Rubí al dia, de 9 a 10h
Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia.
Subscriu-te
#715 - Preguntes a l’alcaldessa, plagues i Nadal
La locutora introdueix la segona hora de **Rubí al dia, de 9 a 10h** i fa un repàs del que vindrà: espai **Parlem amb l'alcaldessa** amb **Ana María Martínez**, secció de ciència *Guaita que tenim* sobre plagues, bloc d’esports, aniversaris amb la **Glòria del Mas**, recomanació musical de **Robert Fernández** i, ja fora del fragment, tertúlia i seccions juvenils a partir de les 10 i 11 h.
**Albert Soler** presenta el nou format del **Parlem amb l'alcaldessa**, on les preguntes s’han recollit prèviament de la ciutadania a través de xarxes socials. Explica el funcionament (una setmana de recollida, tancament una setmana abans per preparar respostes) i dona pas a l’alcaldessa **Ana María Martínez**. Abans de començar amb les preguntes, anuncia que li farà algunes qüestions d’actualitat.
L’alcaldessa explica que la inauguració del **Casino** és imminent, que s’hi ultimen detalls i que l’acte vol reflectir l’“essència rubinenca”. Serà un espai **emblemàtic i centre cultural** de la ciutat, amb dues sessions d’inauguració per representar al màxim el teixit local i visites teatralitzades gratuïtes perquè la ciutadania conegui la història de l’edifici. Tot seguit es confirma la data d’entrada en funcionament de la **ZBE (Zona de Baixes Emissions)**, abans de 2026, com a compromís per millorar la **qualitat de l’aire**. Encara falten la plataforma de registre de vehicles, càmeres i senyals, però es treballa per tenir-ho «en temps i forma» i es remarca la necessitat de conciliar salut, mobilitat i vida quotidiana.
Responent a veïns sobre la desaparició de contenidors als carrers **Justícia** i **Sant Galletà**, l’alcaldessa explica que s’ha fet un **estudi tècnic** de bateries i s’han atès **peticions veïnals**. Alguns punts, especialment el del carrer Justícia, es retiren per ser focus de **conductes incíviques**, identificats amb gomets negres. Es reorganitzen les bateries garantint la **distància màxima raonable** fins altres contenidors propers (Escardívol, Doctor Gimbernat, plaça Catalunya). L’alcaldessa aprofundeix en la necessitat de **canviar hàbits** de generació i gestió de residus i recorda que l’èxit del sistema depèn en gran part del **comportament de la ciutadania**, advertint sobre les conseqüències irreversibles de continuar sense consciència ambiental.
A una pregunta sobre la **C1413**, l’alcaldessa expressa la voluntat que aquesta via passi de ser **carretera** a esdevenir un **carrer urbà** amb voreres, elements de pacificació del trànsit i entorn més segur i menys contaminant. Explica que cal primer un **canvi de titularitat** de la via, similar al procés de l’avinguda de l’Estatut. Actualment, dues actuacions importants condicionen el calendari: l’ampliació del **pont de Cova Solera** i una gran obra de **transformació de l’avinguda de l’Estatut** que començarà al gener. L’equip de govern descarta intervenir alhora a les dues grans artèries que travessen Rubí per no col·lapsar la mobilitat, i anuncia que primer es farà l’avinguda de l’Estatut i després la C1413, amb informació detallada als veïns (fins i tot porta a porta) sobre afectacions i terminis.
Una veïna demana més senyalització i elements de reducció de velocitat a l’entrada de **Sant Muç** des de la carretera d’Ullastrell. L’alcaldessa recorda que la velocitat màxima a **urbanitzacions** és de **30 km/h** per normativa de via urbana i defensa mantenir aquest límit malgrat que algunes persones, en reunions d’**Alcaldessa Informa**, havien demanat tornar al 50 km/h. Ho qualifica de «barbaritat» i insisteix que el 30 km/h és bàsic per la **seguretat viària**. Detalla que Rubí té uns **220 km lineals** de vies a urbanitzacions i que s’hi està actuant progressivament: repintat de senyalització, reforç de recordatoris de límit de velocitat i millores d’il·luminació (com al camí de Rubí), que han aportat més seguretat i es continuaran estenent a altres zones.
