#705 - Art, cooperació i crònica negra a Rubí

Panorama general del programa

Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina cooperació internacional, denúncia social, crònica negra local, esport i cultura. L’hora s’estructura en una entrevista central sobre el projecte d’EDRA als campaments saharauis, una secció de desmentiment de fake news, l’episodi mensual de Rubí Fosca sobre un crim succeït a la ciutat, el bloc d’actualitat esportiva local i, per acabar, seccions breus d’efemèrides musicals i una recomanació discogràfica.

EDRA als campaments saharauis: art i resistència

Origen del projecte i paper d’EDRA

• El convidat, Jorge Vicente, és professor d’edRa, l’escola municipal d’art i disseny de Rubí, que participa en un projecte de cooperació internacional als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria).

• L’origen del projecte ve d’una ONG sevillana que es posa en contacte amb l’Ajuntament i amb edRa per trobar professorat d’art disposat a fer tallers creatius.

• L’objectiu central és fomentar l’art com a eina ocupacional i econòmica, sobretot per a dones i joves, i millorar la seva qualitat de vida.

"Hemos plantado una semillita que va creciendo" — Jorge descriu així l’impacte del projecte.

Primer any: serigrafia amb una escola gestionada per dones

• Primer viatge: Jorge imparteix tallers a una Escola d’Arts gestionada íntegrament per dones.

• Continguts dels tallers:

- Serigrafia aplicada a samarretes i merchandising. - Cianotípia com a tècnica complementària.

• Impacte concret:

- Les dones no havien fet mai serigrafia; ell porta pantalles ja insolades. - Després del taller, elles creen noves pantalles, nous dissenys i consoliden una activitat productiva.

• Limitacions materials:

- No disposen d’insoladora: han de fer plantilles manualment, retallant a mà, amb un procés farragós i lent. - Les pantalles insolades que va deixar Jorge els poden dur anys de servei, mentre que les plantilles casolanes només permeten poques tirades.

Segon any: mural col·laboratiu amb l’institut

• Segona estada: a petició de la comunitat, es decideix pintar un mural en un institut dels campaments.

• Metodologia i disseny:

- Volien fer un mural col·laboratiu, preguntant als alumnes què volien representar. - Els joves expressen un fort arrelament patriòtic i demanen elements com: - Bandera saharaui - Desert i camell - Palmeres i dàtils, símbols de producció local

• Condicionants polítics:

- Coincideix amb manifestacions massives arran de la resolució de l’ONU sobre el Sàhara. - Es perden alguns dies de classe, i Jorge acaba assumint gairebé tot el disseny amb ajuda d’una noia de l’Escola d’Arts. - El mural es dibuixa i es pinta en només dos dies.

El viatge i la logística: un camí farragós

• El desplaçament és una de les parts més dures de l’experiència:

- Vols nocturns: l’aeroport de Tinduf és militar i només opera de matinada. - Arribades a les 3 de la matinada, llargues esperes i múltiples controls militars. - Trasllat amb xofer saharaui i escortes primer argelines i després saharauis.

• Protocols de seguretat:

- Els cooperants han de dormir en un recinte saharaui específic per cooperants. - Es fan controls constants de passaport per entrar i sortir dels campaments.

• Malgrat tot, la satisfacció docent empeny a tornar:

- En tornar del primer viatge, Jorge pensa que ha tancat l’experiència. - Però en veure el que les dones han fet amb el que van aprendre, sent que ha plantat una llavor i decideix tornar-hi.

La realitat als campaments: dependència i paradoxa del confort

• L’arribada al primer viatge li provoca un “xoc”:

- Campament enmig del desert, completament depenent d’ajudes externes. - En el primer any, sense llum elèctrica a les haimes i amb aigua en grans bosses a terra.

• Evolució de les infraestructures:

- En el segon any, s’hi ha instal·lat llum elèctrica a gairebé totes les haimes. - També s’està canalitzant l’aigua corrent.

• Paradoxa social i política:

- Una part de la societat veu aquestes millores com “parxes” que poden afavorir l’acomodació i debilitar la lluita. - L’arribada de televisions, aire condicionat i comoditats pot fer que alguns es resignin a quedar-se. - Els més grans ja van mostrar reticències a passar de viure en jaimes de tela a cases de ciment, perquè una construcció permanent simbolitza renunciar al retorn.

"Estan en un lloc que no és seu, però ja hi porten 50 anys" — Jorge resumeix la contradicció vital del poble sahrauí.

Artifariti: art i reivindicació política

• Jorge també participa al festival Artifariti, un festival d’art als campaments amb dècades d’història.

• Característiques del festival:

- Reuneix artistes saharauis i internacionals (francesos, argelins, italians...). - Inclou homenatges (com a Carlos Cano, amb la seva filla present), projeccions de vídeos i intervencions murals.

