#718 - App Rubí Match, mediació i esports locals

Panorama general de l’episodi

Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tecnologia cívica, convivència ciutadana i actualitat esportiva i cultural. S’hi presenten noves eines de l’Ajuntament, es reflexiona sobre la gestió de conflictes i es repassen els principals resultats esportius del cap de setmana, tancant amb agenda d’aniversaris i recomanació musical nadalenca.

1. Rubí Match: l’app per connectar amb la ciutat

Concepte i objectiu

• L’Ajuntament llança Rubí Match, funcionalitat integrada a l’app Rubí Ciutat que permet “fer match” amb activitats del municipi.

• Neix de la frustració ciutadana: molta gent diu “això s’ha fet i no ens n’hem assabentat”. Hi ha una agenda de ciutat molt completa (Ajuntament, entitats, comerços), però poc aprofitada.

• Objectiu central:
• Fer arribar informació rellevant de manera personalitzada i lúdica, inspirant-se clarament en el funcionament de les apps de cites tipus Tinder.
• Reduir la sensació de desconnexió i reforçar el sentiment de pertinença: demostrar que a Rubí “hi ha de tot” per desenvolupar el projecte de vida.

Funcionament bàsic

• Per utilitzar Rubí Match cal:
• Descarregar l’app Rubí Ciutat.
• Entrar-hi: el segon slide ja és Rubí Match.
• Registrar-se amb correu i contrasenya.

• L’usuari veu un seguit d’activitats i hi interactua (like / no like), tal com en una app de cites.

• Algoritme d’aprenentatge:
• Al principi mostra “de tot”: “els guapos i els feos”.
• A mesura que vas fent match, l’eina aprèn i filtra les activitats segons interessos reals (infantils, familiars, medi natural, cultura, etc.).
• Es crea una pestanya d’“activitats d’interès” amb el recull d’allò que has marcat positivament.

Continguts: activitats i informació municipal

• No només hi surten propostes de lleure:
• Activitats de l’Ajuntament (cultura, medi ambient, Nadal, etc.).
• Activitats d’entitats i comerços, sempre que estiguin prèviament a l’agenda de ciutat de rubi.cat.

• Procediment per a entitats:
• No publiquen directament a l’app; han de demanar l’alta de l’activitat a l’agenda de ciutat del web municipal.
• Un cop allà, la informació es bolca automàticament a Rubí Match.

• També es mostren notes de premsa de l’Ajuntament:
• No totes, sinó les que l’algoritme relaciona amb els teus interessos (medi ambient, cultura, medi natural, etc.).

Dades, privacitat i ús intern

• L’Ajuntament recull dades d’ús, no per identificar persones sinó per:
• Analitzar què genera més interès.
• Ajustar la programació de serveis i activitats (més excursions, més visites al medi natural, etc.).

• Pel que fa a la privacitat:
• El detall tècnic recau en els serveis informàtics, però l’aplicació incorpora la corresponent clàusula de protecció de dades.
• La regidoria assegura que l’administració conserva i no ven aquestes dades, i que se’n fa un ús intern i responsable.

Canvi de model de comunicació

• Enquestes municipals indiquen que molta gent no s’informa perquè no vol, no pas perquè desconegui els canals (web, WhatsApp, etc.).

• Rubí Match vol:
• Allunyar-se de la informació massiva i invasiva.
• Oferir informació “que et toca”, ajustada a gustos i hàbits.

• S’hi veu una oportunitat clau per:
• Arribar al segment 25–40 anys, públic familiar considerat “franja perduda”.
• Integrar també gent gran, amb suport dels serveis municipals que els ensenyen a utilitzar l’app.

Vincle emocional amb Rubí

• L’eina es planteja com una via per “enamorar-se de Rubí”:
• Veure concentrat, al mòbil, el ventall d’oferta familiar, cultural i de natura.
• Confirmar que la ciutat disposa de recursos per al projecte de vida (infants, lleure, medi natural, comerç local, etc.).

• Llançament estratègic en ple Nadal, aprofitant l’alta densitat d’activitats per enganxar nous usuaris que, idealment, la continuïn usant després.

Evolució i millores futures

• L’app és recent i està en fase de rodatge:
• Encara s’hi han d’acabar d’activar algunes notificacions automàtiques (incloses les de Protecció Civil).
• L’Ajuntament espera iterar i millorar Rubí Match igual com ha fet amb Rubí Ciutat, aprofitant el feedback i l’evolució tecnològica.

