#678 - Homenatge a l’Alan, energia i desinformació

Bon dia, són 5 els minuts que passen de les 9 del matí. Aquesta és la segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 20 d'octubre de 2025. I en uns moments escoltarem el testimoni de la mare de l'Alan Montoliu, l'Esther Albert, en el darrer aniversari de la seva mort. Recorrem que ahir se li va fer un homenatge aquí a la ciutat i es va posar una placa amb el seu nom a la plaça Salvador Allende. Després, aquí, en aquesta segona hora, el que farem serà encetar una nova secció del Rubi Brilla, que ens explicarà com ha anat la setmana de la revolució energètica. I una mica abans d'arribar a les 10, ja sabeu que els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. També sabrem qui fa anys, de la mà de la Glòria del Mas, i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 ja sabeu, feu un altre relleu de presentadores i serà la Belén Tierno qui analitzarà l'actualitat avui amb l'Estela Luengo, el David Murillo i el Xavi Ribas. I per acabar aquest programa, la quarta hora, la MES Magazine, la de les 11, servidores posarà de nou al capdavant d'aquest micròfon. per parlar amb l'Albert Soler i la Belén Tierno, perquè hem fet una rentada de cara, hem actualitzat la nostra web i parlarem d'aquestes novetats. I a banda, com que és dilluns, ja sabeu que ens toca la secció de cinema i de sèries, i els nostres experts, el Jacint Furnols i el Víctor Pérez, ens faran unes quantes recomanacions per anar al cinema o per veure a les diferents plataformes de televisió. I ara mateix comencem. Com us dèiem, ahir es va celebrar a la ciutat un acte en record de l'Alan Montolí o Albert, amb motiu del desianiversari de la seva mort. I en aquest acte es va instal·lar una placa sota la marquesina, una de les marquesines de la plaça Salvador Allende. i es van fer diferents accions per recordar la seva memòria. I avui nosaltres també li volem retre el nostre petit homenatge i volem conversar amb la seva mare, l'Esther Albert, que tenim ja aquí als estudis. Benvinguda, què tal? Hola, bon dia. Bé. Amb ressaca encara del dia d'ahir. Sí, perquè, com dèiem, ahir Rubí li ha fet aquest homenatge molt sentit a l'Alan. Per tu, com a mare, aquest acte què significa? significa un agraïment molt gran per tota la gent que va venir, un acte en memòria de l'Alan, com has dit, i per, a part, de memòria de l'Alan és perquè el sentiment i la lluita per la transfòbia, el bullying i els drets per el moviment LGTBI, doncs encara continua. És viu, la lluita és viva. Han passat 10 anys, ho dèiem al principi, que l'Alan ens va deixar. Com recordes avui, com el recordes com a fill i com a persona? Com a fill el recordo cada dia, no l'oblido, i com a persona, una persona carinyós, amic dels seus amics i molt lluitador i que sempre volia fer el bé i ajudar. Ajudar és el que sempre s'ha destacat, eh? Sí, sí, sí. De fet, ell el que volia estudiar en un principi era el que estava fent, no em surt el nom, era integració social, volia anar a fer integració social. Creus que ell ara podria imaginar que deu anys després la seva memòria encara estaria present i sobretot en aquesta lluita que estàvem parlant fa un moment... Contra la transfòbia. No, jo crec que no. Ell no s'imaginarà, s'imaginaria que la seva mort portaria a tots els canvis que s'han fet i a tot el que ha esdevingut la seva mort, que va, ni molt menys. i menys aquí a Rubí, perquè es recorda molt. És que ni jo m'ho imaginava que la seva mort faria tan rebombori. Aquest gest simbòlic de posar aquesta placa, com l'has rebut la família en general? La veritat que ha sigut un acte molt bonic, amb molt de carinyo l'hem rebut, i ens ha emocionat molt. De fet, el meu fill gran en aquests actes mai venia i ahir vaig estar recolzada de tota la família. Van venir el meu fill, la meva jove, la meva germana de Berga, els meus nebots de Barcelona, fins i tot un de Puigcerdà, el meu germà, va venir tota la família i vaig estar molt recolzada per la família. Em vaig sentir molt estimada perquè tots, inclús de molts amics, molts amics, Esther, creus que aquesta mena d'homenatges poden contribuir d'alguna manera a fer una societat més conscient i compromesa amb temes com aquest que estem tractant? Sí i no. Sí, per lo proper d'aquí, però i no perquè penso que hi ha molta feina per fer. De cara a lo que és el... al que és més proper a nosaltres, jo crec que sí. Aquí a Rubí, per exemple, jo crec que sí. Però després veus el cas de Sevilla, per exemple, ara que ho tenim més fresc, aquí més present, doncs dius, què està passant? Perquè no hem avançat. És un cas que dius, algú està fallant. O sigui que