#722 - Curs de gralla, Shakespeare amb IA i estrenes

Rubí al dia amb Lídia Martín. Què tal? Molt bon dia de nou. Són 10 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia un programa que iniciem a les 8 en punt. Avui amb la Patri Díaz a les 9. Servidora s'ha posat al capdavant de la segona hora d'aquest programa amb informació també local i de la comarca. Després ja sabeu que ha arribat el temps de la tertúlia amb la Belén Tierno que acabeu de sentir. Igualment que l'actualització de la informació amb el bollet i horari de les 11 amb la Patria Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui dimecres 15 d'octubre de 2025. I avui al programa parlarem d'un curs que s'organitza des dels geganters de la ciutat per si voleu aprendre a tocar la graia. De seguida en parlarem. Sí, és una de les activitats per celebrar el seu aniversari. També en parlarem d'aquí no res, d'una banda amb la Fina Hinojosa, que és la cap de colla dels geganters, i també amb el Marc Albert López, que és el responsable de comunicació de l'entitat. Ja els tenim els dos aquí a l'estudi. Avui, a banda d'això... Torna el Xesco Caballero amb la seva secció Shakespeare. Ja sabeu, el Xesco no puede parar de crear, tot i que ja no treballi a Ràdio Rubí, tot i que ja no visqui a Catalunya, però sí que ens fa, en aquest cas, una secció que està dedicada a la cultura, concretament al nostre amic Willy, William Shakespeare, para los no iniciados, i que té a veure també amb els musicals i amb la intel·ligència artificial. Penélope, tú de momento no estás, pero... Recorda que el Xesco va fer una crida en la seva primera secció, dient que si algú estava interessat a posar quartos, doncs que ell faria els musicals sencers. No, oye, Penélope tiene caix per invertir, o sea que ahí queda la llamada. Això, La Llamada no s'estrena, ja es va estrenar aquesta pel·lícula, però sí que tenim pel·lícules noves que ens arribaran a la cartellera dels cinemes que no són de Rubí, perquè aquí no en tenim, però sí, el divendres, hi farem una repassada d'algunes de les moltes pel·lícules que arriben a les sales comercials, ja entre 14 i 15, segons on mireu, i farem una repassada segurament de 5 o 6, entre elles, Caza de Brujas, amb la Julia Roberts, o La vida de Chuck, que és una pel·lícula que jo tinc moltes ganes de veure. Tot això fins que sigui al migdia i arribi de nou la informació. I com sempre, ja sabeu que el José Maragón és el Benjamín de la casa, que us saluda i que estarà per tècnica des de les 8 i que em posa per començar aquest tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Aquesta que esteu sentint és la Karen Carpenter, que formava part d'un duo amb el seu germà, The Carpenters, un tema musical aquest, aquest Top of the Wall, de l'any 72. Ella, malauradament, ens va deixar molt jove, amb 32 anys, però avui volem felicitar el seu germà, el Richard Carpenter. En aquest cas, doncs, va néixer un dia com avui, un 15 d'octubre del 46, a New Haven, a Connecticut, als Estats Units. Això vol dir que avui fa 79 anys i entre les moltes cançons que van fer aquest duo, doncs, sentim aquesta, Top of the Wall. Bona nit! Something in the wind has learned my name And it's telling me that things are not the same In the leaves on the trees and the church of the breeze There's a pleasing sense of happiness for me Fins demà! Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Els lleganters de Rubí estan a punt de celebrar els 70 anys de vida i entre les propostes que estan preparant, hi ha una que és molt curiosa. Perdoneu, perquè ja m'està entrant l'atac de tos d'aquesta setmana. És així, jo no pudo hacer el curso de graia, claramente, en aquests moments. No tinc capacitat pulmonar per apuntar-me a aquesta proposta que comenceu el divendres. Perquè ens expliquin això i altres coses, tenim aquí a l'estudi, ho hem dit abans, a la Fina Hinojosa, que és la cap de colla dels gegants de Rubí. Què tal, Fina? Bon dia. Bon dia. Apropa't una miqueta més al micro. Que et sentirem millor. I el Marc Albert López, que ja sabeu que moltes vegades ha vingut també a fer promoció del que fan des dels gegants i que és el responsable de comunicació. Què tal? Molt bé. Com estàs? Molt bé. Doncs jo