Rubí al dia, de 9 a 10h
Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia.
Subscriu-te
#704 - Violència masclista: testimonis, recursos i resposta policial
La locutora obre l’especial del 25 de novembre denunciant la violència masclista com una vulneració greu dels drets humans i una xacra estructural. Subratlla que cada agressió o assassinat d’una dona ataca la dignitat col·lectiva i que la violència persisteix per silencis i complicitats socials. Presenta el contingut del programa: testimoni de Maribel Guillemont, presidenta de No estàs sola, intervenció dels Mossos d’Esquadra i un espai musical final vinculat a la temàtica.
Maribel Guillemont explica com, després de 17 anys en una relació amb un home maltractador, pren consciència de la violència viscuda, que s’havia instal·lat de forma lenta i subtil en plena joventut. A partir d’aquesta experiència neix l’associació No estàs sola, fa setze anys, amb la voluntat d’unir la feina tècnica dels professionals amb la veu pròpia de les supervivents per donar suport i acompanyament a altres dones.
Maribel descriu com les dones que pateixen violència tendeixen a normalitzar i justificar els abusos, intentant adaptar-se per evitar nous episodis. Aquest procés les fa desdibuixar-se, deixar aficions i relacions, i quedar aïllades. Explica que els maltractadors no encaixen en estereotips evidents i que els mites de l’amor romàntic dificulten encara més detectar la violència. Subratlla la importància de verbalitzar el que passa i la necessitat d’una detecció activa per part de l’entorn i dels mitjans de comunicació a través de campanyes de visibilització.
L’entrevista aborda les deficiències en l’atenció a les dones en diversos àmbits: sanitat, Mossos d’Esquadra, serveis socials, psicologia i sobretot sistema jurídic. Maribel alerta que molts professionals no tenen formació específica en violències masclistes, malgrat la importància que té per a la detecció i l’acompanyament. Defineix la revictimització secundària com el fet d’obligar la dona a repetir la seva història davant múltiples serveis, la qual cosa genera dolor i esgotament emocional. Tot i el Pacte d’Estat del 2017, denuncia que les bones intencions no s’han traduït prou en recursos efectius.
Maribel exposa que és molt poc habitual trobar casos on tota la cadena d’atenció —Mossos, psicologia, serveis socials i justícia— hagi funcionat bé i de manera coordinada. Normalment hi ha punts febles que acaben trencant el procés, deixant la dona desemparada en algun moment. Reitera que la falta de recursos i de formació específica impedeix complir els compromisos polítics assumits, especialment pel que fa a evitar la revictimització.
Es parla de la violència vicària, present en molts casos, on l’agressor utilitza les criatures per fer mal a la mare. No estàs sola fa una primera acollida a les dones —sovint la primera vegada que expliquen el que viuen— i les deriva als serveis municipals (jurídics, socials, psicològics). L’associació insisteix a no paternalitzar: no imposen la denúncia ni cap decisió, sinó que respecten el ritme i la voluntat de la dona, tot mantenint les portes obertes passi el que passi. També recomanen que, abans de denunciar, la dona es deixi assessorar per professionals jurídics especialitzats en violències.
Maribel explica casos concrets —sense noms— en què el treball amb l’associació ha permès a dones identificar que el que vivien era violència i fer passos per sortir-ne. Apunta que moltes dones justifiquen quedar-se per protegir els fills, però ella defensa que precisament pels fills és important marxar, perquè ells aprenen patrons: les nenes tendeixen a assumir rols de submissió i els nens a reproduir conductes agressives. Si a casa es resolen els conflictes per imposició física o psicològica, les criatures ho assumeixen com la forma normal de relacionar-se. Per això és clau l’atenció psicològica específica també per a elles.
A partir de dades del Partit Judicial de Rubí i del còmput estatal de feminicidis íntims des del 2003, es conclou que encara no s’està aconseguint revertir la violència masclista. Maribel remarca que les assassinades són només la punta de l’iceberg, sostinguda per una base profunda de violències normalitzades i invisibles. Reivindica que la violència masclista és la vulneració de drets humans més estesa al món. Critica que el sistema impulsi la via de la denúncia sense garantir prou protecció efectiva: moltes dones denuncien però no obtenen ordres d’allunyament, o han de tornar a viure amb l’agressor. Assenyala que Catalunya és una de les comunitats amb menys ordres de protecció concedides i reclama que l’Estat assumeixi realment el problema, assegurant que cap dona ni infant quedi desemparat.
