telesèrie? Estem parlant de música? Sí, estem parlant d'una telesèrie que porta per nom K-Pop Demon Hunters. I ja està disponible des de fa ja unes quantes setmanes a Netflix. Si mires la sinopsis et diuen... Quan no estan actuant omplint estadis, les superestrelles del K-Pop Rumi, Mira i Zoe usen les seves identitats secretes com a caçadores de dimonis per a protegir els seus fans d'una amenaça sobrenatural sempre present. Juntes han d'enfrontar-se al seu major enemic fins ara, una irresistible banda rival de dimonis disfressats. Paregem... Ciència-ficció, barregem dimonis, barregem coses fantàstiques i animació, perquè és una telesèrie d'animació. Estem parlant de K-Pop Demon Hunters. I clar, tot això vinculat al món del K-Pop, al món de la música, tres veus que sonen i que tenen temes que ho peten a nivell global. I ara és quan escoltem el tema i gaudim de Golden. Repetim, darrere d'aquests personatges ficticis trobem les veus d'AJ, Audrey Nuna i Ray A. Número mundial, Golden. Bona nit.