Rubí al dia, de 9 a 10h
Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia.
Subscriu-te
#714 - Verifactu, Comerç Segur i Nadal a Rubí
La presentadora introdueix la segona hora de **Rubí al dia, de 9 a 10h** resumint el contingut: entrevista sobre la moratòria del sistema *Verifactu* amb **Xavier Pujol** (PIMEC Vallès) i **Enric Rius** (CECOT); conversa amb la policia local sobre la campanya **Comerç Segur** de Nadal; bloc d’esports cap a les 10 h amb actualitat esportiva local; aniversaris amb **Glòria Dalmas**; recomanació musical de **Robert Fernández**; i, posteriorment a la graella, tertúlia amb diversos convidats i una entrevista artística amb **Niloufar Mirhani** ja fora d’aquest tram concret.
Amb **Xavier Pujol** i **Enric Rius** s’explica què és *Verifactu* dins la **llei antifrau**: un sistema que acompanya el procés de **digitalització de la facturació** per combatre el *frau fiscal*. Es diferencia entre dues parts: l’obligació (ja vigent) de tenir **programes de facturació no manipulables**, i la part ajornada, que és l’**enviament immediat a Hisenda** de cada factura mitjançant un registre associat a un codi QR. Subratllen que la digitalització pot ser positiva per empreses i societat, però genera dubtes per l’increment de control i la sensació de pèrdua de privacitat fiscal.
Es resolen dubtes pràctics sobre què passa quan hi ha **errades en factures**. Es fa notar que fa prop de 15 anys que, davant un error, s’ha de fer una **factura rectificativa** i no manipular l’original, tot i que molts programes encara permetien canvis interns. La nova normativa reforça que les factures no es poden alterar i que la **responsabilitat legal recau en el proveïdor del software** de facturació si el programa permet manipulacions. S’apunten dificultats específiques del **petit comerç i hostaleria**, com en el cas de canvis constants en tiquets de fleques o bars, i s’insisteix que la clau serà disposar de programes ben dissenyats que ho facin àgil.
Es valora l’anunci del govern espanyol d’ajornar Verifactu: **s’ha comunicat només 28 dies abans** de l’entrada en vigor prevista, cosa que per **Enric Rius** és una decisió bàsicament **política** que arriba tard. Recorden que ja fa tres anys que se’n parla i ja s’havia ajornat una vegada. Denuncien que la moratòria **perjudica empreses i proveïdors** que ja han fet inversions importants (software, equips de pesatge, adaptacions internes) i premia qui ha anat ajornant l’adaptació. Rius defensa que, si es vol ajudar els petits autònoms, la mesura correcta seria implantar la **franquícia d’IVA** per a facturacions inferiors a 85.000 € anuals, cosa que els deixaria fora d’aquestes obligacions. **Xavier Pujol**, tot i compartir moltes crítiques, admet que des de **PIMEC Vallès** la moratòria es valora positivament per donar aire a comerç i hostaleria, però alerta que no es converteixi en una “patada endavant” que repeteixi el mateix problema d’aquí a un any.
Es posa el focus en el teixit real de l’economia catalana i del **Vallès Occidental**: una majoria aclaparadora de **microempreses i autònoms** amb plantilles mitjanes de menys de 3 persones. Es compara la seva situació amb altres col·lectius com els **pagesos**, molt carregats de noves obligacions administratives. S’assenyala que la cascada normativa (llei antifrau, Verifactu, futur de la factura electrònica) pot ser **“la gota que fa vessar el got”** per a comerços petits que, a més de generar economia, fan **xarxa social i vida de barri**. També es destaca que el programa **Kit Digital** no ha arribat bé a aquest segment per desconeixement, falta de temps i desconfiança en el sistema, fet que ha limitat el seu impacte real.
Des de **PIMEC Vallès**, **Xavier Pujol** proposa substituir una visió sancionadora per una **“política premiadora”**: reconèixer i compensar les empreses i autònoms que ja han fet les inversions i s’han adaptat a Verifactu, tant per un missatge social positiu com per justícia econòmica. Alhora, reclama un **pla de xoc** amb ajuts econòmics, suport formatiu i sobretot **acompanyament cultural** perquè els petits negocis sàpiguen què han de fer, amb qui i com. Des de la **CECOT**, **Enric Rius** coincideix en la necessitat d’informació clara i d’un **calendari estable** que es compleixi, lamentant que la manca de confiança en dates i ajuts està esdevenint un problema social i empresarial de fons.
