#679 - Rubí: desigualtats, mediació, estafes i esports

Passen gairebé 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 21 d'octubre. En uns moments conversarem amb el politòleg i director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, Ismael Blanco, que ens ajudarà a entendre les últimes dades de l'informe sobre l'índex socioeconòmic territorial. Després, encetarem nova secció sobre mediació amb el mediador Manel Salvador. Arribant cap a les 10, els companys d'esports en faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa ens avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per a Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Gerard Moreno, Martí Pujol i Ania García. I per acabar, a les 11, Lídia Martín conversarà amb Eva Vietma, que és consultora i coaching executiu, que ha escrit un llibre per repensar el lideratge des d'una perspectiva humanista, pràctica i transformadora. Després, el farmacèutic Marc Toro ens aproparà un poc més la salut. Començarem! Rubí mostra forts contrastos socioeconòmics, mentre Sant Jordi Parc o Canals Amora se situen entre les zones més benestants, barris com el 25 de setembre o les Torres registren els valors més baixos. Avui conversam amb Ismael Blanco, director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, i també politòleg per analitzar aquestes desigualtats internes i reflexionar sobre els reptes que plantegen per a la cohesió social i les polítiques públiques locals. Bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Benvingut en aquest Rubial Dia. A veure si aconseguim posar-me un poc de llum a la foscor, que diuen... en aquestes dades, perquè n'hi ha moltes. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'índex socioeconòmic territorial de Rubí és del 97,6 punts, està per sota de la mitjana catalana i comarcal. Quina lectura en feu d'aquesta posició relativa de la ciutat dins el Vallès? Permetem només una petita correcció, és Institut d'Estadística de Catalunya, és l'IDESCAT, qui elabora les dades. Perquè són dades sobre Catalunya, efectivament. Sí, estem una miqueta per sota de la mitjana de Catalunya, si prenem en compte aquest índex socioeconòmic territorial, concretament 2,5 punts percentuals per sota de la mitjana. Val a dir que, efectivament, estem envoltats de municipis que estan en una situació socioeconòmica molt millor. El contrast més marcat és amb Sant Cugat del Vallès, òbviament, però també amb Sant Quirza, amb Castellbisbal, amb Ullestrell. Tenim contrastos importants. I tot i això, tenim una situació similar a la d'altres municipis de l'art metropolità, com Sabadell, com Terrassa, i fins i tot, diria, una situació socioeconòmica millor que municipis de la primera corona metropolitana, com... Santa Coloma de Gramenet, com Sant Adrià del Besor, Ripollet... Per tant, és una situació socioeconòmica similar a altres municipis de l'arc metropolità, de segona, de tercera corona metropolitana. Per tant, no estem tan malament. Això deia, jo avui dematí, quan tornava a mirar les dades, dic, ostres, però tampoc no estem tan malament. No. No, és una ciutat sobre la que pesa un cert estigma, perquè tendim a pensar que estem pitjors del que estem en realitat. No som tan diferents a Terrassa o a Sabadell, hi ha alguns contrastos amb alguns indicadors... però és una situació similar que té a veure amb la nostra posició en el context metropolità. I definitivament no som com Santa Coloma a Gramenet o com Ripollet, que tenen una situació socioeconòmica força més complicada. Fins i tot altres ciutats de l'art metropolità, com Mataró, per exemple, o Martorell, tenen un índex socioeconòmic territorial força més baix que el de Rubí. Dins de Rubí, entre els diferents barris, les dades de l'IDESCAT mostren que és una ciutat amb grans contrastos. Com dèiem al principi, Sant Jordi Parc o Canals de Mora estan molt per sobre de la mitjana i el 25 de setembre les torres queden molt per sota. Què ens diu això de la realitat social de Rubí? L'interessant de l'IST com a índex socioeconòmic és que ens ofereix dades per unitats territorials petites, més petites que el municipi. Això és una novetat perquè fins ara disposàvem de dades, sobretot a nivell municipal o per unitats territorials més grans que el municipi. Per tant, no podíem fer aquest tipus de comparatives entre municipis sobre els seus nivells de desigualtat interna. Efectivament, l'IST en aquest sentit ens mostra l'existència de contrastos significatius entre diferents barris de la ciutat, però quan ens comparem un altre cop amb altres ciutats del nostre entorn o del conjunt del país, el que observem és que aquests contrastos no són tan acusats. Hi ha dos exemples molt clars d'això, que són Girona i Badalona, que són, segons l'informe que ha produït l'IDESCAT amb les dades de l'IST, són les dues ciutats més segregades internament, amb més desigualtats internes. Nosaltres tenim contrastos, però s'ha de dir que no són contrastos