Un oient pregunta què es fa a Rubí per controlar els **“pisos pastera”** i l’empadronament fraudulent. L’alcaldessa reivindica la qualitat dels **Serveis Socials** locals i remarca que cal anar amb molt de compte amb els termes que es fan servir. Distingueix entre: • situacions de **pisos pastera** (sobreocupació greu), • i **amuntegament al padró**, que en molts casos és una eina per garantir drets bàsics a qui no té habitatge formal. Recorda que el **padró és un dret i una obligació** per a qui resideix al municipi i que l’Ajuntament ha de registrar les persones que viuen realment a la ciutat. Els serveis socials treballen per **detectar** casos complexos, **acompanyar famílies** i facilitar la seva autonomia i integració. L’alcaldessa es mostra contundent amb qui vingui a delinquir («que la faci, que la pagui», amb la llei per davant), però defensa que qui vulgui construir un projecte de vida honrat ha de tenir **oportunitats i suport** a Rubí.
A partir de la queixa d’una mare per les llargues cues per arribar a l’escola **Rivo Rubeo** durant les obres al **Passeig de la Riera** i carrer Pau Roca, l’alcaldessa informa que l’actuació **ja ha acabat** i el carrer s’ha reobert. Admet que les obres a vies estratègiques generen **moltes molèsties** a la mobilitat (especialment en hores punta escolars) però les considera inevitables per **millorar la ciutat**. Fa paral·lelismes amb obres anteriors com les del **pont de Sant Joan** i subratlla la importància que la ciutadania busqui **alternatives de ruta** mentre duren les afectacions. Reitera les disculpes pels inconvenients, però defensa que sense obres la ciutat no pot avançar.
Una veïna de **Can Fatjó** pregunta si s’instal·laran **pantalles acústiques** al tram ferroviari que passa pel barri. L’alcaldessa respon que, de moment, **no està previst**, perquè el focus principal és aconseguir la **segona estació de FGC** a Rubí, projecte considerat històric i estratègic (previst a la zona de **La Llana/Can Fatjó**). Anuncia una reunió imminent amb el **secretari de Mobilitat** del Departament competent, d’on espera obtenir «una excel·lent notícia». Admet que el tram ferroviari s’haurà de millorar, i assenyala que, si l’increment de circulació de trens ho fa necessari, l’Ajuntament plantejarà la demanda formal de **protecció acústica** per a la zona.
En resposta a una pregunta sobre el «mal estat generalitzat» de les voreres i l’absència de priorització, l’alcaldessa ho desmenteix taxativament. Explica que el govern té tres línies estratègiques: **persones i famílies**, **espai públic** i **manteniment**. Dins l’espai públic, les **voreres** són prioritàries: hi ha un **contracte anual** per reparar-les i rehabilitar-les, i s’actua al **centre, barris, polígons i urbanitzacions**. S’estan fent voreres fins i tot a polígons industrials i existeix un **pla de xoc 2025** i un altre previst per **2026**, que se sumen al contracte ordinari d’asfaltatge i senyalització. També destaca l’enorme esforç en **accessibilitat**, amb uns **300 encreuaments** ja adaptats i previsió de completar tota la ciutat. L’alcaldessa remarca la necessitat de **corresponsabilitat ciutadana**: el carrer s’ha de cuidar «com casa nostra», evitant embrutar, trencar mobiliari o deixar excrements de gos, perquè l’espai públic és compartit i ha de fer sentir orgullosa tota la població.
