#676 - Urbanitzacions, salut mental i av. Estatut

Passen gairebé 4 minuts de les 9 de la matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 16 d'octubre. En uns moments xerrarem amb el portaveu de Veïns per Rubí, Toni Garcia, a l'espai que faig. Fem aquí tots els dillous, els grups municipals opinen. Després serà temps de ciència amb la secció guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. I arribant a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens faran un resum de tota la informació esportiva que duen avui el seu programa. També sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A partir de les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Víctor Ramos, Isidre Rubio, Maria Àngels Ruiz, Pepa Adelantado i Conxita Jiménez. I per acabar a les 11, la Lídia Martín conversarà amb el Marc Òscar Sanjuan, que fa el seu espectacle aquest diumenge al Castell. Després tornen els joves de la Torre Bassas i la jerga juvenícola. Comencem! Avui ja sabeu que és dijous i com cada dijous fem un nou Grups Municipals Opinen. Avui tenim en nosaltres, és el torn del portaveu del grup municipal de Veïns per Rubí, Toni Garcia. Bon dia i benvingut, Toni. Bon dia, Pamela. Gràcies. Anem per feina perquè fa molts dies que els veïns de les urbanitzacions reclamen millores en aquesta zona i de fet el pla d'inversions destina un milió d'euros en aquest sentit, però no concreta exactament on aniran destinats concretament aquests diners els veïns. Els han ajornat, a més, diverses vegades la reunió amb l'Ajuntament, cosa que ha fet que estiguin molt indignats des de Veïns per Rubí. Heu posat en contacte amb ells? Heu pogut accedir a algun detall d'aquest pla d'inversions? Sí, nosaltres hem tingut, respecte a la reunió amb els veïns i veïnes d'urbanitzacions, ens reunim sovint, vull dir que en aquest sentit mantenim un contacte continu i som conscients de la realitat que pateixen la gent que hi viu a les urbanitzacions. En aquest sentit, nosaltres, des de sempre, des del nostre inici com a projecte polític, sempre hem estat al costat de les urbanitzacions. Nosaltres ens reunim sovint i denunciem dia sí, dia també, any rere any, les mancances que pateixen en l'àmbit de manteniment, de la sensació d'inseguretat, de... problemes d'això, de manca d'equipaments, també. És una situació que ve des de fa més de dues dècades, pràcticament que es van construir moltes d'aquestes urbanitzacions, es van regularitzar, es van urbanitzar, i hi ha una deixadesa total per part del govern municipal. És una qüestió que ve des de fa més de dues dècades I que no es resol. I, clar, quan parlem d'un milió d'euros per totes les urbanitzacions del nostre municipi, doncs és una quantia ridícula per urbanització, que dona per arreglar quatre voreres i poc més per urbanització. Per tant, nosaltres entenem... companys i companyes nostres viuen a urbanitzacions i ho pateixen dia a dia, entenem perfectament aquesta indignació. Sabem que pel govern municipal si molesta d'alguna manera o és una situació incòmoda haver d'assumir o de responsabilitzar-se d'això que està passant, que és no abocar suficients recursos a les urbanitzacions. Hem de dir que aquest milió, això ve d'una partida de modificació de pressupost, del romanet de tresoreria, però que en el pressupost ordinari, en l'anex d'inversions, no n'hi ha ni un euro. Això és molt significatiu, també. Que sí, que està bé, encara que sigui un milió d'euros, millor tenir-lo que no tenir-lo, però és que un milió d'euros per urbanitzacions, amb la situació en què estan les urbanitzacions... és absolutament ridícul i insultant, i per això entenem perfectament aquesta indignació i la situació que denuncien els mitjans de comunicació a través de la xarxa social. Nosaltres estem al seu costat, sabem que és molt complicat posar al dia el que no s'ha fet en 25 anys, nosaltres sempre ho traslladem, que si hi hagués algun dia un canvi de govern al nostre municipi, doncs això no s'arregla un dia per l'altre, perquè som dècades de deixadesa, però en qualsevol cas es pot fer molt més del que s'està fent i per això requereix una planificació i requereix, d'alguna manera, sí que fer una aposta i tenir un compromís ferm amb les urbanitzacions que vens per Rubí. La T ho té molt clar des de l'inici del nostre projecte polític. No sé si vosaltres des de veïns teniu pensat fer alguna cosa per collar el govern en aquest sentit. Nosaltres el primer que demanarem, perquè fa molt temps que no es convoca, és la taula d'organitzacions, la general, no els grups aquests de treball que serveixen des del nostre punt de vista per marejar una miqueta els veïns i veïnes, que de fet a nosaltres el que ens arriba d'aquests grups de treball és precisament... aquesta situació que diem d'indignació, que la gent no està contenta, i s'hi traslladen moltes queixes, però al final les queden res, s'anota, ho apuntem, però a l'hora de veritat no s'executen accions que com a mínim les persones que hi viuen allà, a totes les nostres organitzacions, puguin estar, puguin veure la llum al final del túnel, perquè al final són... Són actuacions molt puntuals en una extensió de territori que és molt gran, que entenem que això requereix molts diners, però és que no es veu ni una planificació a mig llargament, ni