• Missatge final a la ciutadania:
• Descarregar, provar, jugar i gaudir.
• Fer match amb activitats i, per extensió, amb la pròpia ciutat.

2. Convivència i mediació: entendre i gestionar els conflictes

La darrera secció anual de mediació compta amb el tècnic municipal Manel Salvador, que aborda la naturalesa del conflicte, el paper de la mediació i els seus límits.

Què és un conflicte?

• El conflicte és definit com part consubstancial de la convivència:
• No és, per se, ni bo ni dolent: “simplement és”.
• S’origina per manca de comunicació, desacords, percepcions d’injustícia, intents d’imposar la pròpia visió, desequilibris de poder.

• Cal deslligar conflicte i violència:
• El conflicte és una discrepància; la violència són actes o actituds que causen dany.
• No tot conflicte és violent, encara que sovint la gent els associï automàticament.

• Darrere els conflictes solen aparèixer:
• Malentesos i comunicació deficient.
• Prejudicis i estereotips envers determinades persones o col·lectius.
• Rumors, comparats amb un virus que muta però no desapareix, alimentant tensió i desconfiança.

“El típic senyor que viu sol i no saluda genera un estereotip de persona antipàtica, i això ja crea una situació conflictiva a la comunitat.”

Tipologies i abast dels conflictes

• Poden ser bipars (entre dues persones) o multipart (grups, comunitats, col·lectius).

• La gestió canvia:
• En conflictes multipart cal encaixar moltes visions i interessos per trobar una resolució global.
• Un conflicte entre dues persones no és necessàriament més fàcil, perquè pot tenir molta càrrega emocional i un històric complex.

Fases del conflicte

Manel descriu tres grans etapes:

1. 1 “Lactància” del conflicte (gestació)

• S’hi acumulen percepcions d’injustícia, desigualtats, interessos en joc.
• Augmenta la crispació, però encara hi ha marge per a la prevenció i una actuació primerenca.

1. 2 Esclat

• El conflicte es fa evident: tensions obertes, discussions, enfrontaments.

1. 3 Bloqueig

• S’ha trencat la comunicació, predomina la desconfiança i, a vegades, l’odi.
• Les parts veuen l’altre com “el problema” i sovint neguen la pròpia responsabilitat.
• És en aquesta fase quan més sovint arriba el cas al servei de mediació.

Efecte de la mediació en futurs conflictes

• Les persones o col·lectius que ja han passat per un procés de mediació:
• Adquireixen eines per gestionar desacords.
• Saben com afrontar-los, com regular els temps i com estructurar el diàleg.
• És més probable que en futurs conflictes busquin ajuda abans (fase de lactància) i no només al bloqueig.

Rol del mediador

• El mediador no decideix ni imposa solucions:
• És una tercera persona imparcial i neutral.
• Treballa sempre amb voluntarietat: si alguna part no vol estar-hi, el procés s’atura.

• Funcions principals:
• Acompanyar i facilitar el diàleg.
• Donar eines i recursos per afrontar el conflicte.
• Ajudar persones desbordades emocionalment o sense habilitats comunicatives.

• Es busca que les parts:
• Recuperin la comunicació.
• Puguin explicar el seu històric i els seus motius.
• Construeixin acords propis, que solen ser més sòlids que les solucions imposades.

Corresponsabilitat i dificultats habituals

• La corresponsabilitat és clau:
• El conflicte “és seu”, de les parts implicades.
• El mediador marca pautes i ofereix eines, però no pot “resoldre” per ells.

• Resistències freqüents:
• “Jo no faré res, és l’altre el problema.”
• Tendència a culpar només l’altra banda i a no revisar la pròpia part.

• Sovint hi ha asimetries de sensibilitat:
• Ex.: sorolls que una persona viu com una obsessió i una altra considera normals.
• La mateixa situació genera percepcions radicalment diferents.

Informació confidencial i seus efectes

• La mediació es regeix per la confidencialitat:
• El mediador pot conèixer informació personal (malalties, situacions familiars...) que no pot revelar sense consentiment.

• Això pot resultar frustrant:
• De vegades, una dada (per ex., una hipersensibilitat al soroll) podria canviar del tot la mirada de l’altra part.
• Només quan la persona afectada decideix compartir-la, el clima es transforma i s’obre la porta a l’entesa.

Mediació versus via judicial

• La mediació no substitueix la via judicial, però s’hi planteja com a complement o alternativa prèvia.

