#719 - Migració, antiracisme i ajornaments judicials

Context i estructura del programa

Episodi de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ amb un bloc principal d’actualitat social i política, una secció jurídica, informació esportiva local i tancament lúdic amb aniversaris i música nadalenca.

1. Migració, convivència i antiracisme a Rubí

Dia Internacional de les Persones Migrants

• Conversa amb Lenin Chourio, secretari de Migració i Antirracisme del PSC Rubí i col·laborador del programa Els nous rubinencs.
• Es vincula l’entrevista al Dia Internacional de les Persones Migrants i a un article d’opinió on defensa una Rubí cohesionada, diversa i amb igualtat d’oportunitats.

"Quan parlem de migració, parlem de vides. I parlar de vida exigeix responsabilitat."

La realitat migratòria de Rubí

• Rubí té uns 83.000 habitants, dels quals aproximadament un 40% són persones migrants o d’origen divers.
• S’emfasitza que Rubí sempre ha estat una ciutat de migració, també interna (Andalusia, Múrcia, altres CCAA).
• Es defineix la ciutat com a treballadora, valenta i diversa, i aquesta diversitat es presenta com principal fortalesa.

Experiència personal i contribució econòmica

• Chourio parla des de la pròpia experiència migratòria: la “motxilla” carregada de coratge, il·lusió i també pors.
• Recorda que la migració implica una “mudança vital” que és un dels grans traumes humans.
• Destaca l’aportació econòmica: més de 3 milions de persones migrants afiliades a la Seguretat Social a Espanya (13,9%), evidenciant voluntat de crear valor i contribuir al benestar comú.

Cohesió social com a eix polític

• El PSC Rubí articula la seva política en tres pilars:

- Igualtat - Diversitat - Cohesió social

• La cohesió social es concreta en:

- Igualtat i equitat en l’accés a oportunitats. - Absència de discriminació per origen, raça, sexe, condició social o llengua. - Creació de condicions d’acollida tant des de veïnatge com des d’institucions.

• Quan la gent se sent diferent o exclosa, es genera “caldo de cultiu” per a problemes socials que l’Estat acaba assumint.

Discursos d’odi i extrema dreta

• Denúncia dels discursos d’odi que:

- Erosiona la cohesió social i la democràcia. - Associar migrants amb inseguretat i violència mitjançant bulos. - Se centren en col·lectius vulnerables (persones migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+).

• S’assenyala l’ascens de partits de dreta i extrema dreta a Europa que utilitzen la migració com a eix de la seva estratègia electoral.
• A Rubí, Chourio critica específicament una campanya local basada en una falsa “T-Deportación” parodiant la T-Mobilitat:

- Es ven la idea que “deportar un migrant és tan fàcil com comprar una targeta”. - Ho qualifica de trist, profundament irresponsable i allunyat del que vol la majoria d’electors.

Resposta política i institucional

• El PSC compta amb:

- Grup d’antiracisme i Secretaria de Ciutadania i Diversitat a nivell nacional. - A Rubí, una Secretaria de Migració i Antirracisme per “territorialitzar” aquestes polítiques.

• Objectius principals:

- Crear espais de debat i proposta de polítiques públiques. - Combatre discursos d’odi amb dades, realitat i resultats. - No deixar ningú enrere i reforçar l’estat del benestar.

• Reconeix que els bulos tenen espai social i que cal un projecte polític clar, liderat a la ciutat per Ana María Martínez, per contrarestar-los.

Paper de l’educació i la família

• Les escoles, especialment les públiques, es presenten com a espais naturals de diversitat i integració.
• Exemple personal: les filles de Chourio estudien en un centre on la diversitat d’orígens és la norma i no es perceben diferències en el dia a dia.
• Però adverteix que la família té un pes igual o superior:

- Si l’escola educa en igualtat però la família transmet prejudicis i racisme, el progrés s’ensorra.

Visió de futur per a Rubí

• Es dibuixa un Rubí present i futur com a:

- Ciutat d’inclusió, igualtat i diversitat. - Municipi amb un potent teixit industrial i una gran riquesa històrica.

• Missatge final contundent:

- “Front a qui vol alimentar l’odi, defensarem la convivència.” - “Front a qui divideix, reforçarem la igualtat.” - Afirmació que “Catalunya i Rubí són de tots i de totes” i aposta per una societat cohesionada, decent i valenta que no deixa ningú enrere.

2. Secció de justícia: ajornaments de judicis

Què és un ajornament?

• Amb Arnau Bonell, jurista col·laborador habitual.
• Defineix l’ajornament de judici com:

- Situació en què una vista prevista i la pràctica de la prova no es fan el dia assenyalat, i el jutge fixa una nova data. - Aquesta nova data pot significar mesos o fins i tot un any de retard.

Causes habituals d’ajornament

• Malaltia o absència de:

- Jutge o lletrat de l’Administració de Justícia. - Advocats (inclosa malaltia greu de familiars pròxims).

• Absència d’acusat o defensa:

- En causes lleus es pot sentenciar en absència. - En causes greus, si s’ha notificat correctament, es pot emetre ordre de cerca i captura.

