#675 - Residus i seguretat a Rubí, esports i música

Hola, molt bon dia. Són 3 els minuts que passen de les 9 del matí. Comencem aquesta segona hora del Rubí al dia, d'avui dimecres, 15 d'octubre, i en uns moments parlarem amb el president del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Rafa Güeto, que ja el tenim aquí a l'estudi, per conèixer de primera mà totes les novetats que s'estan implantant I després d'aquesta informació el que farem serà parlar de seguretat. I ho farem amb la directora de l'Àrea de Seguretat, Policia, Comunitària, Civisme i Convivència, la Marta García, i amb una de les tècniques, la Noelia Lorenzo, que faran una valoració del primer any de funcionament d'aquest servei. I arribant pràcticament a les 10, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i també sabrem qui fa anys avui i acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández. Ja sabeu que a partir de les 10 és la Valentino que agafa el relleu del programa per conduir la tertúlia que avui tindrà com a protagonistes per analitzar l'actualitat el Vicenç Rabedant la Rosalia Viader, la Sílvia Castanyeda i la Montse Clemente. I per acabar el Rubialdia, servidora es tornarà a posar davant d'aquest micròfon a les 11 per fer la part Més Magazine. Avui parlarem d'un curs de graia que estan preparant els geganters de la ciutat. Ho farem amb dos membres de l'entitat, la Fina Hinojosa, que és cap de colla, i el Marc Albert, que és el responsable de comunicació d'aquesta entitat. Després arribarà el moment del Xesco Caballero i la intel·ligència artificial i Shakespeare, no us ho perdeu. I després farem un repàs a les pel·lícules que ens arribaran a la cartellera de cinema aquest divendres vinent. Ara mateix comencem. Fa uns dies, el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental ha rebut una subvenció del fons Next Generation a través de l'Agència de Residus, que ha permès millores al centre de tractament de residus. Per parlar d'això i de molts altres temes que estan relacionats amb els residus, tenim, com dèiem aquí a l'estudi, el president del Consorci, Rafa Hueto, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Millor que jo, que estic amb un refret aquí intermitent que va venir... Sí, però t'he de dir que no se't nota molt a la veu, de moment. De moment no se'm nota, eh? De moment molt bé. Espera't, perquè de vegades en directe passen coses i hi ha atacs de tos que no es poden rebeure. En tot cas, anem a parlar dels residus. El Consorci, com dèiem, ha rebut una subvenció de gairebé un milió d'euros de l'Agència de Residus, amb aquests fons Generations, que ha servit per acabar unes obres de modernització de la línia òptica del centre de tractament. de residus. És així, oi? Correcte, sí, sí. Quins han estat els principals reptes tècnics i també logístics per fer aquesta actualització mantenint, a més, diguem, el funcionament del centre? Sí, això és important destacar-ho. Hem fet tota aquesta inversió mantenint el funcionament del CTR, per tant fent el tractament dels residus de la comarca i d'altres zones del país que també arriben a al centre de tractament, i ho hem pogut fer mantenint aquest funcionament. El que hem fet és modernitzar la línia d'òptics de separació dels envassos lleugers, que és un tema important, un dels objectius que tenim com a consorci és la millora contínua de les plantes de tractament, i després, si voleu, podem aprofunditzar, perquè el consorci té dues plantes, té la planta de Can Barba, que és la defracció orgànica, i també tenim El CTR Vallès, que és on es tracta la fracció resta, és aquí, en el CTR Vallès, on hem fet aquesta inversió, que afortunadament ha estat finançada pels fons Next Generation de la Unió Europea, i el volum és important, com veieu, un milió d'euros per fer un canvi en una línia, per fer una millora respecte als envasos lleugers, i això ens dona una idea del volum d'inversió que necessiten el funcionament d'aquestes plantes. Podries explicar-nos quins són els materials reciclables o quins tipus milloren de forma més significativa, podríem dir, a la seva recuperació gràcies a aquesta nova línia òptica? Doncs bàsicament ens anem als envasos lleugers, els de plàstic, els tipus PET, el PET, el BRIC, que també és una tipologia d'envasos que es consumeix molt i que és important fer la seva separació. Plàstics també del mix i PP, que són també els que es fan servir més habitualment en el consum domèstic que fan les famílies. Això ens permet tenir una millor separació, és a dir, els camions arriben amb el conjunt de fracció resta i entren en una línia de producció, diguem, que es van fer la separació. Això ens permet, en aquest sentit, amb aquest tipus de material, fer una millor separació i revaloritzar d'alguna manera, reutilitzar aquests materials que si no anirien... amb la fracció resta i anirien a bocador. I tenim algun percentatge de millora estimat? Estem entre un 2 i un 3%. Això pot semblar poc, però si parlem que el CTR tracta 245.000 tones anuals, aquest 2-3% és molt important. I abans parlàvem també de la resta. Com afecta aquesta modernització també el volum, podríem dir, d'aquest tipus de residu, el de la resta? Malauradament, el que ens arriba al CTR no afecta, perquè la separació s'ha