• Limitacions de la via jurídica:
• Procés llarg, rígid, amb lògica de sanció o decisió unilateral.
• Pot acabar amb multes per a ambdues parts i sense millorar la convivència.

• Avantatges de la mediació:
• Aborda no només el fet, sinó tot l’“iceberg” del conflicte: històric, emocions, context.
• Permet acords més flexibles i adaptats a les necessitats reals.
• Es promou una cultura del diàleg que pot prevenir futurs conflictes.

• Marc legal: s’està potenciant la mediació des de l’advocacia i la normativa, animant o fins i tot requerint a les parts que explorin acords abans d’entrar de ple al jutjat.

Conflictes que no es poden mediar

Hi ha situacions que no són mediables:

• Conflictes basats en valors o creences irrenunciables:
• Pràctiques religioses, codis morals, prioritats vitals que la persona no està disposada a negociar.

• Violència masclista i altres formes de maltractament greu:
• En aquests casos, la mediació no és adequada ni segura, i cal recórrer a altres vies.

Beneficis i missatge a la ciutadania

• Resultats desitjables:
• Que les parts puguin seure juntes, parlar i que el mediador vagi “retirant-se” perquè ja no és necessari.
• Quan dues persones volen dialogar, “ja està molt guanyat”.

• Missatge final:
• Perdre la por a demanar ajuda i acostar-se al servei.
• El primer pas és una trobada d’escolta i diagnosi, no un judici.
• Es pot contactar via web municipal, telèfon de l’Ajuntament (extensió 6591) o presencialment, per fixar dia i hora.

3. Actualitat esportiva: clubs locals i competicions

La secció d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, repassa l’activitat dels clubs rubinencs en plena època prenadalenca.

3.1. Copa de la Reina de futbol sala a La Llana

• Protagonisme per a l’Esportiu Rubí femení.

• Aquesta nit, al pavelló de La Llana, es disputa:
• Tercera eliminatòria de la Copa de la Reina de futbol sala.
• Hora: 20:45 h (tres quarts de nou del vespre).
• Rival: Ceuta Agrupación Deportiva, equip de Primera Nacional.

• Context competitiu:
• L’Esportiu Rubí juga a Segona Nacional i afronta un repte de nivell superior.
• El Ceuta acumula quatre derrotes consecutives, però han estat contra els millors equips de la seva lliga.

• Dinàmica de l’equip local:
• Les de Jordi Arxilla porten quatre victòries seguides i són terceres de la seva categoria.
• Toni veu factible una “campanada” i destaca la bona forma de l’equip.

• Importància de la classificació:
• Guanyar significaria seguir endavant a la Copa de la Reina.
• Això comportaria la visita a Rubí d’altres equips de gran nivell.

3.2. Bàsquet: CEP Sant Jordi

• Equip masculí (Copa Catalunya):
• Trencada una mala ratxa de cinc derrotes seguides.
• Victòria contra el Bàsquet Sitges per 84–69.
• Pugen fins a la 11a posició, amb 4 victòries i 6 derrotes, els mateixos números que el 9è classificat.
• Es remarca la gran igualtat de la categoria: una victòria o derrota pot fer pujar o baixar molt a la taula.

• Equip femení (Segona Catalana):
• Triomf a la pista del Draft Gramenet per 55–67.
• Continuen segones classificades, amb 8 victòries.
• Es qualifica la seva temporada d’“excel·lent”.

3.3. Vòlei Rubí

• Equip femení (entrenador: Lino Salamanca):
• Són cueres, amb només 3 punts.
• Darrer partit al pavelló de Can Rosés contra el Sant Adrià: derrota ajustada al tie-break.
• Positiu: bon partit, arribant al cinquè set i guanyant el segon i el quart.
• A millorar: massa errades no forçades en recepció i defensa; cal reforç individual per consolidar resultats.

• Equip masculí (entrenador: Anthony Chacón):
• Victòria 3–1 contra el Castellà.
• Són tercers de Tercera Catalana.

3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre

• L’equip d’handbol del Juventud 25 de Septiembre pateix una nova derrota ajustada:
• Marcador: 27–28 contra el Claret Gràcia.
• És la segona derrota consecutiva per només un gol.
• Cauen fins a la sisena plaça, amb 13 punts.

4. Aniversaris i cultura pop

Amb Glòria Dalmas es repassa qui fa anys avui, 16 de desembre, tot barrejant cinema, sèries i futbol.

