#710 - Dolor crònic, conflicte veïnal i seguretat de Nadal

Introducció de l’hora

*Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h del 3 de desembre a RÀDIO RUBÍ*. El magazín avança els continguts del tram final del programa:

• Entrevista sobre dolor crònic i malalties invisibles amb la fundadora de Chronicus Social
• Reportatge veïnal sobre la retirada de bancs i cadires a l’entrada de l’escola Pau Casals
• Secció de seguretat amb Mossos d’Esquadra centrada en la campanya de Nadal
• Bloc d’esports locals amb les novetats d’entitats inclusives i bàsquet adaptat
• Espai d’aniversaris i recomanació musical nadalenca final

1. Chronicus Social: suport al dolor crònic i malalties invisibles

1.1. Naixement del projecte i buits a Rubí

Conversa amb Esther López, fundadora de Chronicus Social, projecte acabat d’engegar a Rubí.

• Objectiu central: oferir suport emocional, social i comunitari a persones amb dolor crònic i malalties invisibles (fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, síndrome de sensibilitat central, etc.)
• L’origen: anys fent tallers breus en un CAP; detecta que dos o tres mesos són insuficients i manca continuïtat
• Decideix unir la seva formació com a professional social amb la seva experiència personal com a pacient de fibromiàlgia per crear grups estables durant tot l’any

“Tenia la intenció de fer algun projecte relacionat amb la fibromialgia… veia la necessitat de tenir un lloc on juntar-se.”

A Rubí, segons explica:

• No hi ha cap entitat específica per a aquestes patologies; només atenció als centres mèdics
• Per això el projecte neix com a recurs comunitari que no existia a la ciutat

1.2. Presentació pública i escolta de necessitats

El projecte es presenta el 28 de novembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler:

• Bona acollida, amb assistents molt motivats i amb ganes que «passin coses» a Rubí
• Espai de debat sobre necessitats diverses segons etapa vital i grau de malaltia
• L’Esther incorpora la veu de les assistents per adaptar el projecte a realitats molt diferents (edats, graus, situacions familiars i laborals)

Es destaca el testimoni d’una dona vinguda des de Tarragona, amb múltiples patologies del síndrome de sensibilitat central, que remarca la urgència de crear recursos a Rubí. La seva implicació impacta l’Esther i reforça el sentit del projecte.

1.3. Mancança de recursos i precarietat associada

L’entrevista entra en la cara estructural del problema:

• Processos de diagnòstic llargs i complexos: les proves sovint no mostren res fins molt tard
• Un cop diagnosticades, les opcions reals són principalment:
• Medicació
• Teràpies alternatives privades (fisioteràpia, psicologia, etc.), a càrrec de la persona
• Les malalties són variables i limitants, fet que dificulta mantenir feines estables i implica situacions laborals molt precàries
• La precarietat laboral deriva en escassetat de recursos per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació

A això s’hi suma:

• Pocs professionals especialitzats accessibles a través del sistema públic
• Gran dificultat per aconseguir reconeixements de discapacitat o invalidesa, ja que la malaltia és invisible i sovint es demanen patologies greus afegides

El resultat és una espiral de desgast i desesperació:

• Càrrega psicològica important: depressions, ansietat i sensació d’impàs vital
• Moltes persones acaben en una situació globalment molt precària, tant econòmica com emocional

1.4. Invisibilitat, estigma i impacte social

L’Esther insisteix en el concepte de “malaltia invisible”:

• Exteriorment no semblen malaltes, però conviuen quotidianament amb:
• dolors constants
• cansament extrem
• medicació intensa que pot afectar concentració i qualitat de vida
• Moltes dones s’han acostumat tant als símptomes que ja no els registren com a límit, cosa que normalitza situacions que no haurien d’acceptar-se com a “normals”

A nivell social i relacional:

• Incomprensió laboral: costa explicar que en una hora pots passar d’estar bé a trobar-te molt malament
• Comparació amb malalties “visibles”: una cama trencada s’entén; el dolor crònic sense marques físiques, no
• Impacte a la vida familiar i d’amistat:
• dificultat per mantenir plans, viatges o rutines
• cancel·lacions d’última hora
• sentiment de pèrdua d’autonomia i d’independència
• L’autoestima es veu molt afectada: sentir que no es pot “fer com la resta”

Sobre l’estigma:

• Tot i alguns avenços, encara persisteix, especialment en l’àmbit laboral
• Es qüestiona la “veracitat” del malestar i es minimitzen les limitacions

