#706 - Política local, medi marí i esports a Rubí

Visió general del programa

En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs:

• Política municipal i actualitat de ciutat, amb l’espai Els Grups Municipals Opinen i el portaveu del PP, Juan José Giner.
• Divulgació científica, amb la secció Guaita, què tenim? dedicada al fons marí sorrenc i la seva biodiversitat.
• Actualitat esportiva i agenda cultural / musical, amb prèvia dels equips locals i la recomanació musical del dia.

El programa alterna anàlisi crítica de la gestió municipal (Casino, nova Oficina d’Afers Socials, ordenances, habitatge, seguretat), contingut divulgatiu sobre ciència ambiental marina i repàs molt dinàmic de l’esport rubinenc i l’oferta cultural immediata (Rubí Sound, concert de Marilyn Manson).

1. Espai polític: “Els Grups Municipals Opinen”

1.1. Marc general del ple i moció de control d’obres

• S’anuncia el ple municipal ordinari de novembre, que se celebrarà a la tarda i es podrà seguir per radiorubi.cat.
• El PP presenta una moció “de sentit comú” per fiscalitzar els grans projectes d’obra pública a Rubí.
• Objectiu de la moció: establir mecanismes de seguiment, control de costos i participació veïnal en:

- El Casino (exemple de sobrecost: de 3 M€ a uns 7,5 M€). - Àmbits urbanístics com Picaguilera, Superson, Torre Massana. - Equipaments i espais esportius (camp de futbol del 26 de Setembre, projecte de la UE Rubí) i plaça Pearson.

• Es reclama que les associacions veïnals afectades tinguin veu en el seguiment d’aquestes obres.

“No és una moció per posar traves, sinó per fiscalitzar i fer seguiment dels grans projectes de ciutat.”

1.2. Polèmica pel Casino i posicionament del PP

• Es detalla que encara s’estan fent obres complementàries a l’entorn del Casino, amb 48.000 € per reurbanitzar la plaça de davant abans de la reinauguració del 13 de desembre.
• El PP subratlla de nou el fort increment de cost de l’obra i ho posa com a exemple de manca de control.
• Preguntats si assistiran a la reinauguració, el PP anuncia que no hi anirà, tot i remarcar que la seva crítica s’orienta al model de gestió i fiscalització, no a l’equipament en si.

1.3. Nova Oficina d’Afers Socials al Passeig Francesc Macià

• Es comenta la decisió de convertir l’antiga oficina de La Caixa al Passeig Francesc Macià en Oficina d’Afers Socials i Famílies.
• El govern haurà d’explicar al ple:

- El canvi de destí respecte al FabLab anunciat inicialment per a emprenedors. - El futur del projecte de trasllat de RÀDIO RUBÍ a aquest espai, presentat pel nou director, que també s’ha descartat.

• Posició del PP:

- Reconeix que l’oficina social és necessària a Rubí per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. - Critica, però, la ubicació en un dels principals eixos comercials de la ciutat, on veuria més adient mantenir-hi activitat comercial per reforçar el teixit econòmic. - Recorda que el local va costar 600.000 € i que el municipi no té un pla clar de comerç ni de model de ciutat. - No concreta una alternativa única, però apunta que hi ha altres locals de titularitat municipal potencialment adequats.

“A Rubí pràcticament hi ha dos carrers de més activitat econòmica. Si en un d’aquests hi traiem un possible comerç amb rendiment, demostra la manca de pla comercial.”

1.4. Declaració institucional sobre democràcia i Franco

• El ple s’iniciarà amb una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco.
• El PP:

- Diu que tothom vol democràcia, però es mostra crític amb portar aquest debat al ple local. - Considera que no té a veure amb les necessitats immediates de la ciutat i que preferirien centrar-se en seguretat, habitatge, economia, manteniment i neteja. - Haurien plantejat una declaració enfocada a millorar la qualitat de vida dels rubinencs.

1.5. Ordenances fiscals: congelació vs. rebaixa

• Per a l’any vinent es congelen les ordenances fiscals i s’hi afegeixen dues noves ordenances:

- Bonificacions o regulació per a vehicles elèctrics. - Ordenança de preus per les entrades de Festa Major i ús del Casino.

• Altres grups (Vox, Veïns per Rubí) han valorat positivament la congelació; el PP, en canvi:

- La qualifica de “pitjor notícia” per als rubinencs, ja que es perd l’oportunitat de reduir la pressió fiscal. - Reclama baixar impostos i taxes, especialment en una ciutat amb la renda per càpita més baixa del Vallès Occidental.

