#680 - Sanitat a Rubí, pactes penals i fake news a X

Passen 4 minuts de les 9 del matí i començem aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres 22 d'octubre. En uns moments conversarem amb José Luis Navarro i Josep Maria Pijuan, de la Coordinadora d'Entitats per la Sanitat Pública de Rubí, que ens explicaran els detalls sobre l'assemblea que vam fer ahir a l'Ateneu i les decisions que es van prendre... en aquesta assemblea. Després, tendrem una nova edició de la secció sobre justici amb el nostre especialista Arnau Bonell, que ens explicarà fil per randa com es pacten els acords de les penes quan els acusats arriben a aquests acords en un judici i per què es fa. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem... Qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Vicenç Rabadan, el Josep Pijoan es quedaran nosaltres també per continuar en la tertúlia i també hi seran la Rosalia Viader i la Sílvia Castanyeda. I per acabar a les 11, la Lídia Martín conversarà amb l'actor rubinenc Rubén Juste, que estrena obre al Teatre La Latina de Madrid i ens avançarà les estrenes que tindrem aquest cap de setmana. Començant! La sanitat sempre està d'actualitat, però aquesta setmana especialment, perquè ara el dijous passat un metge del cap Anton de Borja patia un atac, una agressió, i aquesta setmana hi ha hagut... concentracions i manifestacions davant dels CAPs per demanar més seguretat. A més, hi ha diferents qüestions que afecten a la ciutat també relacionades amb la sanitat i la coordinadora d'entitats de la sanitat pública de Rubí ahir a la tarda feia la seva assemblea per prendre decisions i decidir quines accions volia dur a terme en totes aquestes qüestions que afecten pel que fa a la sanitat a la nostra ciutat. Avui, per xerrar de tot el que es va explicar en aquella assemblea i dels acords que es van prendre, tenim en nosaltres José Luis Navarro i Josep Maria Pijuan, d'aquesta entitat. Bon dia i benvingut. Benvinguts els dos. Bon dia. Bon dia. Quins són els principals objectius de l'assemblea que fareu fer ahir? A veure, nosaltres ayer era una assemblea ordinària, perquè fem una cada mes, som una coordinadora d'entitats, de diferents entitats que treballen en diferents aspectes de la ciutat, i els temes que es traixen havíem tingut una reunió una setmana antes, aproximadament, amb el gerente de capsalos de la zona oeste, Hubo evidentemente el tema que tú comentabas del Cap Borgia y luego del tema, por definición, que más nos preocupa en este momento, que es el tema del hospital de Rubí, entre comillas, y qué haremos en el futuro para intentar que estas cosas sigan para adelante, porque nuestra sanidad en general sigue yendo un poquito para atrás continuamente. Ara deies que un dels punts d'aquesta assemblea havia estat la reunió que havíeu tengut amb el director del Cat Salut del Vallès Occidental OES, el David Ferrandit. Quines conclusions n'heu estret d'aquesta reunió? A ver, yo lo primero que te diría es, la reunión se centró básicamente en el tema de psiquiatría infantil, el CSMIG. Y hay un grupo de familias que están haciendo una labor fantástica y que quizá deberías... perdón por el consejo, aconsejarte con ellas, perdón, charlar con ellas, porque la verdad es que lo están haciendo, están haciendo un trabajo fantástico, están muy preparadas y lo están haciendo francamente bien. Nosotros tenemos que decir que fuimos casi oyentes la mayor parte de la reunión, porque la verdad es que el tema es muy profundo. Yo como adelantarse un dato que a mí me... un dato que me preocupó es que se nos dijo que en el CESMIG teníamos... 7 psicólogos y 3 psiquiatras. Y que habíamos llegado a tener, porque esa información ya la teníamos, hasta 4 personas de ellos de baja. Claro, es bastante fácil de entender que ahí se produzca un tapón muy gordo. Y como ya sabemos, no se sustituyen bajas ni cosas por el estilo, pues es lo que ha dado, en parte, porque los problemas son endémicos en su mayor parte... Un problema enorme que estas chicas están haciendo un trabajo fantástico para intentar solucionar. Sí, allà hi ha un tap bastante important. Hi ha una llista d'espera molt llarga i entre una sessió i l'altra tarden moltíssims mesos en visitant aquests nins que normalment aquests nins necessiten que els visitis com a mínim una vegada a la setmana. Bueno, a veure... Sent fantàstic, el dels nens petits, que ara no em surt el nom... El CDIAP. El primer, les feien una reunió, una visita cada 15 dies de seguiment. Sí, però el adequat és una a la setmana, eh? Doncs espera't. Quan passen al CESMIC, que passen amb 5 anys... Exacte, els 5 anys els donen a l'altre al CDIAP i els passen al CESMIC. Tarden 3 