#720 - Homenatge a la gent gran, Bala perdida i Slow Horses

Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que arriba l'actualització, precisament d'aquesta informació, el vull aturar-hi, de les... Perdó, a les 10 arriba la tertúlia i després sí, a les 11 és quan arriba la informació que acabeu I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai, d'avui dilluns, 13 d'octubre de 2025. I avui al programa parlarem amb en Rafael Rosinyol, que ja el tenim aquí a l'estudi, que és el president de l'associació de la gent gran de Rubí, perquè tenen moltes activitats i moltes coses per explicar al programa i a la gent de Rubí, evidentment, i potser d'aquí sortirà una secció perquè anem coneixent. Què treballs, morenos? Bueno, jo si m'esbien, no sé, la gent té problemes amb el meu color de cabell. Alguna em diu que soc rosa, altres que soc pèl roja. En tot cas, morenes o no, travamos muchas cosas. I la gent gran també, ja ens ho explicarà d'aquí, no res. Entre d'altres, les festes de la tardor que tenen com el seu primer acte principal l'homenatge a la gent gran. De seguida en parlarem d'això i de més coses amb el Rafael Rossinyol. Però ja sabeu que avui és dilluns i com cada dilluns tenim els nostres experts en sèries i també en cinema, que ens faran les seves recomanacions més enllà de les pel·lícules que s'han estrenat així com més palomiteres, podríem dir. L'altre dia em va arribar a la cartellera la tercera part de Tron, podríem dir d'alguna manera tercera part de Tron, però no parlarem d'això... amb el Jacint Furnols, el nostre crític de cinema, perquè ell ens ha triat Bala perdida, que aquesta jo ja me l'esperava, i després una pel·lícula francesa que es diu Jugar con fuego. I qui juga amb foc i altres coses també és el Víctor Pérez. ¡Ay, qué cosa más grande! Muy grande, tan grande que se da con los focos del estudio. Doncs el Víctor avui ens parlarà de què li sembla Slow Horses, que ja sabeu que és una sèrie que ja n'ha parlat alguna vegada aquí, i també la segona temporada de Gent B Baixa, que es pot veure a Prime Video. Muchísimas gracias. Creo que tú no sales en la sèrie, Penélope. Tot això fins que sigui el migdia torni de nou la informació i continuï la programació de Ràdio Rubí. I com sempre, ja sabeu, amb el José Maragón, que està a la part tècnica, des de les 8 del matí, que us saluda i que ara mateix em posarà un tema musical per recordar una efemèride. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. The streets were dark and the night was cold and yet I walk alone. I saw the lights of a cozy place with lanterns all aglow. Somebody cried, don't wait outside, come say hello. Esteu sentint una cançó que es diu Com Share the Wine, que podríem dir una cosa així com Vamos a compartir el vino, aquesta cançó que interpreta el Martino, un senyor que avui fa anys que es va morir, ens va deixar fa 16 anys, un 13 d'octubre, del 2009 a Springfield, a Pensilvània, perdó. Ell havia nascut a Filadèlfia, també a Pensilvània, i tenia 82 anys quan va morir. Un senyor que en realitat es deia Jasper Sini i que alguns diuen que era com un dels crooners més importants dins del que és el pop italià. I això ja m'ha semblat molt curiós. Estou sentint aquesta cançó, entre les moltes que va fer, però segurament més enllà de la seva carrera musical, és conegut perquè ell va interpretar a la pel·lícula El Padrino, un personatge que també cantava i que es deia Johnny Fontaine. I aquest personatge se suposa que estava basat en la vida real en un senyor que es deia Frank Sinatra. Per recordar que fa 16 anys que ens va deixar Jasper Zini, o més conegut per Al Martino, sentim aquesta cançó com Share the Wine. Bona nit. You've made me find some peace of mind I'd like to stay. The world seems colder when you're a stranger from a foreign land. You need to feel that someone cares and that they understand. Many a tear would disappear if we joined hands. Come, share the wine. No one is a stranger here than your friends and mine. Everyone's your brother, we're alone. Bona nit. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Com us dèiem, avui volem parlar de la gent gran i precisament tenim aquí a l'estudi un senyor que ja està acostumat a venir aquí a Ràdio Rubí, tot i que t'has donat amb el foc quan n'has entrat una miqueta. Quasi cada dia, quasi cada vegada que vinc. Rafael Rosinyol, que és el president de l'associació de la gent gran de Rubí, que avui ens ve a parlar... de moltes coses que tenen a veure amb l'homenatge a la gent gran i amb activitats que s'estan fent i una de les activitats que engloba d'altres són les festes de la tardor. Oi que sí? Què tal, Rafael? Bon dia. Bon dia, bon dia. Gràcies per invitar-nos. Si veus que em poso... Si veus que m'estic posant malalta, tu continua a xerrar. No preocupis. Dèiem, la comemoració de l'1 d'octubre continua amb aquestes festes