#284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí

Panorama general de l’episodi

Informatiu de Notícies Migdia centrat en tres grans blocs: política local i urbanisme a Rubí, serveis i drets socials i actualitat nacional i comarcal. L’episodi combina crònica de la reinauguració del Casino, novetats sobre el POUM i l’Estació de La Llana, problemàtiques de serveis bàsics al Disseminat Can Solà i temes de mobilitat, salut i ocupació juvenil.

1. Política estatal i mobilitat

1.1. Nou abonament de transport estatal

• El president espanyol Pedro Sánchez anuncia un abonament únic de transport per a tot l’Estat: 60 € al mes (30 € per a joves).

• Entraria en vigor la segona quinzena de gener de 2026 i, segons el govern, podria suposar una reducció de fins al 60% de la despesa mitjana en mobilitat.

• L’anunci s’emmarca en el balanç polític de 2025 a La Moncloa, avançat en plena campanya electoral a Extremadura i en un context de casos de corrupció i assetjament que afecten el PSOE.

2. Urbanisme i mobilitat a Rubí

2.1. Viabilitat de l’Estació de La Llana

• El govern català veu viable tècnica i funcionalment una nova Estació de La Llana (línia S1 de FGC), segons un estudi de factibilitat presentat al consistori.

• Condició clau: que es desplegui el que preveu el POUM a la zona de La Llana:

- Transformació de sòl industrial en nova àrea de centralitat urbana. - Nou barri residencial, activitat comercial i equipaments. - Fins a 6 noves parcel·les de sòl residencial entre el pont del carrer Cadmo i el camí de Sant Muç.

• L’estudi conclou que la ubicació òptima del baixador és l’entorn de La Llana, per davant d’altres opcions més al nord.

2.2. Context polític i històric de la segona estació

• La reivindicació d’una segona estació ve de dècades enrere, però s’ha intensificat els darrers anys:

- Tardor de 2022: signatura de la Declaració de Can Serra entre Ajuntament i agents econòmics i socials. - El Parlament de Catalunya insta unànimement el govern a construir l’estació. - Principis de 2024: la Generalitat licita l’estudi de viabilitat, del qual ara es presenten resultats.

• La rendibilitat econòmica del baixador queda lligada al ritme de desenvolupament urbanístic que marqui el POUM.

3. Habitatge públic i rehabilitació

3.1. Inversions en habitatge a Rubí

• El regidor Jordi Arnaiz i el gerent de ProUrsa, Carlos Aguila, valoren el 2025 com un any clau en polítiques d’habitatge públic, tot i admetre que “encara es poden fer moltes coses”.

• Dades destacades:

- 2,4 M€ d’inversió en polítiques d’habitatge incloses al pla d’inversions. - Prioritat: compra d’habitatges per tanteig i retracte, com a via més ràpida per incrementar el parc públic.

• Segons Aguila:

- Augmenten els ajuts a l’habitatge. - Creix el nombre de persones al registre de sol·licitants d’habitatge públic. - L’habitatge és el principal problema social tant a Rubí com al conjunt del país.

3.2. Noves promocions d’habitatge públic

• L’Ajuntament cedeix 8 solars a la Generalitat per a noves promocions:

- Sector A4: entre 35 i 40 habitatges. - Plaça Pearson: model nou d’habitatge per a gent gran, també entre 30 i 40 habitatges.

• S’hi sumen altres projectes ja en marxa o finalitzats:

- 19 habitatges dotacionals a l’avinguda Castellbisbal (en fase de licitació). - 6 pisos al carrer Maria Aurèlia Capmany (claus ja lliurades). - 24 habitatges al carrer Marconi.

• El regidor afirma que, en acabar el mandat, l’habitatge públic haurà crescut un 60% a la ciutat.

3.3. Rehabilitació i eficiència energètica

• Gràcies als fons Next Generation s’han rehabilitat 61 edificis:

- Millora del aïllament i confort tèrmic. - Instal·lació d’energies renovables amb retorn econòmic: - A despeses comunes dels edificis. - A la reducció de la factura energètica dels llogaters del parc públic. - A l’edifici de Montevideo s’han instal·lat 4 ascensors per millorar l’accessibilitat.

