#681 - Nodes FGC-R8, micologia de tardor i esport local

Passen uns 6 minuts de les 9 del matí i comença amb aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest dijous 23 d'octubre. En uns moments conversarem amb Manel Larrosa, que és arquitecte i portaveu de Femballers, per xerrar sobre l'aprovació de la construcció per part de la Generalitat Estat. dels dos intercanviadors que permetran unir els ferrocarrils de la Generalitat amb l'R8 i així saber quin impacte tendran a la nostra comarca i també a la nostra ciutat, per descomptat. Després tendrem una nova edició de la secció guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical de la Robert Fernández. Quan ja arribem al punt de les 10... Arribarà la tertúlia, la cada con cada dia conduïda per la Belentierno, en la qual analitzarà l'actualitat local de la ciutat. I per acabar, a les 11 del matí, analitzarà. Lídia Martín conversarà amb Manel Miras, que és president del grup fotogràfic Algra, i també amb Joan Vandrell, que és el protagonista del nou Explica'ns el teu rotllo. També coneixerem les recomanacions literàries per part de Carme Pomereda i Enric Pallarés. Començant! La Generalitat de Catalunya ha fet el primer pas per construir dos intercanviadors a Sant Cugat, una a l'estació de l'Hospital General i l'altra a la de Bolpalleres. Es tracta d'instal·lacions que enllaçaran el metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat, el que fa Barcelona, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell, amb la línia R8 de Rodalies, la que passa per Rubí. Per xerrar de tot això tenim al telèfon la Manel La Rosa, que és arquitecta urbanista i també portaveu de Fem Vallès. Bon dia, Manel. Molt bon dia. Com dèiem, divendres passat el govern català va aprovar el conveni per construir aquests dos nous intercanviadors que connectaran la xarxa de ferrocarrils de la Generalitat amb la línia R8 de Rodalies. Quina valoració en feu d'aquesta decisió? Home, positiva, perquè és una qüestió que estàvem esperant des de fa temps. De fet, amb els pressupostos de l'Estat del 2023 ja van aparèixer unes partides per aquesta obra i faltava aquest conveni. I què significarà de manera més pràctica, tant per al nostre municipi, per al municipi de Rubí, com per a tota la comarca del Vallès Occidental, que aquests intercanviadors entrin en funcionament? Doncs, per exemple, poden anar a Granollers fàcilment des de la part nord del municipi. Des de la part Súria ja hi havia la línia R8, però des de la part nord agafant ferroquils de la Generalitat, baixant, i, per exemple, anar a Granollers, o anar a Mollet, o anar a Martorell, o l'Autònoma, directament, també. Per tant, la R8 és l'única línia que travessa totes les línies radials de Barcelona, per tant, fa malla. i en comptes de vegades d'estar obligats d'anar a Barcelona per anar a un altre destí, tenir aquesta línia transversal ens va molt bé a tothom, a tots els municipis. El conveni previst comporta una inversió de 36 milions d'euros i encara requereix l'aprovació del govern espanyol i la signatura del conveni amb Adif. Quines serien les línies vermelles perquè aquest projecte no quedi aturat o dilatat? Perquè, clar, ara s'ha aprovat. Des que s'aprovi fins que s'aprovi, sempre passa un bon temps. Aviam hauríem de tenir des de la Generalitat, o sigui, des de Catalunya, una idea del que volem. Perquè, de fet, dibuixarà a DIF, que és el responsable i el titular de la línia fèrrea. Cosa correcta, no? Però hauríem de tenir un esquema que ens permetés dir-los quin és el primer pas i la solució més senzilla. I aquesta solució senzilla existeix perquè a les dues estacions, tant d'Hospital General com de Grup Alleres, ja tenim l'edifici, que és el de perruir de la Generalitat. Per tant, fent una escala, un ascensor i dues andanes, ja tenim en disposició de fer aquest intercanvi de serveis entre Ferroquius de la Generalitat i Renfri. Més a la llarga, en aquest corredor, que és el llarg del Vallès, hi passen mercaderies, n'hi passaran més, i haurien de passar serveis regionals. Aquestes dues dies haurien de passar a ser quatre. Per tant, a la llarga és més complicat, però el que haurien de fer és... poder fixar unes solucions immediates, simples, que ens permetessin anar cobrint etapes i tenir el servei el més aviat possible. En aquests moments es parla de 36 milions, però, per exemple, l'any 23 es parlava de 24. Però nosaltres, a Fem Vallès, ho havíem valorat i l'obra mínima de l'escala, de l'ascensió i les udrugues andanes és que no passava de 4 o 5. Per tant, aquí anem embolicant un panorama que no sabem si... si ho fem massa complicat. Per això, nosaltres demanem que la Generalitat faci un abans projecte, que signi els convenis, que ho treballi, que ho segueixi, però que tinguem una posició una miqueta definida, una miqueta treballada. Però també hem de tenir en compte que, clar, aquest projecte l'ha de pagar la Generalitat i l'Estat, i ara mateix no tenim pressupostos a cap de les dues bandes. Això... No, el paga l'Estat. El paga l'Estat. I és, per la seva quantia, és pràcticament, això ens ho havia dit gent del Ministeri, és una obra de manteniment. És a dir, els diners són quatre rals. És esperpèntic que portem, nosaltres des de Fem Vallès, portem des del 2013 reivindicant aquests nodes. Per tant, que no s'hagin mogut i que encara ara estiguem pendents de l'assignatura d'un conveni, és ben bé que és allò que passa quan