ja veieu que estic bastant refredada. De fet, ja porto dos dies que em entrarà un atac de tos en directe. però m'ha vingut bé per explicar una miqueta que s'ha de tenir certes qualitats per apuntar-se a aquest curs de graia. Primer de tot, per què heu pensat de fer aquest curs? Bé, primer de tot, bon dia. Doncs mira, ja fa temps que volíem fer aquest curs de graia, obert per la gent de la colla i clarament pel poble. Vam preguntar diferents llocs per mestres de música, en concret de graia, però la veritat és que econòmicament no es podia fer perquè no arribem. I llavors vam preguntar a l'escola de música de Rubí, que malauradament, per falta de gent o del que sigui, no fan curs de gralla, tot i que és un instrument molt arrelat a la cultura popular. I al final vam estar parlant amb la Laia, que estudia música en un altre lloc, i al final hem arribat amb un enteniment. I ella molt contenta, ja que està a la colla, de fer aquest curs que esperem que tingui èxit i ho tirem endavant a partir d'aquest divendres. I pot apuntar-se a tothom que vulgui, només hem posat un preu simbòlic per d'alguna manera fer que la gent s'animi a venir, que no sigui un cos elevat, com ens costava abans que no podíem fer-ho, i és obert per tothom. Normalment... A partir dels 18 anys, no? A partir dels 18 anys pel tema toràcic, pel tema pulmonar i tal, perquè tinguin... I jo crec que serà un curs molt entretingut i, bueno, i en principi pensàvem que, a veure, hem fet una mica de publicitat per als rellatges socials I en principi tenim 13 persones apuntades. 13 persones? Apuntades per fer el curs de gralla. Tampoc fa tant que heu començat a fer difusió, no? No, fa potser un parell de setmanes. Un parell de setmanes. Sí. Que al final ho vam tirar endavant, vam dir, ostres, ho fem, no? Ja que era una de les propostes que feia temps que teníem, no? I, bueno, estem molt contents. A més, la gent podrà gaudir del nostre espai, La Caçada dels Entremessos, que ja tenim tot el tema geganter, capgrossos, una exposició permanent de la història dels gegants de Rubí, i espero que la gent que vingui gaudeixi de l'espai. Sí que una miqueta vau tirar ja, com la prova, no? Anem a oferir aquest curs, a veure si la gent s'anima. I en dues setmanes només, Marc? Sí. Un èxit, no? Sí, sí, sí. I, bueno, i tot és... Ella és una persona molt, molt afable amb la gent. Vull dir, ja ho saps, vull dir, perquè fa coses al teatre... Sí, la Laia és la directora dels Dimoniets, que és un clàssic ja, al Casal. Per això, per nosaltres és un orgull, tu. I, bueno, començarem amb aquest curs que comença ara i acabarà l'any que ve. I si veiem que té èxit i que continua, farem més cursos, vull dir, continuarem. O sigui, més edicions del mateix curs, no? Sí, sí, sí. Clar, la gràcia és, jo no la sé tocar, però penso que és molt complicat i suposo que el té el teu temps, el seu temps, i a part, vull dir, has d'aprendre... tot el que és tema de la música, el que vingui de nou, inesper, penso que és un bon moment per aprendre tot això. Clar, de fet és complicat aprendre a tocar la gràcia, bàsicament també perquè, com dèieu abans, us ha costat trobar aquí a Rubí algú que pogués ensenyar, no? Sí, i potser són persones que d'alguna manera s'havien informat també, perquè nosaltres vam ser els primers que vam anar a l'escola de música. I ens han dit que no era viable, potser perquè hi havia poca gent, no ho sé, en aquell moment, no? I ja t'he dit que hem buscat professors a fora, però esclar, econòmicament no és viable. A més que venen d'altres poblacions, amb la qual cosa ja cobren un desplaçament, unes hores, i llavors vam dir, ho deixem, no? I ara, mira, hem trobat... Hi havia gent que estava esperant potser que féssim això, no? Perquè a la vista està que de seguida s'han apuntat gent. I no cal saber res per apuntar-se? No. Saber res, vull dir, de música? No. Bé, de música, suposo que... O sí o no, no sé. Sí, bé, potser dels que s'han apuntat, alguns tenen nocions. alguns, però altres ja ho vam posar que no tenies que ser una espera a la matèria. I com dèieu, serà la seu, que hi ha l'oportunitat també de mostrar, no? Sí, i que la gent, a veure si s'anima a participar en una activitat cultural que, la