“La congelació és una oportunitat perduda per alleugerir la càrrega fiscal d’una ciutat amb la renda més baixa de la comarca.”

1.6. Seguretat viària a la c1413 i carril bici

• Es debat una moció sobre la carretera c1413, centrada en:

- Prohibir o sancionar l’estacionament de camions i tràilers al lateral de la via, tenint en compte que hi ha un aparcament de camions 200 m més enllà. - Reduir la velocitat màxima a 50 km/h, mesura que el PP veu bé. - Crear un carril bici, punt sobre el qual el PP mostra dubtes.

• El PP:

- Dona suport a retirar els camions del voral i a baixar la velocitat. - Expressa recels amb el carril bici per manca de continuïtat i seguretat d’accés als polígons (Cova Solera, Can Jardí), atès que els ponts actuals són estrets per compatibilitzar-hi tràilers, furgonetes, cotxes i bicicletes o patinets.

1.7. Habitatge i especulació

• Es menciona una moció d’En Comú Podem i la CUP (UB) sobre especulació immobiliària, encara en redacció.
• El PP l’ha rebut la nit anterior i encara no ha pogut analitzar-la.
• Considera que moltes d’aquestes mocions són instàncies a òrgans supramunicipals (Parlament de Catalunya) i que el marge d’actuació del municipi és limitat.

• Anàlisi del PP sobre la crisi d’habitatge:

- Poca construcció d’habitatge, especialment VPO: el parc de protecció oficial a Rubí no arriba al 2%. - Increment de població lligat a dinàmiques migratòries, que crea més pressió sobre el parc d’habitatge. - Asseguren que no hi ha hagut un pla d’immigració ni de previsió d’habitatge suficient, ni a nivell municipal ni estatal.

“La falta de previsió en construcció de vivenda i l’augment de població s’han sumat fins a tensionar el mercat de lloguer.”

1.8. Seguretat ciutadana i Pla Kanpai

• Es tracta la posada en marxa a Rubí del Pla Kanpai contra la multireincidència delinqüencial, demanat per l’alcaldessa als Mossos d’Esquadra.
• Des de la conselleria s’ha explicat que el Pla funciona molt bé a escala catalana.
• Posició del PP:

- Celebra l’aplicació del Pla Kanpai, però considera que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis. - Subratlla que la multireincidència era un problema notable des de fa temps i que calia actuar abans. - Reitera que tota millora en seguretat per als rubinencs és positiva.

1.9. Activitat política del PP: economia, Nadal i comerç local

Acte econòmic al Vallès Occidental

• El PP del Vallès Occidental organitza un acte sobre creixement i competitivitat econòmica:

- Lloc: Hotel Sant Cugat (carrer César Martinell). - Oberta la participació a empresaris i ciutadania. - Primera taula (moderada per Juan José Giner): “El Vallès Occidental com a motor econòmic” amb:

• Cristina Arnoiz (presidenta de Vallès).
• Representants de la Cambra de Sabadell.
• Representants de PIMEC Vallès Occidental.
• Delegat de la Cambra de Terrassa Sant Cugat.
• Empresaris de la CECOT i president fundador de Cerdanyola Empresarial.

- Segona taula: portaveus municipals del PP al Vallès Occidental presenten propostes per reforçar el futur econòmic de la comarca.

Acte nadalenc del PP a Rubí

• El 3 de desembre, el PP farà un acte a la sala Paco Cano de Rubí per desitjar bones festes:

- Hi assistiran: Alejandro Fernández (president del PP de Catalunya), Agustín Parra (secretari d’Organització i diputat), Nacho Blanco (diputat nacional), Juan Fernández (portaveu del PP de Catalunya), Dani Sirera (president del PP de Barcelona), entre d’altres. - Obert a afiliats, simpatitzants i amics, amb esperit de germanor i brindis de Nadal per l’any vinent.

Campanya de Nadal i comerç

• Es comenta la encesa de llums de Nadal i l’inici de la campanya nadalenca.
• Valoració de Giner:

- Considera que la programació és bastant completa i que fomenta activitat als carrers. - Creu que s’han quedat curts en les escoles i activitats per a infants durant les vacances. - Proposa aprofitar més l’espai del Pau Casals i convertir-lo en una mena de “jardí de la infància” nadalenc perquè hi puguin participar més nens de Rubí. - Com a comerciant, desitja que hi hagi moviment i que els comerços “facin caixa”.