penses que sí, que hem anat endavant, perquè s'han millorat moltes coses, però algú falla. És que jo mateixa vaig veure, quan vaig estar mirant el cas d'aquesta noia de Civella, dic, és que es repeteixen les històries, i aquesta perquè s'ha vist, però i les que no es veuen, i les que no ens assabentem. Encara hi ha por, no?, a denunciar. Claro. Hi ha por a l'anunciar i que encara que denuncis hi ha fantasmes a les escoles, perquè les escoles tenen els seus, no sé com diria, les seves normes o les seves pors, que dir, ui, si... dic que ja vulguin, me trauran subvencions o me trauran... No sé, no sé si les escoles realment tenen... No ho sé, realment no conec les normes ni res, però sembla que hi hagi com una mica de freno de mà als protocols, no ho sé. Perquè sembla que sé que segons quines escoles no... A la meva escola no hi ha bullying. Obre els ulls, un boling com una casa. O sigui, m'estàs dient que, per exemple, en el teu entorn més proper, aquí a Rubí, sí que veus certs canvis, però que en aquests deu anys, en realitat, la societat potser no ha canviat tant i no és tan respectuosa? No. Jo crec que no. Bé, jo aquí a Rubí he notat canvis, eh? He notat canvis molts. Però que la societat, en general, no. Jo crec que no, que anem enrere. Hi ha hagut... Hi ha un impàs que ara... Hi ha un moviment de... Latente. Bueno, t'he dit que no parlaré de política, però parlaré, perquè, digu-se Vox, que dona la casualitat que des que està Vox i diuen segons quines coses, torna a haver-hi un oleatge en contra del moviment LGTBI que fa pupar. I sobretot entre persones molt joves. Els joves, els joves. És que és més els joves. Però, clar, tornem a lo que jo sempre he dit. Aquests joves ho fan perquè d'algú ho veuen. O sigui, no és cojo un libro i lo leo. No, no, no. Això ho veuen de casa. Jo sempre he dit que... La culpa és dels pares. Si tu, els teus pares, la primera vegada que fas això, diuen, mira el mor de mierda, li dius, escolta guapo, vigila el que dius, no ho tornen a dir. Jo ho sento, però el que veuen a casa és el que després fan. Pot ser que a la colla d'amics també, però si tu a casa vas rectificant la planteta, la planteta és correcte. L'educació no està només a les escoles, també està a casa. Hombre, 100%. O sigui, les escoles ensenyen. Les escoles poden ajudar, però a casa fa molt. Que les escoles poden fer també? Sí, és una muleta, però a casa és 100%. O sigui que hi ha alguns avenços que s'han pogut fer en aquests 10 anys, però després hi ha aquests moments, com dius tu... Sí, jo ara hi ha aquí una turbulència que veig aquí, una cosa que a mi no m'acaba d'agradar. Parlo per mi, eh? O sigui, jo és el que veig, tema personal meu. I llavors els centres educatius creus que encara continuen amb això que deies abans, potser d'algunes pors que tenen? Jo crec que sí. I no hi ha cap avenç tampoc amb això? Clar, jo ara fa molt temps que no me mou en el món dels centres educatius, però jo pel que veig o llegeixo em dona aquesta sensació que no... Si hi ha un bullying sí, obren el protocol, però dona la sensació que és paper mullat i que no va enlloc o que els dona com una mica de respecte, obrir un bullying, com dir, no anirà enlloc, i a l'escola com si li quedés un punt negatiu, o deixaria de rebre alguna cosa. Jo tinc aquesta sensació que a les escoles no... M'agradaria parlar amb algú que sàpigués del tema, però és a mi aquesta sensació la que tinc. O sigui, potser són uns protocols que són massa, diguem, de paper, no? Jo crec que sí. Però que després eficaços i que facin coses reals... No. Dóna la sensació que no. Que no... que falta una mica, no sé, ja hi ha això, que has d'anar fins a... Ostres, ara no em surt el nom, fins al Consell, perdó, fins al Consell, i no tenen finalitats de dir, bueno, al final has d'anar als Mossos, o com va això, no ho sé, és que ara ho desconec, això també... Estic parlant des de la ignorància, també. En el teu cas has rebut... no sé, alguna trucada o t'han demanat consell a algunes famílies que diguin, ostres, estem passant per un procés similar i no sabem què fer. Sí, perquè al principi, la veritat, em vaig involucrar molt en el tema, perquè va ser molt dur per nosaltres, sobretot el meu marit i jo, tots dos, i ens demanàvem molt consells, anàvem a fer xerrades, anàvem a ajudar molt, perquè la veritat volíem que ningú passés pel que vam passar nosaltres perquè per nosaltres va ser primer un tema molt dur que l'Alan s'ho callés i que ho vam trobar tot per escrit amb unes llibretes que vam trobar i sí que ens va verbalitzar algunes coses però no tot i va ser molt dur perquè vam dir que ningú més passi per això i anàvem