#717 - Veïns de Can Solà i balanç d’habitatge a Rubí

Context general del programa

Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a:

• Reivindicacions veïnals al Disseminat Can Solà amb el portaveu de la plataforma, Luis Rubio
• Balanç anual de les polítiques d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Águila
• Resums d’actualitat esportiva local, aniversaris de personatges coneguts i recomanació musical nadalenca

1. Reivindicacions al Disseminat Can Solà

1.1. Naixement de la plataforma veïnal

Interlocutors: Pamela Martínez Ortega (presentadora) i Luis Rubio, portaveu del Disseminat Can Solà Digne.

• S’ha creat una plataforma veïnal (en tràmit per ser associació a inicis de 2026) al Disseminat Can Solà.
• Objectiu principal: “donar veu als veïns” i millorar la qualitat de vida en una zona que consideren obligada des de fa dècades.
• La plataforma agrupa 36 adults i 15 infants que viuen al mateix carrer.

“Som Can Solà i som Rubí… estem igual que fa 20 anys.”

1.2. Sensació d’abandonament i manca de serveis bàsics

Els veïns denuncien una situació de desatenció estructural:

• Manca d’asfaltat: només un 25% del carrer està asfaltat; la resta és terra en mal estat.
• Absència d’aigua potable: no disposen de subministrament d’aigua potable, que consideren un servei mínim.
• Foscor absoluta: no hi ha fanals al carrer; la nit és “foscor total”, amb sensació d’inseguretat permanent.
• Sense nom de carrer ni numeració: això complica serveis bàsics com correus, ambulàncies o paqueteria.

Casos concrets que il·lustren el problema:

• Caigudes de gent gran i motoristes per culpa del fang i la mala condició del camí.
• Ambulàncies desorientades que han de donar voltes perquè no troben l’adreça; els veïns han de sortir a buscar-les.
• Correus ha prohibit als motoristes entrar al carrer per perillositat; s’han instal·lat estafetes a l’exterior, però no poden repartir paquets grans.

“No demanem que ens canviïn una bombeta, demanem que ens posin fanals.”

1.3. Fiscalitat i greuge comparatiu

• Els veïns paguen IBI elevat (exemple: més de 700 € anuals) tot i rebre, segons ells, “zero serveis”.
• Se senten en un “limb“ administratiu: l’Ajuntament diu que no pot actuar perquè les millores estructurals depenen del POUM, en tramitació des de fa prop de 20 anys.

“Paguen impostos igual que qualsevol veí de Rubí i no tenim retorn.”

1.4. Aïllament, mobilitat i identitat

• Molts residents no se senten de Rubí per la desconnexió física i de serveis.
• Sovint porten els fills o fan vida a Terrassa, Ullastrell o altres municipis on troben més serveis.
• Transport públic inexistent a la zona alta: la parada de bus més propera és a 1,5 km.

Impacte en la vida quotidiana:

• Joves que tornen de l’institut caminant 1,5 km, amb 400 metres finals a les fosques amb la llanterna del mòbil.
• Gent gran amb mobilitat reduïda que no pot complir recomanacions mèdiques com “sortir a caminar” perquè el carrer és impracticable.

1.5. Propostes immediates dels veïns

Millores bàsiques que demanen sense esperar al POUM:

• Instal·lar enllumenat públic per reduir la foscor i inseguretat.
• Asfaltar el carrer completament per evitar caigudes i problemes de circulació.
• Assignar nom de carrer i número a cada casa per facilitar serveis sanitaris i logístics.
• Estudiar una millora del transport públic: compartir una parada de bus existent a una rotonda marcada per Terrassa però, segons ells, dins terme de Rubí.
• Això reduiria la distància a la parada de bus a uns 700 metres.

1.6. El POUM i la lluita institucional

• Històricament, el seu sòl estava catalogat com a no urbanitzable; ara el POUM el preveu com a sòl urbanitzable amb intenció d’urbanitzar.
• Durant anys han confiat en l’associació de veïns de Can Solà, però consideren que la seva problemàtica específica no s’ha resolt.
• El 26 d’octubre han decidit organitzar-se com a plataforma pròpia per negociar directament amb l’Ajuntament.

Demandes a l’Ajuntament:

• Creació de taules de treball entre govern municipal i veïns per abordar les mancances més urgents.
• Reunions periòdiques amb el govern i reconeixement de la seva situació com a prioritat de ciutat.