estàs a la perifèria. Si això estigués al mig de Barcelona, peria molts anys que estaria resolt. Per tant, tinguem clar què és el que demanem, tinguem un avanç projecte, tinguem les fases una miqueta establertes, és a dir, dediquem una miqueta de temps. Si només hem fet un conveni en termes de literatura, sense un plano del que volem, és que anem molt despistats. Per tant, ens toca remengar-nos i poder, diguem-ne, avançar. Fem vellets, vam fer dibuixos sobre això. El que passa que després això es perd en un marc d'administracions que van dialogant. Fa anys, parlant amb una responsable de Renfe, deia, és que si fem aquests nodes, morirem d'èxit. Home, doncs, aviam, pensem-los, no? Doncs sí, si hem de morir d'èxit, millor morir d'èxit que no de pèrdues. Exacte. Esteu tenint... O sigui, se vos està tenint tan compte per a aquesta mena de projectes, a entitats com la vostra? Ens rep... quan anem de tant en tant, perquè és molt de tant en tant que et reben, en parlem, però no ens rebem notícies, és a dir, les notícies que rebem són a través de la premsa. Per tant, ens anem enterant com tothom. Vam fent la seva, doncs. Fem Vallès sempre ha reclamat una major presència a la comarca en les inversions d'infraestructures. Això, aquest nou anunci d'aquest projecte, pot revertir aquesta condició de perifèria que deies abans, que com que nosaltres érem la perifèria, estava tardant més en invertir en infraestructures... Pot ajudar a revertir aquesta condició de perifèria al Vallès? En termes d'inversió no, perquè són quatre rals. El que caldria és que es pontejessin els quatre dies al llarg del corredor. És a dir, en aquest corredor que hi han de passar tantes mercaderies, però que també hi han de passar regionals, és a dir, els regionals d'aquest moment neixen a Barcelona i, evidentment, no passen ni per Rubí ni per Sant Colgat. Però seria bé que un dia hi haguessin regionals des de Tortosa fins a Figueres i que passessin pel Vallès. I per tant, diguem-ne que des de Rubí, des de Sant Cugat, des de Cerdanyola, es poguessin prendre serveis regionals. Però per això necessitem, sí, això sí, un cert salt d'inversió i necessitem les quatre vies. Però això és que ni s'ha dibuixat mai. És a dir, tenim un organisme que és el del corredor mediterrani i que diu que no fa cap falta tot això. Per tant, estem molt lluny de revertir la condició de perifèria en termes d'inversió. Ara, en termes de funcionament, la posa en marxa d'aquests nodes... seria realment un canvi brutal, perquè nosaltres hem fet xifres de les interrelacions que hi ha entre els municipis de tot el Vallès i més enllà, que en aquests moments no tenen aquest servei, i el canvi seria notabilíssim, és a dir, no hi ha inversió a Catalunya més rentable que aquesta. Quines serien aquestes xifres que expliques a moda de resum, tampoc no totes? Com a mínim seria, en aquests moments hi ha un milió de passatgers any a la R8, que ja és un miracle, que una línia que no connecta amb res, però que fa alguns serveis, per exemple, Granollers Autònoma el fa, Granollers Martorell ho fa, és un milió de viatgers l'any. Això es multiplicaria per 10. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do és molt, eh? Evidentment. És a dir, la R8, tot i que està abandonada, és la línia de Rodalies que ha crescut més, en termes relatius, no en termes absoluts, però en termes relatius és la línia de més èxit. I té un convoi a l'hora, imagina't, un convoi a l'hora, i és la que més ha crescut. Si féssim aquests nodes i passéssim, com a mínim, que seria lògic, 3-4 convois a l'hora, cada quart d'hora, o cada 20 minuts, és que això es multiplicaria exponencialment. Mhm. Ara, si hem d'esperar que funcioni com la R3, estem arreglats, també. Evidentment, la R3 és la desgràcia que tenen via única. Aquí tenim dues vies, però sabem que si posem més rodalies i més mercaderies, això col·lapsa. Però no hi ha cap previsió de resoldre-ho. De la mateixa manera que l'autopista, la P7, és la columna vertebral del país, i tots aquests camions no passen pel centre de Barcelona, sinó que passen pel Vallès, També el ferrocarril, al llarg de... és paral·lel a l'AP7, és la columna vertebral del país. Per tant, per aquí hi ha de passar-hi molta de la mobilitat de tot Catalunya. Quins terminis considereu realistes per al funcionament d'aquests intercanviadors? Aviam, si ho féssim nosaltres, sabem que en un any, quan diem nosaltres, volem dir, per exemple, per què no ho fa la Generalitat de Catalunya, que té les estacions i que, diguem-ne... ja té els edificis i té els excessos. Si això la Generalitat ho fes en un any, ja estava en marxa. Ara, quan ho ha de dibuixar el Ministeri i després ho farem nosaltres, perquè nosaltres no sabem si és el departament o qui és, ens podem passar més anys. Però, és que portem, des del 2013, portem 12 anys per l'acte. I va sortir en els pressupostos de l'Estat, ara ja fa dos anys i pico. Per tant, L'escepticisme és elevat, però si en tinguéssim ganes, aquest és un tema que podríem resoldre amb certa facilitat. Per exemple, com es va resoldre Santa Perpètua? Santa Perpètua es va fer una estació en l'AR8. Es va fer nova, sencera. No la va fer Edif, que és el titular de la línia, la va fer Renfe, que és un usuari, que és una companyia. Va valdre un milió i mig d'euros. I Santa Perpètua té una estació. Per tant, depèn de com es facin les coses o s'eternitzen o es fan molt fàcilment quan és una