tan forts com aquests casos extrems que acabem d'esmentar. De fet, jo diria que tenim una realitat socioterritorial força complexa, fragmentada, on a vegades les desigualtats no es donen tant entre barris, sinó sovint es donen dins d'un mateix carrer, per edificis, És un patchwork del nostre municipi, composat de diferents realitats socioeconòmiques que moltes vegades les trobem coexistint dintre del mateix carrer o dintre dels mateixos barris. Per tant, existeixen contrastos, però no són tan forts. I tot i així és evident, no? Sant Jordi Parc en un extrem, les torres en un altre, o el 25 de setembre, aquests contrastos són significatius. Mira, deixa'm comentar una dada. Quan fem el recompte, allò de les seccions censals que s'ubiquen per sobre o per sota de la mitjana de Catalunya, A Rubí tenim 18 seccions sensals que s'ubiquen per sobre de la mitjana i 24 seccions sensals que s'ubiquen per sota de la mitjana de Catalunya. Les seccions sensals que s'ubiquen per sobre, entre elles Sant Jordi i Parc, segle XXI, canals de Mora, es situen al voltant dels 16 punts percentuals per sobre de la mitjana. En canvi, entre les seccions censals que s'ubiquen per sota de la mitjana, els casos més extrems de les Torres i del 25 de setembre, aquests estan al voltant del 27 punts percentuals per sota de la mitjana. Per tant, els barris que estan... pitjor, efectivament estan bastant pitjor que no pas els barris que estan millor. La diferència respecte a la mitjana és més gran entre els barris que estan pitjor que no pas entre els barris que estan millor. Per tant, passa el que està passant per tot. Els pobres són més pobres i els rics són més rics sempre. Sí, el que de fet ens diuen aquestes dades, més enllà de les diferències que hi ha entre pobres i rics, sobretot el que ens estan indicant aquestes dades és un fenomen que estem estudiant molt últimament, que és el fenomen de la segregació urbana. És a dir, que els rics tendeixen cada vegada més a concentrar-se en els mateixos llocs i els pobres també, aquells que tenen rendes més baixes. No, jo crec que no. És un concepte que ens ve dels Estats Units i que és molt difícil de traslladar aquí a la nostra realitat en el context europeu. Fins i tot aquí a Catalunya, tot i que existeixen desigualtats territorials importants entre barris i entre municipis, no tenim realitats, per exemple, equiparables a les de la Vallée a França. Per tant, sí que existeixen barris vulnerables, barris desafavorits, alguns amb realitats socioeconòmiques molt difícils. Aquest informe, per exemple, ens diu que Font de la Pòlvora a Girona està a 50 punts percentuals per sota de la mitjana de Catalunya. És una dada molt preocupant, òbviament, no? i més en una ciutat com Girona, on en canvi tenim un centre històric amb uns nivells socioeconòmics molt elevats. Són contrastos que es donen, per tant, molt marcats dintre de la pròpia ciutat, però tenim, malgrat tot, en el context català, més barreja social que no pas la que tenen altres ciutats, ja no dic només de nord-americanes, òbviament, sinó també altres ciutats europees. tenim més tendència a la barreja social. I Rubí és un exemple molt clar d'això. Hi ha contrastos, però també hi ha moltes barreges, hi ha moltes mixtures. Quines polítiques o projectes podrien ajudar a reduir aquesta bretxa entre barris? Podríem dir inversions urbanístiques, no sé, educació, enfortir el teixit comunitari... Són moltes, les polítiques. Jo crec que, sobretot, aquí hi ha el repte que el conjunt de polítiques sectorials, polítiques educatives, polítiques de salut, també serveis socials, etc., adoptin una mirada territorial, siguin sensibles a aquestes desigualtats socioterritorials de les que estem parlant aquí, de tal manera que... posin esforços, sobretot, en la millora de les condicions de vida dels barris més desafavorits. Més enllà d'això, tenim en aquests moments en marxa la primera convocatòria del Pla de Barris 2025-2029, en el marc de la llei de barris del 2022, que serà segurament la política que és el tipus de política que més impacte pot tenir en la transformació dels barris i en la reducció d'aquest tipus de desigualtats. Abans estàvem comparant Rubí amb Terrassa i Sabadell. Rubí ocupa la posició D8 dels 23 municipis del Vallès. Dèiem que té un índex molt similar al de Terrassa i Sabadell. Què ens diu això del model econòmic de les ciutats industrials, del cinturó metropolità? Ens parla, això, bàsicament de la situació de les ciutats mitjanes o grans, entre les quals està Rubí, també Sabell o Terrassa, en comparació amb els municipis més petits. Aquest és el contrast més fort que avui estem observant. És a dir, les ciutats mitjanes i grans de l'arc metropolità de Barcelona són ciutats que... pateixen un conjunt de problemàtiques socials significatives, algunes d'elles, per exemple, vinculades amb el creixement de la població estrangera, no ho podem negar, però... Aquesta situació contrasta amb la de