veritat, els que portem molts anys és molt maca, vull dir, molt sana, per dir-ho d'alguna manera, no? Pots portar la família, vull dir que que és un tipus de trobades que després, quan anem a un altre poble, coneixes altres pobles, per suposat que, d'altra manera, potser ni els sabries que existeixen. I el més important és la gent, les persones. L'amistat que fas amb aquest món, amb les persones de qualsevol part del país, és el més maco de tot. Què és el que té la graia? Si haguéssiu de fer una descripció, per què us agrada? O per què acompanya tan bé la cultura tradicional i popular catalana? Més aviat, per després, quan fan els balls, que la gent veu ballar els gegants, clar, els gegants estàtics, sense moure'ls, no té gràcia, és la música. La base principal és la música. Clar, quan veus la gent ballar, quan balla, per exemple, el ball d'Església de Rubí, un exemple. Sense la graia, un ball, qualsevol. D'altra manera, amb la graia, tot això, sembla que sigui més solemne, més senyorial, més alegre, una altra manera de tocar la graia, diferent, resta d'Espanya. I el so, i el so que és com màgic, vull dir que cap altre instrument dintre dels seus apartats, vull dir que té un so molt diferent dels altres, i jo què sé, és molt, per nosaltres és com màgic, no? Quan sens una graia dius, uf, ja hi ha gegants o hi ha castellers, no?, perquè fan servir la graia, vull dir aquest tipus d'activitats culturals. Bé, recordem que són 10 euros només, que comença aquest divendres i que després es faran el dia 14 i 28 de novembre, 12 de desembre, clar, aquí també... Fem un salt. Fem un descans, entre cometes, el 9 i 23 de gener i el 6 i el 20 de febrer, que serà una hora en cadascuna d'aquestes sessions, de 6 a 7 de la tarda a la seu que teniu allà a la carretera de Terrassa número 10 i que la Laia Borràs és la la professora d'aquest instrument, o sigui que si teniu 18 anys i encara que no tingueu experiència en música, si us agrada col·laborar i us agrada aquest so i la música tradicional catalana, doncs ja sabeu aquest curs de greia que de moment ja tenen 13. 13 altres persones. 13 persones apuntades, quin és el màxim? És que no hem posat màxim. Ah, vale. No hem posat màxim perquè tampoc esperàvem aquesta quantitat de gent, vull dir, que s'apunteixi, que hi hagués tanta gent que tingués ganes d'aprendre aquest instrument, no? Perquè semblava que parles i dius uf, uf, saps? La garalla és com un instrument tabú, no? Perquè costa molt, o no ho sé, exactament... És que ja no entenc ni per què no s'ha ofert aquest curs de gralla des de l'escola de música, perquè és un instrument musical. Vull dir, potser s'ho haguessin fent amb els... O perquè no hi ha professors, no sé, exactament no sé. El cas és que, bueno, ho tirem endavant nosaltres, a veure, a veure... És com altres coses que fas i dius, a veure què passarà, no? Fas la primera i després, bueno, surten bé o no surten, no? Però en aquest cas estem molt contents, mira, de l'acceptació. I a més, com deia, s'hi van allà i coneixen el món geganter, doncs potser després s'apunten i feu famílies sortides. De fet, el Marc, l'última vegada, no ho sé, o l'anterior que vas venir, vas explicar com havia sigut el teu cas i com, diguem, que et canvia la vida, el fet de viatjar, de conèixer gent. Fes un altre cop la crida, va. Bueno, tots els carrers de la cultura popular, T'he convidat i aprofito per dir que d'aquí un mes just, el 15 de novembre, a Montserrat tindrà la trobada gegantera del mil·lenari. El mil·lenari és Montserrat. Dissabte i diumenge. Nosaltres anem dissabte. En 50 colles més. Potser maquíssima Montserrat. La trobada gegantera després del mil·lenari de la moleneta. És una de les sortides que te n'enteres quan vas a primer d'any. L'agrupació de Colles Giganteres de Catalunya fa una assemblea, lògicament, per informar totes les colles i tal, i aquesta va ser la novetat d'aquest any. ens va dir, la convocatòria era de seguida, perquè tampoc pensaven que s'apuntessin tantes colles al mil·lenari de Montserrat. Perquè el principi era només per diumenge a 16. I només era un diumenge. S'han apuntat moltíssimes i al final seran 100 colles. 