ajudant a famílies la veritat és que vam ajudar a tothom que podíem Llavors, quin consell donaries a les famílies, ara mateix? Ara que dius, durant un temps vaig estar fent xerrades, ara potser estàs una mica més desvinculada, no? Sí, jo, perdona que el talli, que si no se'm oblida, el consell que dono és estar molt atents, no agobiar-los, perquè és... Jo vaig a Góvia i m'acostava a les tancaments. Està molt atents. Està molt atents, molt de carinyo i paciència. perquè en el cas d'adolescents, t'estic parlant de l'Alan, que tenia 17 anys, però està molt atents, molt atents a tots els moviments, perquè jo hi havia moviments a l'Alan que per mi eren normals i després vaig assabentar-me que no eren normals. O sigui, molt atents, molta paciència i molt carinyo. Això vol dir també que els pares haurien de tenir, entre cometes se permet l'expressió, controlar també quins són els amics que tenen, no? Conèixer quins són. Jo els amics de l'Allan érem tots molt macos, el que passa que van haver-hi uns amics que després ja no eren tant amics que van ser els que li van fer mal. I això va ser el que em va sobtar. En el teu cas sí que els coneixies, llavors. Sí, sí, sí. Perquè potser hi ha famílies que no saben ben bé qui... Bé, els coneixia, però de l'institut. I abans parlaves de política, deies no vull parlar de política, ha acabat sortint Vox i altres coses. Sí, sí, perquè jo veig que està fent mal la societat aquest partit polític. Jo. Parlo com Esther Albert, eh? Sí, sí, sí. Llavors, quin missatge donaries a aquelles persones que tenen prejudicis? i que potser s'estan deixant endur per aquests comentaris de segons quins partits polítics o organitzacions. Jo sempre ho dic, que les persones som persones i que s'han de valorar a tothom per el que som, no per el que et diguin els altres. Tu has d'estimar una persona tal com és. Si sigui, jo sempre ho dic, si és blanc, negre, groc, trans, tu has d'estimar una persona tal com és i no fer-li mal per el que sigui. Tu no has de... anar contra una persona pel que et diguin els altres. Tu has de respectar les persones, respectar el ser humà. Una persona és una persona. I ja està. Creus que aquest respecte manca perquè no coneixen les persones? Ahí està, ahí està. Si no coneixes una persona trans, com pots dir que és el demoni, que està enfermo, que té mal en la cabeza? Tu has conegut una persona trans? Tu saps què significa una persona trans? Si és la ignorància, és ignorància del que estan parlant. Per això, si tu no has viscut el que és una persona trans, tu has d'estimar aquesta persona per el que és. I ja està. Oblida't que és trans, és persona. I punt. Al final és por al desconegut. La ignorància. I que no es vol fer aquest pas, no? Diguem, per saber quina és la seva realitat. És com antigament. Els que eren gais. És un maricó de mierda. Pues lo mateix. Lo mateix. ¿Cómo que es un maricó de mierda? L'iran els homes. S'ha enamorat un home. Són dos homes que s'enamoren. O són lesbianes. Són dos dones que s'estimen. És amor. És estima. I punto. És lo que no s'entenia abans, pues És que hem tornat al paquito. Amb molts pensaments. Sí, sí, sí. I és el respecte que falta en general a la societat. Claro. I jo, bueno, jo ho veig molt clar. I com t'imagines si la societat fes un canvi i respectés i protegís, per exemple, els més petits o els joves, en el cas, per exemple, de les persones trans? O sigui, com t'imagines aquesta societat? Seria ideal. Però és que hi ha arribat un... Jo pensava que arribava aquest temps. Jo pensava que arribava. I com m'imagino? Seria ideal. Seria una societat perfecta. Per mi seria la societat perfecta. Des de petit que tothom sigui el que vulgui ser. I ja està. Tothom sigui feliç des de petit. Seria perfecta. Per mi la societat perfecta. Ja està. Creus que s'haurien de fer més iniciatives d'informació? Estàvem parlant de la ignorància, de no conèixer. No sé si des de governs o des d'institucions. Creus que se'n fan prou? Jo crec que se'n fan. Jo crec que se'n fan, ja. Però potser no deixen fer més. Però des del meu punt... d'informació que tinc jo crec que ja se'n fan el que passa que en molts llocs a Catalunya crec que sí però en molts llocs d'Espanya hi ha llocs que estan prohibits perquè diuen que de tan petits això no és infrar-li el cap Jo crec que han de saber que un home pot estimar un altre home, una dona pot estimar una altra dona, que hi ha nens que són noies amb vulva o noies amb pènic. Això s'ensenya. Jo crec que això s'ensenya, però a la resta d'Espanya no ho sé. Aquí sí. Jo t'anava a preguntar si potser ho sabies, perquè en aquell temps que tu donaves consells, potser hi