#268 - Franco, jovent i drets: memòria, política i ciutat

Context general de l’informatiu

Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ d’aquest 20 de novembre gira al voltant de tres eixos principals:

• 50 anys de la mort de Francisco Franco i la memòria de la dictadura i la transició
• Polítiques locals de Rubí (ple municipal, línia d’alta tensió, participació infantil)
• Actualitat social i sanitària comarcal i nacional (grip, habitatge, pobresa, biblioteques)

L’informatiu combina Fragments de l’especial de Rubí al dia sobre el franquisme amb la resta d’actualitat municipal i comarcal.

1. Especial 50 anys de la mort de Franco

1.1. Estructura del programa especial

RÀDIO RUBÍ ha emès un especial del magazín Rubí al dia coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Franco:

• 1a hora: reportatge amb veus de rubinencs que van viure el 20-N de 1975
• Taula rodona d’expolítics que van protagonitzar o viure la transició a Rubí
• 2a part: visió de joves i professorat d’història sobre franquisme i democràcia

"La transició s’enceta des del règim mateix" – Joan Manuel Treserres

1.2. Veus històriques i visió de la transició

A la taula rodona hi participen:

• Joan Manuel Treserres, historiador i exconseller de la Generalitat
• Armand Querol (anomenat també Manquerol), exregidor per Aliança Popular / Partit Popular a Rubí
• Lorenzo Blanco, del primer govern democràtic de Rubí pel PSUC

Idees principals que aporten:

• Transició pactada, no rupturista (Treserres)

- El règim controla el ritme dels canvis, legalitza partits “de mica en mica” i administra el temps fins a la Constitució (1978) i les municipals (1979). - Destaquen que moltes estructures de poder franquistes perviuen i condicionen encara la política actual.

• Percepció territorial diferent del franquisme (Armand Querol)

- En un poble del nord de Castelló, el franquisme es vivia com una “normalitat tranquil·la”: poca conflictivitat visible i prioritat a feina i família. - En arribar a Rubí, nota més agitació social i política.

• Crítica a una transició “domesticada” (Lorenzo Blanco)

- L’amnistia s’assenyala com un procés pactat des del poder i vinculat al nou paper del rei. - Es qüestiona per a qui va ser realment l’amnistia (referències a Carrillo, Camacho, etc.).

En el tram final, els tres reflexionen sobre:

• Crescuda de l’extrema dreta actual
• Desconeixement de la joventut sobre què implica viure sense llibertats democràtiques

1.3. Jovent, democràcia i franquisme

S’incorpora la mirada dels joves rubinencs en diàleg amb dades de recerca:

• L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha detectat que:

- El suport a la democràcia ha baixat del 93% (2008) al menys del 82% (2024). - Gairebé el 40% dels homes joves (18–24 anys) diuen que no els importaria viure en un règim autoritari.

L’investigador Oriol Bartomeus interpreta aquestes dades:

• Els joves han viscut sempre una “democràcia en crisi” que no garanteix millora social
• Se’ls transmet que l’ascensor social no funciona i que el futur serà pitjor
• Observant règims autoritaris “aparentment més eficients”, alguns acaben veient la democràcia com un problema
• Hi ha una mala comprensió del sistema parlamentari i certa atracció per models presidencialistes forts

"La democràcia no resol els problemes" – síntesi de la percepció de molts joves segons Bartomeus

1.4. Què en saben i què n’opinen els joves de Rubí?

Enquesta de carrer de RÀDIO RUBÍ a joves:

• Quan descriuen la dictadura, destaquen:

- Falta de llibertats i prohibició del vot - Repressió violenta i control ideològic lligat al catolicisme - Situació de les dones: sense dret de vot, sense veu pública, internats i maltractaments - Històries de repressió i exili explicades pels avis (gent que va marxar a França, etc.)

• Valoració general:

- Majoritàriament en contra de la dictadura, critiquen la violència i la concentració de poder - Alguns també assenyalen aspectes materials positius (Seguretat Social, infraestructures, millora de condicions després de la postguerra), però matisen que l’origen per cop d’estat la fa injustificable.

• Divergència d’opinions:

- Una part dels joves defensa que no s’hauria de permetre res que tingui a veure amb dictadures. - Algun testimoni arriba a dir que, en determinats moments, un règim fort podria “anar bé” davant la sensació d’“excés de llibertat” o manca d’autoritat.

"Ojalá que nunca hubiese pasado, porque mucha gente no hubiese sufrido" – jove rubinenc sobre la dictadura

1.5. Professors d’història: per què se sap tan poc del franquisme?

A la segona part de l’especial, parlen docents d’història de Rubí sobre el tractament del franquisme a les aules.