• Objectiu global: oferir habitatges pràcticament nous, amb alta certificació energètica, més confort i menys despesa.

3.4. Marc normatiu i mocions sobre habitatge

• Arnaiz destaca tres mocions aprovades al ple municipal:

- Regulació dels pisos turístics. - Mesures contra l’especulació immobiliària. - Reconeixement dels HPO com a indefinits, evitant la pèrdua de protecció amb els anys.

4. Reinauguració del Casino

4.1. L’acte inaugural

• Més de 200 persones assisteixen a la reinauguració del Casino de la plaça Catalunya.

• L’esdeveniment, d’una hora aproximada, combina música, dansa i teatre per explicar la història del Casino i de Rubí.

• Participació d’entitats i creadors locals:

- Esbart Dansaire. - Espai d’arts escèniques Vuit Temps. - Mestres de l’Escola de Música Pere Burés.

• L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla que el Casino ha de ser un espai obert a la cultura rubinenca i a les entitats, posant en valor el talent local:

“Volem talent local, volem que aquest espai tingui un lloc important pel talent local, per la cultura rubinenca, per Rubí, per la ciutat, per les entitats…”.

4.2. Assistents i representació institucional

• A l’acte hi assisteix el govern municipal en ple i representants de l’oposició, com:

- Montse Soler (ERC). - Toni García (Veïns). - Marina Dolset i Esther Gómez (UB).

• Amplia presència d’entitats culturals i socials:

- Esbart Dansaire. - Els Gegants. - Aula d’Extensió Universitària, entre d’altres.

• També hi són les històriques entitats Sant Antoni Abad i Associació del Casino, antigues propietàries de l’edifici.

• Representació del teixit empresarial:

- Cambra de Comerç de Terrassa (Ramon Talamàs). - Secot (Dionís Rovira). - Pimec (Xavier Pujol).

4.3. Contingut artístic de l’espectacle

• Direcció de l’espectacle a càrrec d’Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala.

• Obertura amb un fragment de l’òpera Carmen de Bizet, la primera obra representada al Casino el 1928:

- Interpretada pel director de l’escola de música Eduard Saez i la pianista Raquel Portales. - La cantant Montserrat Bertran posa veu a l’havanera, la part més popular.

• L’Esbart Dansaire i Vuit Temps alternen actuacions que recorren els grans moments del segle XX a Rubí:

- Guerra Civil i dictadura. - Canvi de nom a Casino Español (1942). - Rierada del 62. - Etapa del Casino com a discoteca als anys 70. - Municipalització el 2016. - Situació actual com a equipament cultural.

• Les actrius locals Montserrat Bertroli i Isabel Blasco fan de narradores.

• L’actor rubinenc Enric Majó interpreta un fragment de Terra Baixa, recordant la seva primera funció al Casino als anys 80.

• Final cíclic de l’espectacle:

- Cant clàssic de Montserrat Bertran i Carme Jiménez que es transforma en versió urbana ballada per Esbart i Vuit Temps. - Fons escènic amb una cita de Shakespeare:

“Tot allò del passat no és, sinó el pròleg del que encara ha de venir”.

4.4. Visita a l’equipament i valoració

• Després de la funció, el públic visita:

- Espai de restes romanes. - Zona de bar (encara no operatiu), amb exposició sobre el Casino. - Sales polivalents, on es comparteix una copa de cava.

• L’alcaldessa es mostra molt emocionada i satisfeta en veure l’edifici “ple, obert i amb vida”.

5. Pesta porcina africana i medi natural

5.1. Situació de Rubí i municipis veïns

• La Generalitat flexibilitza les restriccions d’accés al medi natural al segon radi (entre 6 i 20 km del focus de la Pesta porcina africana), però Rubí en queda exclosa.

• Rubí continua dins dels 6 km de la zona 0 de Cerdanyola, i per tant manté totes les restriccions de pas vigents.

• Altres municipis que també mantenen restriccions totals:

- Cerdanyola, Barberà, Badia, Santa Perpètua, Ripollet, Montcada, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, entre d’altres.

5.2. Relaxament parcial a altres municipis

• A les 79 poblacions situades entre 6 i 20 km del focus (com Barcelona, Martorell, Olesa o La Roca del Vallès):

- Es permet de nou anar a parcs naturals, zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats i camps de conreu. - Es restringeixen només les activitats organitzades de lleure al medi natural.