havia gent d'altres comunitats de l'Estat que t'havien demanat... No, només era Catalunya. Com a molt vam anar una vegada a Andorra, perquè es va fer un... una pel·lícula i un musical de l'Alan i llavors es feia el musical i després del musical fèiem un petit col·loqui i llavors em preguntaven coses. El musical, per cert, que estava molt bé i que encara es continua fent. Sí, sí, sí. En poder entrevistar la Mar, per exemple. Ah, sí. I els responsables del musical, diverses vegades, crec que es torna a fer també el mes de febrer. Sí, el 7 de novembre es fa pels instituts i a l'abril es fa... Puc dir-ho? Sí, sí, tant. Puc fer el dia... 19 i 26 d'abril al Poliorama. Una altra vegada. Per tercer any consecutiu. No, la veritat que el musical està superbé, superben fet. Està fet per... M'ha treballat com... Perdó. Tranquil·la, tranquil·la. Està fet per totes les edats i està fet amb molt de carinyo, amb molt sentiment i hi ha moments... de tot, perquè tots sabem els moments, però està molt ben fet i jo a la Mar i al Mateu els estimo moltíssim i els agraeixo molt que hagin fet de la meva vida un musical tan maco. De fet, si no m'equivoco, l'any passat van estar a Miami representant... L'any passat no, l'altre, jo vaig anar, els vaig acompanyar. Va ser també una experiència molt maca. Va ser, perquè vam fer, no van ser les meves vacances, vam fer turisme i vam fer el musical allà. Una manera també de fer arribar aquesta història per a les persones que es puguin sentir identificades i que els pugui ajudar d'alguna manera, no? Sí, la veritat és que sí, que fa impacte perquè és això. És un musical que, qui no coneix la història de l'Alan, és una manera d'explicar el que és el bullying i el que és la transfòbia i que, bueno, el que passa és que amb una família estàvem allà, dale que te pego amb la transfòbia i amb el canvi i tot, i de cop i volta et destrossen. Finalment, quin llegat creus que deixa l'Alan en aquesta lluita? Doncs que s'ha de continuar, que no el podem oblidar, perquè jo crec que ell va fer el que va fer per dir no m'oblideu, seguiu lluitant i vigileu l'adolescència perquè l'adolescència és molt dura. Jo sempre ho he dit que l'adolescència és molt dura, siguis el que siguis. Doncs Esther, t'agraï moltíssim que hagis vingut a Ràdio Rubí. Gràcies a vosaltres. A explicar tot això, a intentar ajudar també altres famílies, altres persones que puguin passar per una situació similar. Gràcies a vosaltres. I sobretot moltes gràcies per venir a explicar-ho. Molt bé. Gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abell de Camp. La Unió Esportiva Rubí torna al seu horari habitual de diumenge al migdia. Els Ampel·liueng serà qui passi per Can Rossès en un partit que podeu seguir en directe al 99.7 de l'FM i a la nostra pàgina web. Abell de Camp. Tots fem esport. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a ràdiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't! Les 9 i 31 minuts i continuem l'aquesta segona hora del Rubí al dia. I ara anem a saludar l'Ariel Benavente, que ens porta aquelles notícies que no ens hem de creure. Ariel, què tal? Bon dia, bon dia, Lídia. La veritat que és com tu dius, no? No ens hem de creure algunes notícies... i algunes més que d'altres, perquè avui tenim tela, o sigui, tenim una notícia bastant seriosa a nivell d'afectes, però és que després tenim una altra que no té cap sentit i que és boníssima. És com la del Marc Márquez o no? Encara pitjor. Encara pitjor, vale. Encara pitjor. Encara la tinc al cap, eh, aquella. Comencem amb la seriosa, que és que diuen que el govern no atorgarà la pensió de viuditat als immigrants irregals. Mhm. O sigui, que l'atorgarà, perdó. Ah, vale. Què ha passat? Doncs circula aquest vídeo per xarxes d'una usuària que assegura que el govern atorgarà la pensió de vida d'etat a les parelles immigrants il·legals si demostren un mínim de dos anys junts. Aquesta pensió és una prestació econòmica que s'atorga a la parella d'un matrimoni o una parella, de fet, en cas de la mort d'un dels membres. I, doncs, què diu el vídeo? Doncs això, que el govern ha modificat la llei i, a partir d'ara, sí que atorgarà aquesta pensió a persones que no compleixen els requisits per poder... Que no tenen els papers, volíem, no? Sí, totalment. Totalment fals. O sigui, han fet una comparació des de l'equip d'investigadors... i han desmentit la informació. Han contactat amb el responsable i el que ha passat és que han proposat una modificació de la llei, una proposta, és a dir, no està aprovada, en què la volen fer més flexible per a aquelles persones que són parella de fet, però no estan encara registrades