mesos. Sí. Val, o sigui, la cosa és molt greu. Clar, o sigui, les famílies, ja et dic jo, prefereixo i penso que lo lògic es parlis amb elles, perquè elles estan molt més documentades. Però, clar, de passar que et tenen el teu fill cada 15 dies a cada 3 mesos, té que ser una debacle. Sí, sí, és terrible. En un nen de 5 anys, on 3 mesos fa un canvi bestial. Brutal, exacte. Ja et dic, jo no voldria estendre-me molt, perquè hi ha unes persones que estan molt més preparades en aquest tema i que estan segurament a la teva disposició, però és que el tema és molt greu. És molt greu, sí. Home, hi ha tota una esperança en l'Hospital de Dia, però, diguéssim, jo penso que per la informació que es va arribar a donar és tan inconcreta... Tot depèn, falten professionals, planificació... És com si s'hagi fet un hospital de dia sense assegurar-se que allò és una estructura que necessita un personal i que d'entrada o s'assegura aquest personal o, si no, l'hospital de dia no serà res més que un lloc de llista d'espera. llavors diguéssim en aquest sentit jo almenys a veure jo era la primera reunió que participava amb la presència d'aquestes persones i la veritat és que és el que diu ell diguéssim estaven super al dia de tot el que estava passant Bueno, perquè a més és la seva... Ho estan vivint. És la seva vivència diària, no? I en aquest sentit, el que demanaven era més concreacions. Moltes més concreacions de les que es van donar en aquella reunió. I que, per l'experiència que ells tenien, no es anava en el bon camí per tenir una atenció adequada per al tipus de persones que afecta, no? Per tant, no heu pogut aclarir si aquest hospital de dia s'obrirà al gener del 2026 com s'està anunciant? Sembla que sí. O sigui, a veure, el que sí que es fa... El gener, eh? Exactament. El que es va dir, eh?, no hem de fer el seguiment i comprovar-ho, és que... Lo sento. El que es va dir és que s'obriria primer de gener i que allà aniria la salut mental. I les addiccions es mantendrien al lloc antic. A Ferran Salsas. Aquesta és la informació que es va atendre i que s'està treballant. La rapidat i tot això, intentem seguir una mica. De vegades passem una mica per davant perquè ens queda... relativament fàcil per alguna companya que viu a la vora, i s'està treballant el ritme, i això ja no ho sabem. De fet, ja ha entrat una vegada, però no oblidem que això és una qüestió provisional. O sigui, de fet, és una reforma mentre es fa el Sant Genís. Però, clar, una reforma com aquella vols dir que estem parlant, com a mínim, de cinc anys. Sents realistes, eh? Jo penso que tenim persones molt més adequades que nosaltres perquè parli de tot això. A banda del tema del CSMIC, quins temes més vau tractar amb el Ferrandiz? Mira, la reunió va ser dues hores, que és lògic, però estava massa tapeïda de temes i realment els altres temes, Pràcticament no es van tocar. Es van tocar molt, molt. Alguns sí que es van... La meva impressió, i ara sí que és una opinió de fet, sembla que n'hi ha, no sé si un canvi de rumbo, o una falta de claritat en les idees. O sigui, nosaltres insistim, nosaltres a Rubí necessitem un hospital que s'adequi a les nostres necessitats. Es parla d'un centre d'alta resolució. Però a aquestes alzades, des de fa dos anys i mig, se'ns està dient que ens passaran una lista dels serveis que donaria. Quan es va demanar com estava aquesta lista, es va dir que ja parlaríem a la pròxima reunió. Després de dos anys i mig. Con lo cual, la meva impressió, vull resurratllar-ho perquè és una impressió molt personal, és que no ho tenen clar. Jo no puc entendre que és tard de dos anys i mig en ser un pla funcional d'un centre, perquè una part ja està dissenyada com tal. El fet de ser un centre d'alta resolució implica que té un tipus de serveis. El que passa és que ara adequar-lo a la zona concreta és el que teòricament ens faltaria, però de moment la más calent està a la uera. De fet, si no record malament, vos van dir en un principi que vos dirien aquests serveis a l'octubre i després, en unes declaracions, la consellera va dir que no. I quan ho van reclamar, ens va dir, ho deixem per la pròxima reunió. Aquesta va ser la resposta. Cadascú que segueix la seva... Home, jo el problema que penso és, diguéssim, amb el tema de l'hospital públic de Rubí, diguéssim, a veure, es parlen des del 2008 del tema de l'hospital. Llavors, diguéssim, a veure, un hospital és una cosa, un centre d'alta resolució és una altra cosa, que ni el mateix delegat del CAT Salut, diguéssim, va saber definir. Ell va expressar, dient... Tenim molt clar el que és un CAP, tenim molt clar el que és un COAP, tenim molt clar el que és un centre sociosanitari, tenim molt clar el que