de la tardor i el reconeixement a gent gran de la ciutat. I concretament la setmana vinent, el dia 22, tenim una d'aquestes festes. És la festa més grossa nostra. El dia 22 és la més grossa? És la més grossa nostra. Durant l'any fem diverses festes. Entre elles fem un desfile de models, fem una festa de la poesia i la música, fem un concurs de poesia i narrativa, però la festa més grossa nostra, com el nom diu, és l'homenatge a la gent gran, perquè nosaltres som l'associació de la gent gran, de Rubí, i per tant és la festa, diguem, la festa major nostra. És una festa que la dividim en dues parts. Una és la celebració dels 90 anys dels socis dels socis que han fet els 90 anys durant l'any 25. Aquest any són uns 20-21 socis que faran o han fet 90 anys i fem una celebració, una petita celebració. Els regalem una placa, un ram de flors, una capsa de bombons i tal. És una festa celebrada, que a la qual intervé, a part de nosaltres, intervé l'Ajuntament de Rubí, intervé la Generalitat. És una festa que tothom reconeix que és una festa i, a més, està molt a prop del Dia Internacional de la Gent Gran, o sigui que tot fa una unitat que ve a representar què és la gent gran. I aquest any ens ve el Jaume Romero, que és el director general d'Acció Cívica i Innovació de la Generalitat, és un senyor que depèn directament de la Mònica Martínez, que és la consellera de la Generalitat, de la gent gran, de drets civils i acció cívica, i ve l'alcaldessa, i ja és cada any, és una festa de cada any. Això és el dia 22 a la tarda? Això és el dia 22, sí, a la tarda, a les 4 i mitja. Està a invitar a tothom qui vulgui. Es fa el casal? Es fa el casal. Totes les festes es fan al casal. I una part és la celebració dels 90 anys dels socis que compleixen anys durant l'any 25, i l'altra part és la celebració o el reconeixement amb una parella emblemàtica que ha col·laborat durant molt de temps al casal. I aquest any serà la Rosa Maria Vilalta i l'Antonio Esquerra, que són una parella que ja fa molts anys que col·labora amb moltes coses. Col·labora amb organitzar, de moure cadires, de gestionar les entrades, les sortides i tot això. És una parella molt estimada. I ja està. I després, com a cluenda, hi ha l'actuació de la Coral Josep Rossinyol, que per cert era el meu pare, i que porta el nom del meu pare perquè va ser el director durant 15 anys o 20 anys de la coral de l'Associació de la Gent Gran, que és una coral formada per unes 35 persones, una coral mixta. Això és el que és la festa més gran a dintre de les festes de tardor. Però no és l'única, clar. Deixa'm explicar que nosaltres fem festes de primavera i festes de tardor. Què són aquestes? La festa de la primavera, com s'indica, es fa al mes d'abril-maig. I es commemora l'arribada de la primavera, la sortida de l'hivern, la tornada a la vida, la tornada a la llum... no sé, la tornada està fora, està amb els amics i tot això. I la festa de tardor, doncs la festa de tardor, perquè es fan durant la tardor. Normalment, què és el que significa tot això? Són festes que venen, són festes escèniques, és a dir, hi ha un escenari, hi ha gent que actua, i són festes on es proposa totes les activitats que han fet durant el curs per exemple, valls llatins, valls country, valls en línia, teatre, coral, rondalla, totes aquestes activitats, que són grups de gent, que proposin al públic i que ensenyin al públic què és el que s'ha fet durant el curs. És com un festival de resum. És com un fi de curs que la gent va i exposen al públic què és el que s'ha fet. Ja sabeu que al Casal tenim un petit escenari que està molt bé, amb llums, amb un equip d'àudio magnífic i que exposem tot això. Quantes persones col·laboren o participen, diguem, d'aquesta... M'agrada que em facis aquesta pregunta. Perquè a mi m'agrada fer veure la importància que té l'associació de la gent gran de dintre Rubí. Mira, Rubí té 82.000 habitants. Diuen que el 15-18% són jubilats. Nosaltres som gent jubilada. Gent gran... Jo diria gent jubilada. Avui dia hi ha gent jubilada. Persones jubilades. En total són unes 15.000 persones que representa que Rubí estan jubilades. Nosaltres tenim 1.300 socis, vol dir que el 10% de totes les, aproximadament, potser el 9 o el 8% de les persones jubilades de Rubí Són socis de l'associació de la gent gran de Rubí. I què és? Què és el que fa l'associació de la gent gran de Rubí? Doncs és una entitat sociocultural. No és un lloc on... O sigui, no hi ha ni cap infermera ni cap metge. A mi m'agrada dir-ho perquè és gent activa. És un lloc on la gent activa vol... vol fer alguna cosa. O vol ballar, o vol fer teatre, o vol cantar, o vol aprendre la guitarra, o vol aprendre piano, o vol aprendre robòtica, o vol aprendre anglès, o francès, o català. En total fem 52 activitats diferents cada setmana. Saps què això representa? Que no teniu espai, no? Exactament. Després podem