#725 - Nova web de Ràdio Rubí amb IA, sèries i cinema

Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia de nou. Són set els minuts que passen de les onze del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les vuit en punt. Avui amb la Patri Díaz, que us ha portat tota la informació fins que les nous servidores s'han posat al capdavant de la segona hora d'aquest programa. per explicar-vos més coses que passen a la ciutat. I fins a les 10, que ha sigut la Belén Tierno qui ha agafat el relleu d'aquest programa per fer la tertúlia que acabeu de sentir. I després de la informació actualitzada, doncs arriba aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui, dilluns, 20 d'octubre de 2025. I avui al programa parlarem una miqueta de nosaltres. Farem autobombo perquè des del divendres passat que tenim una nova imatge al nostre web radiorubí.cat. Sí, els temps canvien i hi ha moltes coses per millorar i en això estem aquí a Radio Rubí. Per això parlarem d'aquesta nova imatge i de tot el que us ofereix aquesta web radiorubí.cat. Els oients de Ràdio Rubí ho farem amb l'Albert Soler, que és director d'aquesta emissora municipal, ja ho sabeu, i també amb la Belén Tierno, la nostra companya, que també... Toma ja! Sí, és responsable del que s'està fent per modernitzar aquesta pàgina web. Comprende la filosofia, no? Bueno, sí, claro, perquè és que passa el temps i s'han de fer més coses. D'això en parlarem d'aquí, no res, aquí al programa. Ja sabeu, per això, que aquí també tenim invitacions per fer cultura a la ciutat. I, per exemple, hi ha un espectacle que es diu Dones de Ràdio, que arribarà el dia 1 de novembre al Teatre Municipal La Sala, que està protagonitzat, dintre d'altres, per l'Àngels Gunyalons, i que tenim invitacions, per si voleu... Moltíssimes gràcies. Tu ja sabes que vas con entrada libre, eh, Penélope. 93-588-5960, no hi ha més tu a este número, que no et fa falta. Si voleu, dues invitacions per veure aquest espectacle. Tenim més coses, ja les explicarem si tenim temps, perquè ja sabeu que el dilluns tenim un programa on tenim els experts, diguem, audiovisuals del Rubí al Díaz. A partir dels guionistes, que aquí hi ha pel·lícula. Hi ha pel·lícula, hi ha diverses pel·lícules. De fet, el Jacín Fornol sempre ens sorprèn amb les seves decisions per explicar-nos què li han semblat alguns dels films que s'han arribat a estrenar divendres passat. I aquesta setmana avui parlarem de la cena i també de la hermanastra Fea. Tot molt lligat amb l'actualitat i amb el festival de Sitges. De fet, estem arribant ja pràcticament a la castanyada o al Halloween o tot barrejat, si ho preferiu. I el Víctor Pérez, de la seva banda, ens parlarà... ¡Qué cosa más grande! ...más grande, alta y de todo. De la diplomàtica, concretament de la tercera temporada, que es pot veure a Netflix, i també d'una sèrie que es diu Task, que està disponible a HBO Max, deixarem les polèmiques enrere, i que diu que és tan bona, que és que ha de parlar un altre cop d'aquesta sèrie. Doncs tot això fins que sigui al migdia. Ja sabeu que aquí el principal que està aquí des de primera hora del matí és el José Malagón, que està a la part tècnica. És la primera vez que llego antes de tiempo a mi trabajo. Excepto cuando cambiaron la hora. Esos malditos cambios. Canvi d'hora que és cap de setmana, que lo sepáis. Ja en parlarem també aquí al programa. Doncs el José Malagón us saluda. Ahí está, que és el més jove de la plantilla d'aquest programa i que ara mateix em posa aquest tema musical ben animat per començar. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Bona nit. Doncs així es diu la cançó You Can't Stop The Beat, no pots parar aquest ritme, que ens portava la pel·lícula Hairspray, que es va estrenar el 2007, i entre els molts protagonistes d'aquest film hi ha un senyor que aquest cap de setmana ha fet anys, concretament el dissabte, perquè va néixer un 18 d'octubre de l'any 87 a Sant Lluís Obispo, a Califòrnia. Estem parlant del sàcarit David Alexander Efron, més conegut per SAC, perquè és que era molt llarg aquest nom, per triomfar. en el món de la televisió, amb el High School Musical, per exemple, o altres treballs que ha fet al cinema, com el gran Showman, que a mi m'agrada molt, o aquest Hairspray mateix, que és un musical que es basa en una pel·lícula anterior del 88 de John Waters, que era molt freaky, molt freaky. Si no l'heu vist a Hairspray, us la recomano. Christopher Walken o John Travolta fent de la mare del protagonista d'aquesta pel·lícula. Tot això per celebrar els 38 anys que ja té Saquefront. Bona nit! You can't stop the river as it rushes to the sea. You can try to stop the hands of time, but you know it just can't be. And if they try to stop a seaweed, I'll call the N-A-A-A-C-P. Cause the world keeps spinning round and round. And I'm keeping time to the speed of sound. And I heard the drums and I found my way. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Segurament heu vist que Ràdio Rubí ha canviat a dimatge la nostra web radiorubí.cat des del passat divendres i per parlar d'això, perquè com dèiem al principi ens anem modernitzant afegint noves maneres de sentir la ràdio però també de gaudir dels continguts que fem aquí a Ràdio Rubí tenim d'una banda el director de l'emissora municipal, Albert Soler. Què tal? Molt bon dia, Lídia. Bon dia, i la Belén Tierno, que ha estat treballant i molt per fer possible aquests canvis. Què tal, Belén? Bon dia, molt bé. Com estàs? Aquesta nova web des de divendres, hi ha alguns canvis, que sobretot és quan entres a la web, ho veus de seguida, o sigui, és el que diguem l'oient o la persona que fa servir la web, de seguida ho nota. Són alguns dels canvis, després hi ha altres que estan darrere, que també en parlarem, però no seran pas els últims canvis que tindrem. No, ara hem fet el primer pas, que és el més visible. Algunes coses de les que explicarem ara encara no estan desenvolupades, però és qüestió de dies o setmanes, és a dir, en molt breu es podran utilitzar, però ja que hem fet aquest primer pas de la part més visible, més evident, doncs sí que volíem venir a explicar-ho i que els oients i els lectors sàpiguen què hi ha al darrere d'això que potser s'han trobat aquest cap de setmana i han dit, ostres, què ha passat aquí? Quin seria el principal objectiu que es busca amb aquesta renovació? Home, doncs ho estàvem parlant precisament a la tertúlia. Al final, adaptar-nos a allò que necessiten els lactos, no només de Rubí, sinó en general. És a dir, al final, tots els mitjans de comunicació ens hem d'anar adaptant a com es consumeix aquesta informació. I el cert és que ara tenim... tants inputs i tantes propostes a través d'internet que havíem de fer una web que fos, si heu vist, és molt més clara, molt més intuïtiva i, a més a més, el més important és que et permetrà navegar i buscar... de forma molt fàcil. Jo crec que el principal objectiu és que tothom que entri al web de Radio Rubí i busqui una cosa molt concreta per saber una mica o per saber moltíssim, ho trobi sense sortir de la pàgina i, a més a més, aquesta navegabilitat sigui fàcil, és a dir, no hagis d'anar a obrir tres pestanyes i quatre apartats per esbrinar una cosa, sinó que pràcticament t'ho doni fet allò que tu estàs buscant. A més, una de les coses que ja de per si ja fèiem abans, i perquè l'any 2009, quan es va fer el 30è aniversari, ja es podia escoltar el que estem fent aquí, en directe i a la vegada a la nostra web. Això, evidentment, encara hi és, sumant-hi el vídeo, que ja fa temps que també l'estem fent, però, com deies, Belén, de la cerca són molt més fàcils. Tu estàs buscant una notícia i de seguida tens opcions de trobar altres textos, altres informacions que hem elaborat que tenen a veure amb això, per exemple. Deia l'Albert que encara hi ha algunes coses que no funcionen. Doncs una de les coses que trobareu que no funciona bé, de la forma que ens agradaria, és precisament la cerca. Perquè el primer que hem fet és aquest canvi de l'interfície, que és el que veuen els lectors, i falta canviar l'altra part, allò que ningú veu, que és on es cuina... el que després es veu i que quan això estigui totalment implementat ens permetrà que les cerques siguin reals. Si feu una cerca ara d'una cosa que us interessi, us sortiran segurament algunes de les últimes notícies i potser algun podcast, però la intenció és que quan tu busquis una cosa molt concreta et puguin sortir quantes notícies hi ha al voltant d'aquesta qüestió, quants podcasts parlant del tema o fins i tot en quin punt de tal programa s'ha parlat de l'assumpte. que és una de les coses que hem implementat gràcies a haver fet aquesta web amb intel·ligència artificial. Clar, aquest seria el canvi principal, no? Sí, sí. L'adaptació de la intel·ligència artificial a la pàgina web és el que ens fa fer el salt més important. És a dir, una cosa és el... aquest rentat de cara, o digue-li com vulguis, de disseny, que això s'ha de fer totes les webs periòdicament, digue-li cada 10 anys o així, li hauríem de donar un... perquè el disseny evoluciona i no quedar, que no semblis antiquat, això s'ha d'anar fent, però tant o més important que això és el que hi ha al darrere, no? I en el nostre cas, el salt aquest que fem, jo diria que amb el temps, igual que ara recordem, el 2009 vam penjar els podcasts, el 2020 vam entrar vídeo, El 2025 va entrar a la intel·ligència artificial el primer pas. Veurem fins on arribem, perquè això es desenvolupa moltíssim. Ara mateix el que ens permetrà aquesta intel·ligència artificial és aquesta part del buscador, és a dir, que tu posis al buscador pressupostos i trobis tot el que són les notícies escrites on hi ha la paraula pressupost, que això és el que passava fins ara, és a dir, això ja hi era, però només amb les notícies escrites. Ara, a més a més, t'hi afegirà que els àudios dels podcasts, dels informatius, del Rubí al dia, on s'hagi parlat de pressupostos, doncs podràs trobar aquest àudio i, a més a més, en el punt en què hi ha aquest àudio. Però l'altre pas també és la transcripció dels continguts, és a dir... bona part dels continguts, no les 24 hores de programació de la ràdio, això també ho hem de dir, no estaran transcrites les 24 hores, però sí la part informativa, sobretot, els continguts informatius, estaran transcrits. I això vol dir que... Tu