• Malaltia de l’acusat:

- Qualsevol situació mèdica que impedeixi defensar-se amb garanties pot ser motiu d’ajornament. - S’assenyala la possible picaresca d’informes mèdics emesos per amics metges; si es repeteix, els jutges poden demanar peritatges independents.

• Altres estratègies dilatòries:

- Canvi d’advocat el mateix dia de la vista per al·legar manca de preparació. - Presentació in extremis de nous informes pericials que obliguen el jutge a estudiar-los i posposar la decisió.

Saturació dels jutjats i organització

• Hi ha una gran càrrega de feina als jutjats, amb:

- Dificultat per coordinar acusats, testimonis, advocats i fiscalia. - Manca de recursos i, especialment, manca de jutges (oposicions molt llargues i dures).

• També s’ajornen vistes per coincidència d’horaris dels advocats en diferents ciutats, que han d’acreditar impossibilitat d’assistir.

El cas Pau Juvillà (referenciat com “Pau Major”)

• Es comenta un cas recent on el judici s’ajorna perquè no s’havien notificat els testimonis de la defensa, mentre que els Mossos d’Esquadra sí que estaven citats.
• Bonell considera que és un error greu, però que no comporta sancions processals rellevants:

- Només implica ajornar el judici, fins i tot un any.

• Es posa de manifest:

- L’impacte vital sobre l’acusat (condicionament de projectes, estigma públic, aparicions als mitjans). - La denominada “pena de banc”, que pot ser igual o més dura que la pròpia condemna econòmica o penal.

• Es planteja el debat sobre si la justícia pot fer “el que vol” quan fixa ajornaments tan llargs; Bonell defensa que és sobretot un problema d’organització i saturació, no de voluntat arbitrària.

3. Esports locals: èxit històric de l’Esportiu Rubí

Gest esportiva a la Copa de la Reina

• Secció presentada per Toni Bravo Rodríguez.
• Protagonisme per a l’equip femení de futbol sala de l’Esportiu Rubí al Pavelló de La Llana:

- Victòria 7–5 contra l’Agrupació Esportiva Ceuta a la tercera ronda de la Copa de la Reina. - Partit vibrant: del 1–1 al descans es passa a un 1–4 en contra a la represa. - Remuntada gol a gol fins al 6–4, 6–5, i gol definitiu de porter rival-jugador aprofitat per la portera rubinenca, que marca el 7–5.

• Classificació històrica per als quarts de final de la Copa de la Reina, que es jugaran el cap de setmana de l’1 de maig.

Continguts del programa Esports

• Anuncien el contingut complet del programa esportiu del migdia:

- Entrevista amb el Club Ciclista No Limits i el nou president, Jordi Madrigal, amb èmfasi en: - Participació femenina. - Foment del format gravel (bici híbrida carretera-muntanya). - Seguiment dels equips de diversitat funcional del Can Mir a la Lliga Talent i la Lliga Wilix 7. - Entrevista amb la rubinenca Tamara Williams, que ha convertit el canicròs en una manera de viure, entrenant i competint amb la seva gossa adoptada.

4. Cultura pop: aniversaris i efemèrides

Personatges destacats que fan anys

Secció amb Glòria Dalmas sobre efemèrides del 17 de desembre:

• Brad Pitt – 62 anys

- Actor nord-americà, protagonista de films icònics com Fight Club i Troia.

• Steven Spielberg – 79 anys

- Director i productor, llegenda del cinema amb clàssics com E.T. o Jurassic Park.

• Alejandro Sanz – 57 anys

- Cantant i compositor espanyol, amb grans èxits com Corazón Partío. - La presentadora es declara fan absoluta i comenta la seva gira i nou disc.

• Sia – 50 anys

- Cantant australiana, coneguda per temes com Chandelier.

• Billie Eilish – 24 anys

- Una de les veus més influents del pop actual, amb cançons com Bad Guy.

La secció combina dades biogràfiques, gustos personals i recomanacions musicals entre la presentadora i la col·laboradora.

5. Tancament musical nadalenc

Recomanació musical: “Feliz Navidad”

• Amb Robert Fernández, en la darrera setmana de recomanacions de l’any.
• Analitza el clàssic nadalenc “Feliz Navidad” de José Feliciano:

- Publicat l’any 1970, amb més de 50 anys d’història. - Considerada una aposta infal·lible en playlists nadalenques de tot el món. - Ha estat versionada per artistes com Boney M, Céline Dion, Michael Bublé, Fangoria, entre d’altres.

• Versió escollida:

- Un autocover de 2016 de José Feliciano amb el seu nét Faugito/Fawijo. - Sonoritat més moderna i caire infantil i familiar.

• El presentador aprofita per desitjar bones festes i “Feliz Navidad” als oients, tancant el bloc amb un to festiu i propi de final de temporada.

6. Promocions internes de Ràdio Rubí

Al llarg de l’episodi s’emeten falques promocionals de diversos programes de la casa:

• Long Play – Programa musical nocturn on “la música és la protagonista”.
• El vermut amb les gildes – Espai jove i distès emès els dilluns.
• Actualitat de la música de casa nostra – Programa sobre escena musical catalana.
• Presència Cristiana – Programa religiós dominical compartit per l’Església Catòlica i l’Església Protestanta.

Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat, diversa i arrelada al territori.