• Art i resistència:

- Pràcticament tots els murals incorporen la bandera saharaui i temes de resistència i lluita per l’autodeterminació. - Les converses quotidianes giren constantment al voltant de la pàtria i la reivindicació política.

Impacte de l’experiència a Rubí i futurs intercanvis

• De retorn a Rubí, Jorge comparteix vivències amb professorat i alumnat d’edRa.

• Aprenentatge per a l’escola rubinenca:

- Aporta una mirada crítica sobre la precarietat i la resistència. - Contribueix a sensibilitzar sobre la realitat del poble saharaui des de l’aula.

• Possible projecte de futur:

- Es planteja que, en comptes d’enviar únicament professors des d’aquí, professores de l’Escola d’Arts dels campaments puguin venir a Rubí per conèixer com funciona una escola d’art aquí. - Jorge apunta que s’hi està treballant aquest any.

Protestes, ONU i emocions col·lectives

• Durant aquest segon viatge, la setmana coincideix amb la publicació de la resolució de l’ONU sobre el futur del Sàhara.

• Dues fases emocionals:

- Abans de la resolució: dies de pintar pancartes i manifestar-se, amb un poble unit reclamant autodeterminació. - Després de la resolució: la decisió de l’ONU —amb una nova pròrroga i reconeixent de facto el paper de Marroc— és viscuda com un cop moral.

Missatge final de Jorge sobre el poble saharaui

• Jorge subratlla que qualsevol gest de suport és molt valuós per als saharauis.

• Idees clau del seu missatge final:

- No oblidar-los ni deixar que la seva situació quedi invisibilitzada. - Reconèixer que tenir milers de persones vivint al desert, sense un estat propi, és profundament injust. - Acceptar que no hi ha una solució fàcil, però sí la responsabilitat de mantenir viva la solidaritat i la cooperació.

Cacera de fake news: desinformació viral

Falsa “llei Esperanza” i ajudes a persones migrants

• L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta la secció de fake news.

• Primera desinformació analitzada:

- Un vídeo a TikTok amb més de 500.000 impressions parla d’una suposada “llei Esperanza”. - El vídeo afirma que hi ha una ajuda de 900 € per a persones migrants nouvingudes, fins i tot sense papers. - També inventa una “targeta d’estància productiva” que permetria treballar legalment només demostrant tres mesos de residència.

• Característiques del vídeo:

- S’imita el format d’un telenotícies: imatges idíl·liques d’Espanya, veu en off de suposat periodista, grafisme cuidat. - L’objectiu és fer-ho semblar real per activar reaccions d’odi i confusió.

• Desmentiment oficial:

- El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions desmenteix categòricament l’existència de la llei i de la targeta. - Cap BOE, ni la Llei d’estrangeria, ni el seu reglament recullen res semblant.

• Reacció a xarxes:

- El vídeo acumula milers de comentaris plens d’odi, però també de persones migrants buscant informació. - Esdevé un exemple clar de com es pot instrumentalitzar la desinformació per alimentar discursos xenòfobs.

Falsa entrada de 30 € per veure les llums de Nadal de Vigo

• Segona fake news, de to més humorístic però igualment problemàtica:

- Un compte de Twitter (ara X) que sol fer humor satíric sense avisar-ho publica una imatge d’un tiquet generat amb intel·ligència artificial. - El tiquet fa referència a un suposat cobrament de 30 € d’entrada per accedir a la zona nadalenca de Vigo.

• Elements que donen versemblança:

- Disseny del tiquet amb codi QR, referència a “mercat de Nadal” i aspecte “oficial”. - Text que acusa l’Ajuntament de “amagar-ho perquè l’alcalde no vol que la gent se n’assabenti”.

• Realitat dels fets:

- L’alcalde de Vigo surt públicament a desmentir el rumor i a demanar que no es difongui. - A la web municipal no hi ha cap menció a cap pagament d’aquest tipus.

• Reflexió implícita:

- Encara que sembli una broma, aquestes fake news poden desprestigiar iniciatives ciutadanes i enganyar molta gent quan no s’indica clarament que és sàtira.

Rubí Fosca: un crim familiar que commociona la ciutat

Presentació de la secció i context

• A l’últim dimecres de mes torna Rubí Fosca, amb Xavi Mas, una secció de crònica negra centrada en casos que han tingut lloc a Rubí.

• Xavi remarca que:

- No es tracta de “fer sensacionalisme” ni de presentar Rubí com “el Bronx”, sinó de explicar casos reals. - No són com Carles Porta “posant llum a la foscor”, sinó que relaten els fets coneguts, sovint amb informació limitada.