és un hospital, però per fer un pla funcional encara no tenim clar què és un centre d'alta resolució. Llavors, clar, diguéssim això, i a més a més, quan es faci, si hi ha un centre d'alta resolució, si es fa... Diguéssim que ja dos anys, fins al 27, no s'assegura el seu projecte i la seva construcció se'n va al 2030. Con lo cual, diguéssim, estem parlant d'una cosa que, en principi, no és el que la ciutadania de Rubí reclama, que és tindre un hospital propi. A veure, entenem que l'hospital propi de Rubí és Rubí-Sant Cugat-Castellbisbal, que estem parlant d'una població en aquests moments de 200.000 habitants, que amb una previsió de 30 anys d'un equipament... D'aquest estil se'n va amb una població de 300.000 habitants dintre de 30 anys. Llavors, diguéssim, a veure, nosaltres en aquest aspecte ens vam reafirmar ahir a la reunió de la coordinadora a la defensa de l'hospital de Rubí. i que, en tot cas, el centre de resolució és una proposta que fa el departament, que no està consensuada amb ningú i que, a més a més, en un moment determinat... es modifica, diguéssim, aquí està escrit pel revés i pel dret, diguéssim, que estem parlant de l'hospital... Vicente Ferrer. Vicenç Ferrer. Un hospital de Vicenç Ferrer és un hospital que ha de tindre... Tindre un equipament que funciona de les 8 del matí a les 8 de la tarda... no és un hospital. Això va lligat després a tots els altres plantejaments que vam fer, que és el tema de l'atenció primària. Diguéssim, l'atenció primària. Un dels plantejaments que vam fer és quan se solventarà el tema de l'atenció primària en 48 hores, tal com marca la normativa. Vull, estem treballant en un projecte de 5 o 6 dies. Estem treballant en un projecte d'atenció a 5 o 6 dies. Li vam dir que no estàvem d'acord, li vam mostrar el nostre desacord. Li vam plantejar el tema de les especialitats, quan tornarien a la població, a la ciutat, als centres de salut, als CAPs. En algun cas no va especificar res. I amb d'altres ho va derivar, diguéssim, al centre d'alta resolució. Con lo cual, claro, estem plantejant un tema de solució, com a mínim, a cinc anys vista. Com a mínim. Claro, és que estem parlant d'una ciutat, Rubí, de 80.000... A veure, 85.000 persones, no? No ho sé. I d'una comarca... I, claro, és veritat que a la comarca hi ha dos centres... Que Rubí té dos hospitals... de referència, com és l'Hospital de Terrassa i el que és Muto de Terrassa. L'Hospital de Terrassa és evident que és un servei públic, és un projecte públic, però la Muto de Terrassa és un projecte privat, és una via de concertació, a la qual nosaltres, d'una forma o altra, hem defensat el públic, per damunt de lo concertat. I, claro, aquí és on topem. Però jo crec que ahir el que ha de ser important és reafirmar-nos en això. Seguim defensant l'hospital i continuem que sigui el tema que reforci l'atenció primària i que es retorni als serveis d'especialistes que falten. i en aquest sentit clarificar-se per part seu amb un servei que considerem també important i bàsic, que nosaltres i ells mateixos ho consideren dintre de l'atenció primària, que és el servei de pediatria. El servei de pediatria penso que requereix, diguéssim, que cada cap tingui aquest servei de pediatria en funcionament. A veure, si en un moment determinat, diguéssim, això s'ha de juntar amb dos caps o amb un cap, podem parlar-ne, però amb l'equipament suficient i necessari, no un equipament que tinguis que visitar 10 dies després de demanar la visita. No, yo quería añadir del tema de la pediatría una pequeña historia. A ver, hace unos meses, bueno, ya en la etapa anterior del gobierno anterior de la Generalitat, se dijo que los servicios de pediatría se iban a juntar y que se iban a dar en un solo centro. Y que, de hecho, por ejemplo, en Sabadell eso ya funcionaba así. Pero, de una forma experimental, en Ruiz se iban a mantener un pediatra en cada CAP, pero coordinados entre sí para asegurar el servicio entonces hace unos meses no era un mes aproximadamente que estuvimos en Barcelona el 9 de septiembre estuvimos con la secretaria de la consellera y nos dijo que a nivel de Cataluña se iban a concentrar todos los pediatras en un solo centro en cada ciudad Bien, nosotros en ese momento no intervenimos porque se nos había hablado de que en Rubí se iba a mantener el otro tema. Entonces, con el señor David Ferrandis, se le formuló la pregunta, para asegurarnos. Se le dijo, oye, en la consellería nos han dicho esto, tú nos dijiste esto, sigue así, sigue siendo lo que habíamos hablado. Y también nos contestó, hablamos en la próxima reunión. Por eso decía, antes insistía en que la sensación personal que yo saqué es que... Que no tienen un proyecto, por