Un oient proposa adaptar el nom oficial d’alguns carrers a l’ús popular, com el cas del **carrer Major**, que la gent gran continua anomenant **carrer Fondo**. L’alcaldessa comparteix anècdotes personals sobre topònims tradicionals de Rubí (la plaça del Domènec, la plaça del Carro, «el Borratxo» per referir-se a un antic estudi fotogràfic, etc.) i explica que el **nomenclàtor oficial** es decideix en una **comissió específica** i després passa pel **ple municipal**. Reconeix que el carrer Major té diversos noms segons el tram i que canviar-los seria complex, però deixa oberta com a idea la possibilitat d’afegir **sobrenoms o noms populars** a les plaques de carrer. L’espai es tanca amb un comiat més breu de l’habitual per qüestions d’agenda, amb el compromís de tornar després de festes amb noves preguntes de la ciutadania.
El biòleg **Sergi Corral** i la presentadora **Ona** aprofundeixen en el concepte de **plaga**. Es defineix plaga com qualsevol ésser viu que perjudica un altre ésser viu d’interès per a l’ésser humà, o que altera la dinàmica d’un **ecosistema natural**, sovint amb aparició sobtada i massiva i impactes seriosos en cultius, boscos o salut humana. Es repassen tres grans tipus de plagues: • **Agrícoles**: fongs, insectes, males herbes i patògens que malmeten cultius. Es citen plagues històriques com la **famina irlandesa** per *Phytophthora infestans*, la **fil·loxera**, el **mildiu de la vinya**, les **llagostes**, l’**escarbat de la patata** i la *Xylella fastidiosa*. • **Forestals**: insectes i malalties que desajusten boscos, com els **escolítids** (escarbats de l’escorça dels pins), la **processionària del pi**, l’**arna gitana**, la **grafiosi de l’om** i la **xacra del castanyer**. • **Domèstiques**: paneroles, tèrmits, rosegadors i altres organismes que envaeixen habitatges. També es remarca que certs animals que es perceben com a plaga (per exemple depredadors de mosquits) poden ser **beneficiosos** dins de l’ecosistema. S’analitzen les definicions de la RAE, que associen *plaga* a **calamitat**, **epidèmia** o **pandèmia**, i es consideren plagues humanes malalties com la pesta negra, la verola, la grip, la tuberculosi, el còlera, la SIDA i la **COVID-19**. Corral diferencia entre considerar una espècie plaga per interessos **econòmics humans** (cas senglars, conills, meduses, tonyines) i el fet que realment alteri l’**equilibri ecològic**. Després es parla del **control de plagues**: l’objectiu no és sempre erradicar, sinó mantenir les poblacions per sota del **llindar de tolerància**. S’explica el concepte de **control integrat de plagues**, que combina: • **Mesures preventives i culturals** (neteja, sanejament, rotació de cultius, varietats resistents, barreres senzilles com mosquiteres o segellat d’esquerdes). • **Control físic i mecànic** (trampes adhesives, amb feromones o llum; xarxes, pantalles, reixes; ús de calor o fred extrem). • **Control biològic**, utilitzant enemics naturals com **marietes** contra pugons, vespes parasitoides o microorganismes com el bacteri *Bacillus thuringiensis*, que es pot aplicar en pols o en bossetes penjades als arbres. • **Control químic**, amb insecticides i altres productes de síntesi, considerat **últim recurs** per la seva toxicitat i impacte en l’ecosistema. El biòleg reivindica que, en debats sobre plagues i fauna conflictiva (senglars, conills, tonyines, etc.), es doni més **veu als biòlegs i ecòlegs**, sovint menystinguts davant altres perfils tècnics, malgrat ser els especialistes en dinàmiques de població i ecosistemes.
Brevíssima falca recordant que **RÀDIO RUBÍ** és «la primera en informació local, sempre al teu costat», just abans d’entrar al bloc d’esports amb el periodista **Toni Bravo**.