50 i 17, 50 diumenge. Per l'espai, no per altra cosa, per l'espai a la basílica. Clar, és que és el que és. Per l'espai no entran més, per això sí, 50 i 60 i 50 diumenge. I a més el jo, vull dir, crec... Nosaltres ja fa molts anys vam anar a Montserrat amb els gegants, quan vam portar... El 75 aniversari del Centre Custionista, quan vam fer la flama, la flama, la flama, vam anar a acompanyar-los. Vam anar a Montserrat. Va ser maquíssim. I la veritat és que molt bé. Són aquestes petites coses que al final et van fent tenir ganes d'estar amb una entitat, després cada entitat té les seves coses, ja ho sabem, això és irreverible. Però, vull dir, si vas fent família, vas fent família, doncs és lo maco, no? I nosaltres, per sort, ara últimament, hi ha temporades més baixes a les colles, de totes, que tenen menys gent, tenen més portadors, tenen... Vull dir, que passes una època que dius, uf, què farem, no? Perquè falten gent per portar gegants. Tots, tant els grans com els petits. I ara portem una temporadeta que, per sort, s'han apuntat famílies molt joves, amb nens, i això fa molt bé. Fa família... I relleu, també. I relleu generacional, perquè els que ja tenim una edat ja no podem, segons què hi portar, gegants. I això és molt important per una entitat. Ara mateix, quan sou, més o menys? Ara som uns 40... 5 o 50. Sí, 45 o 50. Mira, comenta el que diu la Fiena, gent jove que s'ha apuntat a la colla. Hi ha una persona que té 17 anys. Sí. Estava la mare embarassada. A Isadamón, fa tres setmanes, es va estrenar portant la geganta Paula. I a la valla. 17 anys. I va començar a portar un gegant tot petitona. Molt bé. O sigui que tota la gent que ho vulgui és benvinguda. És igual a l'edat. A part que jo sempre ho dic, sembla que ho digui en plan d'apuntat per això. No, no, és la relació amb la gent de fora. Fa 15 dies vam anar a Castelló, a l'Alcora, que van venir per la nostra trobada al setembre, i ara vam anar al seu poble. I la veritat és que magnífic. Vull dir, la relació personal, social, cultural, digue-li com vulguis, magnífica. No sé, som una colla com altra més, però potser pels nostres gegants, perquè són... Són molt macos, són molt elegants, els cuidem molt, que això és molt important, i hi ha moltíssimes colles que ens demanen intercanvi pels diferents anys. Aquest any que ve, hem de fer una mica de tria perquè tenim més de 40 colles que volen fer intercanvi amb nosaltres. I totes a la vegada d'un any impossible. El 2026, i serà impossible. I és a més el vostre aniversari. Sí. Però bé, això tens de mirar molt la part econòmica, clar, també. Vull dir, nosaltres com a entitat de Rubí i com que portem els gegants de la ciutat, tenim una subvenció, lògicament, però, clar, aquesta subvenció hem de repartir-la durant tot l'any. I llavors sí que fem moltes cosetes per nostra i tal, però tens de comptar molt bé el que tens i fins on pots arribar, no? Però vull dir que estem molt contents, vull dir que quan mires el calendari i ara estem preparant el calendari l'any que ve, impossible... Possiblement, hem de tallar la meitat i dir, una altra temporada serà, un altre any. Però, bueno, molt contents. Doncs us esperem després d'aquesta trobada a Montserrat, si voleu, i així parlem també de cara a l'any vinent. Sí, t'atendrem-nos una mica a començar a llegar. Sí, no? Ja haureu parlat amb aquestes 40 colles, a veure com feu el plàning de trobades o de sortides. Ojalá poguéssim, ojalá poguéssim. Però no, no es pot. Es pot avui per avui, no? Vull dir que... I aprofito per convidar la gent de la ciutat, els rubinens, rubinenques, que vulguin venir al nostre espai a veure'l, que poden participar a qualsevol activitat de les que fem. Ens queda un calendari curtet, ja a finals de l'any, però jo aprofito, ja que estic aquí, i dic que el 9 de novembre anem a la ciutat de Porreig, O sigui, abans de Montserrat teniu porreig. Sí, sí, sí. El dia 15 anem a l'1 del mil·lenari de Montserrat i després ja aprofitar per dir que fem quinto de Nadal. L'any passat va ser la prova pilot, ens va... funcionar molt bé, ens ho vam passar molt bé, que el principal és això. Va venir moltíssima gent i aquest any també hem dit, ostres, continuem donant-li una mica. I la gent ve el que dèiem, coneix una part de cultura de Rubí que