municipis més petits del seu voltant, per exemple, nosaltres, Sant Quirx del Vallès, Castellbisbal, dèiem, Ullestrell, que són municipis que van aplegant cada vegada més població de renda alta. Per tant, les dinàmiques de segregació urbana de les que parlava abans, avui ens han fet un salt d'escala i ja no ens parlen només de desigualtats entre barris, dintre d'un municipi, sinó que ens parlen cada vegada més de desigualtats entre municipis. I el contrast entre municipis grans i municipis petits s'està fent cada vegada més gran. Hi ha molta població de rendes mitges altes d'aquestes ciutats grans que està marxant a viure als municipis petits, que tenen un caràcter més residencial i on hi ha més homogeneïtat social. pel tipus d'habitatges que tenen, etcètera. Per tant, ciutats grans amb més problemes socials, municipis petits que s'estan especialitzant en acollir poblacions de rendes mitges altes i altes. Aquest és el contrast més important, diria jo. estaríem xerrant de Matadepera... Per exemple, no? És a dir, d'alguna manera el que diem és que els municipis... Perdó, els barris rics de les ciutats grans ja no estan dintre del propi municipi, sinó que són municipis del voltant d'aquestes ciutats. Per exemple, Matadepera és un cas molt clar, no? És, d'alguna manera, el barri ric de Terrassa, no? com Castellà del Vallès o Sant Quirs del Vallès compleix una funció similar respecte a Sabadell, o Mataró, per exemple, que està envoltada a municipis de rendes molt més altes, Cabrera de la Mar, Tiana... a Argentona, etc. Els contrastos, per tant, entre la ciutat que ocupa una posició de centralitat dintre del seu sistema urbà, una ciutat gran, que plega també barris i població de rendes baixes, i municipis del voltant, de la perifèria d'aquesta ciutat, que tenen un caràcter residencial i que van acollint cada vegada més la població amb un poder adquisitiu molt més alt. Que, de fet, normalment aquests municipis estan molt a prop de zones no tan afavorides d'aquests municipis. Vull dir, els municipis rics estan molt a prop de barris, no diria pobres, però relativament de rendes baixes. Sí, sí. Parlàvem de Mataró, que per la Minyamal últimament tothom en parla, Palau i Rocafonda, Cerdanyola, com barris de renda molt baixa d'aquest municipi, que contrasten amb les realitats d'aquests municipis que envolten la ciutat de Mataró, com Argentona, Cabrera o Tiana, no?, on s'aplega població de rendes altes no només de la regió metropolitana de Barcelona o de la ciutat de Mataró, que han anat a viure allà, sinó també moltes vegades població estrangera. Ho dic perquè sovint parlem de la població estrangera com donant per suposat que tota la població estrangera ve de països de rendes baixes, això no és així, òbviament. Sant Cugat del Vallès, per exemple, té un percentatge de població estrangera molt similar al de Rubí, però en canvi, quan agafem aquest indicador que precisament ens dona l'IST sobre estrangers de països de rendes baixes o mitjanes, aquí nosaltres doblem el percentatge de Sant Cugat. És a dir, Sant Cugat té molta població estrangera, però una part molt important d'aquesta població estrangera prové d'altres països d'Europa o del nord global. Que han vengut segurament a treballar a les grans multinacionals de Can Sant Joan. Clar, exacte. Des de l'IGOP també heu fet estudis relatius a dades de Rubí, no sé si us donen resultats similars, no sé si ens pots avançar alguna cosa... No hem fet cap estudi en particular sobre Rubí, sí que tenim en marxa un estudi sobre les ciutats de l'arc metropolità, on efectivament podem veure aquests punts de convergència, de similitud de la situació de Rubí amb les altres ciutats de l'arc, sobretot amb Sabadell, amb Terrassa... també en bona mesura amb granollers, hi ha elements també en comú amb Mataró, contrastos en canvi significatius amb Vilafranca, el Penedès, amb Vilanova, la Geltrú. Bé, tenim dades que ens permeten ubicar el cas de Rubí dintre d'unes dinàmiques d'abast metropolità que estan tenint un impacte important en les ciutats de l'Arc. Ja per acabar, fins a quin punt les millores de determinats indicadors, com per exemple milloren molt els indicadors d'educació i formació, poden tenir un impacte directe en el nivell socioeconòmic d'un municipi? Per suposat el poden tenir. Rubí viu des d'aquest punt de vista dinàmiques contradictòries que tenen a veure amb coses que estan passant en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona. Perquè, per una banda, efectivament estem rebent més població estrangera des del 2015, sobretot, això és un fenomen d'abast català i que es veu amb molta... intensitat en les ciutats i municipis de la regió metropolitana de Barcelona, i des d'aquest punt de vista això genera més necessitats socials. Però, en canvi, també a Rubí estem observant un fenomen que s'observa en altres ciutats de l'arc, que és l'arribada de població procedent de la ciutat de Barcelona i de municipis de la primera