El periodista esportiu **Toni Bravo** destaca dues bones notícies. En **natació/waterpolo**, les noies del **Club Natació Rubí** han guanyat 14–15 a la piscina del **CN Barcelona** en un partit avançat, mantenint-se **líders invictes** amb 23 punts i obrint un marge de 4 punts respecte el segon classificat. El partit es decideix als penals (empat a 11 i 4–5 a la tanda), reforçant les aspiracions de pujar a **Divisió d’Honor**. En **futbol**, el **Juventud 25 de Septiembre (Veinti)** anuncia **Quico Díaz** com a nou entrenador del primer equip, després d’haver estat tres setmanes com a ajudant de **Santi Fernández** i de tenir una llarga trajectòria a clubs com Cerdanyola, Prat, Badalona, Sabadell Nord i la mateixa **UE Rubí**. El seu repte és reconduir la temporada i aconseguir la **permanència a Primera Catalana**, ja que la situació esportiva no és bona. Es comunica que **Quico Díaz** serà el convidat del programa d’esports del dia.
Toni Bravo afegeix una prèvia sobre l’equip masculí del **Club Natació Rubí** de waterpolo, que actualment és desè. Tenen un partit important a casa dissabte a les 16 h contra l’**Encinas Boadilla**, cuer de la Divisió d’Honor masculina. Explica que **guanyar és clau** per mantenir opcions de classificar-se per a la **Copa del Rei**, tot i que després caldrà fer números en la classificació. El bloc es tanca amb l’agraïment i l’anunci que l’endemà hi haurà més informació esportiva.
La **Glòria del Mas** repassa els aniversaris destacats de l’11 de desembre. Felicita l’humorista i actor **Dani Martínez**, que fa 48 anys i és valorat per la seva **versatilitat** entre monòlegs, teatre, sèries i programes d’humor. Recorda els 76 anys d’**Anna Wintour**, poderosa editora i directora de *Vogue*, considerada una de les figures més **influents del món de la moda**, amb capacitat per catapultar dissenyadors. Tanca amb **Néstor Susaeta**, que fa 41 anys i, tot i ser conegut com a exfutbolista, actualment exerceix de **director esportiu** del CD Guadalajara. El to és informal i proper, amb petites bromes sobre com s’obtenen aquestes dades.
El tècnic i prescriptor musical **Robert Fernández** presenta la cançó **“Villa Antico”** d’**Estopa** com a recomanació nadalenca. Destaca que, malgrat la llarga trajectòria del grup, és la **primera Nadala** que publiquen. Explica el joc de paraules del títol ("Villa en tico" → "Villa Antico", escrit amb z i k) i remarca que la peça s’inspira en la **tradició popular extremenya**, origen familiar dels germans Muñoz. Musicalment, combina l’aire de *villancico* clàssic en les estrofes amb una tornada molt més **rockera**, pròpia de l’estil Estopa. També descriu el **videoclip**, on els germans munten un pessebre alternatiu amb figures com un esquelet tipus **John Travolta** a *Saturday Night Fever*, un **robot** i ells mateixos en forma de **caganers**. A més, “Villa Antico” és el tema central d’una **campanya nadalenca d’AENA**. El fragment acaba deixant sonar el tema gairebé íntegre mentre el conductor es retira de micròfon i es tanca el programa fins l’endemà.
Introducció del tram del programa
Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina diferents blocs: l’espai Parlem amb l'alcaldessa amb Ana María Martínez, la secció de ciència Guaita que tenim, un breu bloc d’esports, l’efemèride d’aniversaris i una recomanació musical nadalenca.
Parlem amb l'alcaldessa (format nou amb preguntes ciutadanes)
Nou format i temes d’actualitat
- S’estrena un nou format: les preguntes les fa directament la ciutadania, recollides prèviament per xarxes i filtrades una setmana abans per poder-les treballar.
- Abans d’entrar en les preguntes, s’aborden dues qüestions d’actualitat:
- Reobertura del Casino: inauguració imminent amb un espectacle de fort accent local que vol reflectir l’“essència Rubí”. - Visites teatralitzades: entrades gratuïtes per descobrir la història de l’equipament. - ZBE (Zona de Baixes Emissions): data d’entrada en funcionament fixada abans de 2026. Encara falten plataforma de registre, càmeres i senyalització, però el govern insisteix en complir el compromís ambiental.