hi ha potser molta gent que a vegades no saben ni què assistim. I el quinto el farem el dia 26 i 27 de desembre i després el dia 2 i 3 de gener per tot el que vulgui venir a participar al Quinto. Perfecte. Abans en parlarem, perquè vull que vingueu abans de Nadal. Sí, perquè potser tens novetats d'aquí a Nadal. Mira com s'està el Marc allà fregant les mans, dient tinc notícies però no les vull explicar. Està tot en marxa. Bueno, no passa res. Està com el vostre, estan acabant d'aprensir-ho tot. Estan acabant de cosir, no? Entra mais, moreno. Doncs moltes coses que estan tramant des dels geganters, afortunadament, perquè hi ha relleu i perquè hi ha molta proposta de cultura tradicional catalana. Marc, Fina, moltíssimes gràcies per venir al Rubi al dia. A vosaltres. I anem parlant. Per donar-nos l'oportunitat d'explicar-ho per aquí. Per això estem aquí, la ràdio. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí Doncs aquesta cançó que esteu sentint en versió cantada, aquest és Speak Softly Love d'El Padrino. Aquesta setmana estem parlant d'El Padrino i no acabarem de parlar d'El Padrino perquè hem de recordar que ens ha deixat també d'Allan Keaton. Ho farem divendres amb l'Edu de la Biblia, seguríssim. Doncs aquesta cançó l'està cantant Andy Williams i la sentim perquè un dia com avui va néixer el senyor responsable d'aquesta història, el Mario Gianluigi Puzzo. Va néixer un 15 d'octubre de l'any 1920 a Hell's Kitchen, a Nova York. Ja sabeu que ens ha deixat, si no hagués fet 105 anys, que Déu-n'hi-do, potser amb la ciència algú arribarà. Però en tot cas, el recordem amb aquest tema musical... de la seva obra més coneguda Fins demà! Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. I aquesta sintonia ja sabeu que la fem servir per una secció que ens agrada molt i que hem encetat aquesta temporada gràcies al Xesco Caballero, antic company d'aquí de la ràdio, amic en el tema personal i que ens ha volgut fer una espècie d'experiment entre les obres de William Shakespeare... la intel·ligència artificial i els musicals. I el xesco que no pode parar de crear, doncs avui que no podia estar amb nosaltres, no es podia connectar, ens ha enviat un vídeo per explicar-nos de què tractarà la seva secció d'avui del Shakespeare, que té a veure amb El sueño de la noche de verano, que és una obra que Shakespeare va escriure aproximadament, perquè ja sabeu que aquestes coses... fa molt de temps i no està gaire clar, de vegades ni tan sols si les va escriure ell, l'any 1595. I per nosaltres, tant pel Xesco com per mi, també és molt especial, perquè Corimbo em va fer també una versió aquí a Rubí del sueño de la noche de verano. Però en tot cas, anem a saludar el Xesco. Xesco, què tal? Hola Lídia i hola a tots els oients, uïdus o com es digui, de Ràdio Rubí. Sí, em semblo a Xascú Caballero, però no sóc en Xascú, jo sóc el seu avatar, l'avatar de Xascú Caballero i vinc a fer la seva feina, ja que avui no pot estar amb tots vosaltres. Així que des de Es Dramaticú Produccions, us presentem un nou musical basat en una obra de William Shakespeare. L'obra és la famosa El somni d'una nit d'estiu. I nosaltres hem pensat crear un musical que es digui Nit d'Ombres. I per això hem agafat una escena d'aquesta obra i li hem donat moltes voltes. I és que avui ens endinsem en aquesta màgica i delirant obra, una comèdia que combina el món dels humans amb els dels esperits del bosc, on pot passar de tot, la mort, la confusió i la bogeria. I fins i tot una metamorfosi. L'escena que presentem avui és una de les més sorprenents de tota l'obra. per això la femení. Titania, la reina de les fades, s'ha adormit sota l'efecte d'una poció màgica i quan obre els ulls, s'enamora perdudament del primer ésser que veu. El destí o més aviat la travessura del fullet puc fa que aquest ésser sigui Butum. Butum, un actor humà, un actor especial i que en aquell moment ha estat transformat en un home amb cap de burro. Oberon, el rei de les fades, vol donar una lliçó a Titania. I Puc, el seu servent, aplica la màgia d'aquesta manera i diguem-ne poc precisa. El resultat és aquest en contraimpossible, absurd i tendre entre Titània i Butum, entre una deessa i un burro. És un amor