decirlo de alguna manera. Ara que xerraveu dels CAPs, heu donat suport als professionals del CAP Anton de Borja, després de l'agressió que es va viure la setmana passada. Com valoreu aquest fet i la reacció del Consorci Sanitari de Terrassa? Bueno, no, vam treballar ahir, vam acordar de fer un comunicat, diguéssim, que es va presentar ahir ja a la reunió, es va veure que potser era massa estens i es tenia que fer més curt i tal, en principi ja hi ha una proposta sobre la taula, diguéssim, sobre aquest comunicat, i una mica el que nosaltres venim a dir és que A veure, és inacceptable, diguéssim, el tema de la violència amb els professionals, diguéssim, de la medicina, siguin metges, siguin infermeres, siguin administratius, etcètera, etcètera, i que això no és la via per solucionar els problemes que avui per avui té la sanitat. Però, per una altra banda, la sanitat pública... pateix una agressió estructural important en el que fa referència a la privatització, al no finançament com cal de la... i que això està provocant a la ciutadania molts problemes. No ho sé, tu si vols continuar... No, a veure, la idea bàsicament és aquesta. El que nosaltres volíem deixar clar, que és el que deia Pivan, és que no estem demanant que te quedis callat i que no diguis res. O sigui, estem demanant que aquesta senyora persona, perdó, que tingui cap problema, ho canalitzi a través d'unes altres mitjans, no la violència, sisplau. perquè això ens deixa fora del joc. O sigui, si tu tens un problema, no et callis, perquè encara tenim una mica, jo penso que ens ve de la dictadura, de callar, de no dir res... No, no, n'hi ha camins. N'hi ha camins si és un problema individual, posa una reclamació. N'hi ha llocs que t'ajudaran a fer-ho. Si és un problema col·lectiu, com per exemple el que parlàvem de la psiquiatria, doncs juntem famílies, reclamem, perquè nosaltres hem de defensar la nostra sanitat 100% pública. El que passa és que n'hi ha camins que són bons i camins que no es poden permetre. Llavors, ara, per exemple, a l'hora de solucionar-ho, segurament acabaran demanant i estan demanant que es posin persones de seguretat, però ajudarà tant com això com a mínim el que els problemes estructurals que sufre la gent es solucionen també. O sigui, nosaltres entenem que n'hi ha determinat tipus de persona que en un moment determinat pot perdre els nervis i pot actuar d'una forma inadequada. Però això, diguem-ne, passa. El que passa és que nosaltres hem de donar mecanismes a la gent i demanem això també als caps per dir-li, si vostè no està d'acord, posa una reclamació. M'entens? Perquè és el camí. No podem demanar que callem tot ni podem permetre la violència en cap moment. No ho sé, sé que no és la forma més fàcil de fer-ho, però al final els matisos són la part més important del tema. És que de la mateixa forma que demanem responsabilitat a la ciutadania davant d'això, exercint el seu dret a protesta, el seu dret a reclamació, el seu dret a expressar-se, diguéssim... davant amb cara i ulls, no? També demanem responsabilitat a les administracions, diguéssim, als sindicats, als partits, diguéssim... Per què? Perquè entenem, diguéssim, que no és una qüestió solament de relació entre malalt i professional, sinó, diguéssim, que a veure, arriba un moment en què la gent perd... A veure, la salut és una cosa molt innat a les necessitats de les persones. Com la qual cosa, o som capaços de donar una resposta col·lectiva, o les respostes individuals sempre ens portaran a aquestes situacions. I llavors d'aquí tothom ha de posar molt de la seva part perquè, si no, diguéssim, la gent se sent abandonada. Ens estem quedant sense temps. Jo vull tornar a l'assemblea d'ahir. Quins passos heu acordat, a partir d'ara ja, que fareu des de la coordinadora, en tots els sentits? La idea és, diguéssim, del resum de la reunió d'ahir, fer un resum de com està la situació, i feu una crida específica, diguéssim, a tots els membres de la coordinadora, a tota la gent que ha signat, i també a la ciutadania en general, i anar en un acte públic, en un local, en un espai, d'on una mica puguem discutir tot aquest tema. Amb la perspectiva i amb la visió, diguéssim, de fer una crida comarcal una crida comarcal a una mobilització a cada poble i a cada ciutat diguéssim, no nosaltres anar a Terrassa o els de Terrassa que vinguin a Rubí sinó que amb les necessitats que hi ha a Rubí siguem capaços de mobilitzar un dia i una hora igual a tot arreu diguéssim que el dia 24 a les 12 de la migdia diguéssim Terrassa, Rubí, Sabadell Cerdanyola, Sant Cugat... tot el que fa la comarca, sortim al carrer amb les reivindicacions pròpies de cada ciutat. I amb solidaritat, diguéssim, a