Es comenten les dades recents sobre ordres de protecció a Catalunya i es conclou que, tot i els passos endavant, falten recursos i millores en les polítiques públiques. Maribel defensa que la sensibilització no pot limitar-se al 25 de novembre, sinó que ha de ser constant, perquè es tracta de valors i de com es relacionen homes i dones. Critica durament discursos de representants polítics que parlen d’homes que "estimaven molt" dones que han assassinat o que recorren a la idea de "crims passionals", i insisteix que els crims masclistes no tenen res de passional. Reivindica que la societat en bloc ha de rebutjar aquests discursos i assumir la responsabilitat d’erradicar aquest tipus de violència.
Maribel adreça un missatge directe a les dones que viuen violència: se’n pot sortir, tot i que el camí és dur i ple d’aïllament. Recorda que existeixen recursos com el telèfon 900 920 016, disponible 24 hores sense deixar rastre, centres especialitzats de cada població i associacions com No estàs sola. Subratlla que la violència sempre va en augment i que quedar-s’hi és encara més difícil que marxar. Explica com contactar amb l’associació i com funciona el grup setmanal de dones que ja han sortit de la violència, així como els abordatges individuals quan cal. Tanca insistint que no es pot viure amb violència i que, un cop en surts, t’adones que el que vivies no era vida digna.
En aquest tram s’emeten diverses falques publicitàries i autopromocions de programes de RÀDIO RUBÍ, com Long Play, Experimenta, espais per publicitar comerços locals, el magazín Inspira’t, Notícies en xarxa i Rock and Classics. Són anuncis radiofònics que no formen part del contingut específic sobre violència masclista però contextualitzen la graella i la vocació local de l’emissora.
S’incorpora al programa el caporal Àlex Carrillo, responsable del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra de Rubí, especialitzat en violència masclista i de gènere. Explica que el GAV és fonamental per assessorar i donar resposta a les problemàtiques de les dones, amb agents formats específicament i actualitzats cada any. Destaca que, quan una dona arriba a comissaria amb un cas de violència, la seva vida canvia radicalment, i que el GAV també treballa per preparar-la emocionalment i pràcticament abans, durant i després de la denúncia. Subratlla la importància que la víctima tingui una persona referent al cos, cosa que genera confiança i seguretat.
Àlex detalla el circuit quan una dona arriba a comissaria: primer és atesa pel Grup d’Atenció a la Víctima, que valora la seva situació i necessitats. Si s’obre denúncia, s’activa el protocol amb l’assignació d’advocat, la presa de declaració i l’explicació del procediment judicial. Malgrat existir un protocol marc, insisteix que cada cas es tracta de forma individualitzada, adaptant-se al nivell de risc, la situació familiar i si la dona està sola o disposa de xarxa. En casos d’aïllament, els agents fins i tot acompanyen la dona al jutjat o a altres gestions perquè no se senti desemparada.
Es parla extensament de les ordres d’allunyament. S’esmenta que el 2025 s’han sol·licitat 9.229 ordres de protecció a Catalunya, xifra lleugerament inferior a l’any anterior. Àlex relativitza el focus en les dades i posa l’èmfasi en el fet que les dones disposin d’un espai segur per denunciar i percebre el suport real dels Mossos. Explica que no totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció, però això no implica que la dona menteixi. El criteri judicial és el risc d’agressió física immediata. Tot i així, el GAV treballa al marge de la concessió de l’ordre: si detecten un risc elevat, poden fer un seguiment intensiu, acompanyar la dona a la feina o a l’escola dels fills i vigilar l’entorn. Quan hi ha incompliments de les ordres, actuen amb contundència i sovint són els propis Mossos qui detecten l’agressor prop de la víctima abans que ella se n’adoni.