parlar, si tu vols, de l'espai. I tant. La cosa va per llarg, perquè vegis. A més, el que està passant avui dia, jo m'imagino que tothom en parla, és el canvi de la piràmide poblacional d'Espanya i de Catalunya i de tot el món. que la piràmide poblacional és una piràmide que més o menys a l'edat mitja és allà on hi ha el gruix de totes les persones. Aproximament ara estan amb uns 50-55 anys i és on hi ha el gruix. Doncs aquesta edat de 50-55 anys s'està pujant cap amunt. És a dir, que cada vegada hi ha més gent gran degut a la longevitat, a l'augment de la longevitat. Cada vegada la gent viu més, viu en millors condicions, viu més anys i, per tant, quan es jubila aquesta gent, que són els 65 o 67 anys, doncs cada vegada n'hi ha més. I aquesta gent, quan es jubila, doncs què fa? de la nit al dia, doncs aquesta gent es troba sense anar al treball, i què fa? Doncs que cap allà a la setmana de no fer res, doncs ja volen fer alguna cosa. I llavors s'acosten al casal, que és un lloc on poder fer coses. És, jo em diria, com un petit casino, on es fa casino amb el bon sentit de la paraula, eh? Sí, sí. No que si no, el que en diuen els italians, sinó que si no... on es pot practicar qualsevol cosa. Sobretot fer convivència. I la gent que vol fer de monitors fa de monitors. Vols un carmelo? Jo tinc un carmelo, eh? Si vols. Són les coses del directe, la veritat. I els refredats que estaven parlant abans de començar. Jo n'acaba de passar un, eh? Bé, doncs, si vols, tornem a les festes de Tardó. Si vols, te les enumero, les festes de Tardó. Tinc un paperet aquí. Mira, el dia 22 d'octubre fem l'homenatge a la gent gran. Aquesta és la principal i la festa més emblemàtica de tots nosaltres. Després, el dia 28 d'octubre, fem un recital de poesia i música. Això es tracta que a la gent, que ja tenim gent que li agrada recitar, que són rapsodes... I li agrada fer una poesia o li agrada recitar una poesia del que sigui. Doncs pot venir, sol·licitant-se, recitar una poesia. Ja preparem un escenari amb flors, amb música i amb una presentadora i disposem d'una aposta a punt i una presentació una mica emblemàtica per poder recitar. I després, quan s'han recitat al redor d'unes 20 poesies, es fa un recital de música. Tenim un piano i una soprano, on ens farà un petit recital de música lírica. Després hi ha una desfilada de models. Això vol dir que allà fem classe de costura. De costura i, com se diu, tall i confecció. Tall i confecció. I hi ha senyores que venen i es fan els seus vestits. O els vestits de les netes, els vestits dels seus. No ho sé. I llavors, doncs, aquests vestits s'exposen i es porten unes models que poden ser elles mateixes i allà muntem una passarel·la Una passarel·la d'aquestes, de dos metres, de color vermell, amb música de passarel·la, amb focus i tal, i on la persona que ha fet el seu vestit el pot exposar. Això és el dia 28, també? No, això serà el dia... La desfilada de models serà el dia 5 de novembre. Llavors, el dia 11 de novembre hi ha l'actuació del Casall Show. Nosaltres tenim un grup... És un clàssic aquest, eh? És un clàssic, sí. És un grup que ja fa molts anys que està muntat i que la seva cosa és cantar en playback cançons de sempre. I allà es fa l'escenificació... no sé, de qualsevol cançó, de sessuela, d'òpera i tal, i a vegades es lliguen cançons i es munta tota una actuació, per exemple, els Aves, per exemple, el grup Aves, doncs es munta una actuació on es fan moltes cançons del grup Ava. Després, el dia 20 de novembre, hi ha l'actuació dels grups musicals. Hi ha l'actuació de la rondalla de Rubí, que és una rondalla, que se'n diu Rubí, i hi ha l'actuació de la Unió Coral Rubinenca, que són les caramelles. fan una actuació. Aquí han vingut també a cantar, aquí a l'estudi. Doncs aquest grup no pertany a l'associació, però és com si hi pertanyés perquè ens va seguint, assegen als nostres llocs i no hi ha cap problema. Després, el 25 de novembre hi ha l'actuació de lo que són... Entre el 25 de novembre i el 27 de novembre hi ha l'actuació de lo que en diem tots els valls. Valls llatins, valls en línia i valls country. El 25 de novembre hi ha l'actuació de sevillanes i valls llatins. I el 27 de novembre hi ha l'actuació dels valls en línia i valls country. I per últim, el 3 de desembre hi ha l'actuació dels grups de valls de Saló, de Sardanes i un petit grup de Taixi. Tot això són vuit festes que fem, o sigui, vuit tardes que estan ocupades amb aquestes festes. Aquestes vuit tardes també estan a la primavera. Llavors són les festes de primavera. Això és... Això vol dir que no pareu. Sí, exactament, no parem. Nosaltres no parem perquè no ens deixen parar. Allà som 1.300 socis. 1.300? 