obra que en la seva primera fase és pràcticament una obra de manteniment. Si ho tramitem tot, si tramitem les quatre vies, els regionals, els mercaderies, el projecte de futur, ens hi passarem anys. Si tramitem les andanes i la mínima accessibilitat, això ho podem fer amb més immediatesa i al mateix temps tramitar el projecte més llarg termini. Podem tenir una estratègia gesta de voler donar servei aviat. Per tant, les prioritats que vols plantejar en aquest sentit és fer aquestes andanes i l'accessibilitat i després el projecte més gran a més llarg termini. En paral·lel, sí, sí, en paral·lel. En paral·lel s'ha de tenir en compte ara, perquè segons com dibuixis l'andana, doncs la segona via la posaràs millor o més malament. Tenint un cert crotis de conjunt, que nosaltres ja l'hem fet i que és bastant senzill, tu podries començar amb mentalitat de servei. amb mentalitat d'apressar el servei aviat. Però el servei és de la Generalitat o és de Renfe. Però a DIF, que és el titular de les vies, el servei li importa pròpidament poc. Per tant, ens podem posar en una dinàmica de lentitud. Ara, la nostra administració, el nostre representant, que és la Generalitat, en aquest cas Oriarra Mangà, per conciliar aquests dos plantejaments, que és la visió a llarg termini i la visió més a curt termini. Seguim xerrant d'infraestructures, perquè l'any passat es va licitar un projecte per estudiar quines opcions hi havia respecte a la segona estació que fa temps que està demanant Rubí. En principi, aquest projecte hauria d'estar al gener, però de moment no ha transcendit cap informació. No sé si vosaltres... Ja ens has dit que normalment vos entereu per la premsa, però no sé si vos ha arribat algun... Alguna informació en aquest sentit? No, no tenim més informació. El que teníem era una visió de fa temps, per part del departament i fins i tot de Ferrocarrils, que no estimaven la demanda com molt elevada, la qual era molt fals, perquè la demanda n'hi ha. Si aquesta demanda fos tan baixa haurien de tancar algunes estacions que hi ha entre mitja. No cal la pena citar noms. És una estació òbvia que s'ha de fer. i fins i tot el propi allargament de ferrocarrils de dintre Sabelli i Terrassa, ha demostrat que la demanda no està tant a Barcelona com està al Vallès i les noves estacions han desbordat les previsions. Per tant, l'estació de Rubí i la Llana és absolutament necessària i caldria que el projecte executiu ja estigués molt avançat. Però no en tenim més notícies. Hi ha un altre projecte que és molt interessant des del punt de vista de Rubí i Sant Gugat, que és el nou túnel que hauríem de fer entre Sant Cugat i, diguem, el centre de Barcelona. De vegades discuteix el túnel d'Horta, que pensem que no és el convenient, sinó que l'important és el que es faci des de Sant Cugat, i aquest nou túnel es estalviaria 20 minuts de desplaçament amb el centre de Barcelona. És a dir, Xavier Terrassa quedaria més lluny, però des d'un Rubí-Sant Cugat, des de Sant Cugat, en 6 minuts ens plantaríem a Barcelona, i des de Rubí, doncs en 10 o 12. És a dir, i és l'eix més transitat de mobilitat amb ferrocarril de tots els radials de Barcelona, no és ni l'Eix del Maresme, ni l'R4 que ve a Terrassa Sabadell, cap és ferrocarril de la Generalitat. Per tant, diguem-ne, si hi ha una prioritat de nou accés, és aquest. I aquest accés també serviria perquè, quan passin regionals al llarg del corredor prelitoral, els barcelonins també en 5 minuts es plantessin a Gopalleres o a l'Hospital General a buscar regionals. Per tant, Un dels projectes que hem d'empènyer des del Vallès i que són del màxim interès, en aquest cas, per Sant Cugat i Rubí, és un nou túnel de Farcruix de la Generalitat. I aquest nou túnel empata una miqueta els dos eixos, perquè tant la branca de Sabadell com la branca de Terrassa estarien en les mateixes circumstàncies. Si en comptes d'això subtés pel túnel d'Horta, Terrassa i ja no diguem Rubí queden despenjats, però és una obra molt més cara que tardarem molt més temps a veure... i que creiem que no l'hem de prioritzar en absolut, però que aquest debat l'hem de tenir en el territori perquè realment s'acceleri el túnel de Vallvisera, que és el que necessitem per això. L'opinió de Rubí i de Sant Cugat és clau. Entenc que aquest projecte encara no està sobre la taula, però que encara no està gens avançat, no? Hi ha un estudi informatiu previ que demostrava que de totes les opcions la de Vallvisera era la millor. Però, per exemple, fa un dia o dos va venir la consellera a la Càmera de Comerç de Sabadell i van tornar a parlar del túnel d'Horta. Home, si ja en coherent, si l'estudi informatiu deia que la imputana i la validera, doncs perquè no comencem per la validera, no? Però sembla que es tracti de satisfer tothom. I satisfer de tothom, dient que s'estudiarà tot, al final no optem per cap obra. I hauríem d'optar per una obra concreta. Per tant, des de Fembellesos convidem a Rubí i a Sant Cugat que aquest debat del túnel de Vellvidera, que sou els més immediats beneficiats, el puguem posar sobre la taula. Per tant, caldria també una implicació dels ajuntaments de fer pressió en aquest sentit. Els ajuntaments representen els ajuntaments, però el territori i la comarca el representen els seus parlamentaris, els seus diputats a la comarca, els diputats al Parlament, és a dir, les entitats socials, la premsa, tothom. No únicament els ajuntaments són els