de fer en origen, la separació s'ha de fer a casa i després portant-la als contenidors que toquen. El que hauríem de fer és una millor separació en origen, una millor separació domèstica, una millor recollida també als pobles i ciutats de la comarca perquè el que arribés al CTR fos el mínim possible de fracció resta. Aquest és el gran objectiu, el gran repte que tenim les ciutats. Aquesta nova línia està integrada pel sistema ESCADA si no m'equivoco per monitoritzar i controlar aquest procés que estaves explicant i quines són les capacitats noves de control que porta tot això i al final com repercuteix també en la qualitat de reciclatge que estàvem parlant Bàsicament és un sistema de control nou que ens permet una monitorització més directa del material que s'acaba separant i això, amb aquesta separació millor, ens permet una millor reutilització d'aquests materials. I ara que aquesta línia ja és més moderna, hem aconseguit això, quins passos són els següents que té el Consorci, previstos per continuar millorant la gestió de les fraccions resta i apropar-se també als objectius de l'economia europea, circular? El Consorci treballa en dues línies principals. Una és respecte a la millora de la recollida selectiva, això que estàvem parlant de la recollida en origen. Aquí donem suport als ajuntaments de la nostra comarca per la implantació de models que siguin més eficients, de recollida selectiva més eficient. Aquesta és una part important de la nostra feina, això i la sensibilització. I per altra banda, el tractament dels residus. La gestió dels residus té dues vessants, la recollida i el tractament, i pel que fa al tractament, el consorci és titular de dues plantes, la planta CTR Vallès, que és on tractem la fracció resta, i també de la planta de Can Barba, que és la planta que tracta la fracció orgànica. En aquest sentit, Fa poques setmanes el Consorci va publicar la licitació del projecte de modernització de la planta de Can Barba, és un projecte importantíssim, també finançat en una part per la Unió Europea, un projecte de 49 milions d'euros, que el que farà és... una mica més de doblar, passem de 25.000 tones anuals de fracció orgànica a poder tractar 60.000 tones anuals i que ens permetrà fer un salt qualitatiu pel que fa a la fracció orgànica i, en conseqüència, amb la resta de fraccions. Això s'espera que tingui un gran impacte a la comarca, aquesta ampliació de Can Barba. Sí, aquí són dues cares de la mateixa moneda. Hem de recollir millor però també hem de tractar millor. No serveix que recollim millor si després no tenim capacitat de tractament. Per tant, són dos processos que han d'anar en paral·lel. Els pobles i ciutats de la comarca van millorant la seva recollida selectiva, van implantant nous sistemes, fan millor separació, I a la vegada, a les plantes de tractament s'ha de fer un millor tractament, de poder tractar cada cosa com cal. I en aquest sentit, importantíssim, anem millorant el CTR, el CTR també haurà de tenir en els propers anys un nou projecte de futur. I estem ara mateix amb la licitació, que si no estic equivocat, el 24 d'octubre acaba la fase de presentació d'ofertes, del projecte de Can Barba, que insisteixo, és una inversió importantíssima, segurament la més important dels fons europeus a la comarca en aquest període, i que esperem que doni un salt qualitatiu importantíssim en el tractament dels residus a la comarca. 49 milions, m'has dit, de subvenció. Aquí els números són sempre molt grans. El tractament dels residus són maquinàries molt específiques, molt pesades, inversions importantíssimes, i els números, a vegades, la veritat és que espanten. Sí, Déu-n'hi-do. Parlem de l'impacte a la comarca, però l'impacte aquí a Rubí, a la ciutat? Doncs Rubí es comporta com es comporta en la resta de ciutats grans de... de la comarca i del conjunt del país. Hi ha molt poques ciutats de la dimensió de Rubí que hagin fet un salt a models de recollida d'alta eficiència. Estem tots una mica... veiem com podem fer aquest salt amb garanties, perquè el que es tracta és que quan es facin les implantacions es puguin fer de la millor manera possible. A Rubí tenim una comissió d'estudi pel nou model de recollida de residus, que està conformada per tots els portaveus dels grups municipals, perquè aquesta és una qüestió de ciutat, no és una qüestió només de govern. També està conformada per tècnics del Consorci de Residus, tècnics dels servis municipals, i té aquest objectiu, de veure com en els propers anys Rubí, com la resta de ciutats de la seva dimensió, s'adapta a fer aquest salt en la recollida selectiva, perquè és cert que en els últims anys hi ha hagut un cert estancament i estem al voltant del 40-41% de recollida selectiva. Estàvem parlant que és un tema de ciutat. I com està aquesta comissió ara? Com està el procés per implantar aquest nou model de recollida selectiva, Rafa? Hem tingut diverses trobades. Crec que la propera la tenim la setmana que ve. Podrem avançar en alguns aspectes. Rubí és una ciutat diferent en el sentit que la seva configuració urbana és diferent de la resta de ciutats. Tenim una part important del nucli urbà i tenim una part importantíssima també amb 12.000 persones que hi viuen a les urbanitzacions. Per