#747 - Lideratge, coaching i estrenes de cinema

Visió general del programa

Programa de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per la Lídia Martínez, amb una hora de to magazín molt variada:

• Secció de coaching amb el Pau Navarro, el Coaching Canalla, centrada en els estils de lideratge segons Daniel Goleman (segona part).
• Recomanacions culturals locals (teatre al Teatre Municipal La Sala).
• Petita píndola musical sobre LeAnn Rimes i el seu èxit "Can't Fight the Moonlight".
• Secció “Última sessió” dedicada a les estrenes de cinema, amb especial atenció a una nova versió de Dràcula, la segona part de Wicked i una nova adaptació de The Running Man.

Bloc 1 – Obertura del magazín i agenda cultural local

Presentació de la franja i to del programa

• La Lídia reprèn el relleu de presentació dins de 'Rubí al dia', explicant l'estructura del matí i situant l’oient al dimecres 19 de novembre de 2025.
• Defineix aquesta quarta hora com la més “magazín”, amb to distès, humor i complicitat amb l’audiència.

Invitats i continguts anunciats

• Anuncia la visita al plató del Pau Navarro, el Coaching Canalla, per continuar parlant dels estils de lideratge (segona part, “episodi 2”).
• Recorda que ja hi havia hagut una primera entrega sobre el mateix tema i que avui es completarà.
• Avança que hi haurà també una edició mini d’“Última sessió” per comentar moltes estrenes de cinema (fins a 15–20 títols aquesta setmana).

Agenda cultural: teatre a Rubí

• S’anuncien entrades dobles per espectacles al Teatre Municipal La Sala:

- “Avui no ploraré” de la companyia Esté de Teatre, amb funció a Rubí el dia 29 i posterior temporada a Barcelona. - “Les Bàrbares”, espectacle incorporat com un “bolet” a la programació, el 14 de desembre a la tarda.

• Es destaca que “Avui no ploraré” té una relació especial amb Rubí (residència artística a La Sala) i que la redacció treballa per aconseguir entrevistes amb les actrius.
• Es dóna el telèfon de participació (93 588 59 60) per aconseguir invitacions.

Bloc 2 – Música i efemèrides pop

Estrenes i comentaris cinèfils

• Abans de la secció de coaching, es fa un avanç de les estrenes comentades més tard a “Última sessió”:

- Nova adaptació de Dràcula, dirigida per Luc Besson. - *Segona part de Wicked, el musical que passa de Broadway al cinema. - Nova versió de The Running Man (basada en la novel·la de Stephen King* escrita amb pseudònim).

Cançó: “Can’t Fight the Moonlight”

• Sona “Can’t Fight the Moonlight” de LeAnn Rimes i la Lídia n’explica el context:

- Va ser número 1 al Regne Unit fa 25 anys, durant dues setmanes. - Va desbancar “One More Time” de Daft Punk, que es va quedar al número 2. - Forma part de la B.S.O. de la pel·lícula “Coyote Ugly” (El bar Coyote). - Als EUA va arribar al número 11, però va romandre 42 setmanes a la llista. - LeAnn Rimes va ser l’artista més jove en guanyar un Grammy, amb només 14 anys.

«Per cert, jo no he vist “El bar Coyote”», comenta la Lídia, donant un toc personal i informal a la secció.

Bloc 3 – Secció “Coaching Canalla”: estils de lideratge (Goleman)

Introducció: podcast i origen de la secció

• Entra la sintonia del Coaching Canalla i s’incorpora Pau Navarro a l’estudi.
• Conversa distesa sobre:

- El podcast “Coaching Canalla Podcast” de Pau, disponible a iVoox i altres plataformes. - El podcast com a projecte llarg i molt vocacional, que li exigeix estar connectat amb el sector del coaching i li permet jugar amb el format (com la ficció sonora especial Halloween – “Alien”). - L’origen radiofònic del projecte: la idea sorgeix a RÀDIO RUBÍ l’any 2018, i Pau manté un fort vincle amb l’emissora.

• Es manté el to friki i cinematogràfic: es bromeja amb Star Wars, “El retorn del Jedi” i el terme Padawan aplicat a la Lídia.

Recordatori de l’episodi anterior: estils ja tractats

Pau recapitula l’episodi 1 sobre lideratge segons Daniel Goleman:

• Estil afiliatiu – exemplificat amb Darth Vader (Star Wars).
• Estil democràtic – vinculat a Alexandre el Gran.
• Estil visionari – amb referència a Martin Luther King.

“El lideratge sempre té atractiu; és un dels episodis més escoltats del podcast”, comenta Pau, justificant aquesta segona part.