Héctor Rodríguez (Institut Duc de Montblanc):

• Critica el decret d’ensenyament de l’ESO i el model actual perquè:

- No obliga explícitament a explicar Guerra Civil i franquisme a 4t d’ESO. - El currículum posa l’èmfasi en el camí cap a la democràcia però dilueix el detall de la dictadura.

• Malgrat això, assegura que molts professors segueixen explicant franquisme per responsabilitat professional.
• Apunta a la necessitat de donar als joves una base històrica i científica mínima per fonamentar les seves opinions.

Quira Climent (Institut La Serreta):

• Assenyala una pèrdua d’autoritat de la figura del docent:

- Abans el professor era assumit com a referent de coneixement fiable. - Ara competeix amb un excés d’informació i desinformació procedent d’internet i xarxes socials.

• Percep que el missatge històric no arriba amb la mateixa força que abans.

A això s’hi suma:

• Manca de temps real per arribar al bloc de Guerra Civil i franquisme
• Resultat: desconeixement creixent de la guerra, la dictadura i la construcció de la democràcia entre les noves generacions, en línia amb les dades de l’ICPS.

2. Política municipal: mocions d’ERC al ple de novembre

2.1. Mobilitat accessible i inclusiva

Esquerra Republicana de Catalunya presentarà dues mocions al ple municipal de la setmana vinent.

La primera: “Avançar cap a una mobilitat plenament accessible i inclusiva”:

• Detecta mancances a Rubí:

- Voreres massa estretes - Parades d’autobús sense plataforma adaptada - Pocs semàfors acústics i elements de suport a la mobilitat reduïda

• Per ERC, això vulnera el dret a la igualtat d’oportunitats i mostra una mala adaptació a la Llei d’accessibilitat de Catalunya.

Accions que proposa la moció (resum de 6 mesures):

• Integrar accessibilitat universal en totes les actuacions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
• Garantir transport públic totalment adaptat
• Millorar voreres, passos de vianants i semàfors
• Fer accessibles els espais naturals de Rubí

La portaveu Montse Soler subratlla especialment l’accés als espais naturals:

Cal garantir que totes les persones, "amb les capacitats que tinguin", puguin accedir als espais naturals de la ciutat.

• Reclama:

- Camins adaptats, pendents adequats, paviments regulars - Punts de descans adaptats - Rutes inclusives senyalitzades amb actuacions senzilles i poca inversió

2.2. Gratuïtat del menjador i extraescolars

La segona moció busca reduir desigualtats socials a Rubí mitjançant:

• Gratuïtat universal del menjador escolar
• Universalització de les activitats extraescolars

Per ERC, menjador i extraescolars són espais educatius essencials, dels quals moltes famílies queden excloses per motius econòmics.

La moció proposa:

• Donar suport a la iniciativa del Parlament de Catalunya perquè, a partir del curs 2026–2027, el menjador sigui gratuït a tota l’educació obligatòria
• Instar el Govern de la Generalitat a desplegar, amb els municipis, un pla progressiu que:

- Garanteixi la gratuïtat del menjador - Universalitzi les activitats extraescolars - Prioritzi els centres amb més vulnerabilitat social

• Comprometre l’Ajuntament a:

- Definir prioritats i calendari d’implementació en espais de coordinació existents - Reforçar beques i ajuts municipals destinats a menjadors i extraescolars

El ple de novembre se celebrarà dijous vinent a les 17 h i es podrà seguir en directe a radiorubí.cat.

3. Línia d’alta tensió i frustració veïnal

3.1. Reunió de la Comissió Municipal d’Energia

Dimarts hi va haver reunió de la Comissió Municipal d’Energia, després de dos anys sense trobades.

Hi participen veïns de:

• Can Fatjó
• Sant Jordi Park
• Els Avets

Continua oberta la llarga lluita per desplaçar la línia d’alta tensió que travessa aquests barris, especialment la que passa per l’avinguda de Can Fatjó.

Els veïns surten decebuts:

• Esperaven un calendari concret de desplaçament
• L’Ajuntament presenta un nou tràmit i un nou pla estratègic, però encara sense dates d’execució

Ricardo Montalvo (president de l’AV de Sant Jordi Park):

• Explica que anaven a la reunió pensant que s’anunciaria ja quan es faria la desinstal·lació de les línies i el nou recorregut.
• Ara descobreixen que gairebé tot el que s’havia fet fins ara “no serveix”, excepte el traçat acordat.

3.2. Nou pla estratègic i conveni amb Red Eléctrica

Novetats anunciades per l’Ajuntament:

• El ple de desembre debatrà l’aprovació d’un nou pla estratègic per als barris afectats.
• Aquest pla serà la base d’un nou conveni amb Red Eléctrica.
• A partir d’aquest conveni es redactarà un projecte elèctric executiu per al desplaçament de la línia.