actors principals. Per exemple, Sabadell no s'ha pronunciat sobre el nodo de Volpalleres quan seria molt convenient als seus ciutadans. I no ho ha fet perquè no està en el seu terme. Home, doncs, evidentment hem de parlar tota la ciutadania. La nostra representació als ajuntaments és exclusivament municipal. Però parlem simplement de les unitats econòmiques, socials, la premsa, de les qüestions que ens afecten com a comarca. També des de Fem Vallès s'ha denunciat que la implantació del Pla Specific de Mobilitat del Vallès estava molt per sota dels objectius que estaven previstos. De fet, hi ha accions previstes que encara no s'han executat. Quines accions concretes creieu que s'haurien d'accelerar? Els dos nades eren un dels temes evidents. Per tant, que en el marc del Pla Specific de Mobilitat de Vallès no hagin fet ni un abans projecte del tema, hi ha clama el cel. El segon tema, que nosaltres vam parlar, segons com primer, era els autobusos, que hi hagués una xarxa de Vallès. I amb això s'ha avançat molt poc. Per tant, els dos temes claus que el Pla Specific de Mobilitat havia d'haver treballat, que eren els nodes i la xarxa de Ferrocarrils, estem absolutament a zero. El problema és que el Pla Specific de Mobilitat qui el redacta i l'avalua és el mateix. És a dir, si hagués una avaluació dels compriments independents, doncs podríem tenir una constatació més objectiva d'allò que s'ha fet o que no. Però si resulta que els mateixos que van redactar el pla és els que s'examinen i és que al final s'aproven ells mateixos, doncs anem molt malament. Ara ens xerraves dels bussos i dels intercanviadors dins d'aquest pla, però i la Ronda Nord? La Ronda Nord és un tema més complicat de Sabadell i que també necessita diàleg. I, en canvi, no hi ha manera que hi hagi aquest diàleg. El part d'això és que el problema és que, com que se'n diu Ronda Nord, però és un tram de Quart Cinturó, es perd la perspectiva que el tràmit de Quart Cinturó no es pot fer un trosset de terrassa Sabadell i connectar castellà. Un estudi informatiu de D40 de Quart Cinturó ho ha d'anar a Terrassa Granollers fins la P7. I això sembla que es vulgui fer veure que no existeix. Fins i tot l'Ajuntament de Cedadell dibuixa solucions que no tenen continuïtat i, per tant, tothom va marejant-la per viu una miqueta amb un plantejament de creures que petites mirades sense perspectiva arribaran a port. Per el que ara tenim sobre la caula i dels diferents agents, tant del Departament de la Generalitat com dels ajuntaments, No arribarem a Port. És a dir, l'Ajuntament de Sabadell es mira a Sabadell, l'Ajuntament de la Rassa es mira a Terrassa, pot ser legítim, però manca el realisme de voler buscar una solució. Solució a quin problema principal? El problema que per Sabadell tenim tot el trànsit a dins de la ciutat de tots els camions que van al pla de la Bruguera des de allà. Per tant, sense aquesta unió per trobar una solució conjunta que beneficia tothom, de moment, pareix que està juny i pareix que no arriba, de fet. Manel, moltíssimes gràcies per analitzar-nos un poquet el que significarà aquest anunci que havia fet la Generalitat d'aquesta inversió en els intercanviadors i per explicar-nos un poquet com està la situació en temes d'infraestructures a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, bon dia. Adéu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Guaita, què tenim? Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb el nostre biòleg Sergi Corral. Sergi, bon dia. Molt bon dia, Ona. A veure, de què parlarem avui, aquest Guaita? Doncs mira, estem a la tardor. I si hi ha una cosa que ens uneix a tot el país i una mica més enllà en temes de tardor, no és pas el Halloween, sinó que són els bolets. Els bolets, i tant. Aleshores, avui parlarem de bolets, parlarem de micologia, segurament d'algun aspecte més tècnic, però que serà com una mica de guia per ajudar a identificar certes espècies. Home, això és molt interessant, eh? Perquè quan anem a buscar bolets és important saber què collim. Exactament. I avui no mirarem per sobre del bolet, com de dalt cap a baix, no mirarem el peu, sinó que el mirarem per sota. Ah, li mirarem el barret per la part de sota. Ah, exacte. Posarem els bolets una mica de cap per avall. Per què? Primer de tot hem de dir que el bolet, el que veiem nosaltres com a bolet, és sempre la part reproductiva del fong. Aquella que viu o que veiem sobre de terra. Sota terra hi ha tot el miceli i totes les ifes, que és la part subterrània. La part de dalt és la part reproductiva, el bolet, que és l'encarregada de produir les espores. Aquestes espores sempre es situen a la part inferior del barret. Allà on tenim avui, eh? Exacte. I és allò que científicament s'anomena limeni. Molt bé, per tant, avui ens fixem en això. I què és ben bé l'imeni? L'imeni és una part molt característica per a diferenciar els diferents ordres, diferents de bolets, encara que l'imeni és com si diguéssim l'encarregat de produir aquestes espores dels bolets, que serà la llavor, com si diguéssim, entre cometes, per la reproducció sexual del fong. Doncs és una part molt característica, ja que pot prendre diferents formes, entre les quals, per exemple, hi tenim... les làmines, els plecs, els poros, les agulletes, i fins i tot algun que apareix internament, que no es veu. Ah, carai! Ja... potser quan vagi per aquí ja el tindràs present. I què més tenim aquí? Doncs