#698 - Sàhara Occidental, habitatge i esport local

Introducció del programa

En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h (7 de novembre), el magazín de RÀDIO RUBÍ, s’aborden tres blocs principals:

• Drets humans al Sàhara Occidental i projecte Veus des de la resistència (cooperació internacional de l’Ajuntament de Rubí).
• Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya i els seus objectius fins al 2044.
• Actualitat esportiva rubinenca i una recomanació musical centrada en Oques Grasses.

1. Sàhara Occidental: 50 anys d’ocupació i resistència

1.1. Context històric i situació actual

Els convidats Mahfoud Mohamed Lamine (NOVACT), Mohamed Mayara (Equip Media) i Albert Giralt (ACAPS Catalunya) expliquen la situació del poble sahrauí 50 anys després dels Acords de Madrid.

• Es compleixen 50 anys des que l’Estat espanyol va abandonar «de forma irresponsable» l’aleshores colònia del Sàhara Occidental, entregant-la a Marroc i Mauritània.
• Marroc continua perpetuant una ocupació il·legal i vulnerant «de forma sistemàtica» els drets humans.
• La població sahrauí està fragmentada:

- Territoris ocupats sota repressió diària. - Campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) en condicions molt precàries.

• El territori està separat per un mur de 2.700 km que divideix famílies i consolida el control marroquí.

«El poble sahrauí porta 50 anys sota ocupació, repressió i exili, reclamant el seu legítim dret a l’autodeterminació i la independència.»

1.2. Responsabilitat de l’Estat espanyol i mobilització

• Es reclama que l’Estat espanyol assumeixi la seva responsabilitat històrica i culmini el procés de descolonització.
• Es critica el gir del govern espanyol el 2022, quan Pedro Sánchez avala el pla d’autonomia marroquí com a base «més seriosa» de solució, considerat pels ponents com una legitimació de l’ocupació.
• S’ha celebrat una gran manifestació a Madrid per exigir:

- Un posicionament «més digne» d’Espanya. - Suport a un referèndum d’autodeterminació com a única solució justa i duradora.

1.3. Bloqueig internacional i ONU

• S’analitza la darrera resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides (31 d’octubre):

- Marroc la presenta com una victòria que dona suport al seu pla d’autonomia. - Tanmateix, la resolució reconeix el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i la necessitat d’una solució «justa, duradora i mútuament acceptable». - Els ponents la qualifiquen de confusa i contradictòria, i alerten que per primer cop el Consell dona «cert suport» a la proposta marroquina.

• Es destaca el paper dels Estats Units (autors principals de la resolució) i el seu posicionament «hostil» a les reivindicacions sahrauís, especialment des que Trump va reconèixer la «sobirania» marroquina sobre el Sàhara Occidental.
• També es denuncia el suport de França, EUA i Espanya a Marroc, cosa que alimenta la sensació d’impunitat.

1.4. Mobilització sahrauí i rebuig de solucions imposades

• Abans i després de la resolució de l’ONU, hi ha manifestacions massives:

- Als campaments de refugiats. - Als territoris ocupats. - A la diàspora, inclosa la manifestació a Madrid.

• Es rebutja qualsevol solució imposada per organismes internacionals que no respecti autodeterminació i independència.
• Es reivindica el referèndum aprovat fa més de 30 anys com a garantia d’una sortida justa al conflicte.

1.5. Equip Media i la lluita per informar

Mohamed Mayara explica la tasca d’Equip Media:

• És un col·lectiu de periodistes sahrauís fundat el 2009 per trencar el bloqueig informatiu i documentar vulneracions als territoris ocupats.
• El seu treball és criminalitzat per Marroc:

- Periodistes detenuts, jutjats i empresonats. - Confiscació de material (càmeres, equips de gravació) cada cop que documenten manifestacions o abusos.

• Des del 2015, Marroc ha negat l’entrada a més de 350 periodistes i observadors internacionals al Sàhara Occidental.
• Malgrat la repressió, s’han convertit en font d’informació essencial per a organitzacions i mitjans internacionals.

1.6. Veus des de la resistència i protagonisme de les dones

El projecte Veus des de la resistència, impulsat per NOVACT i ACAPS amb el suport del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí, se centra en alertadores sahrauís:

• El bloqueig als territoris ocupats fa impossible la presència continuada d’observadors o delegacions; per això cal enfortir les veus internes.
• Es destaca el paper històric i central de les dones sahrauís:

- Als campaments de Tinduf: organitzen i sostenen la vida quotidiana, construeixen els campaments i les estructures comunitàries. - Als territoris ocupats: lideren la resistència i la documentació de vulneracions malgrat detencions, desaparicions, tortures i violacions.