Enric Rius detalla dos casos concrets de **greuge** creats per la moratòria tardana: 1) Empreses que, per evitar Verifactu, van sol·licitar al novembre passar al **SII (Sistema Immediat d’Informació)** i ara es veuen atrapades en un règim que no haurien triat si haguessin sabut de la moratòria; la CECOT demana que puguin **revocar aquesta opció**. 2) Empreses que ja s’havien incorporat **voluntàriament a Verifactu** per fer proves, a qui la norma no preveu com tractar ara que el sistema queda ajornat. Rius insisteix que la **veritable eina de simplificació per als autònoms** és la **franquícia d’IVA**, una directiva europea pendent d’aplicar, que els alliberaria de gran part de les càrregues fiscals i documentals. Tots dos convidats coincideixen que les empreses necessiten **regles clares i estables**, i alerten que si el Reial decret de moratòria no és convalidat al Parlament es pot generar un autèntic **caos jurídic** sobre si Verifactu està o no en vigor.
Es reflexiona sobre si Verifactu pot esdevenir un “èxit”. **Xavier Pujol** considera que, com a mínim, cal evitar el **ridícul** i aprofitar el procés per impulsar una digitalització que també modernitzi altres processos interns de les empreses. Subratlla que, un cop augmenti la recaptació per la lluita antifrau, caldria que això es traduís en **menys pressió fiscal o millors serveis**. També es menciona que després de Verifactu vindrà la **factura electrònica obligatòria**, encara sense calendari clar però relacionada amb el mateix camí. Enric Rius conclou posant el focus en la **pèrdua gradual de sensació de llibertat** davant d’un context de control creixent (targetes, enviaments, geolocalització), tot i reconèixer que són els **“signes dels temps”**. L’entrevista es tanca agraint-los la capacitat d’aclarir un tema complex i anunciant que RÀDIO RUBÍ seguirà atenta a l’evolució de la normativa.
Tram de falques promocionals dels programes de **RÀDIO RUBÍ**: es publicita **En Joc**, espai esportiu que agrupa més de 50 ràdios locals i cobreix nombroses categories; el programa **Rock and Classics** amb Esteve Llop, centrat en la història de grups destacats de la música rock; i un espai d’**actualitat de la música catalana** amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Aquest segment reforça la imatge de la ràdio com a mitjà local diversificat, amb forta aposta per l’esport i la música.
La presentadora entrevista **Oriol Sánchez** (inspector en cap) i **Manolo Martín** (caporal i sotscap de proximitat) de la **Policia Local de Rubí**. Expliquen que cada Nadal activen la campanya **Comerç Segur**, coordinada amb els **Mossos d’Esquadra** i emmarcada també dins l’**Operatiu Grèvol**. L’objectiu és reduir **furts i robatoris** aprofitant les aglomeracions i la mobilitat pròpia de les festes, i augmentar la **percepció de seguretat** de comerços i ciutadania. El dispositiu dura de finals de setmana fins a la segona de gener i combina més **patrulles a peu** en 6 zones comercials prioritàries (centre, illa de vianants, mercat, Les Torres, etc.) amb **controls de seguretat** de tarda-nit tant a la ciutat com als polígons, on hi ha magatzems de productes nadalencs. Detallen que els delictes més freqüents són els **furts a persones i en botigues**, i els **robatoris amb força** fora d’horari comercial; la violència directa en horari de botiga és avui més residual. Manolo Martín dona molts **consells d’autoprotecció**: no distreure’s mentre es compra, portar la bossa davant i en bandolera, vigilar quan es treuen i guarden targetes, no deixar res a la vista als vehicles, tancar cotxes fins i tot en gasolineres i preferir aparcar en llocs il·luminats. En pàrquings comunitaris, cal evitar que persones desconegudes aprofitin per entrar i trucar a la policia si hi ha sospites. També aborden l’augment de **compres per internet** i el risc de **ciberestafes**. Recomanen no facilitar dades sensibles per telèfon o missatgeria, comprovar bé els enllaços, recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades i, si cal, passar el link per pàgines que detecten webs malicioses abans de comprar. El balanç històric de la campanya és positiu: més policia visible és dissuasiva i apreciada pels comerciants, i es recomana evitar recollir molta caixa de cop per no augmentar la vulnerabilitat en el trajecte botiga–cotxe–caixer.