1.7. Cohesió veïnal i activitats culturals

Luis Rubio és també propietari d’un observatori astronòmic privat a la zona de Montagut, únic a Rubí.

• Volen aprofitar l’Observatori de Montagut per organitzar activitats comunitàries que cohesionin el veïnat i donin visibilitat a la zona.
• Primera activitat: observació solar amb telescopis professionals, aprofitant l’interès social pels eclipsis previstos els pròxims anys.
• Es planteja també fer, més endavant, observacions nocturnes de la Lluna i planetes.

Aspectes logístics:

• Activitat oberta a tota la ciutadania, però amb aforament limitat per qüestions d’espai i seguretat.
• Estudien si caldrà suport municipal (tanques, organització, etc.).

1.8. Empatia ciutadana i crida al suport

Luis Rubio reclama que la resta de la ciutat coneix i empatitzi amb la realitat del Disseminat Can Solà:

• Denuncia una manca general d’empatia social: es resolen problemes menors al centre (bombetes, voreres) mentre ells no tenen ni l’enllumenat bàsic.
• Creu que fer visible la seva situació pot generar suport social i, alhora, pressió política.

“Ojalà tingués un fanal per canviar la bombeta.”

Com pot ajudar la ciutadania?

• Principalment, donant suport a les xarxes socials (seguint i interactuant amb la plataforma Disseminat Can Solà Digne).
• Consideren que avui, en xarxes, “no és el mateix tenir 10 likes que 10.000” i que això influeix en com les institucions perceben el problema.
• Reivindiquen que “el poble unit” pot forçar respostes institucionals.

2. Balanç 2025 de les polítiques d’habitatge a Rubí

2.1. Marc general i titular de l’any

Interlocutors: Pamela Martínez Ortega, Jordi Arnaiz (regidor d’Habitatge) i Carlos Águila (gerent de Proursa).

Preguntats per un titular sobre l’any 2025 en matèria d’habitatge a Rubí, destaquen:

• “Un any molt intens en habitatge”, amb treball complex però compromès per millorar el parc públic.
• 2,4 milions d’euros d’inversió destinats a incrementar el parc d’habitatge públic.

2.2. Balanç polític i autocrítica

Jordi Arnaiz valora l’any com:

• Balanç positiu, tot i que les actuacions no han estat suficients per resoldre la “gran complexitat” del problema d’habitatge.
• Subratlla que és un problema global, no només local, i que les lleis actuals fomenten l’especulació.

Cal “canviar el model d’habitatge” i les lleis que permeten l’especulació.

Fa autocrítica:

• Reconeix que es podria haver fet més amb més recursos.
• Assenyala que les polítiques d’habitatge requereixen pressupost i que hi ha forces polítiques que voten en contra de pressupostos i inversions, la qual cosa limita el marge d’acció.

2.3. Demanda creixent i funció de Proursa

Carlos Águila descriu el context:

• L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i atenció diària.
• Rècord històric d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.
• Augment constant dels ajuts d’habitatge gestionats per Proursa.

Sobre la naturalesa de les polítiques d’habitatge:

• Són polítiques “cares i lentes”, però amb gran impacte social en la vida de les persones.
• El 2025 s’ha fet una aposta forta d’inversió en nous projectes i rehabilitació.

2.4. Destí dels 2,4 milions d’euros d’inversió

• Una part central es destina a compra d’habitatges per tanteig i retracte, una via ràpida per incorporar pisos al parc públic i posar-los a disposició de la ciutadania.
• A més, l’Ajuntament destina més de 2 milions d’euros addicionals a serveis i polítiques d’habitatge gestionades per Proursa.

Limitacions competencials:

• L’Ajuntament recorda que la competència principal en habitatge és de la Generalitat de Catalunya.
• Rubí treballa amb la Generalitat per activar buits solars i impulsar promocions de protecció oficial en sòl municipal i privat.