irracional, instintiu i gairebé hipnòtic. Ella no entén el que li passa, però sent que el món s'atura davant la mirada d'aquesta criatura divina. En canvi, Butum, que té el cap de burro, viu el moment entre la por i la sorpresa. No sap si fugir o deixar-se estimar. Primer la melodia neix de la tendresa, però creix en potència gairebé de cinema. De cinema com una pel·lícula de superegens especials en llicència per matar. Us presentem la batada en Xesco Caballero. Us presenta en exclusiva pel Rubí al dia, un número de l'obra musical, Nit d'Ombres, basat en l'obra de William Shakespeare, El somni d'una nit d'estiu. El tema es titula Criatura divina. Adeu. Fins una altra. Oh no. Sóc la batada en Xascú. Adeu. La nire em crida, cau el silenci. Les sombres dansen dins del meu cor. Un encanter i trenc a les hores. No puc fuir del teu record. Tot s'enfonsa, però jo et busco com un eco que no mor. Criatura divina, sense retorn, en el de sí que crema fort. Si el món s'acaba, jo et seguiré dins la foscor el meu destí ets tu els teus vols cremen Com la tempesta m'atrava el foc del teu deliri Encara que el temps tot ho desfaci La meva ànima et seguirà Tot s'enfonsa però jo et busco com un eco que no mor. Criadura divina, ets la meva llum, el cor mesclat en un és amor. No hi ha frontera, no hi ha camí, només l'abisme que em porta a tu. Si aquest somni ens condemna, Si tot s'enfonsa. Si aquest somnia ens condemna Que mai no andes per ti És criatura divina Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Hola, soy Johnny Depp. Estoy rodando secuelas de Pirates del Caribe. Soy el capitán Jack Sparrow. No puedo evitar, entre toma y toma, escaparme a escuchar a Lídia Martín en l'última sessió. Hola, què tal? Molt bon dia, bona tarda, bona nit, bona matinada, l'hora que sí que sentiu. Última sessió. Hola. Hola, Joni, què tal? Que ja sabeu que és una minissecció en aquests moments del Rubí al dia, una proposta que intenta parlar de cinema i fer una mica de repàs d'algunes de les pel·lícules que ens arriben aquesta setmana a la cartellera. Parlarem de Caza de Brujas, que és l'última... que ens arriba de la Julia Roberts, també de la vida de Chuck. Tinc moltes ganes de veure aquesta pel·lícula i després us explicaré per què. Maldita suerte, amb el meu estimat Colin Farrell, que una mica de refilón també podia ser part de la seva vida. La cena i la deuda, que... És curiós, perquè són dues pel·lícules espanyoles bastant diferents, però amb un tema social important. En parlarem. I també, si ens dona temps, d'un simple accidente, que és la pel·lícula que es va endur la Palma d'Or al Festival de Cants. Però és que ens arriben 15 pel·lícules. I fins aquí a les 12, a veure què ens dona temps. Todos los de tu generación tenéis miedo de decir algo incorrecto. ¿Cuándo ofender a alguien se convirtió en un pecado capital por excelencia? Tal vez fue en la época en la que tu generación empezó a meternos a todos en el mismo saco. Sentir vergüenza de mostrarte tal como eres. Una bobada. Una bobada. És curiós veure el logo aquest de la Metro Goldie Meyer, m'ha fet molta gràcia. Aquesta és una de les pel·lícules que destaquem a les estrenes d'aquest divendres, es diu Caza de Brujas i està dirigida per Luca Guadagnino, que segurament reconeixeu o us sona perquè, entre d'altres, és el director de les pel·lícules Sospiria o Call me by your name, que potser és la que més fama li va donar. Aquest film que ens arriba ara, Casa de Brujas, és una història que podríem qualificar com un thriller psicològic intens i també molt d'actualitat. Ens explica la història d'un personatge que interpreta la Julia Roberts, ella és una professora de la universitat, concretament a la universitat de Yale, i allà té un problema perquè un dia li ve un estudiant molt brillant que es diu Maggie, que està interpretada... per la Ayo Edebiri, que heu pogut veure a Debir, per exemple, i acusa un professor del departament, que és el personatge interpretat per l'Andy Garfield, de tenir una conducta inapropiada. A partir d'aquí, la situació es complica no només per això, que ja Déu n'hi do, sinó també pels temes personals del personatge que interpreta la Julia Roberts. Fins i tot aquesta pel·lícula es