Falca promocional on s’anuncia que la **UE Rubí** disputarà l’últim partit del 2025 a **Can Rosés** contra el **Sant Mauro**, cuer de la **Lliga Elit**. S’anima l’audiència a seguir el partit a través de **RÀDIO RUBÍ**, reforçant el paper de l’emissora com a referent en les retransmissions esportives locals.
Promoció del programa **Ara i sempre**, dedicat a les sardanes i la cultura popular, conduït per **Josep Puigventós** amb la col·laboració del **Foment de la Sardana de Rubí**. Es destaquen continguts com ballades, aplecs i informació sardanista, emissió cada diumenge a **RÀDIO RUBÍ**.
En un to àgil i condensat, **Toni Bravo** fa un resum exprés d’esports locals. Destaca el partit clau del **Club Natació Rubí (CNR)** de waterpolo femení a la piscina del **Club Natació Barcelona**, amb les rubinenques líders (21 punts) i les barcelonines segones a 3 punts: una victòria del CNR obriria un forat de 6 punts al capdavant, mentre que una derrota empataria els dos equips. Anuncia també el contingut del programa **Esports al dia** (a dos quarts de dues), que comptarà amb la presència dels culturistes rubinencs **David Rangel** i **Dídac Villarejo**, protagonistes d’una temporada plena de podis a Catalunya, Espanya i internacionalment. Completa l’agenda amb la jornada del **Vòlei Rubí**: el sènior masculí rep el **Castellacé** (7è de Tercera) diumenge a les 9 del matí a **Can Rosés** buscant mantenir-se al Top 3, i el sènior femení rep el **Sant Adrià** dissabte a les 7 de la tarda, intentant sortir de la posició de cueres. Finalment, esmenta el partit d’handbol del **Juventud 25 de Septiembre (El Veinti)**, diumenge a dos quarts de 12 contra el **Claret de Gràcia**, considerat assequible. El segment es tanca amb una broma sobre la brevetat del temps disponible i la capacitat de Toni Bravo per condensar la informació.
**Glòria Dalmas** presenta la secció d’aniversaris del dia amb un to distès. Felicita **Álvaro Benito** (49 anys), exjugador del Reial Madrid i cantant del grup **Pignoise**, més conegut pel seu vessant musical; **Gonzalo “Pipita” Higuaín** (38 anys), davanter argentí amb una prolífica trajectòria a grans clubs europeus i a la selecció argentina; **Itziar Garmendia** (52 anys), actriu i presentadora que ha participat en projectes com *Muertos S.L.* i *La Buena Hija*; i la cantant internacional **Natti Natasha** (39 anys), popular per temes com *Sin pijama*. La secció manté un punt d’humor i complicitat amb la presentadora, que recorda que Glòria havia treballat en esports a TV3.
**Robert Fernández** presenta la recomanació musical del dia, centrada en el nou EP conjunt **“5 MM (5 minutets més)”** de **Lildami** (Terrassa) i el rubinenc **Martimora**, conegut com a **Senyor Txen / Senyor Chen**. Explica que tots dos reactiven el seu **mític duet**, un tàndem que durant anys ha tingut molta complicitat tant en estudi com a l’escenari. L’EP gira al voltant de la necessitat de **retenir i allargar els moments especials**. Es recorda que al programa ja s’havia presentat el senzill **“Passaport”**, i ara s’escolta el tema **“Mític duet”**, que reivindica les personalitats creatives de tots dos artistes. Robert destaca el gran talent de Martimora com a productor (“té manetes per donar i vendre”) i la solidesa artística de Lildami. Musicalment, el disc se situa en un **equilibri entre rap i electrònica**: el rap marca el tempo i l’estructura, mentre que la producció afegeix una sonoritat electrònica més expansiva. El segment es tanca amb una breu reflexió de Martimora sobre el seu futur musical, afirmant que està **obert a tot** i que el proper disc podria ser molt diferent o continuar la línia actual, mostrant una actitud d’experimentació constant.