les demandes del reste de la comarca, per dir-ho d'una forma. Perquè, clar, nosaltres necessitem solidaritat amb el nostre hospital. Però és que Cerdanyola, Moncada i Ripollet, diguéssim, tenen també pendent un hospital allà. I també necessiten que es faci solidaritat amb ells, no? Vull dir, bueno, la idea és treballar amb aquesta línia. Diguéssim, anar abans de Nadal, diguéssim, amb una reunió de la coordinadora àmplia, lo més àmplia possible, i veure els contactes amb la comarca com van, de cara, o abans de Nadal o després de festes, diguéssim, anar a aquesta mobilització local, però amb una projecció, diguéssim, comarcal. Com veus, és un projecte ambiciós, molt maco. Per això deia Pivan que parlem de finals d'anys o primers de l'any que ve, perquè no volem fer una manifestació de 50 persones a la porta de l'Ajuntament. Volem fer una cosa ben elaborada, amb dades molt concretes i amb elements molt concrets. Llavors, això és ambiciós. És un treball que hem de fer i que té un temps per funcionar. Molt bé, doncs, amb aquesta... Comencem a fer la crida des d'aquí, si voleu. Amb aquesta crida... Comencem amb la vostra col·laboració. I tant, la tindreu sempre. Tocarem una mica els nassos, perquè clar, o sigui, hem de fer publicitat i explicar una mica tot això. Doncs amb aquesta crida ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies als dos per venir a explicar-nos el que vau xerrar ahir a l'Assemblea i com està la situació a la nostra ciutat. Molt bé, gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local. Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre. Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a RadioRubí.cat. Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores. Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. I un dia més tenim aquí l'Ariel Benavente que ens ajudarà a discernir entre les notícies bones i les dolentes, les verdaderes i les falses. Anem a desmentir informacions. Bon dia, Ariel. Bon dia, Pam. Avui tenim una notícia molt interessant perquè estem parlant d'una fake news propagada per un mitjà de verificació. Vinga! Això ja no ens podem fitxar. No, és que no ens podem fiar de ningú. No, és real. Primer de tot, qui ha estat? El servei de verificació d'Elon Musk a Twitter, que s'anomena Groc. Va, vale, vale. Elon Musk, ja m'ho has dit tot, ja m'ho has dit tot. Ara hem amb una mica de cura perquè no és un portal periodista, sinó és una eina d'una pròpia sartxa social, que en aquest cas és 6. M'havies assustat. Bueno, però és bastant important perquè aquest servei el que ha de fer és verificar les notícies que hi ha a Twitter i doncs molts usuaris directament ja es refien del que posa allà. I han propagat ells mateixos una notícia falsa que veurem a continuació. Però què ha passat, bàsicament? Aquesta setmana s'han produït les protestes als Estats Units contra les polítiques de Trump. No sé si les has vist, les agomenades knocking. I s'han produït manifestacions brutals a tots els Estats Units. I concretament a Boston s'ha produït una de les més grans, que ha reunit a més de 100.000 persones. Sí, sí, un mogollon. Doncs el que ha passat és que un dels vídeos que es va fer d'aquestes manifestacions a Boston... s'ha introduït com si fos un vídeo fake a través de l'eina de groc. És a dir, els usuaris l'han compartit per les xarxes i l'eina de groc de verificació ha dit que aquest vídeo no era real. És a dir, estem parlant de què... O sigui, un vídeo real deien que no era real? Sí, que no era real, que estava tret de context, és a dir, que no pertanyia a les manifestacions de Boston, sinó a altres manifestacions realitzades als Estats Units, però del 2017. Estem parlant d'una manipulació molt gran i, a més, és una mica sospitós la relació que hi ha entre el president dels Estats Units i el líder d'aquesta empresa, que és el responsable, al final, d'aquesta eina o de la seva gestió. Tot i que estan un poquet enfadats i aquestes coses. Sí, hi ha una mica de pique, però no sabem què hi ha darrere. Però bé, comparem la realitat i la mentida, doncs molts usuaris creuen que el vídeo està tret de context a causa de la verificació de X. Aquesta eina anomenada Grock és una eina de verificació d'intel·ligència artificial que en part es guia per les notes que posen els usuaris. Per tant, ha pogut haver una mica de confusió entre usuaris que potser pensaven que era antic, l'han posat a les notes i s'ha fet tot aquest embolic. Però bé, aquesta és la verificació. Déu-n'hi-do, Ariel. Cada vegada ens dues coses més... sorprenents. Moltíssimes gràcies per aquest fake news de verificació. De verificació. Exacte. Moltíssimes gràcies. Adeu. Ens anem a una secció, la secció