i segona corona metropolitana, fins i tot. Per exemple, a nosaltres ens està arribant des de fa temps ja, des dels anys de la bombolla mobiliària, molta població provinent de Sant Cugat del Vallès, com a conseqüència de l'increment dels preus de l'habitatge, que fa que no puguin continuar vivint a la ciutat on han nascut i sovint vinguin a viure en barris de nova construcció d'aquí de Rubí, els casos més... més evidents d'això són Sant Jordi Parc, segle XXI, que precisament per això tenen aquests indicadors socioeconòmics tan positius. I el nivell d'educació d'aquesta població també s'acostuma a ser força més alt. Quines estratègies hauria d'adoptar l'Ajuntament per millorar aquestes desigualtats? Internes, et refereixes, o en relació amb altres municipis. Internes. Internes, doncs, anar a buscar recursos a fora del municipi, per exemple, en convocatòries com la de Pla de Barris, aquesta crec que és una estratègia important, anar a buscar recursos que permetin invertir en diferents tipus de programes de millora urbanística, social, ambiental, també, en barris com les Torres o 25 de setembre... El Pinar, per cert, ens queda una mica desdibuixat en l'índex socioeconòmic territorial perquè és un barri molt petit que ens queda com diluït dintre d'una altra secció censal més àmplia i, per tant, les dades del Pinar no queden massa ben reflectides en aquest indicador. Però també, òbviament, és un altre cas ben conegut per la gent que vivim a la ciutat, que necessita inversions, que ja va tenir, per cert, un programa en el marc de l'antiga Lleida Barris del 2004. Aquest tipus de polítiques jo crec que poden ser importants. Molt bé, Ismael, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a entendre tot aquest conjunt de dades que de vegades són difícils de visualitzar i de païr pels que no som experts en això. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per convidar-me. I torna quan vulguis. Molt bé, gràcies. Adéu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta! Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't! L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història? Però cap al migdia anava... A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop. I un dia més tenim aquí l'Ariel Benavente per ajudar-nos a diferenciar entre les notícies reals i les notícies fake. Bon dia. Bon dia, Pam. Què ens durs, avui? Vinga, explica, explica. Avui porto cosetes interessants pels nostres oients perquè no els treguin els diners, que és una cosa molt important. Ah, doncs està molt bé. Hi ha una estafa que està circulant últimament per xatxes que es fa, sobretot, bueno, principalment a través de WhatsApp. Mhm. i explicar-ho una mica en què consisteix i com podem evitar aquest tipus d'estafa. L'estafa s'anomena Vota pel meu fill i bàsicament es fa a través de WhatsApp i la intenció és robar el teu compte de manera definitiva. És a dir, t'ho roben i ja no ho pots utilitzar més i a més tenen la teva agenda de contactes personal i ells la poden fer servir com vulguin. Doncs l'estafa comença quan tu reps el missatge d'un familiar, un amic o algun contacte a la teva llenda que et demana si pots votar pel seu fill en un concurs. O alguna mena de missatge amb la intenció que tu votis, entres en un enllaç per votar, que t'apel·len de manera emocional o directa perquè tu ho facis urgentment. Si tu reps un missatge del teu fill, per exemple, que et demana que votis en un concurs, probablement ho creguis. Sí, clar, no pensaràs que el teu fill t'està... Clar, però el que passa és que ell ja ha sigut estafat. És a dir, si això et passa és perquè ell ja ha sigut estafat i s'està reproduint l'estafa. És com un virus, literalment. Doncs quan tu entres a l'enllaç et demana un codi de verificació per... verificar la votació i que s'hagi dut correctament. El que passa és que aquest codi de verificació ho estan demanant els estafadors a través de WhatsApp i és el teu propi codi de WhatsApp per verificar el teu compte. Clar, quan ells l'obtenen Ho posen al seu compte i, bàsicament, te la treuen. Ja no pots accedir de ninguna manera. I tenen tots els teus contactes i això pot tenir milers de conseqüències superperjudicials i negatives. Per exemple, que s'aprofitin dels teus contactes per demanar diners. Ei, sisplau, fill, que m'he quedat sense diners i necessito 100 euros. Fes-me un bisum. I així et poden triure molts dins. Entren al teu... Perquè s'apropien del teu compte de WhatsApp. Sí, total. O sigui, s'apropien del teu compte. Com si fos tu, bàsicament. I doncs, clar, es poden fer estafes econòmiques, et pot afectar la reputació, no? Alguns contactes, per exemple, que tu no parlis molt, si els estafen i després tu no els pots recuperar, sempre pensaran que tu has sigut un estafador, per exemple. Clar. I el pitjor és el que hem dit, és com un virus, perquè com tenen els seus contactes poden replicar l'estafa de manera massiva. S'ha fet molt viral als Estats