• Les alertadores treballen en xarxa, de manera disciplinada i clandestina, registrant casos de:

- Detencions arbitràries. - Tortures i maltractaments. - Violència sexual. - Discriminació econòmica i social.

1.7. L’informe anual de vulneracions de drets humans

• Veus des de la resistència concreta la seva tasca en informes anuals sobre vulneracions als territoris ocupats (és el tercer informe consecutiu).

Característiques dels informes:

• Recullen més d’un centenar de vulneracions de drets humans en un any.
• Són la font professional més completa actualment disponible sobre el Sàhara ocupat, davant la manca d’espai als grans informes anuals de Human Rights Watch, Amnesty International, etc.
• Les dades es fan servir per a incidència política a:

- Consell de Drets Humans de l’ONU (Ginebra). - Parlament Europeu (Brussel·les). - Administracions locals, autonòmiques i estatals (inclosa Rubí).

«Davant l’absència total d’observadors internacionals, l’única veu que tenim són aquests informes i el coratge dels defensors i defensores que arrisquen la seva vida.»

1.8. Mecanismes de repressió marroquina

Es descriuen els principals mecanismes de control i silenciament utilitzats per Marroc:

• Presó i condemnes exemplars:

- Des del 2019, més de 19 activistes sahrauís han estat detinguts i condemnats a penes de fins a 20 anys per fer activisme o defensar drets humans.

• Estrangulament econòmic:

- Retirada de salaris o llocs de treball a activistes i famílies per arraconar-los econòmicament i intimidar la resta de la població.

• Canvi demogràfic:

- Transferència de colons marroquins al Sàhara Occidental. - Intenció de convertir els sahrauís en minoria al seu propi territori. - Pressió sobre els joves sahrauís perquè emigrin i abandonin el territori.

• Confiscació sistemàtica d’equipaments dels periodistes sahrauís.
• Campanyes de difamació i estigmatització, especialment contra dones activistes:

- S’exemplifica el cas de Sultana Khaya (Sultana Geia): - Més de dos anys d’arrest domiciliari a casa seva, a Bojador. - Violacions sexuals repetides contra ella, la seva germana i fins i tot la seva mare de més de 80 anys, en un context total d’impunitat.

1.9. Solidaritat catalana i rubinenca

Des d’ACAPS s’analitza el paper de la solidaritat catalana:

• Catalunya ha estat històricament molt solidària amb la causa sahrauí des dels anys 80.
• El moviment té cicles d’alça i baixa, però la causa sempre s’ha mantingut viva.
• A Rubí, entitats com Rubí Solidària fa anys que treballen la causa sahrauí, organitzant actes informatius i trobades amb representants del Front Polisario.
• Es considera clau reactivar la solidaritat per:

- Visibilitzar el conflicte i la seva dimensió d’injustícia. - Exercir pressió política sobre Espanya i Nacions Unides perquè compleixin les seves obligacions en el procés de descolonització.

• Es remarca que és una de les causes més injustes i pròximes, per l’antiga responsabilitat colonial i administrativa d’Espanya sobre el territori.

2. Pla territorial sectorial d’habitatge (Catalunya 2024–2044)

2.1. Marc general del pla

El tècnic de Prohabitatge / ProUrsa, Jordi Martínez, explica el pla territorial sectorial d’habitatge aprovat per la Generalitat l’octubre de 2023:

• És un document de més de 500 pàgines que fixa línies estratègiques per als pròxims 20 anys.
• Respon a:

- L’obligació prevista a la Llei d’habitatge 18/2007. - La situació crítica del mercat d’habitatge a Catalunya, especialment en l’àmbit de l’habitatge social.

2.2. Per què un pla a 20 anys vista?

• L’habitatge és un problema estructural, no es pot abordar amb plans a 1–2 anys.
• Canvi en l’estructura de les llars:

- Abans era habitual que hi visquessin 4–6 persones per habitatge. - Ara hi ha moltes més llars unipersonals o de 2 persones.

• Això implica que calen més habitatges per allotjar un volum semblant o lleugerament superior de població.
• Calen solucions estructurals, no només mesures conjunturals d’emergència.