i porten més de dos anys junts i tenen un fill en comú, puguin accedir a la prestació en cas de defunció d'un dels membres. Una proposta que està bé, ens ajudaria a tothom, perquè si tens la desgràcia que et passa això, doncs estaries omplet per l'Estat. Però no diu res dels immigrants il·legals i d'acceptar-se els requisits. Tot això és mentida. Quines són les condicions que has de tenir per accedir a aquest tipus de prestació? Doncs, si ho comproves, podem veure que has de residir legalment a Espanya, això és el primer, haver cotitzat mínim 500 dies en 5 anys, que també has de tenir un permís de treball i has d'estar totalment regularitzat, o 15 anys de cotització en cas de no tenir la Seguretat Social, o si no, està registrat oficialment també com a parella en el Registre Autonòmic o Municipal. O sigui, totes condicions que no demostren aquest argument que està sortint per les xarxes i que l'únic que tracta és de dividir la població i polaritzar... Encara més. Encara més. Molt bé. Recomenem sempre a preguntar-se d'on surt aquesta informació i comprovar-la, perquè això és important. I l'altre m'has dit que em faria més gràcia, no? I l'altre és que no la podem ni creure. Ya se me lo creo todo ya. Literalment circula un vídeo per a les xarxes que assegura que als Estats Units hi havia una dona amb un passaport d'un país que no existeix. No sé si l'has vist, però bàsicament què ha passat? Doncs que el vídeo s'ha fet molt viral i mostra una dona major vestida així amb turban i tal a l'aeroport del JFK. Presentant aquest passaport que suposadament no existeix, un passaport que suposadament també té sellells d'altres països que no existeixen i que està perfectament copiat. Això és com si haguessin agafat els diners del Monopoli i algú s'ho cregués. Totalment, però és que han fet un noticiari sobre aquesta notícia generat amb intel·ligència artificial i vídeos reals d'aquesta situació, d'aquesta dona, existeix a la vida real, va ser... part d'un programa que es va fer als Estats Units sobre aeroports i tal, i han agafat aquests vídeos, l'han barrejat amb la intel·ligència artificial i han muntat tot un relat fals inventat en el qual aquesta dona suposadament va ser detinguda va afirmar que ella no venia d'aquest món i de cop i volta, pum, va desaparèixer. Es va sumar. Tot això es veu en el vídeo. M'estàs dient que es va fer una notícia d'una dona que van agafar un aeroport perquè tenia un passaport d'un país inventat, amb segells de països inventats, però que després desapareció així, com si fos una maga. Totalment, com si fos Maya o com si fos d'altre planeta. Doncs això afirma aquest vídeo. Et sembla de broma, però... Com es diu el país? Torenza es diu el país. Torenza, vale. Como torrenzos, pues Torenza. Torenza. Doncs, òbviament, és totalment fals. I el que és graciós és que s'ha fet molta difusió d'aquest tipus de desinformació i ha sortit a molts llocs. O sigui, s'han fet hasta comptes d'Instagram afirmant com Torenza World, com un seguiment en suport cap a aquesta persona, I, clar, tot això pot alimentar tòries conspiratives i coses així als Estats Units que molts cops les creuen. Sí, sí. Bé, doncs, Torenza entera d'aquest país fabulós, inventat, d'una dona que no existeix. Totalment. És totalment de pel·lícula. Jo crec que es podia fer una pel·lícula, eh? S'agafa el vídeo aquest i es fa més llarg i ja tenim un film. No sé si candidat o alguna cosa, però ja l'hem muntat. Ariel, moltíssimes gràcies. Ens apuntem la idea. Que vagi bé. L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història? Però cap al migdia anaven. A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop. Les 9 i 39 ara mateix anem a parlar d'una setmana, que és la setmana de la revolució energètica, que és una nova iniciativa que tenim aquí a Rubí i que ha tingut molt bona acollida i que ens ho venen a explicar, de fet... Ui, aquestes coses els tècnics els posen molt nerviosos, Irene. Perdó. Anem a parlar amb dos dels tècnics de Rubi Brilla perquè ens ho expliquin com ha anat aquesta setmana de la revolució energètica. Irene Pérez, què tal? Bon dia. Bon dia. És que vinc cansada després de la Setmana de Revolució Energètica, que ha sigut molt d'esforç per part dels tècnics, perquè eren moltes activitats en una sola setmana, però la veritat és que estem supercontents, perquè ha anat molt bé, han anat bé les actuacions, les accions que teníem durant la setmana, però encara va anar millor la del dissabte. Ara en parlem, que dono saludar el Josep. Pobre, que està aquí esperant. Josep Vives, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Bé, bé, també. Cansat i