tant, cal pensar molt bé quin és el model que s'implanti, perquè hem de passar dues coses amb el nou model. Primer, que complim els objectius, i segon, que sigui el més barat possible, perquè al final, com sabeu, a partir de la implantació de la llei 7 barra 2022, tenim l'obligació de girar el 100% del cost del servei a la ciutadania. Per tant, és importantíssim que complim els objectius i que ho complim de la manera més econòmica possible. Quina importància creus que té des del Consorci la participació ciutadana? Abans estaves parlant de fer aquesta selecció dels residus en origen, que una part seria aquesta, la participació ciutadana, i també el tema de sensibilitzar-la precisament de la importància de fer-ho. És importantíssim, és capdalt. És a dir, aquí no són canvis que pugui propiciar única i exclusivament l'administració, sinó que han de ser canvis d'hàbits del conjunt de la societat. I per fer tot això, com dius, s'ha de fer molta feina de sensibilització i d'informació. és importantíssim que donem molta informació del que està passant amb els residus que es generen a les llars de la nostra ciutat. I en aquest sentit, des del Consorci també, ara iniciem un programa de sensibilització amb 10 informadors que aniran per les diferents ciutats de la comarca, entre elles Rubí, i també iniciarem a principis d'any una campanya de comunicació molt potent per poder informar i sensibilitzar de la importància de separar en origen. Aquestes són les campanyes que teniu previstes, diguem, per fomentar que la ciutadania conegui la importància del reciclatge en origen. Sí, perquè com et deia, al final són coses que han de partir del comportament que cadascú faci a casa seva i per fer tot això és importantíssim estar sensibilitzat i per estar sensibilitzat tenir la informació necessària. Has dit que hi haurà persones que aniran a diferents municipis a fer aquestes campanyes? Correcte. A informar? Des del Consorci donarem suport als municipis, que molts d'ells ja tenen campanyes en marxa, per potenciar tota aquesta informació i sensibilització. I per altra banda... I la campanya de l'any vinent, com serà, més o menys? La campanya de l'any vinent ara mateix està també en licitació i la intenció és fer una campanya potent a nivell de comarca, Com sabeu, vam fer la delegació de la taxa comarcal i tot això es gestiona a nivell comarcal i la intenció és poder fer el retorn de tota aquesta informació, poder traslladar a la ciutadania la importància de gestionar bé els seus residus. A banda d'això, jo em pregunto, és fàcil, ja em diràs que no, que la gent sàpiga que aquest 100% del cos recau en ells, com estaves explicant? Jo tinc la sensació que la gent ho sap, ho sap perfectament. Jo penso que la ciutadania és prou intel·ligent, està veient què és el que està passant arreu. Aquest era un tema que fa un any i mig no estava a l'agenda pública. L'agenda política sí, però no en la importància en què ho està ara, però l'agenda pública, l'agenda ciutadana, l'opinió pública, no era un tema del que es parli. Jo crec que amb això s'ha fet un canvi. A partir de la implantació de la taxa comarcal... que no només ha passat a Rubí, ha passat en el conjunt de Catalunya i en el conjunt d'Espanya. Jo crec que arrel d'això la gent ha vist la importància que té la gestió dels residus i el cost que en definitiva té. No creus que és un tema complicat? Vull dir que encara hi ha gent que s'està preguntant per què ho hem d'assumir. Jo crec que és un tema complicat. Jo crec que la gran majoria de la gent entén perfectament que hi ha una norma que ens obliga a fer que traslladem el 100% del cost del servei. Això sí que hi ha gent que no ho vol entendre, que és diferent. Però jo crec que el conjunt de la ciutadania ho entén. Una altra cosa vol dir que ho comparteixi o no. Això ja és una altra qüestió, evidentment. Però jo crec que la gran majoria de la gent... ho entenc perfectament de fet els percentatges de pagament de la taxa de residus són molt elevats tant a Rubí com al conjunt de la comarca per tant és un tema que la gent ha assumit i al final s'ha de fer el que hem d'intentar és que aquests costos siguin els mínims possibles és aquí on està la nostra responsabilitat i en això estem I una de les parts de la campanya, m'imagino, de l'any vinent també tindrà a veure amb aquesta qüestió, de donar a conèixer la importància d'aquests... Hi ha dos elements importantíssims en què se centra la campanya i en què es centren totes les campanyes que tenen a veure amb la gestió dels residus. El primer és la prevenció. El millor és no generar. Quan menys generem, menys quantitat haurem de tractar i més barat serà el cost del servei. Això és importantíssim, prevenir la prevenció de la generació de residus. I en segon lloc, la separació en origen. Això és importantíssim. Si som capaços de fer una bona separació, serem capaços de tenir uns costos de tractament més baix perquè, entre altres coses, el que podrem és fer reutilitzar millor aquests materials, aquests residus que arriben a les plantes de tractament. Sí que hem d'estar a guai del que comprem, no? Que tingui, diguem, per exemple, alguna cosa que comprem amb molt d'embolcall, si podem comprar-ho a, com es deia abans, a Granel, no? Per exemple, estic