mira, continuem una miqueta l'explicació general. En els fons tenim dos grans fílums diferenciats, en aquelles claus dicotòmiques que et serveixen per classificar... Els regnes, no? Per tant, per una part tenim els basidiomicots i una altra part els escomicots. Serien bàsicament la diferència entre un xampinyó i un rovelló, o bé una múrgula o una tòfona, que són escomicots. Sort que hi hem posat noms de bolets, perquè jo per vesid i omicots i escomicots m'estava quedant una mica... No entenc res. I aquest nom ve donada una mica per aquestes estructures reproductores que es troben a les parts inferiors del bolet. Els vesidis i els ascs respectivament. Els basidis, en el cas dels basidiomicots, produiran basidiòspores, que són les espores que serveixen per allò. I els ascòspores, que són els respectius. Entre els basidiomicets és on apreciem les diferències més importants entre els bolets, tant per la part de sobre com per la part de sota, que és la que ens posarem a diferenciar avui, aquest i meni. Molt bé, doncs comencem, no?, per aquests diferents tipus d'himenis. Has com dit que n'hi havia, que tenien làmines. Sí, jo crec que és el més comú. Quan mirem un rovelló per sota, o un xampinyó, o un ou de reig, etcètera, el que veiem són làmines, com laminetes, com fulles d'un llibre col·locades una al costat de l'altre, no? Però no totes les agaricals, que és el gènere més representatiu que tenen làmines, però no totes les agaricals tenen làmines, ni les làmines poden aparèixer també en algun altre ordre diferent. Aquestes làmines tenen la funció, bàsicament, de contenir els vesidis, que són aquells òrgans que d'allà en sortiran les espores. Són portadors de la part reproductiva. Dins de les espècies que porten làmines es poden diferenciar depenent quina unió té la làmina amb el peu del bolet. No només de les làmines, que també es poden diferenciar si estan més o menys separades, més o menys en forma, etcètera, sinó de la unió amb el bolet. Perquè n'hi ha làmines que van adherides directament amb el peu, n'hi ha de lliures, n'hi ha de... de corrents, o sigui, hi ha tot de diferents formes i diferents opcions. Per tant, classes i subclasses aquí, eh? Exacte. Una altra característica de les làmines és el seu color, que no sempre ha de ser el mateix del peu o del barret, i fins i tot aquestes làmines poden variar de color amb el temps, com passa amb el cas dels xampinyons. Els xampinyons és una espècie de bolet que quan és petit i tancat, normalment les làmines són blanques, Quan es va obrint, es van tornant de colors roses. Quan es va madurant més, es va tornant de color marró. I ja quan està molt madur, quasi desfet el bolet, es torna de color negre. Van variant de color a mesura de l'evolució. Per tant, si aneu a comprar o aneu a agafar champinyons, sempre que siguin blanques, o sigui, sigui tancat o de color rosadet. Mai de color marró o negre. Perquè llavors se'ns faria malbé de seguida. Exacte. I vol dir que el bolet ja està espurant, ja està produint aquestes espores. Perquè necessita obrir-se, necessita passar un temps i deixar anar les espores. Normalment, quan el bolet té aquests tons marrons, si tu li poses un paper a la part inferior i li dones un copet a la part del barret del bolet, veuràs que el paper estanyeix del color de les espores. Això en diem espurada. També és una clau d'identificació de bolets molt més tècnica que no pas aquestes, no? I a part dels xampinyons, quins més tenen làmines? Doncs mira, alguns els hem dit, els rovellons, les amanites, entre elles l'ou de reig, o també el reig bord, aquell que és tan tòxic, l'amanita faloides, les llores, les llanegues, els carlets, tots aquests porten làmines. Molt bé. Bolets amb làmines per sota. Doncs ara que ja coneixem una mica els bolets que porten làmines, anem a uns altres? Anem als que tenen porus? Exacte. Aquest és una miqueta diferent. Direm que si les làmines eren representatives de l'ordre dels agaricals, l'agaricals ve de l'agaricus, que l'agaricus és el xampinyó, és el gènere. És el agaricus campestris, doncs aquest gènere dona nom a l'ordre. A tota la classe. Dins d'aquest ordre, el que dona... L'ordre principal d'espècies en porus són les volatals. I el gènere que li dona el nom és el boletus. Si jo et dic boletus edulis i et dic cep, ja comences a relacionar-lo. Exacte. Mira, es tracta, qui sigui boletaire o qui hagi vist un cep, directament, la part de sota, aquest imeni, es tracta d'una massa anomenada esponja. És com una esponja, és com una esponjeta, on hi trobem centenars, o milers, més aviat milers, de petits poros, que és des d'allà on sortiran totes aquestes espores per la reproducció sexual del bolet. Si fem un tall, ens hem d'imaginar... Clar, si ho veiem de sota, és com només un foradet. Veiem com rodonetes, no? Un tall al bolet i un tall tridimensional, en podríem dir. En realitat és un tub. Ah, carai. En realitat té forma de tub molt prim. Que travessa tot el barret, aquest tub. Tota l'esponja, tota la part de l'esponja. Aquesta esponja pot presentar sempre el mateix color o anar canviant de color a mesura que madura, com passava amb les làmines. I el cas més clar és el dels ceps. Què passa? Que quan surt un cep, aquella esponja de baix és de color blanc. A mesura que va madurant, es va tornant de color groc. i cada cop de groc més intens. Per tant, si veus un cep a la part de sota amb un color de groc molt intens, ja no està