El cas del 2015: un fill mata la mare

• Data i lloc:

- 4 d’agost de 2015, en ple estiu. - Pis situat molt a prop de RÀDIO RUBÍ i de la parròquia de Sant Pere.

• El fet delictiu:

- El 5 d’agost, a les 16:30 h, els Mossos d’Esquadra reben una trucada en què un noi diu: > "Vinguin, si us plau, que he matat la meva mare". - Arribats al lloc, hi troben una dona d’uns 55 anys, estesa a terra, plena de sang i amb ferides d’arma blanca (d’agulla). - El fill, de 17 anys, confessa haver-la matat després d’una forta discussió la nit anterior.

• Particularitats del cas:

- És un crim resolt: l’autor es lliura i confessa. - Resulta especialment colpidor pel vincle familiar mare-fill i pel tipus d’agressió.

Història familiar i degradació socioeconòmica

• Perfil de la víctima i context familiar:

- Dona de nacionalitat nord-americana, de prop de 55 anys. - Havia estat ben situada en una multinacional, amb bona posició econòmica. - Vivia amb el marit i el fill a Sant Cugat del Vallès.

• Procés de deteriorament:

- Pèrdua de la feina i separació matrimonial. - El fill queda “entre dues aigües”, amb problemes de custòdia i convivència. - Es mencionen problemes psicològics del noi, que poden haver-se agreujat per l’entorn familiar i econòmic. - La família es veu obligada a deixar Sant Cugat i venir a viure a Rubí. - En alguns moments, mare i fill han de recórrer a Càritas per demanar aliments, en una situació de gran precarietat.

• Missatge de fons:

- Xavi subratlla com una malaltia mental no tractada, combinada amb una forta crisi econòmica i familiar, pot derivar en situacions tràgiques.

Protecció del menor i límits de la informació

• L’autor del crim és menor d’edat (17 anys) quan passen els fets.

• Conseqüències legals i informació disponible:

- És detingut immediatament i passa ràpidament a disposició del jutjat de menors. - La Fiscalia arriba a plantejar jutjar-lo com a major, però entren en joc els informes psicològics i la protecció de menors. - La informació del cas queda altament restringida: no es poden donar nom ni inicials, i la investigació policial es blinda.

• Protecció dins del sistema policial:

- Xavi explica que, al sistema informàtic policial (CIP), les dades dels menors estan totalment bloquejades. - Qualsevol agent que no pertanyi a l’àrea específica de menors: - No hi pot accedir. - Rep un missatge indicant que, per obtenir informació, s’ha de contactar amb el departament corresponent, que en la pràctica no facilita dades.

• Canvis legals:

- El cas es produeix el 2015, abans de determinats canvis legislatius que han introduït més responsabilitat penal a partir dels 16 anys. - Aleshores, el noi era simplement “menor” a efectes de tractament penal.

Impacte local i record del cas

• L’impacte al barri és notable malgrat ser agost (amb molta gent fora):

- El pis resta precintat durant mesos, visible per tothom que passa cap a la Plaça del Doctor Guardiet. - Es veia la finestra oberta i el menjador regirat, com si hi hagués hagut una gran baralla.

• RÀDIO RUBÍ també va cobrir la notícia en el seu moment, però amb les mateixes limitacions informatives per la protecció del menor.

• A la tertúlia amb la conductora, remarquen que:

- Aquest cas “congela el cos” especialment perquè afecta la relació mare-fill. - Serveix per reflexionar sobre la salut mental i la necessitat de suport social per evitar que situacions límit desemboquin en tragèdies.

Actualitat esportiva: boxa, futbol adaptat i conflictes a la grada

Vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí

• Amb Toni Bravo, la secció d’esports arrenca parlant d’una vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí.

• Característiques de l’esdeveniment:

- Celebrat el cap de setmana anterior, de 17:00 a 21:30 h. - Zona d’espectadors plena “de gom a gom” durant tota la vetllada. - Uns 15 combats amateurs, amb presència d’esportistes rubinencs (homes i dones).

• Valor simbòlic:

- Cada guanyador rep un cinturó commemoratiu, inspirat en els cinturons dels campionats mundials de boxa. - Això es valora com un record especial i un incentiu per als participants.

• Desmitificació de la boxa:

- Tot i que a la presentadora no li agrada especialment la boxa, Toni defensa que és un esport molt complet: - Molt cardiovascular. - Treballa la força i la concentració. - Ajuda a alliberar estrès i reduir el cortisol.

“Quan tens moments d’estrès i d’atenció, va molt bé” — Toni reivindica la boxa com a eina de benestar.

Futbol adaptat: competició i germanor

• Es parla de la participació rubinenca a la Wilixet (lliga de futbol adaptat).