Units aquest tipus d'estafa, a tot Europa i fins i tot a Kazajistan. I ja ha arribat a Espanya? I ja ha arribat a Espanya, sí, sí. En tenim casos, eh? En tenim casos i alguns bastant perjudicials. Per això hem d'anar amb molt de compte i com poder evitar aquest tipus d'estafa o prevenir-la? Doncs bàsicament, molt important, activar sempre la doble verificació del WhatsApp. És a dir, que tenim dues verificacions i amb una no es pot treure el compte. També no compartir mai el teu codi de verificació. Encara que t'estiguin estafant, sempre parar i pensar això és real, no és real, encara que vingui dels teus contactes més propers. I, doncs, desconfiar sempre de missatges inusuals que et demanen alguna cosa així amb urgència, perquè normalment les coses no funcionen així, sempre els teus contactes o els teus coneguts tenen una manera de parlar, per exemple, fixar-se molt en això, que no sigui com... Algú molt robòtic, per exemple. I en cas que et passi aquest tipus d'estafa concretament, tens una oportunitat per evitar-la, que és si en quant hagi passat tu tornes a demanar el codi de verificació al teu compte, potser podes aconseguir de nou l'accés i si aconsegueixes l'accés, doncs ja no tornaràs a caure. Però això en alguns casos, i clar, normalment... a quasi ningú li funciona perquè ningú s'ho espera. És una estafa que afecta directament a la teva emoció i és molt perillosa. Doncs hem d'anar alerta amb aquesta mena de missatges. Sí, molt alerta i sempre amb compte. Molt bé, Ariel, tens alguna coseta més? No. No, ja no verificant res més. Ja no verificant res més. Estem bé amb això, eh? La veritat és que és una molt interessant i sobretot per la gent gran. Clar, sobretot per la gent gran i els pares que tenen fills, per exemple, perquè... Clar. Mai se sap, mai se sap i hem de tenir compte. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Ariel, per dur-nos aquesta informació tan valiosa avui. Gràcies, adeu. Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores. Vale. Preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila? Quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les gildes. La tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Abel de Canva. Abel de Canva. La Unió Esportiva Rubí torna al seu horari habitual de diumenge al migdia. El Sant Feliu i Guany serà qui passi per Can Rossès en un partit que podeu seguir en directe al 99.7 de l'FM i a la nostra pàgina web. Ara i sempre, les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sordanista... Ara i sempre, cada diumenge, a Ràdio Rubí, amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Strolling in the park, watching when I turn to spring. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. I avui encetam una nova secció, en aquest cas, una secció centrada en la mediació, amb el servei de mediació, i tenim en nosaltres un dels mediadors d'aquest servei. És el Manel Salvador, bon dia. Bon dia. Com estem? Benvingut, benvingut. Gràcies. Com que és el primer capítol, que diguéssim, d'aquesta secció, anem a posar la gent en situació. Explica'ns què és exactament el Servei de Civisme i Convivència, al qual formeu part. El Servei de Civisme i Convivència és l'àrea que treballa tal qual. El tema es diu Civisme i Convivència en la ciutat, que està integrat per... L'equip d'agents cíviques, l'egint de serenos, i aquí espanyem també la policia local, també la policia de proximitat, i nosaltres també en formem part com a servei de mediació. I quina mena de situacions són les que treballeu habitualment? Treballem. A veure, n'hi ha diversos tipus de mediació. Nosaltres treballem, bàsicament, hi ha mediació escolar, mediació de diversos tipus. Nosaltres treballem, bàsicament, la mediació comunitària. I aquí entra tot el veïntall de situacions que abarca o que afecta els situadans, els veïns. Qüestions vivencials dins de les comunitats, qüestions relacionals a nivell de... de dos parts o dos veïns, dos ciutadans, tot el tema que estigui relacionat directament a qüestions de convivència. I com funciona? Vull dir, com arribau a aquest conflicte? Perquè solen ser conflictes intents. Sí, bàsicament, sí. Bé, contacta nosaltres al servei, directament, pot accedir, és un servei gratuït, evidentment, pot accedir a qualsevol veí, trucant, trucant directament a la nostra extensió per correu o apropar-se directament al servei. I a partir d'aquí, doncs ja és millor, recomanable, si ho diuen sempre, acordar una entrevista, perquè sempre estem fent visites a domicilis i comunitats i tal, i per tal de facilitar-ho, trucar i acordar una entrevista d'un dia. Estem de dilluns a divendres al matí i de dilluns a dilluns per les tardes, també. I com actueu? Quan hi ha un conflicte entre veïns, perquè és entre veïns o també pot ser a l'espai públic? Sí, espai públic. Aquí més que temes grupals, temes de qüestions vivencials de situacions que es donen a l'espai públic, places, carrers, qüestions grupals, com