2.3. Dos grans objectius per al 2044

El pla fixa dues fites principals:

1. 1 Solidaritat urbana (15% d’habitatge social)

• Afecta 163 municipis catalans amb forta demanda d’habitatge, on viu més del 80% de la població (entre ells, Rubí).
• A l’horitzó 2044, el 15% dels habitatges principals de cada un d’aquests municipis hauran de ser habitatges destinats a polítiques socials:

- Lloguer social. - Habitatge de protecció oficial (HPO). - Habitatges cedits a xarxes de mediació social. - Contractes de lloguer per sota del preu de mercat.

1. 2 Règim social de lloguer (9% al conjunt de Catalunya)

• Per al 2044, el 9% dels habitatges principals del país hauran de ser habitatges en règim de lloguer social.
• Es dirigeixen a unitats de convivència amb ingressos continus però insuficients per fer front als preus de mercat.

2.4. Mancomunitat entre municipis

• El pla preveu un mecanisme de mancomunitat per a la solidaritat urbana:

- Municipis amb demanda forta (per exemple, Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell) poden presentar projectes mancomunats. - El 15% d’habitatges de política social es calcula sobre el conjunt de municipis mancomunats, no estrictament municipi a municipi. - Exemple: Rubí podria tenir un 10% i Terrassa un 18%, però la mitjana conjunta ha d’arribar al 15%.

• Requisits:

- Justificar motius socials, urbanístics i de benefici compartit. - Presentar la proposta perquè la Generalitat l’aprovi. - Només es poden presentar durant els primers 4 anys del pla, és a dir, fins al 2028.

2.5. Magnitud del repte: 275.000 habitatges de lloguer social

• Es calcula que cal incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys a Catalunya.
• Situació actual:

- El parc d’habitatge de política social no arriba al 2% del total. - En països europeus com Àustria, Dinamarca o Països Baixos se supera sovint el 20% d’habitatge social.

• Raons de la necessitat:

- Desajust molt gran entre els ingressos de moltes llars (incloses les que tenen feina fixa) i els preus del mercat. - Especial dificultat per a persones sense ingressos estables o amb feines precàries.

2.6. Impacte sobre el mercat i funció del sector públic

• Incrementar el parc d’habitatge social té un efecte doble (win-win):

- Resposta directa a les necessitats d’accés a l’habitatge de la població vulnerable o amb rendes mitjanes-baixes. - Pressió a la baixa sobre els preus del mercat privat: si l’administració incorpora moltes unitats a preu més reduït, l’oferta privada es veu obligada a ajustar preus.

• Es destaca que deixar-ho tot en mans del mercat implica que els preus es regulin només per la lògica de l’oferta i la demanda, generant exclusió residencial.

2.7. Per què el 50% del sòl HPO ha de ser per a lloguer?

• El pla estableix que el 50% de les reserves de sòl per habitatge de protecció oficial (HPO) s’ha de destinar obligatòriament a habitatge de lloguer.

Raons principals:

• Rotació i mobilitat social:

- Lloguers socials amb preus inferiors al mercat permeten a les famílies estalviar durant períodes de 7 anys (durada típica dels contractes). - Després, aquestes famílies poden accedir al mercat privat (lloguer o compra) en millors condicions, alliberant el pis social per a noves llars.

• Manteniment del patrimoni públic:

- Si un ajuntament construeix un edifici de lloguer social i en manté la propietat, pot donar resposta successiva a diverses generacions. - Quan l’habitatge protegit és de compra, l’immoble passa a ser propietat privada i deixa de formar part del parc públic de manera definitiva.

«L’habitatge de lloguer social permet donar resposta no només a una generació, sinó a moltes, perquè el patrimoni continua sent públic.»

2.8. Reptes per a l’execució del pla (fins al 2044)

• Es tracta d’un pla molt ambiciós (més de 300.000 habitatges de política social en total).
• Principals reptes:

- Coordinar tots els actors implicats: administracions (Generalitat, ajuntaments), promotors, constructors, entitats socials, etc. - Generar sinergies i acords de país perquè tots entenguin la necessitat d’implicar-se. - Garantir finançament estable i instruments urbanístics eficients. - Vetllar perquè els objectius no quedin només en paper, sinó que es vagin monitorant i complint.