podràs entrar al podcast, el podràs escoltar, allà a l'apartat, que serà més senzill d'arribar-hi que no pas ara, i a més a més, tindràs l'opció d'escoltar-lo, bé, escoltar els fragments que tu vols, és a dir, et fa els marcadors i et fa un petit titulet on et diu... Aquí s'ha parlat d'això, si vols escolta això, és com els talls de veu que nosaltres internament a ràdio parlem, però seran fragments que estaran marcats, és a dir, si no et vols escoltar els 20 minuts de l'entrevista... a la Marta García, de la setmana passada, de tema de seguretat, pots anar a buscar només aquell tros i escoltar-te aquell tros que t'interessa, perquè està en un petit titulet i t'ho diu. Però és que, a més a més, ho tens transcrit, també, en text. Això hi ha una part que fa més accessible, és a dir, hi ha la part d'accessibilitat, les persones que pateixen sordesa, per exemple, això els hi pot no molt bé, podran llegir la ràdio, el que es diu a la ràdio, més enllà de les notícies que nosaltres n'elagorem posteriorment, sinó que tindran la literalitat, Aquí sé que hem de dir una cosa, que és, la transcripció és amia. I això m'agradaria que quedés i recalcar-ho, perquè evidentment cada cop és millor la transcripció. Els transcriptors, l'ahir de fa 3 anys no és el mateix que l'actual. I la d'aquí 3 anys segurament serà molt millor que la que tenim ara. Per tant, ara encara, si algú no pronuncia de manera perfecta una paraula i tal, doncs... potser no la transcriu perfectament. Si nosaltres la detectem, la modificarem, però no podem estar a sobre de totes les transcripcions. Per tant, hi ha aquest punt d'entendre que és una transcripció, no és un problema molt greu, com abans deia el professor Ribas, que és, diríem, un dels errors de baixa intensitat en el cas de l'AIA, que això us pot entendre, però que crec que és important de dir-ho, però crec que és un salt importantíssim, és a dir... tu pots escriure, pots trobar la informació de qualsevol manera, en qualsevol moment. Clar, Lídia, abans deies, quin és l'objectiu? L'objectiu és, lògicament, adaptar-nos a... No sé si les necessitats o les exigències, perquè al final el públic acaba exigint una forma que li serveixin la informació perquè és com l'està consumint. Això que explicava l'Albert és un exemple, però a la vegada també és una exigència o també és una cosa que volem els lectors és rebre tota la informació el més explicada possible, és a dir, que jo sàpiga exactament on està, però a la vegada també ho volem poder distribuir a les nostres xarxes socials, compartir-ho amb un amic, això també ho permetrà. Per això el punt de partida és la IA, perquè a partir de l'ús de la IA tindràs... Per exemple, jo havia buscat el darrer Rubia al dia aquest mateix programa de divendres. Doncs al cap d'uns minuts, de quan es va acabar, a les 12 i pocs minuts, ja estava disponible el capítol 724 del Rubí al dia d'11-12, que es titula Passatge del terror, Agenda Biblio i Gats Negres. És a dir, que ens explica de què s'ha parlat. Si jo no he tingut oportunitat de consumir aquest programa en aquell moment... Clico a sobre, em vaig a l'episodi, m'explica a on es parla de què, em fa un resum. Jo, que potser avui o aquell dia no tinc temps, doncs resulta que estic interessada en l'escola del bosc que fa el passatge del terror solidari, m'explica a quina data, a quina hora, a on està el lloc, les claus de l'activitat, que les entrades són molt econòmiques i fins i tot puc clicar. Imagina't que no només vull consultar aquesta informació, sinó que vull convidar els meus amics a que anem tots i totes a aquest passatge del terror. Doncs l'única cosa que he de fer és, aquell punt, enviar-lo per WhatsApp i els meus amics i amigues ja tenen tota la... És a dir, al final el que fem és adaptar-nos a la forma que tenim de consumir informació, oci, contingut, etcètera. O sigui que al final no és només que nosaltres fem arribar al públic el que estem fent o del que hem parlat, sinó que els oients mateixos poden dir, mira, això m'ha semblat interessant, no cal ni enviar-ho tot ni res i simplement li dono un botó. i ja ho distribueixo. Sí, aquest és un gran punt. És a dir, fins ara les notícies no tenien els icones per poder compartir el contingut, que és una cosa que feien la majoria de webs. En aquest cas, ara ja ho tenim... ens hem posat al dia amb el que ja es feia, dins d'aquesta actualització que parlàvem abans. Però el punt, a més a més, és aquest, és a dir, que pots enviar només un fragment de l'àudio i que no ho hem hagut de fer nosaltres, no l'hem hagut de seleccionar nosaltres, és a dir, hi ha tots els fragments i cadascú seleccionarà el que li interessa, perquè la IA ha tallat aquella informació en diferents fragments i pots compartir només aquella que t'interessa. Clar, perquè si haguéssim de fer nosaltres, els periodistes, els que estem aquí, fragments de tot el que podia ser susceptible de ser interessant per a cada persona que estigui sentint, no acabaríem mai. No, no, està clar. Que també, com es parlava abans a la tertúlia, és a dir, al final la mà de l'humà ja ha de ser sempre, és a dir, no podem deixar-ho tot en mans de la IA sense una mínima supervisió. Hi ha