dic. Com actuem? Què és el que feu? Fem els que ens deixen fer. Quan dic deixen fer, perquè nosaltres treballem sota tres principis, que és la neutralitat, la imparcialitat i la voluntarietat i la neutralitat. Nosaltres som neutrals en tot el conflicte, evidentment, dins de les situacions que es donen. Són imparcials en les parts. I voluntat, aquest és força important en el sentit de nosaltres, evidentment... Les pàrssoles que s'han d'apropar al servei han de tenir voluntat de col·laborar, han de voler facilitar la nostra intervenció, per això dic el que ens deixen fer. I a partir d'aquí primer ve una part, com dic, al servei, i a partir d'aquí contacten a l'altra part fent una diagnosi del perfil del cas. i establint una metodologia, o sigui, com ho podem treballar. En principi, sempre proposem una reunió conjunta entre les parts, perquè elles mateixes són les que han de fer una proposta, assolir la seva responsabilitat dins del conflicte, per exemple, dir que un conflicte són part del conflicte, evidentment, tot el que diu, no, no, jo el conflicte ho té, aquest veia amb mi, no, vostè forma part del conflicte. I com dic això, fent entrevistes i acudem una reunió conjunta, si les parts consideren que no és necessària i que ja d'alguna manera s'ha resolt el conflicte, doncs no arriben aquí. Depèn de les característiques del cas, el cas que necessita més intervenció, fins i tot visites als domicilis, vull dir això, depèn de cada cas. Ara xerraves de voluntat, entenc que si es diria i lleixen avoltros ja tenen aquesta voluntat, no? Sí, nosaltres sí, això ho valorem molt. I no només el fet de venir, perquè sovint jo vinc t'explico la meva situació i què faràs o què fareu. I jo dic, nosaltres no ho farem molt. Nosaltres el que farem a partir d'aquí serà contactar l'altra part, però la proposta de... Nosaltres el que fem és, bàsicament, guiar el procés i donar eines a les parts perquè facilitar la seva resolució del conflicte que tenen ells. Nosaltres no tenim el conflicte. Però sí, el fet de arribar a una reunió conjunta, això ja demostra un interès clar de voler col·laborar i facilitar la resolució del conflicte. Els principals objectius, òbviament, són que el conflicte es resolgui. Sí, clar, sí, sí. Bàsicament, això a nivell de gestió pura i dura dels casos, però també la nostra línia com a servei és implementar la cultura de la mediació. Que no la tenim. No, ara començant sembla que ser després de tant temps, a força de... Bueno, s'està treballant ja fa un temps, fins i tot l'àmbit jurídic està implementant molt o potenciant molt, però no hi ha cultura encara de la medició. Bueno, teniu una idea general que això tot ho ha d'arreglar l'administració i nosaltres anem plantejant la queixa i tal qual i... no ben bé per aquests temes, perquè hi ha qüestions que l'administració a nivell general, hi parlo, no està treballant l'àmbit privat i hi ha qüestions que ha de ser mateix afectat, per dir-ho així. És que no ens agrada, la paraula problema ni afectats i tal no la fem servir massa, o gaire. I ha de ser, com dic, no, no, encara no, hi ha cultura, comença, comença ja, es compren i s'entén que es pot entendre per mediació. No sé si de manera anònima, sense noms, sense llocs, podríem xerrar d'algun cas. Som molt anònims nosaltres, evidentment. Home, acasos, pensa que portem 17 anys ja. O sigui, cases en temps de tota mena, eh? Casos hi ha molts curiosos, molts singulars, altres que se'ns va de les mans perquè tu dius això es podria resoldre d'una manera molt simple, molt senzilla, però clar, nosaltres no podem fer això. Penso en el cas de, quan dic això de manera senzilla, és simple, és, bueno... una qüestió de sorolls entre dos veïns, el soroll és el tema... El tema estrella, no? Sí, però sovint detrás, sempre dient que darrere el conflit que es planteja inicialment, hi ha més històric, normalment hi ha més històric. En aquest cas era això, una veïna es queixava que el senyor del costat, la seva filla, feia classes de piano. classes de música. En principi no és un renou desagradable, eh? Estava pensant en un renou bastant més desagradable. Aquesta senyora deia que no feia música, que feia soroll. I es queixava de les hores que el feia. Fins i tot va arribar a ficar-se directament en els horaris que feia la nena, va parlar amb el professor, vull dir, es va ficar molt en el tema. I el pare està molt molest perquè deia que això, evidentment, estava intervenint en el tema educacional de la seva filla per qui no... Total, jo tenia una informació que era que la senyora patia una malaltia, en la qual cosa el tema del soroll era com molt sensible, l'afectava molt. Clar, jo disposava d'aquesta informació i evidentment això no podia, clar, perquè la confidencialitat és total per part nostra. Fins que va arribar un moment que no volien seure i van arribar una reunió en conjunta I fins que ella no va donar aquesta informació, llavors va llirar totalment la situació i el