Característiques del nou enfocament:

• El document requerirà avaluació de la Generalitat.
• Si s’aprova, Rubí podria ser el primer municipi a desplaçar una línia d’alta tensió per aquesta via administrativa, sense tràmits urbanístics afegits més complexos.
• El traçat serà el ja acordat el 2023: desplaçar la infraestructura cap a la frontera amb Castellbisbal.
• El sistema escollit és més ràpid que l’anterior plantejament.
• El pressupost del desplaçament recaurà a càrrec únic de l’Ajuntament, sense dependència directa de contribucions d’altres administracions.

3.3. Cansament i escepticisme al veïnat

Malgrat aquestes “portes noves”, els veïns se senten frustrats i cansats de promeses:

• Agustín Sánchez (representant d’Els Avets):

- Resumeix la reunió com a “frustrant”. - Després de dos anys d’espera, no hi ha cap novetat de projecte ni d’execució.

• José María Rueda, vicepresident de l’AV de Can Fatjó i històric activista contra la línia d’alta tensió:

"Todo el trabajo, toda la ilusión, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero. No se ve en el horizonte fecha. [...] Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, pues se retrasan. [...] Cuando no hay voluntad se crean comisiones."

Context històric clau:

• Fa gairebé 20 anys del conveni entre Ajuntament, Red Eléctrica i ICAEN per soterrar la línia de 220 kV que travessa l’avinguda de Can Fatjó.
• Aquest acord va quedar en paper mullat per manca de finançament autonòmic.
• L’actual nou pla estratègic pot marcar un nou capítol en aquesta història, però la manca de calendari concret manté l’escepticisme veïnal.

4. Drets de la infància i participació infantil

4.1. Dia Universal dels Drets de la Infància

Coincidint amb el Dia Universal dels Drets de la Infància, Rubí organitza:

• Programació especial en diversos barris des de fa dies
• Tertúlia a RÀDIO RUBÍ amb representants del Consell dels Infants i Adolescents
• A la tarda, constitució del nou Consell dels Infants i Joves del curs actual
• Lectura d’un manifest que reivindica els drets de nens i nenes
• Façana de la Casa de la Vila il·luminada de blau

La tertúlia especial ja es pot recuperar a radiorubí.cat.

4.2. Veu dels infants sobre els seus drets

Sis membres del Consell participen a la tertúlia:

• Gina
• Jana
• Cairú
• Robert
• Jerónimo
• Martina

Amb motiu del 66è aniversari de la Declaració dels Drets de l’Infant (a la qual Espanya es va adherir el 1991) i recordant que Rubí és Ciutat Amiga de la Infància d’UNICEF des de fa 10 anys, els nens destaquen drets com:

• Dret a un habitatge digne i a viure en condicions de seguretat
• Dret a ser cuidat i estimat (no reduït a aspectes materials com la roba, sinó a l’afecte)
• Dret al joc i a espais de lleure
• Dret a carrers nets i entorns cuidats

"Els teus pares [...] han de donar-te un lloc on estàs segur i on puguis viure en condicions dignes."

4.3. Propostes dels infants per millorar la ciutat

Els joves rubinencs plantegen millores concretes per a Rubí:

• Més carrils bici
• Més espais de lleure:

- Cinemes - Centre comercial - Franquícies de menjar ràpid

• Millora del transport públic:

- Més parades de bus - Més freqüència de pas

• Arranjament d’espais públics degradats

La tertúlia també es pot veure en vídeo a radiorubí.cat.

5. Salut: avançament de la grip i vacunació

5.1. Grip avançada i variant més virulenta

El Departament de Salut informa que la temporada de grip s’ha avançat quatre setmanes a Catalunya:

• A 20 de novembre ja hi ha més de 4.500 infeccions setmanals, xifres similars a les de mitjans de desembre de l’any passat.
• En infants, la infecció és especialment prevalent.
• Es preveu que el pic de l’epidèmia arribi:

- Cap al pont de desembre i setmanes posteriors - Just abans de les trobades nadalenques

Característiques del virus aquest any:

• És més virulent que en temporades anteriors
• Hauria mutat fins al punt de ser considerada nova variant
• Pot provocar malaltia més greu i fins i tot duplicar la mortalitat en persones de risc

5.2. Campanya de vacunació i accés

El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, valora:

• Campanya iniciada el 22 de setembre, amb bons resultats
• S’han administrat un 21% més de vacunes que l’any passat (+200.000 persones vacunades)

Tot i això, insisteix en la necessitat que més gent es vacuni abans del pic.