alliberat, perquè les últimes setmanes han sigut, diguem, intenses en preparació de les activitats. Clar, la Irene estava dient que està molt contenta, que ha anat tot molt bé. Doncs aquesta primera setmana ha arribat a complir les expectatives que teníeu. Qui vol respondre a això? Vinga, doncs nosaltres sempre diem que sempre es pot fer millor, no? O sigui, ens hauria agradat inclús que vinguessin més persones, perquè ens adonem quan fem qualsevol taller, qualsevol setmana de revolució energètica, que hi ve gent, però molta gent és gent que ja ens coneix, que està motivada pel tema i necessitem anar més enllà, que és el repte molt difícil, no? Com arribes a les persones que mai han sentit parlar del Rubí Brilla. Però bé, tot i així, van venir algunes i sobretot el que volia dir... que venia tan emocionada jo, des de l'inici, el dissabte. El dissabte, com era la gran festa, llavors ja per tota la ciutadania, al carrer, ens va respectar la pluja just fins que vam haver de recollir a les dues del migdia, i va venir moltíssima gent. Comptem que potser vam superar més de 500 persones. Sí, sí. Això sí que és un èxit, eh? Estem molt contents. Sí, sí, la veritat és que els actes, diguem, tancats o més, diguem, més formals, doncs va venir gent, però correcte, i el dissabte, francament, no ens ho esperàvem. I va venir molta gent, i... i molt públic familiar amb nens, que era una mica el target pel qual es va preparar la festa, i una mica amb l'objectiu que deia la Irene, d'arribar als que no coneixen els temes d'energia, o que no coneixen que l'Ajuntament té un servei que rubi brilla, que fa moltes accions de suport, informació i assessorament en temes d'energia. I, francament, la festa va ser... A més, nosaltres fèiem un taller de xapes i no vam parar de fer xapes tot el dia. A la qual cosa ara hi ha merchandising pels carrers de Rubí. A mi no és broma, però encara em fa mal la mà d'anar xafant allà i manes i xapes. I no n'heu portat el cap? No, a la propera. És que no pot ser. A la propera en portarem. La confiança, eh? Llavors, l'objectiu d'arribar a més persones, diguem que amb aquesta activitat del dissabte, sí que es va fer, sí que es va complir, no? Sí, sí, es va complir. Llavors, quan s'apropen i els hi expliques que tenen aquest servei totalment gratuït a l'abast durant tots els dies de la setmana, inclús alguns dissabtes, que també fem paradet al carrer per donar-nos a conèixer, i veus que la gent et diu, en sèrio? L'Ajuntament ofereix això i és gratis, i jo encara no ho sabia, i t'alegres perquè dius, mira, un mes que ja ho sap i un mes a qui podem ajudar. I per això venim tan gustosament a la ràdio, perquè no sàpiga més gent. Doncs unes 500 persones, deies, més o menys, que heu tingut el dissabte, que era la gran festa, diguem, familiar, no?, perquè amb aquestes activitats que dèieu, algunes més activitats que vau fer aquest dissabte, d'aquesta festa, vull dir? El dissabte hi havia de xocolatada, solar... També un joc que es diu... Olabati, que és com un memory de buscar els contraris, no? De bombeta encandescent, doncs bombeta LED, i les has de trobar. Un altre tema és molt xulo, que també es feia pintar, com amb uns torns que donen voltes, i que els nens pinten i que són torns també alimentats amb energia solar. Els jocs, el nucli temàtic de tots els jocs, evidentment, de l'energia i l'energia solar en particular. Potser és una pregunta tonta, però això de la xocolata de solar, m'ho expliqueu? Bé, són com unes antenes parabòliques molt grosses, que el que fan és les esdencarar lògicament cap al sol i concentren el ratx del sol en un punt concret per elevar molt la temperatura. Llavors, tu en aquell punt concret pots ficar la cassola i anar remenant la xocolata, que es vagi desfent, i pots fer xocolata, vam fer xocolata, però hi ha gent que arriba a fer pizzas o... qualsevol cosa. Déu-n'hi-do, això és molt vistós, no? I vam tenir sort perquè vam tenir molt de sol en aquelles hores. I molt pedagògic, perquè sempre és com molt teòric, que jo poso una placa i allò m'alimenta d'energia el que feia a casa. És com molt, diguem, no ho pots palpar, no ho pots veure, és com abstracte, per dir-ho així. I amb una activitat així realment veus que sí, que sí, que amb una mica sol i una mica d'enfocant-lo cap a un punt, pots escalfar i pots cuinar i pots fer anar a jocs per la canalla i com això, evidentment, la mobilitat, la casa i tot. Però són activitats que... Molt pedagògic en el sentit d'aquest concretitzen, et fan palpable, allò que està en teori, que el sol ens pot donar l'energia que necessitem per tot, pràcticament. I després de més per adults, llavors