• El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que:

- Es vol evitar grans aglomeracions al medi natural. - Es permet que una persona hi vagi sola a passejar, a peu o en bicicleta, entre els 6 i 20 km.

5.3. Evolució del brot

• En dues setmanes d’operatiu s’han localitzat més de 200 porcs senglars morts:

- 16 positius en Pesta porcina africana, tots dins la primera corona de risc. - La majoria dels altres animals haurien mort per causes diverses, especialment atropellaments.

6. Salut pública: grip i mascaretes

6.1. Recomanacions de Salut

• La consellera de Salut Olga Pané recomana:

- Ús de mascareta al transport públic en l’actual context d’epidèmia de grip. - Mascareta per a totes les persones amb símptomes respiratoris, en qualsevol espai tancat. - Ventilar les sales on es fan trobades socials i rentat freqüent de mans.

• Recorda que el govern català ja ha regulat l’ús de mascareta allà on té competències:

- Centres sanitaris. - Centres residencials i altres dispositius assistencials.

• Sobre drets i llibertats, adverteix:

“Si hem de restringir llibertats individuals, això ja està fora del nostre abast”.

6.2. Vacuna de la grip i nova mutació

• L’actual vacuna no està dissenyada específicament per a la varianta mutada predominant, però:

- Conté part del virus i protegeix davant els casos greus i les formes més severes de la malaltia.

• Característiques de l’epidèmia actual:

- Es tracta d’una mutació del virus ja circulant amb fins a 7 mutacions sobre la soca original. - Això la fa més contagiosa. - Es preveu una epidèmia més llarga del normal.

• La incidència ha començat sobretot en infants i joves, i progressivament s’estén a persones de més edat.

7. Inclusió i ocupabilitat juvenil: Projecte Singulars

7.1. Contingut i objectius del programa

• El Projecte Singulars ha format una dotzena de joves entre 16 i 29 anys amb discapacitat com a auxiliars de cuina.

• Impuls i col·laboració:

- Ajuntament de Rubí. - Entitat La Fact de Terrassa. - Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

• És la primera vegada que Rubí Forma ofereix una formació d’aquest tipus.

• Característiques del curs:

- Durada: de febrer a octubre. - 430 hores presencials. - Adreçat a persones amb 33% o més de discapacitat (intel·lectual, trastorn del desenvolupament o TEA). - Inclou tutories personalitzades, aprenentatge a mida, orientació laboral i accés a una borsa de treball.

• Acompanyament:

- Treballadora social. - Psicòleg. - Supervisió de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat.

7.2. Veus dels participants

• L’Alejandro Suárez i la Leire Valverde expliquen que el curs els ha donat:

- Autonomia (“ara em puc fer el menjar jo mateix”). - Perspectiva de futur laboral i possibilitat de guanyar diners. - Sentiment de cohesió i companyonia entre els alumnes:

“Érem molt diferents, però a classe sempre estàvem units… Érem una petita família”.

7.3. Avaluació docent i impacte

• La coordinadora Verònica Casador destaca que l’objectiu és empoderar els joves:

- Tenint en compte les “motxilles” personals, familiars, acadèmiques i de salut. - Ajudant-los a traçar un camí de futur.

• El tutor José Consuegra valora l’evolució molt positiva dels alumnes:

- Alguns gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. - D’altres tenien dificultats per estar en una aula i han millorat rutines i competències transversals.

• Malgrat els bons resultats, el SOC ha deixat d’oferir el Projecte Singulars, també a altres municipis, fet que preocupa els professionals, que el consideren molt útil per a l’autonomia i l’ocupació de joves amb dificultats.

8. Problemàtica al Disseminat Can Solà

8.1. Denúncia de manca de serveis bàsics

• Els veïns del Disseminat Can Solà denuncien des de fa anys una greu manca de serveis bàsics, que els fa sentir desconnectats de Rubí.

• El portaveu de la plataforma Disseminant Can Solà Digna, Luis Rubio, afirma que la desconnexió amb la ciutat és total i que molts veïns ni se senten de Rubí.

• A la zona hi viuen aproximadament 30 adults i 15 infants.