1.300 socis. I ja, tal com he dit, fem 52 activitats diferents cada setmana, es van repetint setmana a setmana, i allà hi ha moltes. A més, amb la particularitat que, per això, per el que he explicat de la longevitat, que la gent es jubila, i que ara actualment, S'estan jubilant, s'estan començant a jubilar els de la generació baby boomers, que són els nascuts entre finals dels 50 i fins als 70. tota aquesta, la gent que va néixer durant aquests anys, entre els 55 i els 70, són els baby boomers. I, bueno, hi ha un grapat. A Catalunya em sembla que en són uns dos milions de persones que s'estan jubilant, es comencen a jubilar ara, i són gent, doncs, formada, gent que té unes esperances de vida, doncs, molt altes, i gent que vol fer coses. i gent que, no sé, hi ha molta gent que s'apunta al casal i ens demana fer classes de robòtica, fer classes d'anglès i fer classes de coses que, clar, que nosaltres tenim d'anar buscant monitors. Normalment, que si fem com pots imaginar, com podeu imaginar, Si fem 52 activitats diferents cada setmana, necessitem 52 monitors. Perquè cada activitat serà el teu delegat i el seu monitor. Per tant, tenim de buscar monitors. Com que normalment tot això es fa de gratis. Vull dir, necessitem monitors voluntaris. Exactament. Per tant, tenim de buscar voluntaris. La feina d'anar a buscar voluntaris és una feina, doncs, sempre estar alerta del que hi ve, doncs, preguntar-li què fer, si voldria incorporar-se, si vol ser de monitor, i una mica, doncs, gestionar tot el monitoratge que hi ha, tot això, no? I, per tant, necessitem de cuidar el monitor. Necessitem cuidar el monitor. I aquesta és una d'activitats que fem nosaltres, que fa la Junta, i especialment jo... Perdona, Rafael, és que ja veus que estic a punt de morir-me aquí en directe. No preocupis. Quins voluntaris necessiteu per fer què? Vull dir, per quins tallers? Tots. Tots. De les 52 activitats que fem a la setmana, el 80% són voluntaris. El 80%. Hi ha, per exemple, una activitat que no trobem voluntaris, que són, per exemple, ioga. I, per exemple, monitors de sevillanes. Doncs no en trobem. I llavors necessitem anar... La Generalitat ja té unes bosses de voluntaris pagats, que aquests s'han de pagar, i els demanem a aquestes empreses que estan al redor de la Generalitat un monitor, un monitor de ioga, per exemple. Ells ens subministren un monitor de ioga, pagant. Tot això és pagant. Llavors aquestes activitats són de pago, no són gratuïtes. són de pago. Normalment la gent paga 30 euros al trimestre. Normalment tampoc és una gran activitat. Per una hora i mitja cada setmana. Ara, per exemple, estem buscant voluntaris. Ara ens han dit que volem fer els jocs de bitlles catalanes. Nosaltres tenim ja quatre camps de petanca. Ja fem una activitat que és petanca. Doncs un d'aquests camps el volem dedicar a les bitlles catalanes. Les villes catalanes és com un joc de bolos, però no amb boles. Va amb villes i amb bolitxer. El bolitxer és una espècie d'una altra villa, en forma una mica de cilindre, que estira directament a la villa per fer-la caure. Llavors hi ha una sèrie de paràmetres on es compten les villes caigudes, si n'has fet caure una o dues durant les tres tirades, I si en fas caure totes menys una, aquell és el que val més. N'has de tirar totes, menys una. N'has de deixar una. Estem buscant un que porti les bitlles catalanes. I estem buscant una altra activitat que tenim de començar, que m'han demanat, és fer un grup d'haveneres. Ah. Un grup de veneres. Hi ha una persona o dues persones que els agradaria molt que forméssim un grup de veneres. I estem buscant un monitor, un director, que toqui jo la cordeó, no la guitarra, que vulgui portar un grup de veneres. Això una mica ho faig públic perquè les persones que vulguin. que sàpiguen tocar la guitarra i que, no sé, tinguin interès en portar un grupet i tocar aveneres, doncs les vegades que vulguin, i anar amb petits teatres, amb altres casals o amb residències, doncs que vulguin i formarem un grup de aveneres. Doncs anem a... Per exemple, un altre exemple és robòtica. Ens han demanat ja la robòtica. La gent que entra al casal, el gap digital ja no el té. Tothom ja sap funcionar el WhatsApp, sap fer funcionar el telèfon mòbil, sap fer funcionar el Windows, l'Office, totes les coses que hi ha a l'Office ja més o menys ja se les saben. I llavors, doncs, han portat una màquina, han portat una espècie de soft... i els volen continuar amb això. Llavors ens han demanat, escolta'm, i per què no fem unes classes de robòtica? Doncs estem buscant un monitor de robòtica. O sigui que, recapitulant una miqueta, necessiteu monitors de robòtica per ioga, per sevillanes, paravaneres, no? Sí. Alguna cosa més? Bueno, i tot el que la gent vulgui, i encara que no siguin monitors, doncs allà hi ha moltes coses a fer. Tenim tot el treball d'administració, clar, tot això vol una administració. Tot això no és simple com, vinga, va, no, necessitem coordinança amb la Generalitat, amb la directora, clar, en el Casal hi ha una directora