Àlex explica que, si l’agressor utilitza terceres persones per fer arribar missatges, vigilar o acostar-se a la víctima, també està incomplint l’ordre de protecció i s’actua igualment amb detenció o investigació, segons el cas. Pel que fa als reptes, destaca la necessitat de dimensionar més el Grup d’Atenció a la Víctima per poder augmentar la proximitat, el seguiment i la capacitat d’actuació. Reconeix que l’equip actual assumeix una gran càrrega de feina i que els agents responen per sobre del que se’ls demana, especialment en situacions d’urgència, però calen més recursos humans per consolidar aquesta feina.
En aquest tram, Àlex envia un missatge clar a les dones que tenen por de denunciar: remarca que, tot i no denunciar, ja viuen amb por, i que la denúncia obre opcions de llibertat i accés a recursos com el CIAT. Els explica que la casa, que hauria de ser un espai segur, sovint és on menys tranquil·les estan. Destaca que moltes dones, passat el temps, tornen per agrair el suport rebut en el moment més difícil. A la ciutadania li demana que, si té coneixement de casos, ho comuniqui als Mossos: les trucades són anònimes i mai es revelen les fonts. Posa com a exemple xerrades a escoles on companys i companyes alerten de situacions de violència d’una amiga, cosa que permet a la policia intervenir sense trair la confiança de la víctima.
La locutora tanca el programa resumint que la violència masclista no és un assumpte privat, sinó una responsabilitat col·lectiva, i agraeix testimonis i compromisos compartits. Després dona pas a la secció musical de Robert Fernández, que presenta la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz, molt vinculada a RÀDIO RUBÍ i als actes del 25N a la ciutat. Es destaca el seu compromís feminista i social i es recomana recuperar l’entrevista al Rubí al dia. Robert explica que l’Alba interpretarà la cançó "Dejarà de doler", on narra la seva pròpia història d’abús. La peça va néixer per ajudar-la a posar nom a la seva vivència, treballar-la en teràpia i compartir-la amb amigues, però també per ser una abraçada a altres dones i transmetre que no tenen la culpa del que han viscut. Es convida l’audiència a participar a l’acte "Lliures, no valentes" i es fa sonar la cançó, amb un missatge final sobre el dret de les nenes a decidir sobre el seu cos i el seu plaer.
Resum general del programa
En aquest especial del 25 de novembre a RÀDIO RUBÍ, el programa aborda a fons la violència masclista com una vulneració de drets humans i una responsabilitat col·lectiva, combinant testimonis en primera persona, anàlisi, recursos disponibles i la resposta policial especialitzada.
1. Introducció: marc i missatge central
L’obertura del programa (segons 21–129) situa el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones com un moment per:
- Denunciar que la violència masclista no és inevitable, sinó una construcció social i estructural.
- Recordar que cada agressió o assassinat d’una dona és un atac a la dignitat col·lectiva.
- Subratllar que aquesta violència persisteix per silencis, complicitats i estructures que la sostenen.
"Volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat."
Es presenta l’estructura del programa:
- Entrevista amb Maribel Guillemont, presidenta de l’associació No estàs sola.
- Intervenció dels Mossos d’Esquadra (grup d’atenció a la víctima de Rubí).
- Recomanació musical i testimoni artístic amb l’Alba Luz.
2. Testimoni i mirada de l’associació No estàs sola
2.1. Naixement de l’associació i missió
Entre els segons 174–280, Maribel Guillemont explica l’origen de No estàs sola:
- L’associació neix fa setze anys, precisament un 25 de novembre.
- Sorgeix de la seva experiència personal: 17 anys en una relació amb un home maltractador, en la seva joventut.
- La presa de consciència arriba de mica en mica, perquè la violència s’instal·la de forma progressiva i subtil.
La seva conclusió clau:
- Cal combinar la part tècnica i professional amb la veu pròpia de les supervivents.
- L’objectiu és donar acollida, escolta, acompanyament i derivació a recursos jurídics, socials i psicològics.
