Primer, segon i postres
Seccions de vi, cinema i gastronomia, la profe de cuina i tertúlia de xefs. Per gaudir de la cuina i de menjar. Cada dimarts a les 12 h.
Subscriu-te
Cuinar amb poc temps, aprofitament i canelons
El presentador introdueix el programa *Primer, segon i postres* a RÀDIO RUBÍ parlant de la sensació generalitzada que "no tenim temps per res": ni per comprar, ni per cuinar, ni per menjar asseguts i amb l'estructura tradicional d'un àpat. Contrasta això amb el temps que sí es dedica al mòbil (WhatsApp, TikTok) i al menjar ràpid. Remarca que la cuina necessita temps i convida a trobar estones per cuidar-se, tot jugant amb la idea que entre *cuinar* i *cuidar* només hi ha una lletra. Anuncia que l’episodi estarà dedicat a una tertúlia de xefs sobre cuinar sense temps.
Es presenten els participants de la tertúlia: la Chili Mala, del restaurant Cal Gori; Robert Soria, de l’Hostal del Gall; i Jonathan Mendes, de la pastisseria Mendes. Es fa una breu conversa distesa i s’explica el tema central del programa: **"cuinar sense temps"**, és a dir, què es pot cuinar quan la gent sent que no té temps per res.
La Chili explica que, tot i que ella al restaurant sempre ha de tenir temps per cuinar, les seves filles viuen accelerades i depenen dels tàpers de la mare. Quan s’acaben, improvisen plats ràpids: miren què hi ha a la nevera (verdures com albergínia, carbassó, pebrot, ceba), ho tallen a juliana, ho saltegen i hi afegeixen llegums de pot (llenties, cigrons) i alguna proteïna (tonyina, bistec tallat). Així aconsegueixen àpats complets, ràpids i saludables. Es recorda que hi ha moltes opcions ràpides: truites, pastes, amanides, planxa... Els xefs expressen rebuig als plats precuinats industrials, carregats de conservants, i insisteixen que **cuinar ràpid no és sinònim de menjar malament**; es poden fer coses bones, ràpides i sanes, millor que escalfar plats preparats.
Es debat per què cada vegada més joves recorren a menjar precuinat. S’atribueix, d’una banda, a la **publicitat agressiva de grans marques** i, de l’altra, al fet que el missatge que cuinar ràpid pot ser saludable **no arriba prou a la gent jove**. La Chili comenta que no ha ensenyat formalment a cuinar a les seves filles, però elles l’han vist tota la vida a la cuina i això els ha donat seguretat. Es parla del valor d’"haver-ho vist a casa" en contraposició a famílies on ningú cuina. També es comenta que hi ha molts recursos a internet (YouTube, masterclass) per aprendre, però que sovint al jovent li manca **iniciativa i interès real**. S’arriba a la conclusió que la clau és sobretot **l’interès personal**, més que la falta de recursos.
Robert explica que, tot i que li falta temps, quan té un dia lliure gaudeix molt pensant què cuinar, anar a comprar i passar el dia a la cuina: el contrari de cuinar amb presses. Altres, com la Chili, després de moltes hores de restaurant, a casa tendeixen a fer el mínim (amanides, preparacions senzilles) i deixen la graella d’estiu al marit, mentre ella acaba netejant. A partir d’aquí es planteja el tema de menjar sol: coincideixen que **menjar sol és trist** i que, quan es cuina només per un mateix, es tendeix a fer-se l’opció més ràpida i senzilla (un entrepà de truita, per exemple). Quan hi ha família o convidats, en canvi, s’elaboren plats més complets i es posa més cura. Es remarca que **compartir taula alimenta també l’ànima**, i que fins i tot si el menjar és senzill, menjar en companyia millora l’experiència.