coses en què no cal la supervisió, que és un exemple, és a dir, la transcripció, els talls, etcètera. Evidentment, si això ho hagués de fer un humà, no ho faríem. És a dir, ja que l'IA ens permet fer aquest pas, fem-lo perquè ja ho fa ella. Crec que en molts casos és això. Fins ara, potser, afegíem funcions o coses noves... feina dels periodistes, que ens l'anàvem carregant, diríem, nosaltres. Ara l'Aïa et permet descarregar, seguir fent aquestes coses, inclús afegint-ne més, però descarregant de feina, que no vol dir estalviar-se a treballadors, sinó que podrem dedicar-li més temps o per més qualitat, o a altres coses que potser ara no fèiem perquè teníem altres tasques. Que està molt bé l'Aïa, però l'hem de supervisar en alguns moments concrets. Pel que fa també al que estem fent els programes, també els podeu consultar, encara ja es podia fer abans, però també es pot fer en directe, es pot descarregar. Sí, una cosa molt interessant, per a aquells que són consumidors habituals de podcast, el que trobaran, de fet el que troben ja, és en la targeta de cadascun dels podcasts, no només l'emissió, sinó les reemissions, i podràs directament afegir-ho al teu programa o a la teva aplicació amb la que habitualment consumeixis el teu podcast, de forma que no hauràs d'anar cada vegada a la pàgina web Et suscrius, no? Et suscrius i funcionant en revés, el teu suposo cap mòbil o aquell dispositiu que facis servir t'avisarà, ep, ja hi ha un nou capítol. He donat un cop a la taula. Doncs això, serà el teu dispositiu qui t'avisarà que aquell capítol al qual tu estàs subscrit ja està llest per consumir. I ho podràs fer també, el cas és facilitar-li a la gent la... Jo ho he fet aquest cap de setmana, ho he provat. Jo faig servir una aplicació per sentir podcast, que els agrupa a tots, que es diu Pocketcast. I aquesta és una de les opcions que et dona la nostra web. Per exemple, aquest cap de setmana, el divendres, vaig agafar un, el de la gent normal, per exemple, vaig subscriure'm, i aquest cap de setmana m'he sentit un parell d'entrevistes de les del germà Bustamante, no a través de la web de Ràdio Rubí, sinó a través de Pocket Cast, on tinc al costat els altres podcasts que jo escolto, com La Ruïna, com altres. És a dir, en el mateix espai que jo faig servir els altres podcasts, escolto els de Ràdio Rubí. Per tant, m'ha semblat fantàstic. I com valores aquesta evolució de la web com a servei públic que fem aquí, a la ràdio? Doncs és que aquesta és la paraula. És a dir, en el fons és servei públic. Ens hem d'adaptar a les noves maneres de consumir i donar totes les opcions. És a dir, no podem deixar enrere la persona que està a casa amb el seu transistor, amb l'antena, al lavabo... i escoltant la 99.7. És a dir, no la deixarem mai enrere. Però també som conscients que si ens quedem només amb la gent que ens pot escoltar en directe amb el transistor, el nostre univers s'anirà empatitint per desgràcia. Llavors, hem de facilitar que la gent que plega de treballar a les 3 o la que plega de treballar a les 6, si vol, evidentment, si vol, no l'obliguem, ens pot escoltar recuperant els continguts que li interessin. Pots entrar a la web i dir, a veure avui què hem fet, etcètera, o bé som nosaltres que t'ho diem, a través de les xarxes socials, a través del WhatsApp que enviem, el vespre i el matí, que... t'expliquem o t'acompanyem amb aquesta informació que generem, els programes, els continguts, etc. Jo crec que hem de donar totes les facilitats, però sense deixar ningú enrere, i almenys aquesta és la intenció. No deixarem de fer ràdio analògica, ni molt menys. Què us agradaria que pensés una persona que entri per primera vegada com a usuari a la nostra web? Què creieu que pensa? Què us agradaria que digués? Ostres, no sé, què li cridaria més l'atenció? Jo és que acabo de fer una tertúlia amb periodistes i els he demanat l'opinió i potser l'opinió que més m'ha agradat és la que ha dit que al marge de la qüestió estètica que és més agradable i que s'ajusta més al que Permeteu-me, està de moda, perquè això de les webs també és una qüestió de moda, ara es porten d'aquesta manera, com els pantalons, ara es porten estrets i els has de portar estrets sí o sí, i al cap de dos anys es porten amples. Doncs, al marge de la qüestió estètica, em sembla que algú ha dit alguna cosa així com és la mateixa informació feta amb rigor, amb pluralitat i amb El que s'espera que faci un mitjà de comunicació públic, però que s'adapta més a la forma de consumir. Doncs a mi m'agradaria que tothom es quedi amb que al final les rutines poden canviar, però l'essència és la mateixa. És a dir, explicar allò que passa a la teva ciutat intentant ser el més rigorós possible, el més plural possible i arribant a tothom. Digues. No, no, no. El tema és que ens hem d'anar actualitzant a nivell estètic i a nivell tecnològic. A vegades els canvis tecnològics fan una mica de besarda o també tenen un cost econòmic. És a dir, aquest canvi tecnològic té un cost econòmic que creiem que podem i volem assumir com a mitjà públic, però té un cost econòmic. És a dir, no és gratuït això que hem decidit fer i aquest pas endavant. Però creiem que