2.2. Dificultat d’identificar la violència
Entre els segons 280–430, Maribel descriu com es viu des de dins:
- Les dones normalitzen i justifiquen la violència:
- "Ha tingut un mal dia." - "Si jo deixo de fer això, canviarà."
- Es produeix un procés de desdibuixar-se:
- Deixar de fer activitats pròpies. - Aïllament progressiu. - Pèrdua d’autoestima i d’identitat.
"Et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu."
- Els maltractadors no porten un cartell; els mites de l’amor romàntic i l’amor que tot ho pot dificulten encara més la identificació.
2.3. Detecció, formació i revictimització
Entre els segons 430–725, s’insisteix en la importància de la detecció precoç i la formació de tots els professionals:
- Una dona pot no anar mai a un CIAT, ni a una psicòloga, ni a la policia.
- Però gairebé sempre passarà per un centre de salut.
Per això és clau que:
- Professionals sanitaris, serveis socials, Mossos, juristes i jutges tinguin formació específica en violències.
- Evitar la revictimització secundària:
- Haver d’explicar la història una i altra vegada en serveis diferents. - Sentir-se qüestionada o jutjada en lloc d’acollida.
"És molt difícil que una dona t’expliqui que tot li ha anat bé en tota la cadena de serveis."
Maribel alerta que, malgrat el Pacte d’Estat de 2017, encara falten recursos per fer efectives les bones intencions.
2.4. Violència vicària i impacte en fills i filles
Entre els segons 500–1038, es parla amb profunditat de la violència vicària:
- Es defineix com la instrumentalització de les criatures per fer mal a la mare.
- Maribel afirma que és present en gairebé tots els casos que coneix.
- La violència masclista té un impacte directe en la salut de les dones i en la psique de fills i filles:
- Les nenes tendeixen a reproduir patrons de submissió. - Els nens tendeixen a reproduir patrons d’agressió i resolució violenta dels conflictes.
"Si la resolució de conflictes a casa sempre és a base d’imposició, la teva percepció de les relacions és aquesta."
Per això, l’associació defensa:
- Atenció psicològica específica per a les criatures, per trencar aquests patrons.
- Una mirada estructural: la violència es construeix socialment a partir de bases patriarcals i violentes, i per tant es pot deconstruir.
2.5. Acompanyament, autonomia i decisions de les dones
Entre els segons 763–872 i 902–1038, Maribel descriu la manera de treballar de No estàs sola:
- Fan acollida: sovint és el primer cop que la dona verbalitza la violència.
- Deriven als serveis municipals (CIAT, serveis socials, suport jurídic i psicològic) del municipi d’origen.
- L’objectiu és empoderar, no paternalitzar:
- No diuen "has de denunciar". - Reforcen que sigui la dona qui decideixi quan i com actuar.
"Ja prou paternalitzada ha estat com perquè nosaltres li diguem què ha de fer."
- Fan acompanyament sense judici, tant si denuncia com si no, tant si marxa com si no immediatament.
- Abans d’una denúncia, recomanen assessorament amb juristes especialitzats en violències.
2.6. Dades, sistema i responsabilitat institucional
Entre els segons 1096–1373, el programa connecta el testimoni amb les dades locals i generals:
- El Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal) ha tramitat 235 denúncies de violència masclista entre gener i juny, un 11% més que l’any anterior.
- Des del 2003, hi ha 1.333 dones assassinades per feminicidi íntim (parella o exparella), la “punta de l’iceberg”.
Maribel remarca:
- El gruix invisible de violències no denunciades o no reconegudes sosté aquesta punta.
- La violència masclista és transversal, present en tots els països, i la vulneració de drets humans més estesa.
- El sistema ha de proporcionar garanties reals a les dones que denuncien:
- Ordres de protecció efectives. - Recursos d’habitatge, seguretat i suport. - Protecció per als infants.
Denuncia especialment:
- Que Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d’allunyament es concedeixen.
- Que hi ha dones que denuncien però han de tornar a casa amb l’agressor per manca de mesures.
"Si l’Estat aposta per la denúncia, ha d’estar al costat de les víctimes i evitar ni una sola assassinada."