que sigui. Entenem que actuacions més urgents han de ser més a curt termini, però sí que s'hauria de fer, des del nostre punt de vista, una planificació mitjà i a curt termini amb compromisos pressupostaris alineats amb aquesta millora necessària d'organitzacions. equipaments, el manteniment i neteja, que és una cosa del dia a dia, que el manteniment està clar, la neteja va una miqueta per a barris dins de les urbanitzacions, i és una situació insostenible. També tenim el tema de la sensació d'inseguretat, perquè veure patrullars de policia local allà és molt complicat, i això, evidentment, quan tu hi veus que passa la policia, doncs et dona una mica més de tranquil·litat que si ho veus com una cosa excepcional, no? També tenim aquesta qüestió que quan truquen a la policia local no hi ha efectius suficients, la distància... Es troben molt sovint que això també passa al nucli urbà, però especialment a les urbanitzacions, que estan més lluny i és com si estan deixats a la mà de Déu. I això és el que no pot ser, no es pot permetre... I aquí vull fer una crítica també a la manca de participació en les eleccions municipals en general, al municipi, que no va arribar a les últimes eleccions municipals al 50%, la mitjana, però és que les urbanitzacions va estar al voltant d'un 40%. Jo convido la gent d'urbanitzacions que, com a mínim, es mobilitzin més enllà, perquè al final hi viu molta gent, 7.000-8.000 persones a les urbanitzacions, però sí que, si volem canviar les coses, hauríem d'anar a votar. Convido la gent que... que no faci el seu dret a poder votar i així com a mínim que la seva queixa vingui. jo vaig votar a les eleccions perquè ens trobem en una situació que és una paradoxa, que on més queixes hi ha en el municipi, que són les organitzacions, la participació en les eleccions municipals és la més baixa de tots els barris de la ciutat. Llavors convidem a la gent que es mobilitzi, però que es mobilitzi a l'hora de votar a les eleccions municipals, perquè si d'aquí 40%, al final, 40% que hi voten, doncs, el repartiment és el que és, però hi ha pràcticament un 60% que no es pronuncia, i això és una mica... Bueno, no ho acabem d'entendre, i sí que animem a la gent i... tota aquesta gent que sí que es mobilitza via associacions a les urbanitzacions, que convidi la gent a votar. Ja no estem dient que aquí han de votar, que cadascú voti qui vulgui, però que siguin conscients que des de l'Ajuntament és des d'on es poden abocar recursos, més o menys recursos, o deixar obligades a les urbanitzacions, que és el que està passant amb els governs del PSC des de fa gairebé 22 anys, amb diferents suports, ja sigui d'Esquerra o suports extents d'altres partits com el Partit Popular. Entenc la crida al vot, però dona la sensació que estem traslladant la culpa als ciutadans de les urbanitzacions, que com que no voten, no estan tanquent aquestes millores. No és la meva intenció, evidentment. Jo sí que faig aquesta reflexió, que... Evidentment, encara que no hi votés ningú, l'Ajuntament té responsabilitat amb les urbanitzacions, voti qui voti, però sí que, bueno, vull d'alguna manera compartir aquesta reflexió i ja no només urbanitzacions, perquè clar, si estem... que no arribem al 50% de la mitjana, a la resta del municipi, aquesta crida també és extensiva a tothom. Les eleccions municipals és el dia a dia de la nostra vida. Quan sortim al carrer, què ens trobem? El que ens trobem és competència municipal. No és competència ni de la Generalitat ni de l'Estat. Per tant, clar, jo aquí poso el barret de partit municipalista i dic, escolta, és que El que es vota a Madrid no té cap incidència amb el dia a dia que ens trobem quan sortim al carrer de tot allò que és competència municipal. Per tant, això de votar marques per dinàmiques electorals passa el que passa, no? Doncs que potser ve gent d'altres partits que treuen representació important per l'efecte de marca i no pel coneixement del dia a dia del territori, no? I això creiem que és una pena, des del nostre punt de vista municipalista. Canviem de tema, perquè divendres passat va ser el dia de la salut mental, i vosaltres en alguna ocasió heu presentat alguna moció en aquest sentit. A la ciutat tenim molts fronts oberts, respecte d'aquest tema. Per una banda tenim el Cesmig, que s'ha d'obrir al barri del Progrés, però que a llarg termini s'hauria de dur a Sant Genís, i és un servei amb bastantes mancances. Des de veïns, com penseu que es pot millorar això? Com veieu aquest nou edifici? El canvi d'edifici és important, és rellevant. De totes maneres, per informació directa que tinc del CESMIC, l'espai que ara podran utilitzar, a mi m'han dit que és molt petit, perquè només podran utilitzar de tot l'espai una planta, m'han dit. Llavors, en tema d'espai, inicialment, Abans de la segona fase, que seria Sant Genís, però que això va per més llarg, tampoc millora molt. Sí que millora, que són instal·lacions més modernes, perquè qualsevol que hagi hagut d'anar, i jo vaig sovint per temes personals, llavors jo conec com està la primera planta d'adults, la segona on està el CESMIC, infantil i juvenil, i són instal·lacions molt antigues, molt deteriorades, i això sí que millorarà en aquest primer trasllat. En qüestions d'espai, ja m'han dit professionals de