parlant de menjar, eh? Per posar algun exemple, perquè la gent es faci una idea. Això és molt important. Aquesta llei que comentàvem ara, la 7 barra 2022, De la mateixa manera que entrava a dir que el 100% del cost de servei l'ha de suportar la ciutadania, també establia determinades obligacions a les empreses productores a l'hora de fer els envassos. Hem d'intentar evitar les monodosis, hem d'intentar... doncs això, fer servir el mínim possible pel que fa als envasos i qualsevol residu que es pugui generar. És un element importantíssim també. Aquí els productors, les empreses, tenen una responsabilitat importantíssima en tot això. I ja per acabar, Rafa, de cara al futur, què creus que hauria de canviar, ja sigui normàticament, de manera tecnològica o de comportament, si tot, que estàvem parlant també ara, per assolir finalment els objectius europeus de reciclatge i d'aquesta economia circular aquí al Vallès? Jo crec que han de passar un conjunt de coses, i algunes les anomenaves tu ara, evidentment, hi ha d'haver una sensibilització per part de la ciutadania, que és important. Això és bàsic perquè, com dèiem abans, és a casa de cadascú on comença aquest tema. Després, les administracions hem d'acompanyar en tot això. Per un costat, hem de facilitar aquesta recollida en origen amb sistemes de recollida de residus eficients i també, a la vegada, mantenir les plantes de tractament amb les condicions tecnològiques que ens permetin fer un bon tractament. I per últim, les empreses. El productor també té un paper molt important en aquesta circularitat de la economia i és importantíssim que prengui aquelles mesures necessàries, les que estableixen la llei i aquelles que puguin fer de més, per reduir al mínim els residus que generi la seva activitat. Doncs Rafa, moltíssimes gràcies per venir al Rubialdia a explicar-nos tot això, aquestes novetats del Consorci de residus, amb aquestes notícies sobre les noves inversions previstes, aquests 49 milions d'euros que estaves parlant, les campanyes de sensibilització d'informació, i quan vulguis ens pots venir a explicar quines són les millores que s'estan fent. Jo estaré encantat de venir sempre que em convideu. Moltes gràcies. Gràcies, que vagi molt bé. Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de Can. Adeu de Can. I tots fem esport. Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila. Tots fem Rubi Sound. Tots fem Rubi Sound. Tots fem... Rubi Sound. D'acord, d'acord, tothom ho té ben clar. Tots fem Rubi Sound. Sí, sí, sí, ja fa 11 temporades que fem el Rubi Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubi Sound el divendres a les 21 h per promoure tota l'escena musical rubinenca. Tots som Rubi Sound. Queda clar? Va! Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores. Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre. Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història? A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop. Fa aproximadament un parell d'anys que es va posar en funcionament l'àrea de seguretat, ciutadana, convivència i civisme. És que és el refredat que de vegades passen aquestes coses. I per conèixer com està funcionant aquests mesos i sobretot des que el primer any anés la directora, la Marta García, que la tenim aquí a l'estudi, l'hem convidat també. amb l'acompanyament d'una de les tècniques d'aquest servei, de la Noelia Lorenzo. Les anem a saludar. Marta, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Jo també. Molt refredada. Estàs molt refredada. Faré el que podré. O sigui, els virus o els mocs o el que sigui van afectant el cervell i a la boca, de vegades. Ja us aviso que pot passar qualsevol cosa, que per això són coses del directe, a la ràdio. Noelia Lorenzo, què tal? Bon dia. Bon dia. Jo estic sana, crec. De moment no. I com que no t'he fet dos petons, encara tens certa seguretat. Tot i que exacte. A veure com surto. Estan aquí ficades les 3. Ves a saber tu com acabem, però en tot cas... Jo deia, Marta, ara fa un any que ets directora d'aquesta àrea de seguretat. A veure si ho dic bé, perquè em sembla que heu canviat... Molt llarg el nom. Heu canviat noms i tal. Policia comunitària, civisme i convivència. És així? Exacte. Molt bé. Doncs explica'ns quins eren els objectius principals d'aquesta nova estructura de l'àrea. Molt bé, doncs aquesta àrea eren i són els objectius principals és posar en valor els serveis que tenim en relació a dos conceptes molt clars. Per una banda, la seguretat. Entenem que va sorgir dins d'una enquesta a la ciutadania com una de les majors preocupacions. Això està passant a moltíssimes ciutats. I d'aquí es desprèn que el concepte de seguretat s'ha ampliat. Entenem per seguretat moltes més coses que la pròpia seguretat dels béns que ens puguin robar o de la nostra integritat. I això anava lligat amb tot el seguit de serveis que durant molts anys té l'Ajuntament de proximitat, propers a la ciutadania per ajudar a gestionar la convivència. Per què? Perquè creiem que el ciutadà, i de fet la pròpia llei de seguretat ja incorpora el concepte de seguretat ciutadana, perquè va més enllà de la seguretat com la enteníem. Parlem d'actituds, posant valor actituds cíviques, de compartir, de viure i conviure, posant valor