S’obre el tema de les **sobres** a la cuina, tant domèstica com de restaurant. Els xefs coincideixen que **no es pot llençar res** per una qüestió econòmica i de consciència. Al restaurant, les racions que sobren serveixen per al menjar del personal o es transformen en altres plats: croquetes, pastissos de patata i carn, carbassons farcits de peix, bunyols, etc. La Chili comenta que fins i tot les **salses sobrants** es guarden per enriquir altres preparacions (com patates bullides amb salsa de peix, ou dur i bacallà). Jonathan, com a pastisser, explica com aprofiten el pa i la brioixeria sobrant: pudding amb croissants, croissants tallats i enfornats amb anís perquè quedin cruixents, *torrijes* (torredetes de Santa Teresa), pa ratllat fet a partir de pa sec i sopes de pa (de ceba, d’all, de farigola). Robert afegeix que, al seu restaurant, per minimitzar les sobres dissenya un menú ampli però estable, amb molts primers i segons que es repeteixen, de manera que els guisats poden reposar d’un dia a l’altre (millorant el sabor) i **gairebé no cal reciclar** perquè es continua servint el mateix plat fins a acabar-lo.
Es parla del costum, cada vegada més habitual, que els clients **s’enduguin el menjar que no s’han acabat**. Ara és molt normal demanar un tàper per emportar el segon plat o el que sobra, i fer-lo servir per al sopar o el dinar de l’endemà. Fa anys això generava vergonya i gairebé no es feia; avui es veu com una pràctica lògica per evitar malbaratar. Quant al vi, expliquen que si és un vi de la casa la gent gairebé mai s’endú l’ampolla, però si és un vi de més preu sí que és més freqüent endur-se-la. Es recorda una anècdota en què al restaurant oferien directament la mitja ampolla restant al client dins d’una bossa, i al principi els clients ho trobaven estrany, però amb el temps s’ha normalitzat. La idea central és que **és positiu que el client s’ho emporti**: no estem per llençar res, ni menjar ni vi.
El programa fa una pausa musical. El tècnic proposa escoltar el grup Figaflowers i el tema "La Salsa" de l’àlbum *La Calçotada i Mai Més Ben Dit*. S’emet la cançó, relacionada de manera lúdica amb el món de la cuina i les salses, mentre la tertúlia fa un descans abans de la segona part del programa.
En reprendre el programa, s’explica que la revista **Cuina** ha escollit els **canelons** com a plat favorit dels catalans, després d’unes setmanes de votacions. Es recorda que, en una tertúlia anterior del programa, havia guanyat l’**escudella**. Tots coincideixen que els canelons agraden molt i destaquen la seva **gran versatilitat**: es poden farcir de carn, peix, verdures, bolets, etc. La Chili subratlla que l’important és posar-hi **"màgia" a la beixamel**, no limitar-se a una salsa neutra. Posar-hi tocs personals com una beixamel amb roquefort per als canelons d’espinacs o una beixamel amb ceps per als de carn i bolets pot elevar molt el plat.
El presentador introdueix el cuiner **Francesc Fortí**, veterà de la gastronomia catalana, i les seves opinions contundents sobre els canelons. Es recorda que, històricament, els canelons no formen part del nucli més antic de la cuina catalana, sinó que es consoliden com a **plat d’aprofitament** (especialment els de Sant Esteve, amb la carn que sobra de l’escudella de Nadal). Fortí critica que els canelons fets amb la carn bullida de l’escudella són **massa "sosos"**, perquè tota la substància ha anat al caldo. La Chili hi coincideix en part i explica que a ella li agraden els canelons de carn fets amb **carn rostida** (pollastre, vedella i porc) i no amb la carn bullida de l’escudella, ja que aquesta darrera necessita molta més "màgia" per ser gustosa. Es debat com es podrien millorar aquests canelons d’aprofitament: afegir sofregit de ceba i tomàquet abans de trinxar la carn, aprofitar el caldo per lligar la farsa o per elaborar la beixamel, combinar **caldo i una mica de nata** per a una textura cremosa, o fer que la carn bullida faci un nou xup-xup amb caldo per recuperar sabor. Hi ha consens que les receptes **evolucionen** i que avui tenim eines i criteri per fer més gustosos uns canelons que van néixer com a plat de reciclatge.