Context general de l’episodi
Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tres grans blocs:
- Una entrevista econòmica sobre la moratòria del sistema Verifactu i el seu impacte en empreses i autònoms
- Un espai de seguretat ciutadana centrat en la campanya Comerç Segur de Nadal
- Un tram final més lleuger amb esports, aniversaris i recomanació musical vinculada a artistes locals
1. Verifactu, llei antifrau i impacte en pimes
1.1. Què és Verifactu i per què és important
Els convidats Xavier Pujol (president de PIMEC Vallès) i Enric Rius (assessor fiscal i financer de la CECOT) expliquen que Verifactu és el nom popular del sistema de facturació electrònica inclòs dins la llei antifrau.
- Objectiu central: reduir el frau fiscal garantint la integritat i traçabilitat de les factures
- Element clau: incorporació d’un codi QR a les factures que acreditarà que Hisenda coneix la factura emesa
- Distinció important:
- Es manté l’obligació de tenir programes de facturació no manipulables (no poder esborrar/intercalar factures) - S’ajorna l’enviament immediat del registre de factures a Hisenda, que és la part pròpiament Verifactu
"El que es mantindrà és l’exigència de programes de facturació que no siguin alterables… el que es demora és l’enviament del registre a Hisenda."
1.2. Calendari i moratòria
Inicialment, Verifactu havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026, però el govern espanyol ha anunciat:
- Empreses: moratòria d’un any, fins al 2027
- Autònoms: fins al juliol de 2027
Tant PIMEC com CECOT coincideixen que s’ha decidit massa tard:
- Han passat tres anys parlant de Verifactu, ja havia estat ajornat (del 2025 al 2026)
- L’anunci arriba 28 dies abans de l’entrada en vigor prevista
- Es considera una decisió “molt política” i poc tècnica, lligada a equilibris parlamentaris
1.3. Beneficis de la digitalització… i reticències
Els dos representants destaquen que, en essència, la digitalització és positiva:
- Millora l’eficiència de les empreses
- Pot reduir el frau i, potencialment, la pressió fiscal si tothom contribueix
Però també hi ha preocupacions:
- Sensació de “gran hermano tributari” i control excessiu
- Sobrecàrrega burocràtica sobre microempreses i autònoms, que sovint ja van al límit amb el dia a dia
- Dificultats pràctiques en sectors com comerç petit i hostaleria (exemple típic de canviar productes en un tiquet de fleca)
1.4. Impacte en factures, software i responsabilitats
S’aclareix que la impossibilitat de modificar una factura no és nova:
- Ja fa gairebé 15 anys que, davant un error, cal fer factura rectificativa, no manipular l’original
- La novetat és que ara es fa estrictament exigible i els programes de facturació han de bloquejar qualsevol manipulació
- La responsabilitat en cas d’alteració recau en el proveïdor del software, no en l’usuari
A partir de juliol de 2025, les empreses de software no poden vendre programes que no compleixin aquests requisits.
1.5. Crítiques a la moratòria i conseqüències
Enric Rius considera que la moratòria fa més mal que bé:
- Qui no es volia adaptar ara tindrà la mateixa actitud d’aquí un any
- S’han fet inversions importants:
- Empreses de software i de pesatge (balances per comerç) - Empreses i autònoms que ja s’han adaptat - L’Agència Tributària, que estava preparada per rebre dades des de l’1 de gener
Per a ell, si es vol ajudar realment els petits autònoms, la mesura clau seria:
"La solució pels autònoms és la franquícia d’IVA: exempció per a qui factura menys de 85.000 € l’any, i així queden fora d’aquestes obligacions."
Afegeix que és una directiva europea ja redactada, pendent d’implantar a l’Estat.