l'administració més propera a la ciutadania, que ha d'escoltar, que ha d'entendre i que ha d'analitzar el que preocupa la ciutadania i va lligat a tots aquests serveis que necessitaven d'una coordinació. I és per això que des de l'alcaldia es va decidir una nova estructura, un nou cartipàs, on poguessin treballar de manera coordinada la policia local, la protecció civil... I tots aquells serveis, aquells programes que anomenem relacions ciutadanes i servei de civisme i convivència als barris, que ja des de fa molts anys treballaven per aquesta gestió de la diversitat, gestió del civisme, promoció de la mediació i gestió pacífica dels conflictes i tot el que té relació amb la convivència. El respecte, no? Podria ser fins i tot un resum. Sí, un respecte cívic, un respecte per viure i conviure. Noelia, com a tècnica del servei, quines són les tasques específiques que estàs desenvolupant? Mira, doncs, des que va arribar la Marta, jo diria que les tasques més específiques que estic assumint són la de coordinar aquests equips que dèiem de professionals que formen part de l'àrea, com poden ser les agents cíviques, com són els serenos o agents cívics nocturns, l'equip de mediadors que tenim també a la ciutat... i les dinamitzadores comunitàries que també estan fent feina sobretot a un dels barris de la ciutat. I la meva tasca és això, coordinar els diferents equips de professionals i sobretot liderar espais de coordinació entre aquests equips. Al final som com diferents perfils professionals, faltaven espais on treballar conjuntament, i abordar la convivència de forma unificant, esforços al final. Ens hem adonat que és una forma d'optimitzar els recursos que tenim i bé, aquesta seria una mica la meva tasca de coordinació i lideratge que tot l'engranatge funcioni, afegint-hi també la policia de proximitat. I com es coordina tot plegat, aquests serveis? Estem parlant de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, relacions ciutadanes, i després l'altre servei que deies, l'altre apartat, servei de civisme i convivència als barris. Com es fa? No és fàcil, no? Tanta gent? No, hem establert diferents canals o espais de coordinació, però anem aprenent, conforme anem treballant. Però sí que hem establert diferents comissions temàtiques, en funció de quan hi ha una problemàtica que ja arriba com a... Unes escales més importants es fan comissions on participen diferents serveis, tant de dintre de l'àrea com de fora, perquè no podem treballar sense el suport d'altres serveis, com poden ser llicències d'activitats o serveis socials, en alguns casos. Però també espais interns d'això, de reunions, taules de treball setmanals, on fem abordatge de casos És a dir, cas per cas ens entren queixes o a partir de tots els canals que tenim oberts a la ciutadania per transmetre problemàtiques o queixes sobre convivència i els abordem un a un de la millor manera que podem i activant cadascú en funció dels seus recursos, doncs, A vegades hi ha casos que comencem amb el servei de mediació, a vegades hi ha d'altres que amb les agents cíviques ja els resolem, a vegades hi ha d'altres més complexos que requereixen més feina. Una bona relació entre aquests serveis. Exacte, com deia la Noelia, i seguint el fil de com hem definit... la composició de l'àrea, la Noelia s'encarregaria més de la proximitat i de la convivència, incorporant una unitat petita encara, que espero que es pugui dimensionar, una unitat de policia de proximitat, Per altra banda, la seguretat, entenent que la seguretat també és situacions que es donen d'ocupacions, situacions que generen malestar al veïnat o a empreses o a locals on s'ha fet alguna ocupació. La comissió que va relacionada amb els bars i els espais públics Soroll a les nits, no? Aquestes coses. Exacte. Doncs això seria el treball que fa l'àrea en coordinació amb altres serveis, d'activitats, de comerç, de protecció civil, hi ha molts temes que s'aborden parcel·ladament i amb transversalitat, que és el més difícil i és el repte, el gran repte d'aquesta àrea. Aquesta coordinació que estàvem parlant entre diferents equips, és complicat, i si són diverses àrees i diversos temes, encara més. Parlaves d'això, del soroll, era un exemple que estàves posant, ocupacions, bars, a les nits, tot plegat. Teniu dades de l'impacte que en aquest primer any que estàs com a directora ha tingut, tot plegat, la vostra gestió? Bé, és molt d'hora per aportar-te dades, sobretot quantitatives, i les anirem veient al llarg de diferents sessions que farem també amb Mossos d'Esquadra, amb Policia Local, de forma més concreta. Però sí que podem dir, arrel de l'enquesta que s'ha tornat a repetir i que aviat es publicarà, que la percepció de la seguretat sí que ha millorat moltíssim. i per altra banda hem fet enquestes, parlem moltíssim amb la ciutadania, la organitzada i no organitzada, i tothom està percebent precisament aquesta intenció de l'Ajuntament de sumar esforços per la seguretat, per la convivència, i per les normes, que també s'ha de dir, les normatives, que s'han de complir. Des de la vessant educativa intentarem que s'incorporin en el dia a dia de la ciutadania, però també des de la per què no, des de la vessant més punitiva, sent més fermes en les situacions que