pregunta si és possible que aquesta alumna no estigui explicant la veritat. i que s'ho hagi inventat per posar malament el professor. Una pel·lícula que, per cert, segons diuen, encara no l'hem vista, té uns títols de crèdit que fan un homenatge a Woody Allen, i algunes coses que recorden a films del director de Nova York, com per exemple... d'Otra mujer o delitos i faltes. Jo m'atreviria a dir que si hi ha converses en plan múltiples i moviments de càmera així circulars, segur que això és un homenatge directament a Woody Allen. En el repartiment també podem trobar Michael Sturbach o Chloé Sevigny, nominats a l'Òscar en diferents ocasions, i dir-vos que aquesta pel·lícula es va presentar al Festival de Venècia i que va ser la més polèmica que es va presentar en aquell certamen. Però bé, en tot cas, s'ha elogiat la manera d'explicar-ho que té el seu director. O sigui que ja sabeu, polèmica i actualitat en aquesta pel·lícula Caça de Bruxes. Si miras el cielo nocturno, Este puede contarte cosas sobre tu futuro. No te miente. Es así de puro. Quizá veas más de lo que te gustaría. Aquí, en aquesta pel·lícula, que jo deia, tinc moltes ganes de veure, doncs, entre d'altres, apareix un senyor que es diu Mark Hamill, que ja sabeu que el seu paper principal ha sigut a la Guerra de les Galàxies, però que no ha deixat la seva carrera, ni molt menys. Ho dic per als més friquis, segurament us agradarà. Però aquesta pel·lícula té altres al·licients, La vida de Chuck. És una mirada, diuen, còsmica i emocionant sobre el sentit de la vida. I és curiós també perquè adapta un relat de Stephen King. Estem molt acostumats a veure històries de terror d'aquest escriptor, perquè bàsicament és el seu gènere principal, però també, per exemple, Cadena Perpètua, aquell drama carcelari, també era una història de Stephen King. I en aquest cas, Mike Flanagan, que es veu que s'està fent ja un especialista en adaptar històries de la Stephen King, i diuen, bueno, diuen que està treballant ja en l'adaptació, enésima adaptació, de Carrie, però en format sèrie, i que s'estanarà l'any vinent, doncs ens fa aquesta història que s'estructura en tres actes que s'expliquen al revés, o sigui, que va cap enrere en la història, i comença amb un món que s'està desintegrant. I a partir d'aquí, doncs, es van veure... de la vida d'aquest xac, amb la infància del seu avi, tot el que era per ell la música i el que suposava la seva vida, i també un secret amagat en una guardilla que no podem desvetllar. Una pel·lícula que es va endur al premi del públic al Festival de Toronto, on es va presentar, i, entre d'altres protagonistes, el Tom Hiddleston, que apareix en aquest film, juntament, com dèiem, amb Mark Hamill, entre d'altres, o el Chiwetel és Geoff Ford, i dir-vos que, entre d'altres, el director ha dit que aquesta és una de les pel·lícules més optimistes que ha fet mai, una pel·lícula superalegre, i hi ha una escena de cinc minuts i mig on balla el senyor Tom Hiddleston, que es veu que és, vamos, la leche. També és veritat que aquest senyor apareix a tots els programes fent entrevistes i acaba ballant, és un clàssic. Però, en tot cas, una pel·lícula Doncs per gaudir de la vida optimista i que ens arriba aquesta setmana i que es diu La vida de Chuck. Macau. La capital universal de las apuestas. Aquí jugar cartes puede cambiar tu vida en un instante. Mi nombre es Doyle. Lord Doyle. M'encanta aquest dublatge. Bueno, una salutació. Això ja buscarem. Colin Farrell, lo siento. Aquesta pel·lícula que ens arriba aquesta setmana també, Maldita suerte, una pel·lícula que es va presentar a l'última edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià. la seva edició número 73, on va estar Colin Farrell allà també fent promoció del film. No es va endur cap premi, va estar a la secció oficial, però va tenir bones crítiques, sobretot quan a la seva interpretació. És un drama psicològic dirigit per l'Edward Berger, entre d'altres responsable de Cinnovedades en el Frente, i que es basa en una novel·la de Lawrence Osborne. I en aquest cas ens explica la història d'aquest senyor Lord Doyle, que estava aquí... interpretant el Colin Farrell, un jugador desenganyat que està a punt de tocar fons i