S’obrir el debat sobre si realment hi ha **secrets** a la cuina. La Chili i en Robert defensen que, més que secrets, hi ha **tocs personals** i diferents maneres d’aplicar les mateixes bases culinàries (com passa amb la paella, que mai surt igual dues vegades tot i fer-la de la mateixa manera). Es torna a parlar de Francesc Fortí, que es caracteritza per **no voler compartir** les seves receptes ni tenir aprenents al restaurant, i fins i tot afirma que no explica res a ningú. Aquesta actitud xoca amb la visió dels tertulians, que consideren que: • **La cuina s’ha de compartir** perquè altres puguin millorar els plats. • El llegat d’un cuiner és més gran si deixa **receptes i coneixement**, com fa una àvia quan transmet les receptes familiars. • Amagar-ho tot fa que, quan el cuiner marxi, el seu receptari es perdi per sempre. Es recorda el professor **Josep Lladonosa i Giró**, que insistia que **no hi ha secrets** i que cal explicar tot el que es sap perquè la cuina avanci. La Chili parla de les seves llibretes de receptes, on va anotant i corregint quantitats a mesura que perfecciona plats, pensant fins i tot que un dia les seves filles en seran hereves. Es planteja amb humor si Fortí potser publicarà algun dia un llibre amb les seves receptes quan es jubili.
Els xefs expliquen la seva experiència amb clients i persones que els demanen receptes. El presentador recorda com, al seu temps de cuiner, sortia al menjador i explicava **pas a pas** com feia els plats a qui l’hi demanava, sense por a ser copiat, perquè sabia que encara que el client ho intentés, el resultat sempre tindria el seu propi toc. Robert explica una anècdota: poc després d’agafar el seu restaurant, una senyora gran el va trucar demanant pel cuiner anterior (Blai) per consultar-li una recepta d’escudella. En saber que ja no hi era, li va preguntar a ell com ho faria. Des de llavors, aquesta senyora el truca **un parell de cops l’any** per demanar-li consell de cuina, tot i que mai s’han vist en persona. Això exemplifica el **plaer de compartir coneixement**: els cuiners gaudeixen molt veient que la gent **disfruta amb el que fan i amb el que aprèn d’ells**. També s’assenyala que, encara que un client aconsegueixi fer un plat tan bo com el del restaurant, **no deixarà d’anar-hi**, perquè l’experiència de sortir a menjar implica servei, ambient i el fet de no haver de treballar.
S’introdueix el tema de **les festes de Nadal** i com afecten els restaurants i la pastisseria. Els xefs expliquen que, aproximadament un mes abans de Nadal, ja comença l’estrès de **menús, encàrrecs i previsió de producte**. S’ha de comprar amb antelació (com passa amb pinyons per als panellets) per evitar pujades de preu o manca de gènere. Es comenta: • A pastisseria: la major part de la feina amb canapès i altres elaborats s’ha de fer **el dia abans o el mateix dia**, perquè congelar-los dies abans els fa perdre qualitat. Sí que es poden preparar **masses i bases** uns dies abans. • Als restaurants: la **matèria primera** (carns, peixos, verdures) es compra i es comença a tenir llesta amb temps, però els guisats es fan **l’última setmana o dies previs**, sovint treballant amb **envasat al buit, pasteurització i, quan cal, congelació**, sempre amb criteri per no perdre gust ni textura. • Es remarca que molts plats de Nadal són per **encàrrec i per emportar**, ja que alguns locals tanquen el 25 i 26 però ofereixen menjar preparat que els clients recullen abans. En el cas dels canelons, es parla de produccions de **centenars d’unitats de cada tipus**, que obliguen a una bona organització de compra, elaboració i conservació.