CSMIC que no millorarà molt, i en qüestió de professionals és gran problema, manca en professionals, manca en professionals. I això, clar, això és competència de la Generalitat, és competència de... del Departament de Salut. Evidentment, malgrat sigui així, l'Ajuntament ha de pressionar, em consta que ho està intentant, nosaltres vam presentar aquella emoció i que es va provar per unanimitat, i entenem que l'Ajuntament ha de continuar pressionant pel tema dels professionals, perquè manquen professionals. Podem anar a l'espai més gran de Rubí, podem construir l'espai més gran de Rubí, però si ens manquen professionals de psiquiatria, de treball social... de psicologia, infermeria, i ens trobem en llistes d'espera absolutament insuportables a casa del FESMIC, Salut Mental Infantil i Juvenil, ens trobem famílies que tenen 4-5 mesos d'espera per una primera atenció. I més, perquè hi ha nins que... compleixen els 5 anys, que és el moment en què ja canvien, que ja no poden anar en aquest servei, i han complert els 5 anys i encara no els han atès. Per tant, ja han de passar als adults. Sí, la situació és més greu del que fins i tot jo estic explicant. O hi ha casos que són especialment greus. Això hi ha una manca de personal molt, molt important, i malgrat no sigui competència de l'Iuntament, l'Iuntament ha de pressionar. I ens tindrà el govern municipal al seu costat, en aquest sentit. Jo crec que tots aquí hem de fer un front comú. Aquesta moció que vam presentar hi va haver un front comú perquè tots enteníem de la importància essencial de la salut mental... i afortunadament es va prenent consciència, que ha trigat molt, perquè els problemes de salut mental són de tota la vida, no és una cosa nova, però sí que s'està visibilitzant més, i això és molt important, des del nostre punt de vista. Per tant, aquesta conscienciació més gran ha de fer que els de l'àmbit públic, i el que ens preocupa, com a ciutadania de Rubí, és pressionar, és pressionar, per millorar aquests serveis que en la nostra ciutat són molt eficients. Els professionals són magnífics, ho he de dir, però, clar, si hi ha pocs professionals, poden atendre qui poden atendre, no poden fer miracles. Per tant, hem de lluitar en aquest sentit i alineats, jo crec, a tots els grups municipals i al costat del govern. El nostre compromís és ferm en aquest sentit. Xerrem de projectes de ciutat, perquè els fons europeus FEDER han concedit 3,7 milions d'euros a l'Ajuntament per diversos projectes. Un és la pacificació de l'avinguda de l'Estatut, que permetrà que, mentre es facin les obres de la primera fase, es pugui redatar el projecte de la segona. Les obres de la primera fase estan per començar... Sí, bona notícia. Haurien de començar ja? Sí, judicatari ja tenim, per tant, no hauria de trigar molt. És una obra que canviarà molt, el rubí que estem acostumats? Sí, sí, per nosaltres és una bona notícia, és una bona notícia tenir aquest finançament del Fons FEDER, per tant, estem satisfets en aquest sentit, i nosaltres sempre hem reiterat precisament aquesta importància d'això que tu deies, no?, que les fases siguin més o menys consecutives o consecutives. És a dir, que abans d'acabar la primera fase intentar fer coincidir que no pari, que comenci la segona i després abans que acabi o quan acabi la segona comenci la tercera. No sé si seran tres o quatre fases, però entenem que és molt rellevant, estem contents en aquest sentit. i felicitem el govern per haver fet aquesta gestió que ens permet tenir aquests fons FEDER per tot aquell àmbit de la primera fase i a continuar treballant. Per nosaltres és un projecte que l'hem defensat des de fa molts anys, també des dels inicis de la nostra existència i malgrat que pugui generar alguna reticència en algun sector Entenem que és un projecte essencial pel futur de Rubí per pacificar una zona que és molt agressiva, són tot vehicles, i és una via que per amplada té el potencial de ser un espai d'ús ciutadà pels vianants, però que també hi podran passar cotxes, però sí que haurem de tenir en compte que hauran d'estar cotxes del veïnat, del veïnat d'aquella zona, i que la gran massa de vehicles que hi passen hauran de passar per altres vies alternatives. Gran notícia, esperem que això pugui... començarà a primera fase, això ho tenim assegurat, però que es puguin continuar amb les següents fases de forma consecutiva. I segur que és un espai que totes aquestes persones que són molt reticents ara mateix, segurament d'aquí a 10 o 15 anys estaran contentes i satisfetes per dur a terme aquest gran projecte de ciutat que molts compartim. És la millor pacificació que es podia tenir de l'avinguda? És una opció raonable, intermitja, segurament, perquè aquí podem anar des d'una pacificació total... que amb l'amplada que hi ha entenem que els vehicles han de poder passar, pensant, és una via molt llarga, que els veïns i veïnes d'aquell entorn han de poder accedir, lògicament. No estem parlant d'una longitud tan petita com l'illa de Vianants, per entendre'ns. Per tant, entenem que és una opció equilibrada, es pot anar més enllà, segurament alguns grups voldrien anar més enllà, i altres o no fer res o es queixen del tema dels aparcaments, que hem de buscar solucions alternatives, perquè, si no, al final estarem