de la Generalitat, hi ha una persona que està pagada. per la Generalitat, i ella fa una mica... relaciona i coordina tot, no? Nosaltres som l'associació, però allà al Casal també hi ha la Creu Roja, hi ha Càritas, hi ha dues entitats més, hi ha una entitat senegalesa que també fa reunions i hi ha un grup de teatre també, que no ens corresponen a nosaltres, que també fa assajos i les activitats allà dintre del Casal. No n'hi ha més. Però la Generalitat, el que espera la Generalitat és que els centres cívics aquests, els casals cívics, es converteixin no només per la gent gran, com fins ara ha sigut, sinó que allà sigui una entitat per gent jove, per gent adulta i també per gent de 15 a 18 anys. Doncs en parlarem un altre dia, si et sembla, de tot això també, i de les obres que són necessàries allà al Casal i tot l'espai. Jo no sé el temps que tenim, però... No, ja acabem ara. Per això et dic, un altre dia en parlem. Ens fa falta explicar-vos les obres que estem fent. Són unes obres que doblaran les sales que tenim per fer les activitats. Si no, ara estem completament saturats. Home, t'ho diràs, amb 52 activitats cada setmana? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Rafael Rossinyol, moltes gràcies per venir a Rubi al dia. Menys mal que ja t'has passat una gripe, si no t'hagués contagiat jo ara mateix també tot el que estava passant. T'esperem d'aquí unes quantes setmanes, acabem de fer negocis i ens vens a explicar aquestes obres. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi molt bé. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ara anem a sentir aquesta cançó de Paul Simon, que es diu You Can Call Me All, que l'he triat perquè abans hem sentit el Martino. Doncs You Can Call Me All, em pots dir alt, aquest tema del disc Graceland de l'any 86, que Paul Frederick Simon va publicar en solitari després de la seva carrera amb Simon y Garfunkel. Per què sentim aquest tema musical? Doncs perquè avui fa anys... Va néixer un 13 d'octubre del 41 a Newark, a New Jersey. Avui fa 84 anys, Paul Simon. A man walks down the street, he says, why am I short of attention? Got a short little span of attention and all my nights are so long. Where's my wife and family? What if I die here? Who'll be my role model now that my role model is gone, gone? He ducked back down the alley with some roly-poly little bat-faced girl. All along, along, there were incidents and accidents. There were hints and allegations. A man walks down the street. It's a street in a strange world. Maybe it's the third world. Maybe it's his first time around. Doesn't speak language. He holds no currency. He is a foreign man. He is surrounded by the sound, the sound. Cattle in the marketplace. Scatterings of oranges. He looks around, around. He sees angels in the architecture spinning in infinity. He says amen, hallelujah. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Bé, com ara venen dos especialistes en cinema i en sèries, i en cinemes i en sèries i cinema i tot, si jo deixo de parlar, per no dir deixo de respirar, pues tampoc passaria nada, perquè podeu continuar fent el programa. Víctor Pérez, què tal? Bon dia. Bon dia. Ja pot callar vostè. Gràcies. Doncs me callo ja, però anem a saludar al Yacir Furnols, que el tenim connectat per aquí entre l'hora que he parlat amb tu. I ara, t'ho juro, o sigui, he dado un bajonazo... Hola. Estàs en plena grip, eh? Total. O gripal, o covial, o... No sé, lo que sea. Que ho està passant en directe, això segur. Home, tu diràs. Pobre Rafael, que m'ha hagut de continuar aquí a l'entrevista, perquè jo m'estava, literalment... La vida en directa, la vida en directa. La vida en directa. Bé, doncs anem cara barraca i anem a parlar d'una d'aquestes pel·lícules. Jo tinc ganes que m'expliqui. A Jacint Kelly ha semblat Bala perdida, que és una d'aquestes pel·lícules de les que vam parlar la setmana passada, amb l'Austin Butler com a protagonista. ¿Por qué me miras així, Víctor? Porque estás sufriendo. Estoy sufriendo mucho. Aquí t'anime. Anem a sentir una miqueta al tráiler, va. Vamos a tu casa para que puedas aprovecharte de mi poco criterio. Dependo de tu poco criterio. Quiero saber si lo nuestro va en serio. ¿Qué necesitas para saber que va en serio? ¿Habrás visto? Buscaos un hotel. Perdón, señora Kitty. Tío, ¿qué hostias haces aquí, tío? ¿No te sale mejor? Tengo que volver a Londres. Necesito que me cuides al gato. A mí me gustan. Yo soy más de perros. Doncs aquesta película l'altre dia parlava de... de Renan Aronofsky. És veritat, de Requiem por un sueño. Parlàvem de Requiem por un sueño. Si heu vist el post del Twitter d'aquesta secció, jo estava explicant l'anècdota aquesta de mi amigo, el que tenia su pel·lícula favorita, Requiem por un sueño. Aquesta pel que he llegit, Jacint, no és tan bèstia, podríem dir. És una mica un Aronofsky relajado, o no? A veure, i