En la part final, el presentador pregunta als xefs què mengen ells per Nadal i quins són els seus costums. La Chili explica que per Nadal va a casa de la seva mare i menja **escudella, canelons i xai al forn o rostit de vedella**, i admet que també va allà a "buscar el tàper". Es comenta que alguns mengen canelons el mateix **dia de Nadal**, no només per Sant Esteve. La majoria prefereixen els **canelons tradicionals de carn**, tot i que també agraden els de **carn i bolets**; els de peix generen més divisió d’opinions. Per temes d’horaris laborals, hi ha famílies que fan l’àpat principal la **nit del 24**, on acostumen a repetir uns quants productes que agraden a tothom (per exemple, gambes). La Chili comenta que el 24 al vespre aprofita per fer **proves culinàries amb la família com a “conillets d’índies”**, introduint 2 o 3 plats nous entre el picoteig tradicional per veure com funcionen. Tot plegat mostra com, malgrat el cansament professional, els xefs mantenen una relació molt festiva i creativa amb el menjar de Nadal a casa.
El tècnic avisa que el temps de programa s’acaba. El presentador, amb el to habitual del programa, diu que la Mariona (absent avui) diria ara "desparem taula, que es fa tard". Anuncia que tornaran **dimarts a les 12** a través de radiorubi.cat i recorda que durant la setmana es poden seguir novetats al perfil d’Instagram de *Primer, segon i postres*. S’envia una abraçada a la Mariona i es tanca amb la frase: "cuineu molt, mengeu bé i bona setmana" mentre sona música final i es dona pas a la sintonia de comiat.
Resum general del programa
En aquest episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ, la tertúlia de xefs gira al voltant de tres grans eixos:
- Com cuinar bé quan “no tenim temps”: idees ràpides, saludables i crítiques als plats precuinats.
- L’art d’aprofitar les sobres tant a casa com al restaurant: de fricandó reconvertit a croquetes fins a pudding de croissants i torrijes.
- Els canelons com a icona de la cuina catalana: debat sobre tradició, evolució de la recepta, «màgia» a la beixamel i menús de Nadal.
El programa també reflexiona sobre el valor social de menjar acompanyat, el paper de la família i l’interès personal en aprendre a cuinar i la importància de compartir coneixement culinari enfront de la idea de guardar “secrets” de cuina.
1. Introducció: la falta de temps i la cuina
1.1. El mite de “no tenim temps”
El presentador obre el programa amb una reflexió sobre la vida adulta:
- No tenim temps per comprar, cuinar ni menjar amb calma.
- En canvi, sí que trobem temps per WhatsApp, TikTok i menjar ràpid.
- Recorda que “la cuina vol temps” i que cal reaprendre a prioritzar.
“Potser no tenim temps de fer canalons, però, sigui com sigui, hem de trobar temps per cuidar-nos. I ja sabeu que entre cuinar i cuidar només hi va una lletra.”
1.2. Presentació de la tertúlia de xefs
A la taula hi participen:
- Chili Mala (Cal Gori)
- Robert Soria (Hostal del Gall)
- Jonathan Mendes (Pastisseria Mendes)
S’anuncia una tertúlia de xefs sobre cuinar sense temps.
2. Què podem cuinar quan no tenim temps?
2.1. Idees ràpides i saludables
Els xefs defensen que cuinar ràpid no vol dir menjar malament. Proposen:
- Verdures saltejades: mirar què hi ha a la nevera (albergínia, carbassó, pebrot, ceba…), tallar-ho a juliana i fer-ho ben fregit.
- Afegir-hi llegums de pot (llenties, cigrons) i proteïna (tonyina, bistec talladet…):
→ Plat complet, ràpid, saludable i saciant.
- Altres opcions en 15–20 minuts:
- Truites
- Pasta
- Amanides completes
- Carn o peix a la planxa amb acompanyament senzill
Es critica l’abús de plats precuinats rics en conservants i baixa qualitat nutricional.
“S’ha de vendre la idea que cuinar ràpid o quan tens poc temps no és cuinar malament ni menjar malament.”
2.2. Jovent, mandra i falta de referents
Es reflexiona sobre per què molts joves no entren a la cuina:
- Manca de temps real, però sobretot de prioritat i interès.