rodejats de vehicles de cotxes a tot arreu i només respirarem partícules contaminants. Per tant, em sembla que nosaltres vam votar a favor del projecte, em sembla que és una opció equilibrada, i nosaltres vam donar suport, donarem suport, i esperem, no sé això, que d'aquí 10 anys puguem gaudir d'una via on poder passejar a Marbrat, amb menys vehicles que s'hauran de traslladar per altres vies i per nosaltres és un projecte essencial de ciutat que compartim i entendem que això que et deia, que és una opció equilibrada entre... Seria un disbarat que fos una via totalment pacificada sense trànsit perquè és una via molt llarga que creua tota la ciutat. És una solució intermitja que a nosaltres ens satisfà. Més obres, perquè estem en la fase d'al·legacions a la remodelació de la plaça Pearson. N'heu presentat alguna al·legació? No hem presentat. Aquí nosaltres, bé, hi ha aquesta situació de no haver comptat amb la ciutadania, principalment. Aquí s'ha fet un projecte que pot agradar més o menys, però entenem que és un espai emblemàtic de la nostra ciutat, com ho és la plaça d'Autoguardiet, i en l'última renovació sí que es va fer un procés de participació ciutadana que hem trobat a faltar per fer aquest projecte. Estem parlant d'un joc emblemàtic... La plaça del Domènec, abans, pel cinema del Domènec, és un punt, bueno, històric de la ciutat. Per tant, trobem a faltar. El projecte que hem vist és manifestament millorable. Hi ha una part de ciment o de jambordes que tenim dubtes, però sobretot el nostre pesar és que no s'hagi pogut compartir o s'hagi fet aquest procés de participació i que s'hagi ignorat per complet a gran part de l'oposició. Entenem que no és la manera de governar, una ciutat, perquè precisament aquesta plaça no és qualsevol plaça, no és una placeta petita i rellevant i que ningú hi passa... sinó que és una plaça històrica que hauria d'haver comptat amb la participació de tots els agents, des d'associacions de veïns, associacions de comerciants, la ciutadania que hi viu, ja no només a l'entorn, sinó també a tota la ciutat, perquè aquest és un projecte de ciutat, la plaça Pearson. És un projecte que només afecta, és una plaça de tothom a la ciutat. I tampoc a nivell polític no s'ha comptat, bueno, hi ha hagut un acord, sembla ser amb Esquerra Republicana, governi Esquerra Republicana, però la resta s'ha ignorat i creiem que no és la millor manera de fer política. Però bueno, i cadascú que governi com considero oportun perquè, bueno, governen la ciutat, tenen la majoria per fer-ho i ja està, però no és la millor manera. El 30 d'octubre i a ple presentareu alguna moció des de veïns? En aquest mes segurament no presentarem moció, no presentarem, i en principi no presentarem en aquest ple. I tema ordenances, han començat les negociacions? A nosaltres no. Aquí hi ha l'inconvenient, diguem, del primer any, les primeres ordenances que van aprovar en aquest mandat, aquell increment del 12% d'IBI, el tema de les taxes de residus i demés. Nosaltres no estem en contra dels impostos. Hem de pagar impostos. Si volem tenir serveis públics, hem de pagar impostos. El que sí que volem veure reflectit en serveis de qualitat... en equipaments, en polítiques del govern, que es pugui veure que aquests impostos que paguem reverteixen en la ciutadania. I això és el que no estem veient en els temes de sempre, perquè al final estem parlant de manteniment, de neteja, de mancar equipaments, el ver urbà, essencial, una manca de ver urbà, i quan no veu revertit aquest esforç que fem a l'hora de pagar impostos, Això és la nostra principal crítica. A partir d'aquí som conscients que s'han de pagar impostos. Hi ha qüestions... Segurament mirarem de fer alguna proposta en la línia del que fan altres municipis respecte a la taxa de residus o les bonificacions, més aviat. Estudiarem alguna d'aquestes opcions i mirarem de parlar amb el govern a veure si, com a mínim, això es pot ajudar una mica a contribuir... que la gent que recicla o que més participa o porta més residus per reciclar a Cova Solera puguin tenir alguna bonificació més o fer alguna proposta en aquest sentit. I respecte a l'IBI paguem molt respecte als serveis que rebem. Hem de pagar impostos, nosaltres no, això no... Però bé, hem de valorar, seran les terceres ordenances que s'aprovaran en aquest mandat, i veurem estudiar una mica quina és la situació i estem oberts a parlar, a veure si es pot arribar a un acord per facilitar la progressió d'ordenances o no. Molt bé, Toni, moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí a l'espai dels grups municipals Opinen i t'esperam la propera vegada. Moltes gràcies, Pamela, moltes gràcies. Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta! I arriba el moment de conèixer quines notícies falses hem vist a les xarxes i als diferents canals que ens arriben a dia a dia de la mà de l'Ariel Benavente. Bon dia, Ariel. Bon dia, Pam. Avui porto una notícia molt freqüent, molt freqüent aquí i ja l'hem vist molts cops, però aquest moment... que avui s'ha fet una notícia una mica diferent. S'han accelerat una mica més les dades i això s'ha publicat a diversos mitjans digitals. No mitjans nacionals o molt importants, però sí diversos mitjans de notícies digitals que tenen bastant seguidors. He vist la publicació a més de 40 llocs diferents. Déu-n'hi-do! Només et dic això. I què afirma el rumor? Doncs el rumor afirma que a més de 100.000 immigrants se li paguen pensions no contributives. Sempre estem igual, eh?, amb això. Sempre estem igual. És que jo... És que... És per no creure. Però és interessant, no?, perquè podem veure les dades reals i comparar-les amb... el que afirma la notícia i veure com totalment està tret de context i és totalment fals. Això ho dem mirant les dades reals que ofereixen els diferents portals estadístics. El rumor afirma que es paguen a més de 100.000 immigrants que mai van cotitzar a més. O sigui, gent que està aquí, que no treballa i que està cobrant suposadament. Doncs, les dades reals, segons l'inverso, actualitzades a desembre de 2024, ens diuen que els estrangers que reciben la pensió no contributiva són 36.000 estrangers, una mica més, però a procs 36.000 persones. Això representa prop del 8% del total dels beneficiaris d'aquest tipus de pensió. gens de 100.000 persones, que és una exageració molt gran. En el cas de les pensions no contributives de jubilació, per exemple, hi ha 234.000 beneficiaris i d'aquests 25.000 són estrangers. O sigui, res a veure, res a veure. I de les persones estrangeres beneficiaris cal tenir en compte que no hi ha dades que es pugui demostrar que mai hagin cotitzat. O sigui, això és ja totalment enganyós. A més, per obtenir aquests ajuts s'han de complir uns requisits. Per tant, ho reben les persones que compleixen aquests requisits. Totalment. I un dels més importants d'aquests requisits és que has de residir a Espanya durant 10 anys, entre els 16 anys i la sol·licitud. O sigui, això que arriben i de cop i volta demanen una ajuda i els arriba és totalment fals. Clar, perquè han de demostrar amb el seu padró que... Que han estat residint aquí durant molt temps i que són ciutadans del país, que ajuden o no ajuden, si poden o no poden. Doncs és això, la comparació no, no hi ha dada verificada que ens arribi a 100.000 persones immigrants, això és totalment fals. La majoria dels beneficiaris, si mirem els percentatges, són espanyols, o sigui, tampoc són encara majoria, i d'aquests estrangers, doncs molts cumplen els requisits, com estàvem parlant. I això la gent, si ho vol comprovar, ha d'anar a les diferents webs estadístiques que ofereix el Ministeri i que ofereix la Generalitat de Catalunya. Totalment, és totalment públic i a l'abast de tothom. O sigui, si vols comprovar o llegeixes aquest tipus de notícia, estaria bé preguntar-se d'on surt la dada, què font oficial la sostenta i si els números s'ajusten a la realitat o no. Molt bé, Ariel. Doncs moltíssimes gràcies per desmentir aquesta informació. De res. Guaita, què tenim? Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvingut a un nou guaitó que tenim avui amb en Sergi Corral. Avui parlarem d'aires mediterranis, no, Sergi? Bon dia. Bon dia, Ona. Doncs així és. Parlarem... Mira, no sé si ho vaig preveure al preparar el guaitó d'avui, però el que parlarem és de rigorosíssima actualitat, em podríem dir així, perquè... explicarem justament com aquests aires mediterranis condicionen, dopen, en termes ciclístics, l'atmosfera per arribar a produir tots aquests aiguats tan desorbitats que tenim... Que estem tenint aquests dies, eh? Exacte, que estem tenint aquests dies i que són habituals, per altra banda, de la tardor de l'època on ens trobem ara. Per tant, una mica visionari va ser, eh? Sí, sí, va ser una mica visionari. Ves que no hagués vist alguna cosa. A veure, som-hi, doncs. Doncs, mira, la Mediterrània, Mediterraneo, mar entreterres, és un mar tancat i envoltat de muntanyes. Algunes d'elles fins i tot de més de 4.000 metres d'alçada, per exemple, en els Alps, sense anar més lluny, no? Via marítima només està obert a l'Atlàntic per l'estere de Gibraltar. I, per tant, podríem dir que arriba a funcionar com una petita olla... com una petita olla, on en determinades condicions i èpoques de l'any aquesta olla va coent una mica a foc lent, es va coent, coent, coent, coent, i creant el que dèiem abans, una atmosfera particular d'aquesta regió. Ja l'any 1959, el meteoròleg Balear Josep Maria Gensà va proposar l'existència d'una massa de rània, la qual apareixia després d'un període de temps llarg sense incidència de cap pertorbació ni canvis d'aire sobtats, podríem dir, sense cap escombrada. Just al cim de la Mediterrània i gràcies a la transferència de la calor i humitat que fa el mar, els diferents fluids intercanvien energia, per tant el mar intercanvia energia en l'atmosfera, Es creava una massa d'aire, aproximadament d'uns 2.000 metres de gruix, tenint en compte que la troposfera, que és la capa més baixa de l'atmosfera, on es desenvolupen els fenòmens meteorològics, té al voltant de 12, 13, 14.000 metres d'alçada, vull dir, estaríem parlant de nivells baixos, bàsicament. Quan el mar meteorològic general canvia i la Mediterrània torna a voler ser envaïda per masses d'aire externa, Aquest aire mediterrani ho posa resistència i es forma un front autòcton. Allò que en meteorologia anomenem el front fred, el front càlid i el front oclus, que no deixen de ser res més que separacions de masses d'aire, la Mediterrània genera el seu propi front. El front amb