3.1. El líder coach (estil coaching)

Exemple audiovisual: “Merlí”

• S’utilitza un fragment de la sèrie “Merlí” (versió estatal “Merlín”) com a metàfora del líder coach:

- Professor que arruga, llença i trepitja un bitllet de 50 euros per mostrar que el seu valor no canvia. - Conclusió del personatge:

“Per molt que et puguin trepitjar o fer mal, tu vals el mateix. I jo crec que vals molt.”

Característiques del líder coach

• Objectiu principal: ajudar cada membre de l’equip a assolir el màxim rendiment a partir del que ja sap i del que no sap que sap.
• Eines clau:

- La pregunta com a eina central. - El “mirall”: fer de reflex perquè la persona prengui consciència de les seves fortaleses i àrees de millora. - Posar “eines a l’abast” perquè la persona trobi les seves pròpies respostes.

• Diferència respecte altres rols:

- Coach no diu què has de fer; a diferència d’un mentor o de determinats “gurús”, no dona receptes tancades. - El coach professional treballa en un marc metodològic i ètic, diferent del suport d’un amic (que també ajuda, però sense l’estructura professional).

• Finalitat dins un equip:

- Detectar fortaleses i àrees de millora individuals. - Afavorir que cada persona desenvolupi competències i habilitats. - Fer que l’equip reneixi del que ja té a la “motxilla” d’experiències.

“El coach no et diu el que has de fer; et fa preguntes i et dona eines perquè descobreixis el que ja portes dins.”

3.2. Estil autoritari

Exemple audiovisual: “Corazones de hierro” (Fury)

• Tall de la pel·lícula “Corazones de hierro” (Fury), amb Brad Pitt liderant un equip de tancistes enmig de la guerra.
• Situació:

- Tenen el tanc avariat. - S’acosta un batalló de les SS. - Pitt decideix mantenir la posició i defensar el creuament, tot i el risc extrem. - Ordena que qui no vulgui lluitar se’n vagi a la bosquina; ell es queda sol si cal. - Finalment, l’equip acaba sumant-s’hi per lleialtat i decideixen compartir el risc.

“No és el que jo vulgui, és el que farem”, resumeix el líder al tall.

Quan i com s’utilitza l’estil autoritari

• Basat en la teoria de Daniel Goleman, Pau insisteix que no és un estil a eliminar, sinó a usar amb molt criteri.

• Contextos on pot ser necessari:

- Moments de crisi greu en una organització (no només empreses, també entitats, institucions...). - Quan cal canviar de rumb de manera dràstica. - Quan s’han de prendre decisions impopulars (per exemple, grans ajustos de plantilla, reestructuracions profundes). - Quan s’ha de eliminar el caos i imposar un nou ordre per evitar mals majors.

• Perfil del líder autoritari efectiu:

- Alt nivell de formació i experiència en situacions crítiques. - Gran intel·ligència emocional i capacitat d’autocontrol; no és simplement “mandar per mandar”. - Sol ser un rol temporal: es contracta o s’activa per a una fase concreta.

• Transició i límits:

- Un cop la situació s’ha reconduït, cal canviar d’estil o apartar aquest líder. - Mantenir l’autoritarisme a llarg termini fa que el líder acabi creant els mateixos problemes que venia a solucionar. - La transició a un estil més participatiu és molt complexa: l’equip passa de “es fa el que jo dic” a un altre model i es pot sentir desorientat.

“En el segle XXI, amb tantes eines d’autoorganització, les persones només aguanten un estil autoritari durant un temps limitat.”

• Efecte sobre l’equip:

- Pot generar lleialtat molt alta en certs contextos (la gent s’adhereix al projecte i al líder), però també dependència. - Històricament, aquest tipus de lideratge ha estat darrere de situacions molt fosques, per això cal manejar-lo amb responsabilitat.

3.3. Estil timonel (o imitatiu)

Exemple audiovisual: “Bichos” (A Bug’s Life)

• S’usa un fragment de la pel·lícula de Pixar “Bichos”:

- Les formigues segueixen una filera; una fulla cau al mig del camí i bloqueja el seu avanç. - Entra en escena el líder (senyor Terrón), que baixa fins on hi ha el problema. - Dóna instruccions clares i camina ell mateix envoltant la fulla, demanant que el segueixin. - Les formigues imiten exactament el seu recorregut i així recuperen la ruta.

“No es posa a cridar des de dalt; baixa, es posa al seu lloc i els fa seguir els seus passos.”

Què és l’estil timonel

• També anomenat estil imitatiu:

- Missatge implícit: “es fa com jo dic que es fa”. - El líder marca el ritme i el model a seguir amb el seu propi exemple.

• Diferències amb l’autoritarisme:

- L’autoritàri diu: “es fa el que jo dic” (centrat en l’ordre i l’obediència). - El timonel diu: “es fa com jo ho faig” (centrat en l’exemple i la replicació d’un model d’excel·lència).