- Molts pares no cuinen o no transmeten hàbits, i els fills no tenen referents.
- Els fills dels propis cuiners, en canvi, han crescut veient cuinar a casa i s’espavilen tot i que ningú els hagi “ensenyat formalment”.
- Es destaca el paper d’internet, YouTube i masterclass com a recursos per aprendre, però que molts joves prefereixen dedicar el temps a altres coses.
“La diferència jo crec que és l’interès.”
2.3. El plaer d’invertir temps a cuinar
Robert explica que, quan té un dia lliure:
- El primer que pensa és “què faré avui de dinar”.
- Gaudeix anant a comprar i cuinant amb calma, just l’oposat de cuinar ràpid.
En canvi, la Chili explica que després de moltes hores de cuina al restaurant, a casa sovint opta per amanides o coses mínimes, i a l’estiu cuina el seu marit a la graella mentre ella fa de cambrera i neteja.
3. Menjar sol o menjar acompanyat
3.1. Menjar en companyia “alimenta l’ànima”
Es planteja si “no tenir temps” també significa menjar sempre sol i de pressa:
- Coincideixen que compartir taula és molt important emocionalment.
- Menjar sol sovint porta a fer-se qualsevol cosa ràpida i pobra, mentre que si hi ha família o convidats ens esforcem més.
Exemples de la Chili:
- Si està sola al vespre: pot acabar fent-se un simple entrepà de truita.
- Si hi ha fills o parella: prepara més plats, més cuidats i variats.
3.2. Hàbits segons l’àpat
- Alguns diuen que a l’esmorzar sí que es permeten més calma, encara que estiguin sols.
- En canvi, dinars i sopars sols tendeixen a ser “pim-pam”, molt funcionals.
“És molt trist menjar sol. Jo no estic acostumada a menjar sola.”
4. L’aprofitament de les sobres a casa i al restaurant
4.1. Filosofia de no llençar res
Es tracta el tema de les sobres de menjar:
- Al restaurant, per qüestió econòmica i ètica, “no es llença res” si es pot aprofitar amb seguretat.
- A casa, la família pregunta sovint “amb això què puc fer?” i es generen noves receptes.
4.2. Reutilitzar guisats i salses
Propostes amb sobres de carn o peix i salses:
- Transformar en:
- Croquetes
- Pastís de patata i carn
- Carbassons farcits de peix
- Bunyols salats
- Les salses sobrants (especialment de peix o carns) es guarden per:
- Fer arrossos,
- Lligar nous guisats,
- Fer plats com patata bullida amb salsa de peix, ou dur i bacallà.
“Ni les salses, eh? Les salses, a vegades, allò que et sove a suc, aquell suc jo el guardo.”
4.3. Pastisseria: aprofitar pa i brioixeria
Jonathan Mendes explica diverses solucions per a croissants i pa sobrant:
- Fer pudding amb croissants i pa del dia anterior.
- Tallar croissants sobrants, passar-los pel forn amb un rajolí d’anís per fer-los torradets cruixents.
- Amb el pa sec:
- Fer torrijes/torredetes de Santa Teresa.
- Deshidratar-lo al forn i triturar-lo per fer pa ratllat.
- Fer sopes de pa: sopa de ceba, d’all, de farigola…
4.4. Reduir sobres amb planificació de menú
Robert explica la seva estratègia al restaurant per minimitzar el malbaratament:
- Fer un menú ampli però estable: molts primers i segons, però els mateixos cada dia.
- Els guisats que es poden conservar bé reposen d’un dia per l’altre, millorant el sabor.
- Això fa que gairebé no hi hagi sobres “reals” que calgui reconvertir.
“Els guisats reposats són encara millors. Jo els de carn sempre els faig un dia abans.”
4.5. El “tupper” per endur-se el menjar
Es comenta el canvi d’hàbits dels clients:
- Ara és molt habitual que la gent s’endugui el que sobra del plat per menjar-ho al sopar o l’endemà.