2.7. Discurs públic i necessitat de canvi cultural
Entre els segons 1460–1551, es critica el discurs social i polític que banalitza o distorsiona la violència:
- Rebuig a expressions com:
- "La estimava molt" per referir-se a un feminicida. - Anomenar els assassinats masclistes "crims passionals".
"Els crims masclistes no tenen res de passional."
Es reclama:
- Campanyes de sensibilització constants, no només el 25 de novembre.
- Treballar valors d’igualtat i respecte en el dia a dia.
2.8. Missatge a les dones que viuen violència i recursos
En el tram final de l’entrevista (segons 1576–1686), Maribel adreça un missatge directe:
- “Se’n surt”, tot i que el camí és difícil i ple d’aïllament i incomprensió.
- No estan soles: hi ha recursos i professionals especialitzats.
- Recomana especialment el telèfon 900 920 016 (telèfon 24h sense rastre), centres locals i associacions.
- Recorda que la violència sempre va en escalada, no s’atura sola.
"Més difícil és quedar-se en una situació de violència que sortir-ne."
També explica com contactar amb No estàs sola (correu electrònic i grups setmanals), combinant treball grupal de dones que ja han sortit de la violència amb abordatges individuals en casos concrets.
3. Intervenció dels Mossos d’Esquadra: Grup d’Atenció a la Víctima
3.1. Rol i funcionament del grup
A partir del segon 1980, intervé el caporal Àlex Carrillo, cap del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra de Rubí, especialitzat en violència de gènere i masclista.
Entre els segons 1980–2081 descriu:
- El GAV com a peça clau dins el cos policial per:
- Assessorar les víctimes. - Donar sortida a les seves problemàtiques. - Coordinar-se amb altres recursos (com el CIAT de Rubí).
- Els agents del GAV tenen formació específica i actualitzada cada any.
"Quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria, la seva vida canvia de 0 a 100 i això s’ha de preparar."
3.2. L’atenció abans, durant i després de la denúncia
Entre els segons 2063–2173, Àlex subratlla que no sempre cal una denúncia immediata:
- Part de la feina del GAV és preparar la víctima per:
- Un procés judicial llarg i emocionalment dur. - Canvis radicals en la seva vida (fills, habitatge, feina, xarxes de suport).
- Hi ha un seguiment continuat:
- Des del primer contacte fins que el problema quedi resolt, encara que duri anys. - La dona té una referent fixa (ell mateix, l’Alícia, etc.), cosa que genera confiança.
"No parla amb uns Mossos, parla amb l’Àlex, amb l’Alícia… i això dona més confiança."
3.3. Protocol d’actuació i personalització
Entre els segons 2246–2321, s’expliquen els passos bàsics quan una dona arriba a comissaria:
- Atenció inicial des del GAV per identificar la problemàtica i la necessitat.
- Si cal denúncia:
- Avís a l’advocat de guàrdia. - Presa de declaració, explicació detallada del procediment. - Definició del tipus de seguiment.
Tot i que hi ha un protocol comú, l’actuació és sempre individualitzada:
- Acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada.
- Adaptació de les mesures segons el nivell de risc i la situació personal.
3.4. Ordres de protecció i seguiment policial
Entre els segons 2342–2525, el diàleg se centra en les ordres d’allunyament i protecció:
- Es cita la dada de 9.229 ordres de protecció sol·licitades el 2025 a tot Catalunya, un 3,6% menys que el 2024.
- Àlex matisa que l’important no és només la xifra, sinó que:
- Les dones sentin que tenen espai i confiança per denunciar. - Hi hagi feina real al darrere (acompanyament, seguiment, protecció).
Idees clau:
- No totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció, però això no qüestiona la veracitat de la víctima.
- La decisió sobre l’ordre és judicial, basada en una valoració de risc immediat.
"Ens dona igual si et donen o no l’ordre. Continuarem treballant igual i donant protecció si cal."
Sobre la pràctica diària:
- Encara que no hi hagi ordre, si el GAV detecta un risc elevat, actuen:
- Acompanyament a l’escola, a la feina, seguiment de desplaçaments.