bo, perquè està molt madur. Fins i tot es recomana que aquells que comença i apareix el color groc, l'esponja aquesta, la treus. La traiem i ens mengem només la part de dalt. Només la part de dalt. I quines altres espècies tenen aquesta espongeta, aquests poros? Doncs mira, els ceps, els que ens dits, però també els orenys, que és una varietat de cep, els mollerics i els alzinalls. Són diferents espècies que totes dintre d'aquest gran ordre de les volatals que... tenen aquests poros a sota, aquesta esponja. Molt bé. Doncs anem a un altre, anem als plecs? Sí. Aquest és un cas molt particular d'Aimeni. No és ben bé una làmina, sinó que són plecs del propi peu del bolet, podríem dir. El teu del bolet, quan plugen, es va replegant, com si fes arrugues. Vale. Com si fes arrugues. I això és una forma exclusiva de la família de les cantarelàcies, és a dir, els rossinyols. Per tant, només els rossinyols tenen aquests plecs. Tenen aquests plecs. Ah, carai, són únics. Són únics o gairebé únics. Aquests plecs, aquests bolets, no canvien de color. Sempre són el mateix color durant tota la vida del bolet. I, per exemple, un cas amb els rossinyols és un bolet que no es corca mai. Els altres bolets apareixen molts bitxets, mosques que crien, que posen els ous i a partir d'allà surten els cucs. Doncs els rossinyols no es cuquen gairebé mai. Una curiositat també és que recentment s'ha separat aquesta família en dos. Ah, carai, s'han dividit. Sí, els científics és allò de qui no té feina, el gat pentina. Sí, anem investigant i apareixen coses noves. Bancament de neres, espècies, noms, totes aquestes coses. Doncs ara ho han dividit entre dos. Entre les cantarelàcies, que són els rossinyols, i les cràtarelàcies. Bueno, amb el nom no s'hi han esmerçat gaire, perquè s'assemblen molt. No, les cràter·el·làcies, és a dir, les trompetes de la mort. Si veieu una trompeta de la mort, que també té plecs de l'alimeni, però la trompeta de la mort té com un forat a dintre, fa la forma d'embut, un cràter. Per això li han posat cràter·el·làcies, perquè té el cràter aquest intern. I és una diferenciació de fa pocs anyets que han diferenciat aquestes dues famílies. Molt bé, doncs ara que ja coneixem també aquests dels plecs, quins ens queden? Ens queden les agulletes i altres casos, no? Exacte, sempre hi ha altres, en tot, eh? En tot, en tot. Falten les agulletes, d'acord? Les agulletes encara és un cas molt més particular de només un gènere, també, del gènere itnum, o popularment es coneixen com a llengua de Bach. Són uns bolets bastant semblants als rossinyols, en podríem dir, fins i tot en certs moments la pots arribar a confondre, perquè, per exemple, hi ha ítnums, aquests els ítnums, per exemple, l'espècie repatnum, que creix també en fegedes, en un ambient on els inars, un ambient on també creixen els rossinyols. I també és de color groc. Ah, carai, llavors és fàcil confondre, no? Clar, què passa? Que, hòstia, el gires, i en vez de tenir els plecs aquests, té com unes agulletes per tot per sota, la part de sota del bolet. Llavors és un truc per diferenciar-lo. És un truc per diferenciar-lo, en aquest cas és una diferenciació inconfusible, perquè té les agulletes aquestes i les dues o tres espècies que hi ha són totes comestibles, o sigui que no passa cap mena de problema. Doncs, aquestes agulletes no fan mal, no punxen, són molt toves, però clar, és una diferència molt, molt clara. I tant. I què més tenim? O sigui, hi ha la llengua de vaca, però hi ha algun altre bolet? Dintre de les agulletes? Sí. Dintre de les agulletes són la llengua de vaca, que hi ha unes tres espècies. El que passa és que poden néixer tant en frondoses, com hem dit abans, en alcinars, en rouredes, amb fagedes, etcètera, com alguna també amb pineda. Amb pineda també pot néixer. Molt bé, doncs anem a altres casos especials? El que comentava abans, que quan aquest imeni en aquesta productora d'espores es troba a l'interior del bolet, és el cas, per exemple, dels pets de llop. Què els passa? El pet de llop és un bolet que té com una forma d'una bola. N'hi ha més petits, n'hi ha que poden ser molt grans, n'hi ha un que es diu el pet de llop gegant, el licopèrdum giganteum, que pot arribar a fer dos, tres, quatre quilos de pes al bolet. Carai. Jo tinc una foto de petit. Amb un bolet d'aquest. Al costat del bolet i teníem la mateixa mira. Els dos sentats. Seguts. Érem exactament iguals. Doncs què passa, aquests bolets? Són rodons? Són esfèrics? Per tant, no poden tenir... No poden tenir. Clar, si no poden tenir lloc, com es reprodueixen? Com deixen anar? Perquè han de deixar les espores d'alguna manera per poder-se reproduir. Doncs a mesura que va madurant el bolet, la part interna es va com desintegrant. Va madurant, es va desintegrant, es va desfent, desfent, desfent, fins que arriba un moment que el bolet peta. Ostres, com les pinyes? Com les pinyes. Peta i el petar és quan es dispersen totes les espores. En aquest cas va canviant del color blanc, un color marrón molt lleig, quan està ja madur i quan està petant, i quan els veien petats, sí, tenen el forat i han deixat anar les espores. Carai, un cas molt especial de bolets. Un cas molt especial. Aquest bolet és comestible quan és molt jove i encara no ha madurat. Quan són els pets de llops, aquells rodonets, hi havia gent que els llescava i els feia rebossats. Ah, mira. També es podien arribar a fer. Però llavors quan madura ja