1.6. Posició de PIMEC: sí a la moratòria, però…
Xavier Pujol matisa la postura:
- PIMEC celebra la moratòria, sobretot pels sectors comerç i hostaleria, perquè donen més marge a qui anava tard
- Però reconeix que el missatge polític és dolent: “premia qui no ha fet els deures” i perjudica qui sí que ha invertit
- Recorda l’experiència d’altres normatives tècniques (p. ex. paraigües tèrmics a comerços) on els proveïdors no donaven l’abast al final
A Catalunya:
- Hi ha unes 530.000 empreses; només 1.000 són grans
- Amb les mitjanes, arriben a unes 7.000; la resta són pimes i microempreses
- Al Vallès Occidental: unes 50.000 empreses, de les quals el 94% són microempreses (menys de 10 treballadors)
Aquest teixit de microempresa i autònom és el que té més dificultats per:
- Gestionar el negoci i ser competitiu
- Complir una legislació cada cop més complexa
1.7. Desconfiança, falta d’acompanyament i kit digital
Tant PIMEC com CECOT subratllen problemes de confiança i d’informació:
- El programa Kit Digital no ha arribat bé al segment més petit per:
- Desconeixement - Falta de temps - Manca de confiança en el sistema i en amb qui treballar
- Compara la situació amb altres sectors (p. ex. pagesos) que es queixen de l’allau d’obligacions
Per això, PIMEC proposa:
- “Política premiadora” per a qui ja ha fet la inversió i s’ha avançat
- No tant “castigar els que no han complert” com recompensar els complidors (econòmicament i amb reconeixement)
- Un pla de xoc amb:
- Ajuts econòmics - Formació - Acompanyament tècnic i cultural (“què fer, amb qui fer-ho, com fer-ho”)
1.8. Seguretat jurídica i casos concrets de greuge
Des de la CECOT, Enric Rius posa el focus en la inseguretat jurídica creada pel canvi de criteri tan tardà.
Hi ha dos col·lectius especialment afectats:
- 1 Empreses que van optar pel SII (Sistema Immediat d’Informació)
- Per evitar Verifactu, el mes de novembre van sol·licitar acollir-se al SII (règim d’enviament immediat de registres d’IVA)
- Pocs dies després, es declara la moratòria i ara es troben obligades a un règim que no haurien triat en condicions normals
- La CECOT demana que puguin revocar aquesta opció i tornar al règim que vulguin
- 2 Empreses que ja s’havien incorporat a Verifactu en proves
- Algunes havien entrat voluntàriament al sistema per fer proves tècniques
- La normativa no preveia un escenari de moratòria posterior
- Ara, malgrat la moratòria, podrien estar obligades a continuar dins Verifactu, cosa que consideren injusta
A tot això s’hi afegeix un risc addicional: la convalidació parlamentària del Reial decret de moratòria.
- Si al Parlament aquest decret no es convalida a mitjan gener, es podria generar un caos jurídic:
- Una part interpretaria que la moratòria no és vàlida i Verifactu entra en vigor igualment - El govern podria defensar que, un cop vigent a 1 de gener, la suspensió s’estén tot l’any
"La política va per una banda i la realitat per una altra, i les empreses necessiten justament el contrari: seguretat i certeses."
1.9. Futur: Verifactu i factura electrònica
De cara al futur, coincideixen que:
- Parlar d’“èxit” de Verifactu és gairebé impossible vist com s’ha desplegat
- El millor escenari és evitar el ridícul i aprofitar-ho per impulsar una digitalització útil (actualitzar altres processos, no només complir l’obligació legal)
- Cal que l’augment de recaptació derivat de la lluita antifrau reverteixi en:
- Menor pressió fiscal - Millors serveis públics
També apunten que, després de Verifactu, haurà d’arribar la factura electrònica obligatòria, encara sense calendari clar, però íntimament relacionada amb aquesta transformació.
2. Campanya Comerç Segur de Nadal
2.1. Objectiu i marc de la campanya
En el segon bloc, la presentadora parla amb Oriol Sánchez, inspector en cap de la Policia Local de Rubí, i Manolo Martín, caporal i sotscap de la unitat de proximitat, sobre la campanya Comerç Segur.
- Dates: des de final de setmana fins a la segona setmana de gener, inclosa la campanya de Reis i les primeres rebaixes
- Objectius principals:
- Reduir furts i robatoris en comerços i a persones - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania
La campanya s’emmarca dins l’Operatiu Grèvol dels Mossos d’Esquadra, però a Rubí manté el nom històric de Comerç Segur.
2.2. Dispositiu policial i àmbits prioritaris
La Policia Local organitza un reforç específic:
- Dedicació d’una part de la plantilla exclusivament a aquesta tasca
- Coordinació constant amb Mossos d’Esquadra (informació gairebé en temps real i possibilitat d’ajustar el dispositiu segons l’evolució dels fets)
- Divisió de la ciutat en diverses zones comercials, amb 6 nuclis prioritaris:
- Centre i eixos comercials principals (inclosa l’illa de vianants) - Mercats i zones de gran afluència - Barris com Les Torres, etc.