• Theo James (41 anys):
• Actor britànic, conegut sobretot per la saga Divergent.
• La presentadora admet ser-ne una gran fan.

• Zara Larsson (28 anys):
• Cantant sueca, figura clau del pop contemporani.
• Èxits com Lush Life la situen al panorama internacional.

• Anna Popplewell (37 anys):
• Actriu britànica, recordada per Les cròniques de Nàrnia.

• Krysten Ritter (44 anys):
• Actriu destacada en sèries com Jessica Jones i Breaking Bad.

• Sergio Reguilón (29 anys):
• Futbolista espanyol, amb trajectòria en clubs com el Tottenham Hotspur i pas per la selecció espanyola.

5. Recomanació musical: “Last Christmas” en clau actual

El tancament musical de Robert Fernández s’inscriu en una setmana dedicada als clàssics nadalencs.

El clàssic original

• Cançó escollida: “Last Christmas” de Wham!.

• Elements destacats:
• Publicada a mitjans dels anys vuitanta, continua sonant 41 anys després.
• És un himne nadalenc però la seva lletra parla de ruptura i retrobament amb una exparella en ple Nadal, no de temàtica nadalenca clàssica.
• No apareixen tòpics com renes, ninots de neu o grans celebracions; el Nadal hi és marc temporal i emocional.

• Trajectòria a llistes:
• Durant molts anys va ser el single més venut de la història del Regne Unit sense arribar al número 1.
• Només el 2023, gairebé 40 anys després i després de la mort de George Michael (2016), va aconseguir ser número 1 al Regne Unit.

La versió escollida

• Robert proposa escoltar la versió de Ariana Grande, enregistrada en directe al Michael Bublé’s Christmas Special de 2014.

• Context de l’artista en aquell moment:
• Ariana venia del teatre musical de Broadway.
• Era una estrella emergent, reconeguda als People’s Choice Awards i als MTV Awards.
• Destacava per la seva veu, els registres i la presència escènica; avui és ja una superdiva consolidada del pop.

• Valoració:
• S’admet que “mai serà tan bona com l’original”, però permet “girar la truita” i redescobrir el clàssic des d’una sensibilitat moderna.

6. Promos i falques de RÀDIO RUBÍ (entre blocs)

Entre seccions s’escolten diverses falques promocionals i autopromocions de RÀDIO RUBÍ, que reforcen la seva funció de mitjà de proximitat informativa i cultural:

Espais informatius i de serveis

• Recordatoris dels butlletins informatius (migdia, vespre), amb exemples de notícies recents:
• Reconeixement a l’empresa local Robin Hood per innovació.
• Decisió de tancar l’aparcament de la plaça Salvador Allende per motius de seguretat, presa directament per Ana María Martínez.
• Sessió d’acollida per a persones nouvingudes.
• Incendis en vehicles i edificis, i la recuperació de places afectades per assentaments.
• Programació de Cinema Català al Teatre Municipal La Sala.

• Insistència que “tot el que passa a la ciutat t’ho explica Ràdio Rubí”, remarcant el seu paper de primera font d’informació local.

Programes temàtics

• Falca del programa musical “Experimenta”, dedicat a descobrir nous gèneres musicals, emès els divendres a les 22 h.

• Falca de “El vermut amb les Gildes”, espai amb to generacional i desenfadat, emès dilluns cada dues setmanes a les 12 h.

• Recordatori general de sintonització:
• 99.7 FM i web radiorubi.cat per escoltar l’emissora i accedir a continguts.

7. Fil conductor de l’episodi

Tot i la diversitat de blocs (tecnologia cívica, mediació, esports, cultura pop i música), l’episodi comparteix alguns fils comuns:

• Centralitat de Rubí: activitats, clubs, equipaments i notícies giren al voltant de la vida local.

• Participació ciutadana:
• Rubí Match convida a implicar-se en l’agenda de ciutat.
• La mediació anima a assumir responsabilitat en els conflictes i a demanar assessorament.
• L’esport fomenta el suport als equips locals (especialment a La Llana).

• Benestar i convivència:
• Informació útil i personalitzada.
• Gestió pacífica dels desacords.
• Oci, cultura i esport com a espais de cohesió social.

En conjunt, el tram ofereix una mirada completa però àgil de la vida quotidiana rubinenca: des de com t’informes i com convius, fins a com gaudeixes de l’esport, l’entreteniment i la música.