no es pot menjar? No. Quan es madura ja es fa molt bé i ja no es pot menjar. Els bolets, en general, quan són molt madurs, retireu-los, no els agafeu. O deixeu-los al bosc, perquè estan fent la seva funció... que és la de reproduir-se. Clar, exacte, perquè hi hagi més bolets la temporada vinent. Ah, exacte, hi hagi més bolets la temporada vinent. I tenim el cas especial, que era amb els altres parts, que eren els escomicots, que era l'altre grup, un gran grup de bolets o de fongs que hi havia, que, per exemple, són les casoletes, les múrgoles i les múrgoles, que l'Himènic també es situa a la part còmcava del seu interior. No és exterior, no té làmines, ni porus, ni cap història d'aquestes, i es situa en el seu interior. Tampoc peta, eh? Clar, ara t'anava a preguntar aquest peto o no? No, perquè tenen també com foradets. Una múrgula és com un cervell, com una figura d'aquestes, que com té les recurbes, aquestes interiors, doncs allà hi ha allò, però sempre en el seu interior. Doncs, molt bé, Sergi, moltes gràcies per descobrir-nos tots aquests secrets dels bolets. Jo crec que ara som més conscients, no?, que hem de ser conscients del color que tenen els bolets per mirar si estan madurs o no, si els podem collir... La natura s'ha de mirar, s'ha d'observar, i tant les fulles com els bolets, com una cosa que urtiqui o piqui o tingui verí, no ho toqueu, sisplau, eh? Quan feu a vostres cases no ho feu, però s'ha de tocar i s'ha de remenar. Per tant, quan tingui un bolet, poseu cap a avall, el mireu cap a baix, mireu quin tipus de si té làmines, si té poros, si té agulletes, i a partir d'aquí ja us donaran totes aquestes pistes per poder-lo identificar. Un guaita que ens desperta molta curiositat pels bolets, eh? Estem a la tardor. Exacte, estem a la tardor. Gràcies, Sergi. Ens retrobem al proper guaita. Fins la propera. I és moment ara de fer esport amb els nostres companys precisament d'esports. Ja tenim aquí el Toni Bravo. Avui ha vingut amb tota la calma del món. No sé jo si en lloc d'esport ha fet ioga o què és el que ha fet. No, no, vinc amb tota la calma perquè la secció esportiva és la part més escoltada del programa que estàs fent tu. Ets un poc xulito, no? Súper, fira. A més si que te cagas energy. Ah, ja està, clar. Llavors, un baixa ja les escales amb aquesta cosa maca. Això ho dius tu, eh? Això ho dic jo. Perquè jo diria que hi ha altres coses que... La veritat és que, sincerament, ningú m'ha escrit un mail demanant-me que has de xerrar d'alguna cosa i, en canvi, per altres seccions sí que m'han enviat mails als oients. Ja, però és que nosaltres estem en la dinàmica que està l'equip sènior del CEP Sant Jordi, tant el masculí o femení, que busquen continuar líders. Llavors, nosaltres anem darrere d'aquestes pases com a secció d'espos. Estan molt bé, estan molt bé. El sènior masculí rep la visita d'un rival directe a la part alta de la Copa Catalunya amb la intenció de mantenir aquest lideratge, però és que les noies ho estan petant, perquè són líders invictes després de quatre jornades. Home, són dones, què esperaves? Bueno, escolta'm, està vivint el Cep Sant Jordi un moment molt dolç, eh? S'està fent molt bona feina, ho estan fent molt bé, els dos equips estan molt concentrats i davant d'equips, per exemple, com són el Barça, dintre d'aquesta categoria, eh? Doncs aquest cap de setmana, que arriba amb aquests dos partits exigents pels primers equips del Club Esportiu Bàsquet Sant Jordi, el masculí afronta la cinquena jornada de Copa Catalunya davant del Castellbisbal. És un duel directe a la zona alta de la classificació. El sènior femení visita el castellà amb la intenció aquesta de seguir imparables en aquest inici de temporada perfecta. Els nois mantenen un frec a frec a la part alta de la classificació. Tres victòries, una derrota. Estan empatats amb els rivals que justament els van guanyar la darrera jornada, que va ser el Gaudí Sardenya. Els de Joaquim Sánchez tindran un partit contra el Castellbisbal. arriben líders, volen mantenir aquesta bona dinàmica. La cita diumenge a les 8 a l'Escola Montserrat. Moment feliç per ells, per tots ells, eh? Exacte. I les noies, com deien, visiten la pista del Castellà i això serà diumenge a les 4 de la tarda. Anem al futbol? Anem al futbol. Perquè al futbol hi ha una cosa molt curiosa, i és que al grup 12, els nostres dos equips, un s'enfronta a un molt complicat, que és el líder, i l'altre s'enfronta a un que està a la part baixa. Bueno, aquests moltes vegades donen sorpreses, eh? Això és veritat. Jo que vinc d'històric d'equip petit, normalment fem... A veure, explica'm això. No, no, no, això ja t'ho explicaré un altre dia, però no soc ni del Barça ni del Madrid, sóc d'equips petits. De quina penya és tu? De. De cap penya. Doncs jo et vaig a parlar de la penya blaugrana Ramon Llorenç, que és 8N, que salta al camp del líder invicta del Castellbisbal. Això serà dissabte a les 4. Per tant, la penya blaugrana, partit difícil, complicat. Dues hores més tard, al filial del Rubí, que són sisens, rep el Sant Vicenç dels Horts, bé que està a la zona baixa. Per tant, rival més assequible que podria donar la sorpresa, però esperem que no, eh? No volem que doni la sorpresa en aquest cas, eh? Per això t'ho dic, has de fer penya i has de fer filial del Club B. L'altre partit de tercera, el del grup 7, duel intens de l'Olímpic B, al camp del Badia del Vallès, perquè tots dos estan