- Patrulles a peu en zones comercials i controls de seguretat de tarda-nit:
- Al nucli urbà - Als polígons industrials, on hi ha magatzems amb productes de Nadal
El ciutadà veurà:
- Més presència policial visible a peu de carrer
- Controls específics en horaris de màxima afluència i franges de tancament de comerços, quan els comerciants són més vulnerables (moment de fer caixa i desplaçar diners)
2.3. Tipus de delictes més habituals
Segons Oriol Sánchez, en aquestes dates predominen:
- Furts:
- A persones (carteres, bosses, distraccions aprofitant aglomeracions) - A interiors de botigues (clients, productes exposats)
- Robatoris amb força:
- En horari nocturn, als establiments tancats o magatzems
Remarca que els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial s’han tornat més residuals, cosa que consideren una bona notícia.
2.4. Consells de seguretat per al comerç i la ciutadania
Manolo Martín sintetitza els consells en una idea clau:
"El més important, tant per comerços com al carrer o amb el vehicle, és no distreure’s."
2.4.1. A les botigues i al carrer
- Tenir sempre controlats els objectes personals (bosses, moneders, mòbils)
- Portar la bossa en bandolera i davant, no al darrere
- Extremar l’atenció quan s’extreuen o guarden targetes i diners
- Per part del comerç, implementar petites mesures d’autoprotecció (control d’accessos, caixa discreta, vigilància informal entre veïns de negoci)
2.4.2. Vehicles i aparcaments
- No deixar res a la vista, encara que sembli de poc valor (p. ex. ulleres de sol)
- Si es pot, no deixar ni guardar compres al vehicle; i si cal fer-ho, que sigui al maleter i sense que ningú ho vegi
- Tancar sempre el cotxe, fins i tot:
- Quan s’atura en una gasolinera - En aparcaments de centres comercials o pàrquings públics
- Prioritzar llocs amb bona il·luminació
- En pàrquings comunitaris o privats:
- Vigilar que no entrin persones desconegudes enganxades al vehicle - Avisar veïns o trucar a la policia si es veu algú sospitós
2.4.3. Compres per internet i ciberestafes
Davant l’augment de compres en línia, també recorden recomanacions bàsiques:
- No donar dades sensibles (bancàries, contrasenyes) per:
- Telèfon - WhatsApp - Enllaços sospitosos
- Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades; si les demanen, cal sospitar
- Verificar sempre l’origen real de la botiga online:
- En plataformes grans, sovint comprem a tercers i no directament a la marca - Utilitzar eines o webs que permeten comprovar si un enllaç és maliciós (malware)
- Abans de clicar i pagar, prendre 10–20 segons per pensar i revisar bé l’adreça i les condicions
2.5. Resultats i percepció
La Policia Local valora que, altres anys, el balanç ha estat “força bo”:
- La presència dissuasiva redueix fets delictius
- Comerciants i ciutadans valoren positivament veure més patrulles a peu
- Els propis delinqüents detecten que hi ha més dificultat per actuar impunement, sobretot en:
- Eixos amb molta policia - Franja de tancament (sortida dels comerços, trasllat de diners)
Es recomana que els comerciants:
- Evitin treure molta caixa de cop i en moments previsibles
- Vagin substituint, tant com puguin, el maneig de grans quantitats d’efectiu per altres sistemes més segurs
3. Bloc esportiu i agenda local
3.1. Actualitat del Club Natació Rubí (CNR)
A l’espai d’esports, amb Toni Bravo, es destaca un partit clau del Club Natació Rubí (CNR) de waterpolo femení:
- Competeixen a la piscina del Club Natació Barcelona
- Situació a la lliga:
- Rubinenques: líderes amb 21 punts, inici de lliga impecable - CN Barcelona: segones a 3 punts
- Possibles escenaris:
- Si el CNR guanya, obre un forat de 6 punts al capdavant - Si perd, quedarien empatades a 21 punts
Es presenta com un dels partits més importants de la temporada.