3. Repàs esportiu local del cap de setmana

El periodista esportiu Sisco Lara García fa un resum molt positiu del cap de setmana esportiu rubinenc, amb resultats destacats en futbol, hoquei línia i futbol sala.

3.1. Futbol

• UE Rubí (Lliga Elit)

- Empat 2–2 al camp de la Ciutat Cooperativa. - Partit complicat però atractiu; el punt es considera profitós. - L’equip encadena 5 jornades sense perdre i es manté a la part alta de la taula.

• Juventud 25 de Septiembre (El Veinti)

- Empat 0–0 davant l’últim classificat. - Resultat insuficient, ja que l’equip continua en lloc de descens.

• Olímpic Can Fatjó (Futbol, Segona Catalana)

- Segona victòria consecutiva. - Triomf 2–1 contra el líder, el Juneda. - L’equip surt de la zona de descens.

3.2. Hoquei línia – Cent Patins

• Cent Patins (equip masculí, Lliga Èlite)

- Derrota prevista contra el potent Molina Sport. - Tot i la derrota, la resta de resultats del cap de setmana fan que el balanç global sigui positiu.

• Cent Patins (equip femení, Lliga Èlite)

- Victòria contundent 0–10 a la pista del Tsunami. - Es consoliden com a líders de la fase regular de la Lliga Èlite.

3.3. Waterpolo – Club Natació Rubí (CNR)

• Equip femení (Primera Nacional)

- Victòria en el seu partit a domicili (l’Eloa / l’Elloa). - Les noies es col·loquen líders en solitari de Primera Nacional.

• Equip masculí (Divisió d’Honor)

- Victòria a Barcelona davant el Club Natació Catalunya. - L’equip queda pràcticament fora de la zona de perill, consolidant la permanència.

3.4. Futbol sala – Esportiu Rubí

• Esportiu Rubí femení

- Victòria 5–3 a casa davant el Concòrdia. - L’equip es manté a la part alta i es recupera de la «punxada» de la setmana anterior.

• Esportiu Rubí masculí

- Triomf 2–9 a la pista del Pineda. - Segona victòria consecutiva i sortida de la zona de descens. - Es destaca la bona dinàmica de l’equip entrenat per David Parrilla.

En conjunt, cap de setmana molt positiu per a l’esport rubinenc, amb bons resultats en la majoria de disciplines.

4. Recomanació musical: Oques Grasses fan història

El responsable musical Robert Fernández tanca el bloc amb una recomanació vinculada a l’actualitat musical catalana: Oques Grasses.

4.1. L’èxit d’Oques Grasses

• Banda de pop eclèctic en català, amb influències de funk, reggae i músiques del món.
• Han aconseguit un fet històric: ser la primera banda en català que omple l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
• Van exhaurir en 20 minuts les entrades per als concerts del 9 i 10 d’octubre de 2026.

4.2. Noves dates i eufòria del públic

• Davant la demanda (fins a 180.000 persones en cua virtual), s’anuncien dues noves dates:

- 5 i 7 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic.

• A les 12 del migdia d’avui (moment d’emissió del programa) es posen a la venda les entrades a través de The Project.
• En total, seran 4 concerts de comiat a l’Estadi Lluís Companys, tancant la trajectòria de la banda liderada per Pepet (Pep) Montmany / Pep Montero.

4.3. Cançons emblemàtiques i tema del dia

• Es recorda el clàssic «Cara de cul», un dels temes més emblemàtics i corejats de la banda.
• Com a banda sonora, s’escolta el darrer senzill d’Oques Grasses:

- «Records des de la lluna», presentat com un tema que simbolitza els «passos importants» de la banda cap al comiat.

• Fernández anima els oients que volen entrades a posar-se en cua i aprofitar aquestes dues noves oportunitats històriques per veure la banda.

«Els passos importants es solen fer sense roba», repeteix el tema mentre es remarca que el darrer gran pas serà el comiat a l’Estadi Olímpic el 2026.

5. Missatge final de RÀDIO RUBÍ

Al llarg del programa i en diverses falques, RÀDIO RUBÍ reforça la seva identitat com a ràdio de proximitat:

• Es presenta com «la primera en informació local, sempre al teu costat».
• Es recorden altres espais de la graella: informatius de migdia i vespre, programes esportius i musicals.
• Es destaca la voluntat de la ràdio de seguir explicant tot el que passa a la ciutat, combinant informació local, cooperació internacional, esport i cultura.