no són correctes. Parlava la Marta d'aquesta percepció de seguretat i de convivència, tu també ho has vist d'això, Noelia? Sí, jo volia afegir el que deia la Marta, al final també fem una tasca com d'educació a la ciutadania en quant a que parlem a vegades de problemàtiques complexes que per molt que activem tots els recursos cal temps per veure resultats. No és el mateix treballar amb persones amb malestars concrets, amb percepcions, i avaluar les millores respecte a això amb la feina que fas dia a dia és més complexa que potser d'altres serveis que treballen amb coses més concretes o materials, no? Em sembla important destacar que en la mesura que podem anem incorporant indicadors d'avaluació per veure quina percepció, quina opinió, com ens avalua la ciutadania, però que necessitem temps perquè al final són processos. Hi ha casos que no val... amb activar un únic recurs o un únic servei que es posi a treballar, sinó que quan comences a tocar portes veus, ostres, doncs això primer s'ha de fer allò. Hi ha problemàtiques que són complices. No és tan fàcil com podia pensar algú. No, no. Clar, perquè estem implicant a la ciutadania en la pròpia seguretat, estem donant com més porta oberta a que... la ciutadania ens digui i ens trobem de tot. Hi ha situacions que s'han de derivar a serveis socials, situacions d'altres problemes més enllà del conflicte en si. I això és difícil. Parlaves de la sensació, la percepció de seguretat que havia millorat Crec que has dit que parlant, diguem, amb col·lectius o amb persones individuals. Vull dir, associacions de veïns, per exemple, heu tingut resposta d'aquesta, diguem, millora en la percepció de seguretat, o persones individuals que viuen en algun barri que si els resolt alguna problemàtica... Per una banda, des de l'Ajuntament i més des de l'Alcaldia, es fan periòdicament enquestes i és aleatori, no sabem si la persona que respon està associada o no, si té un vincle polític o no, però nosaltres des de dins de l'àrea tenim el servei de relacions ciutadanes que es vincula directament amb entitats veïnals. treballem directament amb els presidents i presidentes i incorporem la paraula seguretat i la paraula proximitat en la nostra feina, des del treball d'aquesta àrea. Per altra banda, quan treballem en barris més concrets, estem començant a tenir vincle amb la ciutadania individual i també de les escales de veïns, per exemple. Les comunitats veïnals també són molt importants i la representació que tenim amb presidents i presidentes ens aporten moltíssima informació de què està passant al barri a totes hores. És una mica un seguiment molt quirúrgic de les situacions i de les percepcions. No és fàcil treballar amb la percepció. i el que intentem és fer una anàlisi per diferents vies. Quins són els reptes que teniu? Doncs els reptes que tenim és abordar tot això d'una forma ordenada, de la mateixa manera que volem una ciutat ordenada i de convivència, doncs també, com diuen de cuchillo de palo, els propis serveis, la transversalitat i el treball conjunt també és difícil. I també s'ha d'acordar protocols, processos, qui intervé abans, qui va després, com es lliga una situació amb un altre servei que en aquest cas concret s'ha de connectar i s'ha d'implicar. I és una feina molt constant de generar comissions i espais de relació perquè realment la problemàtica multiproblemàtica, moltes vegades, multifactorial, es pugui abordar des de l'Ajuntament. Parlaves abans, Noelia, d'alguns barris. Quines accions concretes s'han pres per millorar la convivència o el civisme a diferents barris? I també parlaves de dinamització, no? M'ha semblat que parlaves abans. Sí, en aquest cas, durant aquest any, hem dedicat molts esforços. És cert que també tenim el suport de la Diputació de Barcelona en el barri de les Torres. Ja vaig venir aquí a explicar abans de l'estiu... tota la programació que vam fer de cara al període vacacional. I sí, hem treballat molt en oferir espais de relació, de cohesió veïnal, de conèixer-nos entre nosaltres a partir d'activitats lúdiques que puguin agradar a diferents perfils de població. I ha estat una prova també que a partir d'aquests espais és on es genera el xup-xup necessari per fer barri, per sentir-te part del barri, per generar una identitat positiva. I a part d'aquestes activitats hem abocat molts recursos en quant als diferents equips professionals que mencionava al principi. Hi ha hagut més presència policial, hi ha hagut més presència d'agents cíviques, hi ha hagut més presència de serenos i hi ha hagut moltes altres activitats que no s'havien fet, crec, abans a les torres i d'aquí sí hem pogut fer una avaluació més concreta pre i post i les valoracions que hem obtingut són molt bones. Ara cal, doncs això, mantenir aquest llistó, no? Exacte. I potser un dels reptes també, Marta, serà destinar-hi més recursos per poder mantenir aquest nivell d'implicació i de participació. I al final, si volem que la ciutadania s'impliqui en les coses que fem i en fer ciutat, ha de veure'ns també i ha de sentir-nos a prop. I aquest és una mica l'objectiu. Sí, un repte seria dimensionar conforme als objectius que tenim i el que anem veient que necessitem. L'àrea acaba de començar i ens falten recursos, és cert, per