2.5. Nous projectes d’habitatge públic

El govern municipal preveu un augment d’aproximadament el 60% del parc públic al final del mandat, sumant:

• Sector A4: projecte de 35–40 habitatges de protecció oficial.
• Plaça Pearson (cantonada on hi ha el supermercat Boedum):
• Nou model d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges.
• Habitatge dotacional amb espais comuns per socialitzar, lluny del model de residència assistida.
• Pensat per a persones grans amb habitatges actuals poc accessibles (sense ascensor, barreres arquitectòniques...).
• Avinguda Castellbisbal:
• 19 habitatges dotacionals, els primers d’aquest tipus a Rubí.
• Habitatges petits i compartits, pensats per a un perfil amb ingressos insuficients per al mercat privat, però amb capacitat per assumir un lloguer moderat.
• Altres projectes ja en marxa o recents:
• 6 habitatges a Maria Aurèlia Capmany.
• 24 habitatges a Marconi.

Calendari dels nous projectes:

• Cal primer modificar el planejament urbanístic del sòl (especialment a la zona de Boedum), tràmit que pot durar aprox. 1 any – 1 any i mig, depenent d’altres administracions.
• En paral·lel, es vol avançar projectes executius i licitació per escurçar terminis de construcció.
• Es calcula que en 2–3 anys podrien estar finalitzats alguns d’aquests nous habitatges.

2.6. Rehabilitació amb fons Next Generation

S’han rehabilitat 61 habitatges amb fons europeus Next Generation.

Millores tècniques principals:

• Instal·lació d’un “abric” a l’edifici (millora de l’envolvent tèrmica) per reduir fred i calor extrems.
• Incorporació d’energies renovables amb un model innovador:
• El retorn de l’energia produïda va tant a les zones comunes com a reduir la factura energètica de llogaters i llogateres del parc públic.
• A l’edifici de Montevèdra s’hi han instal·lat quatre ascensors, millorant en gran mesura l’accessibilitat.

Valor social de la rehabilitació:

• Dignificació del parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys que presentaven façanes molt degradades.
• Millora del confort tèrmic i de la factura energètica de les famílies més vulnerables.
• El nou model arquitectònic:
• Habitatges més funcionals, amables i integrats, amb ús de fusta i disseny acurat.
• Es vol evitar l’estigma: que ningú pugui “assenyalar” que són pisos públics ni se’n pugui sentir diferent.

L’objectiu és que el parc públic sigui aquell “on qualsevol estaria còmode vivint”.

2.7. Mocions i regulacions en defensa de l’habitatge

El regidor destaca tres línies de treball impulsades via mocions municipals:

1. 1 Regulació dels habitatges turístics
   

• No s’atorguen noves llicències d’habitatge turístic a Rubí.
• Les existents paguen una taxa doble, amb l’objectiu de desincentivar aquesta destinació d’ús.
• Es vol evitar un efecte “rebota” dels municipis turístics (Barcelona → Sant Cugat → Rubí).

1. 2 Moció contra l’especulació immobiliària
   

• No totes les forces polítiques hi van votar a favor, fet que el regidor critica obertament.
• L’objectiu és limitar l’especulació i, quan s’aprovi la nova llei catalana, poder aplicar el tanteig i retracte a més tipologies d’habitatge, ampliant el parc públic.

1. 3 Protecció indefinida dels habitatges de protecció oficial
   

• El parc públic de l’Ajuntament ja s’està convertint a protecció indefinida.
• Es vol que tots els nous habitatges protegits (incloent-hi els de promoció privada a Cremalleras Rubí –52 habitatges– i al carrer Francolí –amb un 40% protegit–) tinguin protecció oficial permanent, evitant que es desclassifiquin al cap d’uns anys.

2.8. Registre de sol·licitants i pressió a la Generalitat

• L’Ajuntament insisteix que, per accedir a aquests habitatges, la ciutadania ha d’estar inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.
• Recomanen no esperar a que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s.
• El volum de persones inscrites és una eina de pressió davant la Generalitat per reclamar més inversió i més promocions a Rubí.

2.9. Missatge final a la ciutadania

• Carlos Águila desitja per al 2026 “més habitatge social i assequible” a Rubí.
• Jordi Arnaiz afegeix que cal que totes les administracions s’hi posin seriosament i reivindica la lluita des de les esquerres per augmentar el parc públic.
• Es comprometen a seguir treballant des de l’Ajuntament per ampliar i dignificar l’habitatge públic.

3. Actualitat esportiva local

3.1. Waterpolo: Club Natació Rubí

Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Sisco Lara García.