estava la nostra paradeta on informàvem si la gent venia perquè tenia qualsevol qüestió energètica o simplement els donàvem a conèixer què és el que oferíem. I per una altra banda ens va acompanyar també el Consell Comarcal amb una paradeta per informar de les comunitats energètiques, no?, que és ja anar un pas més d'associar-nos com a veïns i veïnes i tirar conjuntament projectes de mobilitat elèctrica o d'instal·lacions solars conjuntes. De l'autoconsum, no?, aquí a la ciutat. Per cert, com està aquí entre residencial i empresarial? Podríem fer algun tipus de valoració? Això sempre tenim una mica de dificultat de poder quantificar quan és residencial i quan és industrial, perquè a nivell dels expedients administratius, per dir-ho així, no hi ha un camp que ho classifiqui de forma clara i ho hem de buscar per formes indirectes. Però tenim sobre les 1.500 instal·lacions d'autoconsum, i calculem així grosso modo que un és entre 50 i 100 d'una indústria i les altres tot és residencial. I la residencial, la immensa majoria són autoconsums individuals, a cases unifamiliars, que és més fàcil, perquè si ets un bloc de veïns, doncs t'has de posar d'acord... És més complicat, actes, reunions de veïns, etcètera, etcètera. Però precisament la setmana el que volia era posar molt el focus en això, en l'autoconsum compartit i col·lectiu. La revolució és anar cap aquí. L'autoconsum individual a casa ja és com més fàcil perquè els números surten i si tens escalers per fer l'inversió és tonteria no fer l'inversió perquè tens un retorn ràpid i a partir del retorn tens estalvis positius per tant diners que guanyes o que deixes de gastar. I precisament molt del relat de les activitats de tota la setmana i de la revolució és això, és passar a compartir, a generar energia entre tots i compartir-la entre tots i de proximitat, verda i de proximitat. És maximitzar tot el que puguem, això. Hi havia molta gent interessada, precisament, de comunitats, de veïns, a tenir aquesta informació. El dimarts que fèiem una jornada on havíem convidat a dues comunitats a explicar la seva experiència, eren vora 25-30 persones en total del públic. I això per una banda, nosaltres ja portem anys informant en aquest aspecte i hem assessorat més de 60 comunitats de les quals sabem segur que una vintena han fet la instal·lació compartida i podria ser que alguna també l'hagués fet i no ens haguéssim assabentat. De fet, ara gràcies a aquesta activitat tenim un material molt bo per seguir promocionant això, perquè els dos veïns que van venir són d'aquests que ho tenen molt treballat i que han calculat ja els retorns, per exemple, en hi ha hi ha una comunitat que ell ja ha amortitzat l'inversió en 3 anys. Per tant, ara té 22 anys pel cap baix d'estalviar cada any 300 o 400 euros. Compte això, per 10 o per 20 o per 30 anys. Per tant, els números surten. per col·lectiu la dificultat és posar-se d'acord i que la gent no sap com s'ha de fer. Per això estem serveis com el Rube Brilla, que de fet algun dels que va venir ho va citar, que els vam ajudar una mica al principi a dir per on tirem. era una cosa nova. El decret que permet això és de fa 3 o 4 anys o 5, i encara molta gent no sap com fer-ho ni per on tirar. Però quan t'hi poses és més senzill del que sembla. Sí, que ja sabeu, això esteu sentint des de comunitats de veïns, que tot l'assessorament el podeu tenir a Rui Brilla, que val la pena, són casos concrets que estàveu aquí parlant, Josep, Irene, I ho hem de deixar aquí. Però, vamos, que com que esteu tan contents, jo crec que ja la valoració és boníssima. Això vol dir que hi haurà una nova setmana? Potser sí, potser no. Ja ho veurem. No volem fer spoiler. Quin misteri, eh? S'ha de valorar, s'ha de treballar... Això vol dir que potser es fa una setmana que serà més aviat que no d'aquí un any. No? M'estan mirant amb una cara com dient sí, serà, sí. Josep, Irene, moltíssimes gràcies per venir al Rubí al dia i explicar-nos això. A vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. Les 9 i 51, gairebé 52, i tenim 3 minutes per saber què passa a la ciutat en referència als esports. Sisko Lara, què tal? Han passat tantes coses que millor anem per feina, no? Perquè si no, Déu m'hi do. Per començar, ahir, 65 anys de la penya blaugrana Ramon Llorens. Hem de felicitar el club de la nostra ciutat, aquesta penya, amb el Ramon Llorens, el jugador del Barça que li va donar nom, venia a la nostra ciutat, d'aquí al nom d'aquest club, que celebrava Macià Metger, aquí al costat de Sant Cugat aquests 65 anys, amb presència d'exjugadors com ara el Pere Valentimora, com també el Paco Clós, aquell davanter del