• Equip de segona divisió (Cat Mir):

- S’enfronta a un equip de Sabadell (Taina) amb el lideratge en joc. - El partit acaba 4–3 a favor dels sabadellencs. - El Cat Mir estavella tres pilotes al pal i encaixa el gol definitiu a l’últim minut per un error defensiu.

• Equip de tercera divisió (C..., també del Cat Mir):

- Aconsegueix la primera victòria de la temporada. - Resultat: 4–5 contra el Santa Eugènia de Girona. - Es destaca el gran ambient de germanor que caracteritza aquest tipus de competicions.

Es remarca que aquesta germanor és un exemple del que hauria d’inspirar el futbol convencional.

Conflictes al futbol amateur convencional

• En contrast amb el bon ambient del futbol adaptat, es recorda un cas recent al futbol de Tercera Catalana:

- Un partit de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra La Palma de Cervelló, que l’equip rubinenc anava guanyant 1–2. - L’àrbitre suspèn el partit per agressions o pressió excessiva de part de l’afició rival.

• Reflexió:

- Es critica que molta tensió ve de la grada, no dels jugadors. - Es posa en valor el model de respecte i convivència del futbol adaptat.

Altres continguts: publicitat, aniversaris i recomanació musical

Publicitat i autopromoció de programes de RÀDIO RUBÍ

Al llarg del tram emès, s’intercalen diversos espots de programes i activitats culturals:

• Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 14-13 festivals:

- Es detalla una programació amb Jazz Rubí, EastWind & AJR Cats, Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters i Sònica Presence – Redland Sound System featuring Hugo Otto & Jaime Budokai.

• Promoció de programes de la graella de RÀDIO RUBÍ:

- Experimenta (música i descobriment de nous gèneres, divendres a les 22 h). - Rock and Classics amb Esteve Llop (història del rock, dilluns a les 18 h). - Les Gildes (programa jove, dilluns a les 12 h cada dues setmanes). - En Joc (magazín esportiu de la Xarxa de ràdios locals, entre setmana a les 13 h i caps de setmana a les 20 h). - Actualitat (música catalana d’actualitat, divendres a les 18 h).

Efemèrides d’aniversaris musicals

• Gloria Dalmas repassa aniversaris de figures de la música i l’espectacle:

- Kat DeLuna (cantant de pop i R&B, èxits com Whine Up i Run The Show) — 38 anys. - Rita Ora (cantant britànica, temes com R.I.P i Anywhere) — 35 anys. - Mitzi Atienza (actriu espanyola, sèries com Servir i protegir i diverses pel·lícules) — 48 anys. - Anuel AA (raper porto-riqueny, cançons com China i Secreto) — 33 anys. - Adam Gaynor (músic nord-americà, exmembre de Matchbox Twenty) — 62 anys.

• La secció té un to lleuger i proper, jugant amb les edats com a referència generacional.

Tancament amb Luz Casal: nova etapa discogràfica

• El crític musical Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical.

• Motiu de la recomanació:

- Publicació del nou disc de Luz Casal, titulat Me voy a permitir, el divendres 28 de novembre. - Es tracta del 17è àlbum d’estudi de la cantautora asturiana.

• Context i significat:

- Es recorda l’impacte de clàssics com “Entre mis recuerdos”, integrats en l’imaginari col·lectiu del pop espanyol. - La nota de premsa defineix el disc com estructurat en dos actes: - La intèrpret apassionada. - La compositora que observa el món amb ulls propis.

• Sonoritat:

- Es destaca l’ànima més rockera de Luz Casal a una de les noves cançons, “Qué has hecho conmigo”, que sona en antena.

Idees clau i temes principals

• Cooperació internacional i art:

- EdRa col·labora als campaments saharauis amb tallers de serigrafia i murals. - L’art esdevé eina de resistència, ocupació i autoestima.

• Realitat del poble saharaui:

- 50 anys de provisionalitat al desert, dependents d’ajuda internacional. - Tensió entre millora de condicions materials i manteniment de la lluita política.

• Desinformació i discursos d’odi:

- Fake news com la “llei Esperanza” instrumentalitzen el racisme i la por. - La falsa entrada de Vigo mostra com la sàtira sense avís pot confondre.

• Crònica negra i salut mental:

- El cas del fill que assassina la mare a Rubí obre un debat sobre protecció de menors, malaltia mental i precarietat.

• Esport i valors:

- La boxa es reivindica com a esport complet i terapèutic. - El futbol adaptat exemplifica respecte i germanor, en contrast amb la violència verbal a la grada del futbol convencional.

• Cultura i memòria musical:

- La ràdio combina difusió de festivals locals (Rubí Sound) amb efemèrides internacionals. - La nova etapa de Luz Casal serveix de pont entre nostàlgia i actualitat discogràfica.