2. Secció de ciència: “Guaita, què tenim?” – Les sorres submergides

2.1. Introducció al tema

• El meteoròleg Sergi Corral proposa “capbussar-se al mar” per parlar dels fons tous: les sorres submergides i altres sediments.
• Remarca que les imatges de fons marí que solem veure mostren roques i esculls de corall, però gairebé mai els fons sorrencs, malgrat la seva importància ecològica.

2.2. Tipus de fons marí i origen dels sediments

• En oceanografia es distingeixen dos grans tipus de sol marí:

- Fons durs: roca, esculls naturals (coralls, roca) o estructures artificials (esculleres de ports, blocs de pedra). - Fons tous: sorres, graves, fangs i llims, classificats pel diàmetre del gra (de més gruixut a més fi: graves → sorres → fangs → llims).

• Origen dels sediments:

- Erosió de materials minerals terrestres (aportats sobretot pels rius i el vent). - Erosió de materials submergits (roques i estructures marines). - Erosió d’estructures vives: coralls, closques de mol·luscs (petxines, cargols), diatomes i altres organismes.

• Es diferencien sorres d’origen calcari (provinents de closques, coralls, etc.) i sorres d’origen àcid (procedents de roques silícies, per exemple).

2.3. Transport i distribució: analogia amb deserts

• Els sediments arriben i es redistribueixen pel mar mitjançant:

- Rius. - Vent. - Onatge i corrents marins, que erosionen, transporten i acumulen sorres i altres materials.

• Dues destinacions possibles:

- Retorn a terra emergida (sorra que acaba a les platges). - Acumulació al fons del mar, des de zones poc profundes fins a les grans fosses oceàniques (4.000–6.000 m o més).

• Distribució segons el diàmetre del gra (com amb un sedàs a la platja):

- Graves i sorres gruixudes: queden a zones properes a la costa i menys profundes. - Sorres fines, fangs i llims: s’acumulen a zones més fondes, amb poca dinàmica de corrents, on hi ha més estabilitat.

• S’estableix una analogia constant amb deserts terrestres:

- Les formes del fons sorrenc (ondulacions) recorden dunes. - Dinàmiques de vent a la sorra emergida ↔ dinàmiques d’onatge i corrents a la sorra submergida.

2.4. Estructura del fons marí tou

• S’assembla a l’estratificació d’un sòl terrestre:

- Capa superficial rica en matèria orgànica en descomposició (restes d’algues, fanerògames marines, organismes morts).

• Aquesta capa sovint es veu com una sorra més fosca o negra, que no és contaminació d’hidrocarburs sinó “humus marí”.

- Capes inferiors de sorra o altres sediments més inerts. - Per sota, roca mare en profunditat, com en un sòl continental.

2.5. Dinamisme dels fons sorrencs: el factor limitant

• Aquests fons són molt dinàmics i inestables, sotmesos a:

- Temporals. - Onades. - Corrents marines.

• En ecologia, es parla de factor limitant:

- No és el que “sobra” el que determina qui hi viu, sinó el que limita (condicions adverses). - En aquest cas, el moviment constant del substrat és la clau: costa que els organismes es puguin fixar i arrelar si el terreny canvia de lloc contínuament.

• Molts organismes adopten estratègies per fixar-se o enterrar-se a la sorra per no ser arrossegats i per poder viure en aquest medi canviant.

2.6. Llum, fondària i praderies marines

• A poca fondària, el principal “enginyer d’hàbitat” són les praderies marines:

- Posidònia oceanica i Cymodocea nodosa són clau per fixar i estabilitzar els sorrals entre la superfície i uns 30 m de fondària. - Necessiten llum per fer fotosíntesi; en aigües ben transparents, la llum arriba amb força fins a 30–40 m, però a partir d’aquí la intensitat cau i aquestes plantes ja no poden prosperar.

• Funcions ecològiques de les praderies:

- Fixació de sediments: redueixen l’erosió i el moviment de sorra. - Productors primaris i productors d’oxigen. - Embornals de diòxid de carboni: segreguen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, actuant com les plantes terrestres.

2.7. Tipus de vida als fons sorrencs

Sergi Corral distingeix tres posicions vitals respecte al substrat:

1. 1 Enterrats dins la sorra.
   
2. 2 Just a la superfície de la sorra (en contacte amb el fons).
   
3. 3 Uns metres per sobre del fons (en la columna d’aigua propera al substrat).

2.7.1. Organismes enterrats

• Mol·luscs bivalves: petxines, navalles, escopinyes, tallines, etc.