és que m'agrada més l'Aranowski Relajal, eh? Perquè si tu mires Cisne Negro, mires El Lutxador, La Ballena, és que tot són desgràcies amb el cinema d'Aren Aranowski. La vida misma. Tot estremendisme, eh? La vida misma. En canvi, aquesta pel·lícula, com a mínim, té sentit de l'humor, perquè és una història fosca, deixant-se de punyetes, perquè imagina't un tio que el seu veí, que és un panqui de cuidado, li deixa que el cuidi el gat perquè ha d'anar amb el seu pare a Londres, que s'està morint. Bé, molt bé. El tio es queda del gat, però a partir que té el gat comencen a venir gent a casa seva que volen que els hi doni alguna cosa, i ell no sap què és. I a partir d'aquí la cosa ja està, es complica molt. Cal dir que facis d'argument, és interessant, sobretot els dos jueus aquells, que són la bomba, perquè a més a més van en trenes amb aquells sombreros clàssics de jueus, però són uns assassins brutals. I així també tenim uns russos, tenim un puertorriquenys, tenim policies... Hi ha 4 o 5 idiomes. I Austin Butler, després de fer Elvis, sembla ser que s'està consolidant com un actor, també, per altres tipus de pel·lícules o pel·lícules. Una filmografia comença a tenir una filmografia interessant. A mi m'ha agradat, sobretot per això, perquè caire que té... Que recordo una mica de lluny a Tarantino, també, si voleu, però passes una estona entretinguda. Així és com altres pel·lícules pretenen no sé què. Aquesta, com a mínim, és un producte que el pots veure tranquil·lament, està molt ben realitzat i és interessant en un final que bé, que et deixa una mica sorprès. Vale, dic no, em facis un spoiler. No, no, no, de cap manera. I fixeu-vos que no us he explicat massa més l'argument perquè sempre penso que explicar l'argument tu pots tirar de sinopsis de pel·lícula però si t'expliquen molt l'argument la xafa la pel·lícula. Total, totalment. Bé, entre d'altres sales, el Lielmo Sant Cugat, el Parc Vallès, de Cinesa. L'has anat a veure? No. Encara no. No l'he anat a veure, però tinc ganes, perquè a mi l'Aranowski és un director que habitualment, en menor o en major medida, sempre m'atrapa les pel·lis. O sigui que tinc ganes. Doncs jo la veritat és que... La part fosca, t'atrapa la part fosca. Sí, claro. Se lo digan a l'amico de Lídia. Exacte. Sí, sí. Bé, en tot cas, aquesta recomanació va a la perdida. Tenia un dubte. Què? Si Austin Butler encara parla com Elvis. Perquè han passat ja tres anys i pico. Un dia m'ho vas dir, això. Home, això és un dato objetivo. Bueno, dato objetivo. Sí, sortia, home, a Dune, a Dune, i sortia el primer cop que parla i semblava Elvis Presley encara parlant. Ja sí, parla com Elvis. Puc dir-te que amb la versió original, amb la versió original, és l'Ostimbal. Ja va perdent, ja tocava, eh? Perquè tu parles que parlava com l'Elvis, en versió doblada o en versió original? No, no, en original, en original. A Dune parlava encara amb el ronroneo d'Elvis. Ronroneo, com los gatos. No ha canviat massa, no ha canviat massa. Per cert, el gat és magnífic, eh? El gat és un personatge central. Nominació a l'Òscar, per favor. Esclar, que si a les mascotes, una categoria. Només falta això. Bé, parlant de bitxos, anem a parlar en lloc de... En lloc de gats, anem a parlar de cavalls, no? Bueno, vale, vinga. Va, anem a sentir una mica el tràiler. I am absolutely killing him right now. Eleven people were chills yesterday morning. Gary Oldman, que a mi m'encanta. Aquesta sèrie és que segueix sent boníssima. Si passa les temporades, ja és la cinquena, tindrà vuit. Està confirmat, això. Està renovada ja fins la... Ja tota la sèrie és renovada. I això significa que a Apple li agrada la sèrie i evidentment que ho està fent bé a nivell d'audiència, a nivell de premis, perquè el mes passat va guanyar el Premi M i a millor direcció, per exemple, o l'anterior edició a millor guió. O sigui que està triomfant la sèrie d'Apple, que s'entra en aquest grup d'espies renegados, podríem dir, de l'MI Five, que estan com... No els volen fotre fora perquè saben que tenen un mínim de servei cap al país i es deixen allà en una casa abandonada, en un callejón, perquè facin el treball sucio, no? Aquí de... de l'oficina d'espies d'Anglaterra. I el Gary Oldman és el seu jefe. Com sempre, el Gary Oldman en aquesta sèrie... Sempre és un espectacle, però en aquesta sèrie és una cosa que no té sentit. De fet, li van fer una entrevista amb el... Amb el... ¿Cómo os digo? Bueno, joder, no sé, amb el Seth Meyers, no, amb l'altra. Amb Stephen Colbert. Ya es una entrevista de ella que le pregunté si se maquillaba per la serie. Y dios, no, no me maquillo, es algo como... Es algo de casa, me levanto... A raya, dios, no, no, te lo juro, de verdad, que no me maquillo. O sigui, ¿para qué esta serie diu que no se maquilla? Tú ponemos la palabra. Para que diga, como el personatge no es ducha, está sempre ple de