de justici, que ve de la mà del nostre expert, Arnau Bonell. Bon dia, Arnau. Bon dia, Pamela. Què tal, com estem? Bé, bé. Avui te vegem, eh? Que l'altre dia no te veiem. Avui te vegem. Avui estem, sí. Avui estem aquí cuerpo presente, podríem dir. Bueno, l'altre dia també. El que passa és que només te sentíem. Però estava cool. Estava cool. No valia. Avui anem a xerrar sobre una cosa que potser vosaltres, els juristes, ho teniu molt per la mà, però els ciutadans moltes vegades no ho acaben d'entendre del tot i són aquests pactes que es fan entre els acusats o els, finalment, condemnats i els diferents advocats, fiscal, jutge, per decidir de quants seran les penes. Volíem xerrar d'això perquè recentment l'Audiència de Barcelona s'havia condemnat a penes d'entre dos i deu anys de presó els sis homes que van ser jutjats per agredir sexualment a una dona discapacitada en una nau industrial abandonada de Rubí la nit de Sant Esteve de 2022. Arnau, explica'ns, perquè, clar, tot això és com molt ampli, comencem pel principi. Explica'ns, sí. Hi ha moltes coses, hi ha moltes coses a explicar. Primer, què vol dir això d'entre dos i deu anys de presó? Clar, és molt àmpli. Clar, en què quedem? O sigui, què s'aplica a cadascú? Sí que és veritat que en el cas dos sí que se'ls han aplicat als deu anys. Dos més se'ls han aplicat nou anys i dos més se'ls han aplicat dos anys. que aquí entraria en un altre tema, que aquests que els han aplicat dos anys poden no entrar a presó. Exacte. Que jo crec que això també té una mica de pes. Per què aquesta diferenciació entre aquests de 10, entre aquests de 9? Bé, pel tipus penal que se li aplica, bàsicament. A aquests dels 10 anys se'ls ha aplicat, bàsicament, la violació tal qual està el Codi Penal. I, a més a més, se'ls ha aplicat l'agraujant que la dona era una dona amb discapacitat psíquica del 35%. Per tant, és una agraujant del Codi Penal i mereixen més pena, segons el nostre sistema. I aquests de nou anys, doncs, es veu... que clar, això ja cadascú com ho hagi provat o com estiguin els fets exposats a la sentència, ho veurem, però es veu que no van arribar potser a intimidar o a greujar aquest delicte, no? Simplement va ser violació, simplement, no? Com si fos... Com si fos poc. Com si fos poc, efectivament, sí, sí. Llavors, què passa amb aquestes negociacions que dèiem? Exacte, perquè això és un pacte, no? És un pacte, de fet, sí, sí, perquè de fet les penes que per aquest tipus de delictes poden arribar fins als 15 anys, però se'ls hi han aplicat 10 i 9, les més greus. Això passa per diverses maneres, per diverses causes. Primer... en aquest tipus de casos, per no revictimitzar la víctima fent un procés complex amb la pràctica de la prova que la víctima ha d'exposar i ha de fins i tot gesticular o posar-se de diferents maneres com simbolitzant què va passar físicament en aquella violació. I això, vulguis o no, jo crec que no és agradable en ningú cas. I es vol evitar. I es vol evitar. Llavors, com funciona? Bàsicament, advocat de la defensa, en aquest cas de la noia, la fiscalia i els advocats de l'acusació, i bàsicament parlen i diuen, mira, nosaltres no volem passar per tot aquest tràngol, nosaltres no volem practicar les proves perquè seria un trauma completament, seria reviure aquesta situació dolorosa, per tant, el que oferim és una reducció d'aquesta pena, no? Si el fiscal, que és bàsicament qui defensa els interessos generals de les persones, li sembla bé aquesta reducció entre les parts, doncs llavors se li presenta al jutge. I si el jutge ho veu bé també, doncs bàsicament s'aplica sense judici, pràcticament. O sigui, és un judici abreujat. És a dir... Sí, sí, sí. És com si... Però clar, això és un benefici pels culpables. Doncs et diria... Jo és que... Això és un debat, eh? He obert un meló. Però en aquest tipus de casos, fins i tot, beneficia en certa manera la víctima. Més que res perquè no ha de passar per tot el judici aquest complex i no ha de revictimitzar-se, no s'han de fer proves, o sigui, no s'han de practicar les proves, simplement els acusats accepten el seu delicte i l'accepten amb aquesta reducció. Has declarat culpables, per tant. Es declaren culpables, sí, sí, està clar. I diuen, va passar això, i si la víctima, en aquest cas, ho veu correcte, també es tira endavant. És un benefici perquè al final és la víctima qui decideix, en tot cas. Vull dir, per molt que arribin a pactes els advocats, si la víctima diu que no, que no li semblen bé aquelles penes, si no està conforma, es va a judici. Jo em preguntava això, perquè com que jo pensava que beneficia relativament els culpables perquè redueixen penes, però em preguntava de quina manera intervenia