- S’enterren a diversos centímetres sota la sorra. - Molts són filtradors:

• Deixen una petita part del cos (sifons) a la superfície.
• Filtren partícules en suspensió que porta l’aigua (plàncton, matèria orgànica).

• Anèl·lits (cucs marins, com els poliquets):

- Viuen entre els primers centímetres de sedient, alimentant-se de la matèria orgànica de la capa superficial. - Contribueixen al reciclatge de nutrients i a l’aireig del sediment.

2.7.2. Organismes sobre la sorra o mig enterrats

• Peixos plans (llenguats, roms, turbots, “pedaços”…):

- Tenen el cos aplanat i adaptat a viure ajaguts sobre el fons. - Sovint s’enterren parcialment per camuflar-se i:

• Evitar depredadors.
• Caçar preses que passen a prop.

• Altres peixos i organismes que s’enterren o reposen a la sorra:

- Rajades (inclosa la vaca tremolosa, capaç de donar descàrregues elèctriques). - Aranyes de mar (peix verinós que pot punxar amb l’aleta dorsal). - Rates (peix sovint utilitzat per fer sopa). - Sípies: s’enterren sobretot per caçar; treuen un tentacle i capturen peixos o crancs quan passen. - Pops: es desplacen sovint entre zones d’algues i zones de sorra, aprofitant ambdós hàbitats.

• Cargols de mar (com el cargol de punxa o de “vera”):

- Es desplacen per sobre la sorra. - Són majoritàriament carronyaires: consumeixen restes orgàniques de la sorra o animals morts.

2.7.3. Organismes a la columna d’aigua sobre el fons

• Peixos diversos, que es mouen a poca alçada del fons i aprofiten la productivitat del sistema (praderies, sorra, matèria orgànica).
• Cnidaris com les meduses, molt visibles a aigües somes de platges com Pals, Sant Pere Pescador o Empúries, també formen part del sistema i tenen un paper en la cadena tròfica.

2.8. Exemple local i biodiversitat amagada

• Es comenta la gran praderia de Cymodocea a l’abadia de Roses, considerada la més important de Catalunya:

- S’estén aproximadament de l’Escala a Roses, de punta a punta de l’abadia. - Va d’uns 3–4 m de fondària fins a 15–20 m. - Un cens de biodiversitat hi ha identificat 210 espècies diferents.

• Això evidencia que un fons sorrenc que aparentment “no té res” pot acollir una gran diversitat que no es veu a simple vista, ja que:

- Molts organismes són enterrats. - Altres són criptos o es camuflen amb la sorra.

“La poca cosa que pot semblar un fons de sorra a simple vista amaga una biodiversitat sorprenent, com passa també als deserts terrestres.”

2.9. Impacte humà: regeneració de platges

• Reflexió final sobre els treballs de regeneració de platges:

- S’utilitzen dragues que xuclen la sorra del fons marí i la dipositen a la platja. - Aquesta operació pot arrossegar i eliminar bona part de la fauna i la flora associades a aquests fons sorrencs.

• Es demana tenir en compte l’impacte ecològic d’aquestes actuacions de gestió costanera, que poden destruir en poc temps una biodiversitat que ha trigat molt a consolidar-se.

3. Actualitat esportiva local

3.1. Futbol: Tercera Catalana

El periodista d’esports fa un repàs àgil i informal dels partits dels equips locals de Tercera Catalana, introduint fins i tot bromes sobre “ser la pizza” quan es juga “a domicili”.

• Penya Blaugrana Ramon Llorens (Grup 12)

- És sisena amb 17 punts i passa un bon moment de forma: 5 partits seguits sense perdre. - Té pendent un partit ajornat a la Palma de Cervelló, que anava guanyant. - Visita el Sant Andreu de la Barca, 11è classificat. - Com que els primer i segon s’enfronten entre ells, la Penya podria pujar encara més a la classificació.

• Rubí B (Grup 12)

- Situat 9è, afronta un desplaçament exigent al camp del Molins de Rei.

• Olímpic Can Fatjó B (Grup 7)

- Equip entrenat per Fran Moreno. - És vuitè i ve de dues derrotes consecutives. - Juga diumenge al migdia al camp del Sabadell Nord, que és cinquè. - Es presenta com un duel directe a la zona mitjana-alta per intentar revertir la ratxa.

3.2. Bàsquet: CEB Sant Jordi

• CEB Sant Jordi masculí – Copa Catalunya

- Debuta la temporada amb tres victòries seguides, però després enllaça cinc derrotes consecutives. - Cauen així a la zona baixa de la classificació. - Disputen un duel directe per la permanència visitant el Reus Deportiu (diumenge a les 18 h).