1.5. Què ofereix Chronicus Social?

El projecte vol reconstruir identitats i autonomia:

• Acompanyar la persona en la seva realitat actual i detectar tot el que ha hagut de deixar enrere
• Treballar com recuperar o adaptar activitats i rols, evitant la renúncia total
• Objectiu clau: recuperar confiança, autoestima i sensació de ser “una mateixa”

Metodologia principal:

• Grups de suport continuats amb:
• dinàmiques participatives
• activitats adaptades
• espais de conversa compartida
• Es vol generar la idea que “no estic sola” i que hi ha moltes altres persones vivint situacions semblants

A més, el projecte inclou:

• Sessions individuals per a qui necessiti un acompanyament més personalitzat
• Voluntat d’evolucionar a mesura que canviïn les necessitats de les participants

1.6. Rol de les famílies i de la comunitat

L’Esther subratlla que el supporting de l’entorn és determinant:

• Les famílies que s’hi impliquen acaben entenent millor la realitat del dolor crònic
• Però hi ha famílies poc receptives, que minimitzen o qüestionen el malestar

Per això, Chronicus Social planteja:

• Xerrades específiques per a famílies i entorn proper
• Espais on altres pacients expliquin la seva experiència, perquè vegi que no és un cas aïllat ni “inventat”

Missatge a la ciutadania de Rubí:

“El que volem és que se’ns escolti i que no se’ns jutgi.”

• Demana escolta activa i no judici quan algú diu que no es troba bé
• Reivindica una mirada més compassiva i menys suspicaç sobre les malalties invisibles

1.7. Com contactar-hi

Les persones interessades poden adreçar-se al projecte a través de:

• Instagram de Chronicus Social
• La web enllaçada a la biografia d’Instagram

Allà poden trobar informació completa i formularis de contacte per iniciar tant grups com sessions individuals.

2. Conflicte veïnal pels bancs de la plaça Manuel Miralles (Escola Pau Casals)

2.1. Context de la polèmica

Reportatge de David García Entrena a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals.

• S’entrevista tres veïns afectats: Antonio Gómez Galindo, Josep Maria Barril i Antonio Valdivia
• Escenari: actualment no hi ha bancs ni cadires a l’espai
• Els bancs, tot i semblar un element de mobiliari urbà innocent, s’han convertit en motiu de conflicte veïnal, escolar i polític

Antecedents:

• L’equip de govern va retirar els bancs fa uns anys arran de queixes veïnals per sorolls i incivisme
• L’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola reclamava el retorn dels bancs com a espai de relació social a l’entrada i sortida de classe
• Esquerra Republicana condiciona l’aprovació dels pressupostos del govern PSC – En Comú Podem al retorn dels bancs
• Es col·loquen noves cadires, però tornen a retirar-se recentment per les mateixes molèsties

2.2. Testimoni dels veïns: incivisme i convivència

L’Antonio exposa, en detall, el punt de vista veïnal:

• La primera retirada de bancs coincideix amb la pandèmia:
• el veïnat denuncia que, tot i les restriccions, hi havia grups incívics a les tardes i nits
• s’hi acumulaven queixes, trucades a policia local, informes i actuacions

Segons el seu relat, l’espai patia:

• Consums de drogues i alcohol
• Actes sexuals als bancs, fins i tot en horaris en què hi passen infants
• Restes de preservatius, xeringues, llaunes, brossa
• Un intent de cremar un contenidor de l’escola
• Pintades ofensives, desperfectes i amenaces a veïns que protestaven

Argument clau dels veïns:

• L’espai no és realment una plaça, sinó un passatge d’entrada a un centre escolar, estreta i sense sortida clara
• Reclamen poder descansar a la nit i tenir una «plaça digna», sense activitats incíviques

“Nosaltres som veïns que lluitem per descansar, que és el que no podem.”