- Quan hi ha incompliment d’ordres, actuen amb màxima contundència:
- Sovint detecten l’agressor prop de la víctima abans que ella se n’adoni.
3.5. Terceres persones i manipulació
Entre els segons 2561–2607, es tracta el cas d’agressors que usen tercers:
- Si l’agressor utilitza familiars, amistats o altres per fer arribar missatges, vigilar o acostar-se, també està incomplint l’ordre.
- La resposta policial és la mateixa: detenció o investigació, segons el cas.
3.6. Reptes del GAV i necessitat de més recursos
Als segons 2607–2662, Àlex assenyala els reptes immediats:
- Dimensionar més el grup per:
- Donar més seguiment. - Ser més a prop de les víctimes. - Assumir la gran càrrega de feina que ja tenen.
- Reconeix que els agents sovint treballen al 120%, sobretot en situacions d’urgència.
"Esperem en un futur pròxim poder dimensionar una mica més el grup. Més recursos."
3.7. Missatge a les dones i paper de la ciutadania
En el tram final (segons 2662–2854), Àlex envia dos missatges clau:
A les dones que dubten si denunciar
- Entén la por a les represàlies, però contraposa:
- Avui ja tenen por, tot i no denunciar. - La por existeix igualment quan tornen a casa i temen una explosió de violència per qualsevol motiu banal.
"La situació és la mateixa. Si denuncies, tindràs la possibilitat de ser lliure."
- Denunciar obre la porta a:
- Recursos del CIAT. - Acompanyament policial. - Possibilitat real de trencar el control i el terror dins la llar.
A la ciutadania en general
- Es demana a la població que, si detecta possibles casos, contacti amb els Mossos:
- Xerrades a escoles i instituts ja generen correus i trucades anònimes. - Es garanteix que no es revelaran les fonts d’informació per protegir les relacions i la confiança.
"Una trucada és anònima. A partir d’aquí, nosaltres comencem a treballar el problema."
4. Cultura, música i sanació: el cas d’Alba Luz
4.1. Presentació de l’artista rubinenca
En la part final del programa (segons 3005–3174), el periodista Robert Fernández presenta la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz:
- És una artista molt vinculada a RÀDIO RUBÍ i estimada per la casa.
- Forma part dels actes del 25 de novembre a Rubí, amb un fort compromís feminista i social.
- Torna a actuar a Rubí després de gairebé dos anys sense fer-ho a la ciutat.
4.2. La cançó Dejarà de doler i el seu significat
La recomanació musical se centra en la peça “Dejarà de doler”, que l’Alba considera:
- La cançó més especial i difícil del seu disc.
- Una peça que narra la seva pròpia història d’abús.
Funcions clau de la cançó:
- Eina d’expressió i sanació personal:
- Posar nom a la vivència. - Treballar-la en teràpia. - Compartir-la amb amigues.
- Abraçada col·lectiva a altres dones:
- Transmetre que no és culpa seva. - Reivindicar que compartir en comunitat pot portar sanació.
"L’objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars."
4.3. Art, memòria i lluita col·lectiva
El programa tanca subratllant:
- La importància de l’art i la cultura com a espais de memòria, denúncia i reparació.
- La invitació a participar en l’acte “Lliures, no valentes” a les 16h, un acte col·lectiu contra la violència vers les dones.
Finalment, es fa sonar “Dejarà de doler”, amb una última frase que resumeix l’esperit del dia:
"Les nenes han de poder decidir sobre el seu cos i el seu plaer."
5. Missatge de tancament del programa
En els minuts finals (segons 3005–3052), el programa resumeix la idea central:
- La violència masclista no és un afer privat, sinó un problema social i polític.
- Cal responsabilitat col·lectiva: institucions, cossos de seguretat, entitats, comunitat i ciutadania.
- Les veus de supervivents, professionals i artistes ajuden a trencar el silenci, generar consciència i impulsar el canvi.
"Que les paraules d’avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real."
El programa es acomiada recordant que la lluita continuarà mentre hi hagi una sola dona vivint violència, i que l’objectiu compartit és viure lliures i sense por.