8.2. Reclamacions principals

• Manca d’asfalt:

- Camins en mal estat que provoquen caigudes i dificulten la mobilitat.

• Absència d’aigua potable:

- Rubio subratlla que no disposar d’aigua potable és una mancança bàsica en ple segle XXI.

• Foscor absoluta per falta d’enllumenat públic:

- Molts veïns han de sortir de nit amb llanternes. - Alarma davant el risc en situacions d’emergència.

• Transport públic insuficient:

- La parada de bus més propera està a 1,5 km. - Distància especialment problemàtica per a gent gran i joves. - Proposta: crear una nova parada que millori la connexió amb la ciutat.

8.3. Relació amb el POUM i demandes a l’Ajuntament

• Segons Rubio, la resposta habitual de l’Ajuntament és que no poden actuar fins que el POUM estigui aprovat.

• Malgrat entendre el marc legal, els veïns reclamen solucions intermèdies:

“No estem demanant que ens canviïn una bombeta, volem que ens posin fanals”.

• La plataforma demana:

- Taules de treball amb l’Ajuntament per iniciar millores encara que el POUM estigui pendent. - Suport ciutadà per donar visibilitat a la seva situació. - Activitats comunitàries per enfortir el sentiment de barri i pressionar per aconseguir serveis bàsics.

9. Meteorologia: pluges intenses i neu

9.1. Fort episodi de precipitació

• El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, descriu un inici de setmana molt plujós:

- En alguns punts ja s’han acumulat prop de 200 l/m². - Dades destacades: 180 l/m² a Falset i acumulacions molt altes a Garriguella (Empordà).

• Zones més afectades per xàfecs i tempestes:

- Camp de Tarragona. - Prelitoral barceloní. - Interior de Girona.

• Previsió per la tarda:

- Pluja a tot el país, més intensa i abundant al tarragonès interior i interior gironí.

9.2. Neu, temperatura i estat de la mar

• A cotes altes del Pirineu (per damunt de 1.700–1.800 m, puntualment més avall) la nevada és destacable, sobretot al vessant sud i al Ripollès.

• Temperatures suaus malgrat l’episodi.

• Vent de llevant que provoca mala mar a la costa.

• Per demà es preveuen encara xàfecs intensos a l’àrea de Barcelona i Tarragona.

10. Notícies comarcals: Sabadell i Terrassa

10.1. Balanç econòmic de Sabadell

• L’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés presenta un balanç econòmic molt positiu de la ciutat:

- Creixement del PIB. - Augment de la renda per càpita. - Millora de l’ocupació.

• Afirma que Sabadell ha recuperat el lideratge i torna a exercir de capital de referència:

“Sabadell lidera, Sabadell és referent… a la comarca, a Catalunya i també a Espanya”.

• El govern diu haver-se tret els complexos a l’hora de defensar projectes estratègics per a la ciutat.

10.2. Festival Crim i Misteri a Terrassa

• Terrassa celebra la segona edició del Festival Crim i Misteri, dedicat a la novel·la negra.

• Context del gènere:

- La novel·la negra lidera vendes a Espanya, amb més de 2 milions d’exemplars. - Atrau el públic per la seva capacitat d’immersió en conflictes socials i finals inesperats.

• Objectius del festival:

- Consolidar-se com a cita anual important en una gran ciutat com Terrassa. - Esdevenir referència per a lectors de tot Catalunya.

• Participants destacats:

- Criminòloga Paz Velasco. - Escriptor Ulisses Bertolo.

• Premis literaris del certamen:

- Helena Rubí Rebollo, premi al millor relat curt negre jove per La justícia sagnant. - Sebastià Benassar, premi a la millor novel·la negra en català 2025 per Males ànimes.

• Sinopsi de Males ànimes:

- Grup de WhatsApp de cinc persones de seixanta anys que viuen en un poble entre Barcelona i Lleida. - Un grup que vol aturar els canvis del món i conservar un ordre que se’ls escapa.

• El festival es reparteix entre la Biblioteca Central i l’Auditori Municipal, organitzat per l’associació Objetivo Más Letras.

11. Tancament del programa

• El programa recorda els butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ i l’Informatiu Vespre, així com la disponibilitat d’informació contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials.

• Es tanca amb el lema recurrent:

“Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”