• Contextos on és útil:

- Quan es vol elevar l’estàndard de rendiment de l’equip. - En situacions on cal assolir nivells d’excel·lència o especialització molt concrets. - Per a equips d’alt rendiment o en transicions on es necessita un model clar a imitar.

• Riscos i límits de l’estil timonel

• A curt termini:

- Pot ser molt eficaç per accelerar resultats i homogeneïtzar processos. - Ajuda quan l’equip necessita una guia molt concreta.

• A mitjà i llarg termini:

- Si es manté massa temps, fomenta que les persones deixin de pensar per si mateixes. - L’equip només imita i perd autonomia i creativitat. - L’organització es torna endogàmica: sempre es fa tot igual, s’empobreixen les idees i s’estanca el progrés.

“Si només imitem, deixem de crear; la nostra pròpia excel·lència es converteix en trampa.”

• Transformació de l’estil timonel:

- És més fàcil d’evolucionar cap a estils més participatius que no pas l’autoritari. - El pas saludable és donar marge perquè els equips prenguin decisions, experimentin i innovin a partir del model après.

Tancament de la secció de coaching

• Amb el líder coach, l’estil autoritari i el timonel, Pau completa els sis estils de lideratge segons Goleman (sumant-los als tres del primer episodi i el visionari que ja s’havia comentat).
• Reconeix que hi ha altres teories i maneres d’entendre el lideratge, però aquesta classificació és molt pràctica.
• La secció es manté amb referències constants al cinema i les sèries per fer els conceptes més accessibles.
• Es fa broma sobre la tornada al desembre (amb cookies i contingut de coaching) i sobre experiments antics com les "croquetes de coaching" a ràdio.

Bloc 4 – Clàssics de cinema i efemèrides: Frank Sinatra

Cançó: “Luck Be a Lady” i el film “Ellos y ellas”

• Sona “Luck Be a Lady” de Frank Sinatra.
• La Lídia contextualitza el tema:

- Pertany al musical cinematogràfic “Ellos y ellas” (Guys and Dolls, 1955). - Repartiment destacat: Vivian Blaine, Jean Simmons i Marlon Brando (que també canta). - Dirigida per Joseph L. Mankiewicz.

Tribut a Sinatra

• Es recorda que un 19 de novembre de 1995 es va celebrar un gran tribut pels 80 anys de Frank Sinatra.
• L’acte va tenir lloc al Shrine Auditorium de Los Angeles, espai icònic també per rodatges cinematogràfics.
• Hi van participar figures com:

- Bob Dylan - Paula Abdul - Bruce Springsteen, entre d’altres.

• La Lídia opta per aquest tema en lloc dels omnipresents “New York, New York” o “My Way”, per donar-hi un enfocament més cinèfil.

Bloc 5 – “Última sessió”: estrenes i cartellera de cinema

Introducció de secció

• Entra la sintonia d’“Última sessió”, amb una falca humorística d’un fals Johnny Depp (capità Jack Sparrow) que diu que escolta la Lídia mentre roda a Argentina.
• La Lídia situa la secció com un mini espai integrat dins Rubí al dia, pensat perquè es pugui recuperar a qualsevol hora (podcast, a la carta).
• S’anuncia que hi ha 15 o 16 estrenes aquesta setmana, amb especial focus en:

- Dràcula (Luc Besson) - Wicked – Part 2 - Nova adaptació de The Running Man - Altres títols destacats (drama, ciència-ficció, animació...)

5.1. “Dràcula” de Luc Besson

• Nova adaptació de “Dràcula” de Bram Stoker (la història s’ha portat al cinema més de 100 vegades).
• Direcció de Luc Besson, de qui alguns crítics diuen que és la millor pel·lícula en dècades.
• Repartiment destacat:

- Caleb Landry Jones com a Dràcula (recordat per “Tres anuncios en las afueras”). - Christoph Waltz, amb un paper irònic i fosc. - Zoe Bleu, filla de Rosanna Arquette.

• Enfocament narratiu:

- Es recupera la història clàssica del príncep Vlad, que perd la seva estimada Mina i renega de Déu, condemnant-se a viure eternament. - La Lídia subratlla que la història sempre li ha semblat més una història d’amor que de vampirs. - Besson posa l’èmfasi en un Dràcula més humà, vulnerable, romàntic i tràgic, en la línia de la visió original de Stoker i del film de Francis Ford Coppola.

• Aspectes tècnics:

- Rodada a Finlàndia i París, amb una forta aposta per l’estètica gòtica. - Construcció d’un enorme decorat de 4.000 m² per recrear el castell de Transsilvània. - Banda sonora de Danny Elfman, amb ecos del seu treball a “Sleepy Hollow”. - Va passar pel Festival de Sitges, on es va remarcar la humanització del personatge i la intensitat interpretativa de Caleb Landry Jones.