• El Club Natació Rubí (masculí) té l’opció històrica de classificar-se per primera vegada per la Copa del Rei.
• Condició clau: guanyar al Mediterrani al seu camp (Barri de Sants) el proper cap de setmana, un repte molt complicat perquè el rival és d’un nivell superior.
• Si no guanyen, hauran d’estar pendents d’altres resultats (Tenerife Echeyde, Sant Andreu, Caballa, Catalunya, etc.).
• L’equip ve d’una important victòria 18–12 contra el Boadilla, que els manté en la lluita.

3.2. Futbol: UE Rubí i clubs locals

• UE Rubí (Lliga Elit):
• Empat 1–1 a casa contra el Sant Mauro.
• El partit va ser obert: hauria pogut acabar en victòria o derrota per a qualsevol dels dos equips.
• El Rubí es manté entre els sis primers en una lliga molt igualada.

• Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) – Primera Catalana:
• Victòria important en el derbi contra el Sant Cugat (2–0).
• Debut rodó de Quico Díaz a la banqueta, que aporta experiència i una nova dinàmica.
• El club suma 12 punts, els mateixos que el Covelles, equip en zona de salvació.

• Olímpic de Can Fatjó – Segona Catalana (Grup 5):
• També aconsegueix una victòria, consolidant-se a la zona mitjana de la classificació.

3.3. Futbol sala: Esportiu Rubí

• L’endemà es jugarà Copa de la Reina per part del Club Esportiu Rubí femení de futbol sala.
• En lliga, l’equip femení ve de guanyar 3–2 al GEC.
• L’equip masculí empata 4–4 i encadena 5 partits seguits sense perdre, situant-se a la zona mitja-alta de Tercera Nacional.

3.4. Hoquei línia: Cent Patins

• Hockey Club Rubí Cent Patins:
• Els nois guanyen 2–8 a Tres Cantos.
• Les noies també s’emporten la victòria 1–2 a la pròrroga (punt d’“extrabonus”).
• Les noies es mantenen líderes de la Lliga Èlite Femenina.
• Els nois continuen entre els quatre primers, superant expectatives.

4. Espai d’aniversaris

Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Glòria Dalmas.

Repàs d’alguns aniversaris del dia 15 de desembre:

• Hugo Lloris – 39 anys
• Exporter del Tottenham i excapità de la selecció francesa de futbol.
• Considerat un dels grans porters europeus i peça clau en el Mundial que França va guanyar.

• Elisabet Casanovas – 31 anys
• Actriu catalana, especialment coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí.

• Juan y Medio – 63 anys
• Popular presentador de televisió, vinculat a programes com Menuda Noche i Inocente, Inocente.
• Glòria Dalmas en destaca el seu tarannà i carisma televisiu.

• Borja García – 43 anys
• Pilot de curses, amb trajectòria en categories com la Fórmula 3 i les World Series.

La secció es tanca amb una felicitació conjunta a tots els aniversaris del dia.

5. Recomanació musical nadalenca

Interlocutor: Robert Fernández.

5.1. Clàssics inevitables de Nadal

En la darrera recomanació musical de 2025, Robert Fernández se centra en els clàssics nadalencs imprescindibles per a qualsevol playlist de festes.

• Destaca com a peça central “All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey.
• La qualifica de “estàndard nadalenc etern”:
• Fa més de tres dècades que es va publicar.
• És el tema nadalenc més reproduït de tots els temps.
• Genera uns 3 milions de dòlars anuals en drets d’autor, amb un total acumulat d’uns 60 milions de dòlars.

És “la millor inversió que ha fet Mariah Carey a la seva vida”.

5.2. Versió de Love Actually

En lloc de posar la versió original, el programa proposa escoltar la versió de la pel·lícula Love Actually:

• Interpretada per Olivia Olson, que a la pel·lícula és una nena amb un paper protagonista a la part final del film.
• La seva interpretació de All I Want For Christmas Is You és ja un clàssic cinematogràfic de Nadal, tant com la pròpia pel·lícula.

Robert Fernández presenta aquesta versió com:

• El “culminar dels blockbusters nadalencs” a nivell de cinema.
• Una combinació perfecta de cançó icònica i escena emotiva, que condensa l’esperit nadalenc.

El programa es tanca amb l’emissió de la cançó i el comiat:

“Fins demà!”