se'n va a Macau amb l'esperança de redimir-se en un lloc on el joc és l'estil de vida i la teva història pot canviar en un moment si guanyes o no. A partir d'aquí es trobarà amb un misteriós personatge interpretat per la Tilda Swinton que l'ofereix una nova oportunitat de redimir-se en la seva vida. Com que el Colin Farrell ha tingut els seus problemes amb addiccions, no amb el joc, doncs una mica s'ha vist reflectit també en aquest film que tinc moltes ganes de veure i que es diu Maldita Suerte. Busco al responsable del hotel. Del hospital, querrá decir. Hace tiempo que el Palas dejó de ser un hotel. Genaro Palazón, maître del Palas. Santiago Medina, teniente de intendencia. Mucho gusto, señor. Arriba España. Arriba siempre. Hay que organizar una cena. Para quién? Para Franco. Doncs Mario Casas i Alberto Sanjuan, dos dels protagonistes principals, juntament amb l'Asia Rechandía, per exemple, fins i tot l'Antonio Resines o la Ivira Minguez, que surten en aquesta pel·lícula que es diu La Cena i que se situa just dues setmanes després de la fi de la Guerra Civil Espanyola i en un dia concret. Des de les 8 del matí fins a la matinada que s'ha de preparar una gran festa perquè el general Franco vol organitzar aquesta festa al mític hotel Palas de Madrid per celebrar la seva victòria. El que passa és que els cuiners són un grup de presoners republicans i a partir d'aquí el que veiem és una mica l'atenció a la cuina però no només per fer el menú sinó perquè volen fugir. O sigui que aquí tenim doble tensió, eh? El que suposa treballar en una cuina, en aquest film, per cert, dirigit per un senyor que és un mestre dins de la comèdia, que és el Manuel Gómez Pereira, i que ens explica aquesta història, que es veu que ja feia molt que tenia el tinter per fer, però que com que és un tema, diguem, històric, atemporal, doncs ha dit, mira... Mai és tard, i ara estrenem aquesta pel·lícula on l'equip d'art es veu que ha treballat moltíssim perquè tot sigui com en aquella època. Vamos, a estilo Stanley Kubrick total. La fecha señalada para el desahucio es dentro de una semana. ¿Qué vamos a hacer? Esto casi nadie te la va a quitar. ¿Cómo vas a conseguir este dinero en una semana? Tú confía en mí. ¿Cómo va a ir con eso? Completado. Confía y disfruta. Todo sucede cuando tiene que suceder. I acabem amb una pel·lícula que també s'ha passat per festivals, concretament el Festival de Màlaga d'aquest any, a la secció oficial. Ha rebut elogis per la interpretació dels actors, també per la profunditat emocional d'una història que ens parla en aquesta La Deuda, dirigida, escrita, produïda i protagonitzada per el Daniel Guzmán. juntament amb la Iciar Itunyo, la Susana Abaitua o el Luis Tosar, entre d'altres, i que ens explica la història d'un home de 47 anys que té problemes laborals i que comparteix pis amb una dona gran, l'Antònia, que té una pensió també limitada, tot el tema de... La gentrificació els ha obligat a abandonar el seu habitatge i el personatge de Lucas, que és el protagonista, doncs diguem que pren una decisió una mica desesperada que fa que un nen mori i acaba la presó i allà coneixerà personatges com el que interpreta el Luis Tossar que faran que després diguem que pensi alguna cosa per recuperar la seva llar quan surti de la presó. Doncs, bàsicament, aquestes són les escenes principals d'aquest divendres. N'hi ha menys, però no he tingut temps, perquè estem a punt ja d'arribar a les 12. Ja sabeu que la informació humana ja ens arribarà al bollatí horari. La Caza de Brujas, La Vida de Chac, Maldita Suerte, La Cena i La Deuda són algunes de les pel·lícules que ens arribaran noves a la cartellera d'aquest proper divendres. Doncs això, no marxeu, perquè arriba la informació i després continua la programació de Ràdio Rubí. Que vagi molt bé. Ràdio Rubí, notícies. Bon dia. Rubí va donar el tret de sortida ahir a la tarda a la Setmana de la Revolució Energètica. La primera edició d'aquesta proposta va estar dedicada a la divulgació, les perspectives de futur i les experiències compartides. L'alcaldessa Ana Maria Martínez i el regidor de Transició Energètica Andrés Medrano van començar posant de relleu Rubí com a ciutat pionera en especialització.