"Treballem [...] per tenir una ciutat millor, però que també hi puguem viure de manera fàcil."
Contenidors i recollida de residus
Tema: retirada i reubicació de contenidors als carrers Justícia i Sant Galletà.
- L’Ajuntament ha fet un estudi tècnic de bateries de contenidors i ha escoltat peticions veïnals.
- Alguns punts s’han retirat per ser focus de conductes incíviques (gomets negres al mapa de conflictes).
- Es garanteix la distància màxima acceptable fins a una bateria alternativa (Escardívol, Dr. Gimbernat, etc.).
- L’alcaldessa insisteix que l’èxit del sistema de residus depèn molt de les conductes ciutadanes:
- Produïm molts residus que “no veiem” perquè els traiem de casa cada dia. - Es reivindica consciència ambiental i responsabilitat compartida.
C1413 i transformació en carrer urbà
Tema: seguretat, passos de vianants, velocitat i contaminació a la C1413.
- Objectiu a futur: que la C1413 deixi de ser «carretera» i passi a ser un carrer urbà amb:
- voreres, - elements dissuasius de velocitat, - millora de la seguretat i qualitat ambiental.
- Cal un procés de canvi de titularitat similar al que es va fer a l’avinguda de l’Estatut.
- Ara mateix hi ha dues obres clau que condicionen el calendari:
- Ampliació del pont de Cova Solera. - Gran obra a l’avinguda de l’Estatut, que començarà al gener.
- No es poden «posar en jaque» alhora les dues grans vies longitudinals de la ciutat. Primer es transformarà l’avinguda de l’Estatut i, més endavant, la C1413.
- L’alcaldessa anuncia informació directa porta a porta a veïns propers a les obres.
Entrada a Sant Muç i velocitat a les urbanitzacions
Tema: senyalització i velocitat a l’entrada de Sant Muç des de la carretera d’Ullastrell.
- La velocitat màxima a urbanitzacions és de 30 km/h, marcada per norma general de via urbana.
- A l’espai Alcaldessa Informa hi ha veïns que, al contrari, han demanat tornar al 50 km/h; l’alcaldessa ho considera una “barbaritat” i defensa mantenir el 30.
- Es fa un repàs de magnitud: 220 km lineals de vies a urbanitzacions.
- Es manté un pla de repintat i reforç de senyalització progressiu, incloent limitacions de velocitat i millora d’il·luminació (per exemple al camí de Rubí), per incrementar la seguretat viària.
“Pisos pastera”, padró i serveis socials
Tema delicat: pisos sobreocupats i empadronaments fraudulents.
- L’alcaldessa rebutja l’expressió “pisos pastera” com a etiqueta genèrica, i la considera perversa si es barreja amb el tema del padró.
- Distingir clarament:
- Pisos pastera: situacions greus d’amuntegament i vulneració de drets. - Amuntegament al padró: inscripció de persones sense habitatge estable per garantir drets bàsics i possibilitat de treballar i viure a la ciutat.
- Recorda que el padró és un dret i una obligació per a qui resideix al municipi.
- Els Serveis Socials treballen per:
- detectar casos de sobreocupació, - acompanyar les persones per aconseguir autonomia i oportunitats a Rubí.
- Posició clara:
- Qui vingui a delinquir, “que la faci, que la pagui”, amb tota la fermesa de la llei. - Qui vingui a construir un projecte de vida honrat, ha de poder rebre acompanyament i suport.
Obres, mobilitat escolar i presència policial
Tema: trànsit complicat per obres (Rivo Rubeo, Passeig de la Riera, Pau Roca).
- Les obres al Passeig de la Riera han allargat els trajectes escolars fins a 35-40 minuts.