merda... Al final resulta que potser Gary Oldman és una mica aquest personatge a la vida real, segons ell, que no es deixa ser divertit. Aquesta temporada sí que és veritat que a nivell de trama no és tan boja, perquè les temporades anaven com pujant la intensitat, a nivell també dels personatges, d'històries dels personatges pròpies, familiars i tal, i aquesta temporada sí que és més semblant a la primera, més als orígens de la sèrie, que això no vol dir que sigui pitjor, sinó que torna una mica als orígens del que era la primera temporada de Slow Horses. I la resta del cas també, que Gary Oldman està molt bé, però jo destaco també la resta que no es coneixia de res, sobretot el Jack Lowden, que és l'altre protagonista, el que fa aquest duet amb el Gary Oldman, que s'ha de dir que, parlant del Gary Oldman, té un do en aquesta sèrie per insultar tothom. És una meravella el llenguatge que utilitza, sobretot per part dels guionistes, evidentment, que li donen... Aquesta retaïla de frases que per mi són icòniques i sobretot que cada temporada, i aquesta ja ho ha fet, es tira un pet Gary Oldman. A totes les temporades. I aquesta temporada l'escena del pet és espectacular. S'ha de dir, és espectacular. Tu saps el que estàs? Estàs veient una sèrie i de cop i volta estan com sis personatges en la sala callats i de cop i volta es tira un pet d'aquests silenciosos i tot el món, oh, Dios mío, Dios mío, què has hecho? És una escena d'un minut, vull dir, és aquest tipus de sèrie. Ja, bona, bona. Però després et dona una escena superdramàtica de personatge de Gary Oldman que dius, hòstia, com és possible la sèrie que fa un minut s'hagi tirat un pet a aquest senyor i ha sigut ridícul i al següent minut estigui quasi florant. I... És molt bona aquestes lujes. Bueno, Gary Oldman, clar, jo ara mateix estava imaginant-me el personatge de Dràcula, amb aquest romanticisme, aquest caballero, així un poc asesino i tal, però... Em dius això, també m'ha recordat una miqueta, a veure, de Refilón, el personatge de Leonel Professional, que tenia alguna escena així com molt histriònica, però no he dit moltes, però que estava també espectacular. Bé, doncs una bona recomanació, la cincena temporada. N'hi haurà vuit. N'hi haurà vuit. Està basant en els llibres, que es diuen Lockhouses, que és el que es diu del Mike Herron, i sí, sí. Tenen vuit llibres i ja pel ha dit. Bueno, ja està renovat fins al final. Molt bé. Doncs anem a parlar d'una altra pel·lícula que es va estrenar la setmana passada i que es diu Jugar con fuego. I aquí tenim el trailer. Me han cogido en la sórbona. ¿Qué coño voy a hacer yo con un título de metalurgia? No digas eso. ¡Vamos arrancando! Ayer estábamos colgando carteles para la mani y apareció una pandilla de fachas. Uno de ellos se parecía a tu chaval. ¿Se puede saber qué haces, Fuss? Iba con unos colegas. Ya sabes cómo es esa chusma. Les lava la cabeza a los críos. ¿No te asusta que se metan en esto? Que se junta con ultras. No, no, eso no son ultras. ¿Sabes qué? Yo me piro de aquí. Te dejo con tu hijo perfecto. Fuss. Fuss. Fuss. Ja està bé de minimitzar-lo. Nunca estàs contento con lo que hace. No tenemos por qué imitar-te. Jacint, aquesta pel·lícula, què ens expliques? Aquest film, Francesca, que està molt d'actualitat per al que explica, de fet. Sí, sí, és molt interessant, a veure, de fet, el que planteja, i a més amb molta sensibilitat, és el fracàs d'una relació familiar i un perturbador d'anàlisi social. A veure, ens explica un pare, en Pierre, que és exferroviari, el senyor exsindicalista, i resulta que té dos fills i un d'ells, el fill gran, se li cau sota la influència de l'extrema dreta. A partir d'aquest moment se sent atret per la violència i la relació familiar es comença a deteriorar. A mi això em dóna els paral·lelismes, no sempre clavats, però amb la sèrie adolescència, perquè tu pots tenir una educació amb una família completament normal i de cop i volta hi ha un fet que canvia completament tota la teva vida o fa que la teva vida canvi. I és un interessant anàlisi del moment social que estem passant. Aquesta pel·lícula va ser premiada, com heu vist amb les imatges del BCN Film Fest. El Vincent Lindon, l'actor protagonista, també va tenir la Copa Golpi al Festival de Venècia. I és una pel·lícula A veure, que fa reflexionar, fa pensar. Què està passant i on estem anant? Per què aquesta atracció per aquests grups d'extrema dreta, per aquesta, diríem, fascinació per la violència, per què surten aquestes estadístiques que els adolescents de 16 a 19 anys voldrien que hi hagués més madura, hi hagués com una dictadura? Totes aquestes coses, la pel·lícula, ho posa, ho fica a dintre, i és molt interessant. I a més a més el personatge, perquè va al límit la pel·lícula. Jo diria que és una d'aquelles maneres que el cinema t'explica o analitza la situació que estem vivint. És