3.2. Esports al dia i culturisme rubinenc
Al programa Esports al dia, a dos quarts de dues, s’anuncia una entrevista destacada amb dos culturistes locals:
- David Rangel:
- Campió a Budapest - Subcampió d’Espanya
- Dídac Villarejo:
- Ha guanyat totes les categories a Catalunya en la seva especialitat - Dos tercers llocs en diferents categories al campionat d’Espanya
L’espai servirà per:
- Explicar en què consisteix el culturisme competitiu
- Revisar els seus èxits
- Mostrar com porten el nom de Rubí arreu del món
3.3. Vòlei Rubí
També es repassa la jornada del Vòlei Rubí:
- Sènior masculí (Tercera Catalana):
- Juga diumenge a les 9 del matí a Can Rosés contra el Castellacé (7è classificat) - Objectiu: retrobar-se amb la victòria i consolidar-se en el Top 3 (són tercers)
- Sènior femení:
- Juga dissabte a les 7 de la tarda, també a Can Rosés, contra el Sant Adrià (5è classificat) - Les rubinenques són cuers i busquen iniciar una remuntada per sortir de la zona baixa
3.4. Handbol al Juventud 25 de Septiembre
En handbol, es destaca el partit del Juventud 25 de Septiembre (El Veinti):
- Diumenge, dos quarts de 12
- Juguen a casa contra el Claret de Gràcia, en principi un rival assequible
3.5. Futbol: UE Rubí
En la falca publicitària també es recorda que la UE Rubí:
- Disputarà l’últim partit del 2025 a Can Rosés contra el Sant Mauro, que tanca la classificació de la Lliga Elit
- RÀDIO RUBÍ en farà la retransmissió en directe
4. Aniversaris i efemèrides
L’espai “Qui fa anys avui” amb Glòria Dalmas repassa diversos aniversaris de figures de l’esport i l’entreteniment:
- Álvaro Benito (49 anys):
- Exfutbolista del Reial Madrid - Posteriorment cantant del grup Pignoise - També entrenador i analista esportiu
- Gonzalo “Pipita” Higuaín (38 anys):
- Davanter argentí amb llarga trajectòria a clubs europeus i a la selecció argentina
- Itziar Garmendia (52 anys):
- Actriu i presentadora - Ha participat en projectes com Muertos S.L. o La Buena Hija
- Natti Natasha (39 anys):
- Cantant internacional de música urbana - Cèlebre per temes com Sin pijama
La secció es combina amb un to distès i comentaris personals de la col·laboradora, que recorda el seu pas pel periodisme esportiu.
5. Recomanació musical: 5 MM de Lildami i Senyor Chen
L’últim bloc és la recomanació musical del Robert Fernández, centrada en un projecte amb forta connexió local:
- Protagonistes:
- Lildami (Terrassa) - Martimora, rubinenc conegut artísticament com a Senyor Txen / Senyor Chen
5.1. El projecte 5 MM (“5 minutets més”)
Els dos artistes reactiven el seu tàndem mític amb el llançament de l’EP “5 MM” (5 minutets més):
- L’EP gira al voltant de la idea d’estirar els moments especials i allargar-los una mica més
- És un projecte creat íntegrament a quatre mans:
- Composició - Producció - Enregistrament
Musicalment, el disc se situa en un punt d’equilibri entre el rap i l’electrònica:
- El rap marca el tempo i l’estructura
- La producció hi aporta una sonoritat electrònica expansiva
5.2. Cançons destacades
Es mencionen dos temes:
- “Passaport”:
- Senzill ja presentat prèviament al programa - Exemple de la complicitat creativa entre tots dos
- “Mític duet”:
- Peça que reivindica la personalitat creativa conjunta de Lildami i Martimora - El programa en fa escolta i en destaca la capacitat tècnica de Martimora/Senyor Chen com a productor i músic
El bloc tanca amb reflexions de Martimora sobre el seu futur creatiu, declarant-se obert a canviar de registre i a experimentar en cada nou disc.
6. Estructura radiofònica i falques de RÀDIO RUBÍ
Al llarg del tram, l’episodi s’intercala amb diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i els seus programes, com:
- En Joc: espai esportiu de cap de setmana
- Rock and Classics amb Esteve Llop
- Programa d’actualitat musical catalana
- Espais de sardanes i cultura tradicional
Aquestes falques serveixen per reforçar el caràcter de ràdio local de servei públic, molt centrada en la informació de proximitat, l’esport rubinenc i la música de casa nostra.