beneficiarà molt més i que... En el fons el que volem és que cada cop ens escolti i ens vegi, perquè també som plataforma en vídeo, ens vegi cada cop més gent. En el fons és això. I jo el que m'agradaria és que la gent veiés que Radio Rubí està al dia. Tan senzill com això. No cal que siguem els primers ni els pioners, però que estem al dia. I que hi haurà més canvis, com deies, Belén, per fer més fàcil aquesta cerca d'informació i poder accedir a tot el que passa a la ciutat, que al final estem aquí per això, per explicar el que passa a Rubí. Les pròximes setmanes hi haurà el canvi. d'això que no es veu, del gestor de continguts. Això serà un canvi que notarem més als treballadors i treballadores i la gent sí que veurà que potser alguns continguts estan distribuïts de forma diferent, que ja funcionen o no funcionen bé aquestes cerques perquè aquí, diguem-ho així, tindrem més control sobre allò que mostrem. És a dir, que fins ara s'ha fet un desenvolupament per part de... dels desenvolupadors de la web i després nosaltres podrem acutar més i posar aquelles coses que sabem que els nostres oïdors volen, necessiten o els interessa. Hi ha un petit detall que no hem comentat, que en el cas dels programes, fins ara la pàgina web, la meitat dels programes que tenim es fan només amb àudio, tots, i la meitat, a més a més, es fan amb vídeo. I fins ara a la web ho tenies per separat. És a dir, si ho volies escoltar per àudio, amb un costat, i si ho volies veure per vídeo, amb un altre. Ara el que hem fet és, hi ha un apartat, s'acabarà veient millor d'aquí unes setmanes, però que... els programes que són en àudio i en vídeo, en una mateixa pàgina web, tens els dos formats. És a dir, pots mirar... Pots triar-ho. Exacte. No has d'anar a un o a l'altre, perquè si anaves només a un costat no sabies que hi havia vídeo, per exemple. I ara hem fet una mescla i crec que quedarà més bé i farem unes pàgines per programa, la veritat, molt xules, amb les fotos, amb la informació bàsica. Jo crec que estarà molt bé i serà molt útil. Doncs ja sabeu, Ràdio Rubí no para i estem al dia, i per això heu vingut al Rubí al dia per parlar d'aquesta evolució de RadioRubí.cat, que encara continuarà. Moltes gràcies, Belén. A tu, Lídia. Moltes gràcies, Albert. Gràcies a tu. I continueu buscant informació i sentint-nos, això que estem fent, a través de RadioRubí.cat. Gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Fins demà! Doncs aquesta cançó, que és molt coneguda perquè ha sortit a diverses pel·lícules en diferents versions, i aquí a Ràdio Rubí l'hem fet servir també com a sintonia d'una secció, si us agrada el cinema sabeu de què estic parlant. Doncs aquesta és la seva versió original, aquest Lady Marmalade de La Bell, que va publicar l'any 74, i que es pot sentir en una pel·lícula que es diu Carlitos Way, Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Peter Mortensen Jr. va néixer un 20 d'octubre del 58 a Nova York, avui fa 67 anys, un senyor que, sobretot, segurament coneixeu per El senyor de los anillos, però també per una història de violència, per Promeses de l'Est, per Green Book, o també apareix amb un paperet molt curt però molt intens en aquesta pel·lícula que us ha... Aprofito per recomanar-vos aquest Carlitos Way atrapado por su pasado. Sentim aquest tema per felicitar Vigo Mortensen, que avui fa 67 anys. Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. I ara arriba el moment de parlar de cinema i de sèries. Ja ho he fet venir bé, de posar una cançó de Carlitos Way. No sé si el Víctor... Mira, ha posat una cara com dient... No tinc ni idea de què m'estàs parlant, Víctor Pérez. Bon dia. Bon dia. No, ni idea. No saps què és Carlitos Way? Ara mateix no, no mentiré. Atrapado por su pasado tampoco te suena. ¿Qué dice usted? Bueno, pues nada, anem a saludar el Jacint Furnols, que segur que ell sí que sap què és Carlitos Way. Jo soc molt fan de Brian de Palma. Per all'en de Palma sí, Carlitos Güell, no sé. Per all'en de Palma sí. Vale. Hasta llegamos. Vale. Jacín, què tal? Bon dia. Espera un moment, un moment, que el Pato Donald ha aparecido por aquí, o no sé què, perquè ha passat alguna cosa molt... Jacint, has de tornar a connectar amb aquesta trucada, videotrucada, perquè hem tingut un... Són les coses del directe, sí. Bueno, encara no sabràs què és Carlitos Way, però... Per això ha sonat malament, s'ha mugueat. Búgueu. Búgueu. Lídia, por favor. S'encén? Ara, ara, ara sí. Perfecte. Jacint, abans que el Víctor em digués Lídia, por favor, que vol dir que hi ha una cosa que jo hauria de saber i que no tinc ni idea, primer anem a dir-li a ell que no té ni idea de què és Carlitos Güell. Toma. Ai, ai. Ai, què és? Bon dia, Jacint. Home, una gran pel·lícula del Brian de Palma. I com has dit molt bé, va molt lligada també amb... amb la pel·lícula que va fer als anys, no, a principis del 80, amb la Michelle Pfeiffer. Sí. Que també ens parlava d'un... Però aquesta vegada jo penso que és diferent. Ui, ui, ui. Tenim algun problema? No sé si és perquè està plovent, i aquestes coses de vegades passen, que ja no sé si a tu et passa, Víctor, però a mi de vegades quan plou el mòbil em deixa... Vaig a fer una