• CEB Sant Jordi femení

- Competeix a Segona Catalana i és tercer classificat, amb bona dinàmica. - Rep el Jet Terrassa, cuer amb moltes derrotes: partit a priori assequible. - El duel es juga a l’Escola Montserrat, dissabte a les 19.30 h.

3.3. Vòlei Rubí

• Jornada especial al pavelló de Can Rosés:

- Juguen alhora el sènior masculí i el sènior femení, compartint pavelló dissenyat en diverses pistes. - Es convida l’afició a situar-se al centre per gaudir dels dos partits simultàniament.

• Equip masculí

- Competeix a Tercera Catalana i és tercer. - S’enfronta al Terrassa B, que és segon, en duel directe per la zona alta de la taula.

• Equip femení

- També a Tercera Catalana, però en situació complicada:

• Ocupa la part baixa (cua).
• Porta tres derrotes seguides.

- Juga contra les líders de Tercera, amb semàfor vermell: caldrà competir al màxim per intentar capgirar la dinàmica.

3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre

• El Juventud 25 de Septiembre (“el Veinti”) és tercer de Segona Catalana i està fent una molt bona temporada.
• A la propera jornada:

- Juga a domicili a la pista del Molins, que és cinquè. - Partit considerat duel directe a la part alta. - Es disputa dissabte a 2/4 de 9 del vespre.

4. Aniversaris i cultura musical

4.1. Aniversaris del dia

La secció d’efemèrides repassa figures de l’espectacle i l’esport que fan anys el 27 de novembre:

• Jaleel White (actor nord-americà):

- Conegut mundialment pel personatge de Steve Urkel a Cosas de casa. - Compleix 52 anys.

• Carlos Lozano (presentador i actor espanyol):

- Rellevant per haver conduït la primera edició d’Operación Triunfo. - Fa 62 anys.

• Paul Craig (lluitador de MMA):

- Reconeixement per la seva intensitat i tècnica a l’octàgon. - Arriba als 36 anys.

• Ricky Carmichael (pilot de motocross):

- Considerat una llegenda del motocross. - Compleix 45 anys.

4.2. Recomanació musical: Marilyn Manson

La secció final és la recomanació musical de Robert Fernández, centrada en el rock fosc i contundent.

• Protagonista: Marilyn Manson, figura icònica del rock industrial / metal alternatiu.
• Context d’actualitat:

- Ha tornat als escenaris amb la gira “One Assassination Under Your Tour”. - Actua avui mateix al Palau Olímpic de Badalona, fet que motiva la recomanació.

• Producció recent:

- A finals de 2024 publica el seu dotzè disc d’estudi, One Assassination Under God. - Es presenta com el primer capítol d’una possible trilogia conceptual. - L’àlbum està disponible a totes les plataformes digitals i serveix de base per a la gira mundial.

• Cançó destacada:

- Es proposa recuperar el clàssic “The Beautiful People”, un dels temes més coneguts de la seva trajectòria, com a exemple de:

• Rock contundent i fosc.
• So potent i característic del músic.

“Rock contundent de qualitat per a un personatge únic: Marilyn Manson, avui al Palau Olímpic de Badalona.”

5. Altres continguts i autopromocions de RÀDIO RUBÍ

Al llarg del tram descriuen també diverses falques i autopromocions de programes de la casa:

• Ara i sempre – Programa d’“informació sardanista” de RÀDIO RUBÍ, emès els diumenges de 10 a 11 del matí.
• Long Play – Espai musical de selecció “gourmet” emès els dimarts de 22 a 23 h.
• Experimenta – Programa de descobriment de nous gèneres musicals, divendres a les 22 h, conduït per Adrián Eguitábal.
• Rubí Sound 1413 Festival – Falca de promoció de la segona mostra d’entitats musicals de Rubí a l’espai 14-13, amb:

- Sessió matinal de Jazz Rubí (grups East Wind i AJR Cats, swing & bebop). - A la nit, actuacions de la Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop) i Sònica Presence – Redland Sound System feat. Hugo Otto & Jaime Budokai.

• Les Gildes – Tertúlia jove i desenfadada, dilluns a les 12 h cada dues setmanes, presentada per un grup de noies que juguen amb el to d’humor i l’argot juvenil.

Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com una emissora amb oferta cultural, musical i participativa diversa, adreçada a diferents franges d’edat i interessos.