arribar a tot i, com deia la Noelia, mantenir aquest llistó de satisfacció que sí que tenim, especialment amb el projecte del barri de les Torres. Hi havia un altre repte que no t'he dit. Perdona, Lídia. No m'enganyis, Marta. Que és un encàrrec molt directe que tenim com a àrea, que és generar una oficina on estava l'antic local del Xespir. davant del Rubí Forma. Està actualment tancat i està en obres, és propietat de l'Ajuntament i la nostra idea és generar una oficina d'atenció a la convivència. especialment pensada per atendre situacions de conflicte o de dubtes o de necessitats en les comunitats veïnals. És un projecte que ens està recolzant la Diputació de Barcelona, que el veiem, el visualitzem, que formaria part d'aquest equip del que parlava la Noelia, justament l'espai que ella lidera, que seria policia de proximitat, mediació, agents cíviques serenos, i l'afegit d'altres assessories. Assessories en matèria d'administració de finques, assessories en matèria de drets, s'està posant... molt a les ciutats aquest dret a la igualtat, el dret al respecte, un espai segur on la ciutadania pugui dir que està passant això, més enllà de la denúncia o més enllà d'apropar-te a un servei o a un projecte de l'Ajuntament, un espai segur per expressar-te com a ciutadà o ciutadana de la problemàtica que estàs tenint i que tu vius com a inseguretat. Tenim dates aproximades? Sé que això és una mica complicat, però jo aprofito ja que m'ho has dit. Finals del 2026, esperem que sí. Està en procés de licitació, tot plegat, i ja ens el donaran equipat. Hem triat fins i tot l'estructura i com seran els espais, les... per canviar-se els vestuaris, per canviar-se els diferents agents i els diferents serveis professionals. I jo crec que serà un èxit, està pensat no només pel barri de les Torres, tot i que estigui ubicat allà, sinó per tota la ciutadania. Un equipament obert a la ciutadania. Voldria que m'expliquéssiu també com es pot implicar la ciutadania al final en aquestes tasques de seguretat i convivència. Ja sé que és difícil de contestar. Estem treballant molt per barris i lligat al projecte Alcaldessa als Barris. Què vol dir això? Doncs que hi haurà espais... i l'alcaldessa es informa, que seria la modalitat que l'alcaldessa posa i explica l'objectiu d'un programa o un projecte, doncs tot aquest tema. Ja es va fer una primera ronda amb la unitat de proximitat perquè entenguessin les funcions. De forma diària estem treballant amb Ciutadania, que ens demana i que ens explica el seu cas, I amb la generació d'espais que estem fent als barris també. O sigui, hi ha moltes vies d'accés. És difícil d'explicar. Jo, si em permeteu, afegiria que el que necessitem són ciutadania amb accions propositives. És a dir, és més fàcil queixar-se, no?, que... Que proposa una altra cosa. I a vegades posem sobre l'Ajuntament tota la responsabilitat de resoldre certes qüestions que sense la implicació veïnal i sense l'esforç també per part de la ciutadania nosaltres no podem tirar endavant. Aleshores, em recorda una miqueta el servei de mediació, que a vegades hi ha veïns i veïnes que acudeixen perquè se'ls ajudi, perquè tenen un conflicte amb el veí, però volen que el servei de mediació els arregli, però sense ells implicar-se. Aleshores, no és possible. És a dir, necessitem implicació i participació. Si vols resoldre, òbviament, quejar-se... Podemos hacerlo todos, ¿eh? Però, ostres, ens falten també, doncs, vale, et queixes d'això, però què proposes, què ofereixes, amb què puc comptar amb tu... O cedir en segons què, perquè no volen baixar del burro, perquè aquí hem tingut una secció de mediació, i amb el Manel, una salutació, i per això. Sí, sí, sí. I a més el tema de civisme també implica això, no? El civisme és de tothom i la convivència és de tothom. Si no impliquem a la ciutadania i assenyala aquelles actituds incíviques, no ho podem resoldre tot des de l'Ajuntament. Molt difícil, però quina seria la cosa, una cosa només, que destacaríeu cadascuna del primer any de funcionament que teniu, tu com a directora, del que ha sigut més positiu? el que ha passat. Doncs la satisfacció que et queda d'un treball conjunt i de, doncs, vetllar per la convivència i la seguretat des d'aquests equips multidisciplinars i sobretot el projecte de les torres, que segur que la Noelia també ho dirà. Sí, ha sigut com una llagó d'esperança. Però sí, estic satisfeta amb aquest mini projecte d'aquest estiu que esperem que es reprodueixi i sobretot destacaria si he de ser més així, més en general. Això, la prova, la mostra que unificant esforços i treballant tots per un mateix objectiu treballem millor, més ràpid, més fàcil i... i és molt més agrèdit, també. Doncs us agraïm nosaltres també a vosaltres que hàgiu vingut aquí al Rubi al dia a explicar tot això. Moltes gràcies, Noelia, moltes gràcies, Marta. I quan vulgueu, i sabeu que Ràdio Rubi també és casa vostra per explicar aquests projectes. Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre. Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local. I ara arriba el moment de parlar d'esports amb l'equip d'aquí de Ràdio Rubí i concretament amb el Toni Bravo. Què tal? Bon dia, molt bé. Què m'expliques? Ahir va haver futbol. Sí, ho sé, perquè jo a la tarda estava per aquí i vaig veure el Sisko i m'ho va dir. Doncs va jugar la penya blaugrana Ramon Llorenç, que va anar al camp del Mariano Poblet B, va perdre 3 a 2, però escolta que van fer un molt bon partit. A vegades es perd, a vegades les coses no funcionen gaire bé. Els de Fede de Marco van començar anotant, van fer una primera part molt bona, però és que la segona... No els hi va anar bé. Mira, que ho intentaven, ho intentaven. Li van caure tres gols en contra. Total, que al final van sortir amb la derrota 3-2. Vols escoltar el CD de Marco, l'entrenador? El partido, pese al resultado, fue muy bien. En la primera parte fuimos muy superiores. Acabamos la primera parte ganando 1-0. Y al principio de la segunda parte, en minuto 46, encajamos un gol. Yo creo que el batacazo es tal que... que nos deja drogui, ¿sabes? Como en boxeo, ¿sabes? Que te deja de esto. Y bueno, nos cae el segundo, nos cae el tercero, los dos a balón parado de cabeza. Y bueno, luego reaccionamos, pero yo creo que ya un poco tarde, nervios, el equipo rival hace su trabajo, ¿no? Al final, en los últimos minutos, El futbol és així. És així, però ràpidament l'encaixaran, eh?, que aquest cap de setmana hi ha derbi. Rubinenca, tercera, juga la penya Blagurana contra el Rubiver. Anem a més futbol. Sí, perfectament. Si aquest vespre no saps què fer, escolta, recupera jornada a la Unió Esportiva Rubí. Jo sé que això a les 8 de la tarda tens una cita. A les 8, vinga, vamos. Salta, t'has d'anar a l'Atlètic Sant Just, t'has d'anar cap a Sant Just d'Esberra, el partit corresponent a la segona jornada. Recupera, els de José Solivella són 14, un sol punt no els ha anat massa bé, un empat, una derrota, dos partits jugats. Els del Baix Llobregat estan a la zona mitja de la Lliga Elite, que també han jugat dos partits, però els han guanyat. Llavors se situen set anys, ja veurem què passa. I parlar-te d'un apunt només, que al programa Esports al dia d'avui parlarem d'això de futbol, però també de petanca. Hombre, por favor. Yo jugaba a petanca cuando era pequeña. Bueno, ahí lo dejo. Vale, guay. Doncs entrevistarem el secretari de la Unió Petanca, Lestor Rubí, Luis Julián, que ens posarà el dia sobre l'actualitat del club i que esperem que escoltis perquè reprenguis aquesta activitat de la petanca. Estoy deseándolo. Muchísimas gracias, Toni. Que vagi bé. Fins després. I ara, abans que arribi la Belén Tierno amb els seus tartulians, ja sabeu que acabem aquesta segona hora del Rubí al dia amb música, concretament amb la recomanació del Robert Fernández. Bon dia, com esteu? Recomanació del dia per vosaltres, pels seguidors de les autèntiques divas del pop rock nacional. Atenció, perquè donem la benvinguda a la Pantera de Figueres. Ja sé que és un apel·latiu bastant col·loquial per definir una superdiva del pop nacional anomenada Mònica Naranj. Això que estem escoltant Xiques Males és un dels seus himnes. Himnes que han traspassat fronteres, que han traspassat dècades, que han traspassat generacions i s'han convertit en una referència. Perquè aquesta dona té una carrera brutal i la que li resta pel davant. Atenció, perquè... La fantera de Figueres, Mònica Naranjo, continua lluitant contra el temps i les modes. Està immersa en una gira anomenada Greater Hits Tour, que ja aixeca passions a cada ciutat que trepitja. L'artista repassa els grans èxits dels seus més de 30 anys de carrera. I jo estic ben segur que aquestes xiques males sonarà i sona. Les dates són variades. De fet, acaba d'actuar Sevilla, que va ser un èxit espectacular. I després vindran les dates de Múrcia, Màlaga, València, Madrid i el colofó. La sidereta al damunt del pastís serà el proper 19 de desembre. Colofó de la gira el proper 19 de desembre. Recordeu, marqueu-lo especialment al Palau de Sant Jordi de Barcelona. I per promocionar tota aquesta gira i a més a més posar de nou el dia i recordar a tothom que és una superdiva i que es conserva magníficament com a artista i físicament fins i tot, dius, està fantàstica, està gent. Genial, la senyora Mónica Naranjo. Doncs per tot això s'ha publicat un nou senzill. Un nou senzill que, a més a més, escoltarem ara mateix i que a part la reflexiona sobre les xarxes socials. Una cançó produïda per Mar de Sousa i Mary Béis des de Nebulosa. Estem parlant... Bueno, sí, aquella formació que finalment va representar Espanya al Festival d'Abrovisió. Doncs... Ells dos han produït el nou senzill, que ara mateix es contareu, de la Pantera de Figueres. Endavant! Por un like! I amb aquesta recomanació en plan superdiva, marxem. Us recordem, us recomanem que recupereu tota la trajectòria artística de Mònica Naranjo. Desde pequeña me he quebrado la realidad, que ni era mona ni tenía ningún imán. Ni al hablar, ni al andar, era invisible y lo tenía que remediar. Donde hubiera diversidad Perdí mi esencia en pos de una nueva identidad Por un like, por un like Por una vida convertida en banalidad Desnudo mi cuerpo vestida de soledad, de soledad Desnudo el silencio que grita la humanidad, la humanidad Enmascaraba la mentira con la verdad, justificaba los fracasos con vanidad. Por un like, por un like, tenía todo pero siempre quería más. Let's move on. El éxito de un mundo sin rumbo nos deja. Són les 10 del matí.