cosa, vaig a tornar a connectar per una altra... Vale, tornem a connectar. L'audiència està pensant què passa amb Carlitos, que hi ha gent que no sap què és. I se va quedar sin saber-lo. I se va quedar sin saber-lo o no, però en tot cas, què et sembla si comencem a parlar de sèries? Perquè si no, mentre el Jacín es va connectant, anem a parlar de la diplomàtica, Jose, anem a parlar d'aquesta sèrie que ha arribat a la tercera temporada i que està disponible a Netflix. Vale. ¿Qué ha pasado? El presidente ha fallecido hace cuatro minutos. ¿Con quién hablaba el presidente? Mi marido. El presidente Rayburn estaba hablando con Hal. ¿Qué creía usted que estaba haciendo? Intentar advertir al comandante en jefe de que tenía una sucesora díscola, como era el caso. Una mujer inestable es ahora la presidenta. Nosotros sabemos lo inestable que es. Hal Whalen, mujer de la embajadora. Todd Penn, primera dama. Esto es una oportunidad. Tú estarás en la Casa Blanca, vigilando sus pasos en todo momento. No voy a ir por ahí en medio de una crisis constitucional con el currículum pegado en la frente. Que duro, no? Bueno, sí, sí. És una sèrie que m'està sorprenent molt, la veritat. Parlo bé de Netflix, avui. Ja, també és una novetat. Avui em fa gràcia perquè les dues sèries que parlo, d'HBO i Netflix, podrien ser com l'exemple del que voldria jo que fos cadascuna de les plataformes en el seu màxim exponent. Ara ho explico. El primer, Diplomàtica. Per què? Perquè Diplomàtica és una sèrie molt Netflix, és una sèrie política, que se centra en l'ambaixadora Kate Wyler, que és l'ambaixadora dels Estats Units a Londres, i sobretot en el seu matrimoni, que té un matrimoni aquí explosiu, que està format per la Geri Raz i el Rufus Sewell, que fan una parella espectacular a la sèrie, en tots els sentits, vull dir, a nivell interpretatiu, evidentment, o sigui, és brutal, i sobretot la seva relació dels dos personatges, perquè és un matrimoni molt estrany. S'estimen, però tenen una relació bastant, que jo no havia vist mai una sèrie, aquesta relació com... S'estimen, però a la vegada no sé si estan junts pel punt, per la posició que tenen en els seus treballs particulars, i també perquè tenen objectius molt similars a la seva vida, a nivell de com volen millorar la política internacional, ajudar als Estats Units... Això fa que estiguin junts, i no sé si és més això, l'amor... O l'interès. Però està guai. Jo crec que s'estimen, però d'una manera diferent, com es veu a la sèrie. I aquesta tercera temporada m'agrada perquè és una d'aquestes sèries que cada temporada va pujant al nivell, i això sempre és positiu, i a part que crec que és una sèrie que fa una cosa que m'agrada molt, que és que els personatges són fieles a sí mismos. Que això, habitualment, en moltes sèries hi ha personatges que fan decisions que dius, a veure, això no té gaire sentit en el personatge que m'han presentat durant moltes temporades. I en aquesta temporada tercera hi ha moments molt decisius pels personatges de han d'elegir un camí o un altre. I és com, a veure què passa, perquè la sèrie es pot trencar si no es fa el correcte. I la sèrie és fidel als seus personatges i a l'estòia que ens presenta, i això m'agrada moltíssim. I aquesta tercera, per mi, és sens dubte la millor, trepidant, sobretot al començament, és una sèrie que es passa volant els capítols i és molt Netflix perquè és una sèrie que és sobretot molt entretinguda, és una sèrie política, però és política, però no tota l'estona és com, no, vamos a hablar de guerres, de coses socials, no, tens aquest drama familiar o matrimonial entre els dos personatges, llavors no cau tant en només política, que potser a un públic més de Netflix, més general, li pot avorrir més, no ho sé. Llavors no és aquest cas. També és veritat que la creadora és la Deborah Kant, que va fer Homeland, molt popular, i també va estar de guionista a l'alt oeste de Casablanca. Llavors, aquesta dona sap molt... Té experiència, sí. Sap molt sobre aquest tipus de sèrie. Però aquesta sèrie potser és la més culebronesca de les tres, però no en un mal sentit. De fet, la part culebronesca és potser la millor de la sèrie. Llavors, jo crec que és un exemple del que Netflix hauria de fer més amb aquestes sèries que estan entremig d'aquesta Prestige TV, per dir-ho així, o la sèrie més, això, més Culebron, com una cosa entremig. Per mi funciona molt bé, la diplomàtica, i va estar nominada al Zemi, o sigui, és una de les sèries, per mi, de les millors que té Netflix ara. Bé, doncs ja ens ha fet una mica spoiler el Víctor, perquè ha dit que aquestes dues sèries de les que parlarà són l'exembre del que haurien de fer les plataformes respectives. Ara en parlarem de la següent. Anem a saludar de nou el Jacint, a veure si ja et podem sentir, perquè vull que li expliquis al Víctor, abans de parlar de l'hermanestra fea, que és Carlitos Way. Vaja títols, no, avui? Jacint, a veure. A veure? Em sentiu bé, ara? Sí, perfecte. Bé, és una de les grans pel·lícules de Brian de Palma, i una de les millors interpretacions del Pacino, i per cert, de Sean Penn també. Mira que està de moda, Sean Penn, no? Sí, sí, i té una banda sonora també