senyor va mostrar, bueno, va entendre, era empàtic i va resoldre la situació. Si aquesta senyora no hauria dit el per què aquestes molèsties, doncs s'haurien aixecat de la taula i no n'hauria anat. Clar, hagués estat molt més senzill. Clar, i tu estàs allà dient, és que només amb això fa canviar-ho tot, o pot canviar tot. Però hi ha molts exemples, molts. I temes de treballar molt a nivell grupal, dins de les comunitats, i aquí, bueno, això ja... Això és més difícil, perquè les comunitats... Sí, perquè has d'encaixar... Uf, aquí, cada universitat... O sigui, una comunitat, perdó, és un món, cadascuna. Això té les seves característiques, els seus perfils i no es pot establir aquesta comunitat. Bé, hi ha qüestions similars, no? Però que en general cadascú, perquè són interessos diferents, evidentment, cada persona té els seus interessos i necessitats, vull dir això. No sé si en els últims anys heu notat que han augmentat els conflictes relacionats amb la convivència a la ciutat. El que he notat potencialment d'un temps fins ara és que hi ha molta més aproximació dels usuaris al servei. Suposo que això va relacionat també... Això perquè la cultura de la mediació comença ja a ressonar, i també perquè, clar, força d'història nostra, doncs hi ha un boca a orella que s'aproxima. Però en general jo crec que no. No canvia alguns perfils en general, però les situacions són... Bé, hi ha situacions més clares com qüestions habitacionals i tal, que això sí, potser d'uns anys fins ara ha canviat una mica, però en general no... No, la gent, en qüestions relacionals, s'emprenya o s'enfada, ho discuteix pel mateix, que a vegades sovint són coses molt simples. Quins reptes marcau de cara al futur? Doncs repte seria, home, com a repte seria que no hi hagués cap conflicte en la ciutat, però això és evidentment utòpic, impossible. Doncs bàsicament implementar això que deia, implementarà cultura, estable i consolidar el nostre cervell, tot i que ja porten 17 anys, com deia, Però passa una mica per aquí, perquè hi ha una percepció que el conflicte, que vivim en el conflicte. Vull dir, cada dia, quan s'aixequen, si arriben, si el senyor sempre diu el mateix, el veí que ens tanca la porta de l'ascensor i no ens diu, doncs això ja, aquí ja pot de generar un conflicte, perquè aquest m'ha fet. Vull dir que vivim amb el conflicte. I el nostre objectiu és com serveixer això, una mica de cultura de la mediació, que no és poca cosa. I ja per acabar, quin missatge li envieu a la ciutadania sobre la importància d'aquest civisme i de la convivència? És primordial. Però en Rubí no és una ciutat complicada amb el perfil de casos ni d'una tipologia especial ni res. Nosaltres treballem molt amb professionals d'altres ciutats properes i de l'àrea metropolitana i tal i veus que no són, no es donen casos allò que diuen això només passa... No, no, no. en absolut, tenint el perfil mitjà de tota l'àrea, inclús algunes situacions millor. I el tema del civisme són qüestions que semblen de sentit comú, però el comú és el més gran del sentit, sinó sempre així s'ha de treballar, seguir treballant. Molt bé, Manel, moltíssimes gràcies per ser aquí avui i t'esperar en quatre setmanes perquè ens segueixis explicant cosetes. Parlarem de casos, llavors. Això m'agrada. Molt bé, moltíssimes gràcies. Adéu. Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. L'Enjoc és... Futbol, basca, hoquei, baterpolo, tenis, taula, rugbi, voleibol. A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc, tot l'esport a la teva ràdio local. Tots fem Rubi Sound. Tots fem... Rubi Sound. D'acord, d'acord, tothom ho té ben clar. Tots fem Rubi Sound. Sí, sí, sí, ja fa 11 temporades que fem el Rubi Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubi Sound el divendres a les 21 hores per promoure tota l'escena musical rubinenca. Tots som Rubi Sound. Queda clar? Va! Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi, o no, treballant. Inspira't! Quina és la millor cançó de la història? A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop. Quan sentim aquesta música, el Toni ja fa ai. Quan sentim aquesta música ja ens posem actius, eh? Tu ja deies ai, ai. No, no, però era un ai. És que he esmorzat molt bé aquest matí. He esmorzat un pa de pessic que m'han portat molt bo. Molt bo, eh? Estava bo. Amb una mena de... No era una xantillera, com era? Buttercream, de vainilla. Llavors, hòstia, vinc amb tota la força, això et dona... Mira que has menjat un trosset molt petitó, però bueno... Sí, però s'ha de mantenir la dieta, com a esportista. Ai, ai, ai. A veure, què ens durs, Energi? Doncs anem a parlar de la jornada poliesportiva, la que va passar aquest cap de setmana. Comencem amb el futbol de tercera catalana, que hi van haver dos empats dels equips rubinencs. El derbi del grup 12, Penya Blaugrana, Ramon Llorenç, Rubí, bé, va acabar amb taules una a una a Can Rosers en un maig, que els primers i darrers 10 minuts van ser els