“Si us agrada el personatge de Dràcula, aquesta l’heu d’anar a veure segur”, conclou la Lídia.

5.2. “Wicked – Part 2”

• Segona part de l’adaptació al cinema del musical de Broadway “Wicked”, amb guió de Winnie Holzman.
• Gènere: musical, fantasia, drama.
• Repartiment principal:

- Cynthia Erivo - Ariana Grande - Jeff Goldblum - Michelle Yeoh (recordada per “Toda la vez en todas partes”).

• Característiques del film:

- Durada superior a dues hores i mitja (avís per aficionats als musicals llargs). - Se centra en la relació entre Elphaba (bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona). - En aquesta segona part, els seus camins divergeixen completament i el to és més fosc i èpic. - Connecta més directament amb “El mag d'Oz”: apareixen Dorothy, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó covard.

• Producció:

- Es va rodar juntament amb la primera part, però es van separar per durada i complexitat. - La postproducció d’aquesta segona part ha estat més llarga per la quantitat d’efectes visuals.

• Recomanació:

- Imprescindible per a fans del musical original (Broadway o West End) i per tots aquells que van veure la primera pel·lícula.

5.3. “The Running Man” – nova versió

• Nova adaptació de la novel·la “The Running Man” de Stephen King (sota el pseudònim Richard Bachman).
• Fa referència inevitable a la versió de 1987 amb Arnold Schwarzenegger (“Perseguido”).

Sinopsi

• En un futur pròxim, l’entreteniment televisiu arriba a extrems brutals:

- Programa-reality “Running Man”, on criminals i dissidents polítics són perseguit per caçadors professionals. - L’objectiu és literalment capturar-los i matar-los, convertint-ho en espectacle.

• Protagonista:

- Ben Richards, interpretat ara per Glen Powell. - Acusat falsament, entra al programa per sobreviure i, alhora, intentar denunciar la corrupció política, mediàtica i social que sosté aquest sistema.

Enfocament del director

• El director (Edgar Wright, segons destaca la Lídia com la seva millor pel·li des de “Baby Driver”) afirma que:

- Vol apropar-se més al to de la novel·la de King. - Considera que el film del 1987 no va assumir seriosament tot el potencial crític de l’obra.

• Tot i això, la Lídia recorda que la versió del 87 li sembla força tràgica, i convida a comparar les dues adaptacions.

5.4. “J. Kelly” – comèdia amb repartiment estel·lar

• Pel·lícula signada per Noah Baumbach (“Història d’un matrimoni”), aquí en un to més proper a la comèdia.
• Repartiment de luxe:

- George Clooney - Laura Dern - Adam Sandler

• Argument:

- Jay Kelly és una gran estrella del cinema clàssic modern, però no sap qui és realment. - Juntament amb el seu representant, emprèn un viatge per Europa a la recerca de sentit:

• Repassa la seva vida personal,
• Revalua les seves relacions,
• I es pregunta quin llegat vol deixar.
• La Lídia suggereix que només pel càsting, ja val la pena tenir-la en el radar de l’espectador.

5.5. “Alfa” – ciència-ficció i bioenginyeria

• Títol: “Alfa”.
• Gènere: ciència-ficció amb fort component de thriller biotecnològic.
• Sinopsi:

- Una corporació biotecnològica crea una generació d’éssers humans modificats genèticament per ser soldats perfectes. - Un antic soldat, ara investigador, és reclutat per capturar una d’aquestes criatures (Alfa). - L’objectiu és evitar que la seva existència desencadeni una crisi mundial.

• Recorregut en festivals:

- Ha passat pel Festival de Toronto, cosa que la Lídia destaca com a segell de certa qualitat.

5.6. Altres estrenes destacades de la setmana

La Lídia repassa ràpidament altres títols que arriben a cartellera:

• “Sueños en Oslo” – premiada al Festival de Berlín.
• “Reina Madre”.
• Produccions espanyoles:

- “La bala” - “Ciudad sin sueño” - “Aullar”

• Públic familiar i animació:

- “El tigre perdido” - “Olivia y el terremoto invisible”

“Teniu per triar a les sales comercials, encara que siguin fora de Rubí”, recorda la Lídia, animant a gaudir de la cartellera més enllà de la ciutat.

Cloenda del programa

• La Lídia fa un resum implícit del que ha donat de si l’hora: coaching, cinema, música i agenda cultural.
• Acomiada el programa recordant que José Malagón ha estat al control tècnic des de les 8 del matí i tanca amb una salutació propera als oients.

“Que vagi bé”, diu, tancant aquesta edició de Rubí al dia, d'11 a 12h amb el seu estil familiar i proper.