característiques, denominació d'origen pròpia, que sovint resulta ser sinònim de pluges i tempestes. Per tant, és el que tenim ara, no? Exacte. Aquesta massa d'aire agafa rellevància especialment important a finals d'estiu i inicis de tardor. Després, que aquestes calorades d'estiu són les que hagin posat a fer bullir l'olla, les que l'hagin escalfat, les que l'hagin acostat a temperatures de 29-30 graus de la superfície de l'aural del mar i hagin creat una capa d'aire completament saturat. Això vol dir gairebé el 100% d'humitat relativa, aquesta capa d'aire. Per tant, l'existència d'aquesta massa pròpia, així com la interacció amb altres, com hem dit, són claus per la formació tant de tempestes com aiguarts com ciclons mediterranis. Aquí val a dir, Ona, allò que diem a vegades del concepte de la truita de patates o de la capa de la pastís Satcher de l'atmosfera, que sí, que tenim moltes capes, tenim tots els ingredients, però fa falta el foc per encendre'l. O sigui, encara que tinguem una massa d'aire mediterrània, Si no tenim l'arribada d'aquest aire fred en alçada, etcètera, podríem dir que no s'expressa tot aquest potencial i acaba no passant res o acaba com a molta ninxa fogó, que és el que veurem. Per tant, quins són aquests ingredients que necessitem perquè es doni aquesta massa d'aire? Doncs mira, primer de tot la temperatura de l'aigua del mar. La incidència de la radiació solar, com hem dit, a partir de la primavera comença a escalfar l'aigua del mar. Un procés d'escalfament que s'acceleren quan arriben totes aquestes jornades de calma estiuanca i arriben a assolir temperatures, sobretot al voltant del mar Balear, de 29 a 30 graus de temperatura de l'aigua del mar. Déu-n'hi-do, eh? Escalantona aquesta aigua. És molt calenta, eh? Amb aquesta temperatura tan alta, quan tu poses a escalfar una aigua, s'evapora. I es comença a evaporar, no? i es transforma en vapor d'aigua. Vapor d'aigua gas. Sí. No líquid, eh? El vapor d'aigua... No canvia d'estat. Per això, el que veiem nosaltres, els núvols, és vapor d'aigua condensat. Són líquids perquè els veiem. El gas, de moment, no... No el veiem. No el veiem. Un altre ingredient és... o podria ser una combinació de tres, com hem dit, la humitat relativa, per tant, el vapor d'aigua i, per tant, l'aigua precipitable, que és el potencial, ens venim a donar una idea de quina quantitat d'aigua conté aquesta part de l'atmosfera i ens pot caure al sobre. L'evaporació marina transmet vapor d'aigua gas a nivells baixos i mitjos de la troposfera, arribant a aquests valors molt elevats a finals d'estiu i inicis de tardor. Això es dona també per la temperatura de l'aigua del mar elevada, va tot lligat. Va tot lligat, la temperatura evapora, aquesta evaporació ho passa a l'atmosfera i aquest vapor d'aigua arriba als valors màxims de tot l'any en aquesta època de l'any. En un principi, com dèiem abans, aquests dos factors únicament no desencadenen per si sols les tempestes o els aiguats. Mentre gaudim d'estabilitat, mentre no tenim cap factor que remogui aquesta capa d'aire, aquesta massa mediterrània es deixa notar, per exemple, en xafugors molt marcades. Allò que tenim a l'estiu, eh? Exacte, allò que tenim a l'estiu. Per exemple, vents molt fluixos, marinades molt fluixes, i aquest forma també de les nits tòrrides i tropicals estivals, que... Que cada vegada n'hi ha més, eh? Cada vegada n'hi ha més, perquè el mar està més calent i no el pot refrescar, i tenim aquesta capa, de mica en mica, es va creant aquesta capa de bullir, aquest producte de la bullida del mar, a sobre nostre. I llavors, què és el que fa que totes aquestes condicions esclatin? Doncs mira, l'entrada, el més habitual és que entri un front atlàntic, és a dir, un front fred, vull dir una massa d'aire fred que té a davant una massa d'aire càlida va escombrant un front que estigui emmarcat bé en un solc d'aire fred que són uns talves en alçada si ara estàvem a nivells baixos anem una miqueta més amunt sobre els 5.000 5.500 metres d'alçada entra aire fred que aquest aire fred contrasta amb tot l'aire càlid que tenim a sobre per tant Aquest contrast de temperatures és un dels ingredients perquè els núvols puguin tirar cap amunt i es puguin formar aquestes grans tempestes. Un sol d'aire fred, que no vol dir una dana, pot... No, exacte. Si aquest sol d'aire fred s'acaba despenjant i s'acaba aïllant, tindrem una depressió aïllada a nivells alts, que és una dana o el que abans es deia una gota freda. però ni totes les danes provoquen aigüats, ni tots els aigüats són provocats per les danes. Clar, que ara sembla que ho hem associat, no?, aquest concepte. Més d'un 70% dels aigüats mediterranis són ocasionats precisament per aquests sols d'aire fred en alçada, no aïllats. Aleshores, aquest front fred emputxa la massa mediterrània, que al ser més lleugera s'eleva, perquè l'aire càlid té una característica que és menys dens i, per tant, L'aire càlid puja, l'aire fred és més dents i queda baix. Al ser més lleugera i, quan va carregada d'humitat, és capaç de formar grans núvols de tempesta. I això deies que acostuma a ser passatger, no? Pot ser passatgera, en forma d'escombrada, les típiques línies de tempesta, una nit que arriba una línia de tempesta... escombra la llina de tempesta i el dia següent