allà molt a prop, en aquesta zona alta mitja, podríem dir-ho una mica així. El cap d'esports estarà a corazón partido, no? Per què? Perquè juguen a Badia. Ah, sí? Corazón per tío, pot ser, eh? Això, però jo... Ja li preguntarem després. Jo el veig més de Badia del Vallès. Que te minto! Dissabte juguen a dos quarts de sis els rubinens, que són tercers, que es mesuren les forces amb els de Badia del Vallès, que són cinquens. Anem al voler, Rubí? Anem al voler. Molt bé, eh? Avui tenim molts esports. Així m'agrada, que sempre estic xerrant de futbol. Que no, que no, que ja sé que sabem que el futbol té molt de pes, però escolta, que aquí seguim a tots, vole i amb vol, ja anem amb el temps, ja ens estem menjant el temps, quant queda, ja? Un minut i escaig. Vinga, va. Vole Rubí, tercera catalana, les noies, ai, les noies, buscaran la seva primera victòria, encara no han guanyat, Ho tenen complicat, eh?, perquè tenen el Manresa, que són terceres, i elles encara no han puntuat. A veure si comencen ja. La cita, dissabte, tres quarts de sis. L'equip masculí va millor, és tercer, té un partit fàcil. Reben els cuers a l'ametlla diumenge a dos quarts d'una. Encara no ha guanyat res l'ametlla, per tant, aquí se suposa que poden anar millor. Però pot donar la sorpresa, jo no digo nada. Que no, que no queremos que dé la sorpresa. Quan siguin aquests Rubinen, que sí, que donin la sorpresa. Ara no toca. Jo ho sé, però soc imparcial per tothom, pobrets. Vinga, Rubinenca, pel que fa a l'ambol, duel directe de la Juventut 25 de septiembre, que són uns ens de segona, jugant contra la Gara B, que són set ens. Tots dos, eh? Tenen dues victòries i dues derrotes. La cita diumenge a la una a la llana. Per cert... dissabte, a les 10, hem de marxar, hi ha jornada aquí d'en Vol al carrer, a la plaça de l'Estació, organitzada pels maristes de Rubí, que serà la primera vegada a la història que s'organitza en la nostra ciutat aquesta jornada. I deixa'm acabar, ja, ja, quan a la Petanca, l'equip femení de la Unió Petanca, l'estor Rubí, juga el títol de divisió nacional davant del Gran Via, la pista de les rivals, aquest pròxim diumenge. Déu-n'hi-do! Doncs amb aquestes dues cites tan importants, et dèiem adeu. Adéu, sense sorpreses! Sense sorpreses. I avui, 23 d'octubre, Glòria, qui fa anys avui? Què tal, Pamela? Bon dia. Doncs avui, 23 d'octubre, tenim... Ai, que no vemos! No vemos, no vemos. L'actor canadenc Ryan Reynolds, que fa 49 anys, el Ryan és conegut pel seu paper irreverent a Deep Pool, continuant sent una de les estrelles més carismàtiques de Hollywood. També bufarà les espelmes avui l'actriu britànica Emilia Clarke, que celebra 39 anys. I és mundialment famosa per interpretar Daenerys... Daenerys. Daenerys. Daenerys, ai. Daenerys a Joc de Trons. La madre de dragones. És que jo no l'he vist, Jocs de Trons. És molt bona, molt bona. Jo cada vegada que surt, jo te la recomano. Sí, sí, sí, m'hauré de posar, m'hauré de posar. Anem a casa nostra. L'actriu i directora barcelonina Letícia Dolera fa 44 anys. La Letícia és coneguda per una de les seves obres a la sèrie Vida Perfecta. També tenim una altra de casa nostra, la Manuela Velasco, guanyadora d'un Goya per Rec, que compleix 50 anys. Un número molt rodonet. I avui també celebrem algú que a mi em fa molt de goig. Avui també fa anys, en Doni Zubi Zarreta. I te fa molt de goig. Exporter del Barça i de la selecció espanyola que arriba als 64 anys. Em fa molt goig perquè a meu pare, que era molt culer, el seguia molt. Ah, doncs... Per molts anys, a l'Andoni i a tota la resta. Molt bé. Adeu, Glòria, gràcies. Adeu. I nosaltres, com sempre, vos deixem ara amb la tertúlia i amb la Belentierno, però no marxeu perquè abans d'aquesta tertúlia ve la recomanació musical del Robert Fernández. Bon dia, què tal, com esteu? Escolteu, qui no ha escoltat alguna vegada alguns esquits d'aquest senyor i de la seva banda? Por la boca vive el pez, soldadito marinero o aquest antes de que cuente diez són clàssics de l'escena musical i segur que formen part de la vostra vida, del soundtrack de la vostra vida, especialment si us agrada el bon rock. És gairebé impossible que haguéssiu passat desaperceguts de la presència d'aquest senyor. un clàssic del rock nacional que, atenció, publicarà nou treball demà, 24 d'octubre. Aquesta serà la nostra recomanació del dia. Us teniu que deixar emportar per lo nou de Fito, que porta per nom El Monte de los Aullidos. Aquest serà el vuitè àlbum d'estudi de Fito Amfitipaldis que segueix a Cada vez Calaver, un àlbum que s'ha publicat el 2021. Es presenta com una col·lecció de deu pistes, entre elles com a tancament, una instrumental, Ardi. I com a avançament, el tall d'obertura al que obre aquest nou treball, el monte de los aullidos. Atenció, perquè ara mateix sonarà per vosaltres, los cuervos se lo pasan bien. La recomanació del dia, Fito en Fidipalis. Llegué hasta el fondo y ya no supe volver. Será mejor que ahora me suelten la mano. Si te preguntan, no les hables de mí. Sabes que soy solo un ave de paso. Sentí el hastío y la desilusión. Bona nit. Yo siempre me he sentido extraño. No, no, no. Tan triste como afortunado. No sé muy bien por qué siempre les hago caso Aún no era tarde cuando se fue Pero el dolor se quedó a dormir Sentí el compás al amanecer No hay más remedio que seguir bailando Yo siempre me he sentido extraño No, no, no Tan triste como afortunado Són les 10 del matí.