- L’alcaldessa recorda que:
- Les obres ja han acabat i el carrer és obert. - Les intervencions a vies principals generen molèsties inevitables, però són necessàries per fer avançar la ciutat.
- Es demanen disculpes per les cues i es recorda que sovint cal buscar rutes alternatives mentre duren les obres, com ja va passar amb el pont de Sant Joan.
Soroll ferroviari a Can Fatjó i segona estació dels FGC
Tema: pantalles acústiques al tram del tren a Can Fatjó i planificació ferroviària.
- Ara mateix no està previst instal·lar pantalles acústiques.
- Prioritat política: aconseguir la segona estació de FGC a la zona de La Llana / Can Fatjó.
- Hi ha una reunió imminent amb el Departament de Mobilitat per obtenir notícies sobre aquest projecte, considerat demanda històrica.
- Un cop s’incrementi el trànsit ferroviari i s’avanci amb la segona estació, l’Ajuntament es plantejarà formalment la protecció acústica.
Voreres, espai públic i zones verdes
Tema: estat de les voreres i suposada manca de priorització.
- L’alcaldessa nega que no s’hagin prioritzat:
- Els tres eixos estratègics són: persones i famílies vulnerables, espai públic, i manteniment.
- Hi ha un contracte anual específic per a:
- reparar i arranjar voreres, - actuar al centre, barris, polígons i urbanitzacions.
- Esmenta:
- Pla de xoc 2025 i un altre previst per 2026, afegits al contracte ordinari de voreres, asfaltatge i senyalització. - Més de 300 encreuaments adaptats per millorar l’accessibilitat (rebaixes de vorera, passos de vianants adaptats), amb previsió d’arribar a tots.
- Missatge clau de corresponsabilitat ciutadana: l’espai públic és “com casa nostra” i cal cuidar-lo (no embrutar, no malmetre mobiliari, recollir les deposicions dels gossos, etc.).
Canvi de noms de carrers i noms populars
Tema: possible canvi de noms de carrers per adaptar-los a l’ús popular.
- Es posa com a exemple el carrer Major, que molta gent gran continua anomenant “carrer Fondo”.
- S’esmenten altres topònims populars: plaça del Domènec, plaça del Carro, “el Borratxo” (antic fotògraf Vilardell), etc.
- Existeix una comissió de nomenclàtor que decideix noms de carrers i places i eleva les propostes al ple municipal.
- Canviar noms oficials com el del carrer Major es veu complex; es deixa oberta, com a idea, la possibilitat d’afegir sobrenoms a les plaques.
Ciència – Guaita que tenim: plagues i control de plagues
Què és una plaga?
El biòleg Sergi Corral defineix i matisa el concepte de plaga.
- Definició bàsica:
- Qualsevol ésser viu que resulta perjudicial per un altre ésser viu d’interès per a l’ésser humà. - També, qualsevol organisme que altera la dinàmica d’un ecosistema natural.
- Característiques típiques:
- Aparició sobtada i massiva. - Impactes greus sobre cultius, ecosistemes o sobre la salut i higiene humana.
Tipus principals de plagues
Plagues agrícoles
- Organismes que malmeten cultius i fan baixar la producció:
- insectes, - males herbes, - patògens (fongs, bacteris, etc.).
- Exemples històrics destacats:
- Phytophthora infestans (plaga de la patata) → Gran fam irlandesa (1845–1849) amb prop d’1 milió de morts i 1 milió d’emigrants. - Fil·loxera (Dactulosphaira vitifoliae), insecte que va devastar les vinyes al segle XIX. - Mildiu de la vinya (Plasmopara viticola), que va agreujar els danys a la vinya. - Llagostes i escarbat de la patata. - Xylella fastidiosa, bacteri que afecta vinya, olivera i ametller.
Plagues forestals
- Organismes que alteren l’equilibri de boscos i masses forestals:
- Insectes, fongs, altres patògens.