al·lucinant, jo he fet servir una de les cançons, només per felicitar el Viggo Mortensen, que té un paperet, però que té un paper molt curtet, però molt... És l'aniversari a Viggo Mortensen, que grande. Que no escutxes? Home, però si no estava dins... Però estaves aquí, no? Bueno, però estava con el mòbil ahí preparándome. I no saps què es pot sentir amb el mòbil, Radio Rubí? Hay que ver, eh? Acabem de parlar d'això. Que vergüenza. Jacint, doncs ja és una de les pel·lícules que té pendents el Víctor. Igual que jo en tinc un munt, eh, també. Ja, però jo més, jo crec que. Parlem d'aquesta hermanastra fea perquè està d'actualitat, no només perquè s'hagi estrenat, sinó perquè l'han premiat al festival de Sitges. Sentim una mica el tràiler. Libre de pecado. Elvira. Elvira, el aparato. Bienvenida, preciosa mía. Ven, hermana. Hasta que la muerte nos separe. ¿Papá? Perdoneu, és que estava rient perquè, i m'ha obert el micro el José, diu, tampoc és tan fea, la hermanastra. Aquesta versió, com diu el mateix tràiler, o alguns dels crítics, una versió radical de la Cenicienta. Jacint, tu que estàs allà el dia de festival en festival, i que t'agraden aquest tipus de pel·lícules, si l'has triadat serà per alguna cosa, no? Efectivament, a veure, és una pel·lícula interessant d'entrada, Per què? Perquè critica una altra vegada més els suposats cànons de bellesa que es tenen que tenir. I això està bé, perquè recordem que fa poc hi havia una pel·lícula que es deia La substància, que també es parlava d'això, que al fer-se gran ja no ets jove, ja no tens aquella frescoa natural, per tant... deixes de tenir importància, deixes de ser important, per exemple, per poder presentar un programa de televisió, com en el cas que interpretava Demi Moore, la pel·lícula La substància. I aquí ens explica la història de la ventafocs, però girada al revés. La germanastra és la guapa, en aquest cas. I la ventafocs és lletxa com un pecat. En comparació amb la germanastra. I què està disposada a fer? l'Elvira, el personatge aquest que es diu Elvira, doncs tot el que calgui per poder aconseguir el príncep. I què passa? Si es té que fer operacions d'estètica radical, se les fa. El tanto que és dura la pel·lícula, no és una pel·lícula d'aquelles que sigui... Això et recorda tant a la substància, també, perquè fa servir uns determinats... costulats una mica que són radicals. Però jo diria que és una d'aquelles pel·lícules importants de veure. Per què? Perquè, a més a més, és el debut de l'Emil Blinchfett, que és una directora noruega, que debuta amb aquesta pel·lícula i per ser li han fet un favor. Molt gran, perquè aquesta pel·lícula passarà a ser... Ara hi ha una de les pel·lícules que tothom voldrà estrenar. Sitges té un prestigi a nivell de cinema fantàstic i no tindrà cap mena de problema. De fet, si us hi fixeu, aquesta pel·lícula està molt ben distribuïda a tots els cinemes. És una pel·lícula que també ja va guanyar el Premi del Públic al Festival de Toronto. I crec que és molt important, perquè els cànons de bellesa i... i tot el que comporta actualment a la nostra societat ens fa molt esclava. Penso que és interessant que es facin aquestes pel·lícules i, a més a més, cinemàstica. De totes maneres, és gore, eh? No us penseu que és una comunitat anglesa d'aquella... No, no, no té res a veure, eh? Amb el cinema de... Per exemple, no té res a veure, eh? És gore, però no sé si hi haurà alguna escena com la de Dennis Quaid a la substància, que fa més por que la resta de la pel·lícula. Sabeu de què estic parlant? De les gambes, no? Doncs aquesta recomanació ens la quedem també, la hermanestra Fea, i anem a parlar de l'altra, que m'ha dit el Víctor, jo he de parlar d'aquesta sèrie, perquè s'ha de repetir. Estem parlant de Task, que està a HBO Max. Ha habido una oleada de allanamientos. Me han pedido crear un grupo especial. ¿Ahora? No tengo alternativa. ¿Dónde está el dinero? Sois los que estabais dando problemas, ¿eh? Me voy a quedar con su dinero para que tengamos una vida mejor. Hola, papá. Debemos dar con ellos. I evitar una guerra territorial. Home, entre el Rufus i el Marc, que m'agraden els dos... Avui estàs contenta. Estic contenta, sí. I aquest trailer que ja vaig dir l'altre cop, que és boníssim, amb Pink Floyd, i la sèrie és que, vull dir, va començar molt bé. Per això de sempre, que m'agrada parlar quan acaba la sèrie, avui acaba, ha sortit l'últim episodi avui, és una miniserie, ja està finalitzada, i és que ha pujat, vull dir, cada episodi millor que l'anterior, però és que els dos últims han sigut... Una cosa... HBO en vena, que diria jo. Vull dir, quan HBO es posa a fer sèries bones, no hi ha cap plataforma que la superi. I en aquest cas, deia que és una sèrie que està protagonitzada pel Mark Rufalo i també el Tom Pelfry, que són els dos grans personatges, i potser el Mark Rufalo, si és protagonista des del principi, però té més protagonisme a l'altra banda de la història, la banda criminal, entre cometes podríem dir, però al final Marc Ruffalo pren el protagonisme també i fa una actuació que tela. També Marc Ruffalo, que sembla que no pugui fer d'un personatge que no estigui depressiu o trist mai. Això