Barça dels 80. Però vaja, partint aquí... Això se'm escapa, eh? Jo era molt petita i no estava pel futbol. Bé, això ja va per gustos, i com que no estaves per futbol, ho deixem aquí. El tema de l'edat no tractarem. No, no cal, no cal. Vinga, parlem també, evidentment, de les competicions amb un Rubí i un Veinti, els dos equips que estan encara amb certa mala maró per les actuacions arbitrals. El Rubí va perdre 2 a 1, en aquest cas un protagonisme especial de l'àrbitre al camp del Sant Juan Atlético de Moncada, suma 4 punts, zona mitja baixa de Lliga Elite, el Veinti només un punt. També va haver-hi una decisió arbitral que els va perjudicar... en el 0-2, però, eh? Van tenir massa errades pròpies per perdre davant de la Rapitenca, tanca en el grup 3 de primera catalana, mentre que l'Olímpic va donar bona imatge, però encara no ha guanyat. Suma 3 punts en 5 jornades, 3 empats, zona baixa, a la segona catalana. Hi ha el grup 5 de competició, resultats de futbol masculí, i a partir d'aquí, doncs, anem per les bones notícies. Vinga, sí. Perquè Déu-n'hi-do, quin inici de temporada. Els dos equips continuen guanyant partit rere partit. Encapçalen tant els nois com les noies. La Liga Élite, el conjunt femení guanyava el conjunt de l'Àngels de segon to, i els nois a València. I els nois també guanyaven, en el seu cas, el Castelló. I d'aquesta manera continuen encapçalant la taula. Bones notícies també per l'esportiu Rubí Femení, que guanyava a Pamplona, a l'Orbina, en futbol sala de segona nacional, són segones en la classificació, els nois perdien. A falta d'11 segons rebien el 6 a 5 davant del Prosperitat. Zona baixa només 3 punts de tercera nacional en el grup 1 de competició. I en Waterpolo, una de freda, una de calenta, ja se sabia que a la piscina del centre de natació Mataró perdria el club natació Rubí, i ho va fer. 20-13, derrota en un partit que no és la Lliga, de l'equip de la nostra ciutat que lluita per la permanència, en divisió d'honor, i les noies sí que guanyaven. Estava una mica empipat el tècnic Carlos Ligero perquè no li va agradar el joc del seu equip. Van guanyar 11-5 al Concepción Ciudad Lineal. Continuen sumant partits amb victòries. Dos, sis punts de sis possibles, però vol que l'equip jugui molt millor per tal d'evitar problemes a l'hora de l'objectiu, que és tornar a la divisió d'honor. Estan a la primera nacional, la segona categoria del Waterpol on dones. Hem arribat? Sí, sí, fantàstic. Sisko, tota la informació concentrada. Recordeu que després en tindreu més, eh? Una mica més. Ara hem fet un sprint. Un sprint o un teaser del que després explicareu. Moltes gràcies. Que vagi bé. Igualment. I avui és 20 d'octubre i volem saber qui fa anys, gràcies a la glòria del Mas. Què tal? Molt bon dia. Avui, 20 d'octubre, la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, fa 60 anys. 66 fa l'actor Viggo Mortensen, conegut per interpretar El senyor dels anells. El director britànic Danny Boyle en compleix 69 i és recordat sobretot per la seva pel·lícula guanyadora de l'Òscar, Slumdog Millionaire. La cantant australiana, Dani Minogue, germana de la Kili, celebra 53 anys. Tots quatre sumen experiència i talent en àmbits ben diversos. I qui té molta experiència en l'àmbit de la música és el Robert Fernández, que ens porta la seva càpsula musical abans d'arribar a la tertúria amb la Valentierno. Bon dia, què tal, com esteu? Suposo que ja el reconeixeu. És Charlie Pat, un dels grans noms del pop contemporani. Un home que torna a l'escena musical amb energies renovades. Aquest és un cantant, compositor i productor musical i multiinstrumentista estadounidense que és molt conegut tant pels seus propis èxits com aquest que escoltem a l'Attention, com el tema Marvin Gaye o Light Switch. També és conegut per les cançons que ha composat per d'altres artistes molt importants com Katy Perry o el mateix Justin Bieber, entre molts altres. Doncs Charlie Puth ha anunciat el seu nou projecte discogràfic, Whatever's Clever, que arribarà el 6 de març del 2026. El primer avançament del disc l'escoltarem ara mateix i és la recomanació del dia. Porta per nom Changes i confirma el seu retorn, diuen, en plena forma. El tema combina un so fresc amb un clar homenatge al pop i al sol dels anys 80 i 90 amb una melodia... enèrgica i un creixement progressiu ple de matisos. La cançó destaca per la seva alegria i optimisme. Això és el que diuen a la nota de premsa. Jo, sincerament, estic bastant d'acord, però millor que parlar i parlar, escoltar el nou senzill, la recomanació del dia, el nou senzill de Charlie i Pat i aquest Changers. Bona nit. Bona nit. Fins demà!