Després del retorn dels bancs:

• L’Antonio afirma que torna de seguida la conflictivitat:
• gent jove consumint drogues
• música alta
• baralles
• Diu haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia, amb actuació posterior de Mossos d’Esquadra i ambulància

Amb la segona retirada:

• Els veïns asseguren notar una gran millora en el descans nocturn
• La treballadora de neteja els comenta que ara només recull fulles, ja no restes de begudes, orina o residus sexuals

2.3. Alternatives proposades i dimensió política

Sobre solucions, els veïns expliquen que:

• L’Ajuntament hauria ofert a l’escola col·locar bancs a l’interior del recinte escolar, en una zona delimitada, per a familiars i avis que esperen els infants
• També recorden que a l’altra entrada de l’escola hi ha bancs i taules que poden fer el mateix servei

Crítica política:

• L’Antonio retreu a Esquerra Republicana i a part de l’AMPA que no hagin escoltat prou el veïnat que conviu amb les molèsties
• Se senten estigmatitzats com “el veí que no vol bancs” i se’ls ha arribat a acusar, diu, de tenir vincles amb l’Ajuntament, cosa que nega

Missatge final dels veïns:

• Demanen que, qui defensi els bancs, provi de tenir-los sota casa amb el mateix nivell de soroll i brutícia
• Reivindiquen que la seva lluita no és contra els bancs com a objecte, sinó contra l’ús incívic i les conseqüències sobre el descans

3. Campanya de Nadal dels Mossos d’Esquadra: dispositiu “Grèvol” i consells de seguretat

3.1. Què és el dispositiu “Grèvol”?

Secció periòdica amb Mossos d’Esquadra: hi participen l’Aina (caporal i coordinadora de l’ORC) i la Glòria (agent).

• El dispositiu “Grèvol” aplega totes les actuacions policials específiques del període de Nadal
• Neix del fet que, en aquestes dates, canvien els hàbits socials i econòmics i també la tipologia i freqüència dels delictes

Àmbit d’actuació:

• Zones comercials i eixos de botigues
• Fires, mercats, activitats nadalenques
• Grans esdeveniments amb aglomeració de persones, com la cavalcada de Reis

3.2. Com s’organitzen els patrullatges?

Per adaptar-se a la realitat de Nadal:

• Es manté el patrullatge dinàmic ordinari, però s’intensifica el patrullatge a peu
• Hi ha agents uniformats i de paisà: encara que no sempre es vegin, hi són
• Coordinació estreta amb la Policia Local de Rubí:
• reunions prèvies i durant la campanya
• repartiment de zones per cobrir millor tot el territori

Impacte percebut:

• Augment de la sensació de seguretat entre comerciants i ciutadania
• Descens dels furts i altres delictes al carrer i als establiments

3.3. Tipus de furts més habituals per Nadal

Als carrers, mercats i zones de compres:

• Predominen els furts per descuit, aprofitant les aglomeracions:
• sostreuen bosses de mà
• carteres
• mòbils
• diners en efectiu

També hi ha furts més especialitzats, amb mètodes concrets:

1. 1 Furt de la sembra
   

• La víctima ja és al cotxe, preparada per marxar
• Una persona la distreu dient que ha caigut alguna cosa (claus, monedes, etc.) al terra
• Quan surt a mirar, un segon autor obre l’altra porta i sostreu la bossa o objectes de valor

1. 2 Furt de la taca
   

• Una persona s’apropa i, aparentment de forma accidental, li cau un líquid a l’esquena de la víctima
• Una altra persona ajuda a “netejar” la taca
• En aquell moment, roben la cartera o objectes que porta a sobre

1. 3 Furt de la mimosa
   

• Normalment l’autora és una dona que es mostra molt afectuosa, fa veure que coneix la víctima o la saluda amb confiança
• Aprofitant l’abraçada o el contacte físic, sostreu joies i rellotges
• Encara que acostuma a ser sense violència, si cal no dubten a estirar fort i fins i tot fer caure la víctima a terra

Als comerços:

• Augmenten els furts dins les botigues, aprofitant:
• passadissos plens
• personal desbordat
• objectes de valor massa a prop de les sortides

3.4. Consells de seguretat al carrer, comerços i caixers

Per a ciutadania en general:

• Desconfiar de contactes físics casuals en zones molt plenes (mercats, fires, carrers comercials)
• No deixar-se abordar fàcilment per desconeguts, per evitar mimosa i taca
• Portar bossa de mà tancada i al davant del cos
• Evitar dur grans quantitats de diners en efectiu
• Quan es paga a una botiga, guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment

Pel que fa a vehicles:

• Recordar que el cotxe no és una caixa forta: no deixar-hi regals ni objectes de valor a la vista ni al maleter si es pot evitar
• Als pàrquings, evitar descuits i desconfiar de persones que s’hi apropen amb pretextos estranys
• Davant avisos sobtats (una roda punxada, sorolls), actuar amb prudència:
• tancar primer el vehicle
• si és possible, deixar algú a dins
• revisar l’exterior de manera segura

Als caixers automàtics:

• No treure grans quantitats de cop, sobretot si es va sol
• Tapar el teclat quan es marca el PIN
• Vigilar si hi ha gent observant de massa a prop i, en cas de dubte, aturar l’operació

Per als comerciants:

• Davant qualsevol sospita, trucar immediatament al 112 perquè els Mossos puguin identificar les persones
• Evitar que productes cars estiguin situats just al costat de la porta
• Prioritzar vitrines, armaris tancats o zones darrere el taulell per al gènere de més valor

3.5. Estafes i compres en línia

El Nadal també multiplica les operacions de compra online i, amb elles, les estafes:

• Augmenten les pàgines web fraudulentes que imiten portals reals
• Es difonen ofertes a través de correus electrònics, xarxes socials i anuncis patrocinats

Recomanacions per evitar estafes:

• No accedir a la compra des del mateix anunci o correu; és millor buscar directament la web oficial del producte o marca
• Desconfiar de descomptes exagerats (un producte de 1.000 € a 200 € sense motiu clar)
• Consultar ressenyes i opinions d’altres compradors a plataformes fiables
• Utilitzar targetes virtuals o de prepagament, limitant el saldo exposat

També alerten de:

• Enllaços fraudulents
• Trucades telefòniques enganyoses que busquen dades bancàries

3.6. Furt de “roda punxada” en trànsit

Es tracta d’un furt molt específic vinculat al vehicle:

• Una persona en un altre cotxe es posa en paral·lel i fa senyals que la víctima té un problema a la roda
• Quan el conductor s’atura i baixa a mirar, un segon autor obre una altra porta i sostreu bosses o objectes de valor

Per protegir-se:

• Desconfiar d’avisos sobtats en zones poc transitades
• Tancar bé el cotxe abans de baixar-ne
• Si es va acompanyat, mantenir algú a dins
• Revisar la roda, però sense perdre de vista l’entorn

3.7. Col·lectius més vulnerables i tasca preventiva

Les Mossos destaquen:

• Gent gran com a col·lectiu especialment vulnerable:
• sovint va sola a treure diners al caixer
• pot ser objectiu de mimosa, taca i furts al carrer

Per reduir riscos, l’ORC realitza:

• Xerrades específiques per a gent gran i col·lectius de risc
• Sessions informatives sobre:
• modalitats de furts habituals
• seguretat en compres online
• detecció d’enllaços i trucades fraudulentes

L’entrevista radiofònica es planteja també com una eina de prevenció massiva, per tal que aquests consells arribin a molta més població.

4. Publicitat de programes de RÀDIO RUBÍ

Abans del tram final, s’emet una sèrie de falques promocionals de la mateixa emissora:

4.1. Experimenta

• Programa musical: “Experimenta”
• Divendres a les 22 h, amb Adrián Eguitábal
• Es presenta com un espai per experimentar amb nous gèneres musicals

4.2. Les Gildes

• Tertúlia jove: “Les Gildes”
• Dilluns a les 12 h, cada dues setmanes
• To desenfadat, tipus vermuteig radiofònic amb tres noies protagonistes
• Enfocada a posar-se al dia de l’actualitat i temes generacionals

4.3. En Joc

• Espai esportiu de la xarxa de ràdios locals: “En Joc”
• Entre setmana a la 13 h, caps de setmana a les 20 h
• Cobreix més de 40 categories femenines i masculines i dona visibilitat a l’esport local i de base

5. Actualitat esportiva local amb Toni Bravo

5.1. Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) i mirada inclusiva

Secció d’esports a càrrec de Toni Bravo Rodríguez.

Tema central: Juventud 25 de Septiembre (El Veinti).

• El club incorpora la figura poc habitual al futbol base d’un psicopedagog
• Objectiu: reforçar la mirada educadora i inclusiva dels entrenadors i de tot l’staff
• El missatge: els clubs esportius tenen també un rol formatiu i social, no només competitiu

L’entrevista del programa Esports al dia serà amb Carlos Marín, psicopedagog del club, per aprofundir en:

• Acompanyament a infants i adolescents
• Suport als entrenadors en la seva tasca educativa

5.2. Futbol inclusiu i Lliga Talent

Es recorda que:

• Igual que el Can Mir, el Juventud 25 de Septiembre disposa d’un equip de futbol inclusiu “Talent” que participa a la Lliga Talent
• La Lliga Talent és una competició de la Federació Catalana de Futbol adreçada a equips inclusius

Resultats recents:

• En futbol inclusiu, el Can Mir perd davant el Cerdanyola Catalunya, 1–7
• Malgrat la derrota, l’equip es manté tercer a la classificació
• Es remarca que, en aquest format, el més important no són els resultats, sinó la tasca social i inclusiva

En futbol sala inclusiu:

• El Can Mir fa un bon partit però perd contra l’Alzina per 5–7
• L’equip continua cuer a la taula

5.3. Willic 7 i jornades de bàsquet adaptat

En la Willic 7 (futbol a 7 inclusiu):

• Segona divisió:
• Can Mir C goleja el Sabadell C per 6–0
• Un altre equip del Can Mir guanya el Moncada per 5–3
• Es destaca el bon ambient de pati final, on tots els equips comparteixen l’experiència

En bàsquet adaptat per a persones amb discapacitat intel·lectual:

• El Club Esportiu Horitzó disputa la 4a jornada de Copes Catalanes
• A primera divisió, l’Horitzó A guanya per incompareixença del rival al recinte Mundet
• A quarta divisió, l’Horitzó B perd contra el Jans B per 16–28:
• el rival domina per alçada i tècnica
• els rubinencs arriben a situar-se només 4 punts per sota però el nivell de l’altre equip acaba decantant el partit

Toni Bravo tanca amb la crida a escoltar l’entrevista amb Carlos Marín al programa esportiu especialitzat.

6. Aniversaris i onomàstiques amb Glòria del Mas

Secció breu i distesa, compartida amb la conductora i amb Toni Bravo.

6.1. Aniversaris del dia (3 de desembre)

• Brendan Fraser, 57 anys – actor conegut per La mòmia i George de la jungla
• Amanda Seyfried, 40 anys – actriu i cantant destacada als musicals Mamma Mia i Los Miserables
• David Villa, 44 anys – exfutbolista golejador de la selecció espanyola i diversos clubs d’elit

L’espai juga amb l’edat dels personatges i el to humorístic entre presentadora i col·laboradors.

6.2. Santoral

• Es destaca que és Sant Francesc Xavier, motiu per felicitar especialment els Xavis de la casa i de la ciutat
• To més desenfadat: es fa broma amb el fet que “si jo no tinc sant, no en té ningú”, per part de la col·laboradora

7. Recomanació musical de Nadal amb Robert Fernández

7.1. Ambient nadalenc i selecció del tema

Tancament del tram amb la secció musical de Robert Fernández.

• S’introdueix l’ambient de Nadal ja imminent: llums al carrer, famílies organitzant àpats, encàrrecs als Reis i als Melquíades
• Robert tria una cançó que combina esperit nadalenc i novetat discogràfica

7.2. “Navidad 2025… Navidad en blanco” de Rosana

Tema recomanat:

• Nova versió de la nadala clàssica de Rosana, titulada “Navidad 2025… Navidad en blanco”
• S’hi aprecia:
• un so més rock
• presència marcada de guitarres
• una banda potent que acompanya la veu característica de l’artista

Intencions de la cançó:

• Vol transportar directament a les festes de Nadal, amb un to de celebració i esperança
• Serveix com a primera clau d’“OMOV”, el nou univers creatiu que Rosana anirà revelant a poc a poc

Rosana explica que:

OMOV és el meu univers, ho aniré obrint peça a peça. OMOV no és un disc, no és una gira, és un altre món, el nostre món.

També anuncia per a 2026 l’estrena del documental “Rosana, mejor vivir sin miedo”, reforçant la idea d’una etapa nova i molt activa.

Robert acomiada desitjant:

• Que l’audiència tingui força per viure i també sobreviure al Nadal
• Deixa sonar la cançó, que barreja lletra emotiva i referències típiques de nadala, com “Fum, fum, fum” i l’alegria de la Dulce Navidad

8. Tancament i connexió amb la tertúlia

La secció musical dóna pas a:

• La tertúlia de les 10 h, conduïda per Belén Tierno Nebot, que analitzarà l’actualitat amb diverses persones convidades
• Més tard, a les 11 h, la Belén continuarà amb l’alumnat del Centre d’Educació Especial de Can Oriol i la tècnica del Programa d’Atenció a la Discapacitat de l’Ajuntament, que llegiran el manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Així es tanca una hora marcada per:

• Visibilització del dolor crònic i les malalties invisibles
• Debat sobre convivència veïnal i mobiliari urbà
• Prevenció de delictes i estafes de Nadal
• Reforç del valor social de l’esport inclusiu a Rubí
• I una banda sonora clarament nadalenca que prepara l’oient per a les setmanes que venen.