també és cert, s'ha de dir, eh? Però és que ho fa molt bé, aquest tipus de paper Marc Ruffalo, llavors... No ens caixarem, però és una sèrie que súper emotiva, per mi aconsegueix emocionar, perquè porta una història, que és el que deia, si hi ha uns dolents, evidentment, hi ha persones que no són bones persones en aquesta sèrie, però com el personatge principal, que és un criminal, però a la vegada veus la seva història i empatitzes amb ell, al final t'acaba emocionant i no estan tot blanc i negre en aquesta sèrie d'HBO. I al final és bastant tràgic, però bueno... És puro HBO, és un drama de la vieja escola. HBO, per sort, no és tan com abans, que feia més sèries bones, originals, sense estar basada en cap llibre o en IPs, com pot ser Joc de Trons o The Last of Us, temes així. Però, tot i això, cada any encara tenim sèries originals d'HBO que valen molt la pena i, sens dubte, permites que és del millor d'aquest 2025, en general. És una gran, gran, gran sèrie. Molt bé. I anem a parlar d'una de les estrenes de la setmana passada que jo tinc moltes ganes de veure, Cinema Espanyol, amb Alberto San Juan i Mario Casas, amb una història que té a veure amb el nostre passat més o menys recent i que es diu l'escena. Arriba Espanya. Arriba sempre. Hay que organizar una cena. ¿Para quién? Para Franco. Para Franco. No hay cocineros, están en la cárcel. ¿En la cárcel por qué? Porque son de izquierdas. Pues llame a unos de derechas. Imposible, todos los cocineros de Madrid son de izquierdas. Si Franco quiere cenar en el Palace, cenará en el Palace por mis santos cojones. Un poco más se me matan, María. ¿Qué pinta esta gentuza en la cena? Éramos pocos y parió la burra, ¿eh? ¡Data! ¡Por favor, la guerra se ha acabado! Quiero lo mejor, el mejor vino, el mejor café. Quiero flores. Si todo sale bien, podrías hacer algo por los cocineros. Porque va a salir mal, está todo listo, ¿no? ¡Nos piden todo! ¡Todo el mundo a sus puestos ya! Tú tomas sus puestos que dicen Jacint, una pel·lícula que pel que jo l'altre dia estava llegint i explicant i tal, té tants detalls que a mi em recordava una miqueta a l'obsessió de Stanley Kubrick, saps? Per als detalls de tot el que hi ha al film. No sé si és per tant o no. A veure, aquesta pel·lícula a mi em recorda molt, molt al cinema de Berlanga. A veure, ja d'entrada. I podríem dir que és una... Una història basada en fet real, sembla ser que Franco, quan caia 15 dies que s'havia acabat la guerra, volia sopar al pales. I no hi havia de res, era un problema. I està molt ben estructurada, perquè això que els cuiners siguin d'esquerres i no hi hagi mai... La manera de trobar cap més tipus de cuiner obliga els fascistes, els guanyadors de la guerra, a fer-los d'utilitzar. És molt interessant el paper que fa l'Alberto San Juan, un senyor que és el cap de l'hotel, que és meticulós, un personatge magnífic, interpreta molt bé, i Mario Casas donant vida a un tinent que li han encarregat de suministres, que li han encarregat que organisi tot això en una situació molt precària. Els personatges tenen entitats, se saben moure, i sobretot l'avís còmica explica moltes coses d'un fet molt dolorós, o que podria haver sigut molt dolorós si haguessin fet un drama d'aquesta pel·lícula, però que realment jo m'ho vaig passar molt bé, que vols que et digui? I l'he volgut recomanar, perquè és un problema aquesta setmana, perquè s'estrenen, s'han estrenat moltes pel·lícules. Per exemple, podríem haver parlat de Caza de Bruxas, podríem haver parlat de La vida de Chuc, però és que la setmana que ve ens tornarem a trobar amb el mateix. S'estrena Frank Estey de Nietzsche del Toro. S'estrena la pel·lícula de la bruixa Esprístic, s'estrena Black Flan 2, es torna a estrenar Los Domingos, i s'estrena Los Domingos, el premi de Sant Sebastià, de la Concha d'Or, i a més a més es reestrena La novia cadàver i El alucinante mundo de Norman. O sigui, a veure, és impossible poder destacar totes. Jo ho recomano. que, sobretot, consulteu una mica la cartellera, us informeu, perquè arriba un moment en què, clar, en dues pel·lícules que tu recomanis, us realment diu. I per què no ha parlat d'aquest altre? Doncs senzillament, perquè no hi caben totes. Perquè hi ha 27 pel·lícules, és que... Clar, la setmana que ve, 14. I això és fer malbé les pel·lícules, perquè desapareixen totes de cartellera. El boc-orella desapareix, perquè tu com recomanes una pel·lícula, potser la setmana següent ja no està al cinema. Això mateix. A veure si parlem de Springsteen la setmana que ve. Que jo la vaig a veure, segur. Tu la vas a veure perquè vas al passi de premsa. Enxufau. Enxufau, bueno. Oye, pero... Bé, en parlarem segurament la setmana vinent, també parlarem aquí al Rubí el dia quan fem les estrenes, servidora, a parlar d'aquesta pel·lícula i de moltes altres, com dius tu, n'hi ha un munt d'aquesta setmana, Jacint. Moltíssimes gràcies per aquestes recomanacions a la cena i la hermanestra Fea i a tu, Víctor, per aquest task i la diplomàtica. I ja no tenim temps per res més, ara arriba la informació de Rubí i ja nosaltres ens veiem la setmana vinent a tu, Víctor, i a tu, Jacint. Que vagi molt bé. Vinga. Adeu-siau. Gràcies.