Vies per demanar cita per vacunar-se contra la grip:

• Plataforma La Meva Salut
• Web citasalut.gencat.cat
• Anar directament al Centre d’Atenció Primària (CAP) de referència

Novetat important:

• Fins al 5 de desembre, els CAP oferiran franges de vacunació sense cita prèvia:

- De 9.30 h a 12.30 h - De 16.30 h a 19.30 h (aprox.)

6. Actualitat comarcal: Sabadell i Sant Cugat

6.1. Habitatge protegit a Sabadell (Can Gambús)

A Sabadell, l’Ajuntament inicia una promoció de 108 pisos de protecció oficial a Can Gambús:

• És la primera de quatre promocions previstes a la zona
• Objectiu: que estigui acabada a mitjans de 2027
• Obres en marxa entre carrer de Malta i carrer de Kurdistan
• Pisos de 2 i 3 habitacions, entre 55 i 70 m²

L’alcaldessa Marta Farrés defensa que:

• L’habitatge públic ha de tenir la mateixa qualitat que el privat
• Es volen pisos amb:

- Terrasses, bona ventilació i llum natural - Zones comunitàries, verdes i ombrejades

"Podem competir amb qualsevol constructora privada, fins i tot amb resultats de més excel·lència." – Marta Farrés

Per optar-hi cal estar inscrit a la borsa de sol·licitants DAVID MUSA, el registre municipal d’accés al lloguer protegit. Les inscripcions ja estan obertes.

6.2. Operació Fred i canvi climàtic a Sabadell

Entitats socials de Sabadell, Actua Vallès i Creu Roja, reclamen reformular l’“Operació Fred” a partir del 2026 per adaptar-la al canvi climàtic:

• S’han reunit amb l’Ajuntament per redissenyar el dispositiu que protegeix persones sense llar davant situacions extremes (fred, calor, pluja).
• Per enguany hi ha poc marge de maniobra, però ja han pres mesures urgents.

Alberto Capitan, director d’Actua Vallès, explica:

• Cal fer una lectura diferent del dispositiu, tenint en compte episodis extrems de fred i calor.
• Es vol reforçar els espais d’atenció diurna, perquè les persones puguin romandre a cobert durant les hores de més risc.
• S’ha avançat el repartiment de mantes i roba d’abric, que habitualment es feia entre desembre i gener:

- Aquesta temporada s’ha començat una mica abans, la setmana passada - Continuaran repartint fins a esgotar existències

6.3. Reobertura de la Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat)

A Sant Cugat, la Biblioteca Gabriel Ferrater entra en la fase final de preparació per reobrir el 29 de novembre:

• El personal ha de recol·locar 4.800 llibres retornats i incorporar les novetats acumulades durant cinc mesos de tancament.

La directora Montse Collazos explica a Cugat Mèdia:

• El tancament ha estat un gran entrebanc per a la ciutadania, especialment per a persones amb dificultat de mobilitat i per veïns que tenien l’hàbit d’usar la biblioteca de forma quotidiana.
• Preveu que la reobertura serà com una “re-inauguració”, tot i que l’equipament no hagi canviat substancialment.

7. Temps i meteorologia

El meteoròleg Luismi Pérez explica la situació meteorològica a Catalunya:

• Ambient d’hivern clar, amb fred intens des de primera hora
• Ruixats locals amb calamarsa o calabruix al:

- Maresme - La Selva - Vallès Occidental i Oriental

• Els ruixats es desplacen cap a Montnegre i Gavarres (sud de Girona)
• Neu al Pirineu i clarianes a comarques centrals, Tarragona i sud de Lleida
• Temperatures màximes entre 10 i 13 ºC als punts més “càlids”
• A la tarda-vespre, possibles ruixats de neu al Prepirineu
• A la nit, nevada intensa a l’Alt Pirineu i algun floc de neu a les Gavarres a cota baixa
• Divendres: vent, fred i sol

8. Estructura i fil conductor de l’episodi

L’informatiu articula diverses capes de la realitat actual:

• Memòria històrica i democràcia: 50 anys de la mort de Franco, debates sobre la transició, desconeixement juvenil i reptes educatius.
• Present polític local: mocions d’ERC sobre accessibilitat i equitat educativa.
• Conflicte territorial i ambiental: llarga lluita pel desplaçament de la línia d’alta tensió a Can Fatjó, Sant Jordi Park i Els Avets.
• Drets dels infants i participació ciutadana: Consell d’Infants i Adolescents, reivindicacions concretes de la canalla.
• Salut pública i vulnerabilitat social: avançament de la grip, campanya de vacunació, Operació Fred, habitatge protegit.

Així, l’episodi connecta la memòria d’una dictadura amb els reptes democràtics actuals, la cohesió social i la qualitat de vida a Rubí i al seu entorn.