- Exemples:
- Escolítids (escarbats de l’escorça) que ataquen sobretot pins i coníferes. - Processionària del pi: defoliacions massives cada any. - Arna gitana: afecta alzines, suros i roures; va causar fortes defoliacions a zones com la Selva i el Maresme. - Grafiosi de l’om: va matar molts oms de ribera a nivell europeu. - Xacra del castanyer: va afectar greument castanyers, també conreats.
Plagues domèstiques
- Organismes que envaeixen llars i edificis, causant danys materials i/o problemes de salut:
- paneroles, - tèrmits, - rosegadors, - altres insectes i invertebrats.
També es recorda que hi ha espècies que es veuen com a plagues però no ho són, ja que exerceixen funcions útils (com menjar mosquits) i contribueixen al control natural d’altres plagues.
Plagues o no? El biaix humà
Sergi Corral planteja el dilema: quan una espècie és realment una plaga?
- Preguntes obertes:
- Els senglars són una plaga? - Els conills són una plaga? - Les meduses són una plaga? - Les tonyines poden ser plaga?
- Per a agricultors, pescadors o ramaders, sovint sí, perquè afecten els seus interessos econòmics.
- Però, si l’ecosistema es manté en equilibri, no es pot parlar de plaga en el sentit ecològic.
- Risc: emprar l’etiqueta plaga per justificar erradicacions agressives o mètodes de control que danyen espècies senceres o ecosistemes.
Plagues i diccionari: de la patata al COVID-19
- El diccionari de la RAE defineix també plaga com una “calamidad grande que aflige a un pueblo”, amb sinònims com pesta, epidemia, catástrofe, pandemía.
- Una altra accepció: “daño grave o enfermedad que sobreviene a alguien”.
- Això permet assimilar epidèmies i pandèmies a una forma de plaga:
- pesta negra, - verola, - grip, - tuberculosi, - còlera, - SIDA, - COVID-19.
Control de plagues: del químic al control integrat
Control de plagues = conjunt d’activitats humanes dissenyades per gestionar, reduir o eliminar organismes considerats plaga.
- L’objectiu no és sempre erradicar, sinó mantenir les poblacions per sota d’un llindar de tolerància, és a dir, per sota del punt en què provoquen danys importants.
- S’aposta pel control integrat de plagues, prioritzant:
- la prevenció, - la combinació de diversos mètodes, - la reducció d’ús de productes químics de síntesi.
1) Mesures prèvies i culturals (prevenció)
- Sanejament i higiene: primera línia de defensa.
- Neteja d’espais, - retirada de restes que atrauen plagues.
- Rotació de cultius: trencar cicles dels patògens i insectes.
- Ús de varietats resistents.
- Instal·lació de barreres simples:
- silicona a esquerdes per evitar entrada de paneroles o rosegadors, - mosquiteres per reduir mosquits sense matar els depredadors naturals (com dragonets).
2) Control físic i mecànic
- Actuació directa sobre l’organisme:
- Trampes (adhesives, amb feromones, paranys de llum per a mosques i insectes voladors). - Barreres físiques: xarxes, pantalles, reixes, tancaments. - Temperatures extremes: calor, vapor o fred intens per eliminar plagues en determinats contexts.
3) Control biològic
- Ús d’enemics naturals per controlar la plaga:
- Marietes per controlar els pugons. - Paràsits i parasitoides (com determinades vespes) que ponen ous sobre o dins l’organisme plaga. - Microorganismes selectius: - Bacillus thuringiensis (BT): bacteri comercialitzat en pols, aplicat sobre cultius per controlar insectes; també es fa servir en bosquetes penjades als arbres a ciutats.
4) Control químic (últim recurs)
- Productes com insecticides, pesticides, raticides, biocides i fitosanitaris són molt efectius però:
- tenen fort impacte tòxic sobre l’ecosistema, - poden afectar espècies no diana, - poden alterar cadenes tròfiques i biodiversitat.