moments claus, podríem dir-ho així. Els del principi, perquè els blaugranes s'avancessin i marxessin al descans amb avantatge... Mira que... i els darrers perquè anotessin de penal el filial del Rubí. Ara són 600 amb 8 punts, mentre que la Penya es vuitena amb 7. L'altre empat, que hem dit que hi havia dos, l'Olímpic B contra el Can Rúll Romulo Tronchoni, 2 a 2, això va ser a Can Fatjó, els de Fran Moreno van capgirar el gol inicial en contra als 10 minuts de la represa, però els rivals van acabar empatant. Doncs el filial de l'Olímpic, que continua tercer del grup 7, amb 10 punts. Més de futbol. Al programa Esports el dia d'avui parlarem de la primera i contundent derrota del CEP Sant Jordi masculí. Anava el primer, però ells han fotut 91 a 61 a la pista del Gaudí-Sardenya, els barcelonins. Els rubinecs baixen de la primera a la segona plaça. Tenen 3 victòries, una derrota. Recordem, estan a Copa Catalunya. Les noies continuen líders de la segona catalana. Aquelles sí, eh? 4 victòries després de guanyar el Castelllisbal per 80 a 59. Com anem de temps? Te queden 30 segons. Anem a l'envol, derrota del Juventut 25 de septembre, 30-23, en el seu duel a la pista del Sant Joan d'Espí-C. Els rubinecs baixen de la vuitena a la onzena plaça del grup B de segona catalana amb quatre punts. I pel que fa al vòlei de Rubí, nois i noies van competir, van fer un bon partit, però és que van acabar perdent. Els d'Alzon i Chacón van caure 3-1 a la pista del Sant Boivé, I les noies van perdre un a tres davant del Gavabe, que ocupen la penúltima plaça del grup D. Els nois són tercers. Però dient que van fer un bon partit, van arribar als quatre sets i van anar ajustats. Bueno, a vegades és el que passa. Ens deixes amb un regust de boca, eh? Doncs mira que he vingut jo amb un bon gust, amb la xantillia aquella que no és una xantillia. Batercrim de vainilla. Què ho ha fet, això, aquest batercrim de vainilla? Que... Ens anem, ens anem. Vinga, som-hi. Adéu. I avui, 21 d'octubre, Glòria, de qui és l'aniversari? Bon dia, Pamela. Doncs avui, 21 d'octubre, tenim que celebra el seu aniversari Kim Kardashian, que en fa 45. La feia més jove, eh? No, si la compares amb segons qui... És jovencita, 45 anys, és jove, Pamela. Sí, és jove, és molt jove, què t'he de dir jo? És molt jove, però la feia més jove. Bueno, no hi ha res com el bisturí, també t'ho dic. També és vera. Ella ja sabem que és una icona des que va passar pel Keeping up with... de Cardassian, perdoneu-me, perquè ja sabeu que el meu anglès és un poquito bajo cero. També fa anys avui Doja Cat, que en compleix 29, i que acumula èxits com Seisou. Ken Watanabe, que és actor japonès, conegut per pel·lícules com Memòries d'una geixa, en fa 66, Pamela. No ho pareix. Has vist una foto d'ell? Fa molt de temps que no veig fotos d'ell, però sí que és veritat que es manté molt bé. Els japonesos se mantenen molt bé. També. Mengen molt bé. Sí. Després, a casa nostra, ens toca a nosaltres, l'influencer Àlex Segura, que avui també celebra l'aniversari, i no ha fet públic quants anys en fa. És presumidito, l'Àlex. L'Àlex es presumido. I qui també hauria fet anys avui és la Célia Cruz, que hauria fet 100 anys, Pamela. 100 anys. Avui sí que són aquells números que són dignes de celebrar. La reina de la salsa ens va deixar ja fa més de 20 anys. Però la seva veu a la vida és un carnaval, continua més viva que mai. I tant que sí. Ja ho sabem. Moltes gràcies. A vosaltres. Bon dia. Bon dia. I nosaltres ho deixem aquí, no sense dir-vos que no marxeu, perquè ara ve la tertúlia amb la Belén Tierno i vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Fingiendo otra noche loca, nadando en esta copa, siento que me voy a ahogar. Respiración boca a boca, si viene de tu boca, tal vez me puedas ahogar. Bon dia, què tal? Fàcilment reconeixible, no? És una de les divas del pop nacional. És Anna Mena, que en aquest cas amb l'Emilia cantava aquell supermega hit Carita Triste. Són moltíssims els hits que han anat acumulant Anna Mena a la seva trajectòria artística. I atenció, atenció. L'artista deixa enrere el romanticisme per anar contra el seu ex amb tot... amb tot i molt més. Com a mostra, us recomanem que emisioneu el videoclip carregat d'escenes on s'empodera amb una violència una mica explícita però metafòrica que la porta a assassinar el seu ex i a arrastrar-lo, literalment, a arrastrar-lo lligat a una corda. un videoclip que evidentment ha suscitat moltes crítiques i que amb aquestes escenes explícitament eròtico-sexuals acaba de completar el còctel magnífic perquè sigui clickbait total. Diuen que l'artista marca un abans i un després en maduresa, transparència i sinceritat a les seves lletres. En tot cas, aquí us deixo el nou mega hit de l'Anna Mena. Porta per nom... Porta per nom, Larga-te. Larga-te. Nosaltres, sí, sí, marxem, eh? I un missatge pels propers novios de la mena, eh? Porteu-vos bé. I no l'enfadeu massa. Gràcies. Fins demà! Fins demà!