- Fa anys feia vergonya demanar-ho; ara es veu totalment normal.
- Amb el vi:
- Si és vi de la casa, gairebé mai s’emporten l’ampolla.
- Si és un vi de cert preu, cada vegada més gent s’endú l’ampolla oberta.
S’explica una anècdota de quan al restaurant preparaven directament la bossa amb l’ampolla sobrant i els clients primer ho trobaven estrany, però al final ho valoraven.
5. Canelons: plat favorit i debat sobre tradició
5.1. Els canelons, plat favorit dels catalans
La revista Cuina ha triat aquest any els canelons com a plat favorit dels catalans.
- Al programa, en una tertúlia anterior, havia guanyat l’escudella.
- A la taula tothom coincideix que els canelons encanten i que són molt versàtils:
- Es poden farcir de carn, peix, verdures, bolets…
5.2. “Màgia” a la beixamel i versions creatives
La Chili destaca que la clau és posar-hi “màgia”:
- No només una beixamel plana, sinó beixamels aromatitzades:
- Caneló d’espinacs amb beixamel amb toc de roquefort.
- Caneló de carn i bolets amb beixamel amb ceps.
- A la beixamel li posa nou moscada i pebre, perquè el gust de llet sola no li agrada.
“L’única cosa que jo dic és ficar-li màgia.”
5.3. Canelons d’aprofitament vs. canelons de rostits
Es parla del xef Francesc Fortí i la seva crítica als canelons de Sant Esteve fets amb la “cardolla” de l’escudella:
- Recorden que, tradicionalment, els canelons eren plat d’aprofitament del que sobrava de Nadal.
- Però Fortí diu que aquests canelons, fets amb carn bullida, són “sosos” perquè tota la substància ha passat al caldo.
La Chili s’hi reconeix parcialment:
- Diu que els canelons de carn li agraden amb carn rostida (pollastre, vedella i porc rostits), no només amb carn bullida.
- Amb la carn bullida cal posar-hi molta més “màgia” per compensar el gust perdut.
5.4. Com millorar els canelons d’escudella
Debat obert sobre com enriquir la carn bullida:
- Afegir-hi ceba caramel·litzada i tomàquet sofregit abans de trinxar, per aportar sabor.
- Aprofitar el caldo de l’escudella per:
- Acabar el guisat de la carn fent xup-xup amb caldo.
- Substituir part de la llet de la farsa o de la beixamel per caldo.
- Fer una combinació de caldo + un toc de nata per donar cremositat i sabor.
Hi ha consens que:
- Les receptes evolucionen, i avui podem fer millor un plat tradicional d’aprofitament.
- Encara que la base vingui del bullit, hi ha moltes maneres d’elevar el plat.
5.5. Tothom té el seu “toc”, però no hi ha secrets màgics
Es conclou que, en cuina:
- Cadascú té la seva manera de fer, com passa amb la paella: mateix procediment i mesures, però mai surten dues exactament iguals.
- Més que secrets, hi ha gustos personals i maneres particulars d’aplicar les bases culinàries.
“Hi ha unes bases culinàries i a partir d’aquí cadascú les aplica una mica a la seva manera.”
6. Compartir receptes o guardar-les en secret?
6.1. El cas Francesc Fortí
Es parla del xef Francesc Fortí, que:
- Amb més de 75 anys continua regentant el seu restaurant.
- Té idees molt pròpies i no vol explicar les seves receptes ni tenir gent aprenent al restaurant.
- Prefereix guardar els seus secrets de cuina.
6.2. Posicionament de la tertúlia
La taula discrepa d’aquesta visió i defensa que:
- No hi ha secrets reals, només bases i maneres de fer.
- Compartir receptes permet que altres les millorin i mantinguin viu el llegat culinari.
- El reconeixement a llarg termini d’un cuiner és més gran si deixa receptes i coneixement que si se’ls emporta a la tomba.
“La recepta de la iaia te l’ha ensenyat perquè tu puguis continuar. I segur que la millores.”