- S’insisteix que el seu ús ha de ser l’última opció en el marc d’una estratègia integrada.
Reivindicació del paper dels biòlegs
- Sovint, en debats sobre control de senglars, conills, tonyines o altres espècies, es prioritza la veu de veterinaris, forestals o ramaders.
- Sergi reclama que també s’escolti biòlegs, botànics i ecòlegs, especialistes en:
- cicles de població, - dinàmiques d’ecosistemes, - impactes ecològics de cada mètode de control.
El coneixement ecològic és clau per evitar solucions que resolen un problema puntual però en generen de més greus a mig i llarg termini.
Esports: natació i futbol local
Waterpolo – Club Natació Rubí
- L’equip femení del Club Natació Rubí guanya 14–15 a la piscina del Club Natació Barcelona en partit avançat de lliga.
- Situació a la classificació:
- Líders invictes, amb 23 punts. - Obren escletxa amb el segon classificat (el mateix CN Barcelona), que queda a 4 punts.
- El partit es decideix als penals (empat a 11 al final dels 4 períodes; 4–5 a la tanda) i reforça el camí cap a la Divisió d’Honor.
Futbol – Juventud 25 de Septiembre (Veinti)
- El Juventud 25 de Septiembre (Veinti) té nou entrenador: Quico Díaz.
- Arriba després de tres setmanes com a ajudant de Santi Fernández, que ja havia avisat que no es quedaria tota la temporada. - Té una llarga trajectòria en clubs com Cerdanyola, Prat, Badalona, Sabadell Nord i també UE Rubí.
- Objectiu principal: reconduir l’equip per assegurar la permanència a Primera Catalana, atesa la mala situació esportiva actual.
- Quico Díaz és anunciat com a convidat del programa esportiu del mateix dia a RÀDIO RUBÍ.
Prèvia waterpolo masculí
- L’equip masculí del Club Natació Rubí, 10è classificat, afronta un partit clau a casa:
- dissabte a les 16 h contra l’Encinas Boadilla, cuer de la Divisió d’Honor masculina.
- Guanyar és imprescindible per mantenir opcions de classificar-se per a la Copa del Rei.
Aniversaris i efemèrides
La secció de la Glòria del Mas repassa persones destacades que fan anys l’11 de desembre:
- Dani Martínez – 48 anys
- Humorista i actor, conegut per la seva versatilitat en monòlegs, teatre, sèries i programes d’humor.
- Anna Wintour – 76 anys
- Editora nord-americana, directora de Vogue, una de les figures més influents de la moda global, capaç d’impulsar dissenyadors a escala internacional.
- Néstor Susaeta – 41 anys
- Exfutbolista, actual director esportiu del CD Guadalajara.
Recomanació musical: “Villa Antico” d’Estopa
Context nadalenc i cançó
- El tècnic musical Robert Fernández presenta una Nadala molt especial: “Villa Antico” d’Estopa.
- És la primera cançó de Nadal que el duet de Cornellà publica en tota la seva carrera.
- Títol amb joc de paraules: “Villa en tico” (tres paraules) escrit com “Villa Antico” amb z i k, barrejant tradició de villancico i estil propi d’Estopa.
- Musicalment:
- Estrofes amb ritme de Nadala clàssica d’arrel extremenya. - Tornada amb el so més rockero i característic del grup.
- La cançó parteix de la tradició popular d’Extremadura, terra d’origen de la família dels germans Muñoz.
Videoclip i ús comercial
- El videoclip mostra els germans Muñoz muntant un pessebre alternatiu i canalla amb figures tan curioses com:
- un esquelet tipus John Travolta de Saturday Night Fever, - un robot, - ells mateixos convertits en caganers d’aquest pessebre irreverent.
- “Villa Antico” s’utilitza també com a peça central d’una campanya nadalenca d’AENA, corporació responsable dels aeroports espanyols.
L’espai tanca deixant sonar la cançó completa i acomiadant el programa fins l’endemà.