la víctima en això. I ara ho acabes de resoldre dient que si la víctima no està d'acord amb aquest acord, pot decidir que la pena sigui més alta i ha de passar per aquestes proves que deies tu. Sí, efectivament. A més a més, en el judici no se saben exactament a nivell públic, no se sap les proves que hi ha del cas, però a nivell de judici també hi ha el risc que s'acabin reduint aquestes penes. Més que res per o faltar de proves o sobre seguiment del cas de dir no hi ha suficients proves ara mateix, hem de retreçar-ho un any. doncs ara així la víctima està conforma amb la pena, se li aplica directament i ja està. Llavors, bueno, és això, que hi ha una reducció d'aproximament 5 anys per als més greus i de 3 anys per als no tan greus, però segueixen sent igual de greus. El que dèiem, ja per acabar, el que dèiem dels que els han caigut, dos anys, això pot implicar que no entrin a presó? Sí. Si no tenen antecedents, no entren. Si no tenen antecedents, sí, sí. És el més conegut del Codi Penal, que si tu tens una pena de dos anys i no tens antecedents, el més probable és que no entris a presó. Ara estan en presó provisional, a vista que la sentència sigui ferma, perquè sempre hi ha un període de bacati o legis, que es diu, que la sentència està com a l'aire, no està ferma, Llavors, fins que es faci ferma la sentència, aquestes persones continuaran la presó provisional. L'únic que després segurament és que no entren a presó definitivament. Sí, el més probable és que sí. Així és el nostre sistema. Sí, és el que tenim. Fins que es vagi modificant, és el que tenim. Arnau, moltíssimes gràcies per desgranar-nos com funcionen aquesta mena d'acords abans dels judicis o durant els judicis, perquè la veritat és que era una cosa que deia, ostres, com pot ser que en una violació passi això? Ja sabem per què passen aquestes coses i com funciona la justícia a l'hora de decidir aquestes condemnes. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, Arnau, gràcies. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Camp. La Unió Esportiva Rubí torna al seu horari habitual de diumenge al migdia. Els Ampel·liueng serà qui passi per Can Rossès en un partit que podeu seguir en directe al 99.7 de l'FM i a la nostra pàgina web. Abel de Camp. Tots fem esport. Quina és la millor cançó de la història? A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop. Estem aquí ballant ja amb aquesta música perquè sabem que arriben els esports. I avui, a més, Toni, bon dia. Bon dia. Xerrem d'una cosa molt guai, perquè xerrem d'un infant que està fent coses que no fan els infants. Bueno, a veure, perquè és molt jove. És molt petit. És molt petitó, aquest noi. Es diu Enzo. Enzo té 3 anys i és pilot de motos. Déu-n'hi-do. Però clar, és un pilot... Només estic pensant en sa seva mare. La seva mare? O sigui, no, no, és que vam anar a l'equip d'esports a veure el pilotar, perquè és un gran pilot de motos, tant en circuits de terra com per asfalt. La seva mare, que també ve del món del motor, perquè al seu pare també li agradava molt les motos, i juntament amb el pare de Lenzo, La mare i el pare surten els caps de setmana. Són de Nisaga, eh? Ve i de Nisaga. Ve i de Nisaga. Doncs surten a pilotar, doncs van tenir el nen, l'Enzo, el van posar sobre una bicicleta d'aquests de sense pedals. Sí. L'Enzo, que es tirava a tota velocitat, I els pares es van quedar frapats perquè agafava les corbes, anava a tota velocitat i van dir, bueno, doncs li comprim una bici elèctrica. I amb la bici elèctrica va començar a practicar, a fer corbes, a fer petits rutes, podíem dir, però a gran velocitat. El van portar Doncs el que aprengués més va anar als circuits, va començar amb les motos aquestes petites que són d'asfalt, que és de terra, i tu el veus pilotar, i clar, Lenzo passa per davant tant en circuits de motocross com per asfalt d'altres pilots, i amb una destresa fent les corbes per interior, per exterior, que és al·lucinant. A més, com és tan petit tot, té l'eix més baix i tot va millor, no? Sí, bueno, clar, és molt divertit de veure'l, perquè, clar, veus un nen de 3 anys que parla molt poquet, que quan el posen, per exemple, dintre d'aquest mono que porten, quan van al circuit d'asfalt, l'agafen a l'aire i el fiquen a dintre com si fos un sac, l'Enzo està amb la seva Coca-Cola, ai, Coca-Cola, cacaulat, cacaulat, penso jo en el meu... amb el seu cacaulat allà mentre se'l estan vestint, mentre s'acaba de despertar, i després agafa la moto i va a tota velocitat. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Com deia aquella presentadora de televisió espanyola, com un pepino. No ho deia, això? Jo hauria dit més com una hormiga atòmica. És una juventut sana, dinàmica. És molt bo. Vam anar als circuits a veure'l i vam fer un reportatge molt xulo parlant amb els seus pares, vam parlar també amb la seva instructora i tenim un vídeo, un reportatge que publicarem al llarg del dia d'avui, que podreu veure'l vosaltres amb els vostres ulls. A la nostra web, eh? El publicareu a la nostra web, radiorubi.cat. Recordem els oients que podran veure aquest reportatge que han gravat els companys d'esports aquí a radiorubi.cat. que s'ho apuntin perquè s'ha de mirar. Exacte, s'ha de mirar. Els seus pares són els primers que són molt conscients de la seva seguretat. Gaudeixen, com tothom que tenim fills, de l'esport que fa o de l'activitat que fa el nostre fill o filla. Ells són uns grans entesos ara encara més al món del motor perquè revisen absolutament tot, perquè si hi ha una caiguda... Lenzo no pateixi absolutament per res i és molt xulo veure aquesta passió compartida que tenen. Això ho parlarem al programa d'esports avui, que a més parlarem de... No sé quant de temps, s'està mirant el rellotge. Res, res. Parlarem de la creació del club de tenis Taula Femení, que debutarà a la Copa Catalana, i també parlarem d'un debut històric també, que és el Can Mir a la Lliga Talent de la Federació Catalana de Futbol. Molt bé, molt bé. Doncs vos escoltarem aquest migdia per conèixer tot això, tant l'Enzo com el Can Mir, com el tenis de taula. Tenis de taula femení. Súper. Vos escoltarem aquest migdia i tots els oients que estiguin atents i vos escoltin també. Toni, no marxis perquè ara anem a conèixer qui fa anys avui. I per saber qui fa anys avui tenim amb nosaltres la Gloria Dalmas Bon dia, Glòria. Hola, què tal? Bon dia a tothom. Doncs avui tenim Christopher Lloyd, que fa 87 anys. 87? 87 anys, ja. El reconeixem tots o el recordem tots per el Doc Brown de Retorn al futur. Sí. Sí, te'n recordes, eh? Sí, gran, gran. Doctor Brown. També Bufa les espelmes, una dona fantàstica, guapíssima, Catherine Deneuve, una de les icones del cinema francès i que en fa ja 81 anys. La recordem per una de les seves pel·lícules, que és El paraigües del Scherzburg. Aquesta no l'he vista ja, veus? Doncs l'has de veure. Te la recomano. No ens oblidem del britànic Derek Jacobi, que també fa 87 anys. Avui va de grans, eh? Avui va de grans. Avui tenim un nivell un poquito medio alto. Aquest no em sona, tampoc. No, la DNF sí, però aquest. La Diator. La Diator, clar. No, la Diator sí, però qui és l'actor? El Derek Jacobi. No sé si ho dic bé, Jacobi. Està mirant el tècnic, però com si el tècnic... Perquè ell sap molt anglès i jo me fio de lo que él me dice. I a casa nostra el músic i actor Coquemaya, que aquest és un palet més jovenet. Aquest sí que el coneixes, no? Sí, aquest fa 55 anys. Déu-n'hi-do, més jovenet, però 55 anys. Bueno, és que va més jovenet. Sí, però és que Malla té aquella cara de nen petit, que sempre la té de jove, ara amb 55 anys, però sempre, no? Té un aspecte així, jo sempre que l'he vist he dit, mira, sembla jovenet. Pels oients que pel nom no sàpiguen qui és, ell va triomfar als anys 90 amb la cançó No puedo vivir sin ti. No puedo vivir sin ti. És tot un himne generacional. Molt bé, Glòria, doncs molt d'anys a tots i moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí una altra vegada. Un plaer. Fins ara. I ara no marxin perquè ve la Belén Tierno amb la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Com m'agrada aquest tema dels Paramors, el tema Running Out of Time. Un senzill que, evidentment, està interpretat per la seva vocalista, la Hayley Williams. Atenció, perquè Hayley Williams va publicar a principis del passat mes d'agost 17 cançons inèdites en solitari, cadascuna amb la seva presentació individual. En el seu conjunt, més tard... Va formar part del seu tercer àlbum d'estudi en solitari i el primer com a artista independent. Aquest és el que avui centrarà la nostra recomanació. Es rumoreix que tot això és degut a una doble ruptura. Sí, amb un dels components de Paramore i també amb els mateixos integrants de la formació. Es diu que definitivament s'han dissolt Els Palamor no ho sabem del tot de forma definitiva, però en tot cas, atenció, perquè avui us presento un dels temes d'Ego Death at the Bacheloret Party, on va composar aquestes 17 cançons i, a més a més, amb una cançó extra que no va sortir en un inici i que avui serà la protagonista d'aquesta recomanació. Hailey Williams, la recomanació del dia. Bocata di Cardinali. Us deixo en companyia de Pare Txut. Lo nou, en solitari, i segurament, potser ja, de forma definitiva, de Hayley Williams. Yes, I saw her. Her spiraled here. And I could see it. Our life in a moon. Bona nit. Fins demà! Bona nit!