ja ens queda un dia net, un dia radiant, normalment a vegades amb tramuntana o amb estral, amb humitat més baixa, o bé pot ser de forma estacionària o quasi estacionària com estem tenint aquests dies. Per exemple, què passa aquests dies? Que sí que ens ha arribat una entrada d'aire fred atlàntic o un lleuger front atlàntic, però com estem en un pentà baromètric sense gaires vents, amb cert domini anticiclònic, aquest aire fred s'ha quedat com pol·lant per la Mediterrània, amb lleuger vent de llevant. I aleshores ja tenim aquests dos ingredients, aquesta situació indefinida, però que és favorable per formar totes aquestes grans tempestes. Tempestes, com per exemple, les quantitats més importants de precipitació al llarg de la Mediterrània, venen per sistemes convectius de més escala, que se'n diu que són grans tempestes d'un gran diàmetre, vistes, per exemple, des del satèl·lit Meteosat, vistes des de dalt, i tempestes estacionàries, que això s'anomena trens convectius. A veure, què són això? Un tren convectiu és una cadena de tempestes passant una darrere l'altra per un mateix indret. Què passa? Que si hem dit com abans que era una escombrada, i la tempesta passa de forma d'escombrada, Deixarà molta intensitat en poc espai de temps, per tant, 20, 30, 40 litres per metre quadrat d'escombrada de tempesta. Però tu imagina't una tempesta de 20, 30, 40, 50 litres que passi una darrere a l'altra durant dues hores, per exemple. Aleshores tenim aquests grans acumulats de 200, 300, 400 litres per metre quadrat en un mateix punt. Això és quan hi ha aquells grans aiguats, que sempre plou sobre allà mateix. Exacte, és el que va passar l'any passat a la famosa Dana del País Valencià, de València. El que ha passat aquests dies a Terres de l'Ebre i Nord de Castelló també són sistemes convectius estacionaris, o quasi estacionaris, on aquests trens convectius van passant pel mateix punt. I com interactuen aquestes masses? Doncs mira, una altra manera d'interacció entre aquestes masses polars i el front mediterrani també és la formació de depressions o ciclons mediterranis, en podríem dir. Les depressions sonen formant zones propícies o proclius, com per exemple el Gols de Lleó, el nord d'Algèria o el Mar Egeu. Són zones que degut precisament a aquestes muntanyes que envolten la Mediterrània són propenses a formar depressions. Quan un front entra en contacte, podríem dir que es recargola, s'aprofundeix i que aquestes depressions tan importants. I fins quan persisteix aquesta massa d'aire al Mediterrani? Doncs fins que les condicions que la diferencien d'altres masses no marxin. És a dir, ja ha entrat l'hivern i amb el successiu pas de fronts atlàntics, també la baixada de la radiació solar, etcètera, el mar es va refredant. la radiació solar també baixa, no escalfa tant, el vent del nord i l'oest també disminueixen la humitat relativa, i així es va creant un entorn, podríem dir, més homogènic. Per tant, és quan perdem aquelles característiques que necessitàvem, no? La temperatura del mar molt calenta, aquest vapor d'aigua, tot això, no? Això mateix. Però que la massa d'aire mediterrani es vagi diluint no és sinònim que a l'hivern no puguem tenir episodis de pluges intenses, ja que per molt que s'atenuin les seves característiques continuarà tenint unes condicions, bàsicament una temperatura i una humitat, molt diferent a altres masses d'aire que ens arriben. O sigui, conserva encara aquelles mínims trets per ser pròpiament un mar tancat, per ser diferencial d'un mar obert, no? Per tant, aquests ingredients poden tornar a desencadenar ciclons, per exemple, depressions, danes, etcètera, que tornin a desencadenar pluges, com per exemple va passar en el Gloria, que va ser en ple mes de gener. Clar, exacte. No fa falta que sigui l'estiu, no?, perquè passin aquestes acumulacions d'aigua. Això mateix, a l'any 32 també vam tenir un temporal d'aquests, de 300, 400, 500 litres per metre quadrat, al mes de desembre. Per tant, es van repetint cíclicament, en podríem dir, inclús en mesos on tradicionalment no hi hauria d'haver-hi aquests aiguats, no?, aquestes condicions. Però si les condicions són bones, si hi ha ciclós, si hi ha una depressió, si hi ha un sol, si hi ha una dana, tot i acompanya, es poden continuar generant aquestes situacions de pluges intenses. La reflexió és que en meteorologia no sempre dos i dos són quatre, o sigui... No, eh? No. No. I perquè haguéssim tingut un estiu de moltes altes temperatures, perquè haguéssim tingut un mar molt càlid, perquè hi hagi una massa d'aire mediterrània molt potent, amb un caldo de cultiu molt viu, i d'allò, si al final no tenim el desencadenant aquest, el desllorigador, perquè es formin totes aquestes tempestes, totes aquestes nubulades, perquè siguin persistents, perquè s'estiguin en un punt durant moltes hores, etcètera, no ho tindrem. És a dir, no vol dir que hi hagin tingut un estiu molt càlid, no vol dir que llavors la tardor sigui una tardor superplujosa. Exacte, si ve una tardor anticiclònica o si ve una tardor dominada pels nords o pels mestrals, per les tramuntanes, per aires més secs i més freds, vol dir que això és contrari a les pluges. Perquè aquí entren en joc moltes variables, no? Hem de tenir en compte moltes coses. Exacte. Directament aquesta