una de les virtuts que té el cinema. La imatge és molt poderosa i sempre ens permet, a través de la imatge, analitzar moltes coses. I aquesta del moment que estem passant social és molt important. És una pel·lícula que dirigeixen les germanes Delfín i Muriel Cowlin, que són unes dones que han fet, entre altres, l'escala o la vida de Charlotte Salomon. Jo diria que és una proposta diferent. S'han estrenat moltes pel·lícules d'aquesta setmana, com deia Don't a nòvio, s'han estrenat Tronares, etcètera. Però aquesta, potser passarà desapercebuda. I és interessant enganxar-la. Perfecte. De fet, aquestes setmanes estan previstes 15, eh? Comença la temporada premis... És impossible... Us en recordeu que abans allò que deien que funcionava la pel·lícula pel Bocobrella? Ara ja és impossible, perquè com que estan una setmana en cartellera amb altres pel·lícules, què vols recomanar? La recomanes i si no la vas a veure de seguida desapareixen. Clar. Doncs aquest Jugar com Fuego la podeu veure als movicinema de Gran Sarria o als cinemes Verdi de Barcelona. Hola, Mari. No puedes seguir huyendo eternamente. Necesito tu ayuda. Tienes que volver a la uni. Sé que fue un error. Largarme. Dejaros a todos. Esta facultad es un monumento a la mediocridad. El nuevo decano. Sabemos que estuvo en el Mayra. Y ahora está en Godolkin. Aquí pasa algo chungo, pero no sabemos qué. Dirigía un programa de investigación, el Proyecto Odessa. Al frente estaba Tomás Godolkin. Ui, ara m'he quedat una mica així, amb aquesta escena. Sangre. Tothom que vegi de boys, vagi vist de boys, ja sap el que hi ha. A nivell core. És una sèrie i un univers amb molta sang, que no sempre ha de ser... És un truc ja com visual, que a vegades ja una mica potser cansa, dependre del moment. Si està ben posat a la sèrie, doncs no. Però en aquest cas no em molesta gaire aquest truc. Però parlant de la sèrie, Gen B, que és un spin-off de The Boys, que sempre odiem la sèrie, que és la sèrie més famosa i més triomfant d'Amazon Prime Video, de la seva història. Per molt que diguin que és el senyor dels anells, que no sé què. La que més ha triomfat, i jo que escolta amics, parla d'una sèrie d'Amazon, sempre, o familiars, és The Boys. Al final és la gran sèrie d'Amazon que acaben que ve i Gen B va sortir com a spin-off d'aquesta... Perdona, aquesta sèrie l'he vista hasta la meva mare, i jo no l'he vista. Pues mira, pues dice mucho. Sí, sí. Curiós públic, la veritat, també, per The Boys. Cosas de mi hermano. però Gemby és aquest spin-off que deia que, com a spin-off, jo crec que funciona, perquè al final és important, de cara també a l'última temporada de The Boys i tal, però a mi quan una sèrie no acaba de funcionar per si mateixa, llavors tenim un problema. És una mica com el Marvel i tot això, que hagis de veure tal cosa, tal cosa, tal cosa, per arribar a tal punt, és com, bueno, però una pel·li, una sèrie ha de funcionar per si sola, per això és una unitat. Però bueno, traient això, la sèrie, també he de dir que veig els capítols, se'm passen volant, o sigui que dolenta no és, perquè se'm passa en mantre T, Però sí que és veritat que em falta això que potser la història general de la sèrie veu més de l'altre, i no tant de si mateixa, que sí que té una protagonista, que és la Maria, amb una història pròpia, que és el més interessant de la sèrie, però la resta de la sèrie potser no crida tant l'atenció, com The Boys, que The Boys sí que és una sèrie, que la paròdia que fa, que també ho fa Genvia, la paròdia que fa del món dels superherois, que jo crec que seria el més semblant que podríem trobar a la realitat, si existissin els superherois, i sobretot la paròdia que fa als Estats Units en general, del moment polític i social dels Estats Units, perquè deia moltes vegades, és que The Boys ja, o GNV, s'està passant con la paròdia, no és tan així als Estats Units, Bueno, mor el Charlie Kirk i surt la seva dona llena de petardos en el funeral. O sigui, vull dir, si això no... És que són coses que només passen als Estats Units. Per això no crec que sigui exagerada la paròdia que fan aquestes series. Amb un protagonista, o un d'ells, que es diu Sberzeneguer. No té nada que ver, no? Sí, el fill. El fill, el Patrick Sarsenegger, que surt molt poquet. Per mi és el nom més conegut d'aquesta sèrie. Però sí que The Boys me l'ha recomanat el meu germà 40 vegades, però com ho tinc tantes pendientes... És una bona sèrie, sí. Doncs aquesta recomanació ens va a La perdida i Jugar con fuego, del Jacint, o aquest Gen B, o Cinco, o el que sea, d'Ill Slow Horses, la temporada 5. Que et recomana, exactament, el Víctor. Moltíssimes gràcies i ja no tenim temps per res més. I abans que jo ja acabi... I me queda a gusto. I me queda ja. Doncs que vagi molt bé la setmana i no agafeu un refredat. Ja sí, Víctor, moltes gràcies. Esperem-ho. Adéu-siau. Que vagi bé.