Un dels tertulians cita el seu antic professor, Josep Lladonosa i Giró, que sempre defensava explicar-ho tot per fer avançar la cuina.
6.3. Anècdotes de compartir coneixement
Es comparteixen dues anècdotes il·lustratives:
- L’antic cuiner que sortia al menjador a explicar pas a pas com havia fet un plat a qui li ho demanava, sense por que el copiessin.
- Robert explica que una senyora gran el va trucar al restaurant buscant el cuiner d’abans per consultar una recepta. Com que ja no hi era, li va preguntar a ell com faria el plat. Des d’aleshores:
- La senyora el truca un parell de cops l’any per demanar-li consell de cuina.
- Ell li respon encantat, tot i no conèixer-la en persona.
Es remarca que encara que algú cuini un plat igual de bo a casa, això no substituirà l’experiència d’anar al restaurant: servei, ambient, no haver de treballar, etc.
7. Preparatius i menús de Nadal
7.1. Pressió de les festes als negocis
De cara a Nadal, expliquen com s’organitzen restaurants i pastisseries:
- Cal preveure i comprar matèria primera amb antelació (carns, farina, xocolata, mantega, fruits secs…).
- En el cas de pastisseria:
- Es poden avançar masses i pastes salades (per exemple, tires de pasta de full farcides, per tallar després).
- Però molts canapès i elaborats delicats s’han de fer el dia abans o el mateix dia perquè no perdin qualitat.
- Es parla de tècniques com envasat al buit, pasteurització i congelació per conservar bé alguns guisats, però amb cura de no perdre gust ni textura.
7.2. Menjar per emportar a les festes
Alguns restaurants:
- Tanquen el 25 i el 26, però ofereixen plats encarregats per emportar (canelons, rostits, etc.).
- Tot es fa per reserva prèvia, cosa que permet planificar quantitats i evitar congelar guisats massa temps.
7.3. Què mengen ells per Nadal?
Es pregunta als xefs pel menú de Nadal a casa:
- La Chili va a casa de la mare, on hi ha:
- Escudella,
- Canelons,
- Xai al forn o rostit de vedella.
- Alguns tenen el costum de menjar canelons el mateix dia de Nadal, no només a Sant Esteve.
- Es comenten preferències:
- Canelons tradicionals de carn com a favorits.
- També agraden els de carn i bolets, més que els de peix per alguns tertulians.
- Per qüestió d’horaris, hi ha famílies que fan el gran àpat de la nit del 24, i el 25 ja és més dispers.
7.4. El 24 com a laboratori d’idees
La Chili confessa que la seva família és sovint “conillet d’índies”:
- A banda del picoteig tradicional, introdueix plats nous o combinacions més atrevides per provar què tal funcionen.
- Així pot testar noves idees en un context familiar abans de portar-les, si escau, a l’oferta professional.
8. Tancament
El programa es tanca amb to proper i d’humor:
- Es recorda l’horari del programa (dimarts a les 12 a radiorubi.cat).
- Es fa una menció afectuosa a la Mariona, companya absent aquest dia.
- Es convida l’audiència a:
“Cuineu molt, mengeu bé i bona setmana.”
Idees clau del programa
- Cuinar ràpid pot ser saludable: verdures, llegums, planxa i plats senzills poden fer-se en 20 minuts sense recórrer als precuinats.
- L’interès i els referents (veure cuinar a casa) són determinants perquè els joves aprenguin a cuinar.
- Menjar en companyia no només alimenta el cos, sinó també l’ànima.
- No llençar res és central a la cuina professional i domèstica: croquetes, puddings, sopes de pa, reaprofitament de salses…
- Els canelons són un símbol de la cuina catalana que ha evolucionat: de plat d’aprofitament a plat refinat amb beixamels aromatitzades i rostits llargs.
- A la cuina no hi ha secrets màgics, sinó bones bases, temps, producte i ganes de compartir coneixement.
- Les festes de Nadal exigeixen planificació, reserves i bona gestió de temps i producte als restaurants i pastisseries.