que deia, no? Que l'aire càlid pot contenir molta més humitat que l'aire fred. Per això és tan difícil que aquí ens nevi a l'hivern. Exacte. Perquè normalment l'aire fred que arriba és sec i eixut. I no porta aquesta aigua que llavors es pugui convertir en precipitació congelada. Això mateix. Doncs moltes gràcies, Sergi, per descobrir-nos aquests aires mediterranis. ens hi tornem a escoltar. Exacte, ens escolteu el proper Guaito. Fins la propera, que vagi molt bé. I ja tenim aquí el forçut del Toni que es carrega les manetes de les portes. Bon dia, Toni. Bon dia. Haurem de demanar pressuposts extra, perquè jo no crec que estigui tan fort, però és allò que obres i te quedes amb la maneta, amb la mà. Arrenques manetes i t'acubes en els gimnassos. Jo no entenc res. Tira! Vinga, explica'm què passa avui. Així de fort està la Unió Esportiva Rubí, tu. Mira que bé. Ahir va jugar el partit ajornat de la jornada 2 contra l'Atlètic Sant Jus. Recordem que disputava aquell cap de setmana el partit de Copa del Rei i ha aconseguit la primera victòria a la Lliga Elite aquesta temporada. Els de José Solivelles es van imposar a l'Atlètic Sant Just per 0 a 1. El gol va ser d'aquells psicològics perquè va arribar al minut 43 abans d'enfilar el camí dels vestidors de la primera part. Primera victòria que aconsegueixen al camp del Sant Just en l'històric d'enfrontaments. Mai havia aconseguit guanyar el camp del Sant Just a la Unió Esportiva Rubí. El nostre equip, el Rubinenc, se situen fora de la zona de 200, ocupen la 11a plaça, 4 punts el proper duel contra el San Juan Atlético de Moncada, que serà aquest dissabte a partir de les 7. I aquesta pròxima jornada viurem el primer derbi de la temporada del grup 12 de tercera catalana. La penya blaugrana Ramon Llorens rep el Rubí B. Tots dos naveguen per la zona mitja alta de la classificació. L'altre partit de tercera que tindrem, el del grup 7, l'Olímpic B es veurà les cares amb el Can Rull, Romulo, Tronxoni, a Can Fatjó. Els de Fran Moreno són tercers amb 9 punts. Porten 3 victòries seguides, una derrota a la cita, diumenge a les 6 menys 10. Doncs bé, Toni, vos escoltam avui al migdia, que ens explicareu això i molt més. Molt més, molt més. Adéu. I avui, 16 d'octubre, benvinguda, Glòria, que d'aquí és l'aniversari. Hola, bon dia, Pamela, gràcies. Doncs mira, avui tenim la Ina, que és cantant romana, que ha triomfat amb èxits com Hot i Sant i Zap, que compleix 36 anys. Des de finals de l'any 2000, l'Ina és una referenda al dance pop a nivell mundial. Suposo que molta gent la deu conèixer. També tenim Charles Leclerc, que és, home, com a pilot de Fórmula 1 de Mònaco, i estrella de Ferrari, que fa 26 anys. Jovanet, eh? Jovanet, jovanet. Després tenim David Castillo, que és actor espanyol, que tots els coneixeu per la sèrie Aïda, i aquell celebra 38 anys. Després tenim un naturalista i presentador televisiu, Frank Cuesta. En Frank compleix 51 anys. I polèmic, eh? I polèmic, sí, Déu-n'hi-do. Tant a nivell dels reportatges que fa com a nivell personal, eh? Sí, sí, sí. T'acordem-ho, eh? Sí, sí. I després, per acabar, avui tenim a Lorín, que és cantant sueca, guanyadora de l'Eurovisió, dues vegades i reconeguda per la seva música electrònica i pop innovadora, i ella compleix 39 anys. Mira, 39 anys, molt bé, molt bé, molt d'anys. Felicitem a tots per molts anys. I tant, i tant. Adeu, Glòria. Adeu. I ara no marxin, perquè arriba la Valentierno amb la tertúlia per analitzar tota l'actualitat local. Nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. Crec que mai jo oblidaré de esos nervis d'aquell dia. De la llista que van fer per a tu la preferida. Inaccesible i tranquila. La nasta cala somiada. De tot el món amagada. Pa tu i pa mi de perdida. Pa tu i pa mi de perdida. Es transforma el paradís perquè tu Està sonant la música de la fúmiga. Avui us recomanem que seguiu de ben a prop la recta final de la carrera d'aquests nois. La banda del Cira ha esgotat, atenció, totes les entrades dels dos concerts de comiat. Sí, en total han venut 23.000 entrades pels concerts previstos per l'any vinent. Un serà el 17 d'octubre al Sant Jordi Club de Barcelona i el 24 d'octubre al Roig Arena de València. Aquesta gran demanda obre el dubte de si obriran noves dates tant a Barcelona com a València, o fins i tot si colaran a alguna altra localitat enmig. Però, de moment, aquesta és la previsió. D'ençà que van tocar la tecla definitiva del seu xoc gràcies a Marta Sousa, sí, el de Nebulosa, que a més a més té una productora i té un estudi de gravació espectacular. D'ençà que en aquell moment es va creuar a la vida de la fúmiga, han sigut una de les bandes de referència de l'escena en català. es retiren en el millor moment de la seva carrera. Sí, sí, però abans ompliran el Roig Arena amb 18.000 espectadors. I per això potser han publicat fa no gaire la cançó anomenada la penúltima. Serà la penúltima cançó? O potser hi haurà una altra per acabar de definir el comiat definitiu de la fúmica? En tot cas, gaudireu d'aquests concerts. Apunteu-los especialment a la vostra agenda. Fins demà! El meu és massa fort, serà la mala sort, tu sóc jo el meu problema. Però tu que mires amb bons ulls, que saps tot el que vull, sempre tens la manera. Una cançoneta i monaneta. Són les 10 del matí.